butlletÍ de la uniÓ musical l’horta de sant marcel·lÍ • … · 2016-08-25 · que, mai...

Concerts del 25

Bandeta i Escola

Família Pechuán

Setmana Cultural

BUTLLETÍ DE LA UNIÓ MUSICAL L’HORTA DE SANT MARCEL·LÍ • IIIª ÈPOCA • NÚM. 21 • JULIOL 2005

Núm. 21 - JULIOL 2005

2

EDITORIAL

ENIA raó Bergsonquan distingia entreels temps objectiu i eltemps subjectiu. A mi

almenys em passa sovint viureamb eixa ambivalència: “ja erahora que arribara l’estiu!”, o,“ja és estiu?, si sembla que fouahir...”. I això de qualsevolassumpte. Ja fa 25 anys que laUnió està en marxa, i qui hodiria!, sembla que fou ahirquan Xema feia de lloca dequatre pollets musicals. Otambé, mira per on, ja ha pas-sat mig any del 25é aniversari,ja portem mig programa d’ac-tes realitzat, i sembla que faquatre dies...

I és que la vida passaimpertèrrita, de vegadesimpertinent, mai imperceptible,sempre inapel·lable, tant si hovols com si no. Però de sobtet’espantes mirant el rellotge iobservant quan de presa hapassat el temps, eixos instantsque hagueres volgut eterns: unbon concert, una estada amoro-sa, una bona xarrada, una carí-cia, una bona pel·lícula, un bes,una mirada...

I com serà aquest estiu?Amb tanta calor com està fent...O no és tant distint i ja no ensen recordem? De tota manera,cadascú que el passe com millorpuga. Amb aquesta revistetavolem ajudar-te a refrescar eltemps proppassat, que les lle-tres i imatges et transporten asons i harmonies amb la Uniócom a protagonista.

I quan tornes, amic meu,amiga meua, refet i amb novesganes, ens veurem omplint debell nou els carrers en les nitsfresques de setembre a lesFestes Populars, a les casetes,als concerts...

II

Sembla que la gent està can-sada. Tot un curs bregant. Han

sigut m olts actes en quatremesos apretats. Però és que 25anys només es celebren unavolta en la vida. D'ací a 25anys més el que celebraremserà el cinquantennari, els 25mai més.

Hui he anat al meu poble enfestes, Almussafes, i torneassabentat que la LiraAlmusafense fa 75 anys. Hanescrit un toll d'articles al pro-grama de festes. Ho tenenmerescut. Jo l'he coneguda desempre, en festes, concerts itambé soterrars. I torne a casapensant que la Unió també elsfarà. Sense mi, sense molts denosaltres, però els farà. Aixòés l'important. Que tots nosal-tres hem fet i farem que elsfaça, estant ara ací encara queno hi serem aleshores en aque-lla festa que els nostres fillsveuran de vells.

Ara que esteu de vacances,relaxeu-vos, ompliu-vos de sol,aire, platja, piscina, muntanya,aire condicionat, ventiladors,ventalls, aigua fresca, orxata,suc de llima, meló d'Alger i detot l'any, bones peres, prunesi... no sé com acabar, de tant bocom tot està. Ompliu-vos desalut, força i paciència, reno-veu els vostres somnis, desit-jos, utopies i... tornem acomençar.

J.F. Blai Duart

TA l’estiu tot lo món viu

Butlletí informatiu de la Unió Musical l’Hortade Sant Marcel·lí

(C/ Músic Cabanilles, 48 baix - 46017 VALÈNCIA)

www.uniomusicalhorta.org

correu-e: [email protected]

EXEMPLAR GRATUÏT. Imprés en paper ecològic.

Dipòsit Legal: V-3958-1997.

Impressió: Grafimar Coop.V.

Maquetació: Paco Perales.

Comissió de Revista:Salvador V. Benlloch, Paco Blai (coordinador), Josep Climent, Inma Coscollá, Ximena Ortega,

Joan Quiles, Àngels Rodas i Inés Sáez.

Fotos: Miguel Hernández, Josep D. Climent, Paco Blai, Joan Quiles i arxiu de la Unió.

Notícies Musicals és el Butlletí de la Unió Musical l’Horta.

Les opinions manifestades en els diferents articles són responsabilitat dels seus autors.

Amb la col·laboració de

C O N S E L L E R I A D E C U LT U R A , E D U C A C I Ó I E S P O R T

SS UU MM AA RR II ::

Editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2

Presentació programa i cartell 25 a. . . . 3

Opinió: Xema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Concert inaugural 25 aniversari . . . . . . . 6

Setmana Cultural . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Escola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Entrevista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Instrument . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Piccolo divertimento . . . . . . . . . . . . . . . 20

notícies musicals

3

25 ANIVERSARI

OT comença enla tardor de1980”. Amba q u e s t e s

paraules s’inicià el passat 18d’abril l’acte de presentació delprograma d’actes i cartell com-memoratiu del 25 aniversaride la Unió Musical l’Horta deSant Marcel·lí, que tingué llocal local del Club Diario Levantede la nostra ciutat.

Fou, per dir-ho així, el puntde partida d’un viatge que ensportarà al llarg de 2005 arecordar amb enyorança peròsobretot amb il·lusió pel futur,els inicis de la nostra societatmusical, i que serviran tambéper commemorar els nostresprimers 25 anys d’existència.

L’acte, com sabeu, tantperquè estàveu allí o bé perquèus ho han contat, fou moltemotiu. Recordar les nostresarrels sempre ho és. I en aque-st cas més encara donat que estracta d’un projecte col·lectiu,compartit per molta que tenenen comú no sols l’estima per lamúsica sinó també el desig deconstruir un barri més digne iuna societat millor.

L’acte, magníficament con-duït per Encarna Ojeda, InésSàez i Paco Blai, ens transportàa aquells anys 80, i ens va ferreviure l’època en quècomençàvem a albirar la clarori a pensar que moltes cosespodien ser diferents. O almenysque nosaltres podíem construirel nostre futur. Amb un guióben elaborat i travat, amb elrecolzament d’una esplèndidapresentació fotogràfica, tot i elsinvoluntaris problemes tècnicsfinalment superats en el tempsde descompte, anàvem endin-sant-nos en la narració d’unsfets que alguns els havien vis-cut de prop i altres segur quehan escoltat moltes vegades

Presentació del programa d’actes i cartell commemoratiu

parlar d’ells: la iniciativa de lacomissió de cultura del’Associació de Veïns fent unacrida al barri: “volem fer unabanda... de música”, el naixe-ment de l’escola de música amans de José María Senabre,Xema, i d’Alejo Pérez, laprimera Campanya de captaciói promoció de socis, l’any1981, que aconseguí fer-neprop d’un centenar, lesprimeres actuacions, l’apariciódel primer exemplar de larevista de la banda, Bemol, iaixí moltes i moltes activitatsprotagonitzades pels integrantsde la Unió, els músics, els direc-

tius, les mares i pares i, endefinitiva, molts veïns de SantMarcel·lí que han vist en lanostra societat un element d’in-tegració en el barri.

Però no únicament enshavíem reunit per parlar delpassat. També era temps delfutur, d’informar dels actesprogramats per aquest any decelebracions i de presentar elcartell que presidirà tots elsactes que s’hi realitzen. MartínForés ha estat l’autor delcartell que veieu en aquestamateixa pàgina, en el qual hasabut captar, amb molt bon cri-teri, l’esperit de la nostra soci-

“T


4

25 ANIVERSARI

als amics del Club DiarioLevante que generosament ensvan acompanyar aquell dia.

Ah!, per cert, als pocs dies,concretament el 21 d’abril de2005, el diari Levante va pub-licar una pàgina completa ambun detallada crònica de l’acte,que portava per títol “Mas queuna banda un bien social”, onposava de manifest laimportància de la Unió en lavida de Sant Marcel·lí.

Josep Daniel Climent

etat. Tot i que pensem que nocalen presentacions, us recor-dem que també fou l’autor delcartell commemoratiu del 50aniversari del barri de SantMarcel·lí, i que ha estatguardonat ambn o m -

b r o s o spremis com ara els

de les falles de València. Fou elmateix autor qui ens presentàel cartell i ens explicà quesobre un fons verd que sim-bolitzava l’horta, feia dansartres notes que representavenla banda, gran i potent, la ban-deta, menuda i divertida, i lacoral, el tercer pilar de la Unió.Però, en aquesta ocasió, elcartell estava viu, es moviasense parar, tenia música.... Estractava d’una animació delcartell, realitzada per un bonprofessional amic de la Unió,Miguel Vidal, format al pres-tigiós ICID, l’Instituto Cubanode Artes Cinematogràficas, perJuan Carlos Martínez, músic,compositor i productor musi-cal, amb molta experiència, queva incorporar la música, i totsdos coordinats per TomàsSànchez que s’encarregà de l’a-partat informàtic. Així, ambnomés 14 segons que és eltemps de durada de l’animaciói aplicant tècniques pròpies del

cinema, els més de 600dibuixos que aquesta breuperò intensa producció conté,aconsegueix emocionar-nos imostrar-nos el caràcter de lanostra societat, sòlid,potent, juvenil però seriós, iamb una personalitat bendefinida.

L’acte va cloure ambuna breu però intensainterpretació a càrrec dela banda de la Unió, i amb

un vi d’honor que hem d’agrair

notícies musicals

5

OPINIÓ

UAN el telèfon vasonar i escoltí laveu, em va entraruna mena de tristor,

tants anys sense escoltar eixaveu, jovial, amistosa… i plenade records que em transporta-ven a d’altres anys meus. Anysde lluita, de forjar persones, deinculcar sentiments cap lamúsica, la meua música.

I, sense voler-ho, em vaigveure a la tessitura d’acceptar,sense remilgaments, sensepegues i sense pensamentsaliens, la invitació a un acteque, mai pensí que passaria. Yva passar.

Per als més joves, eixes per-sones de 10, 15 i, fins i tot 20anys, el motiu de la meuapresència, aquell dia, pot ser,els pot parèixer un tant forçat.“…dur al barri aquest perso-natge, que en molts casos nosabien ben bé qui soc…” i arri-bí. Un dilluns, a les 9’30 de lanit, pe a veure el barri, el meubarri d’altres anys, la meuagent. I, ¡Vaja tela! No podiareconèixer els carrers, les ten-des, ma casa…

Tot era nou, canviat i jo, bus-cant cares conegudes, sensetrobar-les ni retrobar-me’n enlloc..

Passí un hora, més o menys,passejant d’ací cap enllà, bus-cant aparcament, prop, menysprop, lluny. I, per fi, el vaig tro-bar en segona fila. ¡Quí m’ana-va a dir a mi, fa quinze anys,que el barri seria així! enorme,ple de gent, de joventut irreco-neixibles, de persones que hau-ria (¿) de conèixer o reconèi-xer, i no va ser així.

Quan trobí a “Miguelón” emvaig veure a mi mateix; canes,plegats a la front, pinta de“agüelet”, edat… i, a pesar detot, ell mateixa, llur veu, laseva amistat, llur proximitat,que em feia sentir como si nofera anys que ens manteníem ala distància. I l’abrassada delrencontre. A Vicent ni el vaigreconèixer. Les llengües dedoble fi os contaran el per què.

I, després del salut, a l’as-saig.

Per molt que les personespensen en lo mal que esteu, enquè el lloc no és l’idea’l, queressona, que fa fred, que ésindigne… No us preocupeu quel’Horta ha estat en llocs pitjors.Menys espai, molt menysespai, mal so, molt pitjor,poques persones ocupant-se detot, ¿pot ser les mateixesd’ara?, i sempre amb la idea de

que no sabíem molt béper què hauríem deseguir. I ho haveu fet,dignament, musical-ment, humanament.

Aquell assaig em vafer retornar a allò ante-rior, encara què, per aser sincer, jo mai vaigtenir el privilegi d’escol-tar tant oboè, tant desaxo, tanta trompeta… iel so resultant. Acabísatisfet de vosaltres,músc@s. Veure, que emmiràveu, que m’escoltà-veu, que intentàveu ferallò que jo us demanava.Un plaer, vaja.

I arribà el dia. I denou, arribí una hora

avant per a continuar amb lameua “visita” personal pelscarrers, i el parc –al que maihavia pogut veure– i a la plaça.I allí, de nou, retornà ma vidaal barri.

Des d’ací, en la meua llunya-nia, vull agrair-vos a to@s elsquè, en algun moment, emvareu acomiadar en el meucamí. Totes eixes persones queéreu la meua vida, tot@s l@sque participàreu a aquell pro-jecte de bojos, “una banda demúsica a un barri obrer…” grà-cies per estar, el dia i a la horaidònia. Als que no poguéreu, usdic que vareu perdre l’ocasióde recordar, de reviure, deretrobar.

I a tu, el meu company d’in-fantesa, el meu amic d’avatarsen l’ adolescència, gràcies, icontinua amb la teua labor, queencara queda per fer. I sé queho faràs molt bé.

Del que va succeir després,poc queda en el meu record. Unacomiadament de moltes perso-nes a les que feia molt que noveia. Un sopar, soparot, d’a-mics i amb bons amics, unadéu i, en a la meua ment, unfins a la pròxima.

“…el record nodreix, dónavida i fa a la història.”

Xema, per sempre.

Xema, des del record

Q


6

BANDA

RESENTAT per InésSáez i Paco Blai,començà el concertpuntualment a les set

i mitja de la vesprada. Va serun acte especial perquè, perprimera vegada, la batuta esti-gué en les mans dels tres direc-tors, els tres mestres que hatingut la Banda: Xema SenabreDoñate, Vicent BenaventGabarda i Miquel MorelláAsins.Xema Senabre Doñate, direc-

tor fundador de la Banda de laUnió en 1980, estigué al capda-vant dels nostres músicsdurant dos períodes, primer, de1980 a 1984 i, segon, de 1986a 1990; Vicent BenaventGabarda de 1984 a 1986 iMiquel Morellá Asins des de1990, ininterrompudamentfins a la actualitat.

Fetes les presentacions, laprimera obra, el pasdobleFrancisco Bravo del compositorManuel Carrascosa fou dirigi-da pel mestre Xema SenabreDoñate. Aquesta peça és lamés antiga del repertori de laUnió. La Banda la havia inter-pretada per primera vegada enel seu primer concert al barriel set de desembre de 1983,també, igual que en aquestaocasió, sota la direcció del quealeshores era el seu director,Xema Senabre Doñate. Emotiumoment va ser quan XemaSenabre cridà els músics quehavien estat sota la seua direc-ció durant les seues etapes,perquè isqueren d’entre la con-currència. Se n’alçaren d’entreel públic i també en venien desde la Banda perquè hi ha quiha recorregut, en la seua tra-jectòria musical, casi tota lavida (o tota) de la UMLH. Amesura que arribaven anavensituant-se al costat de Xema;s’abraçaren els uns als altres iquedaren així units, en claragermanor, els mateixos jovesque jo reconeixia de les fotogra-

Concert

fies de la primera dècada de laUnió, aquells que tingueren lagosadia de crear la primerabanda de barri de la ciutat deValència, que feien les cercavi-les amb vaquers i mànega decamisa i que, pam a pam, posa-ren les pedres del fonamentd’aquesta realitat il·lusionantque és la UMLH.

Seguidament, la batutapassà al mestre MiquelMorellá Asins, qui dirigíl’audició de la RapsodiaValenciana de ManuelPenella i continuà amb l’o-bra Dos Aires de Dansa deJ. Ribelles. La Banda nos’oblidà del IV Centenari dela primera edició de laimmortal novel·la deCervantes El IngeniosoHidalgo don Quijote de laMancha; un xiquet llegí unsparàgrafs del llibre desprésd’unes paraules dels con-ductors de l’acte que ensaproparen a aquesta singu-lar i universal obra. Així vaser la presentació per intro-duir la música de L’Homede la Mancha –per cert,delitosa- de M. Leigh, que laBanda interpretava per pri-mera vegada (també sota ladirecció del mestre MiquelMorellá Asins), amb la qual

finalitzà la primera part delconcert.

Després vingué el descans itot seguit començà la segonapart del concert amb la músicade Xàbia de S. Salva. En aquestcas, la batuta estigué en mansdel mestre Vicent BenaventGabarda qui, en acabar la peça,aprofità per a saludar especial-

P

notícies musicals

7

BANDA

ment aquells músics quehavien estat amb ell durant laseua etapa i, més concretamentencara, agraí a la persona deRafa Montesinos el seu recol-zament durant el seu pas perla Unió.

El mestre Miquel MorelláAsins tornà a la direcció de la

Banda per interpretardues peces: DansaOriental de J.M.Izquierdo i La ViudaValenciana (també erauna primera audició,una estrena de laBanda) d’Arnau IlychKhatchaturian.

Cal destacarmoments especialscom aquell quan isque-ren els presidents queha tingut la UMLH alllarg de la seua vida:Joan Quiles iIzquierdo, ManuelTeruel Rocatí (actualsecretari de laCoordinadora deSocietats MusicalsFederades de la Ciutatde València),Francisco PeralesAparicio i MiguelHernández Ferrer, elnostre actual presi-dent (Vicent MarcoPeñarrocha, el presi-

dent de l’acta fundacional de laUnió i de la primera etapa,excusà la seua absència).

Altre moment especial fouquan prengué la paraula l’ar-tista dissenyador del cartell del25 Aniversari de la UMLH,Martín Forés Sanz després

que, darrere de l’enèsim intent,poguérem per fi sentir correc-tament la presentació de la ani-mació del seu cartell que haviasigut magníficament preparadaper Miquel Vidal Ortega (quiha segut introduït en l’entornde la Banda de la mà de TomàsSánchez Santiró) amb la músi-ca del compositor Juan CarlosMartínez (Amb dos tambéexcusaren la seua absència al’acte). Una llàstima que el tèc-nic de so no s’aclaria massa,però bé, a última hora tot s’a-panyà gràcies sobretot a labenevolència, comprensió itolerància del públic que, al capi a la fi, també formen part dela família de la UMLH.

Signa: el tècnic de so (si nol’han acomiadat abans de lapublicació d’aquest nombre dela revista), Salvador VicentBenlloch Gascó


8

com nohavia deser -ho,s e n t

com és la Sertmana Culturaldel 25 aniversari?! És cert quela gent ha estat més motivadaa l’assistència per l’efemèridea celebrar, però també és certque han hagut altres elementsajudat, i molt, a fer unaSetmana Cultural nova, distin-ta, amb ganxo.

Els grups forans que hanintervingut han sigut de granqualitat: l’Orquestra de Flautesdel Conservatori Superior deMúsica “Joaquín Rodrigo” deValència, Joan Soler & RamonCardo Quartet i la Big Band delConservatori Superior deMúsica de Castelló. De cadas-cuna d’estes actuacions troba-reu comentaris detallats mésendavant en esta mateixarevista. Ara tan sols mencio-nar l’encert en l’ambientaciódel local. Les tauletes a pocallum, recreant els aires, ialguns fums, dels salons dejazz ha estat del gust de tot-hom. Felicitats.

Els actes musicals es com-pletaren amb les actuacions dela Banda Juvenil de la UnióMusical l’Horta i la Corall’Horta els diumenges 15 i 22de maig, respectivament.

Però aquesta SetmanaCultural ha comptat a més ambaltres actes de caràcter cultu-ral però no musical. I són: unarepresentació teatral del grupTeatre A Tres vinculat a laFalla Arquebisbe Olaechea SantMarcel·lí, una exposició de foto-grafies i pintures de CarmenSoler, veïna del Barri, i unaudiovisual de José Gea Pérez,també del nostre Barri. De totstres en parlem a continuació.

El mateix èxit obtingut aljazz, es repetí el dissabte 21fent del saló un café-teatre perdonar acollida al grup Teatre ATres amb l’obra Despropòsits.L’obra, de l’autora Amparo

Vayà, va estar magistralmentescenificada per tres gransactrius: Rocío Adraos, AranchaMuñoz i Maria Torras, amb laDirecció d’aquesta última.Noms de tots coneguts, però nosé si tots estaven (m) assaben-tats de la qualitat interpretati-va d’estes actrius. Una gran

sorpresa i un moment de gratadistracció intel·ligent. Com esdeia al mateix programa:“Espais, momentS I SituacionScOmpletament quotidianeS iprOpereS a la realitat que ensenvOlta tOt vist d’una maneraSenzilla, perÒ nO per aixÒmenyS encertada, amb unexquiSit Sentit de l’humOr queens aprOpa mOlt méS a la veri-tat de leS SituaciOnS”. Però res

no haguera sigut com fou senseel suport de l’equip tècnic:Rebeca Muñoz i Noelia Bermejo(Regiduria), Víctor Ramírez iGabi Gómez (Llum i So), KikeSoriano i Pepe Viana(Tramoies). Aplaudiments.Teló. Més aplaudiments.Salutacions i enhorabona.

Del 14 al 21 de maig espogué contemplar al LocalSocial de la Unió l’exposició defotografia i dibuixos que sota eltítol Convergentes presentavaCarmen Soler. L’exposició duiaeixe nom per l’estreta relacióexistent entre alguna de lesfotos i diversos dibuixos. Al’exposició hem pogut contem-plar distints estils, així, enparaules de Vicent Soler, en els

ILa Setmana Cultural de la Unió Musical l

notícies musicals

9

dibuixos anomenats Aureoss’apreciava el paper d’emboli-car d’Àgata arrugat i pegatsobre el cartró, i en les fotostitolades Recuerdos en el tiem-po, que també són bodegons,era el paper de periòdic el queestava arrugat i pegat. Tambépoguérem apreciar un bon tre-ball tècnic a les fotos Palmerasen la ciudad.

La secció Celofanes és laque més em va sorprendre, perimaginativa, graciosa, fresca.La primera obra amb aquesta

tècnica és Bodegón con manza-na y pera que data de juny de2004, després vindríen Jarrónazul, Bodegón con uva... Méstard reemprén la sèrieÁureos ialgun quadre de flors i altrestreballs més.

Totes les obres que es pogue-ren contemplar teníen, comexpresà Vicent Soler, un nexecomú: una marcada influènciamediterrània. I no podria serd’altra manera si tenim encompte que l’autora, CarmeSoler i Alba, va nàixer a unaAlqueria de l’Horta de València

i porta als ulls la llum i el sali-tre, els colors i la brisa d’unahorta costanera esguitada depalmeres arrelades des d’anticque per les nits s’enlairen perfer festa.

Carme Soler està graduadaen l’Escola Superior d’Art iDisseny de València en les espe-cialitats de Disseny de Moda iDibuix Publicitari. Ha fet cursosde Fotografia Bàsica en la UP.Des de 1991 és membre d’AGFOVAL (Agrupació Fotogrà-fica Valenciana). Actualment

cursa estudis de pin-tura. Ha realitzatgran nombre d’expo-sicions individualsentre les que destarí-em BALALAYKA,2002, homenatge ala tripulació del sub-marí rus Kursk. Haobtingut nombrosospremis, sobre tot defotografia, entre elsquals destacaria l’in-ternacional de foto-grafia alternativa iexperimental deReus, aconseguint lamedalla Gaudí. Peròallò més destacat hasigut la seua partici-pació en dos exposi-cions col·lectives decaràcter social i rei-vindicatiu: en 1997Salvem el Botànic ien 1998 Estar en la

Punta que va estar itinerantdurant mig any. Estem orgullo-sos de tindre una veïna tanartista i d’haver tingut exposadapart de la seua obra al nnostreslocals, els locals de la UnióMusical l’Horta de SantMarcel·lí.

I parlant de Sant Marcel·lí ide fotografia, hem de dir que jamai el Parc de la Rambleta seràel que era després d’haver-lovist des dels ulls de José GeaPérez. Fotògraf aficionat, mem-bre d’AGFOVAL (AgrupacióFotogràfica Valenciana), practica

l’art de la fotogra-fia des dels anyscinquanta. Ha par-ticipat en diversosconcursos i exposicions interna-cionals, aconseguint diversospremis i distincions. La fotogra-fia és per a ell el seu mitjà d’ex-presió artística. És veí del nostreBarri des de la seua creació iuna exposició de les seues fotostitolada San Marcelino ayer hafigurat entre els actes comme-moratius del 50 aniversari.Actualment es dedica, quasi per

complet, a la modalitat de diapo-sitives per a audiovisuals. Allocal Social de la nostra entitatpoguérem observar dos mostresdel seu treball: La Rambleta enel que ens mostra una visió ínti-ma del parc, i un treball creatiui personal titolat Macrografiti.Des d’ací la nostra enhorabona ifelicitacions pel seu treball idedicació. I també, a horesd’ara, li manifestem el nostrecondol pel trapàs de la seuamuller, que fem extensiu a laseua família.

Paco Blai

l’Horta de Sant Marcel·lí ha sigut un èxit


10

Sense (quasi) paraules: la Bandeta

N aquesta primaverahem tingut la sortd’escoltar en el termi-

ni d’un mes i per dues oca-sions, a la Banda Juvenil de laUnió Musical l’Horta (la ban-deta). En primer lloc, el día 15de maig, en el marc de laSetmana Cultural, on conduïdaper Juan Carlos López, va ofe-rir un programa que va anardes del pas-doble “PerezBarceló”, a la marxa cristiana(“Bexumea”) i la música de“The logical show”, “I’m stillstanding”, “The Simpsons”,“Hello Dolly”, “Eolo, el rei”,“Melting the ice” i la propineta

EJuan Carlos Sánchez Relucioen “Eolo el rei”

Solo de saxofó alt per NúriaBartual en “Meeting the ice”

Noves incorporacions: Jordi i Ferran

de “A Disney Spectacular”. Enaquest acte, èxit musical i depúblic, s’estrenaren a la bande-ta dues noves trompes: JordiPanayiotopoullos i FerranQuiles.

El dia 5 de juny, dins la IIªCampanya d’Intercanvis entreSocietats Musicals Valencianes,vàrem actuar com a amfi-trions: tenint la oportunitat degaudir de les actuacions de laBanda Jovenívola del’Agrupació Musical deBenicalap dirigida per CarlesSamblancat i Velló; i la BandaJuvenil de l’Agrupació SantaCecilia de Sedaví, que va ser

dirigida per Ricardo BaixauliFerrer. Ambdues actuacionsmanifestaren gran entusiasmei un treball interpretatiu demolta maduresa. Per acabar, laBanda Juvenil de la UnióMusical L’Horta de SantMarcel·lí ens va oferir una bri-llant actuació del seus 70músics. Cal comentar que enaquest concert, tres clarinetsvaren fer la seua primeraactuació a la bandeta: Xavierde la Torre, Raquel Monserrat iRosana Muñoz.

Joan Quiles

INTERCANVIS MUSICALS 2005

La relaxació abans del concert

Les presentadores del concert

Els xiquets seguixen atents les actuacions

notícies musicals

11

Banda Jovenívola de Benicalap La Banda Juvenil Santa Cecilia de Sedaví

Un record: un agraïment De gom a gom, el pati quedà xicotet Molt contents per la seua participació

Preparat per al debút: Xavi El “capo” i l`’equip de joves músics La Bandeta en plena actuació

El seu primer concert: Rosana i Raquel

Aplaudiments i salutacions. Un éxit!

Quan tot s’acabà,… ¡Toca recollir!


12

la primera. A més, s’haviacreat un clima musical d’em-patia entre espectadors imúsics que havia estat afavoritper l’explicació magistral queva fer el director de les dife-rents flautes que formavenl’orquestra.

Així doncs, el Sr. JoaquínJericó ens va explicar que hihavia els següents tipus deflautes:

El flautí o piccolo, és unaflauta travessera més petitaque toca una octava més agutque la flauta normal.

La flauta que coneguem mésfamiliarment, la que diem nor-mal, que és la flauta travesseraen Do, i és la més utilitzada perl’ orquestra.

La flauta travessera contralt(afinada en Sol) que sona unaquarta -quatre notes més greu-per sota de la flauta normal.

La flauta travessera baix,no gaire utilitzada, afinada enSi bemoll o en Do.

Tornant a la part sonora delconcert, personalment destaca-ria la interpretació del Finalede Guillem Tell de G.Rossini,que a mi particularment m’en-canta. I, una vegada més, grà-cies a la música, que la iniciati-va de la UNIÓ ens fa arribar,vam gaudir com a melòmans iens vam fer un poc més perso-nes.

Inés-R. Sáez Martí

INTRE de la progra-mació de la SetmanaCultural, el divendres13 de maig, va actuar

l’ORQUESTRA DE FLAUTES delConservatori Superior deMúsica Joaquín Rodrigo deValència. Tot un plaer!, haver-los escoltat.

Una vegada més, i ja sónuns quants anys, la S.C. enssorprèn agradablement.

Aquesta vegada, anàvem aescoltar una orquestra de flau-tes. L’agrupació d’instrumentsd’una família en formació d’or-questra ha sigut una constantels darrers anys, i en el cas deles flautes podem afirmar queva ser als anys vuitanta quanes consoliden.

L’orquestra que ens ocupaes va crear l’any 2000 per ini-

ciativa dedos catedrà-tics del con-servatori, elsseus dosdirectors. Iningú hodiria, que éstan jove, ambla interpreta-ció instru-mental quevam podersentir.

Esta agru-pació ha rea-litzat con-

certs en diferents llocs de l’es-tat espanyol i una gravació pera R.N.E. Està formadaper vint-i-dos músics, xics ixiques estudiants del conserva-tori; entre els que es troba elnostre músic Joaquín Estal(Ximo). Està dirigida pels pro-fessors-directors: MªDoloresTomás i Joaquín Jericó.

El repertori elegit per alconcert va ser exquisit. La pri-mera part va estar dirigida perla Sra. MªDolores Tomás. Lespeces elegides van agradarmolt als assistents, però sihaguérem d’elegir una de bensegur que es quedaríem amb:1936 Los fantasmas deBelchite de J.C. García Simón.Aquesta obra ens va aborronarla pell i arribàrem a veure elsfantasmes. El tema que tracta

l’obra, la sen-sibilitat delcompositor,la destresadel director ila professio-nalitat delsmúsics ensvan fervibrar.

La segonapart va estardirigida pelSr. JoaquínJericó i vaestar a l’altu-ra musical de

Orquestra de flautes

D

notícies musicals

13

UI dóna més!El divendres, 20 de

maig, a les 11 de lanit, vam fer un viatge

al passat. De sobte es trobàremals anys 30 al Cotton Club deNew York, ... Ah! Ho sent, alSaló Parroquial Sant Marcel·lítransformat. Sí, transformaten un CLUB,... amb taules,seients, servei de bar i espel-mes que il·luminaven sutilmentel local.

La Big Band delConservatori Superior deMúsica de Castelló estava entrenosaltres.

Com si del mateix DukeEllington es tractara, que elsdeus de la música no m’hoprenguen en compte, CarlosAmat agafà la batutai els músics, estu-diants del conserva-tori, es posarenmans a l’obra, quèdic a l’obra i als ins-truments!

Aquesta Big Bandestà formada peruns vint-i-cincmúsics, repartits entres seccions devent: saxos, trompe-tes i trombons, mésun trio o quartet rít-mic integrat per piano, baix,bateria i guitarra. Va nàixer aCastelló a l’any 2002 per ini-ciativa de José Luis Galiana.

Alguns dels músics que hiformen part d’ella són ja jovespromeses del panorama deljazz valencià i, em podreu per-metre que ressalte a JuanCarlos López Luján, membredestacat de la UNIÓ, per laseua valia musical i personal.

La música que ens va oferirla primera part va estar dedi-cada al repertori clàssic delswing americà. Repertori queva sonar molt a les dècades de1930 i 1940, en les què les bigband eren molt populars, i perla qual cosa es coneix aquestperíode com l’era del swing.

QBig Band

La segona partdel viatge, delconcert, en vadur per la músicallatina i la seua influència a lamúsica de fusió. Vam sentirtemes de Count Basie, DukeEllington, Dizzy Gillespie i TitoPuente, entre altres.

I com si estiguérem a NewYork de veres, vam gaudir demúsica de jazz amb gransmoments de qualitat improvi-sadora que va caracteritzar idestacar la qualitat solista demúsics molt dotats.

Abans d’acabar m’agradariaescriure un poc del nostre“Duke” particular, el Sr. CarlosAmat. Músic de formació clàs-sica, ha estudiat jazz amb

Ricardo Belda (pianista valen-cià), Gary Thomas (saxofonistanord-americà) i Félix Gómez(pianista nord-americà). Haformat part de la Big Band delPeabody Conservatory deBaltimore (USA) i de laShowband del transatlàntic SSNorway (Norwegian CruiseLines), amb la que ha viatjatper tota la Mar Carib. Hainterpretat música de pel·lícu-les i també ha composat. No ésDuke Ellington però està encamí. I, nosaltres, sense neces-sitat de desplaçar-nos en avióal Cotton Club de New Yorkvam poder gaudir entre amicsde tots ells. Simplement unplaer dels déusmusicals.


RA la primera nit. Elconcert de flauteshavia sigut la vespradaanterior. La nit del 14

de maig, nit de dissabte, era laprimera nit. I sorprengué.Sorprengué el local convertiten un saló de jazz, a la llum deles espelmes, taula i cadira,possible consumició... Peròencara sorprengué més la mer-avellosa actuació dels músicsen concert. Fou fantàstica lainterpretació de tots quatre:Joan Soler, guitarra; RamónCardo, saxo tenor; Jordi Vila,contrabaix i Felipe Cucciardi ala bateria. No diré res delsseus mèrits professionals,quedaren patents dalt del'escenari, però per a incrèdulstinguérem l'oportunitat de lle-gir i guardar els seus currícu-lums facilitats per la Unió. Elque allí diu i el que deia el pro-grama de mà fou àmpliamentcomprovat i corroborat pelpúblic assistent. A més d'aixòcal agrair l'entusiasme, el plusd'interpretació, les ganes ambquè es donaren creant un climai un caliu extraordinari. Sensdubte, com deia el programa demà, podem qualificar estequartet com un autèntic "AllStars". De segur que l'afició iel consum de música de jazz hapujat des d'aquell dia entre elssocis i amics de la Unió.

Paco Blai

ENit de Jazz


14

A cele-bració dela setma-

na cultural del25é aniversari de la nostraUnió Musical estava en plenaefervescència quan arribà eltorn de la Coral.

Estàvem contents perquèteníem l’oportunitat de col·labo-rar amb un dels actes més esti-mats per tots, el nostreFestival Coral de Primavera ienguany havíem preparat unfestival de luxe, ja que comptà-vem amb la col·laboració dedues corals amigues: “TELE-COR” i “CORAL POLIFONICASCHOLAPIARUM CANTORES”.

Arribà el diumenge dia 22 demaig i els preparatius ja presa-giaren la bona vetllada que ensesperava, tot es va realitzar demanera coordinada i ens orga-nitzàrem d’allò més bé.

Després de dinar preparà-rem a la seu de la Unió, taules ila “picaeta” de cortesia per alscoralistes participants alFestival. Una hora abans delconcert exercint d’amfitrions,es trobàrem amb els altrescoralistes i “a la primera” ensva eixir el cant comú “Signoredelle Cime”. Tot anava rodat!

A les 19 hores en punt, comsi d’un rellotge suís es tractara,les nostres presentadores,Encarna i Empar, encetaren laseua impecable conducció delconcert. Molt estimades per totala coral, feren una presentaciómolt bonica i entranyable; totun regal! El VIIé Festival Coral

de Primavera haviacomençat.

En primer llocactuaren els com-panys de “Tele-cor”,cor de treballadorsde la Telefónica, ambun repertori moltvariat el qual anàdes de cançons tradi-cionals valencianes(“Tinc una barraque-ta”, “Mareta”) a bole-ros (“Solamente una vez”), pas-sant per música de pel·lícula ialtres boniques cançons popu-lars. El seu director JoséRamón Carretero Llopis, vacanalitzar tot l’entusiasme d’a-questa agrupació.

De seguida actuà la multitu-dinaria “Coral PolifónicaScholapiarum Cantores”, dirigi-da per Constantino MartínezOrts, els quals ens deleitaren

amb un ric repertori,amb peces com “AveMaria”, “Miedo”, “Atu lado” “I want to beready” i les popularsvalencianes: “ElRondel” i “Jo tinc unburro”. Un cor bennombrós que va ferque l’escenari queda-ra xicotet.

I darrere les càli-des paraules deEmpar, arribà el torn

a la nostra “Coral l’Horta”.Encetàrem l’actuació amb undels nostres autors preferits:Serrat, amb el seu “Tu nombreme sabe a hierba” i com ensagrada tant també li versionà-rem el ”Paraules d’a-mor”. Continuàremamb “Que tinguemsort” i “L’estaca” deLluís Llach; i després“Michelle”. Per fina-litzar, acabàrem can-tant i parodiant “Elmenú”. Aquestacançò requeria unvestuari especial.Preparàrem davan-tals, el barret del

“chef” i una peculiar batuta: uncullerot de fusta. Amb granil·lusió, tots gaudírem, nosaltrescantant i el públic, tan fidel comsempre, compartint complicitatsi acompanyant-nos durant totala vetllada. Aplaudiments,regals de record per a les coralsparticipants i felicitacions atots: organitzadors, presentado-res, participants i el nombróspúblic que va omplir el Salóparroquial.

Ni que dir que la nit acabàcompartint bon menjaret, bonvinet i unes quantes cançonsque segellaren una bona relacióque a hores d’ara ja ha vistretornada la nostra visita a la“Coral Polifónica ScholapiarumCantores”, en un altre festivalcoral al Centre Cultural deMassamagrell.

Com es pot apreciar estemcontents perquè hem pogut ferla nostra aportació a aquestaniversari de la nostra benvol-guda Unió Musical i tots elsmembres de la Coral alcem lacopa i diem: Per molts anys!!!

Ángels i Joan

LVII Festival Coral de Primavera

notícies musicals

15

N nou curs de lanostra Escola haarribat a la seuafi. Arrere han

quedat les anècdotes, eltrasbals d’alumnes pelscorredors, les hores d’es-pera de mares o paresdurant les quals han culti-vat l’amistat entre ells omés d’un llibre han llegit,el nerviosisme enfrontdels exàmens...

AudicionsI, com ja és tradició, les

audicions van ser la guin-da de la tortada, oportuni-tat en la qual els alumnesmostren davant de lesseues famílies, professorsi amics els èxits aconse-guits durant un any d’a-prenentatge. És de desta-car que són protagonistesd’estes audicions alumnesque van des dels 5 anysfins als nostres alumnesmajors; aquells que aca-ben d’iniciar-se en el mónde la música, fins aquellsque ja estan cursantúltims cursos de graumitjà.

Enguany es va decidirinnovar quant a la seuaorganització, dividint l’au-dició en quatre dies, evi-tant d’esta manera lesmaratonianes jornadesque vivírem en anys ante-riors. D’altra banda, també esva canviar el lloc de la seuarealització, fent-les en el nostreLocal Social, la qual cosa vaservir perquè nombrosos paresi alumnes el conegueren.Durant les quatre jornadesd’audicions, calculem que vaassistir un total aproximat de400 persones.

Les audicions es van fer totsels divendres del mes de juny,sent estos, el 3, el 10, el 17 i el24. En les dites audicions, vampoder presenciar interpreta-cions de diferents instruments

ESCOLA

UUn altre curs que acaba

i nivells. Les aules que vanparticipar en la trobada, vanser les de clarinet, saxòfon,piano, flauta, percussió, violí,trompeta, trompa, violoncel,oboé i jardí musical; així comtambé agrupacions, com araduos, quartets i quintets (d’unmateix instrument) i sextet,este compost per flauta, clari-net, baix, fliscorn, guitarra ibateria. Este sextet, “Los delviernes por la noche”, ens vandelectar amb interpretacionsde tres temes, un dels quals vaser compost per un dels seusintegrants, Julio Llopis.

Des d’este article,volem destacar la laborrealitzada pels alumnes deJardí Musical, sota ladirecció del seu professorVíctor Gil i les mares ipares d’estos alumnes perl’esforç que van mostraren les disfresses i maqui-llatge.

Desitgem felicitar totsels alumnes així com alsseus professors per l’es-forç i el temps dedicat a lapreparació d’estes audi-cions, ja que a més demostrar-nos l’exercici indi-vidual, enguany, més quealtres, ens van oferirinterpretacions de conjuntde molt bon nivell.

També desitgem agrair ifelicitar a Cinthya García,per la seua labor realitza-da com a pianista acom-panyant, la qual va perme-tre realçar la bellesa deles obres interpretades.

Preparant el pròximcurs

Durant l’estiu, amb l’a-juda d’alguns socis i laresta dels que estigueninteressats, es treballaràper a millorar la insonorit-zació de les aules de l’esco-la. Açò permetrà donar enmillors condicions les clas-ses d’instrument, ja queen el pròxim curs 15 nous

alumnes començaran a tocaralgun instrument en l’escola, ien el futur nodriran a laBandeta i a la Banda deMúsica. Des de ja podemavançar que un bon grup, entre6 i 12, dels nostres alumness’incorporaran el pròxim cursa la Banda.

Aprofitem estes línies per arecordar que es reobrirà elperíode de matrícula per alpròxim curs el dia 15 desetembre. Per ara vos desitgema tots unes bones vacances.

Ximena Ortega Fuentes


16

ENTREVISTA

S el cas de l’entrevis-ta d’aquestes pàgi-nes: LA FAMÍLIAPECHUÁN

Són quatre elsmembres de la família que hancol·laborat, però abans d’entrara parlar d’allò que ens hancontat he de dir que podrienhaver sigut cinc, perquè té unpunt d’injustícia que no estigaentre ells la mare, Angelines,que col·labora en moltes activi-tats de la Unió, a més d’haverfet possible, com és el cas demoltes mares i pares, que elsseus fills arriben alConservatori, i als assaigs...Com que no canta ni toca,doncs estava present però no livaig preguntar directament....torne a dir, injust. Serveixquenaquestes línies de disculpa ireconeixement de la seuacol·laboració.

Entrem en matèria. Els pro-tagonistes de la història són

(de més gran a més menut, omillor dit menuda):Juan Pechuán Poveda, 54

anys , membre de la Coral.Juan Pechuán Ramírez, 19

anys, oboé.Sergi Aparisi Pechuán, 19

anys, percussionista.Elena Pechuán

Ramírez, 15 anys,fagot.JUAN PECHUÁN

POVEDA, el pare,començà a vincular-sea la Unió com moltsaltres pares ho fan:apuntaren al seu fillmajor als 7 anys al’escola de música, i jades d’eixe momentd’una manera pro-gressiva començà acol·laborar de maneraactiva, junt a la seuadona. És en l’excursióde Vilafranca, en laque es va parlar de lapossibilitat de crear la

Coral, en la que Juan ja va dirque ell formaria part de la seuafundació. I així va ser, des delsseus orígens és un dels “bai-xos” de la nostra Coral (té unaveu molt bonica, però com bonmúsic no vol ser reconegut,perquè diu que les cançonssonen bé quan de moltes veusescoltem una suma que semblauna sola veu). A Juan li agradaformar part de la Coral, tantper la bona relació que hi haentre els seus components,com pel fet de cantar... i és queaquesta activitat, com la rela-ció amb la música no li ve denou a Juan. De jove, o millordit, de més jove que ara, va for-mar part de diversos conjuntsde rock, essent l’últim “ÀfricaCorps”, i en ells va fer de tot:tocar la guitarra, el teclat, labateria... i també cantar. Lamili va trencar aquesta tra-jectòria, però anys més tardseria en la Unió on va tornar arecuperar-la, encara que des

Sergi i Elena, Juan i Juan

É

Aquesta secció d’entrevistes ja ens va quedant entranyable, poc a poc anem fent recull de la biografiavinculada a la música i a la nostra Societat Musical de persones que formen part d’ella i participendes de diferents vessants. Hem anat canviant la forma de triar a les persones procurant varietat enla secció. Per un costat han aparegut músics de la Banda que un sorteig determinà que aportaren laseua experiència i opinions; també hem triat des de la comissió fer entrevista a persones de la Unióamb altres tasques que no són la de formar part de la Banda tocant un instrument. I altra manerade mostrar-se aquesta secció ha sigut demanar la participació en ella de “les famílies de la Unió”,eixos grups familiars que fan del vincle amb la Unió una complicitat més de la família.

notícies musicals

17

ENTREVISTA

d’altra vessant, i és que lamúsica dona per a moltes pos-sibilitats... Fins i tot farà unsquatre anys que va intentaraprendre també a tocar latuba, però ens diu « m’hohaguí de deixar per poder aten-dre bé a la Coral. Era massacombinar-ho tot!”

Després de conèixer aquestaaficció per la música de Juan,pare, és un poc més fàcil d’en-tendre la que des de sempre hatingut JUAN PECHUÁN, fill.Ja des de molt menut la músicaformava part de casa, i d’ell enconcret des de sempre, de talmanera que ni pare ni marepoden determinar des de quanvolia Juan estudiar música. Elque sí que recorden és quequan s’assabentaren que hihavia una escola de música aSant Marcel·lí, li ho proposareni Juan acceptà amb un “si”rotund... i fins ara. Cap als 8anys va escoltar un oboé i demanera clara també va decidirque eixe era l’instrument quevolia tocar, i amb ell ha reco-rregut un camí intens i fructí-fer. Actualment Juan ha acon-seguit ser finalista dos anys enel concurs de Xàtiva, un tercerpremi en el concurs d’Alcora,ser el millor expedient de GrauMitjà, premi oboé de Grau Mitjài menció d’honor en música deCambra. Toca en la nostraBanda, i també en l’orquestradel Conservatori, i després desuperar un prova en lesPasqües de 2004, també tocaen la Jove Orquestra de laGeneralitat Valenciana (JOGV).Amb aquesta trajectòria ésfàcil entendre que l’aspiracióprofessional i per tant d’estu-dis de Juan ja és clarament lamúsica.

I mentre Juan s’iniciava enla música i anava a les classesacompanyat de sa mare, en el“paquet” anava també ELENAPECHUÁN, que amb cinc anys,sentia que tot això era un rot-llo perquè feia que ella anara

de dalt a baix amb obligacionsd’horari per dur i replegar alseu germà. Sa mare, conscientdel que li suposava a la xiquetaacceptava que Elena no volgue-ra saber massa de la música...però un dia la va pillar amb laguàrdia baixa i li va aconseguirun SÍ, tal vegada en aquellmoment no tan rotund com el

del seu germà, però suficientper a que l’apuntara a l’escola.Elena li va trobar el gust, i enuna audició d’oboé que eixiatocant el fagot el que avui és elseu mestre, Juan CarlosCivera, Elena es va enamorardel seu so i va dir-li allí mateixa sa mare que ella volia tocarel fagot. Així va iniciar un camí

que ni ella matei-xa sabia queanava a ser tans ó l i d .Actualment estu-dia alConservatori, itoca en la Banda,i una mostra decom li va és dirque ha sigutfinalista en elconcurs deXàtiva, i ha sigutprimer premi dela seua categoriaen el concurs deLlíria aquestmateix mes demaig. A més, jaés mestra defagot en la Unió.Tinc la sort deque és ella la queli dona classes auna de les meuesnebodes, Clara,

n: la família Pechuán


18

ENTREVISTA

que està encantada (no podiaevitar aquest comentari, supo-se que m’entendreu, passió detia).

Mentre, en altra casa de lamateixa família, els mateixosgens estaven mostrant-se a tra-vés de SERGI APARISIPECHUÁN. En el seu cas ambla bateria. Ja des dels dosanys! Sergi feia ritme ambqualsevol possible tambor. Vaaconseguir tenir i destrossaralgunes bateries de joguet, finsque va tenir als 12 anys una“de veritat” com a regal del seuaniversari. Ell, ja per aquellmoment, de forma autodidactaseguia els ritmes dels“Pekenikes” i altres músiquesque es posava en casa: escolta-va fonamentalment el que feiala bateria i intentava seguir-lo.Era evident que li encantava, iel seu tio Juan, li va recoma-nar que s’apuntara a l’escolade música, en la que a més debateria també trobaria altresinstruments de percussió. Eixeva ser el seu inici, i decomençar autodidacta amb labateria, ara Sergi és percussio-nista de la Unió, i continua elsseus estudis de percussió alConservatori, a més de formarpart del grup de percussió delConservatori: “Percujove”, queja l’any passat va fer una giraper diferents països d’Europa, iaquest tornen a viatjar aquestavegada fins a Dinamarca, pas-sant per França, Itàlia,Alemnya... També forma partd’un grup de Blues i Funky, quefins i tot van arribar a fer unacançó per presentar-se alFestival de Benidorm, la qualcosa no va poder ser, peròsegur que ho tornen a intentar,i ja se sap... “qui la segueix...”

UNA FAMÍLIA TOTALMENTVINCULADA A LA MÚSICA, ique us he de dir que ha fet d’a-questa aficció un motiu de com-plicitat i d’unió, que no de riva-litat o competència absurdaentre ells. Els agrada donar-seconsells, valorar els concertsque comparteixen en la Banda.

S’alegren de la bona collita decadascuna de les trajectòries...que qui ens haguera dit que jahavia començat fa alguns anysen un grup de pop...

DESPRÉS DE CONÉIXER LASEUA EXPERIÈNCIA MUSICAL,EM TOCAVA ENTRAR A CONÉI-XER LES SEUES OPINIONSRESPECTE AL PRESENT IFUTUR DE LA UNIÓ. Aquestapart de l’entrevista ens pot sig-nificar un termòmetre de comsenten la nostra Societat dife-rents persones que formenpart d’ella, i per derivaciópoden ser la mostra de senti-ments i opinions paregudes...Així, que també a la famíliaPechuán els vaig col·locardavant d’aquestes preguntes,que pràcticament contestarendes de la unanimitat, perquèqui no parlava, mostravaacceptació... per la qual cosa,he decidit no posar-les en veuconcreta de ningú. Les relatetal i com las vaig sentir: comuna opinió familiar.

QUINS ASPECTES VALOREUPOSITIUS DEL PRESENT DE LAUNIÓ?

El bon ambient que hi haentre la gent. Fins i tot unvalor molt important és que hiha relacions entre persones dediferents edats, i això no ésuna cosa freqüent que passe enaltres entorns.

També un aspecte molt posi-

tiu és el sentit d’e-quip, de projectecol·lectiu, en el quetotes les personeshem de col·laborardes de les nostrespossibilitats. Si nofora així, la Unió nopodria mantenir-se.

I un altre aspec-te és el creixementmusical, que va capa munt, encara quehem de dir quepodria anar més sihi haguera méscontinuitat en totesles persones queformen part de la

Banda o de la Coral.VOS ATREVIU A FER PRO-

POSTES QUE POGUERENMILLORAR LA UNIÓ?

Una proposta podria serpresentar-nos al certamen enla segona secció. Encara queaixó és un esforç gran, cre-guem que motivaria els músicsi podria augmentar el grau decompromís personal.

Altra proposta seria donar-li“més vida al local”. Podriaestar bé que organitzàrem méssopars especials, o que es ferenactivitats organitzades, talscom campionats de cartes o deping-pong, també veure icomentar pel·lícules a manerad’un cine-club... fins i tot unaproposta original podria sergravar els concerts i escoltar-los al local, per després comen-tar-los amb voluntat de críticaconstructiva...

VOLEU DIR ALGUNA COSAMÉS?

Estem a gust en la Unió, iconfiem que si continua en lalínia que va ara, segur quetenim per davant un bon futurcol·lectiu.

Confíe jo també que aixósiga així, i done les gràcies a lafamília Pechuán per la seuacol·laboració per a la nostrarevista. Les famílies de la Uniósón un tresor per a la nostraSocietat!

Inma Coscollà Girona

notícies musicals

19

INSTRUMENTS

APROFUNDIM UN POC MÉS...

Se sol pensar erròniament quela viola da gamba és un avant-passat del modern violoncel, peròpertanyen a famílies distintes, itenen característiques tambédiferents. No obstant, les seueshistòries tenen punts de contacte.

El violoncel té 4 cordes afina-des per quintes, manca de trastsi té orificis de ressonància enforma de “S”. Afinar-se per quin-tes vol dir que cada corda sonauna quinta més alta que la que liprecedeix (anant de les greus ales agudes).

La viola de gamba té 6 cordesafinades per quartes i terceres(com la guitarra), 7 trasts i orifi-cis de ressonància en forma de“C”.

La família de les violes dagamba és àmplia, i té al llarg dela seua història nombrosesvariants.

Entre els segles XVI i XVIII,l’instrument es coneixia i utilit-zava amb freqüència en tots elspaïsos europeus i es construïenen diferents grandàries, abraçanttots els registres de la polifonia:soprano, contralt, tenor i baix. AEspanya era denominada “vihue-la d’arc”.

El Repertori durant els seglesXVI i XVII de la viola da gamba,en totes les seues extensions:soprano, alt, tenor i baix, es vautilitzar amb molta freqüènciaacompanyant la interpretació depolifonia vocal en les capellesmusicals i ministrils de Catedralsi Esglésies.

Els grans compositors del s.XVIII també es van ocupar d’esteinstrument: Haendel i Telemann

van com-pondre pera la violade gamba, iJ u a nSebast ianBach la vaincloure enalgunes deles seuescan ta t e s ,en el sextconcert deBrandemburgo, en dos àries de la“Passió segons Sant Mateu” isobretot en les seues tres sonatesper a viola de gamba i clau obli-gat.

La viola, va desaparéixer afinals del segle XVIII, agranadaper l’estètica regularitzadora ihomogeneïtzant-te del pensamentil·lustrat.

Les seues irregularitats tím-briques i d’afinació, apreciadespels músics barrocs, la feien araincapaç d’adaptar-se a la novaafinació de temperament igual, iva ser substituïda pel VIOLON-CEL.La vihuela d’arc, viola d’arc,

fídula o fidel, avantpassat directede violins, violes, violoncels, etc.,és un instrument molt caracterís-tic de l’Edat Mitjana, apareixenten multitud de representacionsiconogràfiques, la primera de lesquals pertany al beat de laBiblioteca Nacional de Madrid,segle X.

Consten de cos i mànec, el cosformat per dues tapes, la supe-rior, harmònica, fina i la inferiormés grossa, unides ambdues perars. El mànec d’una sola peça,pla i curt, encaixat en el cos. Lesclavilles disposades de front enun claviller pla. Entre tres i cinccordes. La forma de tocar-la ésmolt variada, apareixent en oca-sions sostenida en el braç, en elpit o sobre els genolls.

L’ÈPOCA MÉS RECENTEn el segle XIX les composi-

cions per a violoncel inclouenconcerts de Johannes Brahms (elDoble concert per a violí, violon-cel i orquestra en la menor opus102) i el compositor txec Antonín

Dvorák.Durant el segle XX músics

com Serguéi Prokófiev i DmitriShostakóvich van explorar lesseues més remotes possibilitats.El violoncel·lista més destacat delsegle XX va ser l’espanyol PauCasals. Un rival pròxim és el vir-tuós rus Mstislav Rostropóvich.

CURIOSITATS:VIOLONCELSTRADIVARIUS DIGITAL Durant molts anys, els fabri-

cants d’instruments musicalshan tractat de duplicar sense èxitel so dels violins, arpes i violon-cels construïts en Itàlia en elsegle XVI per Antonio Stradivari.Ara, un grup d’investigadors del’Institut Tecnològic deMassachussets, liderat pel doctorBernd Schoner, creu trobar-seprop de poder imitar a la perfec-ció la qualitat de les seues notes.Per a aconseguir-ho han dissen-yat un violoncel equipat amb sen-sors que mesuren la pressió delsdits sobre l’arc, el lloc que ocupaeste en relació a l’instrument i laposició dels dits sobre les cordes.

Les dades així obtingudes sónenviades llavors a un ordinadorque les compara amb un modelmatemàtic elaborat a partir deles notes tocades en un violoncelreal per un expert. Després d’a-nalitzar-les, l’ordinador, que dis-posa d’un avançat programa d’in-tel·ligència artificial, és capaç demillorar en gran manera els sonsgenerats per este instrument.

(Curiositats: Informació tretad’un article de la revista MuyInteresante)


Els cordófons - Instruments d’arc - Violoncel (2ª part)


20

TÍTOL SECCIÓPICCOLO DIVERTIMENTO 8©Per Joan i Àngels

QUI L’ENCERTEL’ENDIVINA!

– Que es alló en música que

quan mes gran és

menys s'escolta?

__ __ __ __ __ __ __

– Qui soc jo?:

· Tinc un nom que comença amb molt de sucre

· Tinc un nom que acava amb un nom de dona

__ __ __ __ __ __ __ __

Una ajuda: Sempre vaig acom

panyada d'un tabal

EMBOLIC DE LLETRESBusca les paraules relacionades amb la Setmana Cultural de

la Unió Musical l'Horta 2005 que s'amaguen en este embolic delletres. Pots llegir-les en horizontal, vertical i diagonal, al dreto a l'inrevés. Les paraules que has de trobar son:

JAZZ

TEATRE

BIG-BAND

BANDETA

PRIMAVERA

CORAL

FLAUTES

CONCERT

EXPOSICIONS

DIVERSIÓ

ANÈCDOTES MUSICALSHaydn (1732-1809) era un homede bon caràcter i sense enemics. Unavolta, els músics que amb ell treballaven,havien sol.licitat uns dies de descans, peróel príncep Nikolaus el magnífic no estavareceptiu. Haydn va compondre una simfo-nia en la qual, al seu últim moviment(adagio en la major) els instrumentsanaven esfumanse poc a poc fins a quedarreduïts a la mínima expressió. A la seuainterpretació els instrumentistes anaveneixint del saló fins quedar dos violinistesi el director. En acabar, Haydn va comen-tar al príncep que havía escoltat la"Simfonia dels Adeus" (Simfonia nº 45 enFa sostés menor). Pareix ser que el prin-cep va entendre la broma i per fí donàvacances als seus músics.

BUSCA LES SET DIFERÈNCIES!

UNEIX AMB LINIES LESPARELLES MÉS MUSICALS

QUE TROBES:

BAQUETES FLISCORN

CANYA FARISTOL

ARC CLARINET

PARTITURES MARIMBA

SORDINA VIOLONCEL

Solucions del Piccolo Divertimento 7: Encreuat: 1. Pentagrama; 2. Baqueta; 3. Fa; 4 Laroc (coral); 5. Orquestra;6. Banda; 7. Do; 8. Batuta; 9. Flautí; 10. Allegro; 11. La. Quí l'encerta l'endevina? Contrabaix. Quin "tempo"ens indica... Moviment rápid: allegro; moviment moderat: andante; moviment lent: adagio; moviment més ràpid:presto. Jeroglífics: Bombardi; Un fagot.

butlletÍ de la uniÓ musical l’horta de sant marcel·lÍ • … · 2016-08-25 · que, mai...

Documents