butlletí 45
DESCRIPTION
Butlletí del Casal Català dels Catalans de CaliforniaTRANSCRIPT
BUTLLETÍ
1
ÍNDEXParaules del President (1)Casal (2-3)Notícies / Miscel.lània (4-5)Diada de Sant Jordi: El meu primer “Saint George’s Day” (6) A rose for love and a book forever (7)Història de Catalunya: Deixeu-me parlar d’”Historia y Vida” (8-9) D’on era Colom (9)Cròniques del Casal: Aplec de Primavera (10-11) Pot-luck a Balseal (11)Opinió / Col.laboracions (12)Fa quaranta-un butlletins... (13)Summary (14-15)La veu d’en Daniel Olivella (16)
El Butlletí. Número 45. Edició de Primavera. Abril 1999PO Box 91142, Los Angeles, CA 90009 Tel (310) 640 88 47
Email [email protected] - http://www.eng.uci.edu/~balsells/casal
Paraules del President
Sant Jordi a Barcelona. Aquest és unesdeveniment memorable. Aquest any, perprimera vegada, vaig tenir l’oportunitat departicipar-hi. Segons els diaris locals, es vancomprar uns cinc milions de roses aquell dia.No van donar dades sobre els llibres, però uspuc dir que des de la Diagonal, al llarg de laRambla de Catalunya fins la Plaça de Catalunyai les Rambles, hi havia parades de llibres una alcostat de l’altra. Encara que fos un dia feiner, lesRambles eren plenes de gom a gom de gentjoiosa. Banderes catalanes onejaven per tot arreucelebrant el nostre Patró. Aquest és el nostre diadels enamorats, però amb el nostre propi tarannà,un dia en el que els ciutadans de Catalunya esdemostren el seu afecte. M’han dit que elsjaponesos han adoptat aquesta tradició, is’espera que, amb el temps, s’estengui a altresàrees. A més, el Palau de la Generalitat estavaobert al públic i, encara que hi havia molta gent,va ser molt agradable de visitar. Era la primeravegada que hi passejava per aquestes cambres isalons. Sant Jordi no és dia festiu com a tal, peròho sembla. No sé d’on sortia tanta gent, però uspuc assegurar que molts treballadors i estudiantsdevien haver fet campana de la feina o del’escola. Però, en qualsevol cas, tots ens ho vampassar d’allò més bé. Si podeu, intenteuparticipar-hi. És una meravellosa experiència.
Pete Balsells
Words of the President
St. Jordi in Barcelona. This is a memorableevent. This year, for the first time, I had anopportunity to participate in it. It was estimated,according to the local newspapers, that 5 mil-lion roses were purchased on that day. No esti-mate was given on books, but I can tell youthat from the Diagonal, through the Rambla deCatalunya to the Plaça de Catalunya and thelower Rambles, there were book stalls side byside. Even though it was a work day, theRambles were full of people in a joyful mood.Catalan flags were everywhere celebrating ourpatron saint. This is our Valentine’s day, butwith our own touch –a day when the citizens ofCatalonia show their love for one another. Iwas told that Japan has adopted this custom,and it is expected that, in time, it will spread toother areas. In addition, the Palace of theGeneralitat was open to the public and, al-though there were a lot of people, it was de-lightful to go through it. It was the first timethat I went through the various rooms and halls.St. Jordi is not a holiday, as such, but it lookslike a holiday. I don’t know where people camefrom but I can assure you that many people,and many students, must have skipped workand school. But, in any event, we all had funand we all enjoyed ourselves. If you can, try toparticipate in it. It’s a delightful experience.
Pete Balsells
CASAL DELS CATALANS DE CALIF ÒRNIA
2
Des del Consell
Eleccions
El mes d’abril es van celebrar les eleccions al Consell delCasal. Cada any es renova la meitat del consell. Aquest anytocaven els càrrecs de president, secretari, relacions públiquesi dos vocalies. No hi havia oposició a les candidatures. Elperíode de votació s’acabava el dia de l’Aplec de Primavera(18 d’abril). Es van rebre 48 fullets de votació a favor de totsels candidats i un en contra del candidat a president.
El quadre del consell del Casal fins a les pròximes eleccionsdel primer trimestre de l’any 2000 queda format de la següentmanera:
President Pere Balsells 2001Vice-presidenta Carme Farreras 2000Secretari Pere Garriga 2001Tresorer Joan Bertran 2000Rel. Publiques Carme Roig 2001Act. Socials Montse Jason 2000Butlletí VacantCultura Patricia Petherbridge 2000Vocal 1 Joan Comellas 2001Vocal 2 Anselm Bossacoma 2000Vocal 3 Rosa M. Pfeiffer 2001Vocal 4 Teresa Wroblewski 2000
Fasec Pepita Martínez
Beques per a joves socis del Casal
La Generalitat ens ha tramés informació per a sol·licitarbeques individuals destinades a joves socis del nostre Casalper a ampliació d’estudis, per realitzar cursos de post-grau omàster o per a fer estades post-doctorals de recerca aCatalunya. El període de les beques es de 4 a 12 mesos icomençaran amb el curs acadèmic 1999-2000 i finalitzaranel 31 de desembre de l’any 2000. Les beques per ampliaciód’estudis consisteixen en 140 mil pessetes al mes, a mésd’un ajut pel viatge d’anada i tornada. Les beques post-doctorals són de 300 mil pessetes. Per a fer la sol·licitud, amés de ser soci del Casal, cal que els sol·licitants hagin acabatla carrera en els darrers 5 anys i tinguin menys de 35 anys.Les sol·licituds s’han de fer a través del Casal. Els impresoses poden obtenir del Casal, o de la web del Comissionat
(www.gencat.es/cur/bcc.htm). El termini per a presentarsol·licituds al Casal és el 15 de maig i el Casal té un terminide 10 dies més per a presentar les sol·licituds rebudes.
Ajuts de promoció social per joves
El Consolat d’Espanya ens ha tramés informació sobre ajutsde promoció social per a colònies de vacances i albergs pernens de 12 a 14 anys. El import d’aquests ajut no pot sersuperior al 90% del cost del bitllet de transport i menys de76 mil pessetes.
El govern espanyol també facilita ajuts de viatges culturalsa Espanya per grups. Ens suggereix la ruta del romànic català.El grup ha de ser d’un mínim de 15 joves, descendents enprimer o segon grau d’emigrants espanyols. Els ajuts pergrup seran d’un màxim de 2 milions de pessetes.
Les sol·licituds s’han de fer abans del 15 de maig al Consolat.
Cursos de Català a Catalunya a l’ estiu
La Generalitat ens ha tramés informació sobre un Curs d’Estiude Català per a no catalanoparlants pel proper mes de julioli que tindran lloc de l’1 al 28 a Barcelona . La informació ésen anglès. El curs costa 35 mil pessetes. Per a més informaciótrucar a 34 93 329 3412 o e-mail: [email protected].
L’ajuntament de Gironella (Berguedà) ens fa arribar que hanorganitzat novament una nova edició de les JornadesInternacionals de Llengua i Cultura Catalanes del 23 d’agostal 12 de setembre. Les classes de català s’ofereixen a diferentsnivells als matins per professors especialitzats. Per les tardeses fan conferències, excursions, activitats culturals. El curspermet als estudiants més avançats treure el CertificatInternacional de Català. El preu és de 50 mil pessetes. Incloudinars, sopars, allotjament, excursions, i instal·lacionsesportives. Els allotjaments són en famílies i pisosd’estudiants. Les beques es poden sol·licitar a la FundacióCongrés de Cultura Catalana, c/ Rocafort 242, bis 3, 08029Barcelona, o trucant al 34 93 410 6866.
Pere Garriga
Casal
3
Extracte de l’Acta de l’Assemblea General
Assistents: 25 membres. Obre la sessió el secretari i s’aproval’ordre del dia. L’acta de l’última reunió del consell del mesde gener es llegeix i s’aprova.
Informe del SecretariAssoliments principals del Casal de 1998: dos aplecs, 4butlletins, col·laboració en el programa de la Generació del98 a USC, i múltiples actuacions del Grup Dansaire pel Sudde Califòrnia. S’han donat d’alta 11 nous socis. El Casalcompta amb un total de 95 socis d’alta. El Casal s’ha dolgutde la mort de dos dels seus socis durant l’any: Josep Salva-dor i Mari Saló.
La Generalitat proposa un carnet de soci a tots els membresde casals catalans de l’exterior. S’aprova enviar als socis unfullet demanant les dades pel carnet.
El Casal s’ha posat en contacte amb la Generalitat (PepCamps) per coordinar la sol·licitud de prestació social. Esproposa acceptar en Jordi Ros i en David Puig Osés com aobjectors de consciència.
La Montse Reguant, professora de UCLA, ens convida a unasèrie de col·loquis a aquesta universitat, matí i tarda, el diade Sant Jordi, per celebrar el dia del llibre. La Carme Farrerasanuncia un Congrés d’Estudis Ibèrics (que no sigui el castellà),la setmana de Sant Jordi, a la Universitat de Califòrnia aSanta Bàrbara.
La FIEC (Federació Internacional d’Entitats Catalanes) enviaun dossier sobre el II Congrés de Centres i AgrupacionsCatalanes al Món (per l’any 2000). El diumenge després deSant Jordi es celebra el Dia Internacional de la Catalunya al’exterior. La FIEC dóna subvencions.
El Dia Universal de la Sardana es celebra el 20 de juny de1999, que es voldria fos reconegut oficialment per les NacionsUnides. La Sardana es considerada per la UNESCO PatrimoniNo Material de la Humanitat. Per a ajudar en aquestreconeixement caldria fer publicitat i trobar personalitatsdisposades a ballar-la. Es proposa convidar a personalitatsde la cultura, la política i a tots els mitjans de comunicació.
Informe del Tresorer58 socis han pagat la quota de l’any i s’han ingressat $932de les quotes. El compte corrent del Casal a Bank of America
és d’aproximadament set mil dòlars. S’aprova ingressar laquota de $75 al FIEC (el 5% de les quotes dels socis).
Informe d’Activitats SocialsA part del que ja s’ha dit es proposa organitzar una excursióper la muntanya. També fer altres Pot-Lucks com el del mesde febrer a Balseal. El Pere Balsells reservarà un espai per unconcert a Irvine Meadows pel Casal aquest estiu.
Grup DansaireAquest any s’han fet 5 actuacions, i ja són 39 en 3 anys desde la seva fundació.
Candidats al ConsellCàrrecs a renovar: President, Secretari, Relacions Públiquesi una vocalia (Joan Comelles). Tots es tornen a presentar. Lavotació es farà per correu.
Calendari i responsabilitatsVeure l’Acta de la Reunió de Consell del 7 de febrer.Aplec de Primavera 18/IV R. DominguezVerbena de Sant Joan 19/VI Santa TeresaDia Universal de Sardana 20/VI ?Concert i Picnic ? Irvine MeadowsAplec de Tardor 26/IX Rancho DominguezHalloween/castanyada 30/X Santa TeresaFesta de Nadal 04/XII Santa Teresa
Revisió d’EstatutsHi han dues propostes: a) formar els nou càrrecs de co-presi-dent i co-secretari, b) donar de baixa a membres del consellque faltin de forma seguida a reunions. A decidir en properaAssemblea.
Precs i preguntesVisita del Grup Dansaire a Catalunya pel juliol de 1999.Demanen si se’ls podria pagar el bitllet d’avió. S’ha de fer unpressupost i ja es parlarà.El Grup Dansaire proposa ballar menys als Aplecs per podergaudir-ne més.Es demana que al Butlletí surti l’adreça de la pàgina web delCasal.
A Huntington Beach, 7 de març de 1999
Casal
4
Actualment no tenim molta cosa a dir referent al GrupDansaire Catalunya. Tenim però al seu favor, la gran actuaciódel passat dia 21 de març a San Diego, davant d’autoritats degran dimensió com son la Cònsol General d’Espanya, Sra.Maria de los Angeles Olson, la Presidenta de la casad’Espanya, Sra. Asunción Lusti, així com el Srs. WayneThornton, Capità, i Robert Feagle, Comandant de la BaseNaval Point Loma, i molts altres. Donem les gràcies pelsaplaudiments rebuts del gran i entusiasta públic assistent al’acte, que fou nombrós. Americans, espanyols i catalanss’uniren per aplaudir la nostra actuació.
El passat dia 18 d’abril fou una altra gran actuació, aquestatingué lloc al Rancho Domínguez, per ocasió del nostreAplec de Primavera . Aprofitant el mateix dia per celebrar lafesta de la Moreneta, i també el dia de Sant Jordi, ballaren la
sardana “És la Moreneta”, obsequiant als presents amb unarosa. Una altra supèrbia actuació tingué el nostre GrupDansaire , en especial després de ballada la Jota i el Ball deGitanes. Crec que els Catalans de Califòrnia podem estarcontents de veure com aquest grupet de persones ensobsequien amb aquests ballets i amb la nostra Sardana. Juntamb aquestes lletres, vull afegir també que el nostre GrupDansaire Catalunya, que el dia 30 d’abril d’enguany hacomplert el seu 4rt Aniversari de fundació, és mereixedordels més grans elogis, com també de la nostre més sinceraadmiració, per la seva dedicació , bona voluntat i l’esforçdedicat per cada un d’ells.
FELICITATS GRUP DANSAIRE CATALUNYA IENDEVANT!
Joan Comellas
Grup Dansaire Catalunya
El passat diumenge 25 d’abril, es celebrà el Dia Internacionalde la Catalunya Exterior. Som molts els catalans i catalanesque hem adoptat un altre país com a propi i on, en moltscasos, hi portem vivint ja més anys que en el nostre d’origen.Malgrat això, sovint estem en contacte físic o virtual ambCatalunya i, en la mesura dels nostres modestos mitjans, femun esforç perquè aquesta sigui coneguda fora de les sevesfronteres. Ara hi ha un reconeixement oficial de la Catalunyaexterior mitjançant una proposició no de llei del Parlamentde Catalunya ( podeu veure el text a la Web de RadiodifusióCatalana: http://www.sustance.com/catalan/index.html). Perla nostra part donem les gràcies a la Catalunya interior peraquest reconeixement oficial.
Josep Viñas
Nova adreça de la pàgina web del Casal,amb extensió .ct
No sé si esteu al corrent dels esforços fets des de Catalunyademanant la possibilitat d’especificar adreces d’internet per
Dia Internacionalde la Catalunya Exterior
Catalunya, mitjançant l’extensió .ct en comptes del’espanyola, .es.
De moment, algú s’ha “inventat” un sistema “extraoficial”que permet registrar dominis d’internet amb l’extensió .ct.El nostre amic David Puig ha demanat les dues adrecessegüents per a la pàgina web del Casal:
http2//casal-catalans-california.cthttp2//casal-dels-catalans-de-california.ct
Aquestes adreces, com la que ja coneixeu (http://www.eng.uci.edu/~balsells/casal/) us portaran a la pàginaweb del Casal. Bon viatge.
El Butlletí
Recordem a la Rosa Saló
El passat 21 de Setembre de 1998 va morir a Palm Springs laMaria Rosa Saló Alois. La missa va tenir lloc a la St. TheresaCatholic Curch de Palm Springs el dia 24 del mateix mes.Des d’aquestes línies, volem recordar a la Rosa, el seu mariten Frank Saló i a tots els seus familiars.
El Butlletí
Notícies/Miscel.lània
5
Hola amics,
Em dic Joan Falcó, tinc 29 anys, soc de Manresa, i treballode mecànic muntador.
Des de fa dos anys m’he aficionat a col·leccionar i recopilarplaquetes metàl·liques que fiquen a damunt dels taps de surode les ampolles de cava i xampany. Només us demanaria quesi algun dia teniu l’oportunitat d’enviar-me alguna plaquetadel país on esteu hem faria molt feliç. I no dic res de si empoguéssiu enviar l’adreça d’algú que coneguéssiu que en fescol·lecció o l’adreça d’algun elaborador de cava.Immediatament us enviaria un val de correus perquè notinguéssiu cap despesa.
Joan Falcó Tomasa c/ de la Font 4-2a, 08240 Manresa, Barcelona
La recepta
Aquest mes.... Ànec amb naps
Un ànecUna mica de llard100g de pernil picatUna cabeça d’allNaps, els necessarisRama de farigolaOrengaCerfull75g d’ametllesPa torrat
Per preparar-ho seguiu els següents passos:
Es rosteix l’ànec amb llard en el que s’ha sofregit el pernilpicat i una cabeça d’alls. L’ànec es talla a trossos o es deixasencer.
Es preparen els naps, fregint-los amb oli a la paella i es tirena la cassola amb l’ànec i una mica d’aigua, posant-hi unarameta de farigola, orenga i cerfull. Un parell de tombs i s’hiafegeix una picada de les ametlles, julivert i pa torrat, deixant-ho coure mitja hora o tres quarts fins que quedi poca salsa. Sino hi ha prou es pot afegir una mica d’aigua amb unacullerada de farina enrossida amb un xic d’oli a la paella. Lacabeça d’alls i el ram d’herbes es treuen. I tots a taula que hifalta gent....
El Butlletí
Els documents del Casal s’han d’escriureen bon català
Un dels nostres amics del Casal ens ha comunicat la sevapreocupació per les faltes d’ortografia trobades recentment aalguns dels documents que el Casal reparteix. (Evidentment,no es referia al nostre butlletí J). Desgraciadament, hemd’estar d’acord amb ell en que de vegades es reparteixenfullets que no han estat revisats amb la deguda cura.
És per això que des del butlletí volem oferir de franc unservei de correcció ortogràfica per a textos en català. Nomésens heu d’enviar l’escrit (llibres no inclosos) amb tres o quatredies d’anticipació—, i nosaltres farem el que estigui a lesnostres mans per donar-li un aspecte llegible.
Podeu enviar els documents -preferiblement per correuelectrònic- directament als editors del butlletí, o bé feu-liarribar a en Pere Garriga i ell ens ho trametrà.
Esperem que aquest servei sigui d’utilitat. Com diu el nostrecol·laborador, el Casal dels Catalans de Califòrnia sempre hade quedar bé, especialment en una cosa tan important com ésla nostra llengua.
El Butlletí
Fins aviat Ferran!!
Doncs sí amics. Els anys van passant i amb ells els becarisBalsells van venint i marxant. Si a l’edició anterior ensacomiadàvem d’en Paco, aquest cop ens deixa en Ferran.Però no hi ha mal que per bé no vingui. En Ferran, un copacabats els seus estudis de Master in Electrical and Com-puter Engineering, ha trobat ja una feina com a enginyer. Sí,ell i el seu barret de cow-boy es traslladen a Dallas. Però comaixò de les distàncies a les portes del segle XXI ja no és unabarrera, tampoc cal que sigui un adéu definitiu. De ben segurque ens tornarem a veure. Així doncs, molta sort Ferran, i finsaviat!
El Butlletí
Notícies/Miscel.lània
6
El meu primer “Saint George’s Day”
Diada de Sant Jordi
Aquest passat 23 d’abril ha estat un dia molt especial per ami. Ha sigut el primer Sant Jordi que he passat lluny de casa,lluny de Catalunya, lluny de Barcelona, lluny d’unesRambles a mitja tarda plenes de parelles passejant agafadesde la mà entre parades de roses i llibres. Em sembla que no hiha cap carrer al món com les Rambles: sempre plenes degent, de turistes, de badocs, de parades de flors i animals,d’artistes, de joves i grans, de famílies passejant amb elsnens, de venedors ambulants i homes “estàtua”. Unaamalgama de gent i idees que mostren la cara més cosmopolitade Barcelona.
És per això que semprem’ha agradat anar aBarcelona el dia de SantJordi, el dia en que,segons la meva opinió,les Rambles estan mésmaques.
Però per aquest mateixmotiu aquest any quanpensava en Sant Jordise’m feia un nus a la gola.Per primer cop en moltsanys no podria veure lesRambles el dia de SantJordi, no podria estaramb els de casa en un diatan especial per a tots elscatalans. Tot i que ambla meva dona mantindríem la tradició de la rosa i el llibre, resno seria el mateix sense la gent al carrer, sense les parades dellibres, sense aquell ambient tan cívic que caracteritza elNOSTRE dia dels enamorats.
Uns dies abans de Sant Jordi, però, vam rebre un e-mail delPere Garriga informant-nos de que a UCLA es celebraria unafira del llibre. La notícia em va sorprendre. Estava al correntde que ja fa cosa d’uns tres anys la UNESCO havia declaratel 23 d’abril com a Dia Internacional del Llibre; m’imaginava,però, que la resposta internacional a aquesta proposta seriamés aviat escassa: després de tot, només som 6 milions, oi?
Imagineu-vos doncs la meva sorpresa al saber que la nostra
influència havia arribat fins aquí, a 9000 km de distància, auna ciutat que tota sola té més població que tota Catalunya!Amb la idea al cap de “si no ho veig no m’ho crec”, amb laMontse, la meva dona, vam decidir anar a UCLA a treure elcap.
Com que entre setmana estem força enfeinats, vam triar eldissabte 24 d’abril per veure com celebrarien els americansuna diada que, després de tot, és genuïnament catalana. I ensvam emportar una agradable sorpresa.
Només arribar a UCLA, la sortida de l’autopista estava plenade cotxes, i els pàrkingsde la universitat estavenplens de gom a gom. Ipels carrers del campusde UCLA hi havia unmunt de gent passejant,famílies amb els nens,parelles (tot i que notantes com a Barcelona),una pila d’estants dellibreters i editorsd’arreu. Gent comprantllibres, xafardejant,alguns recitant poemes,d’altres escoltant, autorsfirmant llibres, endefinitiva, gent gaudintd’un dia preciós i unacte tan cívic com és el
dia del llibre. L’ambient no era el mateix del que hi ha a lesRambles, però s’hi acostava prou.
Vam estar voltant i mirant a veure si hi havia algun estant dellibres catalans, però no en vam trobar cap. Llàstima! Peròtots dos vam marxar de UCLA amb un llibre sota el braç iorgullosos de veure com un poble tan petit com és el nostreha pogut exportar arreu una diada tan especial. Després detot, havíem pogut gaudir del nostre primer “Saint George’sDay”.
David Puig Osés
Festival of Books a UCLA, abril 1999
7
Diada de Sant Jordi
The week of April 23rd, Los Angeles Times, in associationwith UCLA, presented its 4th Annual Festival of Books, asalso people from all around the world celebrated the WorldBook and Author’s Rights Day. And I would like to talkabout how this festivity has been celebrated for the last 76years in a very specific location: Catalonia, my home coun-try.
For Catalan people, April 23rd represents much more thanthe festivity of our patron Saint George. This day is for ev-erybody a civic and cultural festivity. Giving a rose and abook to those who we love converts Saint George’s Day intoa tribute to love, friendship and culture. And it has also be-come the Catalan Lovers’ Day.
This festivity has been cel-ebrated in Catalonia since1923. And for the last 3 years,thanks to an initiative ofCatalan editors who got sup-port from the Government ofthe Generalitat of Catalonia,more than 25 countries, in-cluding the United States,have adhered to the campaignto reinforce the international-ization of the 23rd of April. OnNovember 15th 1995,UNESCO declared April 23rd,Saint George’s Day, to be theWorld Book and Author’sRights Day. This acknowledgment fills all Catalan people’shearts with joy, and for all of us represents a sign of therecognition of the civic and human character of our people.
Saint George is very special for Catalan people; he has beenour patron since the 14th century. There is a very popularlegend that tells how Saint George saved a Catalan villagefrom a horrible dragon:
“A dragon, a huge and ferocious dragon, ap-peared in front of the main door of the walledvillage of Montblanc. The dragon killed and ateeverything it found on its way. A flock of sheep,bullocks, and horses had to be closed inside the
walls of the village. The king called togethereverybody from the village in order to decidehow to handle that terrible situation, and theyagreed that there was no other solution thandrawing lots to decide who had to satisfy thebeast’s hunger. The king added his family intothe raffle, and the name of the princess was thefirst that came out. Thus, the village gave theprincess to the dragon, the most beautifulwoman of the village. She said goodbye withoutany hesitation coming neither from her father,nor from the people of the court and the village,and she disappeared in the forest. Suddenly, she
met a young knight-er-rant armed with a sharplance riding a whitehorse. She was afraidfor him, because if thedragon came out itwould eat him. But theknight-errant was notafraid of the dragon.The dragon appearedand the young gentle-man hurt the beast withhis lance. He was ableto hurt the dragon un-derneath its left wing,where it had its heart.While the dragon wasdying, it disappeared
into the ground in front of the eyes of admira-tion of the princess. And where the dragon dis-appeared, a rose bush full of blood red roseswas born. Saint George gave the most beautifulrose to the most beautiful woman, the princess”.
That is why Catalan people show their love giving roses andbooks every year on April 23rd.
Montserrat Puigdomènech
A rose for love and a book forever
8
Història de Catalunya
Des de fa 32 anys i del carrer Tallers número 66 de Barcelonasurt en castellà 1a més que excel·lent revista mensualHISTORIA Y VIDA. Jo en sóc fanàtic lector des de no séquants anys fa. El que fou bon amic i prolífic poeta, novel·lista,dramaturg i gran home de lletres Llicenciat Rafael Trujillo,mexicà, que al cel sigui, l’admirava tant que hauria volgutfer-ne una semblant.
Actualment n’és Director General el Sr. Tomàs Blay i Direc-tor Editorial el Sr. Vladimir de Semir, segons crèdits de primerapàgina. No sé quina tirada deu tenir però m’imagino quebastant grossa per ser part de MUNDO REVISTAS i del gran“tinglado” periodístic-comercial del Sr. Compte de Godó.L’exemplar té un preu de 550 pessetes. Jo pago 105 dòlarsper la subscripció de l’any i correu aeri.
Acabo de rebre el número 373, corresponent a l’abril de 1999,que de les 130 pàgines en dedica 55 a la Guerra Civil ambmotiu dels 60 anys d’haver-la sofert. El primer article, titulatGEOGRAFIA DE LA GUERRA CIVIL, del Doctor en històriaEladio Romero García, m’ha deixat amb un pam de bocaoberta. No podia creure el que els meus ulls llegien. Diu així:
La Guerra Civil afectó a toda España, incluidas susislas y sus colonias (Guinea, Sáhara y el protectoradomarroquí). Y es que, aunque regiones como Galicia oCastilla y Leon no vieran establecido en sus tierrasningún frente de guerra, la represión de los rebeldestriunfantes en esas zonas dio lugar bien a loscaracterísticos asesinatos indiscriminados de losprimeros momentos, bien a las ejecuciones derivadasde los posteriores consejos a guerra sumarísimos.Porque cada vez parece más evidente, a1 socaire delos últimos estudios, que el plan de los militaressublevados consistía, simplemente, en eliminar a losizquierdistas más caracterizados, tarea en la quecolaboraron de forma entusiasta civiles de diversasideologías derechistas, desde monárquicos afalangistas, pasando por requetés o seguidores delasesinado Calvo Sotelo. Un ejemplo podría ser LaCoruña, donde de inmediato triunfó la sublevación.La carcel provincial, próxima a la Torre de Hércules,se llenó de inmediato de presos, por lo que tuvo quehabilitarse la plaza de toros y otras sedes menores.En dicha ciudad aparecían cada mañana diversoscadáveres en el lugar llamado Campo de Ratón,
DEIXEU-ME PARLAR D’”HISTORIA Y VIDA”
cercano a la prisión: correspondían a presosasesinados la noche anterior.
La represión también afectó, evidentemente, a laspoblaciones que quedaron bajo el control de larepública, aunque está cada vez más demostrado queen esta zona la virulencia fue menor, dado que lasautoridades constitucionales nunca fueronpartidarias de los asesinatos incontrolados, y desdeel primer momento intentaron evitarlos mediante lacreación de tribunales populares.
No cal aclarir que el subratllat és meu. Jo no sé si el Doctor enHistòria Eladio Romero García tot el que sap de la desgraciadaguerra ho ha après en els llibres i estudiant documents. Jo elque puc dir de mi mateix és que no soc Doctor en Històriaperò em va tocar viure-la en la tendra infantesa dels 7 als 10anys. I en el meu poble de Vallbona de les Monges, en lazona de “las autoridades constitucionales”, les monges i elcapellà, com a tot arreu de la fragmentada república, vanamagar-se immediatament per por de morir sense causa nijustificació. Al carrer principal i ben a prop de la meva casapairal hi vivia un Mestre jubilat, el Sr. Altaba, que tenia ungermà capellà a Tarragona. Va ser el primer que van anar abuscar uns quants poderosos amb les seves armes i el mocadorvermell al coll; el van fer pujar a un cotxe per anar a declararqui sap què i qui sap a on. A un revolt de la carretera cap aTàrrega i a menys de mig camí el van executar.
En saber-ho, 1a gent del poble es preguntava que per quèl’havien matat. Què havia fet per merèixer una mort així?Aquells elements que lluïen el braçal de la FAI i el vanassassinar tenien les seves raons: era un senyor de barret icorbata, vivia bé sense treballar, tenia una casa maca, nofaltava mai a Missa i per més abundància tenia un germàcapellà. Deien que no eren del poble, però les autoritatsconstitucionals del poble no van fer res per evitar la mortd’aquell bon home. Al contrari, algú va fer una bastant llargallista de persones a matar. I el segon nom d’aquella llista erael del meu pare: JOSEP MARTI AMENOS. I també per què?Senzillament, perquè havia estat Alcalde, tenia casa i famíliagran, era molt religiós i tenia també un germà capellà Vicaria Falset, Mossèn Ramon.
A Falset les coses anaven més o menys igual. Les autoritatsconstitucionals... van dir als Sacerdots del poble que d’ells
9
Història de Catalunya
no tinguessin cap temor; però que per evitar situacions pitjorss’amaguessin. I es van refugiar Rector i dos Vicaris a unamasia de les muntanyes. Doncs els tres van morir assassinatsen tota una cacera organitzada per trobar-los.
Encara veig al meu pare al cel sia aquella nit sofrint del malde gota al llit i assegut al costat un bon home a qui haviadonat feina moltes vegades que pel bé que li volia lirecomanava fugís immediatament del poble perquè ell sabiamolt bé que el Sr. Josep de ca1 Pau Anton era el que seguia enla llista després del Sr. Altaba. I a les 4 del matí del dia següentpare i mare agafaven l’únic cotxe de línia camí de Tàrregaper agafar el tren cap a Barcelona i refugiar-se amb uns amicsde L’Espluga Calva que vivien en 1a gran ciutat. Allí perdues vegades es van presentar els de 1a FAI a registrar el pisquan ell no hi era. Pot algú pensar que el buscaven amb tantd’afany per seure’l davant d’un “tribunal popular”? No femriure desfent la història, si us plau.
Quan “los rebeldes triunfantes” es van fer els amos de totaEspanya, i la gent va poder fer ús d’una llibertat no solsnegada sinó perseguida -com és la pròpia fe- i ja havia jocomplert els deu anys, em van ficar al seminari de Barcelona,ben cremat pels ingovernats de “las autoridadesconstitucionales”, perquè sempre havia dit que volia sercapellà. Doncs una tarda dels esperats passeigs per la ciutat
DEIXEU-ME PARLAR D’”HISTORIA Y VIDA”
ens van portar a veure les tristament famoses “txeques deSant Elies”. Tots vam quedar impressionadíssims de que éssershumans poguessin muntar aquelles instal·lacions per torturaraltres éssers humans.
Jo no puc, ara i aquí, aportar xifres, però tothom sap queforen milers els seminaristes, capellans, religiosos i laics queforen buscats, torturats i assassinats en les poblacions quequedaren sota el control -caldria dir més exactament“descontrol”- de la república. M’agradaria saber de quinafont ha begut el Doctor Romero la tan seriosa afirmació deque “está cada vez más demostrado que en esta zona lavirulencia fue menor”... Valgui’m Déu! Així es fa i es desfà lahistòria. La veritat és que, perquè uns van perdre el cap... hivan haver uns altres que els van voler fer entrar en raó a 1aforça.
Però es fa evident una vegada més que no hi ha pitjor cec queel qui no vol veure, com pitjor sord que qui no vol escoltar.I sort en tenim que les paraules no fan les coses ni les “histo-ries” fan els fets, sinó a l’inrevés. Així que diguin el quediguin tots els Doctors del món, les coses van ser i passar...com van ser i van passar. Certament, una cosa és la Història iuna altra cosa és la Vida.
Pare Ramon Martí (RAM-MAR), escolapi
Sobre l’origen de Cristòfol Colom s’han escrit moltes teories.Entre elles, la que en Jordi Bilbeny ha escrit sembla deixarclar que: Amèrica va ser descoberta per catalans, Colom eracatalà i la gesta correspon a la Corona de Catalunya i Aragói no a la de Castella, i el port d’on va salpar l’expedició es lavila empordanesa de Pals i no l’andalusa de Palos de Moguer.
Així ho demostra l’historiador en el seu treball de deu anyspublicat en els seus dos llibres. Els raonaments minuciososamb dades contrastades i sense obviar cap font semblen clars.Com és possible que salpés de Palos de Moguer si per aquellstemps no hi havia port? Com és que en els mapes de guerra hi
apareix la Creu de Sant Jordi i que tan les monedes com elscàrrecs que s’esmenten són sempre d’ús català? Fins i tot, esdemostra que els mariners portaven barretina.
Català o no, no deixa de ser curiós com, una persona tanimportant en la història, pugui esborrar els seus orígens finsa tal punt que els historiadors del segle XX no sàpiguentreure’n l’aigua clara.
El Butlletí(segons article de l’Avui proporcionat pel Pare Lluís Boronat)
D’on era Colom?
10
Un any més, i ja en portem quinze, el Casal va celebrar el seutradicional Aplec de Primavera al Rancho Domínguez. Elmotiu? Festejar les tradicions catalanes del mes d’abril: SantJordi, la Mare de Déu de Montserrat amb la missa a la capella,balls tradicionals, sardanes, un bon àpat, convivència frater-nal, jocs, una parada de llibres...
I també l’arribada de la primavera!, que convida a tothom iens disposa a voler passar un dia a l’aire lliure per gaudir elsregals d’una natura que torna a prendre vida després de lesinclemències hivernals. El Rancho Domínguez, amb les sevesvarietats policromades de flors, el seus arbres senyorialsd’ombres seductores i els seus camps ondulants i generososde gespa, proporciona un marc incomparable per fer aquestacelebració.
Aquest any estàvem ben organitzats i de bon matí una vintenao més de socis ja feien les preparacions necessàries al recintede l’aplec: moure i netejar taules, instal·lar els equips de so,penjar banderes, organitzar la cuina per la paella amb els tresfogons i els taulells per a preparar els menjars, instal·lar labarra i els cubells de gel pel bar, començar la cafetera, arreglarla taula de diaris, llibres i revistes, instal·lar la taquilla...
La festa s’inaugurà amb la missa a la capella, que començà ados quarts d’una. Com l’any passat, el Pare Lluís Boronat,escolapi, gran amic i soci del Casal, l’oficià. Havia preparatel diàleg de la missa en català, expressament pel dia, que esrepartí entre els assistents. Era inspirador escoltar el ressò dela nostra petita comunitat responent en la llengua materna ales pregàries i després, a l’acabament, entonar el Virolai a laMare de Déu de Montserrat, la Rosa d’Abril, en les immor-tals paraules de Mossèn Cinto. El Pare Joan Corominas,sacerdot claretià, ànima de la colla que va fundar el Casal ique viu al Rancho, portà una formosa talla de la Morenetadavant de l’altar per a rebre l’homenatge dels congregats.
La sortida de la missa és la senyal per a que el nostre GrupDansaire es disposi a fer gala dels nostres ballets tradicionals.La Montse Jason, l’amfitriona de l’aplec, donà la benvingudaa tothom i explicà el programa d’activitats. L’Aplec és undia especial pel grup dansaire: fa quatre anys, en un Aplec dePrimavera memorable a Santa Bàrbara, el grup es va donar aconèixer en públic. Tot i que ja té un repertori ben estès, alJoan Comellas, el director del grup, sempre li agrada treureun ball novament après o un de vell amb un nou caire. Així,el ball de Nans Nous, que recordava el primer que es vaballar a Santa Bàrbara, i el nou Galop-Sardana al so apropiat
Aplec de Primavera
al dia de “És la Moreneta” amb que va acabar l’actuació. Elgrup, format íntegrament pels nostres socis, és alegre, dedicati entusiasta. Trameten, amb aquests balls plens de gràcia perla seva simplicitat ingènua, aquesta alegria al seu auditori.
Seguint l’actuació del grup dansaire va començar la balladade la sardana. A la primera sardana una magnífica anella esva formar, tothom amb ganes de donar-se per primera vegadaals passos ben mesurats, al misteri de la rodona que agermanai a la joia de “l’amunt” dels punts saltejats. El Pere i la MartaAranda ensenyen els primers punts a la seva petita neta. Elmoment feliç el compartim tots.
L’obsequi de la rosa a les dames de l’aplec, que són totes lesnoies i senyores que ens acompanyen, és una de les tradicionsmaques del dia. Totes en lluïen una al vestit. Fins l’any passathavien sigut un obsequi tradicional de la Ramona Denny,collides del seu propi jardí. Aquest any, en saber que nopodia venir, la Rosaura Ulvestad de Laguna Beach ha salvatla tradició.
Mentre es finalitzava la ballada de sardanes, l’arròs cobravaels sabors dels sofregits i de la pesca amb que amorosaments’havia guarnit. Els cuiners dels darrers aplecs són els jovesestudiants catalans de la beca Balsells de UC Irvine. Deu serun repte per aquest estudiants de tècniques de computació,telecomunicacions i mecànica robòtica servir les paelles pertota la concurrència a la festa. Però sempre se’n saben sortirairosament. Aquest any es van servir 130 plats, i amb les tresgrans paelles amb que es van cuinar n’hi va haver prou pelsqui volguessin repetir.
Menjar l’arròs és una experiència exponenciada quan escomparteix amb amics o família, i amb un vas de vi a l’ombrad’un arbre. Les rotllanes de comensals es formen fàcilmentaleshores. Una vegada tots estan servits, la feina de l’aplec esconcentra en gaudir de la taula. Aquí veiem el grup dedansaires, allà la colla d’escolapis amb el pare Boronatcoronat amb barretina. Els cuiners es reuneixen amb el FerranNegre al bar i mengen plegats el seu arròs. El Jordi Franquesai l’Oriol Vinete, joves que visiten Califòrnia per unatemporada per estudiar anglès, i que s’han encarregat de lataquilla per bona part de la tarda, han fet la taula al seucostat.
Després de menjar es fa el cafè a poc a poc, que l’AgustíGuardino ha preparat en la gran cafetera ja fa hores i queencara té miraculosament bastant bon gust. El Frank Saló
Cròniques del Casal
11
que ha vingut de Palm Springs, ens presenta amb el somriureque feia temps no li veiem, a una nova amistat. El Dr. Fusterens explica que està sobre la pista d’un nou mecanisme delfuncionament del cervell a UCLA. El Jordi Durán recorda elsseus anys de joventut al Japó i la transformació que vapresenciar aquella societat. El Pare García ens explica elrecorregut turístic per Espanya que intenta fer començant eldia següent. L’Anselm Bossacoma, acompanyat d’una càmerade televisió, fa entrevistes als personatges del Casal per a unprograma de la Televisió de Catalunya.
La Lisa Fuster Solé i la Montse Toda congreguen la mainadaper a organitzar divertits jocs competitius. Sembla que tothomal final guanya alguna cosa. Fins i tot pengen una olla de labranca d’un arbre. Una olla que sembla impossible de trencarmalgrat els cops de pal que els nens més grans li donen. A lafi han de despenjar l’olla per a repartir-se el seu contingut.
El Pere Balsells i laTeresa Wroblewskidonen voltes per lestaules amb rotllos denúmeros per la rifa, fentús de totes les seves artsde venedor. Es rifenregals de diferents tipus,coses per la casa,botelles, paneres plenesde menjars variats isobretot el gran pernil.Als últims aplecs elpernil ha estat un regaldel Joan Bertran, eltresorer i antic president del Casal, en memòria del seu fill. ElJoan es trobava a Barcelona aquest aplec. El sorteig amb elrepartiment de premis és animat per la Teresa amb la simpatiai entusiasme que la caracteritzen.
Després de la rifa es ballen unes quantes sardanes més. La“Santa Espina” es balla amb sentiment. I la “Bona Festa” esrepeteix amb visques a l’acord final. El sol ja està decaient iés qüestió de plegar les banderes, els instruments i els estrisque tan bon servei ens han fet. És qüestió de tornar cada cosaal seu lloc i deixar el recinte tal com l’hem trobat quan hemarribat de bon matí. Les últimes converses entre bromes, riallesi abraçades demostren que, tot i el cansament pel treball deldia, ens acomiadem amb l’esperança de tornar-hi ben aviat.
Pere Garriga
Cròniques del Casal
El diumenge 14 de Febrer els socis del Casal van gaudir d’unaplec a Balseal, Inc., la seu i planta industrial que el nostrePresident Pere Balsells va fundar. Fa cosa d’un any aquestaindústria de retens es va traslladar unes 50 milles, de SantaAna al polígon industrial de Foothill Ranch, al peu del Cleve-land National Forest d’Orange County. S’assenta doncs enun lloc de bellesa feréstec característic del chaparralcalifornià. Alguns dels assistents van aprofitar l’ocasió per acaminar els senders que s’endinsen des d’allí al gran parcnacional.
Uns 50 socis van acudir a l’aplec de tipus “pot-luck”. El pot-luck consisteix en que cadascú porti un menjar per a compartiramb els altres socis. Tothom va quedar ben satisfet de laquantitat i selecció dels menjars.
El Pere Balsells va fer de guia en un recorregut per la planta.Es va visitar una bonapart de les sevesdependències, des deles oficinesadministratives finsals tallers on es fabricael seu producte prin-cipal de retens. Elsretens, que apareixenen moltes mides i ques’utilitzen enaplicacions tanvariades com coetsespacials i màneguesde benzineres, sónpeces que
requereixen gran precisió en la seva elaboració. Amb lespatents del Pere, la Balseal pot fabricar gran quantitat deproductes en períodes de temps summament reduïts . Ens vaexplicar que la fàbrica compta amb uns 300 empleats i quetot i el canvi de localitat, ha sofert una baixa molt petita depersonal, el que demostra el bon tracte que se’ls hi dóna. A laporta principal de la planta onegen cada dia les banderesdels Estats Units, de Califòrnia i de Catalunya. De totes tresel Pere Balsells n’està ben orgullós.
Pere Garriga
Aplec de Primavera Pot-Luck a Balseal
12
Opinió / Col.laboracions
“L’Alba, via Internet -lameravella del segle -m’invita acol·laborar en el butlletí delCasal i ho faig amb molt de gust.”Proposaria que s’inaugurés unasecció-passatemps anomenada“Qui va dir...?”. Bé, en aquest casus dono la solució: he començatparafrasejant en Ram-Mar, que
ens va convidar a unes estones molt agradables quan jo encarahi era a l’altra banda del procés d’edició. Crec que ho troboa faltar. Prou de nostàlgia.
Tinc una petita llista de temes dels que voldria parlar, i delsque no parlaré. Algun dia escriuré sobre el risc de que unaassociació lúdica, diguem-ne un Casal de Catalans al’estranger, es transformi en una mena d’empresa. Opinaréque el millor record que es pot tenir d’un aplec es que va serun dia molt entranyable, i no pas que va ser l’aplec millororganitzat, o el més rendible. Però avui no parlarem d’això.
Un altre “ítem” a la meva llista és contestar a la pregunta quea ben segur que algú es fa: qui són els Californians? (Visionsde Califòrnia des de l’Est)”. Però sortim de l’hivern i no éspas el moment de preguntar per aquí (West Massachusetts)què opina la gent, doncs l’enveja (pel bon temps) encara ésmassa present.
El més senzill seria parlar-vos d’antenes i propagació d’ones.Però, bé, no sé si seria un èxit molt rotund.
Sí que us vull parlar una miqueta de les diferències entre serun estudiant a una universitat al Sud de Califòrnia, UCI, iuna aquí, al Nord-Est dels Estats Units, UMass. Us dic ladiferència principal: aquí ens fan treballar molt més. I aixògairebé és increïble, pregunteu-li a qualsevol becari Balsells.Però sí, encara es pot treballar més, sí senyor! Però això somels estudiants, no pas els professors, que no penso quetreballin més. Això em porta a una diferencia més de fons: lajerarquització. Venint de l’Oest a l’Est de sobte em trobo quela distància que em separa dels professors s’ha engrandit. Toti que això podria ser no una diferència entre Est i Oest, sinómés aviat la diferència entre una universitat jove com UCI iuna de relativament vella com és la Universitat de Massa-chusetts a Amherst. Bé, queda clar que el meu punt fort no téres a veure amb fer un estudi comparatiu de les societatsCaliforniana i de Massachusetts reflectides en les sevesinstitucions universitàries. Potser quan acabi l’estiu provi
amb un article titulat “ Massachusetts i Califòrnia comparadesen condicions climatològiques equivalents”. Però amb prousort tindré alguna idea millor.
Ja veieu que m’he fet un bon embolic i que no us he parlatmés del que us volia parlar que del que no volia parlar. Bé,només em queda per dir alguna cosa de la primavera. Els quenomés heu viscut a Califòrnia o al voltant de Barcelona noteniu ni idea del que és una primavera. Em direu que sí, queja heu vist les floretes a l’abril quan passejàveu per lesRambles amb la vostra rosa per Sant Jordi, o amb un llibresota el braç (potser no a les Rambles, sinó al succedani quees fa cada any a UCLA). Em direu que heu vist les primeresfulles tendres als arbres. Em direu també que heu sentit comtornen a cantar els ocells. Però a tot això us respondré que laprimavera ve després de l’hivern, i que no heu vist cap hivernvosaltres, ni a Califòrnia, ni a Barcelona. I que no heu vist elsomriure de la gent en sortir al carrer i sentir el sol i que no fafred. I que no és primavera si no serveix per oblidar el carrersplens de neu, els llavis permanentment tallats pel fred i lafoscor a quarts de cinc de la tarda.
Paco López Dekker
Back East
Rosa d’Abril
Avui 27 d’abril, és la seva diada!i el seu nom, Nostra Senyora de Montserrat,és la volguda Verge nostra, catalana,que sempre rodejada de pelegrins,de prop i llunyans està,que venen amb molta fe a pregar,junt a ella al peu del seu altar!
Nostra Verge és moreneta,pel fum de les entorxesque dintre la fosca cova la cobria,en anar-la a venerar.
És molt coneguda amorosament perRosa d’Abril, himne dedicat a ellaque avui tots junts i amb devocióli volem tornar a ofrenar,en aquesta muntanya de Montserrat,a on està la nostra volguda Verge,que mai podràs oblidar!
Josep Maria SendraLong Beach, març 1999
13
Fa Quaranta-un butlletins...
Aquest cop us presentem els aconteixents destacats delbutlletí número 4, corresponent a la tardor de 1984.
Crònica de l’Aplec de tardor
El Diumenge 7 d’Octubre de 1984 va tenir lloc l’Aplec a ElDorado Park a Long Beach. El dia va ésser esplèndid i laconcurrència molt nombrosa, més d’un centenar entre socis isimpatitzants. L’àpat consistí en carn i mongetes. Es varenballar sardanes, es va escoltar la música de la nostra terra i,fins i tot, van haver alguns jocs pels menuts.
Com a fi de festa vàrem tenir la rifa d’un pernil, 3 ampollesde cava català i records de la nostra estimada Catalunya,banderins, escuts i samarretes, alguns donats per la Generalitatde Catalunya i altres portats pel nostre president en el seudarrer viatge per Catalunya.
Va ser tot un esdeveniment...
El dia 7 d’Agost a la casa de Barcelona. Va costar de concretar-ho: trucades al’Ajuntament deBarcelona, cartes a enSamaranch, busca irebusca preus de plaques,fer i tornar a ferinvitacions..., però vavaldre la pena.
A les 8:30 tal i com haviapromès, hi va fer acte depresència en Samaranch.Ja hi era el ConsellerSnyder i vam interrompreel sopar per fer ellliurament de les plaquesdemandades pel Casal pels tres personatges presents: l’alcaldede Barcelona, Pasqual Maragall, el president del ComitèOlímpic Internacional, Joan Samaranch i el delegat d’esportsde la Generalitat de Catalunya, Lluís Vilaseca. La DolorsMartí va fer de presentadora i el Sr. Snyder va fer notar que al’escut de la ciutat de Los Angeles hi ha el castell de Castillai el lleó de León.
A continuació, el nostre president, P. Ramon Martí, va ferlliurament del bonic rellotge amb placa al Sr. Maragall; elrepresentant de San Diego, Joan Beltran el lliurà a en
Samaranch i el representant de San Francisco, en FrancescValls, tan emocionat que ja no veia ni a qui l’havia de lliurar,li va lliurar al Sr. Vilaseca.
Va ressonar ben fort sota el cel fosc de la nit suau el Visca aCatalunya amb que en Samaranch va acabar el breuparlament. En correspondència, el tres personatges van donaral Casal el banderí olímpic i llibres de Barcelona’ 92. Es vaacabar, naturalment, ballant la sardana i amb la satisfacciód’haver tingut el Casal l’esdeveniment social més importantde la seva curta història.
Entrevista amb el President Pujol
El dia 9 de Juliol de 1984, Joan M. Corominas, en aquellsmoments vocal de cultura del Casal, va entrevistar-se ambl’Honorable President de la Generalitat de Catalunya JordiPujol. El Joan només tenia la intenció de saludar el Presidentcom a vocal de cultura del Casal, però l’espontaneïtat il’efusiva senzillesa amb que el rebé, l’interès que va mostrarper les coses del Casal, i el coneixement que en tenia van fer
que una entrevistateòricament curtas’allargués d’una maneramolt distesa. El Presidentli preguntà pel nombre iclasse de catalans que hihavia a Califòrnia i al fi-nal varen parlar deQueralbs (lloc d’estiueigdel President), Núria,Torreneules i Valendraus.
Casualment, unessetmanes desprès, enbaixar de Núria, es vatrobar un altre cop al Presi-dent. Allà en Joan va poder
comprovar la meravellosa memòria del President pels nomsi les persones.
Tant a l’entrevista com a Queralbs en Joan va convidar elPresident a visitar Califòrnia i li va fer prometre que quanvingués a visitar-nos ens donaria l’oportunitat de fer-li unarecepció a casa, al Rancho San Pedro, i solament pels membresdel Casal.
El Butlletí
14
Summary
From the Consell
Elections
During the month of April the following positions wereelected to the Consell: President, Secretary, Public Relationsand two vocals. All the candidates were elected to renewtheir positions in the openings for the Consell.
Scholarships for young members of theCasal
The Generalitat has sent information on scholarships forgraduate students or post-doctoral researchers in Catalonia.The coverage is for 4 to 12 months beginning the schoolyear 1999-2000. The stipend is 140,000 pesetas/month plusa two-way ticket for graduate studies and 300,000 pesetas/month for post-doctoral researchers. To apply you must beunder 35 years old and have obtained a degree in the last 5years. To apply, contact the Casal or directly the Comissionat(www.gencat.es/cur/bcc.htm) before May 15.
Funds for social activities of youth
Summer camps and stays for children 12 to 14. The amountis not to exceed 90% of the cost of the two-way ticket andless than 76,000 pesetas. The Catalan Romanic route is sug-gested. A minimum group of 15 is requested for funds of upto 2 million pesetas. Applications are accepted at the Consu-late until May 15.
Catalan courses in Catalonia this Summer
The Generalitat has sent information on a Catalan SummerCourse for non-Catalan speakers for next July. For informa-tion call 34 93 329 3412 or e-mail: [email protected] International Meeting on Catalan Language and Cul-ture will be held at Gironella (Berguedà) from August 23 toSeptember 12. Catalan courses are also offered. For informa-tion on details and funding write to: Fundació Congrés deCultura Catalana, c/ Rocafort 242, bis 3, 08029 Barcelona,or call 34 93 410 6866.
Let me speak about “Historia y Vida”
The excellent monthly magazine “Historia y Vida” has beenpublished in Barcelona since more than 32 years ago. FatherRam-Mar comments on one of the articles of the April 1999magazine (number 373), titled “Geography of the Civil War”,by Dr. Eladio Romero García. On the indiscriminate crimeswhich happened in areas under the control of each of thefactions, Dr. Romero Garcia writes:
“The repression also affected the villages under the controlof the Republic, although it is now clear that there werefewer killings, because the constitutional authorities were
My first “Saint George’s Day”
It was my first “Saint George’s Day” in California, far fromhome, far from Barcelona, far from the Rambles full of booksand roses. The Rambles is a unique street, always full ofpeople, tourists, young and elder, artists, animals and statue-men. This mixture shows the most cosmopolitan side ofBarcelona. This is why Barcelona is so great on Saint George’sDay, the day when the Rambles are the prettiest.
For the same reason, thinking of Saint Geroge’s makes mesomehow homesick. For the first time in many years I couldn’tbe home for Saint Geroge’s. Even if with my wife we wouldkeep the tradition of the rose and the book, it would not bethe same without the booths in the street, the books, thepeople, without that ambience so typical of our lover’s day.
A few days before Saint George, we got a mail about thefestival of books at UCLA. Although I had heard of the inten-tion of internationalizing this date as the Day of the Book bythe UNESCO, I was surprised to know that the influence hadreached that far!
We went for a walk to UCLA on Saturday April 24, just to seehow Americans celebrate such a genuine Catalan day. Wehad a glad surprise, everything was packed of cars and peoplewalking at UCLA. People buying books, reading poetry, lis-tening, authors signing books, everybody enjoying a niceand peaceful day. The ambience was almost as good as at theRambles. We tried, but could not find any books in Catalan,although we did not leave without a book, and happy that oursmall country could share such a special celebration.
15
Summary
Pot-Luck at Balseal
On February 14th, about 50 members of the Casal enjoyed ameeting at the Balseal, Inc., the factory founded by our Presi-dent Pete Balsells. The factory is located close to the beauti-ful and wild Cleveland National Forest in Orange County.Everybody brought a dish to share. After lunch, Pete Balsellsguided us through the factory. He showed not only the manu-facturing process, but also the offices and the engineeringdepartment. The seals designed by Pete at the engineeringdepartment are used in applications such as spatial rocketsand gas hoses.
He explained us that even though the factory changed itslocation, most of the employees still work there, which tellsa lot about Pete and how much he cares about his employees.At the main entrance of the Balseal factory there are threeflags of which Pete is really proud: the United States, theCalifornia, and the Catalonia flags.
Spring’s Aplec
One more year, the Casal celebrated its traditional Spring’sAplec at the Rancho Dominguez. Why? To celebrate twopopular Catalan April traditions: Saint George and the Vir-gin of Montserrat.
Early in the morning, some members began preparations forthe meeting: cleaning tables, installing the audio equipment,hanging flags, setting the kitchen for cooking the paella,preparing the coffee, arranging a table with Catalan booksand magazines, setting up the ticket desk…
The party began with a mass at twelve thirty, officiated byFather Lluis Boronat. He prepared some texts in Catalan soas more could participate. At the end, everybody sang MossenCinto’s immortal Virolai to the Virgin of Montserrat, April’s
Rose. After the mass, the Grup Dansaire performed the danceof the Nans Nous de Berga for everybody, the first one theyhad danced at the Santa Barbara mission four years ago fortheir first performance.
Following the Grup Dansaire’s performance everybodyjoined a Sardana in a very nice ring. Pere and Marta Arandataught the first steps to their young granddaughter. The Casalgave a rose to all the women. The paella cooked by theBalsells fellows was then ready to eat. Anselm Bossacomabrought a camera to record a chronicle of the Aplec that wastelevised a week later on Catalan television.
After the meal, Pete Balsells and Teresa Wroblewski wentaround the tables selling raffle tickets. The prizes includedkitchenware, wine bottles, food baskets, and the most de-sired ham. After the raffle, a Sardana was danced again. Bythen the sun was setting and it was time to finish and clean-up the kitchen, the bar, the flags and everything that hadbeen used in the Aplec. Finally, everybody said goodbye,happy for the great day, and looking forward to the next one.
never favorable to arbitrary killings, and since the first mo-ment they tried to avoid them by creating popular courts.”
The author does not agree with this, since he spent his child-hood at Vallbona de les Monges, a village under the controlof the Republic, and he explains how the repression tookplace in there.
In his village, as in any other under the Republic, priests andnuns tried to hide, afraid of being killed. In Vallbona de lesMonges, the first man to be killed was a retired professor,wealthy and in good relation with the church. Somebodymade a list of the people to be killed, and the author’s father,Josep Marti, was the second name on it: he was a wealthy,religious person, and had been the mayor of the village.Ram-Mar’s parents hid in Barcelona, where they weresearched on some occasions. The author explains that inFalset, a nearby village, the religious men -one of them arelative of the author- hid in the mountains, where they weresearched and killed.
When the war ended, the author entered the religious schoolin Barcelona, where he saw the facilities built to torture theprisoners.
The author states that there were thousands of religious andnon-religious people who were killed in the areas controlledby the Republic, in spite of what the historians say, andhence, “History and Life are different things.”
La Veu d’en Daniel Olivella
16
El Butlletí som:Pere Garriga, editor, supervisor i cronista impenitent.Cesar Alvaro, Jordi Ros i Alba Pérez, editors.En aquest número també han col·laborat:Pete Balsells amb les seves paraules de president del Casal.Ram-Mar amb Història de Catalunya.Cristian de Haro, el nou co-editor.
Joan Comellas, informant del Grup Dansaire.David Puig i Montserrat Puigdomènech ens parlen de laDiada de Sant Jordi.Josep Sendra amb un nou poema.Paco López Dekker, corresponsal des del perillós Est.Agraïm especialment a en Dani Olivella que ens hagi ceditla seva Veu.
Daniel Olivella, 37 anys, nascut a Vilafranca del Penedès,Barcelona. De tota la vida he tingut esperit de nòmada. Depetit passava els estius a Cigne, al Llenguadoc Francès, on lafamília hi tenia uns amics. Als voltants dels 14 -15 anys hovaig canviar per Alemanya, on els pares també hi tenen amics.Arrel de començar els estudis a l’institut i passant pels darrersanys de la dictadura, vaig estar molt participant a varismoviments d’esquerres, el que va espantar als pares una mica.Així que varen decidir d’enviar-me cap a Chicago, on hitenia família i on podia estudiar música, el que semblava serel meu futur ofici.
Arribo a Chicago amb 17 anys, el meu oncle que de tota lavida havia treballat als millors restaurants de París, Londresi Nova York, tot just acabava d’obrir el seu propi establiment,en el que tota la família hi era participant. Allà va ser on elsmeus primers encontres amb una cuina professional escomençaven a arrelar. Però la música seguia sent la mevapassió i la restauració la meva estabilitat econòmica. Desprésde fer la mili, curteta a Salamanca, torno a Chicago iaconsegueixo una beca al American Conservatory of Music,on hi estudio per 4 anys al departament de Jazz and ComercialMusic. Un cop acabada l’escola em passo fins l’any 1988tocant el saxo amb tot tipus de grups, jazz, reagge, blues,rock, mentre seguia treballant als millors establiments deChicago. A l’any 1988 i a rel d’un accident quem’impossibilita tocar per 6 mesos, em trasllado a Los Ange-les. Allà coneixo a Sidney Chapling, el fill d’en Charlot, elqual estava en camí d’obrir un bistrot Francès a Palm Sprins,Califòrnia. Treballo allà com a cap de cambrers i bar-man per2 anys. A un dels viatges per Califòrnia, vaig anar a SanFrancisco, i em vaig quedar sorprès de la qualitat del menjari la vida en general. L’any 1990 em trasllado a San Fran-cisco, i començo la meva vida professional dins de les cuinesd’una manera seria. Treballo al Zuni, un dels més antics iestablerts restaurants de la ciutat. L’estiu del 1991 emtrasllado a Barcelona com a director de Servicio Wilson, laprimera prova a tot Espanya de fer un restaurant Californià(fer plats tant Catalans, com Italians, com Japonesos). Acabantlas olimpíades passo a formar part del Panem et Circenses,una espècie de teatre-restaurant-circ, i em trasllado a Ham-
burg, Alemanya. Després de viatjar amb ells per unatemporada, rebo una trucada del meu oncle oferint-me unafeina al seu nou establiment a Chicago. L’estiu de 1993 arriboa Chicago on treballo com a General Manager del seuestabliment. Al cap d’un any i en motiu d’acabar un delsmeus somnis, ser cap de cuina, em trasllado novament a SanFrancisco. Allà començo a treballar com a cap de cuina aCafe Bastille. D’allà i arrel d’un amic basc, em contractenper obrir ThirstyBear, donant-me la possibilitat per primercop de fer el meu propi menjar. Rebem nombrosos premis icrítiques de la premsa. El 1998 i en motiu d’ haver trobatsocis deixo el ThirstyBear i retorno a Vilafranca 4 mesos perfer castells i preparar el nou projecte. El gener de 1999 trobemun cèntric local i bategem el nou restaurant com a B-44Catalan Bistro. I aquí estem esperant el poder obrir a mitjansd’agost, la primera Fonda als Estats Units.
Durant aquests anys, una de les coses que m’ha impressionatmés és el grau d’acceptació que la ciutat de San Franciscodóna a la cuina catalana. La gran proliferació de bons restau-rants, productes de primeríssima qualitat i apreciació de lacuina internacional, fan que San Francisco estiguiconsiderada, juntament amb Nova York, la capital culinàriadel món.
Destacaria que si bé és important tenir una bona cuina, tambého és el que aquesta cuina accepti la diversitat. Aquestasegurament és la diferència culinària entre Catalunya i SanFrancisco. La primera, de gran qualitat, és una cuina moltmés tancada. A més d’un català no li pots oferir un plat desushi i els callos a la madrilenya ja ens sembla un plat es-tranger. En canvi, a San Francisco hom hi pot trobarcalçotades, també. Encara que, és clar, per una bona calçotadacal anar a Valls.
Segurament doncs, San Francisco és avui en dia pionera enel mon de la restauració gràcies a combinar una cuina dequalitat amb la diversitat. Això és potser el que em mancaquan viatjo a Barcelona, la possibilitat de trobar una bonacuina internacional.