butlletÍ d’informaciÓ de l’ampolla...pluja menuda, la terra ajuda, i bon ruixat la terra bat...

Dos ampolleros guardonats; Josep Cabrera amb el guardó a l’Establiment Centenari i Josep Molina amb la Medalla de la Pesca Catalana.Gran implicació dels comerciants de l’Ampolla a la setmana del comerç que va impulsar i dinamitzar el sector.

NovembreDesembre 2013 N. 123

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ DE L’AMPOLLA

AJUNTAMENTAjuntament .......................... 977 460 018

Policia Local ........................ 616 448 446

Ofi cina de Turisme ............... 977 593 011

Centre Cívic ......................... 977 460 216

Poliesportiu .......................... 977 460 882

Casal de Jubilats .................. 977 460 697

Centre de Dia ....................... 977 593 617

Barcelona Tarragona Tortosa

Tren Barcelona Tarragona L'Ampolla Tortosa Ob. Sans

R.E. 6.03 7.06 7.57 8.17 (1) C.E. 8.03 9.09 9.59 10.15 R.E. 9.33 10.37 11.31 11.49 C.E. 11.03 12.06 12.54 13.12 C.E. 13.33 14.34 15.23 15.42 R.E. 15.03 16.06 16.59 17.20 (2) R. 16.33 17.36 18.28 18.47 R.E. 18.03 19.08 20.07 20.28 R.E. 19.33 20.38 21.34 21.51 R. 21.03 22.07 22.57 23.16

(1) No circula els diumenges ni el dia 1/05.(2) Els diumenges i el dia 24/05 circula com a Regional.

T E L È F O N S D ' I N T E R È S

SEGURETATMossos Trànsit ................................... 088

Guàrdia Civil ..................................... 062

Comissaria de Policia .......... 977 440 447

Avisos Urgents ................................... 091

Bombers............................................. 085

URGÈNCIES GENERALITATPOLICIA, AMBULÀNCIES I BOMBERS 112

ESTACIÓ L'AMPOLLA - PERELLÓ - DELTEBRETortosa Tarragona Barcelona

Tren Tortosa L'Ampolla Tarragona Barcelona Obv. Sans

R.E. 6.12 6.33 7.21 8.35 (1) R.E. 7.48 8.06 8.54 10.05 R.E. 9.18 9.39 10.32 11.35 R. 10.45 11.06 11.56 13.05 C.E. 13.24 13.43 14.28 15.35 C.E. 15.54 16.12 16.58 18.05 C.E. 17.25 17.42 18.30 19.35 R. 18.03 18.19 19.12 20.35 (2) R.E. 18.50 19.10 19.57 21.05 (3) R. 19.12 19.29 20.39 21.40 (4) R.E. 19.36 19.57 21.00 22.05

(1) No circula diumenges ni el dia 1/05.(2) Només circula els diumenges i el dia 24/05.(3) Els diumenges i el dia 24/05 circula com a Regional.(4) Només circula els diumenges i el dia 24/05.

Direcció: Francesc ArasaSubdirecció: Ernest Plans i ColoméCol·laboradors habituals:Lluís Bultó, Manel Aguilar, Mireia Curto Perelló,Guillem Comí, Ernest Plans Callau, Paco Cabrera,Roser Martí i Cid

SERVEI ELÈCTRICEléctrica del Ebro ................ 977 460 016FECSA (avaries) .................. 902 536 536

TRANSPORTSEst. RENFE l'Ampolla......... 977 460 705Renfe ................................... 902 240 202Autobusos Carrera ............... 977 823 143Autobusos Hife .................... 902 119 814Taxi ...................................... 628 897 462

677 556 136

ALTRESCorreus .................................. 977 460 401Parròquia................................ 977 460 057DNI ........................................ 902 247 364Serveis Funeraris iCementiri Municipal .............. 687 965 774Tanatori Remsa ...................... 902 160 438Veterinari ............................... 607 084 496

SANITATCAP l'Ampolla....................... 977 460 601Farmàcia Curto i Balagué ...... 977 593 337Farmàcia del Port ................... 977 460 680CAP l'Aldea ........................... 977 451 213Ambulatori ............................. 977 501 797H. Verge de la Cinta ............... 977 519 100Ambulàncies Baix Ebre ....................... 112Creu Roja local ...................... 977 593 030

ENSENYAMENTCEIP Mediterrani .................. 977 460 151Llar d'Infants .......................... 977 460 765

SERVEI MUNICIPAL D'AIGÜESGestagua ................................ 977 593 077Gestagua (urgències) ............. 690 634 858

Disseny: Xavier CaballéFotos: Digital Ebre, cedides i arxiuEdita: Ajuntament de l'AmpollaDipòsit Legal: T-655/91Imprimeix: Jordi Dassoy, impressor - Sant Carles de la Ràpita

MARINADANúm. 123

Informació General · Pàgina 2

Arriba el Nadal i amb ell retornen les tradicions familiars, socials i religioses, tradicions que van des de mobilitzacions solidàries, àpats familiars, trobades anuals i d’altres. Mentre,... sembla ser o almenys així ho volem creure tots plegats, molt a poc a poc, sembla que estem deixant endarrere la crisi, i lentament comencem a veure una mica de llum en l’horitzó malgrat haguéssim oblidat els inicis de la mateixa, i qui ens hi van posar. Ho recordo en paraules de Federico Mayor Zaragoza: “cal fer front a aquests pocavergonyes que en deien que no hi havia mitjans per reduir a la meitat la fam al món...; aquells mateixos que després parlaven 700.000 milions de dòlars per rescatar les fi nanceres i dir-los que ara toca rescatar el de-safavorits”. Ell sosté que “una altra economia és possible”, i ens parla des de la perspectiva d’assolir “una economia amb més ètica, més política i més amor”.

I d’això es tracta, que a partir d’ara posem pedra a pedra les bases per poder emprendre un nou camí on l’ètica i la responsabilitat social siguin predominants en el dia a dia de tots nosaltres. I és precisament en aquests dies de recolliment familiar, que podem dedicar un temps a refl exionar sobre aquesta i moltes altres qüestions, que durant la resta de l’any amb el ritme diari que ens imposa el nostre entorn és més difícil de compaginar; però cal afegir: no impossible. Sí amics, cerquem les arrels del Nadal on tant creients com no creients, aprofi tem aquestes dates tant assenyalades per fer una aturada en el camí cap a la refl exió, cercar les nostres veritats internes i les que ens envolten, i caminar ferms en la direcció d’assolir un millor entorn social i econòmic per a les nostres famílies i per a la nostra societat.

Quan ve Nadal fem el pessebreamb rius, muntanyes de colors,el caganer, l’estrella, l’àngel,el nen, la mare i els pastors.Cantem cançons i mengemneules, també torrons i altres llamins.I per arrodonir les festes queomplen de joia grans i nins,ens aboquem a les fi nestres aesperar els reis que van venint.

(Miquel Martí i Pol)

Els meus millors desitjos per a tots, que passeu un Bon Nadal i un millor 2014 en companyia de les vostres famílies i persones estimades.

Ernest Plans i Colomé

Editorial

Acords Municipals · Pàgina 4

Ple de l'Ajuntament24 de setembre de 2013SRS. ASSISTENTSSR. ALCALDE-PRESIDENT Francesc Arasa PascualREGIDORSFrancesc Sancho SerenaLaura Molina CabreraRafel Tomàs RoyoGeno Cabrera GonzálezJosé Luis Pitarque BalaguéSanti Cervera BlanchJoan Segarra PiñanaFermín Arques EsmelVicky Giménez IsmaelSRS. NO ASSISTENTSJoan Navarro CabreraSECRETÀRIA-INTERVENTORANa Mª Carmen Alcoverro Beltran

1.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ESBORRANY DE L’ACTA CORRESPONENT A LA SESSIÓ DEL DIA 9 D’AGOST DE 2013.S’aprova per unanimitat dels 7 membres de CIU, 2 del PP i 1 del PSC-PM.2.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL COMPTE GENE-RAL CORRESPONENT A L’EXERCICI DEL 2012.S’acorda amb el vot a favor dels 7 membres de CIU, 2 del PP i 1 en contra del PSC-PM: Aprovar el compte general de l’Ajuntament de l’Ampolla corresponent a l’exercici de 2012 tal com resulta del dic-tamen de la comissió del dia 9 d’agot del 2013.3.- APROVACIÓ PROVISIONAL, SI ESCAU, DE MODIFICAR L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 11 RE-GULADORA DEL SERVEI DE RECOLLIDA DE RESI-DUS SÒLIDS URBANS, TRACTAMENT I ELIMINA-CIÓ D’AQUESTS.El Sr. alcalde exposa la proposta.L’ordenança fi scal núm. 11 vigent al municipi de l’Ampolla s’aplicava tant al servei de recollida de les vivendes, com per a la recollida comercial. Per a les vivendes és un ser-vei de recepció obligatòria en canvi per als comerços és voluntari. Aquest fet comporta que l’exacció per als habi-tatges és una taxa, en canvi pels comerços es tracta d’un preu públic. Aquesta dualitat dintre de la mateixa orde-nança ha comportat la necessitat de modifi car-la proce-dint a l’exclusió d’aquesta de tot allò que feia referència als comerços deixant-la solament per al servei als habitat-ges. Per altra banda, a fi i efecte de regular la recollida comercial, es crea una nova ordenança reguladora del preu públic.També, i per tal d’una millor justícia contributiva en el cas de la taxa pel servei de recollida de residus per aquells immobles de naturalesa urbana que consten al cadastre immobiliari com a ús vivenda del “disseminat”, s’incorpora una nova tarifa diferenciant en funció de la

superfície de la construcció. Pel cas que un subjecte pas-siu reclami ser exclòs del padró de recollida de residus sòlids urbans “disseminats” haurà d’acreditar prèviament que ha sol·licitat i se li ha acceptat per part del cadastre immobiliari l’eliminació del bé de naturalesa urbana al qual va lligada la taxa. En cas de “masos o masies” que hi pugui haver a les fi nques des de temps immemorials es podrà excloure de l’obligació de tributar previ informe dels tècnics municipals del seu estat ruïnós.Tot i que aquesta modifi cació és de caire legal i no afecta a les tarifes que no s’incrementen respecte exercicis ante-riors, s’ha redactat el corresponent estudi econòmic per a la seva tramitació, donant compliment al que determinen els articles 15 a 27 ambdós inclosos del R.D. 2/2004.S’aprova per unanimitat dels 7 membres de CIU, 2 del PP, i 1 del PSC-PM, que representen la majoria absoluta del nombre legal: APROVAR PROVISIONALMENT la modifi cació de l’O. F. Reguladora de la taxa per la recollida de residus sòlids urbans, tractament i eliminació d’aquests.4.- APROVACIÓ PROVISIONAL, SI ESCAU, DE LA IMPOSICIÓ I ORDENACIÓ DEL PREU PÚBLIC PER LA PRESTACIÓ DEL SERVEI MUNICIPAL DE RECO-LLIDA DE RESIDUS SÒLIDS COMERCIALS.L’Ajuntament de l’Ampolla, ha acordat la imposició i orde-nació del preu públic per la prestació del servei municipal de recollida de residus sòlids comercials.S’acorda per unanimitat dels 7 membres de CIU, 2 del PP i 1 del PSC-PM, que representen la majoria absoluta del nombre legal: Aprovar provisionalment la imposició i ordenació de l’ordenança municipal reguladora del preu públic pel ser-vei de recollida de residus comercials i industrials assimi-lables als municipals.5.- APROVACIÓ PROVISIONAL, SI ESCAU, D’AMPLIAR LA CARTERA DE SERVEIS A PRESTAR DES DEL SAIAR DE L’AMPOLLA I DE MODIFICAR L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 38 REGULADORA DE LA TAXA PER LA PRESTACIÓ DEL SERVEI MU-NICIPAL D’ATENCIÓ A LA GENT GRAN D’ÀMBIT RURAL (SAIAR) DE L’AMPOLLA.La regidora Laura Molina exposa la proposta.El SAIAR de l’Ampolla compta actualment amb un total de 20 places concertades i 10 de privades, de les pri-meres la Generalitat abona un import mensual per avi, i la resta fi ns a cobrir l’import a satisfer per l’Ajuntament a l’ONADA que presta el servei, s’abona pels usuaris.Darrerament s’han produït canvis tant pel que fa als ni-vells en que s’estructuraven els Graus de Dependència, que s’eliminen, i pel que fa a l’import que la Generalitat abona per cada plaça concertada que a partir de l’1 de gener serà de 470,23 €/avi/mes, en lloc dels 475,14 €

que corresponia fi ns ara.S’acorda per unanimitat dels 7 membres de CIU, 2 del PP i 1 del PSC-PM:ACCEPTAR la proposta presentada per l’ONADA i am-pliar la cartera de serveis del SAIAR de l’Ampolla, la qual consta a l’expedient.6.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE FIXAR LES FESTES


LOCALS DE L’AMPOLLA PER A L’ANY 2014.S’aprova per unanimitat, 7 de CIU, 2 del PP i 1 PSC-PM:Fixar les dues festes locals de l’Ampolla per al 2014: 23 de juny i 16 de juliol.7.- APROVACIÓ INICIAL, SI ESCAU, DE L’EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE CRÈDITS NÚM. 4 DEL PRESSUPOST DE L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA EXERCICI 2013.El regidor d’Hisenda explica la proposta; bàsicament es tracta de transferir els diners que al pressupost s’havien destinat a cofi nançar al 50 % l’obra de la sendera litoral per a poder demanar el cofi nançament del FEDER, però com que no ens han concedit la subvenció abans de fi nal d’any es vol redistribuir el seu import en d’altres inversions al municipi.El Sr. Alcalde diu que està satisfet de la temporada tu-rística, que davant el recel que hi havia a principis de temporada ens podem sentir satisfets de com ha anat a l’Ampolla, per això, sent que el sector turístic és per ara el motor econòmic del poble, des del patronat vo-lem apostar-hi més i hem destinat 8.000 euros més per a fer la implantació de l’aplicació al mòbil, reforçar la fi ra d’Andorra i participar en l’edició d’una revista digital. Intentarem que la temporada s’allargui amb actes i pro-mocions des del Patronat de Turisme i amb coordinació amb l’associació d’empresaris.S’acorda amb el vot a favor dels 7 membres de CIU, 2 del PP i 1 abstenció del PSC-PM. PRIMER: APROVAR INICIALMENT la modifi cació de crè-dits núm. 4 del pressupost de l’Ajuntament de 2013.8.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’EXPEDIENT DE BAIXA DE DRETS RECONEGUTS PENDENTS DE COBRAMENT DE DEUTES PER L’IMPOST DE VEHI-CLES DE TRACCIÓ MECÀNICA.El Sr. Alcalde explica la proposta mostrant al ple un per un tots els expedients a que fa referència aquesta propos-ta, demana que no es faci demagògia en aquest tema, li demana en concret a la Sra. Giménez que si vol pot con-sultar tots els passos que s’han fet abans de la declaració de fallits, que això es fa a totes les administracions i de tot arreu, que no vol dir que uns paguin i els altres se’n salven per la cara, demana serietat i que ni es confongui ni s’enganyi a la gent. S’ha intentat embargar comptes corrents, béns, i consultat el padró és gent que no consta a l’Ampolla, per això, es proposa la baixa, tot i que en cas que les circumstàncies canvien i no hagués prescrit el deute es reclamaria de nou.El regidor d’hisenda Sr. Tomàs indica tots els passos que s’han fet: notifi cació certifi cada amb acús de rebut, pu-blicació al BOP Tarragona, diligència d’embargament a tots els bancs i no hi ha saldo, certifi cat individual que no està empadronat a l’Ampolla, només llavors es proposa el fallit dels deutors, i baixa provisional això afecta a 138 persones i 171 vehicles des del 2005, per tant, és un expedient fruit de molt de rigor i molta feina per part dels serveis de recaptació.VIST l’informe de la secretària-interventora municipal, de data 9 de setembre de 2013, d’atorgament de conformi-tat se sotmet la proposta a votació, la regidora Sr. Gimé-nez pregunta

1) Per a aquest concepte, queden a zero els rebuts pen-dents dels anys 2005 a 2012 que constaven en la comp-tabilitat a 31.12.2012? 2) Per a aquest concepte, queden a zero els rebuts corres-ponents a l’any 2013 a 31.12.2013?La secretària li contesta que no que només els que conté l’expedient que se sotmet a aprovació.Sotmesa la mateixa a votació, s’acorda amb el vot a fa-vor dels 7 membres de CIU, 2 del PP i l’abstenció d’1 del PSC-PM: Aprovar els expedients col·lectius de baixa de drets pen-dents de cobrament corresponents als exercicis compresos entre 2005 i 2013, de l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica, subjectes passius i imports continguts en el llis-tat adjunt.9.- RATIFICAR, SI ESCAU, L’APROVACIÓ DE PAR-TICIPAR EN EL PROJECTE “PRODUCCIÓ I MANTE-NIMENT DE JARDINS, PARCS I ZONES VERDES” DINS DEL MARC DEL PROGRAMA MIX TREBALL I FORMACIÓ.Donat compte al Ple de l’acord adoptat per la Junta de Govern, en sessió celebrada el dia 13 de setembre de 2013, pel qual s’aprovava la participació en el projecte “PRODUCCIÓ I MANTENIMENT DE JARDINS, PARCS I ZONES VERDES” dins del marc del Programa Mix Treball i Formació. Atès que segons l’Annex 6 a l’Ajuntament de l’Ampolla el nombre de treballadors preassignats és d’1 treballador i per tant s’haurà d’incorporar a l’assignació correspo-nent al Consell Comarcal, i que la Base 6.3. f/ regula les sol·licituds en aquests supòsits “En el cas d’entitats locals que participin al Programa mitjançant el seu consell co-marcal, acord l’òrgan de govern competent de l’entitat lo-cal municipal pel qual s’aprova aquesta participació amb indicació de l’acció d’experiència laboral i el nombre de persones aturades a contractar”,Sotmesa la proposta, i s’acorda amb el vot a favor dels 7 membres de CIU, 2 del PP i 1 del PSC-PM: RATIFICAR l’aprovació de la participació de l’Ajuntament de l’Ampolla en el projecte “PRODUCCIÓ I MANTENI-MENT DE JARDINS, PARCS I ZONES VERDES” dins del marc del Programa Mix Treball i Formació de l’Ordre EMO/210/2013, amb 1 treballador aturat a contractar.10.- PRECS, PREGUNTES I MOCIONS.No se’n formula cap.

Junta de Govern de6 de setembre de 2013 INSTÀNCIES I PETICIONS. Associació d’Empresaris de l’Ampolla.Instància presentada per l’Associació d’Empresaris de l’Ampolla (ADELA) sol·licitant autorització per poder fer ús de les instal·lacions portuàries el proper dia 13 d’octubre de 2013 amb motiu de la celebració de la “Jornada del Caldo”, així com la col·laboració de l’Ajuntament pres-tant l’equip de so i un lavabo portàtil per a l’acte.


S’ACORDA, per unanimitat:Comunicar a ADELA que l’Ajuntament garanteix la seva col·laboració, tant econòmica com en l’equipament que sigui necessari.Fc. Xavier Comenges Alguacil.Donat compte a la Junta de la instància presentada per Fc. Xavier Comenges Alguacil sol·licitant una resposta del perquè els gossos no poden passejar pel Passeig Marítim de Fusta, S’ACORDA, per unanimitat de tots els membres que legalment la composen:Comunicar-li que aquesta decisió municipal va ser adop-tada per tal de salvaguardar la convivència davant del comportament incívic de moltes persones propietàries de gossos que creen problemes de salubritat a la zona del passeig degut a les deposicions dels animals i que els seus amos no recullen els excrements, malgrat la campanya de sensibilització i conscienciació que des de la Regidoria es va dur a terme.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 89/2013. Comunitat Propietaris Tarrago-na 2 escala A. ConcedidaALTRESAPROVACIÓ, SI ESCAU, DEL CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA I L’ASSOCIACIÓ AMBILAP PER A LA RECOLLIDA SELECTIVA DE RESIDUS DE LLU-MINÀRIES.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:APROVAR EL CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE AMBILAMP I L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA per a la re-collida selectiva de residus de lluminàries, segons docu-ment que consta a l’expedient.

Junta de Govern de13 de setembre de 2013 INSTÀNCIES I PETICIONS. SAIAR L’AMPOLLA.Instància presentada per Andrea Labòria Àlvarez, en qua-litat de Directora Tècnica, per muntar una parada al mer-cat setmanal dels dimecres el proper dia 18 de setembre per a commemorar el 21 de setembre Dia Mundial de l’Alzheimer difonent informació al respecte.També sol·liciten la col·laboració de l’Ajuntament, amb la disponibilitat de material (carpa, taula i cadires).S’ACORDA, per unanimitat:AUTORITZAR al SAIAR L’AMPOLLA per a muntar una pa-rada al mercat setmanal el proper dimecres dia 18 de setembre així com facilitar-los el material sol·licitat.Aitor Ema Hoole.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:AUTORITZAR a AITOR EMA HOOLE, en representació del Càmping L’Ampolla a dur a terme la connexió de saneja-ment sota la supervisió de Gestagua, havent de dipositar prèviament una fi ança de 600 € com a garantia de la correcta execució dels treballs.

ALTRESAprovació, si escau, de participar en el projec-te “PRODUCCIÓ I MANTENIMENT DE JARDINS, PARCS I ZONES VERDES” dins del marc del Pro-grama Mix Treball i Formació.Considerant que el Consell Comarcal del Baix Ebre dins del Programa Mix Treball i Formació que contempla l’esmentat ORDRE ha elaborat el projecte “PRODUCCIÓ I MANTENIMENT DE JARDINS, PARCS I ZONES VERDES”, la Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:APROVAR la participació de l’Ajuntament de l’Ampolla en el projecte “PRODUCCIÓ I MANTENIMENT DE JARDINS, PARCS I ZONES VERDES” dins del marc del Programa Mix Treball i Formació de l’Ordre EMO/210/2013, amb 1 treballador aturat a contractar.Comunicació fi nalització autorització ocupació domini públic marítimoterrestre.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:COMUNICAR ALS ADJUDICATARIS de l’ocupació tempo-ral de les terrasses de la zona de domini públic maríti-moterrestre que el dia 30 de setembre de 2013 fi nalitza la seva concessió temporal per la qual cosa CALDRÀ RETIRAR L’OCUPACIÓ.

Junta de Govern de24 de setembre de 2013DESPATX OFICIAL.President de la Generalitat de Catalunya.Es dóna compte de la carta que el Molt Hble. President de la Generalitat de Catalunya va trametre amb motiu de la Diada de Catalunya del passat dia 11 de setembre de 2013 encoratjant-nos a través de les institucions a expressar la nostra voluntat de ser com a nació.La Junta se´n dóna per assabentada.Silverio J. Curto Tomàs.El Sr. Silverio J. Curto Tomàs, com a titular de la llicència municipal de taxa núm. 2 adscrita al vehicle matrícula 9050GYP, comunica que per avaria substitueix temporal-ment fi ns que estigui reparat pel vehicle matrícula 6432 HMK.La Junta se’n dóna per assabentada.INSTÀNCIES I PETICIONS. Daniel Sancho Sanllehi.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:DESESTIMAR la petició de targeta d’aparcament per a persones amb discapacitat sol·licitada al Sr. Daniel Sancho Sanheli ja que segons la pròpia resolució de qualifi cació no supera el barem que determina l’existència de difi cultats de mobilitat.Alonso Jiménez Salazar.S’ACORDA, per unanimitat:DESESTIMAR la petició del Sr. Alonso Jiménez Salazar ja que les places del mercat dels dimecres estan totes ocupades, no havent disponibilitat actualment de col·locar-ne de noves.


Immaculada Estorach Forastero.Donat compte a la Junta de la instància presentada per Immaculada Estorach Forastero sol·licitant autorització per posar una parada al mercat alguns dimecres, sense ànim de lucre, per a recollir taps per a aconseguir un elevador per al nen malalt Ferran de Camarles, S’ACORDA, per unanimitat:AUTORITZAR a IMMACULADA ESTORACH FORASTERO per parar alguns dimecres al mercat setmanal, havent-se de posar en contacte amb els Vigilants Municipals els quals us indicaran el lloc a ocupar.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Pròrroga llicència expedient 17/2013. Annic Amando. ConcedidaExpt. 92/2013. Elisabet Bertomeu Múria. Con-cedidaExpt. 95/2013. Teresa Cabrera Melich. ConcedidaExpt. 96/2013. Jesús Gil Santesteban. ConcedidaExpt. 98/2013. Manuel Fernández Reinoso. ConcedidaExpt. 99/2013. Joan Cabrera Cabrera. ConcedidaExpt. 100/2013. René Trinchon. Concedida

Junta de Govern de4 d'octubre de 2013DESPATX OFICIAL.Consell Comarcal del Baix Ebre.Trameten notifi cació de la resolució del President del Consell Comarcal del Baix Ebre aprovant la primera distribució d’ajuts individuals de menjador per al curs escolar 2013-2014.Confraria de Pescadors Sant Pere.Trameten la seva conformitat de col·laboració al sistema de pesca de la Bassa de les Olles proposat per l’Ajuntament.Museu de les Terres de l’Ebre.Comuniquen el seu agraïment per la donació de diverses publicacions sobre història local de l’Ampolla al Museu.INSTÀNCIES I PETICIONS. Bar L’Estació.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:AUTORITZAR A LA SRA. JANICE MCINERNEY, TITULAR DEL BAR-RESTAURANT L’ESTACIÓ, per a poder dur a terme les activitats de karaoke, amb els següents condicionants:1/ L’horari màxim per a fer música és fi ns a les 24:00 h, i respectant sempre no causar molèsties als veïns.DENEGAR la petició de l’activitat de venda de productes de segona de forma periòdica (mensualment) per part d’ARCA. Insistir en què tal i com vam quedar amb la reunió mantinguda l’Ajuntament autoritzaria, de forma excepcional i esporàdicament i pel seu caràcter altruista, a dur a terme aquest tipus de venda ÚNICAMENT DOS COPS A L’ANY, però no de forma periòdica i habitualment, havent de fi xar l’Associació en quines dates tindrà previst dur-los a terme i aquestes ja van ser autoritzades el dia 14 de juliol de 2013 i el dia 15 de

setembre de 2013.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 102/2013. Comunitat Propietaris Hort Sa-lomó. ConcedidaExpt. 93/2013. José María Alier Alcrudo. Con-cedidaALTRESAPROVACIÓ, SI ESCAU, D’ADJUDICAR LA CONCES-SIÓ D’UNA LLICÈNCIA D’AUTOTAXI DE 9 PLACES, INCLOSA LA DEL CONDUCTOR, A L’AMPOLLA.La Junta de Govern, acorda per unanimitat: ATORGAR a la SRA. BEATRIZ CURTO COMÍ, llicència d’autotaxi de 9 places, inclosa la del conductor, a l’Ampolla, que l’habilita per a la prestació de serveis interurbans de transport de viatgers en taxi.Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del servei d’estudi geotènic de la parcel·la 5 del po-lígon 78 de l’Ampolla.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Contractar el servei d’ESTUDI GEOTÈCNIC DE LA PARCEL·LA 5 DEL POLÍGON 78 DE L’AMPOLLA, mitjançant el procediment del contracte menor, per a dur a terme els esmentats treballs a GEOSUD (Enginyeria del terreny, hidrogeologia, riscos geològics i medi ambient), per un import de 1.185,00 euros i 248,85 euros d’IVA.Aprovació del “Projecte d’ordenació de la zona de jocs infantils”.S’acorda per unanimitat de tots els membres que legalment la composen:Aprovar inicialment el “Projecte d’ordenació de la zona de jocs infantils” ubicat a l’Av. Marítima Ramon Pous, s/n de l’Ampolla, amb un pressupost respectivament de 43.408,67 €.

Junta de Govern de11 d'octubre de 2013INSTÀNCIES I PETICIONS. Comunitat Propietaris Passeig del Centre, núm. 9 de l’Ampolla.S’ACORDA, per unanimitat:Informar a la Comunitat de Propietaris Passeig del Centre núm. 9 de l’Ampolla que des de la Regidoria de Serveis i a través del Consorci que gestiona el tema del reciclatge de les escombraries ja s’han estan fent tots els tràmits per instal·lar al costat d’alguns illes de contenidors (concreta-ment en quatre d’aquestes) un contenidor per reciclar l’oli i aquest servei ja estarà disponible al mes de novembre.Quant a l’estat de deixadesa del terreny del davant de l’edifi ci, l’Ajuntament ha fet el requeriment a ADIF per tal de què adecenti la zona ja que es tracta del talús compe-tència de RENFE.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 70/2013. Roberto Serra Ballester. Dene-gadaExpt. 77/2013. Gas Natural Distribución SDG, S.A. Concedida


Expt. 101/2013. Aitor Ema Hoole/Barbara Ofman. ConcedidaExpt. 104/2013. Juan Manuel Sánchez Estorach. ConcedidaExpt. 106/2013. Claudio Martí Farré. AjornadaExpt. 107/2013. Michele Danielle Jeanette Dar-tigalongue. ConcedidaExpt. 108/2013. Elisa Llaó Carrasco. ConcedidaExpt. 109/2013. Josette De Quay. ConcedidaALTRESAprovació, si escau, del plec de clàusules admi-nistratives particulars que han de regir la licitació en procediment negociat sense publicitat de les

obres “PROJECTE D’ORDENACIÓ DE LA ZONA DE JOCS INFANTILS”.L’alcalde Sr. Francesc Arasa va encarregar als serveis tècnics municipals l’estudi de l’ordenació de la zona de jocs infantils ubicada a l’Av. Marítima Ramon Pous, s/n de l’Ampolla. L’arquitecte municipal redacta el projecte i s’aprova en Junta de Govern del dia 4 d’octubre de 2013.La Junta de Govern acorda per unanimitat:Aprovar el plec de clàusules administratives que han de regir per a l’actuació “PROJECTE D’ORDENACIÓ DE LA ZONA DE JOCS INFANTILS” ubicada a l’Av. Marítima Ramon Pous, s/n de l’Ampolla, per import de 35.874,93 €, i 7.533,74 € d’IVA.

Olis domèstics residualsCom haureu observat, hem instal·lat tres contenidors per recollir l’oli residual domèstic al costat de les illes de conteni-dors d’escombraries de les zones següents: Carrer Terol (Hort de la Florit), Barranc de Borrasca (Gattopardo) i Passeig del Centre (Fermín). Falta el quart que s’instal·larà al carrer Codines (enfront del Fraga) després que haguéssim fet unes petites obres.

El 18 d’octubre es van realitzar uns tallers per saber aprofi tar l’oli reciclat; és a dir, tallers de com fer sabó. Al matí el van fer alumnes de Cicle Superior i a la tarda un grup d’adults.

El dimecres 13 de novembre es va fer la campanya informativa de com reciclar l’oli. Unes noies van estar al mercat set-manal i després a les 12,30 van anar a la sortida dels nens de l’escola per infor-mar a les mares. Es van repartir opuscles (fulls informatius) i embuts. Si algú encara no en té, pot passar per l’Ajuntament a recollir-ho.

Esperem que tot plegat serveixi per millorar el medi am bient. Hem de posar atenció però amb la forma de fer-ne ús d’aquests contenidors. PORTEU L’OLI EN BOTELLES O GARRAFES I ANEU EN COMPTE AL DIPOSITAR-LES. TOTS HI SORTIREM GUANYANT.

Geno Cabrera Regidora Serveis Municipals

Economia· Pàgina 10

Impostos 2008-2014 set anys congelatsA L’Ampolla l’únic que ha pujat impostos aquests anys ha estat Montoro. Pot sonar a fi cció però és la pura realitat. En efecte, des de l’any 2008 l’ajuntament de l’Ampolla ha mantingut els impostos estrictament congelats sense repercutir ni tan sols l’IPC. I això malgrat estar ingressant una mitjana de prop d’un milió d’euros anuals menys que en període anterior a la crisi. En resum no s’ha repercutit als impostos ni les pujades de l’IPC –ni tan sols de l’IVA–, no s’ha acudit a l’endeutament –avui inferior al de l’inici del període–, i tanmateix es continuen prestant uns serveis de qualitat i han crescut signifi cativament les polítiques socials. Dos motius principals ho expliquen:a) Efi ciència en la gestió dels serveis públics que ha permés contenir la despesa corrent fi ns al punt de poder absorbir IPC i IVA amb recursos propis malgrat pujades tan conside rables com el del preu de la llum.b) L’esquema fi scal establert el 2008, la perícia i rigorositat del personal funcionari i la regularització cadastral del 2010 han fet afl orar una base imposable més gran. És a dir, al ser-ne més a repartir cadascú ha hagut de pagar menys. De fet no tan sols tenim els impostos congelats, sinó que els tenim a la franja baixa. Fins i tot municipis considerats “paradissos fi scals” en comparació als quals se’ns criticava avui paguen més contribució que l’Ampolla i a partir de 2015 pagaran més per la taxa d’escombraries. Insisteixo, “paradissos fi scals”, no pas la mitjana de Catalunya o de les Terres de l’Ebre de les quals sempre hem estat molt per sota. No puc acabar sense dedicar la meva atenció a aquells que proposen una rebaixa general dels impostos municipals. No parlaré de la relació entre estímul fi scal i elasticitat de

l’objecte tributari. Car, seria un toston tot i ser clau per ges-tionar correctament la hisenda pública. Però sí voldria fer un parell de consideracions:a) L’ajuntament de l’Ampolla no enganya a ningú. No farà com aquell Ajuntament que ha anunciat una rebaixa de l’IBI del 5%... però s’ha acollit a la normativa estatal que permet pujar un 10% el valor cadastral dels immobles. Segur que d’aquí deu mesos –quan la gent pague– diran que la culpa és de Madrid. Nosaltres no som així.b) L’ajuntament de l’Ampolla no està per practicar la demagò-gia sinó per servir a les persones. Ho explicaré amb un exemple. Rebaixar un 10% l’IBI suposa deixar d’ingressar 200.000 euros. Amb ells fi nancen la Llar d’Infants, combatre els efectes de les llevantades, el reforç de la neteja i la recollida d’escombraries a l’estiu, el servei de vigilància de 24 hores... i encara em deixo un pessic de diners fi ns arribar a 200.000 euros per a què cadascú posi el que més ràbia li faci. En resum es fi nancen serveis. I a canvi de què deixaríem de fi nançar aquests serveis? Doncs a canvi de 35 euros/any per casa... ni per persona ni per família, per casa. Dit d’altra manera, una rebaixa d’impostos signifi cativa per a la butxaca del ciutadà i que no comporti un deteriorament signifi catiu dels serveis públics solament és possible en un context econòmic –vaiga immobiliari– extraordinari, o com a mínim molt bo o bé si es canvia el fi nançament local. I tot plegat és així perquè a l’Ampolla tenim uns impostos baixos, congelats i que permeten prestar uns serveis públics de qualitat... però les peres encara les fan les pereres.

Rafel Tomàs

Entitats · Pàgina 11

L’Associació de Dones de l’Ampolla emprèn noves activitats i us conta els projectes fi ns a fi nal d’any

Hem començat noves activitats:– Els dilluns CERCLE DE DONES a les 17:30 h al lo cal d‘ADAM, en el què ens reunim un grup de dones i dirigit per Montserrat Alemany (terapeuta i mestra de reiki) anem aprofundint en temes que ens afecten i ens preocupen i resulta molt interessant.– Els dimecres TALLERS DE MANUALITATS DIVERSES de 16:30 a 19:00 h al local de l’ADAM, impartit per Maria Prats, és una activitat molt divertida, relaxant i profi tosa ja que estem fent coses que després anem a regalar als nostres éssers estimats.– E l s d ivendres TERTÚLIES L ITERÀRIES de 17:30 a 19:00 h al local de l’ADAM dirigit per Montserrat Alemany, al qual s’acorda llegir un lli-bre i posteriorment fer un debat sobre el mateix.Tots tres són gratuïts per a les sòcies!EL COUNTRY BALL EN LÍNIA, l’hem dividit en dos grups– Nivell d’Iniciació: els dilluns de 18:15 a 19:00 h al Centre d’Entitats.– Nivell Intermig: de 19:00 a 19:45 h al Centre d’Entitats.Ha tingut lloc al mes d’octubre, un taller de SEXUALITAT FEMENINA, impartit per la psicòloga i consellera sexològi-ca Celia Agramunt. I també s’ha col·laborat en la festa del tercer aniversari del SAIAR Centre de Dia de l’Ampolla, parti-cipant en els balls i fent una exhibició de DANSA ORIENTAL.Està previst un taller per al 30 de novembre d’ALIMEN-TACIÓ EN TEMPS DE CRISI, impartit per la doctora Roser Martí Cid.I durant el mes de desembre els dimecres en l’horari de manualitats diverses es dedicaran a crear i confeccionar coses per a la decoració de Nadal. El primer dimecres de mes dia 4 es durà a terme un taller de confecció de bijuteria (arracades, collarets, polseres) i els següents per a la decoració nadalenca.El dia 15 de desembre col·laborarem amb la MARATÓ DE TV3, i per això estem organitzant una FESTA IN-FANTIL amb infl ables, colxonetes i jocs tradicionals, xocolatada popular i una exhibició de BALL EN LÍNIA per animar la jornada, l’esdeveniment tindrà lloc al Casal Poliesportiu de 17:00 a 20:00 h esperem la participació i col·laboració dels assistents mitjançant un donatiu per contribuir amb la Marató.Per contactar amb l’Associació poden posar-se en contacte via correu electrònic: [email protected], facebook: Associació Dones de L’Ampolla, o al Tel. 630 154 491.

Entitats · Pàgina 12

3r Aniversari del Centre de Dia de l’AmpollaEl passat 30 de setembre el Centre de Dia de l’Ampolla va fer 3 anys i el 26 d’octubre ho vam celebrar amb una gran festa!Per uns instants ens va remuntar a ple segle XVI, a l’època del Renaixement, època de colors, arts i música. Més concretament al “Mercat de la Vall”, un mercat medieval on mercaders, orfebres i escrivans ens oferien els seus millors tresors.El trobador i el bufó ens deleitaven amb els seus versos i amb la seva companyia i puntuals com un rellotge a les 17 h va tenir lloc a la plaça Reial la celebració de l’aniversari del regne. Vam disfrutar d’espectacles de lluita, de danses, de cavalls i carruatges i dels abanderats, va ser una festa emocionant on els verdaders protagonistes de la festa, la nostra gent gran, va gaudir com mai juntament amb els seus familiars i amics d’un dia màgic.Aquí us deixem un recull d’imatges, esperem l’any vinent comptar amb més companyia, esteu tots invitats!Aprofi tem l’avinentesa per donar novament les gràcies a totes les persones que van fer possible que el 3r aniversari del Centre de Dia fos un èxit: voluntaris i voluntàries de l’Ampolla, Associació de Dones de l’Ampolla, Amics del Cavall Colomines, l’ajuntament de l’Ampolla especialment a la Brigada, els abanderats de Tortosa i un agraïment molt intens a la nostra gent gran i l’equip de professionals que formen part de L’Onada l’Ampolla.

Moltes gràcies!

Comerç · Pàgina 13

Notícia · Pàgina 14

Josep Molina guardonat amb la Medalla de la Pesca CatalanaEl Patró Major de la Confraria de Pes-cadors de l’Ampolla, Josep Molina Na-varro, ha rebut la Medalla de la Pesca Catalana que concedeix cada any el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Ambient des de l’any 1987 per reconèixer la tasca de les persones, tant físiques com jurídiques, que es dediquen a contribuir al desenvo-lupament del món de la pesca. La gala es va celebrar en el context del certamen del Seafood a Barcelona. L’acte va estar presidit pel conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Ali-mentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, i el director general de Pesca i Afers Marítims, Jordi Ciuraneta. El motiu pel qual s’ha reconegut a l’ampollero Josep Molina amb la Medal-la de la Pesca Catalana és per la seva tasca com a president de la Federació Territorial de Tarragona durant els 25 anys de mandat, en la qual ha destacat, sobretot, pel seu to conciliador.El conegut xef i cuiner del restaurant gironès “Celler Can Roca”, Joan Roca Fontané; l’armador i pescador de Sant Carles de la Ràpita, Rafael Elco Comí; i el president del Fòrum Marítim Català, Toni Tió Sauleda, són la resta de guardonats amb

la Medalla de la Pesca Catalana. El programa radiofònic “Blaumarí”, produït per La Cala RTV i Amposta Ràdio; i la cervesera Damm també han rebut la Placa de la Pesca Catalana.


L’entrevista– Com se sent després de ser reconegut amb aquest guardó a nivell de tot Catalunya?• Molt content i satisfet, perquè el temps passa per a tothom i et vas fent gran. A més, sempre he estat membre del jurat que elegeix els premiats cada any i pensava “a veure si al fi nal em quedaré jo sense” (fent broma). Normalment quan deixes un càrrec, en el meu cas la presidència de la Federació Territorial de Tarragona, si has fet una bona tasca ho reconeixen amb aquest guardó.– Quan li van concedir la Medalla de la Pesca Catalana, una de les raons que van destacar va ser “el seu to conciliador” durant els 25 anys com a president de la Federació Territorial de Tarragona...• Sempre he pensat que quan s’ocupa un lloc, com per exemple el de president d’una entitat o una institució, s’ha d’intentar transmetre moderació i buscar solucions perquè totes les parts acabin satisfetes. Jo, normalment, m’he caracteritzat per tenir aquest tarannà. A més, crec que és una característica que hauria de tenir tota persona que ocupa un càrrec on s’han de prendre decisions, perquè per tal que les coses surtin bé hi ha d’haver pau i concòrdia entre les parts.– Com a expresident de la Federació Territorial de Tarragona li ha quedat alguna espineta que li hagués agradat aconseguir?• Les eleccions a la presidència de la Federació Territorial de Tarragona són cada quatre anys i he sortit escollit durant sis candidatures. Això és molt de temps, però sempre que-den coses pendents, sempre queden temes que no has pogut aconseguir, temes en què haguessis pogut lluitar més...– Algun exemple...• El tema de la tonyina és el que m’hagués agradat acabar de resoldre. Potser si hagués continuat de president aquest any s’hagués aconseguit fer un pas endavant. L’any passat aquest era un tema que tenia les portes molt tancades, però amb molt d’esforç vam aconseguir fer un petit pas enda-vant. La pesca de la tonyina amb arts tradicionals estava exclós des de feia anys, per un error, però l’any passat vam aconseguir que se concedís una tonyina per barca. Molt possiblement si aquest any s’hagués continuat insistint en aquest tema, s’hagués pogut aconseguir algun avanç més.– Però també heu aconseguit fer possibles molts altres aspectes...• Em sento molt satisfet d’altres àmbits que hem aconseguit solucionar i que portàvem molts d’anys posant-los sobre la taula. Un dels exemples és la “pesca-turisme”. Fa uns anys estava prohibit, per un decret, portar persones alienes a bord, però al fi nal s’ha permès que es pugui sortir a la mar per veure com treballen els pescadors. – Tot i això, a l’Ampolla no s’ha desenvolupat la “pesca-turisme”...

• Poblacions com La Ràpita o Cambrils, i fi ns i tot les muscleres, ja en treuen profi t. En canvi, a l’Ametlla de Mar i l’Ampolla fa falta que s’acabi de desenvolupar la “pesca-turisme”, perquè penso que pot ser una oportunitat molt interessant tant per al pescador com per als turistes.– Podria posar una data del temps que fa que està vinculat al món de la mar?• Aquí podria dir la mítica frase “vaig néixer al mar”. I en realitat és així. Provinc d’una casa de pescadors. Quan era petit hi havia un context de postguerra, i com la ma-joria de famílies d’aquells anys, ajudava a tirar endavant la casa. Quan ja vaig tenir l’edat sufi cient vaig començar a pescar amb la barca de la família; “El abuelo”. Una vegada tancada aquesta etapa, vaig anar a pescar amb altres barques, després vaig passar a ser el President de la Confraria... A poc a poc em van anar oferint els llocs de Tarragona i Barcelona. Però la meva vida gairebé sempre ha estat lligada a la mar.– Se’n recorda de com va ser el primer dia que va pujar a una barca i va passar el dia pescant?• Hi ha dues anècdotes que recordo amb especial estima. Quan pescàvem al palangre i era un xiquet, el meu avi em deia “quan surti el primer estel avisa que sortírem a xorrar”. Llavors em passava tota la nit vigilant perquè quan sortís el primer estel podéssim sortir a xorrar i després marxar cap a casa. L’altra anècdota que també recordo molt sovint, també és de quan era un xiquet. La majoria de dies anava a la barca a ajudar a desempescar. Hi havia vegades que algun peix era més difícil de treure de la xarxa i per acabar ràpid trencaves la malla. Quan el meu avi se n’adonava deia “a aquest peix li ha petat la fel”. Llavors jo contestava “no, que ha petat la malla” que era el que no s’havia de trencar.– La pesca és una feina on es passen dies difícils al mig la mar, però també se’n passen de bons. Quin és el millor record que guarda?• Quan eren Festes Majors a l’Ampolla molts matins ens emportàvem a xorrar els músics de l’orquestra que havia tocat aquella nit. Sempre hi havia algú que s’enduia algun instrument i es posava a tocar a les quatre del matí al mig la mar.– Després de tants d’anys dedicant-se al món de la pesca i d’estar sempre vinculat a la mar, no li ha passat mai pel cap retirar-se i dedicar-se a algun altre àmbit?• La mar no m’ha cansat mai, sempre m’ha agradat. Com totes les coses té els seus avantatges i els seus inconve-nients. Crec que no podria dedicar-me a cap altra cosa que no estés vinculat amb el món de la mar. De fet, vaig estar bastants anys com a regidor de l’Ajuntament. Era un àmbit que també m’agradava, però no em trobava tan a gust com amb la mar. Potser l’havanera que canta la coral el dia del Carme que diu “tinc les venes salades” va més enllà que la simple lletra d’una cançó.

Mireia Perelló


100 anys de tradició i treball artesàEn el tram fi nal de la Setmana del Comerç vam tenir el goig de celebrar el centenari d’un establiment comercial de l’Ampolla. Es tracta del Forn de pa Cabrera que va co-mençar la seva trajectòria l’any 1913 amb Josep Cabrera i Colomines, iaio de l’actual forner, Josep Cabrera Cabrera. Cent anys donen per molt; hi ha hagut moments de moltes difi cultats, com la guerra civil espanyola i la postguerra, que si cal, encara va ser pitjor. Malgrat tot això, la segona generació formada pel matrimoni Josep Cabrera Borràs i Carmen Cabrera Mauri van saber sortir-ne i encara van anar més enllà en el negoci; van aportar canvis molt nous en la producció del forn i el marit va anar a Barcelona a formar-se i aprendre l’ofi ci, fet que els hi va permetre saber produir molts productes derivats del forn com carquinyolis, coquetes, brioixos, pastissets, pa amb oli... Es van anar modernitzant amb el forn (que tot i ser de llenya, van pas-sar a ser rodons i giratoris), la màquina de pastar i amb el mitjà de transport, que va passar de ser carro a furgoneta. Aquests canvis van permetre que tot fos més ràpid i higiènic.Els actuals forners, Josep Cabrera Cabrera i Joana Curto Muria van seguir modernitzant el forn i ampliant el negoci obrint el segon punt de venda, la Fleca Cabrera. Res és fruit de la casualitat. Ells han treballat molt, s’han esforçat i sacrifi cat per arribar on ara són. Han fet inversions, han posat tota la il·lusió en dur a terme el seu projecte. Però a part d’aquestes inversions materials, n’hi ha d’obligat

compliment, sense la qual, un es condemna al fracàs; em refereixo a la qualitat humana, el tracte amb la gent, el treball, l’esforç, el saber esperar, la disponibilitat... Quan l’Ajuntament els ha cridat, allí han estat. Han entès que es viu del poble i han participat en tot allò que s’ha organitzat; les portes del seu forn sempre han estat obertes per a tots; no només per a l’Ajuntament, també per a l’escola, els veïns... Han treballat dur, perquè aquesta feina requereix molt de sacrifi ci quant a horari; han superat molts obstacles i difi cultats que la vida s’encarrega de portar-nos però amb la seva fortalesa, voluntat i decisió han fet possible que el Forn de pa Cabrera sigui el que és.Per a l’Ajuntament és motiu d’orgull i satisfacció tenir un establiment al nostre poble que ha tingut una gran trajec-tòria, fi ns i tot el poder arribar a celebrar el seu primer centenari. Tant de bo en vinguin d’altres. Com diu el vostre eslògan de l’aparador:“100 anys al servei dels nostres clients, 100 motius per compartir, 100 raons per continuar”.Us donem la més sincera enhorabona i moltes felicitats per complir 100 anys de tradició i treball artesà; gràcies per la vostra generositat en la Setmana del Comerç, i com no, les gràcies per ser un referent de bon comerç al nostre poble.

Geno Cabrera Regidora de Comerç

Comerç· Pàgina 17


Setmana del ComerçEl passat mes de novembre vam encetar una iniciativa adreçada al comerç de l’Ampolla. Va estar proposada a tots els establiments comercials tot i que, no van estar tots els qui es van adherir. Es va tractar de dur a terme una campanya: “L’Ampolla, ahir, avui i demà” durant la setmana del 9 al 16 de novembre, fent-la coincidir amb la data de la Segregació.Durant aquests dies la Regidoria de Comerç de l’Ajuntament de l’Ampolla amb la col·laboració de l’Associació d’Empresaris, el CEIP Mediterrani, la Llar d’Infants, la Confederació de Comerç Terres de l’Ebre i la Cambra Comerç de Tortosa, vam realitzar activitats al municipi amb la fi nalitat d’apropar el comerç al poble i integrar-ho una mica més en la vida social, cultural i turística del municipi; també vam voler potenciar el petit comerç, del poble, que és un dels motors de l’activitat econòmica de l’Ampolla.Amb aquests objectius es van programar activitats i ens agradaria institucionalitzar la Setmana del Comerç de l’Ampolla. El que pretenem és que el comerç sigui un element més de tot allò que identifi ca a l’Ampolla, ja que intentem que sigui una continuïtat de la vida social i cultural. Proposarem organitzar cada any un nombre important d’activitats que tinguin fi nalitat comercial, cul-tural, social i turística.Els xiquets de la Llar d’Infants i del CEIP Mediterrani van visitar els comerços adherits i van fer treballs del que van veure i sentir a les botigues, donant una nota d’alegria

i color als carrers de l’Ampolla i als comerços. Després vam fer una exposició al Saló Parroquial.Les botigues van posar els aparadors amb motiu de la cam-panya i els clients que van comprar en aquests establiments van entrar a un sorteig mitjançant els tiquets de compra.El dia del ball de la Segregació al Casal, es van lliurar els premis als xiquets, als comerços i als clients.Ara caldrà reunir-nos tots els qui vam fer possible aquesta Setmana del Comerç i fer-ne una valoració per tal de poder millorar tots els aspectes que calgui. En general, crec que han superat les coses positives a les negatives. Els comerços es van esforçar molt en deixar uns aparadors fantàstics. Els xiquets s’ho van passar molt bé amb les visites i els regals que els hi van fer.Val a dir que el temps no ens va acompanyar gaire i ens van quedar deslluïts dos dels actes programats; el primer, la xerrada “El comerç, ahir, avui i demà” a càrrec d’en Jordi Zaragoza, consultor de màrqueting, formador i em-presari que va ser molt interessant i a tots els presents ens va agradar molt. L’altre acte va ser la xocolatada, ja que vam haver de fer-la dintre del Centre Cívic perquè el vent se’ns emportava. Ara bé, la xocolata estava boníssima i el pa i els brioixos que ens va regalar el Forn de pa Cabrera també no es van quedar darrera. Els qui vam ser-hi podem donar testimoni que estava tot més que bo.L’acte més entranyable i emotiu de la setmana va ser l’homenatge a Josep Cabrera i la Juani pel centenari del seu establiment. El saló de plens de l’Ajuntament es va


omplir de gom a gom per a compartir amb ells aquell mo-ment senzill, però carregat d’emotivitat i afecte. Presidia l’acte el senyor alcalde, Francesc Arasa i l’acompanyava la regidora de Comerç, la senyora Geno Cabrera. Ens van acompanyar també, el president de l’ADELA, el senyor Joan Múria; el delegat de la Confederació de Comerç Terres de l’Ebre, el senyor Gustavo Turón i el president de la Cambra de Comerç de Tortosa, el senyor José Luis Mora, que va dirigir-se a tot el públic en nom seu i en nom de l’anterior president de la Cambra de Comerç, ja difunt, Antoni Faura, qui tenia molta relació amb la família Cabrera Curto. Tot plegat, va ser un acte inoblidable per a tots, ja que era el primer cop que celebràvem el primer centenari d’una botiga. Moltes gràcies a tots per ser amb nosaltres una nit tan important. Al fi nal, en Josep Cabrera ens va explicar com havien arribat fi ns avui. Ens va contar la història del seu forn. Després van lliurar a l’Ajuntament un brioix en forma de peix que simbolitzava un element del nostre poble per poder fer-ne l’ús que creguem més convenient en quant a adoptar-lo com a símbol característic de l’Ampolla.El darrer acte de la Setmana del Comerç va ser el lliura-ment de premis als xiquets de la Llar d’Infants i del CEIP Mediterrani que, degut a que tots havien fet uns treballs en grup i eren tots molt bonics, vam decidir fer un regal per classe; d’aquesta manera tots en podran gaudir. Grà-cies a tots els mestres i xiquets que vau participar i us vau implicar en la Setmana del Comerç. També es van sortejar

deu xecs regal de 60€ cadascun, per poder gastar-los a qualsevol botiga de l’Ampolla. Finalment, es van premiar els deu aparadors més votats per un jurat format per deu persones de diferent sexe i edat. Aprofi to l’ocasió per tornar-los a donar les gràcies per tot el seu esforç i treball que van fer desinteressadament.Voldria també donar un altre cop les gràcies i felicitar a totes les botigues que van participar, perquè van mostrar molt d’interès i es van esforçar en deixar els aparadors impecables i perquè sense ells no hagués estat possible aquesta Setmana del Comerç.Moltíssimes gràcies a Carnisseria Elisenda, Maca Decora-ció, Electrodomèstics Joel, Fleca Cabrera, Joieria Fabregat, Llibreria Avelina, Merceria Cloti, Peixateria Rosa, Perruque-ria Línia 2000, Sports Base Alegre, Grissel Moda, La Brull Showroom, Forn de pa Cabrera, Gestions Immobiliàries, Marina Yachts Project, Brumoble, Ferreteria Rebull, Carnis-seria Martí, Verduleria Tot de l’Hort, Maite Decoració i Jordi Accensi Reparacions.Esperem que tot el poble hagi pogut gaudir del que ha estat la Setmana del Comerç, la primera, i si vosaltres ho voleu, el proper any tindrem la segona juntament amb la celebració del 25è aniversari de la Segregació.Gràcies a tots per la vostra participació!!!

Geno Cabrera Regidora de Comerç

Col·laboracions · Pàgina 22

MANUEL FERRÉ I SOLER (PRIMER ALCALDE DE L’AMPOLLA)

Guillem Comí

Manuel Ferré i Soler és un personatge imprescindible de qualsevol història que es vulgui escriure de l’Ampolla. De la mateixa forma que en un altre capítol hem reivindicat l’Ajuntament que va tenir l’Ampolla durant l’època de la Genera-litat republicana, ara no podríem oblidar qui va ser un decidit lluitador per aquella primera segregació i el primer alcalde que va tenir el muni-cipi. Però a banda de l’extraordinària figura política que va ser Manuel Ferré, la seva inclusió en aquesta obra estaria del tot justifi cada per les qualitats humanes que l’honoraven, que, com en tants altres casos, van quedar desvirtuades per la guerra civil. El més valuós de l’estima que Manuel Ferré sentia per l’Ampolla és que ell, personalment, no era fi ll del poble i fi ns i tot va arribar-hi força adult. Ferré va nàixer a Amposta (Montsià), l’any 1891. Fill de l’apotecari Francesc Ferré Cid (Amposta 1858-1923) i la mequinensana Lluïsa So-ler Grañén, va ser el més gran de cinc germans. La seva biografi a personal la podríem completar dient que es va casar amb Ernestina Ferré, una jove de Mequinensa, de la qual no va tenir descendència. La biografi a acadèmica de Manuel Ferré va ser la que el va dur al nostre poble. Després d’estudiar Medicina a Barcelona, va obtenir plaça de metge a l’Ampolla i, temps després, la Generalitat el va nomenar inspector de Sanitat. Aquí va establir-s’hi per a tota la vida, exceptuant el període que va passar empresonat arran dels fets del 6 d’octubre de 1934 i el seu exili a França després de la guerra civil. El futur alcalde va instal·lar-se a una casa del carrer Eudald Pedrola que la seva mare havia comprat. Als anys setanta

aquesta casa va desaparèixer quan el constructor tortosí Antonio Sabaté Jara, va edifi car un gratacel de deu plantes. Paradoxalment, al fi nal de la guerra civil, la casa on vivia Ferré la van confi scar arbitràriament les autoritats franquistes i es va convertir en la seu local del Hogar del Frente de Juventudes, una de les seccions de la Falange. Ferré militava a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i va erigir-se en el responsable polític d’aquest partit a l’Ampolla. Per naturalesa era un personatge amb gran carisma, el pes polític del qual transcendia més enllà de l’àmbit municipal. A fi nals del 1927, Manuel Ferré va participar juntament amb Josep Cabrera Colomines, Ramon Queralt, Enric Prades, Felip Ramon Piñana Roig, Joaquim Pàfi la Monllaó i Marcel Miralles Pallarés en la fundació de la Unió Cultural de l’Ampolla amb la fi nalitat de promocionar el conjunt de les particularitats que ex-pressaven la vida tradicional del poble. A tots ells es deu la creació de la Mostra de Teatre de l’Ampolla que tant d’èxit va obtenir en la representació teatral de comèdies i sainets. El mateix conjunt de persones intervé en la formació de la Banda Municipal de Música popularment coneguda a la comarca per la interpretació d’obres relacionades amb la cultura musical del nostre país. La Unió Cultural va esdevenir a la vegada un estimulant polític i de cohesió per als partidaris del moviment segregacionista. En el seu claustre matern es va gestar fi ns al moment del part l’embrió independentista, preparant i desenvolupant el sentiment col-lectiu de la nostra gent de voler governar-se a sí mateixos sense dependre de ningú. Detencions i empresonaments d’ampollerosEn arribar els fets del 6 d’octubre de 1934, Ferré hi par-ticipa activament i corre la mateixa sort que tots els caps visibles d’aquell moviment que proclamava l’Estat català, inclòs el mateix govern de la Generalitat. Quan el govern de Lluís Companys capitula, Ferré és detingut junt amb uns quants ampolleros i, amb ells, és empresonat. El govern conservador de la República espanyola devia tenir una predilecció especial per les presons fl otants, per-què gairebé tots els revoltats del 6 d’octubre van acabar tancats en vaixells als ports de Barcelona i Tarragona. La

Una foto de Manuel Ferré Soler enviada a la seva mare des del camp de refugiats d’Argelès-sur-Mer, el 4 d’abril de 1940.


famosa fotografi a del president Companys i altres conse-llers empresonats al vaixell Uruguay, que fondejava al port de Barcelona i que fou requisat per a ser utilitzat com a presó, ha esdevingut testimoni d’aquest fet. Manuel Ferré i els altres ampolleros arrestats són internats al transatlàntic Manuel Arnús, que va romandre ancorat al port de Tarra-gona durant l’any i cinc mesos que durà l’empresonament. Entre els detinguts hi havia Miquel Borràs Simó, Joan Colomines Buera i Felip Ramon Piñana Roig, que després serien regidors del primer Ajuntament de l’Ampolla, a més de Joan Marzal Domingo, Marcel Miralles Pallarés i Joan Rodríguez Gilabert.

Com hem dit, el captiveri no arriba a l’any i mig. El 18 de febrer de 1936, el Front Popular guanya les eleccions legislatives i decreta una amnistia total per als empresonats pel cop d’Estat separatista. Els presos polítics alliberats ar-riben a l’Ampolla amb tots els honors: la banda de música els espera a l’estació i tot el poble els tracta com a poca cosa menys que herois. Poc després del retorn, Manuel Ferré encapçala la junta de segregació, mogut per l’estima, cada cop més gran, que sentia pel seu poble d’adopció. Com deixem constància en el capítol dedicat a l’Ajuntament republicà, la lluita segrega-cionista es va reprendre (la primera referència documental és de 1928) mentre Ferré era empresonat al vaixell Manuel Arnús. Tanmateix, Manuel Ferré és el principal polític local i el seu partit, Esquerra Republicana, la força majoritària a l’Ampolla. Per això, al seu retorn, es converteix en líder del moviment secessionista. Alcalde, la guerra i l’exiliLes gestions de la Junta fructifi quen abans d’un any i el 17 de gener de 1937, la Generalitat decreta la constitució de l’Ajuntament de l’Ampolla. El 6 de març següent, s’aproven els òrgans de govern i Manuel Ferrer és elegit alcalde. Les circumstàncies de la sessió i la confi guració política d’aquella municipalitat estan explicades en l’esmentat capítol dedicat a l’Ajuntament republicà. Podem afegir que el cabildo municipal que va presidir Ferré va intentar organitzar una administració corporativa normalitzada, malgrat les adversitats de la guerra civil. Ferré va participar personalment en una de les cinc comissions constituïdes a l’Ajuntament d’allò més apropiada per la seva professió de metge: la sanitat, serveis socials i obres públiques. El somni de l’Ajuntament de l’Ampolla, com el mateix de la República, s’esvaeix els primers mesos de 1939. Les tropes franquistes ocupen Tortosa i tota la regió que l’envolta el 13 de gener. Manuel Ferré fuig a França, amb altres am-polleros que prenen el camí forçat de l’exili. Poc després, les noves autoritats franquistes de l’Ajuntament del Perelló (el de l’Ampolla ja havia estat suprimit) apareixen a l’Am-

polla en companyia de la guàrdia civil i alguns falangistes locals per escorcollar la casa de l’alcalde a la recerca de documentació política “compromesa”, és a dir que pogués implicar els militants i dirigents republicans del poble en la salvatge repressió que duia a terme el nou règim. Els inquisidors s’enduen un bon desengany, ja que només hi troben llibres de medicina. Mentrestant, Manuel Ferré està internat al campament de refugiats d’Argelès-sur-Mer. Al camp ha de fer de metge per raons humanitàries i de compassió i té com a companys una colla d’ampolleros. Quatre d’ells, Pasqual Franch Gilabert, Eugeni Cabrera Cabrera, Josep Pastó Rebull i Ricardo García Ramón, són alliberats al cap d’un temps i tornen a peu fi ns a Barcelona. A Argelès hi ha també altres polítics de la nostra localitat. Per exemple, Miquel Borràs Simó, un dels líders de la CNT a l’Am-polla i regidor a l’Ajuntament des de la segregació fi ns a la guerra civil. També hi és Marcel Miralles Pallarés, dirigent d’ERC i amic molt estret perquè tots dos havien compartit l’empresonament al vaixell Manuel Arnús després dels fets del 6 d’octubre. Marcel Miralles mor en condicions deplorables al camp de refugiats i Manuel Ferré n’ha de certifi car la seva mort: és el pitjor tràngol que l’alcalde passa en aquelles circumstàncies, ja despietades i cruels per elles mateixes, de l’exili. Un altre refugiat ampollero a Argelès és Ramon Andreu Andreu, que es converteix en ajudant de Ferré, que li ensenya a posar injeccions perquè li pugui ser útil com a infermer. La supervivència dels refugiats en el camp d’Argelès-sur-Mer causava horror. En aquest recinte situat a la platja nord d’aquesta localitat hi havia confi nats per les autoritats fran-ceses més de 15.000 refugiats entre homes, dones, xiquets i ancians. L’alimentació no garantia la subsistència ja que era exigua per a tanta quantitat de gent necessitada. De

FOTOGRAFIA FAMILIAR. Manuel Ferré Soler, dret entre els seus germans Jacint i Lluís, el dia de la primera comunió del seu nebot carnal en Manel. A primera fi la (d’esquerra a dreta) la germana Ernestina, el nebot, la seva mare Maria Lluïsa i la germana petita.


tard en tard arribaven camions amb rosegons de pa sec i sacs de llegum que havien de cuinar amb l’aigua salada de la mar. Molts van morir víctimes de la fam, la humitat, el fred i malalties com la sarna, el tifus i la disenteria. La tragèdia es va acarnissar amb els menors i segons la gendarmeria del campament la xifra diària de víctimes mortals era de 25.Als sis mesos de l’establiment d’aquest camp de refugiats va esclatar la Segona Guerra Mundial i quan les tropes alemanyes, al juny de 1940, envaïren França els refugiats espanyols van abandonar el camp amb diferents destina-cions. Alguns es van allistar a l’exèrcit francès per lluitar contra els nazis i uns altres, entre els que fi guraven els ampolleros que sobrevisqueren, van decidir tornar a casa sota la promesa de Franco de perdonar “a quienes no hubiesen cometido delitos de sangre”. Retorn a l’Ampolla i mortQuan surt del camp d’internament, Ferré s’instal·la a Perpinyà on comença a treballar a l’hospital Saint Louis de la capital rossellonenca. Hi va quedar-se fi ns que mor la

seva dona Ernestina. Llavors decideix tornar a Catalunya. Ja no el persegueixen i a Reus exerceix a l’Institut Psiquiàtric Pere Mata. En aquesta època resideix a Vila-seca. Passa molt poc temps abans Ferré no sent el desig de tornar a l’Ampolla i és aleshores que pren una decisió i s’hi estableix de nou. El seu va ser un retorn trist, perquè si bé va rebre el suport d’alguns veïns, la majoria del poble l’ignorava i se’n mantenia apartat, atesos els “riscos” o “problemes” que la seva companyia signifi cava en ple franquisme. Ferré havia estat un destacat republicà i, ben entrats els anys quaranta, aquesta no era la millor targeta de presentació. La nova relació que estableix amb l’Ampolla i els mecanismes de socialització ja no són els mateixos. L’estigma republicà que el marcava no li fou perdonat per la jerarquia franquista ampollera, la qual, sense la més mínima indulgència, el va sotmetre de per vida a l’ostracisme forçós. El sentiment de ruptura vital i desarrelament amb el lloc on tenia els vincles afectius el van sumir en una dramàtica decepció. Tanmateix, el qui fou alcalde intenta no enfonsar-se. Va allotjar-se a la casa de la senyora Teresa Margalef

LA PRESÓ FLOTANT DE TARRAGONA. Durant la revolució d’octubre de 1934 el vaixell Manuel Arnús va ser incautat i utilitzat com a presó fl otant al

port de Tarragona on tancaven els activistes polítics que hi van participar.


LA PLATJA D’ARGELÈS-SUR-MER. El govern francès va ubicar en aquesta platja el campament de refugiats espanyols

en acabar la guerra. Es calcula que prop de 15.000 persones, entre elles sis ampolleros, foren confi nades en aquest immens arenal.

Mateu: recordem que la seva havia estat confi scada el 1939 per ser convertida en local franquista. A més a més, també fou reprimit amb la inhabilitació per a exercir la medicina a la sanitat pública per les seves actuacions polítiques i socials. La seva plaça ja l’havien assignat a un altre facultatiu afí al nou règim. De totes formes, en els seus últims anys de vida, Ferré va tornar a destacar per les seves enormes qualitats humanes actuant com a metge amb caràcter caritatiu, auxiliant els necessitats que precisaven dels seus amplis coneixements mèdics. També manté la dignitat política no sucumbint al transvestisme ni al canvi de camisa que la repressió de postguerra feia fàcil, si més no, per instint de supervivència. Manuel Ferré va morir desenganyat i desil·lusionat el 20 de maig de 1951, a l’edat de 59 anys. La mort el sorprengué apurant un cigarret a la seva habitació. El van enterrar a l’Ampolla, d’acord amb la seva voluntat. La seva fi gura ha estat l’única de l’Ajuntament republicà, i pràcticament una de les poques de la història de l’Ampolla, que han estat honorades a títol personal des de que el municipi va recuperar la independència el 1989. L’Ajuntament li va dedicar una plaça a falta d’altres reconeixements que no estarien de més per a destacar la commovedora peripècia vital d’aquest home insigne.

Bibliografi a: El Perelló-L’Ampolla (Lluís Bertomeu Camòs). 125è Aniversari de la Farmàcia Ferré d’Amposta (Anton Pujol Beltrán). Apunts de l’Ampolla (Ramon Andreu Miralles). Fonts orals: Xavier Ferré Pujol, Josefa Comí Pitarque; Miquel Ballesté Antich; Josep Cabrera Cabrera i Dani Piñana Chulvi.

LA DIÀSPORA REPUBLICANA. Famílies senceres fugint de les bombes de Franco van creuar la frontera de França i es van refugiar al camp d’Argelès-sur-Mer.

“Un infern sobre la sorra: els homes allí sobreviuen sota barraques de canya que ofereixen una miserable protecció contra el vent i la sorra. Per a culminar tot allò no hi ha aigua potable, sinó l’aigua salobre extreta dels forats excavats a la sorra”. Així descrivia el fotògraf Robert Cappa el camp d’Argelès durant la visita que va fer al març de 1939.


Refranys CatalansBarques velles sempre fan aiguaPesca de gener, menja-te-la primerSol i aigua, temps de marçTota la calor no és febrerPluja menuda, la terra ajuda, i bon ruixat la terra batAire de ponent, aigua gelada, vi calentGregal matiner, llevant tarderAl llit tot l'any és primaveraVerdura per la tardor, per a tu i per mi noPasqua i Nadal, s'esperen amb alegria i passen com altre dia.Per Nadal, qui res no estrena, res no valNo hi ha quinze anys lleigsHome madur, home segurCaldera vella, bony o foratEl diable quan és vell, sap més per experiència que per consellMolts anys, molts afanys i molts desenganysEls joves poden morir, però els vells no poden viure

Quan fou mort el combregarenCama curta, llengua llargaQui no té cap, que tingui camesDel cor neixen sentiments, del cul els excrementsCara alegre i cor traidorA qui té fam, les pedres li semblen paSi beus per oblidar, paga abans de començarSi la tos et dóna neguit, eucaliptus ben bullitDona i sardina, com més petita més fi naLes olives i les dones, a les altres cases són més bonesDe la bellesa, ni se'n menja ni se'n beuFiga verda i mossa d'hostal, palpant és madurantTira més un pèl de dona que cent mulesEl riure va estonesLlengua muda mai fou batudaSi tanques la boca a temps, t'estalviaràs molts sentiments

ERNEST PLANS i CALLAU


LO DIT A L'ULLTòquio - Instanbul - MadrizEscric MADRIZ sense cap intenció pejorativa. Molta gent pronuncia "comodidaz", "igualdaz", "cantidaz" i es queden tan frescos. Madrilenys castissos i carpetovetònics: no sigueu babaus. El motiu de que MADRIZ no hagi estat designada seu dels Jocs Olímpics del 2020 no ha obeït a una conspiració jueva maçònica. Ni per l'anglès defi cient. Ni pel cafè, que no és un relaxing, sinó un excitant. La veritable causa és el PIS: PREPOTENTS + INEPTES + SEPARADORS. Sobre els pecats capitals comesos per MADRIZ en no aconseguir el seu somni americà, opinen:

Matilde R.Professora jubilada. Viu al barri de Moratalaz. Madriz

MADRIZ encara no ha demanat perdó als països llatinoameri-cans –avui independitzats de la madre patria– per haver-los conquerit per la força bruta, robant-los l'or i violant-los dones i homes. Continua celebrant militarment el 12 d'octubre. Conseqüència: a cap membre llatinoamericà del COI se li va passar per la barretina votar per MADRIZ.Altressí: Als Jocs Paralímpics de Sidney, MADRIZ va colar un equip de jugadors de basquetbol que no eren minusvàlids. Aquestes marranades, el COI no les perdona.Altressí: per contra, la guanyadora TÒQUIO esmerçà savoir faire. El propi emperador en persona demanà perdó a COREA per les monstruositats comeses fa gairebé dos segles pels soldats nipons.

Leopoldo S.Conserge. Viu al carrer San Bernardo, Madriz

El grunyit de bèstia bruna "Por qué no te callas" –deixat anar per qui tots sabem– va humiliar no només als veneçolans, sinó a tota Amèrica Llatina. Exabrupte groller i borbònic que va ferir de mort la candidatura de MADRIZ.Altressí: quan no va deixar omplir combustible a l'avió d'EVO MORALES, argumentant que dins hi anava amagat l'Edward Snowden, es va guanyar no només el menyspreu i el rebuig de Bolívia, sinó el de tots els llatinoamericans.Altressí: la candidatura madrilenya es va oblidar d'incloure al seu programa de jocs la competició del tret amb carrabina olímpica per a matar elefants. Els membres africans del COI –i en particular els representants de Botswana– es van veure decebuts.

José L.Empleat de banca. Treballa al barri de Lavapies. Madriz

El merder del dopatge i les bosses de sang de l'operació

Puerto: els culpables esportius i polítics... amb el cap sota terra, com l'estruç.

Altressí: una plaça matatoros per a la competició de basquet-bol, doncs les sabatilles dels jugadors s'embrutarien amb la sang dels animals assassinats.

Altressí: Pavelló Madriz Arena. Celebrant halloween morí gent asfi xiada per no disposar de sortides d'emergència. Quina perogrullada de prova pretenia acollir el recinte? Millo-rar el rècord olímpic d'aguantar la respiració?

Si no en tenen prou amb 3 carbasses, és que són uns autèntics masoquistes.

Manel Aguilar i Vallcorba

Bon humor - AcuditsFacècies - Comicitat

- Són les collonades de l'escriptor Josep Pla?- No! Són dos ceballots que he arrancat del tros.


Curiositats La reproducció del soLes idees feien un bull en el cap d'Edison quan aquest, ja instal·lat en els nous tallers de Menlo Parck, i pare de tres fi lls va entrar en la quarta dècada de la seva vida. Algunes d'aquestes idees, poc clares al principi, havien de ser elaborades amb molt d'esforç abans de passar a la pràctica. N'hi ha d'altres fulgurants com raigs de sol es convertien ràpidament en invents útils. Així va passar amb la seva màquina de parlar, l'antecedent més il·lustrat del tocadiscs. "El vaig inventar per casualitat", comentava uns anys més tard. És clar que sense els seus treballs previs sobre el telègraf i el telèfon, la idea de la fi xació del so per la seva ulterior reproducció no obtindria amb tanta facilitat i nitidesa.Si el so, gràcies al telèfon de Bell es pot transmetre en l'espai per què no ha de ser possible la seva transmissió en el temps? Saben que les senyals del telègraf podien ser codifi cades "lletres en forma de punts i ratlles" transmeses d'aquesta manera i fi nalment descodifi car-les per recupe-rar el missatge primitiu. Doncs bé, no es podrien també codifi car el so mitjançant uns signes gràfi cs que després a voluntat es converteixen en sorolls, melodies o paraules?Un dia va comprovar que les incisions punt-ratlle del telègraf en el paper parafi nat originaven sota una punta d'acer ''un so lleugerament musical, suau i rítmic, paregut a una veu humana que no s'entenia molt bé".El 15 d'octubre de 1877, sol·licita la primera patent pel seu "Phonograph", semblant al presentat en aquelles dates pel francès Ch. Cros, i que consistia en un cilindre col·locat horitzontalment accionat per una maneta que ho feia girar en sentit helicoidal damunt de la seva superfície metàl·lica una agulla obliqua, feia un traçat més o menys profund, segons les oscil·lacions del so. Una altra agulla al fer de nou el recorregut, reproduia d'una forma matussera el so original, amplifi cat i audible gràcies a una botzina.Alguns periodistes van aclamar a Edison com "el mac de Menlo Parck", perque havia aconseguit que "parlés" una agulla. Pero la qualitat era mediocre i com va aparèixer un aparell molt millor, el "Gramophone" de Berliner va donar el cop de gràcia a aquesta creació del jove Edison, que aleshores dedicava totes les seves energies en qüestions tècniques més urgents i rendibles com era la llum elèctri-ca. Uns anys més tard en el seu nou laboratori, tornà a interessar-se pel vell "Phonograph" en el que introduí millo-res importants –cilindre d'acer, punxó de safi r, tracció per motor, etc.– però, ja no pot desbancar a les empreses rivals.L'alemany E. Berline, quatre anys més jove que Edison i resident als EEUU, fou l'inventor en el 1888 del disc pla, que venia a desbancar el vell cilindre del "Phonograph", d'aquesta manera va revolucionar la indústria americana i europea en aquest camp. El disc de cristall vernissat, girava en un pla horitzontal i l'agulla gravadora feia un traçat de regata en forma d'espiral contínua, des del centre a la perifèria (al revés de lo que passa en els discs

actuals). La regata era reseguida per l'agulla fonocaptora i aquesta feia la reproducció del so, que era amplifi cat per una enorme botzina.Una aportació notable de Berliner va ser un sistema per treure còpies dels discos impresos mitjançant una matriu en negatiu. D'aquesta manera, com en el cas de la imprem-ta pels textos escrits, la música gravada va arribar més fàcilment a moltes masses de població.Va ser precisament la campanya creada per comercialitzar-lo, la que va adquirir els drets de reproducció d'un quadre de l'artista anglès F. Barraud que es va convertir en el més famós i efi caç reclam publicitari de la història. El petit fox-terrier que escoltava la veu del seu amo junt a la trompeta del gramòfon, impressionà a milions de persones i va contribuir a popularitzar els primers aparells fabricats per la "Gramophone Company".A fi nals del segle XIX, va sortir una altra tècnica de repro-ducció del so. L'americà O. Smith i el danès V. Poulsen, van ser els iniciadors teòrics de la magnetofònica. Però les aplicacions pràctiques del nou sistema van tardar en poder-les aplicar fi ns després de la segona guerra mundial. Aleshores es va comprovar les grans avantatges del registre magnètic. El magnetofon pot gravar i reproduir a l'acte, i el seu manejament és tan senzill que qualsevol afi cionat pot utilitzar-lo tan sols amb pulsar unes tecles. La cinta es pot esborrar i per tant gravar tants concerts o conversacions com es desitgin. La reproducció és immediata. I fi nalment gràcies al sistema de cassettes, és un aparell de pes i grandària mínims.La indústria discogràfi ca, va reaccionar amb millores molt notables en el seu terreny; el disc estereofònic, el microsurc, l'alta fi delitat, etc. I després (1979) el compact disc, comercialitzat a l'Europa a partir de 1983 que es va divulgar per tot el món amb una fulgurant rapidesa. Es tracta d'un disc de petit format (12 cm de diametre) capaç d'emmagatzemar un material sonor molt més ric que els discos tradicionals. La gravació es fa per un procediment no analògic, sinó digital, com les senyals codifi cades en forma binària (combinació de zeros i uns). La reproducció es realitza mitjançant un feix de làser, que descodifi ca el missatge contingut en el pit que constitueixen les regates antigues.Un director d'orquestra contemporani ha comentat ¿Música en llata? Benvinguda sigui. De no ser per ella mig món con-tinuaria submergit en el silenci del desert. En l'oceà sonor que avui envolta a la joventut no veiem sols excitació, ni devessalls d'energies, de tot això pot sortir molta cultura, il·lusió, solidaritat i amor.

ERNEST PLANS i CALLAU

IndagacionsLa VanguardiaJ.Tomás i Cabot


COSES NOSTRESContinuant la meva col·laboració a la Marinada, reprodueixo un article de l’expresident Jordi Pujol, en el que amb imparcialitat i la seva agudesa analitza la situació del Tercer Sector Social de Catalunya, el que agrupa a les persones més necessitades.

Un actiu potent de CatalunyaAquests dies s’ha celebrat el Congrés del Tercer Sector Social a Catalunya. Sovint, quan parlem dels punts forts i dels punts febles de la societat catalana, entre els forts hi posem la llarga llista d’entitats de l’anomenat Tercer Sector Social, és a dir, d’entitats que atenen persones i sectors en situació crítica, i no atesa o no prou atesa pels serveis públics.Persones en situació crítica per habitatge, per menjar, per malaltia, per edat, per salut mental, per drogodependència, per atur prolongat i múltiple, per pobresa i exclusió, per im-migració molt desassistida, per destrucció de la família, etc. Un col·lectiu gran i que s’ha doblat en els dar-rers deu anys.S ’en tén que a ixò hagi passat, perquè des de l’any 2000 al 2012, la població de Catalunya ha pas-sat de 6.261.999 a 7.565.603. Amb molta gent que des del primer moment viu en condi-cions precàries. No hi ha cap país europeu que proporcionalment hagi fet un creixement tan gran. I l’hem hagut de fer sense comptar amb tots els instruments polítics, socials i econòmics de què els estats consolidats disposen.A tot això s’hi ha afegit la crisi econòmica i social. La situació difícil de les institucions públiques. L’atur que ha crescut molt en poc temps. El desànim de moltes famílies. Tot plegat confi gura una situació social i humana molt difícil. Fins i tot de vegades angoixant.Contra això lluiten els poders públics. I es pot dir que en molts sectors i en molts aspectes d’una manera molt positiva. Més positiva del que es podria témer analitzant fredament la magnitud del problema.De l’any 2007 al 2011, és a dir, en quatre anys, les persones que directament i indirectament han rebut ajut d’aquest Tercer Sector han passat d’1.650.000 a 2.250.000. Un increment molt gran, i que va en augment.Proporcionalment Catalunya és un dels països europeus que per quantitat i per característiques de l’economia i de la societat (el gran pes de la immigració com un factor molt important) ha d’aguantar un pes econòmic i social més fort. Amb números a la mà (de població, d’atur, de pobresa), la societat hauria d’estar molt més malmesa del que ho està. Que això no sigui

així és mèrit en un alt percentatge de la capacitat organitzativa i de la sensibilitat de la nostra societat. La resposta que està donant en aquest moment de crisi greu és un mèrit i un orgull de la societat catalana. Una resposta que la deixa en molt bon lloc fi ns i tot comparativament.Quan diem que hi ha país –és a dir, que som un país amb capacitat– sovint ens referim a la capacitat de mobilització política, o de reivindicació social, a l’esperit emprenedor econòmic, a la creativitat cultural... Però no és menys cert, ni menys important, que Catalunya dóna també una resposta

positiva –per volum i per manera de fer– al pro-blema de les necessi-tats socials emergents. Necessitats que els po-ders públics no sempre donen l’abast a resol-dre. I que produeixen una situació, sovint dramàtica, d’indefensió de molta gent.Contra això es produeix a Catalunya una reac-ció de gran magnitud de la societat civil.Aquests dies, amb motiu del Congrés del Tercer Sector, la importància i

qualitat d’aquest fet s’ha posat novament de manifest. Hi ha afl icció perquè no s’arriba a tothom ni a tot arreu, però ni que sigui amb mirada autoexigent, es pot ignorar i no valorar la resposta que dóna en conjunt la nostra societat. I no es tracta de vanagloriar-se de res. Ben al contrari, es tracta d’analitzar-nos sense autocomplaença. I personalment i com a societat autoexigir-nos més i més. Però no seria just ni seria més efi caç no valorar el que en conjunt hi ha en la nostra societat de positiu pel que fa a la capacitat de reaccionar contra la desgràcia i el dolor de molta gent.Això també és un actiu de Catalunya. I dels més importants. En què participa tota mena de gent i d’organitzacions. De l’Església, d’entitats socials molt diverses, d’empreses i sindi-cats, simplement de grups petits o grans sensibles al dolor i al neguit. Tota mena de gent.I això ho podem i ho hem de considerar un actiu important, molt important de Catalunya. I ho podem fer, si no ens fa oblidar que això no eximeix els poders públics de fer tot el que els correspon fer. I si tots plegats ho fem amb humilitat.

Editorial –Jordi Pujol Lluís Bultó i Antolin

Natura i Fauna · Pàgina 30

Fotja vulgar (Fulica atra)

Castellà: Focha Común, Euskera: Urollo-nagusi, Gallec: Demo negre, Portuguès: Galeiräo-Comum, Francès: Foulque macroule, Italià: Folaga, Anglès: Coot, Alemany: Blässhuhn.Ocell inconfusible de 38-42 cm de llarg, de cos rodó i completament negre, excepte el bec i un gran escut blanc frontal, té les ales i la cua curtes i les potes llargues de color verdós i dits lobulats. Quan arranca a volar xapoteja per l’aigua fi ns que agafa la sufi cient alçada, el vol és curt i dèbil. Al posar-se a l’ai-gua és com si caigui i escarritxa tot el seu entorn. Normal-ment la veurem nedant amb grans esbarts. Menja insectes i vegetals aquàtics que troba mantenint-se submergida a vegades fi ns a mig minut; no entra a les terres de conreus ja que necessita aigües obertes per escapar. A l’hivern s’amplia més la varietat ambiental i n’ocupa alguns de totalment salats, com les badies marines o les salines; en aquesta època se concen-tren en masses d’aigua relativament grans que disposen d’abundants macròfi ts submergits, els quals conformen quasi la totalitat del seu aliment hivernal. Fa el niu fl otant entre els senillars la bova i altra vegetac ió aquàtica. En el període de gener a maig pon entre 5 i 6 ous de color ocre amb punts negres; el període de incubació és de 21 a 24 dies i intervé la parella. En època de zel i nidifi ca-ció es tornen molt agressi-ves. Tenen una longevitat de 10 a 12 anys i s’ha

comprovat que alguna ha sobrepassat aquesta edat.És una espècie d’ocell amb una distribució àmplia, és present tot l’any a bona part del territori, sobre tot al delta de l’Ebre. Durant l’agost, setembre i octubre se’n constata una presència massiva d’individus forasters procedents de localitats peninsulars i exemplars procedents d’Europa, i al desembre i gener són típicament d’hivernada fi ns a mitjans de febrer. Durant el març resten ja les parelles reproductores.A l’hivern a les zones humides com el Delta de l’Ebre, i quan hi ha molta concentració d’aquest ocell, els caça-dors de la zona a través de la seva associació organitzen “barrejos” autoritzats, que d’alguna manera regulen la proliferació de l’espècie ja que en maten varis centenars les quals es lliuren a entitats de caritat.

Paco Cabrera Curto

Teatre · Pàgina 31

Teatre * Vodevil * VarietésTragicomèdia * Burlesque

ACTE CINQUÈLa JUANI lo GERARDPersonatge femení Personatge masculíEsposa d'en Gerard Marit de la JuaniInterpreta a Catalunya Interpreta a l'Estat espanyol

La JUANI lo GERARD

TÍTOL DE L'OBRA: LO DIVORCIAutor: Manel Aguilar i Vallcorba

Esto d'espanyolitzar-me, no t'ho creus tu ni boig ni borratxo, Gerard. Despusdemà, de matí manyana, donaré lo segon pas: t'enviaré de nou la carta demanant-te lo divorci però, este cop, per burofax an certifi cació de contingut. I si no et mostres assertiu... pos au!

Pos, un cop donat lo segon pas, aniré pel tercer, Ge-rard: tramitaré la meua legítima aspiració pa ca instàncies de més encimbellament. La carta magna de Nacions Unides (ONU), lo recolzament del seu Se-cretari General Ban Ki-moon, il Tribunal de justícia d'Estrasburg, –de moment no cal donar-te un bon cop de falç– m'emparen. A mi i a totes les que's volen separar.

Mai no m'has entès. Em denigres, i m'insultes en públic i en privat. Un amor entre dos ha d'esdevenir afalagador i una interacció harmoniosa. I tampoc és de rebut que tu te quedis tots los quartos que jo guanyo fregant escales i que si vull alguna cosa del mercadillo t'ho tingui que suplicar de genolls i pagar-te interessos per les monedes que me llences a l'escopidora.

Quim, Marc, fi lls: quan los matrimonis se tiren los plats pel cap, l'home insulta la dona, l'amenaça, la pressiona de tota manera, no li dóna los diners que li pertoquen i se li queda lo fato del salari –i més ancara, si pot– allavon-tes a esta dona (maltractada, insultada i agredida per la violència de gènere del mascle) domés li queda l'opció de demanar lo divorci i, si no se li dóna per les bones, agarrar i fotre'l camp sense papers. Per les males!

FI DE L'ACTE CINQUÈ

Un burofax per a mi, Juani? Ni'l contestaré ni tan sols l'aniré a retirar de Correus. Te moriràs de vella casada an mi, catalana de merda! No mereixes cap atra cosa que anar directa al trullo, per desobeir les lleis i voler divorciar-te de mi!

Esto de autodeterminar-te i que visques lliure i amb inde-pendència, i que despús de divorciar-te puguis trobar un atre tio-por-ahí, no ho pot permetre lo libro-gordo-de-Petete de la constitució. Jo, an la xuminada esta pel dret a decidir unilateralment, m'hi pixo i m'hi cago!

Ets una ploramiques, polaca de merda. Que ho sàpigues: una llàgrima no és atra cosa que un poc d'aigua –sense gas–, llim, fòsfor i mucosa ocular. Però tu, pel que pareix, an quatre plors ben escarransits vols muntar un confl icte internacional enviant a totes les teues amigues estrangeres una còpia de la petició de divorci.

Muy bien: veges que ancara puc ser més esplèndid. Per a que tornis los préstecs il dèfi cit dilataré los terminis de pagament: qu'et pareix poder pagar durant 300 anys més? És a dir, hauries començat a pagar lo deute l'onze de setembre de 1714 –ara estem a 2014– i acabaries de pagar-lo l'onze de setembre de 2314.Un bon tracte, no?

Retalls de Premsa · Pàgina 32

Temps per la nostàlgiaGuillem Comí

DIARIO DE TARRAGONA (5 diciembre de 1900)

Nuestro particular amigo y correligionario el rico propietario Don Damián Majordom, está montando en el barrio marítimo de Ampolla un molino para tri-turar corteza de pino, en cuya industria se emplearán algunos operarios. También nos dicen de Ampolla que la cosecha de aceite puede darse por perdida.

DIARIO DE TARRAGONA (21 noviembre de 1912)

El torrero del faro del Fangar, avisó anteayer que en el mar, muy cerca de dicho faro, fl otaba el cadáver de una mujer, ya en estado de momia. Las autoridades de Marina procedieron inmediatamente al levantamiento del cadáver, que tenía atados los pies y las manos. Se cree que permaneció mucho tiempo en el agua. El cadáver fue trasladado al cementerio marítimo de Ampolla, donde se le practicará la autopsia. En estos momentos se ignora aún si se trata de un suicidio, o si, por el contrario, la desgraciada mujer ha sido víctima de una mano criminal.

LA VANGUARDIA (3 de diciembre de 1924)

En el barrio marítimo de Ampolla la pasada semana hubo abundante pesca, como también en las balsas de la Sociedad de Pescadores de San Pedro. La exportación fue intensa para los grandes centros de consumo (Barcelona, Tortosa, etc..) y para el extran-jero, pues el martes levó anclas con rumbo a Nápoles cargado con 1.500 arrobas de anguilas, el pailebote italiano «San Siro».

LA VANGUARDIA (5 de septiembre de 1926)

Entre las autoridades que acudieron a prestar auxilio en el lugar de la catástrofe ferroviaria de Ampolla de que dimos cuenta en números anteriores, omitimos involuntariamente al señor cura del barrio, reverendo don Francisco Espuny, coadjutor, encargado de la

parroquia, que se presentó a primera hora en el lugar del siniestro, habiendo dado los auxilios espirituales a varios heridos, acompañando después en el tren a los mismos hasta la estación de Ampolla. Dignos son de elogio los sacrifi cios del celoso médico de aquel barrio marítimo doctor don Manuel Ferré, que fue uno de los primeros en llegar al lugar del siniestro. También es digna de elogio la conducta observada por don Ildefonso Vicente y don Luis Vázquez, jefe y factor, respectivamente, de la estación de Ampolla, al igual que la del cabo de la brigada 29 don Jacinto Andreu y los individuos a sus órdenes. Uno de los primeros heridos que llegaron a Ampolla fue el vecino de Amposta, don Miguel Andreu, asistido convenientemente en casa del pescador don Ismael Fusté Navarro, y el primer auto que llegó al enterarse de la catástrofe fue el del ex diputado provincial señor Escrivá. Dicho señor y por indicación suya, se hizo cargo de algunos telegramas que le entregaron pasajeros del tren siniestrado y seguidamente partió con su automóvil para cursarlos a sus respectivos destinos. Todos los heridos que paulatinamente iban llegando a Ampolla fueron casi todos asistidos en la fonda de don José María Borrás, por sus tres hijos, y algunos por el boticario don Juan Gavaldá, propietario de la farmacia «El Pequeño Siglo» del barrio marítimo de Ampolla. Después de ocurrida la catástrofe, lloviendo torrencialmente, con una oscuridad aterradora y en el fragor de la tormenta, se dirigían a Ampolla dos pasajeros ilesos, en compañía de un mozo de puertos, y al llegar al kilómetro 220, se encontraron con el guardavía don Francisco Gallimó, pidiéndole auxilio, el cual lo consiguieron por don Jaime Crespi, sargento de carabineros retirado, y por su hija Carmen, en una casa de recreo que poseen cerca del lugar de la catástrofe. Llegados allí, secáronse sus ropas y se les auxilió debidamente, marchándose en noche tan intempestiva al lugar siniestrado, socorriendo con cariño a los heridos…

Retalls del Poble · Pàgina 33

FotoscedidesperFrancisca Buera

Viatges · Pàgina 34

La Marinadavolta el Món

Ken Campbell, Andreas Buntschu i Albert

Berbegal a Cancún.

(Mèxic)

Jaume, Mireia

i Carmina. La Marinada i l’Estelada fan Via per Amsterdam (Holanda).

Nutrició · Pàgina 35

DRA. ROSER MARTÍ I CID Dipl. Nutrició Humana i Dietèticawww.rosermarti.com Llic. Ciència i Tecnologia dels Aliments

Consells per evitar les toxiinfeccions alimentàries

L’estiu és l’època més freqüent per patir alguna toxiinfecció alimentària, el qual ens comporta que tinguem problemes gastrointestinals tipus diarrees o vòmits, nàusees, dolor abdominal o fi ns i tot febre... El fet que les toxiinfeccions siguin més freqüents a l’estiu es deu a les elevades temperatures, ja que les temperatures altes afavoreixen el creixement dels microorganismes i per tant durant aquests mesos haurem d’anar més en compte en elaborar, conservar o consumir certs aliments.

A vegades podem saber a simple vista si un aliment està alterat o no, ja que apareixen fl oridures o olors o gustos desagradables però altres vegades, quan la contaminació es deu a bactèries, generalment no podem percebre aquesta contaminació i és aquí on hem d’extremar més les precaucions. Per aquest motiu, i per tal d’evitar-les podem seguir aquests consells:

• Consumir aliments que hagin estat manipulats higiènicament, és a dir, que hagin estat ben refrigerats i conservats.

• Cuinar correctament els aliments, ja que la calor destrueix els possibles micro-organismes presents en els aliments.

• Consumir els aliments immediatament després de ser cuinats, per tal d’evitar la proliferació dels gèrmens. No deixar mai els aliments cuinats a temperatura ambient.

• Un aliment cuinat, és un aliment higienitzat. Els aliments que no puguin ser consumits immediatament o les sobres que es vulguin guardar, han de mantenir-se sempre en fred o en calor.

• Evitar el contacte entre els aliments crus i els cuinats. Un aliment cuinat pot tornar a contaminar-se per contacte amb els aliments crus o amb objectes que anteriorment hagin entrat en contacte amb un aliment cru (ganivets, taules, su-perfícies, draps, etc.). El drap de cuina o la baieta pot ser un excel·lent vehicle de contaminació, per això s’aconsella utilitzar paper de cuina.

• Assegurar una correcta higiene personal protegint els talls, ferides... i també assegurar una neteja adequada en totes les superfícies de la cuina.

• Mantenir els aliments fora de l’abast d’insectes, rosegadors i animals de companyia, ja que aquests solen ser portadors de gèrmens que poden originar malalties de transmissió alimentària.

• Utilitzar exclusivament aigua potable tant per cuinar com per netejar.

I recordeu... tingueu especial cura alhora de consumir ous crus o poc cuinats, carns poc cuites, llets i salses elaborades a partir de llet o d’ou, cremes, conserves casolanes, o qualsevol aliment que s’hagi deixat a temperatura ambient durant vàries hores.

És important tenir en compte que degut als processos diarreics que acompanyen a les toxiinfeccions s’aconsella ingerir solucions rehidratants i altres líquids freds tipus infusions, aigua d’arròs... i progressivament realitzar una dieta astringent fi ns arribar a la dieta normal.


Trokasons Grup de Percussió i Batucada desembarca a l’AmpollaLa nostra agrupació neix a la població veïna de Sant Jaume dÉnveja.Des dels nostres inicis em transmet l’esperit i els ritmes arreu del territori. Treballant amb molta cura la creativitat, sensualitat i harmonia dels ritmes originaris de Brasil.Ara amb molta il·lusió desembarquem a l’Ampolla, per crear i apropar a tothom que estigui interessat a formar part dáquest nou projecte i experiència de GRUP DE PER-CUSSIÓ I BATUCADA TROKASONS LÁMPOLLA, obert a qualsevol persona sense límit dédat.

Ens podeu venir a veure el dia 2 de gener de 2014, al Parc de Nadal a léntrega de cartes al Patge Reial, a lántic Centre Cívic.Ens trobareu els dimarts i dijous de 19.30 a 21.00 h a lántic Centre Cívic.Portes obertes i inscripcions a partir del dia 9 de gener de 2014.Tel. 648 695 118

Trokasons Grup de Percussió i Batucada us desitgem “UN BON NADAL I PRÒSPER 2014”

Acogida estudiantes franceses en familiasNos dirigimos a las familias de l'Ampolla para solicitar su colaboración en la acogida de estudiantes franceses que vienen a nuestro pueblo durante los meses de marzo, abril y mayo en viaje de estudios, para practicar el castellano y conocer el Delta.

Hace ya muchos años que vienen a Deltebre y desde hace 4 años que están viniendo también a l'Ampolla, llegan en autocar con sus profesores y en lugar de dormir en hotel, los acogemos en nuestras casas, cenan, duermen y almuerzan con la familia y durante todo el día se van con el autocar y los profesores de excursión.

Cada semana llega un autocar diferente y cada familia acoge 2/3 estudiantes durante 3/4 noches.

Las familias interesadas podéis llamarme al tel. 630 154 491, os daré información de cómo funciona y qué se cobra por la estancia de los estudiantes.

Ángela


Viatge Comenius a NoruegaDilluns quatre de novembre vam començar el viatge a Norue-ga. A les 2 de la matinada tots estàvem a la porta de l’institut, expectants del que passaria els cinc dies següents. Després de tota una nit d’aeroports i avions, vam arribar a Alesund i un ferry ens va conduir a Ulsteinvik. Allí professors i pares ens esperaven per portar-nos a les cases on ens havíem d’allotjar.L’endemà, els representants de tots els països ens vam trobar a l’institut. Després de les presentacions de rigor, professors i alumnes vam visitar l’institut i vam fer un dinar de benvinguda. A la tarda es van fer les presentacions del projecte Comenius, que era l’objectiu del viatge. Cada país feia una exposició de com infl uïa el consum de l’aigua en la seva economia. Vam poder comprovar que en tots els països la indústria era la part més signifi cativa en contrast al nostre cas, en què predominava el turisme i l’agricultura.En acabar vam visitar un museu on ens van explicar com havien infl uït la pesca de balenes i la caça de foques en la seva economia. Allí mateix vam sopar. Després, una de les alumnes noruegues va improvisar una festa a casa seva només per a alumnes. Van preparar pastissos i gelats i van fer jocs típics dels seus països i també van cantar algunes cançons.Al dia següent ens vam organitzar en tres grups i vam visitar les empreses més importants de la zona. Les activitats d’aquell dia es van veure alterades per un partit de futbol. I és que vam tenir l’oportunitat d’assistir a la fi nal on l’equip local d’Ulsteinvik tenia l’oportunitat de canviar de categoria. Curiosament el partit es feia a la una del migdia, feia molt fred i molts dels espectadors es tapaven amb mantes. A la tarda els alumnes anaven amb les seves famílies.Dijous era l’últim dia sencer d’estar a Noruega, vam fer una excursió a un centre d’interpretació de la naturalesa, ens van passar un documental i vam aprendre més de la importància de mantenir els ecosistemes. Vam poder veure com algunes

aus migratòries de Noruega passen els hiverns al nostre Delta. D’aquest dia mai oblidarem els paisatges de la costa, els ponts que havíem de creuar per anar d’una illa a l’altra. Les càmeres fotogràfi ques no van parar ni un instant.A la nit vam fer un sopar d’acomiadament, va ser molt emotiu dir Adéu als nous companys i companyes, tot i que molts alumnes es retrobaran a Verden a l’abril, on es tanca el projecte Waterborn Identities.La tornada del divendres va ser molt llarga, però encara vam trobar forces per escapar-nos de l’aeroport de Frankfurt i fer una visita a la ciutat, allí vam menjar un frankfurt i un bretzel que són els àpats més típics de la ciutat alemanya.Què més podem dir, que vam marxar dos professores i quatre alumnes amb molta il·lusió i que vam tornar sis companys que havíem compartit molts moments inoblidables.

Grup Comenius Institut de Camarles

Turisme · Pàgina 38

L’Ampolla es promociona a la 35a Edició Fira d’Andorra la VellaPer segon any consecutiu, el Patronat Municipal de Turisme de l’Ampolla, conjuntament amb l’Associació d’Empresaris de l’Ampolla i el Club Nàutic Ampolla ha participat amb un estand propi en la 35a Edició de la Fira d’Andorra la Vella, que es va celebrar al Parc central del 25 al 27 d’octubre. A l’estand de l’Ampolla es va dur a terme la promoció de la nostra població i dels seus recursos turístics i comercials entre el públic assistent a la Fira.Aquest any com a novetat, l’Associació d’Empresaris de l’Ampolla va dur a terme cada jornada el sorteig de 14 estades, dormir i esmorzar, completament gratuïtes a l’Ampolla. Aquesta promoció va ser gentilesa de l’Hotel Flamingo, Hotel la Roca Plana, l’Hotel Sol i el Càmping Ampolla.També al llarg d’aquests dies, coincidint amb la Fira es va dur a terme una campanya promocional a Ràdio Valira, RAC 1, Onda Cero i Europa FM, així com al Periòdic d’Andorra.La Fira d’Andorra la Vella està consolidada com una de les principals fi res multisectorials d’àmbit pirinenc i és l’esdeveniment social més esperat de l’any pels andor-rans. Per aquest motiu s’hi duu a terme una important difusió mediàtica en mitjans escrits, televisió i ràdio del Comú d’Andorra.La Fira s’ha convertit en l’esdeveniment de referència del cap de setmana de celebració, sent el punt de trobada de molts visitants, ja que compta amb la participació de 160 expositors tant d’Andorra com de fora del país i rep més de 60.000 visitants.

Neus

Esports · Pàgina 39

X Premis Esportius Baix EbreEl passat 30 de novembre a les 18 h va tenir lloc, al Pavelló Firal i Esportiu de Remolins, la celebració dels X Premis Esportius Baix Ebre que cada any organitza el Consell Esportiu del Baix Ebre i que reuneix i premia a tots aquells i aquelles esportistes que han aconseguit un pòdium al llarg de la temporada 2012-2013. Per aquest motiu, i com a conseqüència dels quatre pòdiums aconseguits en les quatre competicions dels Jocs Escolars de la temporada passada, les integrants del conjunt prebenjamí B del Club Gimnàstica Rítmica L’Ampolla (Ariadna Sànchez, Carla Molina, Tània Ba-cas, Carla Estorach, Dúnia Climent i Sibil·la Van Dyjk) van ser guardonades com a 2s classifi cades en els ter-ritorials de Terres de l’Ebre i 1s del Baix Ebre.Des d’aquí volem expressar la nostra felicitació per l’esforç i el treball realitzat a les gimnastes i les entrena-dores (Ariadna Madrid i Mireia Fortuna) i les encoratgem per continuar treballant i lluitant per deixar el nom del Club i del nostre poble el més alt possible.

Enhorabona per l’èxit aconseguit en l’any d’estrena en la competició! Estem segurs i segures de que a aquest any li seguiran d’altres d’èxit, tant de les gimnastes ja premiades com de les que van pujant i que s’ho prenen amb la mateixa seriositat i il·lusió.

Junta CGR L’Ampolla

butlletÍ d’informaciÓ de l’ampolla...pluja menuda, la terra ajuda, i bon ruixat la terra bat...

Documents