El Butlletí. Número 44. Edició d’Hivern. Gener 1999PO Box 91142, Los Angeles, CA 90009. Tel (310) 640 88 47. Email 105333.325@compuserve.comB

UTLLETÍ

INDEX

1

CASAL DELS CATALANS DE CALIFORNIA

Paraules del President

BARCELONA, Capital de Catalunya i la primeraciutat del Mediterrani.

“Una ciutat triomfadora, com un actor famós, had’inventar constantment els seus nous rols”.Quines paraules més ben trobades, especialmentsi apareixen a l’edició de desembre del NationalGeographic.

Com diu la revista, Barcelona s’està convertinten una gran ciutat Europea, i, per suposat, és lagent qui fa que aquesta vibrant ciutat sigui ellloc per ser a Europa. Tots aquells de nosaltresque provenim de Barcelona i dels seus voltantsveiem amb molt d’orgull com progressa la nostraciutat natal. Avui en dia, quan diem que som deBarcelona, ho diem amb el cap ben alt perquèens sentim realment orgullosos de ser deBarcelona. Ja no hem de sentir mai més: “Whereis this place?” És la ciutat on s’ha de ser. És ellloc per visitar. És una de les més fascinantsciutats d’Europa, sinó la més. Qui va ferBarcelona? Amb escassos recursos, la gent deBarcelona i Catalunya la van fer possible.Aquells de vosaltres que tingueu la sort de visitarBarcelona, mai no oblidareu el que veieu. Algunsde vosaltres que esteu pensant en anar-hi, no usho rumieu, aneu-hi i participeu, així al tornarpodreu explicar el que heu vist als nostres amicsamericans, fent que s’interessin en conèixerBarcelona i Catalunya. Amb el que fem, i gràciesal nostre dedicat Grup Dansaire, tambédivulguem la nostra cultura popular, els nostrescostums, i en definitiva el que som.

Moltes gràcies per difondre la imatge deCatalunya, i especialment aquells que esteu aquítemporalment.

Pete Balsells

Words of the President

BARCELONA, Capitol of Catalonia and the firstcity in the Mediterranean

“A successful city, like a successful actor, mustconstantly invent new roles.” What mightywords, especially appearing in the Decemberissue of the National Geographic.

As the magazine indicates, Barcelona is becom-ing a great European city, and, of course, it is thepeople that make that city vibrant and the placeto be in Europe. All of us that hale from Barcelonaand its surrounding see with great deal of pridethat our native city is progressing the way it is.Nowadays, when we say we are from Barcelona,we say that with a great deal of pride because weare really proud of being from Barcelona. It’s nolonger “Where is this place?” It is the place tobe. It is the place to visit. It is one of the most,if not the most, vibrant city in Europe. Whomade Barcelona? With little resources, thepeople of Barcelona and Catalonia made thatpossible. Some of you that are fortunate to visitBarcelona, you will treasure what you see. Someof you that are thinking of going there, by allmeans go there, and be a participant and uponreturning, expand on what you saw so that ourAmerican friends take an interest in seeingBarcelona and Catalonia. By what we do, thanksto our dedicated dance group, we also show ourfolklore, our customs, and who we are.

Thank you very much for carrying the image ofCatalonia to California, and especially those ofyou that are here temporarily.

Pete Balsells

Paraules del President (1)Casal/Notícies (2)Notícies/Recepta (3)Història de Catalunya: Epítom de la Guerra Civil d’Espanya (4-5)Viatges d’aquí i d’allà: Antarctica (6-7)Sabies què ...? (8)Fa quaranta-un butlletins (9)Cultura i espectacles (10)Summary (11)La veu d’en Paco (12)

Casal / Notícies

2

Des del Consell

Pla Interdepartamental per a casals

Els acords adoptats per la Generalitat en el decurs de 1998han establert el reconeixement oficial del nostre Casal.Amb l’objectiu d’intensificar les relacions amb el Casal,la Generalitat ens ha tramès un exemplar del PlaInterdepartamental per als casals i centres catalans.

D’acord a la nova llei vigent, els membres dels casals queviuen fora del país i les entitats que els agrupen tenen unasèrie de drets i prestacions a les que paral·lelamentcorresponen una sèrie d’actuacions del Govern de laGeneralitat. El pla d’acció s’ha elaborat, doncs, amb lavoluntat de ser de gran utilitat per a facilitar i reforçar elslligams entre els socis del Casal i la Generalitat.

El Pla conté tot un catàleg d’actuacions i serveis queofereixen els diversos departaments de la Generalitat, aixícom la Universitat Oberta de Catalunya i que, en el seuconjunt, reconeixen als catalans de fora el mateix nivellde prestacions que gaudeixen els ciutadans que resideixena Catalunya.

El departaments de la Generalitat continguts en el Plasón:Benestar, Cultura, Ensenyament, Governació, Indústria,Comerç i Turisme, Justícia, Política Territorial i ObresPúbliques, Presidència, Sanitat i Seguretat Social.

Per exemple, sota el Departament de Benestar Social espot trobar la definició i explicació de les accions con-cretes del departament tal com serveis d’assistència so-cial, accés a habitatge per a emigrants que retornen aCatalunya, accés a programes de formació d’adults pelcanal internacional via satèl·lit de TVC. Les descripcionsde les prestacions descriuen la unitat administrativaencarregada, el nom de la persona responsable i la manerade fer-hi contacte per adreça postal, telèfon, fax i/o e-mail.

Sota el Departament de Cultura es troben els accessos alpatrimoni de fonts bibliogràfiques, audiovisuals,informàtiques i didàctiques. Es dóna informació sobreajuts econòmics i assistència tècnica per activitats depromoció cultural. Es faciliten recursos per a organitzarcursos de llengua, història i cultura catalanes, i les provesdel Certificat Internacional de Català. En particular, les

gestions de suport a l’associació de joves de casals catalanssón detallades.

El Pla, doncs, espera ser una bona eina per a ajudar aconèixer i relacionar-nos millor amb la Generalitat. Esperemque el Consell i els socis del Casal en facin bon ús.

Pere Garriga

Felicitats Maite!

El passat 12 de desembre va tenir lloc l’enllaç matrimonialentre la Maite Torres i en Lluís Martí. Molts dels nostreslectors recordaran a la Maite (referiu-vos al Butlletí 42),soci del Casal, col·laboradora del Butlletí, de quan estudiavaa Los Angeles i havia sigut una de les nostres primeresprofessores de català. Els que vam tenir la bona fortunad’assistir a la íntima cerimònia en el Palauet de l’Eixamplede Barcelona vam veure a una núvia radiant vestida de blancfent el seu compromís formal amb un nuvi seriós i ben plantat.La cerimònia, presidida per la regidora del districte, vaincloure unes lectures de Michel Quoist i Khalil Gibran. Esva fer una bona festa després a un restaurant de la VilaOlímpica. El marit de la Maite és metge d’urgències aBarcelona. Hem tingut l’ocasió de comprovar la sevaexcel·lent dedicació a la seva professió. Als nuvis els agradamolt viatjar i van encetar la lluna de mel amb una volta pelNil.

Enhorabona i moltes felicitats per aquesta simpàtica parella.

Pere Garriga

Felicitats Cèsar i Elena!

I el César també. Si, el nou becari César Álvaro i l’ElenaCustodio van contraure matrimoni el passat 19 de Desembre.La missa va tenir lloc a la Parròquia Maria Reina, a Barcelona.Tot seguit, la festa va continuar en forma de sopar al restau-rant Els Arcs d’Ariatza, a Viladecavalls. La nova parelletaviurà a Irvine. De moment ja tenen pis a Verano Place, dinsdels campus de UC Irvine. Des d’aquí, felicitats Cesar il’Elena!

El Butlletí

Notícies

Notícies / Recepta

3

Una bona carn d’olla a la catalana

Es posa sobre el foc una olla amb aigua, es tiren dins elssegüents ingredients, ben rentats amb aigua fresca:

un quart de quilo de carn de moltó o bou,un os de la canya amb moll o bé un tall d’orelleta de porc,un tall de cansalada,un pedrer,un coll o qualsevol altre tall de gallina,cent grams de cigronsi sal.

Deixi’s bullir per espai de dues o tres hores. Si amb aquestbrou es vol coure pilota, per a fer-la es pica magre de porco de moltó, una mica d’all, julivert i canyella. Quan estàben trinxat es posa en un plat afegint-hi un ou cru i mollade pa blanc ratllada (També pebre si es vol), donant-li laforma allargada o rodona segons es prefereixi, posant-hiuna capa de farina. Aleshores pot tirar-se a l’olla i, al mateixtemps, col verda, una mica d’api, patates, botifarra blancao negra i un tallet de cansalada rància enfarinada. Passadauna hora d’ebullició queda el brou llest. El brou s’escorredesprés en una olla o cassola; amb ell es pot coure l’arròs ola pasta que es vulgui, sola o barrejada, procurant que lasopa surti més aviat un xic espessa que clara, podent-hiafegir, segons el gust, una mica de safrà; generalment s’hiposa una petita quantitat de llegums i verdures que han

bullit a l’olla. La resta de llegums, carn de gallina, botifarra,patates, etc., es serveix en una plata gran de maneraseparada.

Aquesta és la carn d’olla més típica de la terra catalana, iara aquí teniu l’escudella i carn d’olla de casa meva:

Es posa a sobre el foc una olla (pot ser a pressió) amb aigua,uns dos litres o tres, i es tiren a dins els següents ingredi-ents per a 4 persones: 4 quarts de pollastre de la part de lacuixa, 4 pedrers de pollastre, 1 botifarra negra, 1 botifarrablanca, 1 pilota, 2 patates mitjanetes partides per la meitat,1 o 2 fulles d’api i sal. Es deixaran bullir 30 minuts si ésamb olla a pressió i unes dues hores si es cou en una ollanormal. Com farem la pilota? Posarem en un plat gran 250grams de carn trinxada de porc, amanida amb un pessic desal i un pensament de pebre. Hi afegirem un ou, un granetd’all (que l’hi haurem tret el nervi del mig per tal que noens quedi gust d’all a la boca després de dinar) i juntamentamb una branqueta de julivert trinxat tot ben menut i uns40 grams aproximadament de pa ratllat. A continuació horemenarem be, i farem la pilota amb la barreja resultantdonant-li la forma allargada o rodona o, si es prefereix, se’npoden fer petites pilotes individuals. Després d’enfarinar-les be les deixarem caure a l’olla que ja estarà bullint ambels altres ingredients, tot rodolant des del plat per tal queno se’ns trenquin. En el brou, abans d’acabar la cocció, s’hiafegiran 200 grams de cigrons cuits ben escorreguts i esdeixaran que hi facin un bull, d’aquesta manera no deixaranresidus d’aigua de la seva cocció anterior, que podria alterarl’exquisit sabor del bon brou que s’ha obtingut. Passataquest temps, s’escorren els ingredients i es reserva el brouen una olla o cassó, per tal de coure-hi la pasta, que pot serfideus fins, galets, etc. Es servirà de primer, la sopa bencalenta en una sopera, i després les viandes posades en unaplata.

Bon profit a tots.

Montserrat Giralt Gili.

La Recepta

En Paco ens ha deixat.

No us espanteu. No li ha passat res de dolent. En Paco LópezDekker, antic redactor del butlletí i becari Balsells, ha marxatcap a Massachusetts per continuar els seus estudis dedoctorat. Tots els que el coneixem el trobarem molt a faltar.Però en Paco continuarà en comunicació amb el Casal irebrà cada trimestre aquest butlleti. Bona sort Paco!

El butlletí

4

Els ajuts estrangers més importants i decisius durant laGuerra Civil Espanyola per al bàndol franquista foren delsgoverns alemany i italià amb personal i material de guerra,i d’empreses privades nord-americanes amb gasolina. Pocn’és conegut que hi hagué durant bastant temps unaBrigada Irlandesa lluitant per als Nacionals. També hi haguéindividus estrangers que oferiren llurs serveis a Franco ique en virtut de llur educació o escala social servirien comoficials en l’exèrcit. Entre ells hi ha l’anglès Peter Kemp -mig irlandès i de religió anglicana- que estava convençutde que la guerra a Espanya era una guerra per a salvarEuropa del Comunisme. Després d’un sojorn amb elsRequetés, demanà lluitar amb la Legió com Alferes. Comell mateix escriví que els castellans no podien pronunciarles dues consonants finals del cognom, l’anomenaven Pe-ter.

EL LLIBRE: Peter Kemp, un graduat de Cambridge, UK,en Llengües Clàssiques i Dret, no escriví el seu llibre* finsel 1956 i el publicà l’any següent. Havien passat com 20anys des de la seva experiència a Espanya i això resultà enun text on l’autor, malgrat havent estat un convençutnacionalista, dóna una versió tot defugint dels excessospatriòtics i àdhuc, com veureu, a voltes molt crítica de lesaccions del bàndol franquista.

En Peter havia pres bons apunts durant la campanya aEspanya i els anys transcorreguts fins que ho posà en formade llibre feren que els seu text sigui desapassionat, comhom no troba en els llibres escrits per participants durant,o tot seguit finida, la Guerra Civil.

ACCIÓ AL FRONT: Un dia portaren un tinent deCarrabiners, que s’havia rendit, escortat per dos legionaris,un comandant i el Coronel Peñarredonda. El comandantdigué a un capità:-”El Coronel desitja uns homes per a afusellar aquestpresoner”.

De sobte, com una dotzena de legionaris anarenestiracabells per a fer la tasca -gent que semblava físicamentexhaurida un moment abans. Àdhuc el CoronelPeñarredonda es sobresaltà:-”Quietos, muchachos, quietos, no hay por qué excitarse.Se trata simplemente de una criatura que está a punto depasar al otro barrio”. El to melós no podia ocultar la sevasatisfacció, però tornant-se cap al comandant digué:

-”Creo es mejor que lo haga un oficial”.

Així “l’honor” passà a un tinent que ho complí amb un tret alcap del presoner.

En Peter havia vist també abans que els presoners de lesBrigades Internacionals eren executats immediatament. Undia li preguntà al seu capità d’on provenien les ordres dematar tots els presoners de les Brigades Internacionals.-”Del Coronel Peñarredonda “, li contestà i continuà donant-li una lliçó de que “n’estava bé per part d’en Peter de parlarde Llei Internacional i dels Drets dels Presoners quan ell noera espanyol” i continuà dient-li que “les BrigadesInternacionals eren les eines dels comunistes que havienvingut a Espanya a destruir la pàtria. Si a ells no els importaarruinar el nostre país, perquè ens hem d’amoïnar per llursvides quan els cacem”.

Nogensmenys, en Peter sabia que aquesta no era la políticadel Comandament Superior dels Nacionals que tenien unsmilers de presoners de les Brigades Internacionals a un campde Miranda d’Ebre que foren lliurats l’octubre del 1938 quanla Lliga de Nacions supervisà la retirada de les dites Bri-gades demanada unilateralment pel govern republicà.

EL DESERTOR: En Peter escriu que el 14 de març del l938al front de l’est uns legionaris portaren un desertor de lesBrigades Internacionals, un irlandès del nord. S’haviapresentat ell mateix a un escamot a la vora d’un riuet. Elcapità volia que en Peter l’interroguès. L’home explicà queera de Belfast i havia estat mariner en un vaixell mercantbritànic que havia aterrat a València. Una nit tot emborratxattornà quan el vaixell havia salpat, la policia el detingué i elpassaren a les Brigades Internacionals a Albacete. L’homesabia que si intentava escapar-se de les brigades el tornariena agafar i el matarien per desertor. Per tant, ell decidícontemporitzar i un cop hagués arribat al front, es passariaals Nacionals a la primera oportunitat. En Peter no n’estavadel tot segur que l’irlandès deia la veritat, però sabia que sidemostrava el menor dubte l’home seria occit.

Resolgué que faria tot el possible per a salvar-li la vida itraduí el conte al capità tot insistint que aquest era un casespecial, ja que l’home era un desertor, no pas un presoner, ique seria malassenyat i injust el matar-lo. El capità, ja siatocat per aquest raonament, ja sia perquè no volia ferir elssentiments d’en Peter, accedí a estalviar-lo de la mort si el

EPÍTOM DE LA GUERRA CIVIL D’ESPANYAIII. ELS OUS FERRATS DEL CORONEL P...

Història de Catalunya

5

comandant estava d’acord. El comandant es mostracomprensiu:-”Sembla que tens un bon cas. Dissortadament les ordresdel Coronel Peñarredonda son d’afusellar tots els estrang-ers. Si tu pots obtenir el seu consentiment, estaré contentde perdonar aquest home. Trobaràs el coronel allà damuntal més alt d’aquells tossals. Pren el presoner amb tu, en casde que hi hagi algunes preguntes, i els teus dos enllaçoscom a escorta”.

Fou una caminada de pujada de kilòmetre i mig amb unsol del migdia d’Aragó a l’esquena. En Peter troba elCoronel Peñarredonda assegut amb una cama damuntl’altra i un plat d’ous ferrats sobre el genoll. El saludà i,havent pres cura de deixar el presoner enrera que no poguéssentir la conversa, repetí la narració tal com havia fet abansamb el capità i el comandant, acabant amb “tinc l’individuací, ‘mi Coronel’, en cas que li volgueu demanar quelcom”.El Coronel no apartà la vista del plat d’ous ferrats:-”No, Peter”, digué descuradament, amb la boca replenade trossos d’ous, “no le quiero preguntar nada. Simplementete lo llevas y lo matas”.

En Peter s’astorà i quedà amb la boca oberta, semblavaque el seu cor se li havia parat. Aquell instant, escriu enPeter, roman a la seva memòria com el més horrible inci-dent a sa vida. El Coronel Peñarredonda mirà cap d’altamb els ulls plens d’odi:- “Vete”, rondinà, “ya has oído lo que he dicho”. I quan enPeter es retirava li cridà:- Te advierto que tengo la intención de que esta orden selleve a cabo”.

En Peter senyalà a l’escorta i al presoner que el seguissincap a baix, però no volia caminar amb ells ja que sabia queel presoner li preguntaria el que havia passat i ho voliademorar tant com pogués. Àdhuc pensà de dir-li al presonerque fugís mentre ell distreia l’escorta, però de sobte se’nrecordà dels darrers mots de Peñarredonda i girant el capveié un parell de legionaris que el seguien a una distància.Automàticament en Peter es trobà en front del comandanti li donà la notícia. El comandant li digué delicadament:-”Ho sento que no puc fer res. És millor que tu l’executis.Algú ha de fer-ho i serà millor per a ell tenir un compatriotapel voltant. Després de tot, ell sap que tu has intentatsalvar-lo. Mira de fer-ho de presa”.

Quasi sense esma per a fer-ho, en Peter caminà unes passescap al presoner i li digué:

-”I’ve got to shoot you”. “Oh my God”, contestà. I breumenten Peter li digué que havia tractat de salvar-lo. Li preguntàsi volia un capellà o uns minuts de recol·lecció i si haviaalgun missatge per a algú.-”Nothing”, xiuxiuejà, “please make it quick”. I en Peterrespongué:-”That I can promise you. Turn around and start walkingstraight ahead”.-”Thank you”.-”God bless you”, en Peter digué.

Tant aviat com començà a caminar, en Peter es dirigí alsenllaços i els hi pregà d’apuntar be de forma que el presonerno sentís res. Aixecaren els fusells i els dos trets explotarenensems. En Peter examinà el cos i no hi havia cap dubte quela mort fou instantània. Després d’enterrar-lo en Peter dónael part al capità el qual tenia un missatge del comandantdient:-”Que pregonament sentia l’execució d’aquell anglès i queho considerava un crim i que la responsabilitat per sempreha de restar sobre la consciència d’aquell -tot escopint elmot- cavaller. Saps que havia enviat un parell de legionarisper a seguir-te i matar-te si tu no complies l’ordreimmediatament? Això és quelcom que mai no ho oblidarem”.

EPíLOG: Com molt sovint passa, la crueltat va acompanyadad’escassetat de facultats. El Coronel Peñarredonda fouconsiderat el més fastigós i ineficient del bàndol delsNacionals. Poc després de l’esdeveniment narrat damunt foutraslladat al sector de Mora. A la matinada del 25 de julioldel 1938 comunicava al general Yagüe que havia sentit tretsarrere i havia perdut contacte amb els seus flancs. L’ofensivarepublicana de l’Ebre havia començat!. A la nit li autoritzarenla retirada amb la plana major i tants homes com poguésprendre amb ell. Li tragueren el comandament de tropes,l’enviaren a Saragossa i no aparegué més durant la guerra.Quant a Peter Kemp, el tornarem a trobar al pròxim epítom.

Josep G. Llaurado

* Kemp, P. Mine were of trouble. Cassell & Co LTD,London, l957.

Història de Catalunya

6

ANTARCTICA, one of the most beautiful places on earth.Its gigantic icebergs and ice shelves are found nowhereelse on the globe. Its vast mountain ranges and the enor-mous emptiness of the polar plateau boggles the mind. It isthe most isolated continent and one of the most difficult toreach. The safest way is by ship, and even then, it requiresabout 1 1/2 to 2 days to reach the Antarctic Peninsula bycrossing the Drake Passage, where the Pacific and the At-lantic oceans merge.

Antarctica is a place of extremes. Weather conditions canchange very rapidly, winds can top 200 miles an hour, andthe temperature in the win-ter can plunge to –80 ºC.It is also one of the driestplaces on earth, compa-rable to the driest desert.The snow and ice dateback thousands of years. Itssize is equivalent to that ofcontinental United States.No one owns Antarctica,although some 18 nationshave research stations. Afew, like Chile, Argentina,and Britain, claim certainareas of Antarctica. How-ever, most other countries,including the United States, do not recognize such claims.Everyone is free to go anywhere they want to go. By con-vention, certain specific rules have been adopted, and sincethe majority of the people that reside in Antarctica are sci-entists, getting along seems to be rather easy. Also, thenumber of people is not that great, with the largest numberof persons in several stations belonging to the U.S. It isestimated that the total number of persons in the variousstations is approximately 1250 people. While in the Ant-arctic Peninsula for 10 days, we visited three stations: thePolish, the Argentinean and the Chilean stations. The larg-est of the group appears to be the Chilean station. It is anarmy base consisting of approximately 125 people, withfamilies. The Chileans, as well as the Argentineans main-tain a presence there to lay territorial claims, but as pointedout, no one recognizes such claims.

There is an Antarctic treaty, signed by 25 nations, whichprohibits the hunting of any wildlife and the mining of anynatural resources.

ANTARCTICA

Antarctica has the seasons reversed. When we went there,it was their summer, which was in December 1998. Theonly wildlife are sea birds and sea mammals. The mostnoticeable are the penguins, since there are about 17 mil-lion of them. I did not count them all, but I saw severalhundred thousands at different stops that we made alongthe way. In addition to penguins, there are albatross, pe-trels, cormorants, skuas, as well as whales and seals. Butmost of all, there is krill, a shrimp-like creature which formsthe basic food chain for penguins, seals, whales, and seabirds.

Some facts. The Antarcticice sheet has an area of ap-proximately 13.3 millionsquare miles –approxi-mately 1.4 times the size ofthe US. In some places, theice is as much as three milesthick and on the averagetwo miles thick. Thisamount of ice has beenformed through the accu-mulation of snow over mil-lions of years, although theamount of snow deposits inone year is relatively low.

Climate. Antarctica is synonymous with cold, with thelowest temperature recorded on earth at -89 ºC. Blizzardsare a typical Antarctic phenomena, in which very little snow,if any, actually falls. Instead, the snow is picked up andblown along the surface by the wind, resulting in blindingconditions in which objects less than 3 feet away may beinvisible.

Flora. Because of the extreme cold, only two small grassesgrow, plus some lichens, moss and algae. There are no treesor shrubs in Antarctica.

Population. Antarctica has never had a native population.The total population in the Antarctica is approximately1250 people, divided in 44 stations operated by 18 coun-tries that conduct research in various facets of the conti-nent.

Getting there. We got there by flying from Los Angeles toSantiago, where we stayed overnight, and from there to

Viatges d’aquí i d’allà

7

Ushuaia in Argentina, which is the southernmost city inSouth America. Upon arriving, we were met by the groupthat just came back on the same ship, with tales of 40-footwaves and sickness, so we were looking forward to a nicecruise. Immediately, we placed patches directly behind ourears to minimize the discomfort that comes with the cross-ing. Fortunately, for us, we encountered very mild seas andwaves of only 10 to 20 feet. Even so, the dining room wasonly half full most of the time. The Drake Passage is ap-proximately 600 miles, which takes about a day and a half.During the crossing, there are all kinds of lectures to getyou acquainted with this adventure. As we approached theAntarctica peninsula, more passengers surfaced in the din-ing room and the weather remained relatively mild, be-cause the area was a little more protected from the winds,but this can be an illusion as weather can change veryrapidly. Motorized rubber raftscalled Zodiacs take the passen-gers from the ship to the shore.First an exploration party goesashore to determine safety andareas of interest. Thereafter, theZodiacs shuttle back and forthseveral times, carrying thepeople that want to go ashore.The water temperature is ap-proximately -33 ºC and youcertainly don’t want to go intothe water –you would last ap-proximately 3 minutes.

During the cruise, we made atleast two to four landings a dayin various areas, depending onthe weather. The most inter-esting thing all the time are thepenguins, which come in approximately seven varieties,but we only saw four of them. At the time that Donna andI were there (from late November to early December) thepenguins had just laid their eggs and they were sitting onthem. Their gestation period is approximately 31 days.Penguins usually are paired for life. It is extremely inter-esting how penguins behave. They are in essence seabirdsand live in the ocean during the winter and come ashore intheir summer. They always go to the same place wherethey nested. How they find the same exact place is a miracle.If there is snow on the ground, they sit in the snow until thesnow melts and find the exact place. The male is the onethat arrives first and warms the place. Then the female

comes over and lays the egg and the male goes to sea,fishing, and they take turns sitting on the eggs until theyhatch. Generally two eggs per nest. It is interesting to seetheir nests; since there are no bushes or grass they are madefrom pebbles. The penguins remain there hours on end.They are rather quiet birds, although if you approach themtoo close, they begin to yell, signaling to stay out or don’tget too close.

In addition to the penguins, there are, of course, other birds,and in particular, the skuas, which look for an opportunityto snatch penguin eggs. There are also seals and whales,but not in the quantity that penguins exist. The great quan-tity of penguins is due to the fact that they have relativelyno predators, except for a leopard seal, and there are nottoo many of them. Besides, penguins have lots of feathers

and may not be the choicest meatavailable, since krill are plenti-ful. Other than the penguins,there are relatively few other ani-mals. We saw whales and we sawseals, but not many of each.

Icebergs. Icebergs are an ex-tremely interesting feature inAntarctica. As you move south,you begin to see small icebergsfloating north. As you move far-ther south, they get bigger andbigger and bigger, until you runacross some that are several mileslong and stand 100 to 200 feetabove the water with 5/6 of theiceberg under water. Finalizing,I must say, that Antarctica is byfar the most interesting natural

place that I have visited. The arctic has it is beauty butAntarctica is all superlatives. This has been my secondtime to Antarctica, having gone there in 1981. The placehas not changed much. Its beauty is awesome and it’s worthvisiting again. If you ever have an opportunity, and if youare an adventurer and not afraid of being uncomfortablefor a period of time, I recommend highly you visit Antarc-tica – there is no other place on earth like it in beauty, inscenery, in wildlife.

Pete Balsells

Viatges d’aquí i d’allà

8

… en el Titànic hi viatjaven, a més del jove teòleg ifotògraf irlandès Frank Brown, tres sacerdots més? …

De dos d’ells no en sabem el nom. Però un es deia JozasMonvila i era lituà. Tenia un germà a Nova York que el vainvitar a emigrar quan Lituània va ser ocupada i maltractadapels russos. Al pujar al vaixell va rebre una targeta blancaque li assegurava un lloc en les barques salvavides per mésque “ni Déu el podia enfonsar”. Al sentir els crits desesperatsd’un pare de família li va dir: “no plori, prengui la mevatargeta i vagin’s-en”.

Un cosí, el Reverend Kasimirus Motvila, ha enviat duescartes al Vaticà per iniciar el procés de beatificació. En unaparet de l’església lituana de Londres, al peu d’unafotografia del Pare Jozas, en una placa es llegeix: “Vacomplir el seu deure fins al final”.

… al beatificar el Papa Joan Pau II a la jueva, religiosacarmelita i màrtir, Edith Stein, s’han aixecat veus con-tra ell i Pius XII i l’Església, acusant-los de pro-nazis? …

Però s’ha de tenir en compte que Pius XII va rebre el 21 desetembre de 1945 en audiència privada al Secretari Gen-eral del Congrés Jueu Mundial, el Senyor Leo Kubowizki,que li manifestà “el més sentit agraïment per l’acciórealitzada per l’Església Catòlica en favor del poble jueuen tota Europa durant la guerra”.

I a la mort de Pius XII en 1958, la llavors Ministred’Assumptes Exteriors de l’Estat d’Israel, Senyora GoldaMeier, va enviar un eloqüent missatge en el que deia: “Quanel terrible martiri es va abatre sobre el nostre poble, la veudel Papa es va aixecar a favor de les víctimes”.

I es més que significatiu que, en acabar la guerra, el GranRabí de Roma, Senyor Israel Zolli, es convertís alcatolicisme, ell i la seva esposa, i ell prengués el nom depila del Papa, Eugeni, en senyal de gratitud per lesmoltíssimes vides de jueus que en Pius XII havia salvat.

… els cristians de Natzarè estan consternats per la decisióde la comunitat musulmana de construir una granmesquita a uns dos-cents metres al sud de la basílica del’Anunciació, edificada en el lloc de la casa de Maria? …

El Municipi de Natzarè és de majoria musulmana. I volenacollir la riuada de pelegrins que esperen per l’any 2000.Segons ells el lloc es “terra de l’Islam”. La mesquita tindràtres pisos amb un almenar de vuitanta metres

El Bisbe Llatí de la ciutat, Monsenyor Giacinto BulosArcuzzo, va declarar que si s construeix la mesquita serà unaofensa al món cristià.

… el setembre de 1997, el Senyor Jun Young Joo, Directiude la Cambra de Comerç i Indústria de Pusan, Corea, vaestar a Barcelona per emportar-se informació i materialper a fer una exposició de la persona i obra del granarquitecte català Don Antoni Gaudí? …

Al Nadal del mateix any es feia batejar. I pel procés debeatificació del Senyor Gaudí va declarar per escrit, entrealtres coses:

“No puc oblidar l’impacte religiós que em va causar la visitaa Barcelona per preparar l’exposició de Gaudí. Vaig estar altemple de la Sagrada Família com a part del recorregut deles obres de Gaudí a Barcelona. M’és impossible descriurela petjada que va deixar en el meu cor. No vaig poder menysd’inclinar el meu cap davant la solemnitat, la santedat i lagrandesa de l’edifici. Un sentiment pregon omplí el meucor. Mitjançant les obres de Gaudí i el toc diví que tenen emvaig convèncer de l’existència de Déu. Per més que he sigutun budista devot, em vaig convertir al Catolicisme al retornara Pusan, per l’intensa inspiració causada per les obres deGaudí. Crec que l’exposició gaudiniana que ha tingut lloc aPusan sota la meva supervisió va ser un treball predestinatper Déu. Després d’ella em vaig convertir al Catolicisme ivaig al temple catòlic amb freqüència. Crec que Gaudí és unevangelitzador … Gaudí està predicant la Fe Catòlica a totel món mitjançant la seva arquitectura …”.

Ram-Mar, escolapi

Sabies què …?

9

Continuem amb aquesta secció que es va estrenar al darrerButlletí. Pels nostàlgics i pels que encara no el llegien.

Presentació de la nova Junta Directiva

El dia 31 de marc de 1984 a la Parròquia de Santa Teresitatingué lloc la presentació de la Junta Directiva del Casal.La concurrència, bastant nombrosa, va poder gaudir d’unabundant menjar a la manera de “Pot-Luck”.

El President, el P. Ramon Martí, Escolapi, va presentar alSr. Cònsol d’Espanya, Sr. Joaquín Muñoz, que entres altrescoses va dir que es sentia molt honorat de trobar-se entrenosaltres, acabant amb un “Visca Catalunya!”.

Junta Directiva:

President: Ramon Martí i Timoneda, EscolapiVice-President: J.M. “Kim” MoreraSecretària: Ma. Carme BusquetsVice-Secretari: Antoni Artigau i AltamirDelegat a San Francisco: Fracisco VallDelegat a San Diego: Joan BertranVocal de les Activitats Socials: Ma. Dolors MartíVocal de Cultura: Joan M. Corominas i Pujolàs

El Pare Juníper Serra en el seu bicentenari

Aquest estiu farà dos-cents anys que a Carmel, vora deMonterey, morí en Juníper Serra. És just que nosaltres,catalans de Califòrnia, recordem aquell primer catalàmallorquí que caminà per aquestes terres, llavors tanremotes, deixant per sempre més una empremta de la sevapresència. Arreu es troben carrers, carreteres, escoles, monu-ments, parcs i muntanyes que honren la seva memòria. Totsels nens l’han estudiat a l’escola.

Aquest estiu farà dos-cents anys que a Carmel, vora deMonterey, morí en Juníper Serra. És just que nosaltres,catalans de Califòrnia, recordem aquell primer catalàmallorquí que caminà per aquestes terres, llavors tanremotes, deixant per sempre més una empremta de la sevapresència. Arreu es troben carrers, carreteres, escoles, monu-ments, parcs i muntanyes que honren la seva memòria. Totsels nens l’han estudiat a l’escola.

Era el marc del 1769 quan en Serra començava l’expedicióa coll de mula. L’expedició s’havia de centrar en l’ocupació

Fa quaranta-un butlletins …

de San Diego i Monterrey amb la finalitat d’aturar l’expansiórussa que baixava per la costa del Pacífic a mes d’evangelitzari acollir als indis natius que vivien entre aquests ports.

En Juníper Serra era Catedràtic de Filosofia a la Universitatde Mallorca, tenia 55 anys quan va començar l’empresacaliforniana. Era menut i coix per unes llagues a les cames.El seu enteniment pràctic, la seva capacitat organitzadora,la seva tossuderia lligada amb l’esperit pactista, la sevaparaula fàcil i eloqüent, i sobre tot la convicció absoluta delmèrit de la seva obra el van portar a fundar vuit missions aCalifòrnia i convertir a milers d’indis.

Per commemorar el bicentenari de la seva mort, es celebrarandiversos actes. Durant l’any es prepararan presentacions pertelevisió i radio, exhibicions a museus, col·loquis, concerts,concursos en les escoles sobre la seva persona, sortiransegells commemoratius de correu a Espanya i els Estats Units.Hem de trobar, nosaltres també, manera de recordar aquestmallorquí que ens honra en aquesta terra.

Primera reunió del Casal dels Catalans deCalifòrnia a San Francisco

El dia 28 de gener del 1984, al restaurant Ibiza de San Fran-cisco, va tenir lloc la primera trobada d’un reduït grup decatalans residents de San Francisco i rodalies.

Ja llavors aquell grup de catalans va mostrar una granparticipació. En Jordi Rosell es va encarregar de coordinarel sopar i el Pare Corominas va volar expressament des deLos Angeles per no perdre’s la trobada .

Un cop entaulats, junts van passar una bona estona explicant-se anècdotes tot compartint un Sangre de Toro de cal Torres.

Crònica de l’Aplec de Primavera

El dia 29 d’abril va tenir lloc el nostre Aplec de Primaveraper celebrar la Festa de Sant Jordi i la de la mare de Déu deMontserrat en el Rancho Domínguez. El dia va ésseresplèndid i es va celebrar una missa a les dotze, com cadaany. Es van haver de fer quatre monumentals paelles pelsdos-cents assistents. Es va rifar un pernil regalat pel P.Coromines i 3 ampolles de xampany català regalades per laRosaura de Montagut.

(El butlleti)

10

Espanya desenvolupa una indústria que poc ha d’admirara l’Americana

En aquesta última dècada les indústries del cinema i latelevisió de la Unió Europea s’han disparat cap uncreixement positiu. A Espanya el moviment també es fanotar, tant per el gran nombre de produccions com el talenti la professionalitat d’aquestes. L’èxit de les produccionsEspanyoles d’avui és cada vegada més internacional. Encanvi per a Catalunya aquesta empenta va més lenta, tot ique també el nombre de produccions Catalanes hanaugmentat, però el factor de que aquestes hagin d’ésser enllengua Catalana frena bastant als inversors que cerquenun mercat més gran i amb menys riscs.

Aquests últims tres anys les pel·lícules Europees han estaten una lluita continua contra les produccions estrangeresprovenint de Hollywood. El mercat domèstic Europeus’emporta ja un quaranta per cent de les taquilles. Tot vacomençar quan a principis dels noranta la Unió Europea vaimposar el sistema de quotes a les sales de cinema i a lescadenes de Televisió. Al principi el públic va criticar lamesura considerant-la una brusca imposició per salvar uncinema nacional de baixa qualitat. Però la mesura hafuncionat; el fet que les distribuïdores s’hagin vist obligadesa distribuir produccions nacionals ha fet que la demanda ila venda d’aquestes hagin adquirit professionalitat iqualitat. Per al cinema espanyol això ha estat un granavantatge, ja que l’exportació del cinema espanyol als païsosde parla en Castellà és cada vegada més un negoci senserisc.

També les sales de cinema estant passant a ser salesmúltiples, per tal d’ampliar l’oferta de títols. Per altre part,la competència de les dues plataformes de televisió digitalespanyoles Vía Digital i Canal Satélite Digital han contribuïtamb l’increment de la demanda domèstica; primer pelreglament de quotes, i en segon lloc per abaratir els seuscosts, tant de compra com de venda.

El cost mitjà de les produccions espanyoles rondaactualment els tres milions d’Euros (3,5 milions de $). Peraquesta raó, la base de mercat d’aquestes produccions estàen la narrativa i la interpretació dels actors, en tant que laqualitat de les pel·lícules és aportada per un veritable tal-ent i no pas per un conjunt tècnic d’efectes especials o perunes gegants campanyes de mercat. Les produccionsespanyoles basen més el seu èxit en la narrativa, la presència

El Cinema Espanyol va a totes.

en els festivals i en unes campanyes de publicitat noexcessives. Aquests canvis han aportat nous joves talents itècnics dins de la indústria que per molts de nosaltres enssonaran nous, entre ells també hi ha alguns catalans comels actors Jordi Molla i Rosa Maria Sardà. En el properbutlletí exposaré una relació de nous films, directors iintèrprets tant espanyols com catalans, per tal que ens anemfamiliaritzant amb el nou moviment.

Anselm Boss

El Primer castell de deu

El dia 8 de novembre de 1998, la plaça més castellera deVilafranca del Penedès va veure carregar el primer castellde deu en tota la història castellera. Després d’haver-li anatal darrera durant els darrers dos anys, la mítica construccióde deu pisos va ser carregada per la colla dels castellers de

Vilafranca. Al cap d’una setmana, la colla dels Minyons deTerrassa va aconseguir descarregar el mateix castell. A lafotografia podeu veure la culminació del castell a càrrecdels castellers de Vilafranca.

(El Butlletí)

Cultura i espectacles

11

From the Consell

Interdepartmental plan for Casals

Last year, the Catalan Government approved a law to offi-cially recognize the Casals. According to that law, the mem-bers of the Casals and, in general, all Catalans abroad, havethe same level of benefits than their colleagues in Catalonia.

The departments included in this Plan are: Social Issues,Culture, Education, Government, Industry, Trade and Tour-ism, Justice, Land Planning and Civil Works, Presidency,Health and Social Security.

Chronicles of the Spanish Civil War

Els ous ferrats del Coronel P….

The most important help to the National faction during theSpanish Civil War came from the Italian and German gov-ernments, and from some private North-American compa-nies. However, it is not very well known that there was alsoan Irish brigade fighting in the fascist faction.

Among those people there was Peter Kemp, a Cambridgegraduate, who wrote a book about the Civil War twentyyears after his experience. On this book, the author gives avision without patriotism and sometimes critical with theNational faction.

As an example, in his book we can find the story of theunfair killing of a volunteer.

Colonel Peñarredonda decided that any prisoner of the In-ternational Brigades would have to be immediately killed,even though the policy of the Superior Commandment wasthe opposite.

On March 14, 1938, they found an Irish deserter. Peter Kempwanted to save his life, and tried to convince ColonelPeñarredonda. But he did not want to know anything andordered him to shoot that man. Against his will and to safehis Peter himself had to obey the order.

Did you know …?

… that, other than the Irish religious and photographer FrankBrown, three other priests were also on board of the Titanic?

… that when the Pope John Paul II beatified the JewishCarmelite nun and martyr, Edith Stein, some voices raisedagainst him and Pious XII and the whole Church, blamingthe as pro-Nazis?

… that the Christians of Nazareth are consternated by thedecision of the Muslim community to build a large mosque,at 200 meters South of the Basilica of the Annunciation,built on Mary’s house?

… in September 1997, Mr. Jun Young Joo, executive of theChamber of Commerce and Industry of Pusan, Korea, was inBarcelona to take with him information and material to pre-pare an exposition on the person and work of the great Catalanarchitect Antoni Gaudi?

Spanish Cinema Strikes Back

Spanish movies don’t need to look up to American onesanymore.

During this last decade, European cinema industry is grow-ing at higher rates. This is the case for Spain, with presentlya big number of talented productions. But, what has makeEuropean cinema a real competitor to the Hollywood indus-try?

It all began when European Union decided to oblige cinemadistributors to show a minimum number of national produc-tions every year. Though criticized at first, it then was provedto be a good decision.

Furthermore, money investment on Spanish movies is farfrom those of Hollywood. This means that to be competitive,the Spanish productions have to base their success on narra-tion and talented actors and directors, which says a lot ofthem.

For Catalan productions, things seam to be quite different.Though in some sense their production has risen during thelast years, the fact is that Catalan market is not that extensiveand this stops investors who search for a wider market withless risk.

(El Butlleti)

Summary

La Veu d’en Paco

12

Ara que Califòrnia comença a ser només un record és divertitmirar enrere i veure com ha canviat la meva Califòrniaaquests dos últims anys. I ara espero que algú es pregunti“dos anys?”, per poder respondre que sí, que dos anys tot ique només hi he estat quinze mesos.

Perquè tot i això, la meva Califòrnia va començar fa gairebédos anys, el dia que em vaig assabentar de l’existència deles beques Balsells. En aquell moment Califòrnia va deixarde ser només un estat dels Estat Units amb Hollywood,surfistes i ple de nous de la Borges, i es va convertir en eldestí desitjat, el lloc on anar-me’n de vacances pagades.Perquè per nosaltres, ho sento Roger, una beca als EstatsUnits és una mena de vacances pagades. M’imaginava a laplatja, sempre amb bon temps, fent surf a Huntington Beach,o amb els patins a Venice Beach. De fet ja n’estic afegintcoses que no hi eren a la meva primera imatge de Califòrnia,perquè si que m’imaginava fent surf i patinant, però no vaser fins que em van regalar una guia de Califòrnia que vaigaprendre que surf es feia a Huntington i bé, Venice encarava aparèixer molt més tard.

I així arribem a la meva arribada física a Califòrnia, undisset de Setembre, amb l’Alba, cansats i confosos pel canvid’horari. D’aquells primers dies recordo el jacuzzi alTravelodge, les quesadillas del Del Taco (quasi em donavergonya reconèixer que al principi ens va agradar) idemanar uns ous per esmorzar responent que els volia overeasy quant em van preguntar com els volia sense saber comserien (i encara els demano així, perquè mai no he après ademanar-los d’altra manera).

Però bé, la Califòrnia paradisíaca va durar molt poquet.Dels primers mesos allà recordo molt més tot el que hi vaigtrobar a faltar que no pas el que hi vaig trobar nou. Recordoels dies de tristor i l’enyorança, i gairebé podria dir que elque més recordo de Califòrnia és no estar a Barcelona. Peròaquella tristor ara és bonica i un bon record.

I de vacances pagades res, no oblidaré mai l’últim dia delprimer trimestre, bé l’ultima nit, a les cinc o sis de la matinadaintentant acabar un examen i dos treballs pel dia següent, i

l’Alba trucant al telèfon d’emergència que hi havia a lamàquina dels cafès per queixar-se que l’aparell se li haviaempassat un dòlar sense donar-ne res a canvi.

Així que vaig passar de la Califòrnia idealitzada on aniriade vacances a una segona Califòrnia trista on no era greuque no hi hagués gaires llocs per sortir de marxa perquètampoc no hauria tingut temps d’anar-hi.

Afortunadament aquesta Califòrnia trista tampoc no va durarper sempre. Poc a poc, les coses van anant caient al seu lloc,omplint els dies. Quines coses? Doncs, COSES: el tennis ados quarts de vuit amb el chair de la Beca Balsells; llarguestrucades telefòniques amb Barcelona (Barcelona és uneufemisme ben simpàtic, oi?); fer d’editor de butlletins(grassies, ha estat molt divertit); arribar tard a classe; llegirquè feia el Barça a El Periódico on-line; BBQ party on thebeach; BBQ party a casa del Ferran; festa a casa de qui fos;fer campanya perquè tots els menors de dos anys que conecaprenguessin a dir “Paco”; contar els dies que faltaven peranar de vacances a Barcelona; jugar els dissabtes a futbol;jugar els diumenges a futbol; no jugar cap dimarts a bàsquetperquè plovia o perquè hi havia exàmens o perquè al diasegüent tenia una presentació del meu projecte de tesi;treballar en la meva tesi per tenir alguna cosa que presentar;jugar a jocs en Internet en lloc de treballar en la meva tesi;acabar la meva tesi just a temps però no guanyar el joc enInternet; fer paelles als aplecs; els dinars de becaris cadadivendres; prendre’m mitja ampolla de Jack Daniels i norecordar-me gairebé de res més... ja veieu, cosetes.

La tercera i millor Califòrnia és aquesta plena de cosetes iplena d’uns quants bons amics. I ara que m’he anat emsorprenc a mi mateix amb la meva tristor per una Califòrniaque ara és llunyana.

Però això és insuportablement cursi, així que millor us dicquè pensaré d’aquí a uns quants mesos, potser abans, quanja n’estigui fart d’aquest fred de mil demoños que fa aquí aMassachusetts i Califòrnia torni a ser un lloc per anar devacances i aprendre a fer surf.

Paco López Dekker

Dos Anys de Califòrnia?

El Butlletí som:

Pere Garriga, editor i supervisor.Alba Pérez, César Álvaro i Jordi Ros, editors.En aquest número han col.laborat:Pete Balsells amb les paraules del president i la crònica del’Antàrtida.

Montserrat Giralt amb La Recepta.Josep G. Llauradó amb Història de Catalunya.Anselm Boss amb la seva opinió sobre el Cinema.Ram-Mar amb el Sabies Què.Paco López Dekker amb la seva nostàlgica Veu.