El Butlletí. Número 42. Edició d’Estiu. Agost 1998PO Box 91142, Los Angeles, CA 90009. Tel (310) 640 88 47. Email 105333.325@compuserve.comB

UTLLETÍ

ÍNDEX

1

CASAL DELS CATALANS DE CALIFORNIA

Paraules del president.

El Casal ha avançat molt vers un millor serveials seus socis via els seus butlletins periòdics, imés en general als ciutadans de Califòrnia iCatalunya mitjançant la pàgina web del Casali l’edició local de Vilaweb. Actualment estemtreballant en una millor organització del Casal,per tal que tothom pugui col·laborar i participaren les activitats, per aconseguir millorar-les ique tothom pugui gaudir-ne.

Vull encoratjar-vos a tots a que contribuïu ambel vostre temps i esforç per aconseguir, no nomésels nostres objectius socials, també els objectiusculturals, sense oblidar-nos de servir aquellsque es troben a Califòrnia o a Catalunya i quees poden beneficiar de la nostra presència aquía través de la informació que els hi podemsubministrar.

Amb la participació de tothom des de les sevespossibilitats, farem la feina més senzilla i mésdivertida. Així doncs, dediquem-nos tots pertal d’assolir un funcionament òptim del Casalen benefici propi i en benefici de la resta delsciutadans de Catalunya allà on es trobin.

A tots vosaltres, moltes mercès.

Pete Balsells

Words of the President

The Casal has been making many strides for-ward in serving our members through timelybulletins and also serving our fellow citizensin Catalonia and in California through theVillaweb computer system. We are now work-ing in a manner so as to organize the Casal sothat many others can participate and share theactivities to make it more successful and moreservice oriented, and having fun at the sametime.

I encourage every one of you to see if you cancontribute your time and effort in making itpossible for us to achieve not only the socialgoals but also the cultural goals and servingothers that are either in California or inCatalonia by providing them informationabout our Casal and also about California andthe U. S. so that they can benefit from our be-ing here.

By everyone participating in his or her owncapacity, it is going to make the job easier oneveryone and fun for everyone. So let’s dedi-cate, every one of you, to see that we run asuccessful Casal for our own benefit and alsofor the benefit of our fellow citizens, whereverthey may be.

Thank you very much.

Pete Balsells

Paraules del President (1)Casal (2-4)Notícies / Miscel.lània (4-5)Cultura i Espectacles: Parlaran en català (6) Crítica literària (6) La “Titànic-mania” i el Clero (7)Història de Catalunya-Califòrnia: In memoriam d’en Joan Gili (8)Tradició: Colles castelleres (9)Entrevista al soci desconegut (10-11)La veu de l’Assumpta (12)

Casal

2

1. Lloc i assistència

La XIV Assemblea General Ordinària va començar a les2:30 de la tarda al Rancho Domínguez de Los Angeles.A la reunió han assistit el president Pere Balsells, secretariPere Garriga, i vocals: Joan Comellas, Rosa Maria Pfeiffer,Patricia Petherbridge, Carme Roig, Montse Jason iAnselm Bossacoma. Els coeditors del butlletí PacoLópez Dekker, Alba Pérez i Ferran Negre, membres delgrup dansaire, i altres socis i visitants. També assistial’Assumpta Sendra, directora de la revista RE deBarcelona. S’havien excusat prèviament el tresorer, JoanBertran, la vice-presidenta Carme Farreras i els vocalsCarme Roig i Teresa Wroblewski.

2. Ordre del Dia

El següent ordre del dia va quedar aprovat:· Benvinguda i informe del president· Proposta de reorganització d’activitats socials· Informes del secretari i tresorer· Recompte de vots de l’elecció al consell· Certificació de la FIEC· Proposta de nova federació de casals de EUA i Canadà· Patrocini de classes de català a USC· Dia de la sardana universal el 20 juny 1999· Vilaweb· Noves activitats socials: penya barcelonista, con certde Jordi Savall

3. Proposta reorganització d’activitats

La Donna Dawson va presentar un anàlisis de lesactivitats socials del Casal. Va expressar que el problemaa resoldre era la poca alternança de la direcció i tasquesde servei del Casal. Una vegada s’assumia un càrrecresultava més fàcil que la mateixa persona fes aquellatasca que no pas entrenar a una altra a fer-la. El resultat:unes quantes persones fan molta feina sense tornar-se.

La solució que proposava era a) fer que els càrrecstinguessin una duració determinada, b) establir directiusper escrit perquè cada tasca pugui ser seguida perqualsevol soci, c) formar comitès de servei ambresponsabilitats per solament un any.

El repte és que el Casal no disposa de suficients socis per aalternar les responsabilitats d’una manera efectiva. Perquèsurti be la proposta caldrà incrementar el nombre de socisi promoure la seva participació més activament.

La Donna va esmentar una sèrie de suggeriments per a feraquesta promoció:· Fer que el servei sigui un honor, una oportunitat deconèixer gent i fer amistats, de fer les coses més ben fetesde com s’havien fet, de gaudir de bonificacions o premis· Fer les seleccions dels comitès de treball a l’assemblea, ique aquestes assemblees siguin atraients per als socis, quel’assistència a l’assemblea permeti al soci escollir el comitèa que serà designat, tenir ben detallada la tasca que seràencomanada a cada comitè i la seva durada.

La proposta de la Donna va ser ben rebuda. Es va suggerir:

1. fer llistes d’ajuda als comités al mateix aplec/festa pelpròxim aplec,2. tenir les tasques que necessiten ajuda a mà per a demanarcol·laboració al moment de fer les reserves,3. estudiar les enquestes de les sol·licituds de soci per aformar les llistes de candidats a feines4. catalogar les tasques en dos categories segons sinecessiten o no entrenament o condicions especials per aser realitzades.

Respecte a la proposta es va acordar el següent:1. Fer una prova de realització a l’aplec de tardor d’enguany.2. L’aplec de tardor serà el 27 de setembre al RanchoDomínguez3. La reunió de formació de comitès i tasques serà el 23d’agost. El Pere Balsells, Pere Garriga, Montse Jason iDonna Dawson s’encarreguen d’organitzar-la.4. Fer l’esquem de comitès com s’indica a la taula seguent.

4. Nous socis

El consell va aprovar l’alta dels següents nous socis:Ferran Negre, Dee Ulrich, Elisa Rosal Sola, Johnny OlivaGarcia, Josep Maria Ribal Torres, i Joan Quesada,

5. Estat de Comptes

A partir del primer d’any al compte corrent del Casal s’haningressat $3683 i s’han gastat $2662. Els ingressos s’han

Casal dels Catalans de CalifòrniaXIV Assemblea General Ordinària

Diumenge, 19 de juliol, 1998

Casal

3

Comitè Categ* Nom CapCuiners Paella 1 5 López DekMenjar, begudes i provisions 1 3 Balsells/AMúsica 1 2 Alfons CoBarra 2 2 NegreGrup Dansaire 1 14 Joan ComProgramació 1 1 Jason/RoigPropaganda 1 1 GarrigaReserves 2 1 GarrigaPreparació local/decor 2 6 BossacomServir menjar 2 6 FarrerasNeteja 2 6 BalsellsVenda tiquets 2 2 BertranJocs mainada 2 2 FusterRifa 2 3 WroblewsLlibres i revistes 2 1 GarrigaTotal 56

(*) 1 = Cal experiència 2= No cal experiència

degut principalment a les quotes dels socis i al benefici del’Aplec de Primavera.

L’Aplec de Primavera va produir un benefici de $1585. Esvan vendre 138 paelles i 188 begudes per a $1844. La rifa vaportar $355. Les despeses de l’aplec van pujar a $614 sensetenir en compte la compra de provisions pagades pel PereBalsells. Les despeses del Casal, a més de les de l’aplec hansigut ocasionades principalment per la publicació idistribució dels dos butlletins que han sigut de $1582.

6. Recompte de vots

Es va fer el recompte oficial de vots a les eleccions al consellDels 93 socis amb drets de vot es van rebre per correu 56fulls electorals. Els resultats van ser:

Carme Farreras 54 Si 2 NoJoan Bertran 52 Si 4 NoMontse Jason 49 Si 7 NoPatricia Petherbridge 50 Si 6 NoAnselm Bossacoma 55 Si 1 NoTeresa Wroblewski 56 Si

7. FIEC

El Casal va aprovar per unanimitat la seva integració a laFederació Internacional d’Entitats Catalanes. El secretari vallegir la certificació que s’enviaria a la FIEC a tal efecte.

8. Proposta de confederació d’entitatscatalanes de Nord Amèrica.

Es va llegir una carta de David Cardús, delegat del Consellde Comunitats Catalanes de l’exterior proposant una reunióconstituent de representants de centres catalans dels EUAi Canadà per formar una confederació. Es va aprovar que elpresident enviés una resposta afirmativa expressantl’interès del Casal a formar part d’aquesta confederació. ElCasal en principi enviaria al president i secretari a aquestareunió.

9. Classes de Català a USC

Es va aprovar continuar les gestions per a patrocinar classesde català a USC amb l’aprovació de Política Lingüísticade la Generalitat mitjançant la Margarita Ravera del Span-ish Resource Center d’aquesta universitat amb unpressupost de $1000. La Patricia Petherbridge es faresponsable de les gestions.

10. Dia Universal de la Sardana

El Josep Viñas de Melbourne i la Josefina Rogers ensinformen que el 20 de juny de 1999 es proposa ballar unasardana al migdia, hora local, en llocs públics arreu delmón. L’objecte és la promoció de la nostra dansa nacional.El Casal aprova ballar aquesta sardana a la Missió de SanJuan Capistrano. El president farà les gestions oportunes.S’acorda investigar la possibilitat d’importar una cobla deCatalunya. S’aprova una contribució de $3000 del Casal a

Casal / Notícies

4

tal efecte. L’Assumpte Sendra en parlarà amb l’Esbart Ticóde la Fundació Universal de la Sardana per a veure si enspoden ajudar a tal efecte.

11. Vilaweb

L’ Alba Pérez estudiarà els pro/contres de continuar ambVilaweb i farà una recomanació escrita al president en unasetmana.

12. Butlletí

Es projecta que el butlletí d’estiu serà publicat a principisd’agost.Els coeditors del butlletí escriuran unes guies iespecificacions per a la composició del butlletí.En el pròxim butlletí s’inclourà una sol·licitud d’adreceselectròniques dels socis.Alba Pérez es responsabilitza de fer un índex universald’articles publicats en els butlletins. El secretari li enviarà

una còpia dels butlletins publicats.

13 Altres activitats socials

La Patricia Petherbridge farà les gestions necessàries pera organitzar una representació del Casal al concert de JordiSavall a Royce Hall de UCLA el divendres 23 d’octubre.

L’ Anselm Bossacoma es posarà en contacte amb el FutbolClub Barcelona per a formar una penya futbolista a LosAngeles.

En Joan Comellas i representants del grup dansaires’entrevistaran amb un periodista de Regió 7 que visitaLos Angeles la setmana pròxima.

L’assemblea es va ajornar a les 5 de la tarda.

Pere GarrigaSecretari

NotíciesBalsells Fellowship Program Grows

During the visit of Dr. David Serrat, Director General deRecerca of the Generalitat de Catalunya, it was decided toaugment the number of Balsells fellows to four startingwith the 1998-99 academic cycle. Both the University ofCalifornia, Irvine and the Generalitat have been verypleased with the quality of the past and present fellows.Also, for the first time, we have awarded a continuationfellowship to one of the current fellows. The 1998-99Balsells fellowship recipients are Cesar Alvaro, CristianDe Haro, and Alba Perez Gracia (as the continuation fel-low) in Mechanical and Aerospace Engineering, and JordiRos Giralt in Electrical and Computer Engineering.

Professor R. H. Rangel, Ph.D. Balsells Fellowship and Engineering Coordinator

California-Catalunya Partnership Program

El Professor Roger Rangel nomenat“Engineering Coordinator of the CaliforniaCatalunya Program”

Roger Rangel, cap del comitè de les beques Balsells a laUniversity of California at Irvine ha estat nomenat Coordi-nator of Engineering for the California-Catalunya Partner-

ship Program. Aquest programa, que va ésser presentat enl’edició de tardor 97 del Butlletí del Casal dels Catalans deCalifòrnia, té com a objectiu consolidar i expandir lesrelacions existents entre la Generalitat de Catalunya i laUniversitat de Califòrnia en els àmbits acadèmic, científic,tecnològic i econòmic. El nomenament va ser anunciat perC. Judson King, Prebost i Vice-president sènior d’assumptesacadèmics.

(El Butlletí)

Mireya Sánchez exposa al Irvine City Hall

Mireya Sánchez, sòcia del Casal i artista de la ceràmica, hainaugurat una exposició amb les seves peces més destacadesal Irvine City Hall (1, Civic Center Palza, Irvine). L’exposicióestarà oberta fins al 28 d’agost.

En paraules de l’autora, “In my mostrecent creations, I have been work-ing on surface decoration and tex-ture, impressing and marking theclay to obtain rich surfaces and us-ing simple glazes to finish them. Mywork has been influenced by catalanthemes, Gaudi and other flowing ar-chitectural forms of Modernism”.

(El Butlletí)

Notícies / Miscel.lània

5

Visita d’en David Serrat

El Director General de Recerca de la Generalitat deCatalunya, David Serrat, va visitar la Universitat deCalifòrnia per fer un seguiment dels acords en matèria decol·laboració i beques. El doctor Serrat va assistir a lespresentacions fetes pels actuals becaris i va visitar diferentsinstal·lacions als campus de Berkeley i Irvine. Al’acabament va expressar la seva satisfacció per l’evoluciódels treballs d’investigació. El doctor Serrat va reunir-seamb els responsables de les beques Balsells, amb els qualsva arribar a nous i mes amples acords.

(El Butlletí)

Grup Dansaire

El “ GRUP DANSAIRE CATALUNYA “ en aquest any de1998, ha tingut rellevants actuacions, la primera el passatmes de Gener al Compton College per tercer any consecutiu,sent molt aplaudits i pràcticament els animadors de lavetllada. El mes de Març es va fer una actuació moltaplaudida a la placita Olvera que celebrava el FestivalEspañol de Primavera, molt ben conduïda per en PereGarriga amb la seva dissertació sobre els orígens de la dansa.La següent actuació va tenir lloc en el mes d’Abril a SantaBarbara, també presentada per l’amic Pere Garriga, ambl’entusiasme del públic present i acabant l’actuació ballantla sardana de germanor amb els assistents a l’acte.

Sardana a Santa Barbara

Una altra gran actuació del grup fou per la festa de SantJordi i la festa de la Moreneta en l’Aplec de Primavera delCasal dels Catalans de Califòrnia, presentat de nou pel PereGarriga al que hem de donar les gràcies per fer més valuosala nostra actuació, ja que així els assistents s’assabentendels orígens i els significats dels ballets presentats.Moltes gràcies a tothom i fins a la propera de part de totsnosaltres, el “ GRUP DANSAIRE CATALUNYA “.

Joan Comellas i el Butlletí

LA RECEPTA

Aquest cop… Arròs a Banda

Confeccioneu un brou de peix amb un cap de rap, un litred’aigua, un ramell d’herbes aromàtiques, 60 grams de peixvariat -de carn consistent perquè no es desfaci- i tallat atrossos grossos, una ceba, una pastanaga, una fulla de llorer,farigola i sal.

En una paella amb bon oli d’oliva feu un sofregit amb unaceba tallada fina, dos grans d’all picats i, quan això siguiros, afegiu-li dos tomàquets madurs pelats i trinxats. Tireu-hi l’arròs (una tassa per persona), remeneu-ho bé, i tot seguitafegiu-hi el brou de peix a raó de dues llossades per tassad’arròs. Deixeu-lo coure deu minuts a bon foc.. Entreu-locinc minuts més al forn i, quan sigui gairebé eixut, podeuservir-lo.

En una plata, a part, serviu el peix del brou i un morter amballioli.

(El Butlletí)

Qui és el personatge amagat????

Solució del personatge delbutlletí passat: Era laPepita!!!!Ningú no va encertar-ho,així que el premi sorpresacontinuarà sent unasorpresa.

Per seguir la nostra tradició presentem un nou personatgeamagat. Aquest cop us donarem més pistes. Aquest personatge

no porta gorra, almenysen aquesta fotografia.Aquest personatge nocuina paelles.

Tampoc no es diu Pereni Pete.

Cultura i Espectacles

6

Parlaran en Català

Una nova llei canviarà les llengües delsactors de Hol·lywood als cinemes de

Catalunya.

El rebombori es fa notar, alguns ho celebren, d’altres esqueixen; i és que la Generalitat de Catalunya vol que tothomparli Català a Catalunya. En altres paraules, una nova lleiobligarà a fer ús de la llengua en molts més àmbits quel’antiga llei de 1982; en tant que afectarà entre d’altres alsmitjans de comunicació que estiguin sota llicència del Gov-ern Català.

Les emissores de ràdio i televisió hauran d’augmentar leshores en Català obligant-les a un considerable nombre dedesconnexions creant nous llocs de treball. Encara que elgran canvi serà en l’àmbit Cinematogràfic, on el 50% deles pel·lícules projectades en sales hauran de ser dobladeso subtitulades al Català; i aquí és on comença la disbauxa.No cal dir que fins ara les pel·lícules projectades en Catalàno supera el 10% incloent les produccions nacionals.Doncs es farà història, les distribuïdores gastaran centenarsde milers d’Euros anualment a Catalunya en concepte dedoblatges i cartells, a més la propagació de la llengua seràmés notable en un sector que avui és dominat pel Castellà.Els empresaris del sector, però, ja s’han mostrat en contra ies demanen reduccions al percentatge de projeccions enCatalà al que la nova llei obliga. Properes negociacionspodrien provocar alguns canvis, probablement transitoris.Tot i les queixes, no hi ha dubte que la indústria audiovi-sual i la llengua a Catalunya caminen cap a un creixement.

Fins ara, la família Hollywood “parlava Català” a càrrec dela Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, per a un àmbitúnicament Televisiu; als cinemes “parlaven Castellà”.Personalment, no m’agrada el doblatge ja que modifica lainterpretació i el talent original dels actors, crec que elssubtítols son més respectuosos, però la demanda del públics’inclina pel doblatge. Els Catalans de Califòrnia no ensveurem afectats per la nova llei, però els distribuïdors deHollywood afegiran “Catalan Dubs” als pressuposts, aixíque la nostra identitat serà una mica més coneguda a lapoblació local.

Anselm Boss

Crítica Literària

Passejant al Juliol per la Fira del Llibre de Barcelona ensvam trobar amb unes sessions de lectura de les novetats edi-torials. Entre les novel.les presentades, hem triat a l’atzar“L’eloqüència del franctirador”, per Eduard Márquez.

L’Eduard Márquez és l’autor de dos llibres de poesia i unllibre de contes (Zugzwang, Quaderns Crema, 1995). En“L’eloqüència del franctirador” ens trobem amb divuithistòries, divuit peces que encaixen per crear un universsingular. Els seus personatges s’enfronten al fracàs i a lasoledat amb decissions que els duen molt mes enllà de laseva voluntat. O es troben atrapats en situacions d’unalògica guerxa, fins al punt des del qual ja no hi ha marxaenrera.

Als contes de l’Eduard Márquez trobareu, més que històries,moments concrets. Els seus contes o bé comencen o bé ensarrosseguen cap a un d’aquests moments. Tot i la temàticaobsessiva, gràcies a la seva curta durada, el llibre no resultamonòton. “L’eloqüència del franctirador” és una troballarefrescant per a un estiu càlid.

(Inaugurem amb aquest butlletí la secció Llibres, que esperemtingui llarga vida i una bona acollida. Si teniu interés en participari fer la crítica literària, esporàdicament o permanent, poseu-vos encontacte amb els editors del Butlletí.)

Cultura i Espectacles

7

L’Alba i el Paco, via Internet -la meravella del segle…-m’inviten a col·laborar en el butlletí del Casal i ho faig ambmolt de gust. Primer vaig pensar parlar als lectors del meupoble, Vallbona de les Monges, en la província de Lleidacap al límit de la Segarra. Es un lloc privilegiat no perquè hivaig néixer jo, sinó perquè hi ha el Monestir de Monges delCister, ben interessant arquitectònicament i històricament,amb les tombes de la senyora Violante d’Hongria, segonaesposa de Jaume el Conqueridor, i la seva filla en les paretsdel presbiteri i de totes maneres és la versió femenina dePoblet. Però pensant-ho millor he decidit deixar Vallbonaper una altra oportunitat.

El lector, al veure el títol, es pot preguntar tot intrigat que…què te a veure el Titànic i el Clero. I per més estrany quepugui semblar, doncs s’ha de saber que si te molt a veure. Ino solament per la probable llarga quantitat de reverends,capellans i religiosos que han passat a veure la famosapel·lícula acaparadora d’Òscars i de milions de dòlars, sinótambé i encara més important perquè un jove teòleg Jesuïtaes va salvar de la tragèdia justament perquè era Religiós icon a tal havia de fer Vot d’Obediència.

- A veure, a veure si ho entenc… Esteu dient que entre elpassatgers del Titànic hi havia un jove Jesuïta?- Exactament. Sí, senyor . Es deia Franke Browne.- Em costa de creure que un Religiós es pogués donar elluxe d’un tal viatge…- Ep! Anem a pams… Si em pareu atenció us ho explico.- Expliqui, expliqui…

- Resulta que un oncle del tal jove Browne, bisbe de Cloyne,Irlanda, li va pagar el bitllet per anar des de Southampton,Anglaterra, fins a Cherboury, França, i Colh que aleshoreses deia Queenstown, Irlanda. Però durant el viatge el feliçjove Jesuïta va fer amistat amb una parella de nord-americansque se’l volien emportar fins a Nova York. Complagut de latal invitació - qui no?… - se’n va anar a l’habitació delvaixell anomenada Marconi i ben il·lusionat va enviar untelegrama al seu superior provincial demanant-li el degutpermís. Mentre esperava la resposta es més que probableque ell es fes tot content els càlculs de la lechera: segur queel Pare Provincial serà comprensiu i raonable i em dirà quesí… que hi puc anar… que no hi ha cap inconvenient… queho gaudeixi… i que tregui moltes fotografies i després faciun bon reportatge…

Per aprofitar el temps i tot esperant els típics “bips bips” dela sorprenent comunicació sense fils… ell va donar gust a

la seva gran afecció de fotògraf. Va plantar la seva voluminosacàmera d’acordió, va regular ben bé l’obertura i la velocitati va posar en una placa de vidre aquella mateixa habitacióMarconi amb tots els seus flamants aparells últim model.

Val a dir que seria l’únic document gràfic que hi hauriad’aquest lloc i serviria al director Sr. James Cameron per ferla tan exitosa pel·lícula que mereixeria mitja dotzenad’Òscars.

Igualment va fotografiar el gimnàs, el menjador, el saló delectura i escriptura, els corredors i més i més i més… de totesles fotografies del Jesuïta Browne se’n va publicar un llibre:“Els Últims Dies del Titànic”. I diuen que tota la col·leccióde fotos del tal Pare Jesuïta, un total de 4.200 al llarg delsseus 80 anys de vida que algú va descobrir en un bagul plede pols i oblidat en l’Arxiu de la Companyia de Jesús deDublín, està valorada… -poqueta cosa!…- en tres milions dedòlars.

- Ah carai!…- Però tornem al vaixell. En un moment de la seva ansiosaespera, algú de l’impressionant saló Marconi sortí en buscadel jove Jesuïta amb un paper a la mà. Era la resposta delProvinical.

- Father Browne, Father Browne!… és per vós.Desplega el paper tot nerviós i llegeix més que sorprès:- Get off that ship. Provincial.

No ho podia creure. Li negava el permís sense cap menad’explicació: surt d’aquest vaixell… però per què?… es deviapreguntar malhumorat de sobte; per què?… què li costavadir que sí?…

Ben a disgust va agafar la maleta, es va acomiadar dels seusamics i va deixar el Titànic abans d’emprendre el camí del’Atlàntic per no dir abans d’acudir a la cita amb el fataliceberg que l’enfonsaria, tot i que algú pensava que “ni Déuel podia enfonsar”. Com és sabut en el desastre van morirmés de 1.500 persones.

El jove teòleg Jesuïta es va ordenar sacerdot tres anys després,al 1915. Ell deia que fou l’única vegada que el Votd’Obediència havia salvat la vida a un Religiós.

Véu ara el lector com sí que té sentit el títol?…

Pare Ramon Martí (Ram-Mar)

La “Titànic-mania” i el clero.

Història

8

El diari anglès The Guardian li dedicà una plana senceracom a nota obituària escrita per en Brian Tate el 14 demaig de 1998. En Joan Gili, nascut a Barcelona el 10 defebrer de 1907, morí de càncer a Oxford, UK, el 6 demaig de 1998.

A l’Amèrica no se’n sap gaire d’en Joan Gili, però entreels acadèmics britànics era una personalitat moltconeguda. Fou editor de llibres, editor i traductor d’enGarcia Lorca amb el poeta Stephen Spender, i llibreterantiquari. Més a més, als cercles culturals i polítics, sel’estimava com un ambaixador no oficial de Catalunya.

Quan en Gili anà a Londres cap el començament de ladècada dels trenta, la seva primera tasca fou trencar labarrera d’ignorància tant històrica com lingüística quehi havia sobre Catalunya. En Gili publicà una gramàticacatalana en anglès l’any 1943, amb una breu antologiade textos i un vocabulari, que fou rebuda amb entusiasmepels estudiosos. Fou veritablement important pels jovesbritànics llicenciats que volien fer recerques a Catalunya-naturalment de forma clandestina ja que les autoritatsfranquistes adjuraven el poble a “hablar la lengua del

Imperio” (per cert que hi hagué un caire còmic sobre aixòperquè molta gent no sabia quina era la “lengua del Impe-rio”, i llavors les autoritats posaren un altre rètol sota quedeia “la lengua del Imperio es el castellano”).

Mentre hi havia una Katalanische Grammatik en alemanyescrita per Joseph Huber de Viena i publicada el 1929 aHeidelberg, que jo sàpiga no hi havia cap gramàtica catalanaen anglès fins la d’en Gili. Tingué tant de succés quemeresqué una segona edició el 1952 i una tercera el 1967.La gramàtica d’en Alan Yates escaridament intituladaCatalan no aparegué fins el 1975.

Els parents d’en Gili havien estat ocupats en afers de llibresa Catalunya; per tant no té res de sorprenent que ell obrísuna petita botiga de llibres a la Charing Cross Road deLondres. Al poc temps conegué l’Elizabeth MacPhersonamb la que es casà i visqueren una vida molt feliç junts per60 anys. Quan el “London blitz” arribà el 1940, en Gili ambla seva família es mudà a Oxford on establí la Dolphin BookCo. Malgrat que en Gili emigrà voluntàriament al’Anglaterra, la seva casa esdevingué com una llar pelsescriptors republicans exiliats.

A conseqüència d’unes dinades a restaurants a Londres enels anys 50, un grup de catalans exiliats -entre ells Trueta,Batista i Roca, i Gili- decidiren el 1954 formar amb el suportd’altres erudits i simpatitzants britànics l’Anglo-CatalanSociety per a disseminar i celebrar els assoliments de lacultura catalana. Fa uns anys la Societat li conferí el guardód’Honorari Life President. Mai havia faltat a cap míting!.Jo esdevinguí membre de l’Anglo-Catalan Society i hecontinuat essent-ho.

Al temps que jo era un estudiant post-graduat a Londrestinguí l’oportunitat de visitar-lo amb el Dr. Trueta al voltantdel Nadal de 1952 i em dedicà una còpia de la CatalanGrammar; encara ens corresponíem quan ocorregué el seu90è aniversari.

Els que involuntàriament o voluntària ens exiliarem a païsosde parla anglesa tenim un deute immens amb en Gili. Tantjo, com l’amic Norman Neuerburg, recentment traspassat, imolts altres, tots aprenguérem a escriure català amb lagramàtica d’en Joan Gili. Que Déu el tingui a la glòria.

Josep G. Llaurado

IN MEMORIAMd’en Joan Gili i Serra (1907-1998)

Tradició

9

Iniciem en aquest butlletí una secció sobre un dels fetsculturals més populars de Catalunya. Els castells tenencom a precedents els Balls de Valencians i Moixigangues,dues danses practicades des del segle setze, i s’han practicata Valls i Tarragona des de fados segles; tot i això, elscastells no han sortit fins tempsrecent de la zona originària enquè es practicaven.Actualment viuen un enormecreixement i continuen la sevaexpansió per Catalunya.

En aquest primer article enFerran Negre ens ha volgutpresentar la gènesi de la sevacolla.

Els Castellers de Sant Cugat

La ciutat de Sant Cugat éssituada a la comarca del VallésOccidental, a prop de Terrassa,Sabadell i separada deBarcelona per la Serra deCollserola. Els seus orígensdaten de molt antic; ja enèpoca romana s’hi va instal·laruna fortificació militar. Al’Edat Mitjana s’hi vaconstruir un dels monestirsamb més influencia de la zona,i que és el símbol de lapoblació.

Fa ben poc Sant Cugat era unpoble rural. Enmig del recent creixement una de les entitatsque manté la identitat del poble és el Club Muntanyenc deSant Cugat. D’aquí va sortir el projecte, l’any 95, de crearuna colla castellera.

El projecte va ser un èxit i la colla existeix com a entitatpròpia des de 1996. La presentació va tenir lloc el 30 dejuny de 1996, en el marc de la Festa Major, amb elsCastellers de Barcelona i els Xics de Granollers com apadrins.Amb un any d’edat la colla ja feia castells de 7.

El Cap de Colla explica: “L’estratègia de la colla es basa

en prendre’s el temps per ‘fer bona lletra’. Es considera moltimportant evitar les ‘llenyes’ (es diu així quan cau el castell),així com dominar tots els castells de 6 abans de passar als de7, i ara dominar tots els de 7 abans de passar als de 8. És una

estratègia enfocada a la bonafeina i el llarg termini. Lesqüestions de seguretat han deser tractades amb moltaseriositat. Només cal pensarl’alçada a la que s’enfilenalguns castellers i qui és quis’enfila més amunt. Elsanxenetes son molt jovenets! ...i han d’estar i sentir-se moltsegurs allà dalt.”

Una de les coses que necessitauna colla de castellers és un llocen condicions per assajar. Des decomençaments d’any la collaestà molt orgullosa de poderfruir de l’antic celler modernistadel Celler Cooperatiu pelsassaigs, cedit per l’Ajuntament.

La colla ha col.laboratrecentment amb TelevisióEspanyola en fer uncurtmetratge sobre el móncasteller que s’emetrà en unsmesos. El guió tracta laintegració d’un nen magrebí ala colla castellera.

“Queden moltes coses per dir,però acabarem només

remarcant que la Colla Castellera de Sant Cugat del Vallésha dedicat l’any a perfeccionar els castells de set i dominar-los en totes les variants. Esperem tots que aviat arribi elmoment pels castells de vuit, i poder-ho veure!”

Pit i amunt!

Ferran Negre i el Butlletí

Colles castelleres

Entrevista al soci desconegut

10

Entrevistem la Maite Torres i Blanqué, una antigacol·laboradora d’aquest Butlletí, una altra grandesconeguda que esperem ho sigui una mica menys quanarribeu al final d’aquesta entrevista.

Q. Dades personals: nom, gènere, mesures, edat, estatcivil....

Maite Torres i Blanqué12- 11- 1961.Nascuda a Barcelona.Signe: escorpí1.55 cm, 55 kg36 anysVisc amb la meva parella, el Lluís, a la ciutat de Barcelona,a prop de l’Hospital de Sant Pau i de la Sagrada Família.

Q. Què ets? A què et dediques? Quina feina fas?

Mestra i psicòloga. Actualment treballo al Dept.d’Ensenyament de Barcelona, en el Programa d’educacióCompensatòria, que també es dedica a donar suport i mate-rials a les escoles que tenen alumnat d’altres Ètnies i cul-tures i que no parlen català.

Q. Quina és la teva relació amb Califòrnia? Quins ventset van fer arribar a aquest indret? Explica’ns el teuperiple pels EUA?

He treballat 6 anys al Districte de Paramount, Los Angeles,a l’escola Lincoln, amb alumnat majoritàriament hispà ivaig fer el màster en Psicologia a CSUDH i l’ “educationalcredential” a UCLA. Vaig donar les classes de català delCasal a UCLA durant 2 anys 1990 i 1992. Entre els meusalumnes vaig tenir varis socis del Casal, recordoespecialment al Norman que va morir fa poc, era un homeamb un gran entusiasme per aprendre català. Tinc moltsbons records dels aplecs, de la gent i de les trobades delCasal.

Q. De quina part de Catalunya ets o et sents? I de quinapart no et sents?

He nascut a la ciutat de Barcelona, a prop de l’Hospital deSant Pau i de la Sagrada Família, el meu barri de tota lavida i al qual li tinc molta estima. M’agrada molt el mar irecordo amb molt carinyo els anys que vaig treballar demestra al Maresme i vaig viure al costat del mar.

Q. Què et faria tornar a Califòrnia? Quines coses trobesmés a faltar?

M’agradaria tornar a Califòrnia i estar un temps breu (no 6anys com vaig quedar-me l’altra vegada) fent algun estudi,recerca... fa dos anys hi vaig tornar de vacances i em vasorprendre veure que la gent se’n recordava tant de mi i quetenia tants bons amics, m’enyorava una mica de la meva vidaa L.A., però la vida té diferents cicles i jo ara estic en unaltre... M’agrada el temps, les palmeres, l’oceà, el sol... deCalifòrnia i el fet de viure més a l’aire lliure.

Q. Ets del Barça? Ens podries fer cinc cèntims de lesdiferències de com es viu l’esport a Califòrnia i aCatalunya? Et recordem que ets psicòloga.

No estic gaire interessada en el futbol. Òbviament si guanyael Barça em fa més il·lusió que un altre equip. A Catalunyasembla que últimament el futbol ha guanyat molt d’interèsperò segurament és degut al mundial de futbol, crec que pera algunes persones és una evasió com qualsevol altra.

Q. Ets mestra: et va costar gaire que els americansaprenguessin català? I als catalans assimilats? Vas teniralgun fill de català com alumne?

Recordo que els meus alumnes de català eren tots moltdiferents, alguns eren fills o néts de catalans, altres estavencasats amb una persona catalana i volien aprendre català,altres eren estudiants de llengües romàniques i volienaprendre una llengua més i també tenia algun alumne queper motius de feina havia de fer negocis amb alguna empresade Catalunya (era el temps de les Olimpíades). Van serrealment dos cursos meravellosos, sentia molt d’orgull de serla seva professora i de sentir parlar als meus alumnes en català.

Q. Què penses de la desaparició de l’ensenyament bilingüea Califòrnia?

Aquesta pregunta és difícil perquè no conec molt bé si haestat una decisió fruit només de motius polítics o si també hatingut una base psicopedagògica que justifiqui la decisió.L’aprenentatge de la llengua és molt important en eldesenvolupament del pensament i en la socialització del’infant, és una decisió molt seriosa que mereix ser pensadaper persones que coneguin molt bé els programes educatiusi que puguin valorar els avantatges i els problemes delsprogrames bilingües.

11

Entrevista al soci desconegut

Q. Ets feminista militant, feminista passiva o...?

Crec en els homes i en les dones com a persones, per sobrede tot som persones encara que tinguem diferents sexes. Ladona durant molts anys ha estat supeditada als homes, peròactualment les dones cada vegada més tenim els nostresestudis universitaris, la nostra feina i la nostra vida, clarque això no ens impedeix sentir diferent... ni millor ni pitjor,només amb una altra sensibilitat.

Q. Quines afeccions tens?

M’agrada molt viatjar, descobrir llocs, gent, costums,llengües..., llegir, escoltar música, conèixer gent, penso quecada persona és tot un món i que té un interior molt ric adescobrir, per això m’interessa la gent, m’agrada escoltarles seves vides, el que fan, el que senten... m’agraden moltels nens i les nenes, penso que en general els adults elsescoltem poc.

Q. Cultura popular: castellers o sardanes?

La cultura és l’expressió d’un poble i per això tots els poblesnecessiten expressar-se. La diversitat decultures, pobles i llengües ens enriqueix a tots i a totes.Entre els castellers i la sardana, prefereixo la sardana. Emsembla una dansa oberta a tothom, homes i dones, joves igrans, no cal tenir força per ballar-la, només alegria al cor iganes de compartir una rotllana tots agafats de les mans.

Q. Digues un cantant i una cançó, un llibre i un escriptor,un quadre i un pintor.

És curiós que en diferents èpoques de la vida t’agrada mésun cantant que un altre, tens uns autors més preferits i etcrida més l’atenció un tipus d’art. Sempre m’ha agradatmolt la pintura impressionista i la pintura naïve,especialment els paisatges amb molt de color. Recordo quequan era molt joveneta vaig llegir “Cien años de Soledad”del G. García Márquez i em va impressionar molt, peròtambé podria dir molts altres llibres i autors (per exemple,per citar també una dona, he llegit tota l’obra de l’escriptoraIsabel Allende, la qual per cert vaig tenir el gust de conèixeri parlar amb ella quan jo vivia a Los Angeles i ella a SanFrancisco). Escric des de que era petita, els moments mésimportants, alegres i també els mes tristos de la meva vidahan quedat recollits en un diari, és una teràpia comqualsevol altra, que ajuda molt a reflexionar sobre tumateix, a conèixer millor els teus sentiments, a ser méssincer/a. La cançó catalana sempre m’ha agradat molt, des

de Serrat fins a M. del Mar Bonet i Lluís Llach, encaram’emociono amb cançons com “si em dius adéu”, “Laura”,“Paraules d’amor”, etc. Parlant d’emocions, sempre que sentoel Virolai no puc evitar les llàgrimes als ulls, a la mevaestimada mare, que, curiosament, també li passava el mateix,deu ser hereditari.

Q. Què dinaries a Califòrnia? Què no? I a Catalunya?

M’agrada molt la paella, quan vivia a Califòrnia em vaigafeccionar molt a les pastes italianes, clar que també emvaig engreixar uns quilets.

Q. Digues un bon vi. Quin es el millor vi Califòrnia per tu?I el millor Català?

M’agrada el Chardonnay sec, en general els vins Califor-nians blancs són molt bons. A Catalunya m’agrada beure unAlella marfil ben fred.

Q. Quins plans de futur tens, apart de començar la tevapròpia secció en aquest butlletí?

El meu futur immediat és començar avui les vacances. ElLluïs i jo marxem a República Dominicana aquest mesd’agost, volem visitar si podem també Haití, i veureexposicions de pintures naïve i conèixer la gent, costumsd’allà, etc.

Q. Què no t’hem preguntat i t’agradaria respondre?

La notícia més recent a la meva vida que també vull incloureal butlletí, és que acabo de saber que he aprovat lesoposicions de Psicologia i Pedagogia, la meva sorpresa haestat saber que sóc la número 1 del meu tribunal (això si queés sort, oi?)

(El Butlletí)

La Veu de l’Assumpta Sendra

12

Viatjar és una de les carreres universitàries més útils, ja quea la vegada exerceixes interdisciplinàriament diversesassignatures: la Geografia, la Història, l’idioma i, fins i totl’ètica que comporta unes normes de convivència ambl’aplicació correcta i adequada del compliment d’uns dretsi d’uns deures. El resultat d’aquest aprenentatge és positiuja que fas la descoberta d’unes noves realitats. Viatjarpressuposa un esforç d’adaptació a tots els nivells per poderapropar-te a un nou país, a una nova cultura, creença, unidioma diferent, etc.

Personalment la pròpia experiència de viatjar em fa estarsempre amb els ulls oberts per poder observar àmpliamentamb el desig d’aprendre i poder assumir tot allò que ésnou. Fa set anys, vaig trepitjar per primer cop els EstatsUnits i vaig viure durant vuit mesos a l’estat de Califòrnia.Aquesta vegada, durant quatre setmanes m’he instal·lat aSan Luis Obispo, una ciutat que la descriuen com “un mónapart” situat entre Los Angeles i San Francisco, amb 42.000habitants; però que convida a trencar amb la rutina per ferun descans i gaudir de la seva bellesa i entorn històric.Califòrnia, l’anomenat “The Golden State” perquè el Soll’enlluerna i tot sembla daurat i a més banyat per l’oceàPacífic no té res a veure amb la imatge que tots tenim de lespel·lícules. Això sí, és un estat d’una gran dimensió, te uns36 milions d’habitants, és tan gran com Espanya .

Encara més, aquest estiu la meva realitat concreta ha estatmajoritàriament conviure amb un grup d’estudiants d’arreudel món, perfeccionant l’anglès a PELI (Pacific EnglishLanguage Institute). Aqest fet m’ha portat, sense lanecessitat de moure’m de l’aula a conèixer nous països. Enaquest curas la mojoria d’estudiants eren asiàtics, algunsd’ells amb el desig de quedar-se definitivament a Amèrica

del Nord. El primer dia, en veure’ls tots em semblaven iguals,però a mesura que m’aprppava als seus rostres i contemplavaels seus ulls m’adonava de les diferències i descobria que almeu voltant ho havien persones del Japó, Xina, Taiwan iCorea. La resta d’estudiants eren d’Amèrica del Sud (Mèxici El Salvador), de Suïssa i jo de Catalunya, per a ells “fromSpain”. Aquest tarannà quotidià de compartir unes hores declasse m’ha permès recórrer el món amb representants dediferents continents.

Avui, ja són més els llocs d’Estats Units que conec: NovaYork, Washington D.C., Arizona, Colorado, etc., però encarame’n queden molts fins arribar als cinquanta, això em permetevidenciar que cada estat és diferent amb la seva idiosincràsiaconcreta. Diuen que Califòrnia és l’estat on hi ha més barrejade persones de diferents llocs de procedència.

Quan s’arriba al final d’un viatge -com un final de curs- esrealitza un balanç d’aquesta trajectòria. Fins i tot, es fancomparacions amb el teu país, les teves costums; però ésdifícil, no hi ha ni millor ni pitjor. Simplement és diferent. Ia més, sempre s’intenta fer una valoració positiva amb unacrítica constructiva. En aquest cas no s’obté cap títoluniversitari, però sí es reb la gratificació d’haver conegutunes persones concretes que com tu comparteixen el món,tenen un origen i un nom; i sorprenentment tots som igualspel sol fet d’existir.

Assumpta Sendra(Assumpta Sendra és la directora de la revista RE, Realisme

Existencial. Aquesta revista de pensament i opinió, és una publicacióque tracta temes que pertanyen a l’ésser humà, desenvolupatsinterdisciplinàriament des d’un plantejament realista i existencial.)

Conèixer el Món.

El Butlletí som:Pere Garriga, editor i supervisor.Paco López Dekker i M. Alba Pérez, editors.En aquest número també han col·laborat:Pete Balsells amb les seves paraules de president del Casal.Assumpta Sendra amb la seva veu.Josep G. Llauradó amb Història de Catalunya.Anselm Boss amb la seva visió del cinema.

Ferran Negre ens parla dels castellers.Ram-Mar, que ens ha convidat a un particular viatge amb elTitànic.Maite Torres ha tingut la paciència de respondre les nostrespregunes.Agraïments a: Roger Rangel, per ser notícia, i moltespecialment a Simon Furey i la família d’en Joan Gili perla seva foto.