INSTITUT D'HISTÒRIA DE LA MEDICINA I DE LA CIÈNCIA LÓPEZ PIÑERO Palau de Cerveró Plaça Cisneros, 4 | 46003 València T. (+34) 963 926 229 | F. (+34) 963 919 691 www.uv.es/IHMC

IHMC2 - BUTLLETÍ DE NOTÍCIES INSTITUT D'HISTÒRIA DE LA MEDICINA I DE LA CIÈNCIA LOPEZ PIÑERO

SEMINARIS ABRIL-MAIG 2018

ABRIL 2018

11/04/18 a les 17:00 hores Seminari: "Les topografies mèdiques" Seminari impartit per D. Ciprià Teodoro Calatayud. (Algemesí - Ribera Alta, 1955) és doctor Cum Laude per la Universitat d’Alacant, Llicenciat en Antropologia per La Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) i Diplomat d’Infermeria. Autor del treball d’investigació Viure emmalaltir i morir en l'Algemesí contemporani, 1838-1936, publicat per l’Ajuntament d’Algemesí (2007), i coautor de l’estudi introductori La Topografia Médica d'Alzira de 1917 d’Enrique Badenes Gallach, en Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació [Estudis comarcals, 7], 2017. Com a docent ha exercit de professor associat a l’Escola Universitària d’Infermeria de la Universitat de València a més de col·laborador en les pràctiques assistencials externes de la Universitat Catòlica Sant Vicent Màrtir. Ha participat com a ponent en diverses congressos i reunions científiques tant en la vessant sanitària com en el context de la història de la ciència. Es coautor de “El ferrocarril como medio de intercambio cultural” en: 150 años de ferrocarril en la Ribera 1853-2003, València, Publicacions de la Conselleria d’Obres Públiques Urbanisme i Transport, 2003, i de la biografia del l’oftalmòleg José Viciano Carbonell en el context històric i científic en l’Algemesí del segle XIX, editat per Grupvisual, 2013. Les Topografies Mèdiques L’inici d’aquests estudis de caràcter mèdic i científic cal situar-lo en el context de la Medicina de la Il·lustració. Així, tenim que les topografies mèdiques varen iniciar la seua aparició al llarg del segle XVIII i es desenvolupen amb mes o menys intensitat al llarg del segle XIX i les primeres dècades del segle XX. A l’estat espanyol, com a la resta d’Europa, la confecció de topografies i estudis de geografia mèdica, fou estimulada per diverses institucions, entre elles les Reials Acadèmies de Medicina de Madrid i Barcelona, que tot i que foren les més actives no sembla que foren les úniques a promoure i estimular la producció d’aquest gènere literari. Podem dir que les topografies mèdiques són un gènere de la literatura higienista, que consisteix a descriure les condicions mediambientals i socials d’una localitat, o d’una

BUTLLETÍ SETMANAL DE NOTÍCIES 26 març-1 abril

INSTITUT D'HISTÒRIA DE LA MEDICINA I DE LA CIÈNCIA LÓPEZ PIÑERO Palau de Cerveró Plaça Cisneros, 4 | 46003 València T. (+34) 963 926 229 | F. (+34) 963 919 691 www.uv.es/IHMC

zona més amplia, per determinar la seu incidència sobre la salut pública, sobre les condicions de vida de la classe treballadora i sobre l'etiopatogènia de la malaltia social. La influència dels corrents higienistes, les teories miasmàtiques i el medi ambient i la teoria social de la malaltia, tenen una clara expressió en la producció científica dels metges d’aquests segles a la vegada que es traduirà de forma mes o menys abundants en estudis d’higiene i salubritat en els municipis estudiats. Tots els autors coincideixen en afirmar que les topografies mèdiques són la culminació de l’enfocament ambientalista d’inspiració hipocràtica, de fet com diuen Pedro Marset Campos, Esteban Rodríguez Ocaña i José Miguel Sáez Gómez (1998), la preocupació pel medi ambient te la seua demostració mes emblemàtica en la producció de les anomenades topografies mèdiques, que superaren, segons ells, el mig centenar d’obres entre 1831 i 1880.

Per a la seua confecció els metges recopilen amb tot detall i amb una sistemàtica tasca d’observació una ingent quantitat de dades, entre altres, dades meteorològiques, com pressió atmosfèrica, temperatura, humitat, vents dominats i pluges, també dades demogràfiques, amb un seguit de la descripció de la morbiditat de la població estudiada per lligar-ho en el context de la malaltia. Per la seua proximitat a la realitat quotidiana, les topografies ens donen una visió valuosa del conjunt social i del procés d’emmalaltir, i constitueixen documents d’extraordinària importància per a l’estudi retrospectiu de les societats i dels determinants socioeconòmics, particularment la pobresa i la misèria. Les topografies mèdiques, primer, els estudis de geografia mèdica, després, com també les memòries de salut pública que buscaven conèixer la realitat sanitària de l’entorn on calia actuar, representen, en moments cronològics diferents, alguns dels principals instruments metodològics que van permetre el reconeixement de l'etiologia

INSTITUT D'HISTÒRIA DE LA MEDICINA I DE LA CIÈNCIA LÓPEZ PIÑERO Palau de Cerveró Plaça Cisneros, 4 | 46003 València T. (+34) 963 926 229 | F. (+34) 963 919 691 www.uv.es/IHMC

social i van legitimar un intervencionisme mèdic en l’organització de la vida pública i comunitària. És, en aquest marc de constitució i consolidació d’una nova disciplina, la medicina social, on cal situar la lectura de bona part dels continguts que conformen la Topografía Médica de Alcira de 1917. 18/04/18 a les 10:00 hores Seminari: "Els aliments i la nutrició en la Història valenciana" (primera sessió) Organitzadors: Carmel Ferragud (Institut Interuniversitari “López Piñero”, UV) i Juan Vicente García Marsilla (Dep. d'Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques, Facultat de Geografia i Història, UV) Lloc: Facultat de Geografia i Història. Sala Joan Fuster. 10.00 h. Juan Vicente García Marsilla, Alimentación, cocina y dietética en la Valencia medieval. Los cambios sociales, económicos y culturales, que vivió la Europa de finales de la Edad Media dieron lugar a nuevas formas de consumo que llevaron aparejadas maneras distintas de alimentarse y de relacionarse con la comida. En la Valencia de los siglos XIV y XV, además, nutrir a una población en crecimiento era todo un reto, si se quería asegurar la paz social. Todo ello vino acompañado de un insólito desarrollo de los recetarios de cocina y de una reflexión, desde el ámbito de la moral, pero también desde el de la medicina, sobre la forma más conveniente de alimentarse que correspondía a cada una de las clases sociales. 11.00 h. Rafael Benítez, La alimentación en la Edad Moderna: salud, economía, gusto. La alimentación en la Europa Moderna se basaba en el cereal de tipo trigo, que los europeos complementaban con calorías de origen animal y, allí donde era accesible, como en el ámbito mediterráneo, con aceite de oliva y vino. Para la Edad Moderna contamos con registros documentales que nos permiten conocer las cantidades que se ingerían y la evolución de los precios y compararlas con datos demográficos para tratar de evaluar su incidencia sanitaria. La economía agraria de la época debía hacer frente a la demanda de cereal, de ganado y sus derivados, de vino y aceite, donde era posible cultivarlos, en un difícil equilibrio de aprovechamiento del medio. Sobre esta economía, y sobre las costumbres alimenticias, e incluso la sociabilidad, va a incidir la llegada y difusión de nuevas plantas del mundo extra-europeo: especias, arroz, maíz, patata, pimiento, azúcar, chocolate, café, té… 12.00 h. Discussió

INSTITUT D'HISTÒRIA DE LA MEDICINA I DE LA CIÈNCIA LÓPEZ PIÑERO Palau de Cerveró Plaça Cisneros, 4 | 46003 València T. (+34) 963 926 229 | F. (+34) 963 919 691 www.uv.es/IHMC

25/04/18 a les 10:00 hores Seminari: "Els aliments i la nutrició en la Història valenciana" (segona sessió) Organitzadors: Carmel Ferragud (Institut Interuniversitari “López Piñero”, UV) i Juan Vicente García Marsilla (Dep. d'Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques, Facultat de Geografia i Història, UV) Lloc: Palau de Cerveró. Saló d’actes.

10.00 h. Ivana Frasquet, Alimentación, higiene y cambio social en la Valencia del Ochocientos. La Valencia del siglo XIX es una urbe en transformación. Transformaciones urbanísticas, sociales y culturales que se desarrollarán a partir del impacto de la revolución burguesa en la ciudad y de las nuevas y modernas concepciones sobre los espacios públicos y los hábitos alimenticios y de higiene de los valencianos. Valencia es su mercado, su comercio, pero también sus fábricas y su hinterland, la huerta. El siglo de la modernidad traerá “orden y progreso” a la ciudad. 11.00 h. Ximo Guillem, La repressió del frau alimentari en la València de finals del segle XIX i els inicis del segle XX. En les últimes dècades del segle XIX es va donar una forta transformació del sistema alimentari i el problema del frau va adquirir una visibilitat creixent tant entre experts mèdics com en l’esfera pública. Aquest context va motivar un ampli ventall d’iniciatives legislatives i institucionals que van contribuir a una forta redefinició dels conceptes de qualitat i seguretat alimentària. En aquesta presentació ens centrarem en les implicacions que va tenir l’establiment de nous espais per al control del frau alimentari, com ara el laboratori químic municipal, i veurem quins foren els aliments

INSTITUT D'HISTÒRIA DE LA MEDICINA I DE LA CIÈNCIA LÓPEZ PIÑERO Palau de Cerveró Plaça Cisneros, 4 | 46003 València T. (+34) 963 926 229 | F. (+34) 963 919 691 www.uv.es/IHMC

que protagonitzaren les principals controvèrsies sobre la regulació de la qualitat i seguretat alimentària. Podrem així veure com es va transformar el concepte de qualitat en l’àmbit local: els condicionants culturals, econòmics i tecnocientífics que hi van ser presents; els agents socials que hi van intervenir; i la influència que va tenir el context internacional en tot aquest procés. 12.00 h. Discussió.

Ponents: Juan Vicente García Marsilla és professor titular d'Història Medieval en la Universitat de València. Premi Senyera d'Investigacions Històriques (2000), Premi a l'Excel·lència Docent Universitària (2010) i Premi Demetrio Ribes en (2011). Dirigeix el Màster en Història de la Formació del Món Occidental de la Universitat de València. Entre les seues publicacions relacionades amb la Història de l'Alimentació destaquen les monografies La jerarquía de la mesa. Los sistemas alimentarios en la Valencia bajomedieval (1993), i La taula del senyor duc. Alimentació, gastronomia i etiqueta a la corts dels Ducs Reials de Gandia (2012), a més de diversos articles i ponències a congressos sobre l'alimentació de jueus, musulmans, mercaders o nobles, la dietètica i la salut, les carnisseries o els llibres de cuina en l'Edat Mitjana.

INSTITUT D'HISTÒRIA DE LA MEDICINA I DE LA CIÈNCIA LÓPEZ PIÑERO Palau de Cerveró Plaça Cisneros, 4 | 46003 València T. (+34) 963 926 229 | F. (+34) 963 919 691 www.uv.es/IHMC

Rafael Benítez Sánchez-Blanco és catedràtic d'Història Moderna de la Universitat de València. En la seua tesi doctoral, Moriscos y cristianos en el Condado de Casares, (Córdoba, 1982) estudià la societat i l'economia d'un senyoriu de la zona occidental del Regne de Granada. Amb posterioritat, sense abandonar les seues investigacions sobre història rural, es va centrar en l'estudi de la política morisca de la Monarquia Hispànica, amb especial atenció al paper de la Inquisició. Ha editat diverses obres clàssiques sobre el tema (Bleda, Lea, Danvila) i ha analitzat també diverses de les crítiques dirigides a les invencions de les relíquies i els "libros plúmbeos" del Sacromonte de Granada. Recentment ha centrat els seus estudis sobre el problema de l'esclavitud en la Mediterrània, en especial sobre la captivitat dels musulmans en Espanya. Ivana Frasquet és professora titular del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València. Ha estat secretària de la Revista Tiempos de América entre el 2001 i el 2010. Entre les seues publicacions destaquen Sociabilidad, cultura y ocio en la Valencia revolucionaria, 1834-1843 (PUV, 2002); Las caras del águila. Del liberalismo gaditano a la república federal mexicana, 1820-1824 (UJI-UVeracruzana-UAM, 2008); Tiempos de Revolución. Comprender las independencias iberoamericanas (Taurus, 2013). Les seues línies de recerca se centren en l'estudi històric del liberalisme en la primera meitat del segle XIX en Mèxic i Espanya, així com la construcció d'ambdós estats nacionals durant aquesta època. Ximo Guillem Llobat és professor titular al Departament d'Història de la Ciència i Documentació de la Universitat de València i investigador a l'Institut Interuniversitari López Piñero. La seua activitat docent s'ha desenvolupat als graus de la Facultat de Ciències Biològiques, al màster de secundària i el màster d'història de la ciència i comunicació científica (del qual és director a la UV). La seua recerca s'ha centrat en l'àmbit de la ciència regulatòria en els segles XIX i XX, tant en relació a la seguretat i qualitat alimentària com en l'exposició ambiental i laboral a tòxics (fums, plaguicides, etc.). Ha realitzat estades a centres de recerca a Londres, Exeter, Leeds, Oxford, Aix-en-Provence, Berlin i Filadèlfia. Entre les seues publicacions s'hi troben: "Medical Experts and Agnotology in the Fumes Controversy of the Huelva Copper Mines (1888–1890)", Medical History, 61(3) (2017), pp. 424-443; "The Search for International Food Safety Regulation. From the Commission Internationale pour la répression des falsifications to the Société universelle de la Croix Blanche (1879–1909)", Social History of Medicine, 27(3) (2014), pp.419-439; De la cuina a la fàbrica. L’aliment industrial i el frau. El cas valencià en el context internacional (1878-1936), Alacant, Publicacions de la Universitat d’Alacant, 2009.

INSTITUT D'HISTÒRIA DE LA MEDICINA I DE LA CIÈNCIA LÓPEZ PIÑERO Palau de Cerveró Plaça Cisneros, 4 | 46003 València T. (+34) 963 926 229 | F. (+34) 963 919 691 www.uv.es/IHMC

MAIG 2018 02/05/18 a les 16:00 hores Seminari: "El proyecto pedagógico de los huertos y las granjas escolares del Programa EDALNU y sus antecedentes (1958-1972)” Seminari impartit per María Tormo Santamaría (Universitat d’Alacant). Dietista-Nutricionista, Màster en Salut Pública i contractada pre-doctoral Departament d'Infermeria Comunitària, Medicina Preventiva i Salut Pública i Història de la Ciència. El treball analitza l'antecedent històric dels horts i les granges escolars que va promoure el Servei d'Extensió Agrària en les seues activitats formatives i divulgatives en la dècada de 1950; així com la continuïtat que van tenir com a unitats educatives desenvolupades en el Programa d'Educació en Alimentació i Nutrició (EDALNU) que es va engegar en 1961. La implantació dels horts i granges va ajudar a fomentar la producció local d'aliments protectors, a més de millorar els hàbits alimentaris a nivell escolar i familiar. L'aplicació de la metodologia de “aprender fent” va fomentar tant l'aprenentatge per descobriment, com el basat en problemes i l'aprenentatge servei. En línia amb el corrent historiogràfic del temps present i els usos del passat, la visió integradora del Programa EDALNU, en el qual l'escola, l'entorn i la família estaven interconnectats, pot servir d'exemple per a les actuals estratègies d'educació en alimentació i nutrició.

INSTITUT D'HISTÒRIA DE LA MEDICINA I DE LA CIÈNCIA LÓPEZ PIÑERO Palau de Cerveró Plaça Cisneros, 4 | 46003 València T. (+34) 963 926 229 | F. (+34) 963 919 691 www.uv.es/IHMC

04/05/18 a les 12:00 hores Seminari: "Geniuses, Heroes and Saints: The Nobel Prize and the Public Image of Science" Seminari impartit per Massimiano Bucchi (Università degli Studi di Trento).

Massimiano Bucchi is Professor of Science and Technology in Society and of Science Communication at the University of Trento and has been visiting professor in Asia, Europe, North America and Oceania. He has published several books (in Italy, UK, USA, Brazil, Finland, China, Korea, Spain and Latin America) and papers in journals such as Nature and Science. His most recent books include Newton’s Chicken. Science in the Kitchen (Guanda, 2013, also published in France, Finland, Brazil, Portugal, Spain, Argentina and Korea) and A Fistful of Ideas. Stories of Innovations Which Have Changed Our Life (Bompiani, three editions, 2016). He is the editor of the international peer reviewed journal Public Understanding of Science (Sage). He regularly contributes to newspapers (Repubblica, La Stampa) and to the prime time science TV programme Superquark (Rai).

“The Nobel Prize as a key to understanding the public image of science and its transformations”.

Through the history, stories and controversies of the Nobel prizes in the sciences and their interweaving with society, politics, and culture, Massimiano Bucchi investigates the public image of science and its transformations from the early XXth century to the present.

An original, accessible and engaging pathway to understanding the social role of science through the stories and figures who have left their mark on the world’s most famous prize: from the surprising and tormented story of the Nobel prize awarded to Einstein, to the countryside doctor who went in a few years from obscure practice to

INSTITUT D'HISTÒRIA DE LA MEDICINA I DE LA CIÈNCIA LÓPEZ PIÑERO Palau de Cerveró Plaça Cisneros, 4 | 46003 València T. (+34) 963 926 229 | F. (+34) 963 919 691 www.uv.es/IHMC

Nobel fame; from the “ghosts” of Nobel prizes which were surprisingly not awarded, to the prizes assigned to results which have been later disproved; from the Nobel laureates who have become celebrities to those which have been almost completely forgotten.

A fascinating journey through the different political meanings and social roles attributed to the prize: from the surrogate of competition among nations (‘science as a continuation of politics through other means’) to the Nobel ceremony as ‘ritual of consecration’ akin to the making of saints in a secular society.

The book is the outcome of several years of original research on the public image of the Nobel prize, conducted on the Nobel archives at the Royal Academy of Science in Stockholm as well as on a wide range of popular media sources.

09/05/18 a les 16:00 hores Seminari: "L'Antica Spezieria di Santa Maria della Scala. Espacios de confluencia de saberes mágico-medicinales en la Roma papal del siglo XVII" Mª Luisa Vázquez de Ágredos Pascual, professora Titular Universitat de València. L’Antica Spezieria di santa Maria della Scalla va ser una de les farmàcies conventuals que van estar en actiu en la Roma papal dels segles XVII i XVIII, quan ja eren nombrosos els establiments laics que operaven en aquest mateix escenari. Des de l'any 2014 hem estat treballant en la identificació físic-química dels compostos conservats en 231 flascons situats en la vitrina principal d'aquesta antiga especieria de Roma, des d'un enfocament interdisciplinari en el qual han participat investigadors i institucions d'Espanya, Itàlia, França i Suïssa. Els resultats obtinguts en analitzar aquestes substàncies i formulacions per microscòpia òptica (LM), microscòpia electrònica d'escombratge-microanàlisi de rajos X (SEM-EDX), difracció de rajos X (XRD), Espectroscòpia Infraroja per Transformada de Fourier (FTIR) i Cromatografia de Gasos-Espectrometria de Masses (GC-MS) posen de manifest un receptari a cavall entre Orient i Occident, i integrador d'una pràctica fàrmac-medicinal que va conjuminar el pensament màgic i el més científic posterior a Paracelso. L'estudi històric-cultural d'aquests resultats ofereix claus interessants sobre qui preparaven aquestes formulacions i qui les consumia i para quines, sent cridaner que aquesta antic laboratori galènic fora aprofitat alhora pels més pobres i els més rics de la societat romana del XVII i del XVIII, la qual cosa va incloure a la noblesa, la reialesa i al propi Papa.

INSTITUT D'HISTÒRIA DE LA MEDICINA I DE LA CIÈNCIA LÓPEZ PIÑERO Palau de Cerveró Plaça Cisneros, 4 | 46003 València T. (+34) 963 926 229 | F. (+34) 963 919 691 www.uv.es/IHMC

16/05/18 a les 16:00 hores “Contaminación y regulación ambiental en el siglo XX : Ciencia y política de lo molesto, insalubre, tóxico y peligroso” Seminari amb retransmissió online impartit per Pablo Corral Broto (University of La Réunion, Saint-Denis) A partir de las investigaciones llevadas a cabo en archivos aragoneses, catalanes y madrileños analizaremos cuestiones relacionadas con la determinación de los productos tóxicos, entendidas como emisiones industriales al aire, al suelo o a las aguas, bajo el régimen franquista. Los estudios secundarios sobre las etapas anteriores y algunos sobre otros contextos nos servirán para determinar qué supuso el franquismo y su régimen industrial en términos de percepción de la contaminación, de los múltiples productos tóxicos (radioactivos, químicos, térmicos, etc.), de la regulación de la misma y de las estrategias privadas, institucionales y de la sociedad civil para redefinirla. La intención de este seminario será dar a conocer los archivos, hemerotecas y otras fuentes que contienen datos empíricos cuantitativos y cualitativos sobre la contaminación y su tratamiento y medida. Los científicos han reconocido que los datos de muchos proyectos antes de 2000 los han perdido en numerosas ocasiones, incluso muchos datos brutos de los primeros años 2000 también desaparecen.

La historia es pues la única fuente que puede rescatar esta información que nunca desaparece para establecer teorías de amplia perspectiva histórica.

INSTITUT D'HISTÒRIA DE LA MEDICINA I DE LA CIÈNCIA LÓPEZ PIÑERO Palau de Cerveró Plaça Cisneros, 4 | 46003 València T. (+34) 963 926 229 | F. (+34) 963 919 691 www.uv.es/IHMC

23/05/18 a les 16:00 hores «La cura de les aus de caça en l'Edat Mitjana i el Renaixement» Seminari impartit per Ricardo Manuel Olmos de León (Universitat de València). Ricardo Manuel Olmos de León és llicenciat en Ciències Biològiques i doctor en Història de la Ciència per la Universitat de València, amb la tesi Los cuidados de las aves de caza. Estudio de la medicina de las aves a partir de los tratados castellanos de cetrería (siglos XIII – XVI) (Universitat de València, 2015). És autor dels treballs «Medicina animal en la Baja Edad Media hispánica y su relación con la medicina humana: aves, perros y caballos», en Anuario de Estudios Medievales, 43/1 (2013), pp. 199-242, i «The care of hunting birds in the late Middle Ages and Renaissance according to the Spanish falconry treatises», en Karl-Heinz Gersmann and Oliver Grimm (eds.), Raptor and human-bird symbolism and falconry through five millenia on a global scale, Zentrum für Baltische und Skandinavische Archäologie, Schleswig, in press. Coautor, junt a Carmel Ferragud, de «La cetrería en los ejemplos, símiles y metáforas de san Vicente Ferrer», en Anuario de Estudios Medievales, 42/1 (2012), pp. 273-300. També amb Carmel Ferragud ha presentat diverses ponències en congresos internacionals sobre la medicina dels animals que participaven en la caça (gossos, ocells i cavalls) i també sobre els animals de granja. Actualment està integrat en el projecte de recerca del grup Sciència.cat de la Universitat de Barcelona, com a investigador independient.

Títol: «El cuidado de las aves de caza en la Edad Media y el Renacimiento»

Entre los siglos XIII y XVI, la cetrería fue una actividad que gozó de gran difusión en la Europa Occidental. Esta técnica de caza requería grandes conocimientos y experiencia, tanto para adiestrar las aves, como para mantenerlas sanas y curarlas de sus enfermedades. Este hecho motivó la aparición y desarrollo de una literatura técnica especializada que recogía y transmitía los valiosos conocimientos que esta actividad requería. El estudio de la abundante información médica contenida en los tratados de cetrería nos ayuda a estudiar los conocimientos de las personas encargadas del

INSTITUT D'HISTÒRIA DE LA MEDICINA I DE LA CIÈNCIA LÓPEZ PIÑERO Palau de Cerveró Plaça Cisneros, 4 | 46003 València T. (+34) 963 926 229 | F. (+34) 963 919 691 www.uv.es/IHMC

cuidado de estos animales y las prácticas que desarrollaron. Sin embargo, el estudio de esta información médica desde la perspectiva de la veterinaria y ciencia actuales limita grandemente nuestras posibilidades de comprensión, pues aquel conocimiento se originó y puso en práctica en el seno de un contexto científico (filosofía natural) y paradigma médico (galenismo) diferentes de los actuales. Por ello, el presente estudio interpreta los contenidos médicos de los tratados de cetrería en el marco conceptual de aquella época, en el que adquiere completo significado; ello nos permite sugerir que los cazadores y halconeros de la Baja Edad Media y del Renacimiento recurrieron a la ciencia de su tiempo para enfrentarse al desafío de mantener sus aves sanas y de curarlas de sus enfermedades.

30-31/05/18 i 1/06/18 Congrés ciència, politica i activisme Ciència, política, activisme i ciutadania València 2018: Zones d’intercanvi entre estudis socials i històrics sobre la ciència, la medicina i la tecnologia.

L’objectiu de la trobada és explorar zones de trobada i promoure els intercanvis creatius entre les investigacions procedents de la història de la ciència, la tecnologia i la medicina (HSTM) i els realitzats des de la perspectiva dels estudis sobre ciència, tecnologia i societat (STS) fets a la Península Ibèrica. La interacció entre les dues àrees ha estat molt intensa durant les dues dècades finals del segle XX, amb abundants intercanvis teòrics, col·laboracions i creuaments de fronteres disciplinàries (v. Isis, 2010; Critical Inquiry, 2009). Més enllà del debat anglosaxó sobre STS i HSTM, el diàleg entre aquestes comunitats i disciplines a Espanya i Portugal ha estat mínim i aquesta trobada vol ser una oportunitat per a prestar atenció a la nostra pròpia idiosincràsia.

El tema triat per a la trobada, “Ciència, política, activisme i ciutadania”, representa una àrea molt àmplia que ha estat objecte d’interès tant des HSTM com des STS. Els estudis sobre les interaccions entre sistemes polítics i sabers científics és un tema present en la primera sociologia de la ciència de la dècada de 1930, per exemple en l’obra de Robert K. Merton, una de les referències clàssiques tant en STS com en HSTM. En les últimes dècades, noves perspectives han introduït termes com “coproducció” o “ciència regulatòria” per assenyalar les fronteres borroses i canviants. També s’ha mostrat que la ciència pot desenvolupar-se en diversos règims polítics. El paper dels experts ha estat també un altre dels temes de treball comuns. Va arribar a ser considerat com la “tercera onada” dels estudis de la ciència per Collins i Evans (2003), que van introduir noves tipologies i van inspirar estudis posteriors.

Molt connectat amb aquest assumpte es troba la relació entre saber expert i deliberació pública. L’estudi de conflictes i controvèrsies en l’esfera pública ha estat una font de nombrosos estudis. Després del “gir participatiu”, els estudis d’història i sociologia de la ciència han prestat molta atenció als “fòrums híbrids”. S’ha analitzat

INSTITUT D'HISTÒRIA DE LA MEDICINA I DE LA CIÈNCIA LÓPEZ PIÑERO Palau de Cerveró Plaça Cisneros, 4 | 46003 València T. (+34) 963 926 229 | F. (+34) 963 919 691 www.uv.es/IHMC

també el paper dels profans en la construcció d’epistemologies cíviques, sabers populars i qüestionaments organitzats del saber expert.

La trobada vol ser una oportunitat perquè investigadors en HTSM i STS explorin la possibilitat de combinar perspectives teòriques i temporalitats al voltant de temes d’interès comú relacionats amb “Ciència, política, activisme i ciutadania”. Entre els temes que han estat tractats conjuntament es troben assumptes tan importants com la ‘coproducció’ de ciència i llei, les pràctiques de l’agnotologia, la gestió del risc mèdic i mediambiental, les relacions entre capitalisme i tecnociència, ‘bio-objectes‘, medicina, pràctiques i cossos mèdics; i els estudis subalterns i postcolonials.

Els organitzadors de la trobada pretenen discutir com es planteja en ambdues àrees la producció de relats per a intervenir en problemes i situacions actuals del nostre entorn immediat (veure, per exemple, en HSTM la discussió del History Manifesto de Guldi i Armitage en Isis, 2016; o debats anglosaxons sobre ‘post-truth’ a SSS). Els investigadors en HSTM i STS tenim alguna cosa interessant a dir sobre el conflicte polític a Catalunya i Espanya; sobre la situació de sequera a Portugal; sobre els efectes de la crisi econòmica o sobre el ‘boom’ turístic a les nostres ciutats? És possible una combinació d’estudis històrics amb estudis presents sobre un tema tecnocientífic amb un propòsit comú d’intervenir políticament en futurs ètic-polítics?

Finalment, en la trobada també es vol fomentar la reflexivitat per analitzar les conseqüències de la nova cultura acadèmica neoliberal en els estudis HSTM i STS. Es

INSTITUT D'HISTÒRIA DE LA MEDICINA I DE LA CIÈNCIA LÓPEZ PIÑERO Palau de Cerveró Plaça Cisneros, 4 | 46003 València T. (+34) 963 926 229 | F. (+34) 963 919 691 www.uv.es/IHMC

reflexionarà sobre l’evolució de les carreres de recerca en les dues àrees, incloent la gestió de les identitats múltiples que planteja l’acadèmia, la indústria i l’activisme.

Retransmissió online: http:/reunion.uv.es/hcc2 Coordinador seminaris: Enric Novella Lloc: Saló d’actes de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero. Palau de Cerveró, València