butlletÍ d’informaciÓ de l’ampolla · menuts i els més grans, amb quintos i pubilles, i...

MaigJuny 2016 N. 138

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ DE L’AMPOLLA

Enhorabona!!! Cal felicitar a l’Aleví A del CGR l’Ampolla, que van assolir el segon lloc a la Final Nacional de Catalunya. Així com al Club, per l’excel·lent tasca que estan duent a terme, en la promoció de l’esport i de valors, motiu pel qual el Club va ser el tercer classifi cat en la modalitat de Valors de la Final Nacional Catalana.

AJUNTAMENTAjuntament .......................... 977 460 018

Policia Local ........................ 616 448 446

Ofi cina de Turisme ............... 977 593 011

Centre Cívic ......................... 977 460 216

Poliesportiu .......................... 977 460 882

Casal de Jubilats .................. 977 460 697

Centre de Dia ....................... 977 593 617

Barcelona Tarragona Tortosa

Tren Barcelona Tarragona L'Ampolla Tortosa Ob. Sants

R.E. 6.03 7.07 7.57 8.17 (1) R.E. 8.03 9.09 9.59 10.15 R.E. 9.33 10.41 11.31 11.51 R.E. 11.03 12.07 12.54 13.12 (2) R.E. 11.30 12.23 13.10 13.25 (3) R.E. 13.03 14.05 14.53 15.12 R.E. 15.03 16.08 16.59 17.20 R.E. 16.33 17.38 18.28 18.47 (2) R.E. 16.33 17.24 18.08 18.24 (3) R.E. 18.03 19.09 20.07 20.28 R.E. 19.33 20.40 21.34 21.51

R.E. 21.03 22.08 22.57 23.16

(1) No circula diumenges i festius.(2) Només circula els dissabtes, diumenges i festius.(3) No circula els dissabtes, diumenges i festius.

T E L È F O N S D ' I N T E R È S

SEGURETATMossos Trànsit ................................... 088

Guàrdia Civil ..................................... 062

Comissaria de Policia .......... 977 440 447

Avisos Urgents ................................... 091

Bombers............................................. 085

URGÈNCIES GENERALITATPOLICIA, AMBULÀNCIES I BOMBERS 112

ESTACIÓ L'AMPOLLA - PERELLÓ - DELTEBRETortosa Tarragona Barcelona

Tren Tortosa L'Ampolla Tarragona Barcelona Obv. Sants R.E. 6.05 6.23 7.11 8.11 (1) R.E. 6.12 6.33 7.25 8.40 (2) R.E. 7.48 8.06 8.56 10.10 R.E. 9.18 9.39 10.27 11.40 R.E 10.49 11.06 11.54 13.09 R.E. 13.24 13.43 14.31 15.37 (3) R.E. 13.45 14.02 14.45 15.41 (1) R.E. 15.53 16.12 16.58 18.10 R.E. 17.25 17.42 18.32 19.40 R.E. 18.08 18.24 19.24 20.37 (4) R.E. 18.50 19.10 19.57 21.07 R.E. 19.23 19.45 20.39 21.43 (4) R.E. 19.36 19.57 21.00 22.10 (5) R.E. 19.52 20.14 21.06 22.14 (6)

Direcció: Francesc ArasaEditorial: Ernest Plans i ColoméCol·laboradors habituals:Lluís Bultó, Manel Aguilar, Mireia Curto Perelló,Guillem Comí, Paco Cabrera, Roser Martí Cid, Oriol Borrás i Gemma Caballé.

SERVEI ELÈCTRICEléctrica del Ebro ................ 977 460 016FECSA (avaries) .................. 902 536 536

TRANSPORTSEst. RENFE l'Ampolla......... 977 460 705Renfe ................................... 902 240 202Autobusos Carrera ............... 977 823 143Autobusos Hife .................... 902 119 814Taxi ...................................... 628 897 462

677 556 136

ALTRESCorreus .................................. 977 460 401Parròquia................................ 977 460 057DNI ........................................ 902 247 364Serveis Funeraris iCementiri Municipal .............. 687 965 774Tanatori Remsa ...................... 902 160 438Veterinari ............................... 607 084 496

SANITATCAP l'Ampolla....................... 977 460 601Farmàcia Curto i Balagué ...... 977 593 337Farmàcia del Port ................... 977 460 680CAP l'Aldea ........................... 977 451 213Ambulatori ............................. 977 501 797H. Verge de la Cinta ............... 977 519 100Ambulàncies Baix Ebre ....................... 112Creu Roja local ...................... 977 593 030

ENSENYAMENTCEIP Mediterrani .................. 977 460 151Llar d'Infants .......................... 977 460 765

SERVEI MUNICIPAL D'AIGÜESGestagua ................................ 977 593 077Gestagua (urgències) ............. 690 634 858

Disseny: Xavier CaballéFotos: Digital Ebre, cedides i arxiuEdita: Ajuntament de l'AmpollaDipòsit Legal: T-655/91Imprimeix: Jordi Dassoy, impressor - Sant Carles de la Ràpita

MARINADANúm. 138

Informació General · Pàgina 2

(1) No circula els dissabtes, diumenges i festius. (2) Només circula els dissabtes.(3) Només circula els dissabtes, diumenges i festius.(4) Només circula diumenges i festius del 30/03 al 26/10.(5) No circula diumenges i festius.(6) Només circula diumenges i festius. Para en port Aventura fi ns el 06/04.

Han tornat les Festes Majors i hem pogut gaudir tots plegats d’unes bones festes, plenes d’actes de bon matí fi ns gairebé arribada la matinada, amb foc i aigua, amb tot tipus de músiques, per als més menuts i els més grans, amb quintos i pubilles, i també, com no, amb els actes religiosos que perto-quen per tal d’honrar la fi gura del nostre patró Sant Joan Baptista.

Coincidint el 20 de juny amb el Dia Mundial de les persones refugiades, em sembla molt encertada la proposta que ha realitzat Càritas de l’Ampolla amb els diners de les ofrenes recollides que aniran destinats a ajudar a aquelles persones que no tenen cap més remei que fugir de casa seva per tal de salvar la vida i accedir a una seguretat que fi ns a dia d’avui se’ls hi ha estat negada. Cal tenir en compte que cap país europeu es troba entre els deu primers que més persones refugiades acullen.

Actualment existeixen 65,3 milions de persones desplaçades al món que fugen de la guerra o de les persecucions segons l’informe que ACNUR va publicar el passat 20 de juny. El nombre de desplaçats al món ha augmentat en cinc anys, des del 2011, un 54% hi suma la xifra més alta i preocupant des de la Segona Guerra Mundial. Creu Roja i Oxfam Intermón denuncien la vulneració dels drets i la dignitat de les persones com a conseqüència de les polítiques migratòries que duu a terme la Unió Europea.

Vist el pa que s’hi dóna, no puc menys que felicitar aquesta iniciativa de Càritas de l’Ampolla i encoratjar-los a seguir treballant en aquesta línia.

Ernest Plans Colomé

Editorial

Acords Municipals · Pàgina 4

Junta de Govern29 de març de 2016DESPATX OFICIAL.ADIF.Es dóna compte a la Junta de Govern de la resposta d’ADIF a la petició d’informe de l’Ajuntament sobre descripció i planifi cació del corredor del Mediterrani. Diu que els treballs previstos en el que fa referència a les obres del corredor del Mediterrani, només afecten a l’equipament de la infraestructura, sense que impliqui cap modifi cació respecte el traçat i la plataforma ferroviària. La Junta es dóna per assabentada.

INSTÀNCIES I PETICIONS. Eusebio Corrales Garcia.La Junta de Govern acorda per unanimitat:AUTORITZAR LA TRAMISSIÓ a favor del Sr. Eusebio Cor-rales Garcia, de l’autorització municipal per a ocupar la parada 17 del Mercat Setmanal fi ns al 31.12.2019.Secrets L’A.S’ACORDA, per unanimitat:Autoritzar a JOSÉ LUIS ABELLAN YUSTE per a ocupar dos aparcaments al carrer Menorca de l’Ampolla a la part confrontant del seu establiment Secrets L’A, el proper dia 23 d’abril de 2016, amb motiu de la festivitat de Sant Jordi. Coordinador Ampolla per la Independència.S’ACORDA, per unanimitat de tots els membres que legal-ment la composen: Concedir el permís que se sol·licita, així com la cessió de les taules i la carpa.

LLICÈNCIES URBANÍSTIQUESExpt. 23/2016. David T.R. Concedida.

ASSUMPTES ECONÒMICSAprovació, si escau, de subscriure un contracte de serveis amb SEPROANIMAL SL.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:APROVAR la contractació amb la mercantil SEPROANI-MAL SL., del servei de recollida i control dels animals de companyia abandonats, perduts o ensalvatgits, segons la proposta presentada i que consta a l’expedient, en la moda-litat econòmica B que inclou un preu anual de 4.000,00 € més l’IVA, fi ns un màxim de 40 serveis, i la resta a un preu unitari de 100,00 € més l’IVA. La duració del contracte es preveu per a 1 any. Aprovació, si escau, contracte de subministra-ment per a l’adquisició d’una barana d’acer inoxidable per a la pujada del Barranc de Cer-vera a l’Av. Sant Joan.– ASENSIO SOL SCP amb un pressupost de 1.670,41 € (IVA inclòs).– RUBIALES & CALLAU SL amb un pressupost de 1.702,47 € (IVA inclòs).– SERRALLERIA EN GENERAL BAIX EBRE S.L. amb un pres-supost de 1.004,22 € (IVA inclòs).La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:ADJUDICAR el contracte de subministrament per l’adquisició i instal·lació d’una barana d’acer inoxidable per a la pu-

jada del Barranc de Cervera a l’Av. de Sant Joan segons el pressupost que consta a l’expedient a SERRALLERIA EN GENERAL BAIX EBRE S.L. pel preu de 1.004,22 €

ALTRES.Expt. A.E. 2/2016. Cristian Salaet Ventura (Règim de comunicació prèvia Activitat recreativa no permanent desmuntable).La Junta de Govern per unanimitat, ACORDA:DONAR PER REALITZAR EL RÈGIM DE COMUNICACIÓ PRÈVIA presentat pel SR. CRISTIAN SALAET VENTURA i autorització per a instal·lar un remolc tipus xurreria durant l’estiu 2016 amb emplaçament al carrer Rall (Barranc de Salomó) de l’Ampolla.Expt. A.E. 3/2016. Enriqueta Ventura Fornós (Règim de comunicació prèvia Activitat recreativa no permanent desmuntable).La Junta de Govern per unanimitat, ACORDA:DONAR PER REALITZAR EL RÈGIM DE COMUNICACIÓ PRÈVIA presentat per la Sra. ENRIQUETA VENTURA FOR-NÓS i autorització per a la instal·lació de llits elàstics, remolc de boles i tobogan infl able durant les festes del Carme amb emplaçament al carrer Rall (Barranc de Salo-mó) de l’Ampolla.Aprovació, si escau, Plec de clàusules tècniques i administratives per a la contractació en pro-cediment obert amb publicitat, i en tramitació ordinària, de la concessió de l’explotació del servei de temporada de paddle surf a la platja Avellanes de l’Ampolla durant l’any 2016.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: Aprovar el Plec de clàusules tècniques i administratives que regirà la concessió d’explotació del servei de temporada de PADDLE SURF de la platja de les Avellanes a l’Ampolla durant l’any 2016.

Junta de Govern4 d'abril de 2016DESPATX OFICIAL.Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.Envien informe favorable per poder realitzar la senyalit-zació informativa i miradors paisatgístics a les Basses del Mig i de les Clotes.

INSTÀNCIES I PETICIONS. Enric S.D.S’ACORDA, per unanimitat:AUTORITZAR A ENRIC S. D. per ocupar una plaça d’aparcament al carrer Sol, núm. 12 de l’Ampolla, durant l’execució de les esmentades obres. Signifi car-li que haurà de delimitar l’espai ocupat per tal de garantir la seguretat del trànsit rodat.Òscar A. A.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Acceptar la substitució de la instal·lació de les plaques


solars per a la producció d’aigua calenta sanitària per sistema basat en aerotèrmia.

LLICÈNCIES URBANÍSTIQUESExpt. 22/2016. Joaquín Ll.S. Concedida.Expt. 27/2016. Antonio C. G. Ajornada.

ASSUMPTES ECONÒMICSAnnex al Conveni marc en matèria de serveis socials i benestar i altres programes relatius al Benestar Social – Servei ajuda a domicili entre el Consell Comarcal del Baix Ebre i l’Ajuntament de l’Ampolla.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Aprovar l’Annex per al 2016 al Conveni marc en matèria de serveis socials i benestar i altres programes relatius al Benestar Social – Servei ajuda a domicili entre el Consell Comarcal del Baix Ebre i l’Ajuntament de l’Ampolla, essent l’aportació de l’Ajuntament de 3.411,71 €.Consell Comarcal del Baix Ebre. Es dóna compte a la Junta de govern de la liquidació del municipi de l’Ampolla en relació al transport dels alumnes d’ensenyament secundari del curs 2015-2016, sent la despesa que ha de satisfer l’ajuntament de 1.380,00 €. La Junta de govern acorda per unanimitat aprovar la despesa.APROVACIÓ SI ESCAU, D’ADJUDICAR EL CON-TRACTE DEL SERVEI NETEJA PLATGES I ITINERARI BASSA DE LES OLLES.Puntuació dels Criteris que depenen d’un Judici de Valor: 1.- SERVEIS INTEGRALS FINQUES URBANES S.L. 18 punts2.- CONSTRUCCIONS CURTO AIXA S.L. 25 puntsUn cop feta pública la puntuació anterior es procedeix a l’obertura del sobre C, que dóna el següent resultat: 1.- SERVEIS INTEGRALS FINQUESURBANES S.L. 68.326,00 € (més l’IVA)2.- CONSTRUCCIONSCURTO AIXA S.L. 65.800,00 € ( més l’IVA)De l’anterior resulta la següent puntuació fi nal

La Junta de Govern acorda per unanimitat:ADJUDICAR el contracte del servei de neteja platges i itinerari de la Bassa de les Olles a la mercantil CURTO AIXA S.L. d’acord amb el Plec de Clàusules administratives i tècniques i l’oferta presentada pel preu de 65.800,00 € (més IVA), pel període de 2 anys, sent prorrogable a voluntat d’ambdues parts 1 any més.Aprovació, si escau, contracte de subministra-ment per a l’adquisició dels productes de pintura per al manteniment de la senyalització horit-zontal viària (passos de vianants, guals, línies contínues).

La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:ADJUDICAR el contracte de subministrament dels productes per al manteniment de la senyalització horitzontal viària, a ANTONIO MARTÍNEZ CARBONELL, segons el pressupost que consta a l’expedient a pel preu de 8.931,37 €.ALTRES.Expt. 40/2016. Merca Amistad S.L. (Règim de comunicació prèvia Activitat).La Junta de Govern per unanimitat ACORDA:Donar per complimentat el RÈGIM DE COMUNICACIÓ presentat per MERCA AMISTAD S.L. per la instal·lació d’un LOCAL DESTINAT A BASAR XINÈS, a l’Av. Generalitat núm. 9, baixos, de l’Ampolla.Expt. 16/2016. Enric Sabater Cabrera (Comuni-cació prèvia activitat al local destinat a Gestoria Administrativa).La Junta de Govern per unanimitat, ACORDA:Fer constar davant l’interessat que l’Ajuntament de l’Ampolla es dóna per assabentat que amb efectes de 4 d’abril de 2016, el SR. ENRIC SABATER CABRERA, ha començat a exercir legítimament l’activitat innòcua classi-fi cada a l’annex I, activitat sotmesa a règim de declaració responsable 6920, activitat de comptabilitat, tenidoria de llibres, auditoria i assessoria fi scal al local situat al carrer Palangre, núm. 4 baixos de l’Ampolla.

Junta de Govern18 d'abril de 2016INSTÀNCIES I PETICIONS. Ampolla per la Independència.Es dóna compte a la Junta de Govern de l’escrit que presen-ta el Sr. Joan-Esteve Guillaumet, coordinador de l’Ampolla per la Independència, diu que han acordat organitzar el Correllengua, aquest any dedicat a l’escriptora Montserrat Roig, formant part dels actes de la Setmana Cultural de l’escola Mediterrani, col·laboren amb l’AMPA i l’equip pedagògic de l’Escola.La Junta acorda, per unanimitat:Concedir l’autorització i col·laborar amb l’Ampolla per la Independència.Avelina Cabrera González.La Junta de Govern tenint en compte que es tracta d’un únic dia i festivitat de Sant Jordi, ACORDA, per unanimitat de tots els membres que legalment la composen, CONCEDIR l’autorització.Júlia Margalef Gil.La Junta de Govern tenint en compte que es tracta d’un únic dia i festivitat de Sant Jordi, ACORDA, per unanimitat de tots els membres que legalment la composen, CONCEDIR l’autorització.Pilar L.L.S’acorda per unanimitat:Concedir a la Sra. PILAR L.L. la targeta d’aparcament per a persones amb disminució en la modalitat de titular


no conductor de vehicle. Fer-li constar que la targeta és personal i intransferible.Angeles B. G.S’acorda per unanimitat:Concedir a la Sra. Angeles B.G. la targeta d’aparcament per a persones amb disminució en la modalitat de titular no conductor de vehicle. Fer-li constar que la targeta és personal i intransferible.Club Tir L’Ampolla.S’ACORDA, per unanimitat: INFORMAR favorablement la tirada al plat sol·licitada pel CLUB DE TIR L’AMPOLLA dels dies 21, 22, 23, 24, 25 i 26 juny del 2016 amb motiu de les festes de Sant Joan i els dies 14, 15, 16 i 17 de juliol amb motiu de les festes del Carme al polígon 39 parcel·la 222.Familiars Jaume Ballesté.Donat compte a la Junta de la instància presentada pels familiars de Jaume Ballesté proposant incloure en el nomen-clàtor de carrers i places de la vila el seu nom, S’ACORDA:Comunicar als peticionaris que es deixa sobre la taula la proposta presentada i s’estudiarà la mateixa.David M.B.S’ACORDA, per unanimitat:Primer.- AUTORITZAR A DAVID M. B. per ocupar una plaça d’aparcament a l’Av. l’Ampolla, núm. 19 baixos, 3a de l’Ampolla, durant l’execució de les esmentades obres.

LLICÈNCIES URBANÍSTIQUESExpt. 28/2016. Ramon C.G. ConcedidaExpt. 29/2016. Abderrahim H. AjornadaExpt. 30/2016. Pedro T.C. ConcedidaExpt. 31/2016. Cristian Jean M.B. ConcedidaExpt. 33/2016. Alejo H.M. AjornadaExpt. 34/2016. Joan Carles P.C. ConcedidaExpt. 35/2016. Joachim R. DenegadaExpt. 36/2016. Joan Antoni S.M. ConcedidaExpt. 39/2016. Pere S.M. ConcedidaExpt. 40/2016. Raul C.R. ConcedidaExpt. 37/2016. Charles B.A. ConcedidaExpt. 42/2016. Joan S.P. ConcedidaModifi cat Expt. 74/2014. Joan S.P. ConcedidaGas natural distribución SDG S.A. ConcedidesObres: Obertura d’1 cata sobre vorera i calçada de 7 x 0,4 metres quadrats en total, per connexió d’1 ramal per a subministrar gas natural a nous abonats.Carrer Lleida, núm. 6Obertura d’1 cata sobre vorera i calçada de 20 x 0,4 metres quadrats en total, per connexió d’1 ramal per a subministrar gas natural a nous abonats.Carrer Girona, núm. 5Obertura de rasa de 104 metres linials en total, per connexió de 2 escomeses per a subministrar gas natural a nous abonats.Carrer Mateu PiñanaExpt. 41/2016. Joan Miquel C. Ll. Concedida

ASSUMPTES ECONÒMICSAprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del servei de lloguer de cabines de WC a les platges municipals durant la temporada d’estiu 2016.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Contractar el servei de LLOGUER DE CABINES DE WC A LES PLATGES MUNICIPALS I FORRAR-LES AMB FUSTA DURANT LA TEMPORADA D’ESTIU 2016, mitjançant el procediment del contracte menor, per a portar a terme els esmentats treballs PRONTOSERVIS S.L., per un import de 14.701,50 €, del dia 20 de maig de 2016 fi ns al 18 d’octubre de 2016.

APROVACIÓ SI ESCAU, D’ADJUDICAR EL CON-TRACTE DE LA POSTA A DIPOSICIÓ DE MA-QUINÀRIA PESADA DE CONSTRUCCIÓ I OBRES PÚBLIQUES AMB CONDUCTOR.1.- MARIO PONS RAMÍREZ.2.- EXCAVACIONS LABORIA S.L.3.- EXCAVACIONS I MOVIMENTS DE TERRA JUAN MA-NUEL FRANCH MUÑOZ S.L.

La Junta de Govern acorda per unanimitat:ADJUDICAR el contracte del servei de la posta a disposició de maquinària pesada de construcció i obres públiques amb conductor a la mercantil EXCAVACIONS I MOVI-MENTS DE TERRA JUAN MANUEL FRANCH MUÑOZ S.L. d’acord amb el Plec de Clàusules administratives i tècni-ques i l’oferta presentada pel preu de 39.000,00 € IVA inclòs, pel període de 2 anys, sent prorrogable a voluntat d’ambdues parts 2 any més.

ALTRES.Expt. 3/2016. Interhome 19 S.L. (Comunicació prèvia activitat al local destinat a l’activitat de operador turístic).La Junta de Govern per unanimitat, ACORDA:Fer constar davant l’interessat que l’Ajuntament de l’Ampolla es dóna per assabentat que amb efectes de 4 d’abril de 2016, INTERHOME 19 S.L, ha començat a exercir legíti-mament l’activitat d'operador turístic amb una superfície inferior a 500 m2, classifi cat a l’annex I, activitat sotmesa a règim de declaració responsable (6330), al local situat a l’Av. Marítima Ramon Pous, núm. 10 baixos de l’Ampolla.Llicència ús privatiu de plaça de pàrking al Bar-ranc de Cervera.La Junta de Govern per unanimitat ACORDA:CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE LA PLAÇA núm. 34 del pàrking del Barranc de Cervera a Ramon S.P.


Llicència ús privatiu de plaça de pàrking al Bar-ranc de Cervera.La Junta de Govern per unanimitat ACORDA:CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE LA PLAÇA núm. 32 del pàrking del Barranc de Cervera a Núria S.R.

Junta de Govern25 d'abril de 2016INSTÀNCIES I PETICIONS. Societat de caçadors La Boquera de Camarles.S’ACORDA, per unanimitat: INFORMAR favorablement la tirada al plat sol·licitada per la SOCIETAT DE CAÇADORS LA BOQUERA DE CAMARLES dels dies dies 26, 27, 28, 29 i 30 de juliol del 2016 amb motiu de les festes de Sant Jaume al polígon 39 parcel·la 222, als efectes del que disposa l’apartat 4 de l’article anteriorment transcrit.

LLICÈNCIES URBANÍSTIQUESExpt. 45/2016. Remedios M.F. ConcedidaExpt. 46/2016. Jesús A.G. ConcedidaExpt. 47/2016. Alain B. ConcedidaExpt. 48/2016. Michel B. ConcedidaPròrroga llicència expedient 29/2013. Llorenç M. P. ConcedidaASSUMPTES ECONÒMICS.APROVACIÓ SI ESCAU, D’ADJUDICAR EL CON-TRACTE DEL SERVEI DE NETEJA DE DIVERSES DE-PENDÈNCIES MUNICIPALS. 1.- MABE 2004, SL. 2.- MULTISERVEIS NDAVANT SL. 3.- LIMPIEZAS GONZALEZ S.L. 4.- JOIMA SERVEIS DE NETEJA I MANTIMENT CB. 5.- BRÓCOLI S.L. 6.- LA BRUIXA NGM S.L. 7.- TECNICAS Y SISTEMAS DE CONSERVACIÓN S.A. 8.- MANUEL COLOMINES MOLINÉ. 9.- ALLOZA GONZÀLEZ NET SLU. 10.-I DECAS SERVICIOS Y MANTENIMIENTOS SL. 11.- CASANET L’AMPOLLA SL.

La Junta de Govern acorda per unanimitat:ADJUDICAR el contracte del servei de neteja de diver-ses dependències municipals a la mercantil CA SA NET

L’AMPOLLA S.L. d’acord amb el Plec de Clàusules adminis-tratives i tècniques i l’oferta presentada pel preu de 82.000 € més l’IVA, pel període de 2 anys.

ALTRESLlicència ús privatiu de plaça de pàrking al Bar-ranc de Cervera.La Junta de Govern per unanimitat ACORDA:CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE LA PLAÇA núm. 31 del pàrking del Barranc de Cervera a Vanesa P.M.

ALTRESLlicència ús privatiu de plaça de pàrking al Bar-ranc de Cervera.La Junta de Govern per unanimitat ACORDA:CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE LA PLAÇA núm. 25 del pàrking del Barranc de Cervera a Jean P.G.

ALTRESLlicència ús privatiu de plaça de pàrking al Bar-ranc de Cervera.La Junta de Govern per unanimitat ACORDA:CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE LA PLAÇA núm. 14 del pàrking del Barranc de Cervera a Alfonso C.R.

Junta de Govern2 de maig de 2016DESPATX OFICIAL.Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja.Trameten acord de la Junta de Govern sobre la col·laboració de l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil del municipi en el XIIè IRONCAT - CAMPIONAT DE CATALUNYA DE TRIATLÓ.Direcció General de Policia.Trameten acta de manifestació d’abocament de runa fi nca particular de l’Ampolla polígon 89 parcel·la 56.

LLICÈNCIES URBANÍSTIQUESEndesa distribución Eléctrica SLU. ConcedidaObres: Obertura de rasa al carrer Eudald Pedrola núm. 43-49 amb la fi nalitat de millorar i adequar la xarxa de terres del CT SD116.Expt. 49/2016. Meritxell J.Ll. ConcedidaExpt. 50/2016. Joan A.S. ConcedidaExpt. 51/2016. Francisco C.B. ConcedidaExpt. 52/2016. Buildingcenter SAU. ConcedidaExpt. 53/2016. Mariano P.B. ConcedidaExpt. 54/2016. Rosa Maria B.R. ConcedidaASSUMPTES ECONÒMICS.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:ADJUDICAR el contracte de subministrament dels elements de la senyalització de la zona de Platja de l’Arenal de l’Ampolla a RULL SPR S.L., segons el pressupost que consta a l’expedient de 4.924,70 €


Aprovació, si escau, contracte d’obres per a pin-tar la senyalització horitzontal viària (passos de vianants, guals, línies contínues).La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:ADJUDICAR el contracte d’obres per pintar la senyalització horitzontal viària, a FACO PINTORS S.L., segons el pres-supost que consta a l’expedient a pel preu de 5.808,00 €Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte d’obres de reparació dels desperfectes i avaries de la piscina municipal.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Contractar les obres de reparació dels desperfectes i avaries de la piscina municipal, mitjançant el procediment del contracte menor, a MULTISERVEIS BENET S.L., segons el pressupost que consta a l’expedient, per un import de 6.001,60 €.

Junta de Govern9 de maig de 2016DESPATX OFICIAL.Departament del Territori i Sostenibilitat.Servei de Costes.Donat compte a la Junta de la sol·licitud d’informe per part del Servei de Costes en relació a la petició del Sr. Rafael Pérez López per fer la seva cerimònia civil a la platja dels Pinets el proper dia 11 de juny de 2016 de les 12.00 h a les 14.00 h, S’ACORDA, per unanimitat de tots els membres que legalment la composen: INFORMAR FAVORABLEMENT.

LLICÈNCIES URBANÍSTIQUESEndesa distribución Eléctrica SLU. ConcedidaObres: Estesa de línia aèria de baixa tensió per a nou subministrament.Expt. 119/2015. Elvira A.M., Eugènia C.A., i Mª Cinta M.A. Concedida

ASSUMPTES ECONÒMICS.Consell Comarcal del Baix Ebre.En relació amb el transport dels alumnes d’ensenyament secundari postobligatori del l’Ampolla per al curs escolar 2015-2016, d’acord amb el preu públic aprovat pel Con-sell Comarcal, l’import que correspon a l’Ajuntament per al període de gener-març és de 1.048,00 €.

APROVACIÓ SI ESCAU, D’ADJUDICAR EL CON-TRACTE DELS SERVEIS DE VIGILÀNCIA, SALVAMENT I SOCORRISME A LES PLATGES DEL MUNICIPI DE L’AMPOLLA I LA PISCINA MUNICIPAL, I SERVEI D’AMBULÀNCIA I SOCORRISME DURANT LA CELEBRACIÓ DELS CORREBOUS EN FESTES I DE L’IRONCAT.

1.- SERVITUR SALVAMENT S.L.2.- CRUZ ROJA ESPAÑOLA

La Junta de Govern acorda per unanimitat:ADJUDICAR el contracte dels serveis de vigilància, salva-ment i socorrisme a les platges del municipi de l’Ampolla i la piscina municipal, i servei d’ambulància i socorrisme durant la celebració dels correbous en festes i de l’Ironcat a CRUZ ROJA ESPAÑOLA d’acord amb el Plec de Clàusules administratives i tècniques i l’oferta presentada pel preu de 102.000,00 €/anuals (més IVA), pel període de 2 anys.

Junta de Govern23 de maig de 2016DESPATX OFICIAL.Junta Directiva de l’handbol Club Perelló.La Junta Directiva de l’handbol Club Perelló agraeix a l’Ajuntament haver-los cedit les instal·lacions esportives de l’Ampolla per a realitzar els entrenaments de l’equip sènior femení i el partit de categoria infantil durant els dies en què es seu pavelló estava ocupat per Firabril.

INSTÀNCIES I PETICIONS. Museu de la Mar de l’Ebre.Donat compte a la Junta de govern de la petició que fan des del Museu de la Mar de l’Ebre de Sant Carles de la Ràpita, que estan desenvolupant un interactiu per a l’exposició permanent del museu, i demanen si l’Ajuntament com a dipositari dels fons del fotògraf Andreu Capera i de part del fons Eudald Pedrola, els deixaria reproduir alguna d’aquestes fotografi es per mostrar aspectes de l’interactiu sobre els ofi cis del mar que estan realitzant. La Junta de Govern acorda deixar reproduir les fotografi es, però haurà d’indicar l’autor i que l’Ajuntament té el dipòsit.

L’Ampolla per la Independència.Es dóna compte de la petició que ha presentat l’Ampolla per la Independència, dient que amb motiu de l’acte organitzat pel seu IV aniversari, demanen la cessió de la Sala de la Biblioteca Municipal per a fer diversos parlaments el dia 17 de juny a les 20 hores. La Junta de Govern acorda per unanimitat autoritzar l’ocupació sol·licitada.

ALTRES.Llicència ús privatiu de plaça de pàrking al Bar-ranc de Cervera.La Junta de Govern per unanimitat ACORDA:CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE LA PLAÇA núm. 21 del pàrking del Barranc de Cervera a Santiago R.R.


APROVACIÓ SI ESCAU, D’ADJUDICAR EL CON-TRACTE DE CONCESSIÓ DE L’EXPLOTACIÓ DEL SERVEI DE TEMPORADA DE PADDLE SURF A LA PLATJA A LES AVELLANES DE L’AMPOLLA DURANT L’ANY 2016.

1.- MARC MIRALLES TORTOSA2.- DANIEL BARRANCO REYES

La Junta de Govern acorda per unanimitat:

ADJUDICAR la concessió de l’explotació del servei de temporada de paddle surf a la platja de les Avellanes de l’Ampolla durant l’any 2016 a MARC MIRALLES TORTOSA, d’acord amb el plec de clàusules tècniques i administratives i l’oferta presentada pel preu de 2.500 €.

Llicència ús privatiu de plaça de pàrking al Barranc de Cervera.

La Junta de Govern per unanimitat ACORDA:

CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE LA PLAÇA núm. 24 del pàrking del Barranc de Cervera a Aurora F.S.

Llicència ús privatiu de plaça de pàrking al Bar-ranc de Cervera.La Junta de Govern per unanimitat ACORDA:CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE LA PLAÇA núm. 7 del pàrking del Barranc de Cervera a Juan Miguel B.F.

Junta de Govern30 de maig de 2016INSTÀNCIES I PETICIONS. Juan Piñana Capera.

S’acorda per unanimitat:AUTORITZAR l’activitat complementària de música en direc-te el dia 23 de juny i 16 de juliol, sense causar molèsties als veïns i sempre que el local compleixi les condicions de seguretat i d’insonorització.

LLICÈNCIES URBANÍSTIQUESGas natural distribución SDG S.A. Concedida

Obres: Obertura d’1 cata sobre vorera i calçada de 2 x 0,4 metres quadrats en total, per connexió d’1 ramal per a subministrar gas natural a nous abonats.Carrer Mig, núm. 6 local.Expt. 33/2016. Alejo H.M. ConcedidaExpt. 56/2016. Correus. ConcedidaExpt. 57/2016. Mª José P.G. ConcedidaExpt. 57/2016. Rosa Maria B.R. ConcedidaExpt. 59/2016. Ramon A.M. ConcedidaExpt. 60/2016. Jesús Luis M. del A. ConcedidaExpt. 62/2016. Comunitat Propietaris Aparta-ments Jardimar III. Concedida

ASSUMPTES ECONÒMICS.Aprovació, si escau, del contracte de serveis per fi scalitzar la cessió de l’EDAR del PP12 i PP13 i traspàs a l’ACA.La Junta de Govern acorda per unanimitat:Contractar a PONENT ENGINYERS S.L. per a seguir el procediment de cessió a l’Ajuntament de l’EDAR PP12 i PP13, i traspàs posterior a l’ACA, segons l’oferta presen-tada que ascendeix a 1.944,00 € més l’IVA.

ALTRES.Llicència ús privatiu de plaça de pàrking al Bar-ranc de Cervera.La Junta de Govern per unanimitat ACORDA:CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE LA PLAÇA núm. 20 del pàrking del Barranc de Cervera a Josep P.B.Llicència ús privatiu de plaça de pàrking al Barranc de Cervera.La Junta de Govern per unanimitat ACORDA:CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE LA PLAÇA núm. 28 del pàrking del Barranc de Cervera a Maria F.C.

Aprovació, si escau, del plec de clàusules tècni-ques-administratives particulars per a la presta-ció del servei d’assistència tècnica informàtica de la gestió i manteniment del sistemes informàtics de l’Ajuntament de l’Ampolla, mitjançant proce-diment negociat.Acords tenen caràcter executiu i posen fi a la via admi-nistrativa.La Junta de Govern ACORDA per unanimitat:Aprovar el PLEC DE CLÀUSULES TÈCNIQUES-ADMINIS-TRATIVES PARTICULARS PER A LA PRESTACIÓ DEL SERVEI D’ASSISTÈNCIA TÈCNICA INFORMÀTICA DE LA GES-TIÓ I MANTENIMENT DEL SISTEMES INFORMÀTICS DE L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA, mitjançant procediment negociat sense publicitat, per import de 14.400,00 €/anuals i 3.024,00 € d’IVA.

Ajuntament · Pàgina 10

Nova embarcacióAquesta any l’Ajuntament de l’Ampolla, ha invertit en una nova embarcació, per dur a terme la senyalització de les platges, amb la voluntat de donar un millor servei. Tanmateix podrà ser utilitzada per altres tasques.

Turisme · Pàgina 11Visita Sr. Josep Rull Andreu, Visita Sr. Josep Rull Andreu, conseller de Territori i conseller de Territori i sostenibilitat a la Planta sostenibilitat a la Planta del Consorci d'Aigües del Consorci d'Aigües a l'Ampollaa l'Ampolla

Entitats · Pàgina 12

L’Associació Cultural Sant Jordi informa

El dissabte 30 d’abril es va realitzar una sortida al delta de l’Ebre per descobrir aus migratòries, des de diferents indrets vam poder observar i fotografi ar gran nombre d’espècies diferents.El 6 de maig a la biblioteca es van projectar fotos que van realitzar els participants de totes les sortides realitzades ante-riorment, la gran majoria d’una alta qualitat.El 21 de maig vam anar d’excursió a pujar fi ns “La Fora-dada” una bonica muntanya situada al Montsià amb unes espectaculars vistes del delta de l’Ebre.El 27 de maig a la biblioteca, es va presentar el llibre “La societat noviolenta. Converses amb Pepe Beunza” de Pere Ortega, un llibre que relata l’experiència del primer insubmís polític a l’Estat espanyol.I per fi nalitzar el trimestre, el divendres 10 de juny l’Elena Solé ens va presentar el seu llibre “Ànimes de Vidre”, on ens parla d’una història de quatre personatges, que a través de les seves vides, van desvetllant els secrets de les seves expe-riències vitals.


Club de Pensionistes de l'AmpollaFesta MajorAquest any la néta del nostre company de junta, Joan Pérez, l'Ainoha Fernández Pérez, serà la pubilla que ens represen-tarà a la Festa Major.També al dinar de les Persones Grans de l'Am-polla, rebran la placa d'homenatge pels seus 87 anys, Antonia Rodríguez Molina, Marcelo Colomines Navarro i Maria Dolcet Ribas.

Notícies de juntaVolem recordar de nou als socis, que aquells que encara no han fet efectiu el rebut de l'any, el tenen a la seva disposició a les

ofi cines del club, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.

Fets socialsEl passat dia 5 de maig, es va fer una sortida comercial, desplaçant-se 42 persones a Cervera, on vàrem poder vi-sitar la bonica Universitat, el barri jueu i altres edifi cis em-blemàtics de la ciutat, i a continuació vam gaudir d'un bon dinar i una estona de ball que va fer que passéssim un bon dia.També hem programat les habituals sortides a les muscleres que seran els dies 23 de juliol i el 20 d'agost.


Diada dels Tres TombsEl passat 24 d’abril es va celebrar la 18a edició dels Tres Tombs a L’Ampolla. La participació total va ser de 133 cavalls de muntura i 39 carros, donant així un resultat de tot un èxit de festivitat i sense cap incident a remarcar.Enguany hem tingut la satisfacció de presentar l’estendard de l’associació al nostre poble.Com ja va sent tradició de tots els anys, durant el dinar de la festa, i en presència de tots els assistents, es va celebrar el sorteig de la rifa dels Tres Tombs 2016, sortint com a afortunats: Primer premi: Georgina Cardona Navarro de Deltebre amb el número 551, guanyadora d’un menú per a dues persones al Restaurant Lo Goleró valorat en 70€.

“Presentació de l’estendard, per part d'alguns dels membres de la junta”

Segon premi: Cecilia Cardona Bonet de Deltebre amb el número 428, i va guanyar un menú per a dues persones a degustar a la pizzeria La Roca Plana valorat en 60€.Tercer premi: Cinta Albajes Figuerola de Reus, premiada amb un menú per a dues persones a degustar al Frankfurt Tere, valorat en 50€.Acte seguit es van sortejar tots els lots regal dels comerços col·laboradors entre tots els assistents al dinar.Des de la Junta directiva volem donar les gràcies un any més, al nostre Ajuntament, socis i col·laboradors i en espe-cial als participants que fan que aquesta festa sigui possible.

Junta directiva de l’Associació Amics del Cavall de L’Ampolla


El passat dia 8 de maig es va celebrar a Castellbisbal la Trobada Nacional organitzada per la Federa-ció Catalana dels Tres Tombs, a la qual pertany la nostra associació i vàrem tenir la satisfacció d’anar a lluir el nostre recent estrenat estendard representant l’Associació Amics del Cavall de l’Ampolla.

Trobada Nacional dels Tres Tombs


Subcampiones de Catalunya i molt més...La temporada 2015/2016 ha estat un període difícilment igualable pel que fa a guardons esportius aconseguits per les gimnastes del CGR L’Ampolla. Després d’uns mesos d’intensos entrenaments, han arribat els fruits de l’esforç i la dedicació a aquesta disciplina, gens fàcil i que requereix d’un compromís seriós per part de xiquetes, entrenadores, pares i mares. Continua creixent el nombre d’infants i joves que practi-quen la gimnàstica rítmica al CGR L’Ampolla, el que ens omple d’orgull i de ganes de continuar treballant per elles. I és precisament per això, que aquesta temporada hem tingut més xiquetes a nivell de competició. Comptàvem amb quatre conjunts en diferents categories i amb 10 gimnastes a nivel individual.A la competició territorial, Terres de l’Ebre, els guardons aconseguits han estat:

- Conjunt prebenjamí B: 2s classifi cades- Conjunt benjamí B: 1s classifi cades- Conjunt aleví B: 1s classifi cades- Conjunt aleví A: 1s classifi cades- Andrada Nicorescu: 2a classifi cada- Carla LLambrich: 2a classifi cada- Carla Estorach: 4a classifi cada- Dúnia Climent: 4a classifi cada- Tània Bacas: 3a classifi cada- Ainhoa Pitarque: 4a classifi cada- Nàdia Climent: 3a classifi cada- Emma Serral: 4a classifi cada


A la fi nal provincial, les posicions aconseguides han estat:- Conjunt prebenjamí B: 3s classifi cades- Conjunt benjamí B: 1s classifi cades- Conjunt aleví A: 1s classifi cades- Andrada Nicorescu: 1a classifi cada- Carla Llambrich: 2a classifi cada- Emma Serral: 3a classifi cada- Nàdia Climent: 4a classifi cada- Tània Bacas: 4a classifi cada

A la fi nal nacional de Catalunya, on participàvem per primer cop:- Conjunt aleví A: 2s classifi cades- CGR L’Ampolla: 3r classifi cat en la modalitat de Valors de l’Esport pel seu companyerisme.

Com hem dit al principi, un any difícilment igualable, però que ens dóna l’empenta necessària per continuar lluitant per les que segueixen i per les que començaran en properes temporades.

ENHORABONA A TOTES!SOU UNES CAMPIONES!


Cal recuperar la brúixola

IV aniversari de l’Ampolla per la IndependènciaFa pocs dies que vam fer l’acte del IV aniversari de la fundació de l’Ampolla per la Independència amb la participació d’en Josep-Lluís Carod-Rovira. No es trac-tava de celebrar res, els 26 membres de ple dret i els 231 simpatitzants i col·laboradors que som a l’Ampolla, haguéssim volgut que l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ja no existís, això voldria dir que el nostre primer i únic objectiu, que és la Independència, ja estaria assolit.Tots tenim clar que l’ANC no és un partit polític, i que en la seva transversalitat no vol ni ocupar càrrecs de representació política, ni gestionar administracions. El nostre únic objectiu no és altre que la Independència com a eina per construir un futur millor per a la nostra nació. A l’Ampolla sempre ho hem tingut clar. Per això hem fugit d’actuacions que podrien entendre’s com a política de partit. Ens hem esforçat en la recuperació de la memòria, en fer país, i en cohesionar la nostra comunitat com a poble. Recuperar el Correllengua o les foguerades de Sant Joan que havien desaparegut del calendari local. O també noves iniciatives com fer memòria d’en Jaume Ba-llesté, o del Mestre Malet, un personatge tan malèfi c com al mateix temps real, de qui vam fer memòria al mig de la marxa nocturna de les Mifes. Aquestes són algunes actuacions que, sense cap ànim de protagonisme, de ben segur que ajuden a fer un poble més conscient de la seva història, del moment que estem vivint i amb l’esperança viva d’un futur millor. Per això també ens agrada col-laborar amb el màxim d’entitats locals, perquè participin amb les nostres activitats.En acabar l’acte del IV aniversari, i després de fer un petit però sentit reconeixement a en Jaume Curto, el nostre secretari que deixa la seva responsabilitat, però no el seu compromís amb la Independència i l’ANC, en Carod em deia que no participarà en el que sigui que s’organitzi per a l’11 de setembre. Ho justifi cava explicant que creu que el procés ha perdut el nord, i que ens cal recuperar la brúixola que ens marqui la sendera correcta. Potser sí que els partits polítics han perdut el nord, però aquí està la feina de l’ANC, estirar, amb la societat civil, cap al nostre objectiu, que no és altre que el naixement de la República Catalana. Ningú mai ha dit que fos ni fàcil ni ràpid, però estem segurs que més aviat que tard serà una realitat.

Joan-Esteve GuillaumetCoordinador de l’Ampolla per la Independència

Fotos cedides per: Soli Provinciale

Centre Cívic · Pàgina 19

Setmana Cultural 2016Un any més, des de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de l’Ampolla s’ha dut a terme la Setmana Cultural a la nostra biblioteca. Com ja és tradicional coincidint amb la setmana de Sant Jordi celebrem els diferents actes, aquest cop amb novetats.Aquest any ens hem gosat a fer uns tallers de contacontes per als nens i nenes de l’escola Mediterrani de l’Ampolla, durant tres dies vam rebre a la nostra biblioteca P3, P4, P5, 1r i 2n de primària, un total d’uns 125 nens i nenes, la qual cosa ens va fer molta il·lusió, i com no, molt de goig quan vam veure que tots sortien d’allò més contents, incloses les mateixes mestres.En acabar el contacontes se’ls va fer a tots un petit obsequi: un punt de llibre de la nostra biblioteca, un llapis, una goma d’esborrar, una maquineta de fer punta i uns caramels. Per altra banda, durant tota la setmana a la sala d’audiovisuals va estar l’exposició de fotografi a del con-curs: FESTES MAJORS DE L’AMPOLLA.Un cop passat el jurat la relació de premiats va quedar Un cop es va fer el lliurament de premis, el grup de Teatre de l’Ampolla ens va obsequiar amb un tast literari, amb lectures de relats curts, poesies, etc. Per fi nalitzar i com a cloenda d’aquesta intensa Setmana, també ens van oferir un petit avanç de l’obra de teatre que representaran aquest proper estiu, i que va agradar molt a tots els assistents a l’acte.Recordar també que per Sant Jordi, la nostra biblioteca fa una bona adquisició de novetats literàries, i tots podeu disposar-hi. Us esperem.

Mercedes Castellà 1r Premi modalitat color:Foto: FINAL DE FESTES

Autor: Marc Cabrera de Pablo

2n Premi colorFoto: NIT DE DIABLESAutora: Mireia Curto Perelló


3r Premi color:Foto: I TÚ... QUÈ?Autor: Joan Múria Sentís

PREMI JOVEFoto: DESENFRENATSAutora: Mireia Curto Perelló


1r Premi modalitat blanc i negreFoto: CARA A CARAAutor: Aitor Cabrera de Pablo

2n Premi blanc i negre:Foto: EL NOSTRE PATRÓAutor: Sergi Cabrera de Pablo

Turisme · Pàgina 23

XXVI Diada de l’Ostra, tot i la previsió de pluja, gran èxit d’assistènciaAl llarg de la Diada cal destacar que, aquest any, tot i la previsió de mal temps, va haver molta assistència de públic. En aquesta diada es va poder gaudir del concurs “L’Ampolla cuina de l’Ostra del Delta” on els membres del jurat el Sr. ORIOL CASTRO, el Sr. MANUEL MEYER, i el Sr. FRANCESC MURGADAS, van proclamar com a guanyadors entre els vuit restaurants participants a, en primer lloc al restaurant Casa David amb el plat Fons marí del cuiner David Escribà, com a segon classifi cat al restaurant Casa Llambrich Juani amb el plat Ostra del Delta amb aire de sake Kensho i perla d’all negre de la cuinera Sonia Márquez i com a tercer classifi cat al restaurant Botavara amb Tartar de tonyina amb ostra del Delta de la cuinera Cristina Bellés. Aquest any els visitants també van gaudir de la mostra d’ostra cuinada presentada pels restaurants adherits a les jornades així com de la degustació d’ostra cuinada i, a partir, de les 12:00 h es va iniciar el repartiment, en safates, de 2.500 kg. d’ostres del Delta acompanyades amb cava. Aquest any la jornada va estar amenitzada, a partir de les 12:00 hores amb l’actuació de Tribut als Beatles i Los Cubanos.Els restaurants que aquest any van participar en les jornades que van tenir lloc fi ns al 22 de maig van ser el restaurant BOTAVARA, el restaurant CAN PIÑANA, el restaurant CASA DAVID, el restaurant CASA LLAMBRICH – JUANI, el restaurant CLUB NÀUTIC - CASA MONTERO, el restaurant DEL MAR – FLAMINGO, el restaurant EL PESCADOR, el restaurant LA BARRACA, el restaurant LA ROCA PLANA, el restaurant LO GOLERO, el restaurant PERALES, el restaurant RAFA i el restaurant SOL.

L’AMPOLLA, CUINA DE L’OSTRA Com a novetat destacar que aquests mateixos res-taurants, per tal de donar a conèixer la CUINA DE L’OSTRA A L’AMPOLLA, ofereixen, al llarg de TOT L’ANY, a més d’ostra del Delta crua amb un xic de llimona, plats tan saborosos com ostra del Delta amb crema d’escamarlà, tempura d’ostra amb verduretes, ostra del Delta potxada al cava, ostres amb tempura de xarrup de sake Kensho, entre altres. Aquest projecte va sorgir a partir de l’elaboració d’un discurs per part de la Fundació Alicia, que es va concretar el passat any amb sessions de treball per tal de, tots junts, desenvolupar ac cions concretes de promoció de l’Ostra del Delta i la seva cuina.

1r classifi cat Fons Marí

2n classifi cat Ostra del Delta amb aire de sake Kensho i perla d’all negre

3r classifi cat Tartar de tonyina amb ostra del Delta


9a Festa de la plantadaEl passat dia 12 de juny es va celebrar la 9a edició de la plantada de l’arròs.Un any més, vàrem tenir la presència de Joseret i les seves rondalles, mentre les pageses de la paradeta de l’Associació Amics del Cavall ofe-rien dolços artesans dels forns i pastisseries de l’Ampolla acompanyats de mistela, al mateix temps que animaven als pagesos i garberes que fi nalitzessin la plantada d’arròs.Enguany hem gaudit d’una gran afl uència de públic i també de la grata visita de periodistes del País Basc i una visitant d’Austràlia que es van mostrar molt interessats i van participar molt en les activitats de la nostra tradicional festa.Els organitzadors volem donar les gràcies a Laura Culvi Bo que un any més ens ha cedit diversos estris que feien servir els pagesos quan es feia tot a mà, també a “Semilles Castells”, al Patronat

Fotos cedides per Joan Buj

Municipal de L’Ampolla i a l’Ajuntament, que sempre estan per al que necessitem.

Junta directiva de l’Associació Amics del Cavall de l’Ampolla

Cultura · Pàgina 28

Notícies de la BibliotecaCom molts de vosaltres ja sabreu, des del dia 1 de febrer d'aquest any formem part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya, això signifi ca, que disposem de molts avantatges pel que fa referència a la biblioteca. Comptem amb un ampli ventall de llibres (contes, novel·les, matèries...) i també una gran varietat de revistes.En el cas que vulgueu algun llibre que no estigui en el fons de la nostra biblioteca el podem demanar a la resta de bi-blioteques de Catalunya i en pocs dies el tenim a la vostra disposició.Un dels punts important al moment d'entrar dintre d'aquest sistema és la quantitat de subvencions a les quals ens podem acollir. La principal i més important ha estat el primer gran lot de llibres de diferents continguts valorat en 10.000 €, els quals ja podeu trobar a les prestatgeries de la nostra biblio-teca. També comptem amb un fons de diners a les llibreries del nostre poble per poder anar adquirint les últimes novetats literàries tant d'adults com d'infants.I no volem oblidar l'adquisició anual per part del nostre Ajun-tament durant la setmana cultural coincidint amb la Diada de Sant Jordi.Un altra novetat, i per nosaltres importantíssima, és que des del nostre Ajuntament, concretament des de la Regidoria de Cultura, aquest any hem adquirit noves prestatgeries, bústia de retorn, carro per al transport de llibres, revister... i així poc a poc intentar fer més gran i més atractiva la nostra Biblioteca.També comentar-vos que ja tenim instal·lada la doble porta a l'entrada principal, la qual ens farà més fàcil l'entrada al recinte els dies de fort vent.I ja per fi nalitzar, voldríem donar-vos les gràcies per la vostra paciència durant tots els dies en els quals us heu trobat i us trobareu la biblioteca tancada, aquest té un motiu, i és que per poder tirar endavant una biblioteca d'aquestes caracte-rístiques necessitem formar-nos, per la qual cosa assistim a una gran quantitat de cursos impartits, molts d'aquests, per porfessionals del món de les biblioteques i la lectura. Laura i Mercedes Biblioteca Municipal de l'Ampolla

Col·laboracions · Pàgina 29

Mn. Sales, la biografi aEl dia 19 de maig, festa litúrgi-ca de “Jesucrist Gran Sacerdot per sempre”, Mn. Josep Sales Cabañes fou cridat a la Casa del Pare, a la Residència Dio-cesana d’Ancians Sant Miquel Arcàngel.Havia nascut a la població castellonenca d’Artana, llavors del bisbat de Tortosa, el 16 de juny de 1929. Els seus pares, Bartolomé i Teresa l’educaren en la fe cristiana com als altres tres fi lls. Josep sentí la crida del Senyor cap el ministeri sacerdotal, orientant-se, primer, cap a la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Sagrat Cor de Jesús que fundà Mossèn Sol, iniciant la seva formació a Salamanca. Després la completà al Seminari Diocesà de l’Assumpció de Tortosa.Va ser ordenat prevere el 27 de juny de 1954 pel bisbe Mons. Manuel Moll, a la catedral de Tortosa. Serví a la diòcesi en molts i variats ministeris al llarg de seixanta-dos anys. Començà com a Vicari de Sant Jaume d’Enveja entre els anys 1954 i 1956. Continuà servint els fi dels del Poble Nou del Delta com a rector de l’església durant els anys 1956 a 1962. Traslladat a Godall en 1962 regí la parròquia fi ns a 1968.Però on començà la més llarga activitat va ser a l’Ampolla. Més de 34 anys fi ns a l’any 2004. Durant aquesta etapa també va desenvolupar altres càrrecs i serveis de tipus diocesà: President de migracions, Administrador parroquial del Perelló, Arxipreste de Deltebre i Consiliari de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes. Un cop jubilat, estigué uns anys aju-dant a la parròquia de la Santíssima Trinitat, de Sant Carles de la Ràpita. Finalment, retirat a la Residència Diocesana Sant Miquel ajudava a la parròquia Sant Blai de Tortosa.Precisament a la parròquia Sant Blai se celebrà la Missa exequial, el dia 20 de maig. Presidida pel Sr. Bisbe Mons. Enrique Benavent Vidal i concele-brada per un nombrós grup de preveres diocesans i per alguns amics de la veïna i germana diòcesi de Sogorb-Castelló, va ser participada pels fi dels de la parròquia tortosina i de les altres parròquies a les que va servir. Finalment les seves despulles van ser traslladades al seu poble natal, Artana, on reposaran esperant la resurrecció. Tant de bo que, com deia el Sr. Bisbe en l’homilia, les llavors sembrades i escampades durant seixanta-dos

anys per Mn. Sales donen el fruit esperat; perquè la vida d’un prevere no és només viure per al Senyor, sinó morir pel Senyor; i el propi prevere es converteix en gra de blat que cau a terra, mor i produeix fruit. El moment de la malaltia i de la mort és el moment per excel·lència d’una vida sacerdotal, sempre fi del al ministeri i constant en el servei.El dissabte 4 de juny es va celebrar una Missa a l’Am-polla en record i sufragi de la seva ànima acompa-nyats per la seva germana Rosita i familiars propers.Per acabar, un petit secret; Mn. José Sales era molt devot de la Mare de Déu sota l’advocació de Lour-des on va peregrinar molts anys com a consiliari de l’Hospitalitat i en els últims anys com un devot més. Aquesta fotografi a és de l’últim viatge que va fer al Santuari francès. Des de la Parròquia de Sant Joan Baptista sentim aquesta pèrdua i li desitgem que el Senyor li conce-deixi el descans etern. Mn. Sales, descansi en pau.

Mn. Eduard Masdeu

L'Entrevista · Pàgina 30

"El moviment popular contra el transvasamentha estat un factor de cohesió social al territori i que ha donat una gran importància a les Terres de l'Ebre"

– Actualment és director de la Càtedra sobre la Diversitat Social de la UPF, si li donessin a triar, en què es quedaria, amb la política o amb la docència i la recerca?

• Hi ha un temps per a cada cosa. Pel que fa a la política, sempre he pensat que una persona amb consciència cívica no l'abandona mai, per tant sempre dic que continuo sent polític. El 1970, quan tenia 18 anys, en ple franquisme, vaig començar a militar políticament a la clandestinitat. Als 21 ja havia passat per la presó. Uns anys després vaig passar a tenir càrrecs polítics com el de conseller en cap o vicepresident de la Generalitat de Catalunya.

Ara bé, fa 10 anys que em vaig apartar de tota vinculació a partits polítics i vaig deixar de tenir responsabilitats d'al-gun tipus en la política institucional. En aquests moments el que faig és exclusivament recerca a la universitat. Tot i que continuo fent política a partir de conferències, articles, llibres i entrevistes. Són coses que no es poden separar, és com si a un xiquet li preguntes a qui t'estimes més, si al pare o a la mare.

– Molts professors i investigadors afi rmen que estar en contacte amb la recerca sempre et per-met veure les coses des d’una altra perspectiva i això et fa entendre millor el món. A vostè li ha passat?

• Sense cap mena de dubte, la política té moltes vessants positives, en les quals si actues honestament et permet canviar coses, perquè les teves decisions benefi ciïn el màxim nombre de persones. Però de vegades la política també té un efecte bombolla, un efecte aïllant, quan una persona té càrrecs importants. En més d'un lloc he dit que els vidres fumats del cotxe ofi cial enfosqueixen la claredat de la realitat que hi ha a l'altra part. D'altra banda, la recerca et permet la distància, la perspectiva, la refl exió, sortir de la immediatesa, de la improvisació, de la pressa...

– En un estat independent català es plantejaria tornar a la política activa?

• (Riu) Ni m'ho he plantejat, ni ara mateix estem en aquestes circumstàncies. Quan dintre de poc siguem in-

Josep-Lluís Carod-Rovira és, actualment, director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de la revista digital divèrsia. Des dels 18 anys que ha militat políticament. De 2003 a 2004 va ser conseller en cap de la Generalitat de Catalu-nya i entre 2006 i 2010 vicepresident. També ha estat diputat al Parlament per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit que va presidir durant quatre anys (2004-2008).

dependents, si el vent de marinada ve bé, m'ho tornes a preguntar i llavors en tornarem a parlar.

– Com valora que milers de persones i partits s’hagin acostat cap a l'independentisme?

• La valoració que faig és molt optimista, molt positiva i molt esperançadora. Si es té en compte que l'any 1970, que és quan vaig començar a militar políticament, els qui defensàvem la independència de Catalunya érem quatre gats, i en canvi, ara es compten per milions i a més, a dia d'avui l'opció política que defensa el primer grup social és la construcció d'un estat independent per a Catalunya, és obvi que la valoració és molt positiva, sempre tenint en compte que a l'independentisme s'hi arriba per motiva-cions i per vies molt diferents.

La conversió de l'independentisme en un fenomen de mas-ses no té ni quatre anys. Fins a l'11 de setembre d'aquest any no es compliran els quatre anys de l'11 de setembre de 2012, perquè l'esclat de gent que hi va haver el 2010 era per expressar que estaven tips de les decisions del Tribunal Constitucional, però aquestes persones encara no es formulaven com a opció independentista, tot i que cal ressaltar que allò va ser l'empenta defi nitiva.


– Va pronosticar la independència el 2014 i gai-rebé l'encerta...

• Concretament vaig dir que al 2014, si volíem, era l'any adequat per fer un referèndum d'autoderteminació, el que després es va dir consulta i es va fer al 2014. No es va realitzar com a mi m'hagués agradat que es fes. Hagués volgut que hagués sigut un referèndum, que hagués estat ofi cialment convocat pel Govern de Catalunya i que el resultat hagués tingut un caràcter vinculant.

Tornant a la frase, la recordo literalment: 2014 no és un any per a la sobirania, és un any per a la democràcia, és a dir, és un any en què decidirem què volem ser.

– Hi ha molta gent que pensa que el procés està estancat des de fa un temps, com creu que s'hauria de tirar endavant?

• Hi ha factors molts diversos, tant com hi ha una certa fatiga civil, també hi ha una certa perplexitat o deso-rientació política. En bona part això és així, perquè, en el meu entendre, el que anomenem procés té encara un punt massa elevat d'inconcreció i improvisació. No pot ser que es passi de tenir un full de ruta a tenir-ne 70, i si en aquests moments em pregunten quin és aquest full no el sé, perquè no sé si és el que va marcar el Consell Assessor per la Transició Nacional en el seu moment o un altre de diferent. Posats a parlar d'aquest consell, em sorgeix la pregunta d'on és. Si encara existeix. A què dediquen el seu temps lliure els seus membres. Si encara té continuïtat o si ja ha estat dissolt.

No pot ser que el Parlament aprovi unes mesures que després s'incompleixin. Tampoc és comprensible que al 2014 els partits polítics aprovin un calendari i un referèn-dum, i després es compleixi el calendari, però en canvi el

referèndum no se celebra com a tal perquè el que s'acaba organitzant és una cosa que primer se'n diu consulta i que fi nalment s'aca-ba anomenant procés participatiu.

En defi nitiva, ja no es pot estar més temps marejant la perdiu, si s'adopta un full de ruta, aquest s'ha de seguir, el que no es pot fer és estar canviant constantment d'estratègia.

– A què creu que és deguda aquesta improvisació?

• En part és perquè, en primer lloc tot ha anat massa ràpid i la situació no ha acabat de quallar perquè s'adaptin determinades alternatives. El que fi ns fa quatre dies era el principal partit polític del país, el conglome-rat Convergència i Unió (CiU) ha saltat pels aires i ara només queda Convergència De-mocràtica de Catalunya (CDC) que, en pocs anys, ha passat de col·laborar amb el Govern espanyol i ser partidari de l'autonomisme a defensar que l'única solució que hi ha és la independència de Catalunya.

En segon lloc, i he de dir que a dia d'avui això ha can-viat, s'ha treballat poc l'acció internacional. Des de 2011 al 2016, sobretot els primers anys d'aquest període, hi va haver qui es va dedicar a desmuntar el que s'havia construït en acció exterior. Ara, com he dit, aquesta tasca s'ha reprès.

– Creu que la llista única ha estat un fracàs o pensa que ha complit els objectius pels quals es va crear?

• La llista única no ha existit mai, perquè hauria d'incloure totes les forces i candidats de caràcter independentista i això no ha estat així. El que hi ha hagut ha estat una llista de CDC i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en la qual han participat també algunes persones independents, però almenys fi ns a aquest moment al Parlament hi ha diferents partits que es defi neixen com a independentistes.

Mai vaig defensar una llista única al Parlament de Cata-lunya perquè enlloc del món s'ha fet una llista d'aquestes característiques, a més les eleccions al Parlament són unes eleccions per elegir qui vols que et governi a Catalunya, sigui en el marc legal que sigui.

Aquest va ser un altre error, plantejar les eleccions com un plebiscit, que es va perdre. Sóc partidari que cada partit polític vagi a les eleccions amb el seu propi programa i que hi hagi un punt comú que especifi qui que aquell partit dóna suport a la independència de Catalunya.

En canvi, on sempre he defensat que hi hauria d'haver una llista nacional és al Parlament espanyol, allà no té cap sentit que s'hi vagi com a esquerres o com a dretes, s'hi ha d'anar com a catalans. Com una minoria nacional que actualment forma part d'un estat, del qual vol inde-


penditzar-se. També ens hauria donat una gran fortalesa aconseguir fer una llista única per a les eleccions europees.

– En una entrevista a Catalunya Ràdio es defi nia, ideològicament, com una mica més a l'esquerra d'ERC i a la dreta de la CUP, què signifi ca ben bé?

• En la majoria de temes, quan parla ERC del 2016, penso una mica diferent. Em situo una mica més a l'esquerra del què pensa Esquerra Republicana de Catalunya i en canvi, quan sento determinades afi rmacions de Candidatura d'Unitat Popular (CUP) em posiciono més a la dreta del que pugui defensar la CUP en molts temes.

Com que aquest espai del mig no l'ocupa ningú, a l'ho-ra de votar és un problema, però en imaginació tot se soluciona.

– Ens pot posar algun exemple en concret?

• El plantejament que fa ERC sobre els Països Catalans és un plantejament tímid i ambigu. En canvi, la CUP ho planteja d'una forma més oberta, amb més naturalitat.

De vegades entenc que l'aliança de CDC i ERC en Junts pel Sí fa que algunes de les mesures que s'aproven al Parla-ment tinguin un aire més conservador del que m'agradaria en termes educatius i sanitaris.

En relació a la CUP, hi ha determinats plantejaments que transformen, sobretot en l'autorganització de la societat, i que sovint són de caràcter més formal que de contingut.

Però ambdues formacions, com també CDC i En Comú Po-dem —que són molt diferents— són instruments essencials per construir el futur d'aquest país i dels quals no en podem prescindir, perquè s'ha de tenir molt present que un país es construeix des de totes les ideologies democràtiques.

– En la memòria dels catalans resten les accions del tripartit com inefi cients i sense els resultats esperats, realment va ser així o creu que els mitjans de comunicació van magnifi car-ho?

• El tripartit, en primer lloc, va començar en un context difícil. Era complicat assumir el poder polític a Catalunya després de 64 anys que no hi hagués un govern d'es-querres. Hi havia una tradició, uns hàbits adquirits, unes infl uències, uns centres de poder, on sovint constataves que la capacitat de decisió era menor de la que en un principi semblava.

En segon lloc, efectivament, hi havia un teixit social i una complicitat mediàtica amb els mitjans de comunicació que, els dos governs d'esquerres no van aconseguir. Un altre factor, que fa que ens remuntem als anys '30, és que des de llavors que no hi havia hagut cap govern de coalició a la Generalitat, sempre hi havien hagut governs monocolors. Van ser 23 anys amb el mateix partit, el mateix president, la mateixa política, les mateixes aliances...

També cal esmentar que el govern del tripartit, de vegades semblava que en comptes de ser tres partits en un govern, fossin tres governs diferents en una institució. El govern

d'esquerres va cometre els seus errors, i potser un dels més evidents va ser que les presses, la necessitat i les ganes de substituir el govern de CiU van fer que no es prestés prou importància al programa de govern i al projecte que volíem fer. Volíem regenerar el país, obrir les fi nestres de bat a bat perquè entrés aire nou, oxigenar democràticament la societat catalana... Ara bé, també es van instaurar mesures importants. Del 2003 al 2010 hi va haver un nivell d'inversió pública que no hi havia hagut mai abans en la història de Catalunya. Es va aprovar la llei de barris, que va permetre regenerar moltes ciutats grans, mitjanes i capitals de comarca que havien arribat a un elevat nivell de deixadesa per manca d'inversió. Hi ha una altra cosa que cal tenir en compte. Va haver d'arribar un govern d'esquerres perquè el Camp de Tar-ragona i les Terres de l'Ebre, quan aixequessin el cap i miressin el Govern hi poguessin reconèixer gent del seu territori. Fins que no es va nomenar a Marta Cid com a consellera d'Ensenyament, mai ningú de les Terres de l'Ebre havia estat membre del Govern de Catalunya. També vam arribar a tenir un conseller en cap i un president del Parlament del Camp de Tarragona.A més, vam posar les bases de dos aspectes que són es-sencials: la política d'Afers Religiosos i la llei de centres de culte. La directora general d'Afers Religiosos de la Generalitat en aquella època (2004 -2010), Montserrat Coll, va fer possible que molts països europeus es fi xessin en què s'estava fent a Catalunya per gestionar la diversi-tat religiosa. Vam ser el primer país del món, i encara ho som, que va aprovar una llei de centres de culte, amb la qual es va elaborar el Mapa religiós de Catalunya, per poder saber quants centres de culte i de quina religió hi ha en cada poble.Per últim, i a un altre nivell, vam posar les bases per cons-truir una arquitectura de política exterior per a Catalunya, que fi ns llavors no havia existit. – Molts catalans sempre s'han queixat de la cen-tralitat de l'Estat espanyol, no creu que amb la independència passaria el mateix a Catalunya?

• No hi hauria centralitat per moltes coses. Una d'elles per la proporció territorial que tenim. La capital de Catalunya, Barcelona, està situada, a molt estirar, a dues hores en cotxe del punt més distant del país. Per tant, Barcelona està al centre. En una Catalunya independent, les Terres de l'Ebre, que són una realitat social, econòmica i també política, ho seran també des d'un punt administratiu molt més important del que ho són ara.

D'altra banda, més enllà que la seu del Govern o del Parlament, com passa a tots els països del món, estarien ubicats a la capital, seria una bona mesura de descentra-lització que organismes d'àmbit nacional que afectessin estrictament l'estructura de l'estat i que no comportessin problemes de desplaçament per als ciutadans poguessin estar situats a ciutats de diferents punts del país.


També cal remarcar que evitar una centralització del país ha d'anar en funció de la llei electoral que s'aprovi i que comporti una implicació més gran dels diputats amb el territori.

– Com deia en una entrevista al Crític el passat desembre, “encara hi ha gent que diu la bestiesa de “més enllà de l’Ebre’”, i de fet algun cop vostè mateix ha admès que el Garraf és una frontera…

• L'expressió "més enllà de l'Ebre" és resultat de la igno-rància, perquè més enllà de l'Ebre no agafa ni Tortosa, perquè mig Tortosa està més enllà de l'Ebre. A més, no només queden a l'altra banda de l'Ebre algunes comar-ques del Principat, sinó que també el Montsià sencer i per a mi també queda el País Valencià, que considero part integrant de la Nació Catalana. Sempre l'he vist com una nació compartida i que m'agradaria que algun dia tots aquests territoris poguessin formar part d'un mateix estat en una distribució federal o confederal.

Sovint el catalanisme ha estat molt "barceloninocèntric", encara els referents de l'imaginari col·lectiu nacional, amb l'excepció dels calçots i dels castells des de fa quatre dies, són de la Catalunya Vella. Ningú quan diu "les nostres muntanyes" pensa amb Els Ports, el Montsià o el Montsant.

També el poder polític i econòmic a Catalunya sempre ha estat en mans, en l'excepció dels anys republicans, de gent de la Catalunya Vella. En aquesta mentalitat sembla com si passat Sitges s'acabés Catalunya.

Per tant, existeixen dues expressions de la catalanitat, una és la que hi ha del Garraf cap a dalt, que és la que representa la Catalunya Vella i l'altra és la que hi ha del Garraf cap avall que és la de la Catalunya Nova, la que connecta en molts aspectes amb el País Valencià i amb

la cultura de la llum, del Sol, de la festa al carrer, de la música...

– Últimament les Terres de l'Ebre hem estat al punt de mira dels mitjans de comunicació i del debat a les xarxes socials, per diverses qüestions. Sobre-tot la capital del Baix Ebre després que el “no” guanyés la consulta per treure el monument franquista que hi ha al riu Ebre en el seu pas per Tortosa...

• El referèndum dóna a conèixer que 7 de cada 10 tortosins no van votar. També demostra que la gent ja està acostumada al monument, ja que l'han vist tota la vida i pensen que si cap ajuntament l'havia tret era perquè tampoc era tan greu que aquest monument estès allí. A més, l'alcalde mateix deia que votaria a favor del manteniment.

Però, en el fons, històricament les Terres de l'Ebre sempre han estat deixades de la mà de Déu i aquesta va ser una manera de reivin-

dicar que als tortosins no els hi ha de dir ningú què han de votar, ni els hi han de dir què és bo i que és dolent. Aquesta és la meva sensació.

Ara bé, personalment em quedo amb una altra Tortosa. La Tortosa de la gent que surt al carrer a cridar que "el riu és vida, no al transvasament", la Tortosa de Cristòfor Despuig i el llibre de Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, la Tortosa de Gerard Vergés, la Tortosa de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries. Jo em quedo amb aquesta Tortosa.

– Com veu la política de les Terres de l'Ebre?

• Evidentment ha anat canviant i actualment està en un procés de canvi molt accelerat. Són uns territoris on el carlisme havia tingut un arrelament molt fort, on personat-ges com Joaquim Bau durant el franquisme van tenir una gran ascendència al territori i aquests tics conservadors es van expressar durant els anys. Els primers anys, en la Unió del Centre Democràtic (UCD), fi ns que una part va ser absorbida, en encert, per CiU.

També una part conservadora es va expressar amb el Partit Popular (PP), però a dia d'avui ja s'ha entrat en un procés de substitució i moltes de les alcaldies estan en mans de formacions polítiques de caràcter més progressista, més d'esquerres i això cada cop anirà canviant més.

El moviment popular contra el transvasament ha estat un factor que ha servit de cohesió social al territori i que ha donat una gran importància a les Terres de l'Ebre. Ha creat consciència de territori, que sense ella la Ribera d'Ebre, per exemple, ja estaria enganxada al Camp de Tarragona, però no és així i les Terres de l'Ebre conserven la seva identitat.

Mireia Curto Perelló


COSES NOSTRESEn l’actualitat, són nombrosos els homes i les dones, ja amb edats avançades que viuen sols, perquè no tenen família, perquè la família els té mig oblidats o senzillament, perquè han escollit eix modus de vida, per no haver de donar explicacions a ningú de com la viuen, o com la gaudeixen.Ara bé, mentre van posant anys i encara que les forces físiques vagin minvant, si mantenen les facultats mentals en un nivell acceptable, probablement els problemes seran ben minsos. També, si per la seva feina durant la vida laboral o per la capacitat d’estudiar coses noves una vegada entrada la jubilació, està al corrent dels canvis tecnològics en el món de la comunicació, podran vorejar certes situacions de risc important a les que està exposada, especialment la gent gran.Malauradament massa sovint, els mitjans ens informen de les estafes, robatoris i extorsions que persones individuals o bandes organitzades, s’aprofi ten de la feblesa o de la manca de coneixements d’eixes persones grans solitàries. Eixos dies ens ha commocionat la notícia de que una banda de falsos revisors de les instal·lacions de gas, sense cap escrúpol, s’han dedicat a estafar a gent gran amb falses inspeccions.A continuació trobareu la còpia de la notícia publicada amb tota classe de pèls i senyals, des d’El País: Detingut un grup de revisors del gas que va estafar més de mig milióLa banda va arribar a vendre un fi ltre d’aquari com un detector de fum a una persona gran.Els Mossos d’Esquadra han detingut 13 persones acusades

de formar una banda de revisors del gas dedicada a estafar gent gran a Catalunya. Com a comercials en sentit estricte, feien porta freda, fi ns que trobaven una víctima adequada, normalment persones grans, si pot ser amb problemes de memòria. Llavors els avisaven que necessitaven millorar els equips del gas, noves revisions, detectors de fum... De tot, amb l’objectiu que paguessin. La xarxa va muntar sis empreses amb les quals va ingressar 588.000 euros de les estafes.A una de les víctimes, un senyor gran amb Al zheimer, van arribar a visitar-lo 60 vegades en un mes i van acabar estafant-li 41.000 euros. Els Mossos tenen registrats els pagaments amb targeta de la banda, però calculen que la xifra es podria multiplicar per 10 perquè la majoria es fan en efectiu. Tenen acreditades vuit víctimes, però la policia catalana creu que possiblement n’hi ha moltes més, però que no s’atreveixen a denunciar o ni tan sols en són conscients.Els dos líders del grup eren uns empresaris libanesos, un pare, de 60 anys, i un fi ll, de 30. A través de dos testaferros espanyols, van muntar les sis empreses, i després es van nodrir d’una xarxa de comercials, en total nou persones, que executaven l’estafa. “Fins i tot aprofi taven per robar a les cases”, ha explicat el subinspector Josep Antoni López, subcap de l’Àrea d’Investigació Criminal de Barcelona. Tots dos amb antecedents penals per tràfi c de drogues, el fi ll es troba a la presó per un intent d’homicidi. Tota l’organització suma 160 antecedents.López ha insistit avui en roda de premsa que els revisors


del gas autoritzats per les companyies subministradores no et cobren mai al moment. “T’arriba en la factura”, ha repetit, i ha detallat que en aquest cas els detinguts fi ns i tot acompanyaven les víctimes al caixer perquè traguessin diners, en el cas que no tinguessin targeta de crèdit, perquè portaven un terminal de punt de venda a sobre.Els Mossos els estaven investigant des del gener de l’any passat, en un cas que va arribar a tenir 20 persones impu-tades. En les imatges difoses per la policia catalana es veu clarament que la persona gran no entén el que els diu. A una de les víctimes fi ns i tot li van posar un fi ltre d’aquari com si fos un detector de fum.El problema ve després, puix la Justícia, segurament d’acord amb els codis establerts, els deixa lliures, amb fi ança o sense obrint-los expedient i mentrestant tornen al carrer a seguir amb les malifetes. Llavors, la solució més immediata i segura, l’hem de posar els ciutadans i com, doncs senzillament, convertint-nos en uns mal fi ats.Al telèfon, mòbil, i estris nous de comunicació, no contestar si hi ha el més mínim dubte. A Internet, facebook i altres, lo mateix, i en tot cas, posar-vos en contacte, amb les entitats subministradores de gas, electricitat, butà, la vostra ofi cina bancària o de la caixa o qui us facilita la telefonia, si pels

mateixos, us demanen les vostres dades, que baix cap concepte heu de donar de viva veu o per escrit a ningú.No obrir la porta a cap desconegut o desconeguda, és preferible molestar a algú que us demani quelcom normal, a que per bona fe tingueu un contratemps dolorós.Per acabar les dades que afecten a la gent gran de Barce-lona, que podríem fi ns i tot extrapolar al conjunt del País.La gent gran de Barcelona, és a dir, les persones de més de 65 anys, representen actualment el 21,2% de la població de la ciutat.En total són 342.328 persones. Un 26% viuen soles.Hi ha més dones grans que homes. Elles representen el 60,4% del total.L’any 1981, 571 barcelonins podien dir que tenien 95 o més anys. Avui són 4.429.A Barcelona, l’esperança de vida en néixer ja és de 79,9 anys pels homes i 85,7 anys per a les dones.Avui hi ha a la ciutat 170 persones grans per cada 100 infants. S’estima que al 2021 la proporció haurà baixat a 143 per cada 100 infants.

Lluís Bultó i Antolin –ciutadà de l’Ampolla–

Què són els “condohotels”?El concepte “condohotel” prové de les paraules “condo-mini” (més conegut al nostre país com a “propietat horit-zontal”) i “hotel”. A través d’aquesta fi gura, es permet ser propietari d’una habitació d’un hotel com si d’un bloc d’apartaments o una comunitat de propietaris es tractés.Ara bé, el que aparentment sembla tan senzill, a la pràctica no ho és tant, ja que malgrat els anys que fa que el “con-dohotel” es preveu en algunes Comunitats Autònomes, la fi gura no ha estat del tot exitosa i fi ns i tot és força descone-guda a nivell pràctic. La primera Comunitat Autònoma que el va introduir va ser Andalusia l’any 2011, seguidament ho van fer les Illes Balears (2012), les Illes Canàries (2013), la Comunitat Valenciana (2014) i, recentment, Catalunya (2015). Com s’observa, es tracta de comunitats on el sector turístic té un fort impacte.Malgrat la complexitat de la fi gura, únicament es regula en un sol article de les lleis de turisme de cada Comunitat Autònoma. Això fa que supletòriament s’apliqui el règim de la propietat horitzontal, és a dir, el que s’aplica a les comunitats de propietaris tradicionals. De manera que, un possible motiu pel qual aquesta modalitat de residència turística no ha despertat molt interès, pot ser per la seva falta de desenvolupament legal.A més, suposa una sèrie de limitacions per a l’adquirent

de l’habitació. Per exemple, el propietari no pot ocupar l’habitació per més temps del que la normativa estableix (per exemple, 2 mesos); a l’habitació no se li pot atribuir un ús residencial, sinó que només es pot fer un ús turístic; ha de satisfer les quotes de la comunitat; i la gestió de l’establiment hoteler en conjunt correspon exclusivament a l’empresa hotelera. L’operació que es realitza és la següent: l’adquirent compra l’habitació al promotor o a l’empresa hotelera. A la mateixa vegada, l’adquirent subscriu un contracte d’arrendament amb l’empresa hotelera per cedir l’ús de l’habitació per a que pugui ser ocupada per altres persones de la forma tra-dicional durant el temps que el propietari no l’està utilitzant. A més, el propietari es benefi cia d’una part del rendiment econòmic que l’hotel obté per la seva activitat empresarial.Malgrat el seu aparent atractiu econòmic i turístic, a la pràctica el “condohotel” no ha resultat ser del tot exitós, i per això resulta indispensable estudiar-lo en més profundi-tat per resoldre els dubtes que planteja i dotar-lo de més seguretat per als interessats i inversors.

Gemma Caballé FabraCàtedra d’habitatge de la Universitat Rovir a i Virgili

www.housing.urv.cat


Estructures d'Estat (III)CATALUNYA 1ESPANYA 0El passat 17 d'abril de 2016 la Comissió Europea no va amagar el seu malestar amb Espanya per l'incompliment dels compromisos d'acollida de refugiats fugits de la guer-ra. Uns damnifi cats que continuen malvivint en campa-ments grecs, de l'Orient Mitjà o del nord d'Àfrica, aixo-plugats en tendes de campanya comprades de rebaixes –i envoltades de fang– fi ns que arribi el moment de que els recol·loquin.Entre els refugiats que Espanya no li ha donat la gana d'acollir, s'hi troben bebès acabats de néixer i també in-fants de totes les edats: qui no ha estat mare o pare d'un bebè? Qui no ha vist créixer fi lls de 2, 3, 4 o 5 anys, fi ns que s'han fet grans?Al mateix temps, la Comissió Europea felicita al President de Catalunya al considerar l'oferta catalana d'assumir 4.500 immigrants procedents de zones en confl icte, un "pas en la bona direcció" per donar resposta a aques-ta crisi humanitària i insta al govern espanyol en funcions que "doni suport als esforços de la Generalitat".El nostre President, En Carles Puigdemont i Casamajó, havia traslladat l'oferta catalana d'acollida de 4.500 persones, al Comissari de Migració, Dimitris Avramopoulos i, d'altra banda, el conseller d'exteriors català Raül Romeva informà de l'oferta catalana al seu homònim espanyol d'exteriors en funcions, En García.Al cap de 30 dies, el Comissionat Europeu en persona no només li agraeix a Carles Puig-demont la proposta catalana, sinó que posa en evidència un cop més els incompliments de l'executiu espanyol en funcions, i celebra el posicionament de la Generalitat de Cata-lunya per estar a punt per rebre un nombre tan important de refugiats: "la vostra políti-ca activa exterior per ajudar a integrar els refugiats és un pas en la direcció co-rrecta", matxuca el Comissionat Europeu. Són les ESTRUCTURES D'ESTAT.Una còpia d'aquesta carta signada per Dimi-tris Avramopoulos va ser enviada pel dit Comissionat Europeu al ministre espanyol de l'Interior en funcions, En Fernández, instant al govern també en funcions de Madrid a coor-dinar esforços, sense menysprear els projectes i les iniciatives provinents de Catalunya, ja que tots els nivells de govern –incloent els ajunta-ments de poble– poden contribuir-hi i participar en l'ajut. Es reprodueix al bell mig del present article –fotocopiada i ampliada– la carta del Comissari Europeu Dimitris Avramopoulos del passat 15 d'abril dirigida a Carles Puig-

Manel Aguilar i Vallcorba

demont (que La Vanguardia va publicar el 18 d'abril passat).Tanmateix, la vicepresidenta en funcions del govern de Madrid, la Saenz –amb un marcat esperit dancausià i passant-se pel forro dels dallonses el que estableix la Constitució de 1978 que defi neix Catalunya com una nacionalitat històrica– respon amb irritació: "una co-munidad autónoma quiere solucionar el problema de los pobrecitos refugiados... pero no puede ser, porqué no".La missiva de valorar l'oferta catalana davant els incom-pliments del govern en funcions de Madrid, suposa una interlocució directa de la Generalitat de Catalunya amb la Comissió Europea (perquè després els "teledia-rios" i les emissions de ràdio-macuto espanyoles vagin prevaricant tot i dient que entre Catalunya i Europa no existeixen llaços ni diàleg i que els factòtums i líders europeus ignoren el govern català).Que Santa Llúcia conservi la vista, intuïció i savoir fer a l'Estat i als mitjans espanyols de comunicació, tots ells en funcions i esquivant com poden els bumerangs rebotats per Brussel·les!


Dibuix aparegut a "La Vanguardia"

el 20 de març de 2016

Bon humor - Acudits - Facècies - Comicitat

No calen comentaris

Lo dit a l'ullHasta luego... Per... adéuA fi nals dels anys setanta es va produir a Catalunya un canvi substancial en la manera oral d'acomiadar-se de la germandat castellanoparlant.Un canvi gairebé insignifi cant però que va ser valorat molt positivament pels catalanoparlants sorpresos, en un pri-mer moment, pel que sentien.Vet aquí: els castellanoparlants segueixen parlant-se entre ells en castellà. Òbviament, perquè fi ns aleshores mai no havien tingut l'ocasió d'exercitar-se i donar el primer pas per fer-ho en català. Però, just aleshores –entre 1978 i 1979– quan acaben de fer la xerrada amb aquell fami-liar, amb aquell amic, amb aquell veí o bé amb converses professionals... canvien l'habitual hasta luego... per... adéu.Sense que ningú els ho digui o recomani, la germandat castellanoparlant inclou la paraula de comiat adéu entre els seus hàbits morfològics. Alguna cosa començava a canviar?Aquesta metamorfosi origina extensos debats socials a través dels mitjans de comunicació, i els entesos estudien un comportament que té com objectiu fi nalitzar les conver-ses amb el mot adéu. I s'intenta esbrinar per quins setze ous la germandat no autòctona incorpora la parauleta –de manera generalitzada a tot el país i a l'ensems, poca broma– sense acordar-ho prèviament, sense la intervenció de campanyes lingüístiques, reunions de veïns, ni res de res. Ras i curt, pel broc gros.

– Señor Rius –li deia el client d'un banc al director de l'ofi cina bancària– mañana a las nueve en punto ven-dré con mi esposa y fi rmaremos la póliza de crédito. Adéu!

Manel Aguilar i Vallcorba

– Señor Pons –li deia l'empleat al cap de l'empresa– esta tarde tengo hora en urología. En cuanto salga de la consulta, volveré al trabajo. Adéu!

Ni els més preparats educadors, psicotècnics i pedagogs de l'època –erudits en formes de comunicació i experts conductistes– pogueren determinar amb exactitud el per-què de tot plegat. El perquè del sobtat bescanvi.Fou tot un misteri afegit que l'efemèride es produís, al ma-teix temps, tant entre els castellanoparlants que residien a Sant Adrià de Besòs, com entre els que començaven a criar arrels a l'Avinyonet del Penedès.Potser era que Déu nostre Senyor s'havia tornat un catala-nista de l'època i enviava un senyal?No. Ans el contrari. El miracle no anava de dalt cap a baix sinó de baix cap a dalt. I tampoc no es tractava d'un missatge diví ni d'una encíclica pastoral. Era la confi rma-ció, entre la germandat castellanoparlant resident a casa nostra, que els calia fer un primer tomb perquè els deixes-sin de considerar associats al "de fora vingueren què de casa ens tragueren". I, al mateix temps, de mane-ra subconscient, anar-se preparant per poder escometre amb èxit fi tes i cotes més importants.Amb una clara visió futurista, la majoria d'aquells pre-cursors idiomàtics ara parlen un català de molt nivell. Els seus fi lls i néts, no cal ni dir-ho. I els que per raons d'edat o d'entrebancs fi lològics insuperables no continuaren en-davant amb aquell tomb inicial i es quedaren ancorats amb l'adéu i prou... doncs també beneïts siguin! N'hi ha sufi cient amb una mica de bona voluntat.Un matrimoni convencional entre cònjuges condueix ine -vi ta blement, més aviat o més tard, cap a l'adulteri car nal –qüestió més que contrastada– però el bescanvi d'idio ma no porta, sortosament, cap a l'adulteri de la lingüística.

Escacs · Pàgina 38

Partida d'Escacs amb Llàtzer Bru

Equips Catalunya 2014Cerdanyola del Vallès – SitgesEscobar - Bru{Partida important contra el Sitges que va valdre la permanèn-cia de la temporada 2014.} 1. e4 e5 2. Nf3 Nc6 3. Bb5 a6 4. Bxc6 dxc6 5. d4 exd4 6. Qxd4 Qxd4 7. Nxd4 {Variant poc ambiciosa de blanques, tot i això el negre ha de vigilar pels possibles canvis de peces.} Bd7 8. Nc3 O-O-O 9. Be3 Bd6 10. O-O-O Ne7 11. Nb3! {Per anar a c5.} Kb8 (11... b6? 12. Bxb6 cxb6 (12... Bf4+ 13.Be3) 13. Rxd6) 12. Nc5 Bc8 13. h3 Ng6 14. Nd3 b6 15. Rd2 Rde8 16. Re2 c5 17. f3 c4 {Les negres co-mencen a guanyar espai.} 18. Nf2 Nf4 19. Bxf4 Bxf4+ {Si ara s’obri la posició, la parella d’alfi ls és molt superior als cavalls.} 20. Kb1 c6 21. Ng4 b5 22. a3 a5 23. Ree1 Rd8 24. Rd1 f5 $3 25. exf5 Bxf5 26. Nf2 Kc7 27. Nce4 b4 28. axb4 axb4 29. Rxd8 Rxd8 {El negre té una més que bona posició.} 30. Rd1 Rd5 31. b3 Rxd1+ 32. Nxd1 Bxe4 33. fxe4 c3 34. Nf2 Be3 35. Nd3 c5 36. Ne5 Bd2 {El rei blanc queda sense joc.} 37. Nd3 Kd6 38. e5+ Kd5 39. Ka2 Be3 40. Kb1 h6 41. Ka2 Bd4 42. Kb1 Bxe5 {Guanyant un peó.} 43. Kc1 Kd4 44. Kd1 Bd6 45. Ke2 Be7 46. Nf4 Bf6 47. Ne6+ Kd5 48. Nf4+ Ke4 49. Nd3 Be7 50. g3 Bd6 51. Nf2+ Kd4

52. g4 c4! {Negres guanyen fàcil ja.} 53. bxc4 Kxc4 54. Nd3 b3 55. cxb3+ Kxb3 0-1La notació de les jugades és angles. N cavall B alfi l K rei Q reina R torre.

Natura i Fauna · Pàgina 39

Lo Xibec o Boix (Netta rufi na)Netta en grec antic vol dir ”Ànec” i rufi na procedeix del terme llatí rufus, que signifi ca “Pèl-roig”, és a dir Ànec Pèl-roig.Castellà: Pato Colorado, Euskera: Ate gorriztia, Francès: Nette rousse, Italià: Fischione turco, Anglès: Red-crested Pochard, Alemany: Kolbenente.Com el podem identifi car? El Xibec o Boix, és una espècie d’au anseriformes de la família dels anàtids, pròpia d’Euràsia i del nord d’Àfrica. És un dels ànecs amb colors més vius d’Europa i destaca pel seu cap rodó. Mesura entre 45 i 55 cm de llarg i entre 85 i 95 cm d’envergadura alar. Sol pesar entre 800 i 1.500 kg. El mascle és inconfusible, ja que té el cap prominent i de color castany ataronjat; té bec roig, el coll i la major part del cos negre, exceptuant una taca blanca que ocupa la part central dels fl ancs i l’espatlla, que és d’un bru grisenc com les plomes coberto-res de les ales. També presenta una gran faixa blanca que abar-ca totes les plo-mes de vol. Mentre que l’iris dels ulls del mas-cle és roig intens, els de la femella són castanys i el seu bec és negrós amb la punta ataronjada. El plomatge del mascle fora de l’època de reproducció és similar al de la femella encara que més fosc però el bec segueix essent roig.De què s’alimenta? S’alimenta principalment de plan-tes aquàtiques i de les seves arrels i llavors, les quals les

aconsegueix cabussant-se totalment. Completa la seva dieta amb invertebrats, petits peixets i alguns amfi bis.Com es reprodueix? En època de reproducció la còpula té lloc a l’aigua i entre els mesos d’abril i agost. Construeix un niu al terra just a la vora de l’aigua o sobre vegetació fl otant. I incuba els ous durant 26-28 dies; ponen d’entre 6 i 12 ous de color verd clar. Mentre la femella incuba i cuida dels aneguets, el mascle muda per complert el plomatge, perdent, fi ns i tot, la capacitat de volar durant un mes. Les femelles realitzen la muda un mes més tard quan els petits ànecs ja estan plomant. On viuen? És una espècie bastant exigent quant a la qualitat del seu hàbitat, motiu que denota la desaparició a moltes zones humides. Tenim la gran sort que a la Bassa de les Olles la consideren un bon hàbitat. Tam-bé s’ha de dir que baixant per la carretera entre Sant Jaume i L’Aufacada, del cordó o marge d’un arrossar vàrem veure amb l’amic Cinto Gavalda, uns 12 individus aixecant el vol.

Paco Cabrera Curto

Retalls de Premsa · Pàgina 40

Temps per la nostàlgiaGuillem Comí

DIARIO DEL COMERCIO - 27 de Mayo de 1902 Se están haciendo importantes reparaciones en el Faro de Buda. También, en otro orden cosas, se han circulado órdenes severísimas á las autoridades para que no dejen de perseguir la tan peligrosa pesca por medio de la dinamita, actividad furtiva y muy peligrosa que se desarrolla en el litoral comprendido entre los pueblos de Ampolla y Ametlla.

DIARIO DEL COMERCIO - 22 de Junio de 1905‘Pronto empezará en el barrio marítimo dé Ampolla, la instalación de barraquetas y merenderos, cuyos estableci-mientos tanta animación proporcionan en aquellas playas durante la temporada de baños. Los veraneantes y bañistas de Tortosa consideran la Ampolla su lugar preferido y acu-den masivamente a dicho lugar desde tiempos muy lejanos.

DIARIO DE TARRAGONA - 13 de Junio de 1906Ayer tarde un ciclista llamado Matías Arilla, que desde el cercano barrio marítimo de Ampolla se dirigía á esta ciudad por la carretera, cruzó uno de los barrancos inme-diatos á Ampolla con tanta velocidad, que sufrió un terrible vuelco, ocasionándose heridas en la cabeza y en la cara. La casualidad de haberle visto un sujeto que pasaba por la línea férrea, inmediata al lugar del suceso, hizo que pudiesen prestársele con prontitud efi caces auxilios, asis-tiéndole un facultativo en cuanto el ciclista fue trasladado á Ampolla. Dado su estado, no fue posible conducirlo á esta ciudad. El excursionista iba con otros compañeros que desistieron de hacer el viaje de regreso á Tortosa en bicicleta, tomando el tren corto en Ampolla.

LA VANGUARDIA - 13 de mayo de 1917Esta tarde salió para Ampolla el cónsul de Francia, don José Merelo, por haber tenido noticia de que había sido hundido por la mañana, á siete millas del Cabo de Tortosa, el vapor francés correo Medjerdá. Primeramente se dijo que el buque francés había sostenido una lucha con un submarino. Sólo se sabe que llegaron en un bote dieciocho náufragos, entre ellos una madre con una niña, muerta en brazos, que han sido trasladados a Tortosa. Según noticias recogidas por el cónsul francés que regresó por la noche de Ampolla, el Medjerdá llevaba 125 per-sonas, entre ellas seis españoles. El buque, que fue torpe-deado sin aviso, hundiose en un minuto. El hecho ocurrió a las 7 de la noche. Existe la esperanza muy remota de que algún buque recogiese a los náufragos. Los dieciocho que llegaron marcharán mañana a Barcelona. Con ellos va el capitán. El capitán, en nombre de su nación, hizo solemne entrega al pueblo de Ampolla, del bote en que los náufragos llegaron a tierra. De otra parte ha pasado en dirección a Barcelona la tripulación del vapor griego Lefkosia, después de haber sido atendida por las auto-ridades.

LA VANGUARDIA - 28 de Junio de 1914En La Ampolla se ha terminado el hangar donde se está procediendo al montaje del hidroavión de los hermanos Mendizábal. Está situado á un kilómetro del poblado, concretamente en la playa del Goleró. Será movido por dos motores de gran fuerza. Se compone de cuatro alas y dos barquillas, capaces para diez viajeros y dos pilotos. Se cree que podrán empezar las pruebas del nuevo invento en la semana próxima, y que las experiencias se auguran muy interesantes. Hace un mes llegó a la estación de Ampolla la maquinaria construida en Alemania bajo la dirección de los ingenieros militares españoles señores Mendizábal. Con la maquina-ria también ha llegado a dicho pueblo un ingeniero de la casa constructora. Una vez construido el hidroplano se realizarán las pruebas pertinentes en el puerto del Fangar.

LA VANGUARDIA - 22 de Junio de 1916En la playa de La Ampolla está anclado desde el sábado último, el torpedero número 1. Parte de la tripulación desem-barcó en Ampolla y el pasado domingo vino de visita á esta ciudad. Dicho barco de guerra está destinado a disparar torpedos. Fue construido en los astilleros de Cartagena para la Armada Española, fue botado el 3 de agosto de 1911, y entregado a la Armada el 9 de mayo de 1912.

LA VANGUARDIA - 10 de Junio de 1917Tortosa.- Algunas personas de esta ciudad que han estado estos días en Ampolla, nos dicen que desde aquella costa se divisa de noche los refl ectores de buques extranjeros, produciendo un efecto fantástico y que despiertan la curiosi-dad de los lugareños. Los comentarios explican que pese a que España es neutral en esta guerra mundial, se producen en aquella zona marítima muchos enfrentamientos navales, y que a menudo se aperciben del intercambio de cañoneos entre buques de guerra, vapores mercantes y submarinos, persecuciones y combates que se notaban cercanos y visibles desde la costa a diferentes cotas. La llegada de náufragos, cadáveres, y restos de los hundimientos es una constante en las costas de este pueblo. Algunos marineros que regresaron anoche de la pesca, dicen haber visto ayer tarde, á unas ocho millas de tierra, dos submarinos alemanes que recorrían la ruta que siguen los barcos neutrales entre Valencia y Tarragona. Ayer se vieron de nuevo fondeando algunos parajes y al poco rato se escuchó un fuerte cañoneo, creyéndose que han atacado á algún convoy de barcos.

LA VANGUARDIA - 15 de Mayo de 1955Por orden del Ministerio del Trabajo, ha sido concedida al Patrón Mayor de la Marinería de Ampolla, don Mateo Piñana Roch, la Medalla al Mérito en el Trabajo, colectiva, en su categoría de oro en virtud de los méritos contraídos en el servicio de la organización sindical.—Cifra.

Retalls del Poble · Pàgina 41

Fotos de la col·lecció fotogràfi ca "Imatges d’un temps 1950-1970" d’Andreu Capera

Viatges · Pàgina 42

La Marinadavolta el Món

Nerea, Gerard, Verónica i Andreasdavant del Zytglogge, a Berna (Suïssa)

Nutrició · Pàgina 43

DRA. ROSER MARTÍ I CID Dipl. Nutrició Humana i Dietèticawww.rosermarti.com Llic. Ciència i Tecnologia dels Aliments

La hidratacióQUÈ RECOMANEM?

• Beure uns 10 gots d’aigua (1.5-2L) al dia per compensar les pèrdues de la suor i l’orina.

• Beure altres líquids, a més de l’aigua, ja que pot estimular l’apetència de consumir líquids.

• Evitar llargs períodes de temps sense consumir líquids, ja sigui en forma d’aigua,infusions, llet o sucs naturals, o en forma d’aliments rics en aigua (fruites i hortalisses).

• Amb temperatures altes (+30ºC) i major humi-tat ambiental la pèrdua d’aigua és major, per lo que s’haurà d’augmentar la ingesta.

• A partir dels 30 minuts d’exercici físic, ens hem de rehidratar.

• Per un exercici d’intensitat lleu-moderat, es re-comana 150-250 cc d’aigua cada 20 minuts des del començament.

• Per aprofi tar al màxim el poder de rehidratació, la temperatura de l’aigua no ha de ser inferior a 10-15ºC.

EL CONSELL:

No hem d’esperar a tenir set per començar a beure. La sensació de set apareix quan ja tenim una pèr-dua hídrica de l’1%, el que pot afectar al nostre estat d’hidratació, així com al rendiment físic i a les ca-pacitats cognitives.

Som bàsicament aigua! Aquesta frase l’hem sentit multitud de vegades, doncs sí, entre un 50 i un 70% del nostre pes és aigua. Segons l’edat però el con-tingut d’aigua del nostre cos va disminuint, tal com s’observa en aquesta taula:

AIGUA CORPORAL TOTAL SEGONS L’EDAT

Edat % del pes total corporal

0-6 mesos 75%6-12 mesos 60%1-12 anys 60%

Homes Dones12-18 anys 59% 56%18-50 anys 58% 50%+ 50 anys 56% 47%

Amb l’edat es produeixen una sèrie de canvis en la ingesta d’aigua, això fa que els nens i les persones grans tinguin major risc de deshidratació, aquests últims degut a que tenen menys sensació de set. Per tant aquí us mostrem quina seria la ingesta adequa-da segons l’edat:

Edat Ingesta adequada d’aigua total (mL aigua/dia)

0-6 mesos 680*6-12 mesos 800-1.000*

1-2 anys 1.000-1.2002-3 anys 1.3004-8 anys 1.6009-13 anys 2.100/1.900

> 14 anys 2.500/2.000

Embaràs 2.300

Lactància 2.700

*Cal especifi car que en nadons les ingestes variaran depenent de l’edat en que s’ha començat la introducció d’aliments i també de si el nadó pren llet materna o no.


2ª Jornada Tècnica d’Alícia:Aliments i territoriEl passat 29 d’abril, va tenir lloc a Món Sant Benet, una Jornada tècnica destinada a compartir els projectes de promoció del patrimoni agroalimentari, que ha dut a terme la Fundació Alícia, en col·laboració amb diverses entitats i administracions en els darrers anys.

L’interès de la jornada rau en la diversitat de projectes amb models molt diferents, on la gastronomia i la cuina han jugat un paper important, en la posada en valor dels pro-ductes de la terra i la dinamització econòmica del territori.

A la xerrada “Promocionar el producte a través de la cui-na” va participar el restaurador local David Escribà del Restaurant Casa David, abordant la temàtica de les ostres de l’Ampolla, i com no, de la cuina de l’ostra.

La presentació de la Jornada va córrer a càrrec de la periodista de TV3, Tana Collados, i els participants a la mateixa van ser molt diversos, van participar, el Restaurant 7 portes de Barcelona, El Museu d’història de Barcelona, l’Ajuntament d’Avinyó, de Manresa, etc.


Lliurament del distintiu Banderes Blavesa l'Ampolla El passat 10 de juny a les instal·lacions del Club Nàutic de l’Ampolla, el conseller de territori i soste-nibilitat, el Sr. Josep Rull va fer entrega del distintiu de qualitat Bandera Blava a 42 ajuntaments i a 24 ports Catalans.

Aquest distintiu l’atorga un tribunal internacional de la Fundació d’Educació Ambiental, amb la col·laboració de l’Associació d’Educació Ambiental i del Consu-midor (ADEAC). Aquest guard, reconegut a escala interna cional, valora i premia la gestió ambiental i la seguretat, les instal·lacions i la prestació òptima dels serveis i la informació i l’educació.

El nostre poble ha estat reconegut amb tres banderes, concedint bandera blava a la platja de les Avellanes, a la platja de Cap Roig i al Port Nàutic.

Nutrició · Pàgina 46

III Lliurament de PremisAcadèmia de Gastronomia de TarragonaL’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona va premiar a l’Ostra de l’Ampolla com a Millor Producte del Mar, en reconeixement a la qualitat del producte i a la tasca que s’ha dut al llarg de molts anys des de l’Ajuntament de l’Ampolla i des del Patronat de Turisme per tal de promo-cionar aquest producte.

També va premiar com a fi nalista al Millor Restaurant Visitat al restaurant Casa Montero – Club Nàutic de l’Ampolla.

L’Acte de lliurament de premis de l’Acadèmia de Gastro-nomia de Tarragona va tenir lloc el passat 19 de maig a la sala d’Actes de l’Ajuntament de Tarragona, assistint al mateix el Sr. Francesc Arasa, Alcalde de l’Ampolla, el Sr. Gerardo Bonet que va recollir el premi a Millor Producte del Mar com a gerent de la Federació de Productors de Mol·luscos del delta de l'Ebre, el Sr. Jesús Montero del Amo i la Sra. Mª Carmen Montero de l’Amo que van recollir el premi com a fi nalistes al Millor Restaurant Visitat.

Esports · Pàgina 47

XII Ironcat – Copa de Les Nacions 2016El passat 28 de maig, es va duu a terme a l’Ampolla el XII Ironcat-Copa de les Nacions, una de les proves esportives més dures que existeixen. L’edició d’aquest any ha estat marcada un cop més pel gran nombre de participació i nivell dels triatletes.El francès, Gregory Verschuere es va proclamar vencedor absolut després de completar la prova amb un temps de 08h 34m 37s, registrant el millor temps de totes les edicions de la competició. En segona posició va entrar a meta Albert Jimé-nez Garcés amb un temps de 08h 35m 22s. El tercer lloc del podi va ser per a José Luis Cano Villanueva, amb un temps de 08h 59m 32s.Enguany, la Copa de les Nacions, trofeu que premia al conjunt de les tres millors marques de la competició per estats, va ser per a Catalunya.Tres participants locals van aconseguir acabar la prova: Lluís Cabrera, amb 10h 24m 04s, Àlvar Casanova va enregistrar un temps de 12h 39m 01s i Dani Escudero, va acabar la seva primera carrera amb 12h 44m 01s.El Patronat de Turisme vol felicitar als tres participants ampolle-ros per la seva participació i aconseguir ser fi nishers, i també agrair especialment, la col·laboració de tots els voluntaris, sense els quals aquesta prova no es podria dur a terme.


El CF Ampolla homenatja als jugadors de la temporada 84-85

L’acte va tindre lloc, durant aquesta temporada, abans del partit jugat contra el CD Tortosa.El Club va voler retre homenatge als jugadors que van ser campions de 1a Regional a la Temporada 84-85.El Club mai havia estat a la Preferent i per això es considera aquesta plantilla, com la millor de la història.Francesc Arasa, alcalde; Juan Segarra, regidor i exjugador i Paco Gilabert, actual president i el que fóra entrenador d’aquell equip, van presidir l’acte.


Jornada furbolísticaEl passat 13 de maig es van dur a terme al Camp de Futbol Municipal de l’Ampolla les I Jornades Futbolístiques per a persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupa-ment. Organitzades per l’Associació Esportiva Jordi Pitarque Ceprià, hi van participar 21 alumnes del Centre d’Educació Especial l’Àngel (APASA) d’Amposta. La iniciativa va sorgir per la voluntat de l’AEJPC de fomentar la pràctica de l’esport i els valors que la caracteritzen: hu-militat, respecte, esportivitat, esforç, dedicació, constància, treball en equip, companyonia, superació, inclusió i empatia. La jornada es va iniciar a les 10 h i va fi nalitzar a les 16 h. Durant el matí es van explicar, mostrar i practicar diferents tècniques futbolístiques com ara els xuts a porta, la conducció i la precisió en el xut. A la tarda, es va realitzar un partit a 3 bandes. Per fi nalitzar la jornada, tant l’Associació com el Centre d’Educació Especial van fer entrega de diversos obsequis i així guardar un bon record.Aquesta vivència és una mostra de l’essència de l’AEJPC i un clar exemple del foment de la integració social a través de la pràctica de l’esport. Des de l’AEJPC ens omple d’orgull veure com dues associacions ebrenques sense ànim de lucre s’han unit per tal de poder oferir a 21 nois i noies la possibilitat de viure una experiència com aquesta.


Laia Ballesté,campiona d’Espanya

Laia va formar part de l'equip, de la Se-lecció Catalana Sub 18, que va guanyar a la Selecció Valenciana per 2 gols a 0, a la fi nal del Campionat.

Laia, ja va ser també, Campiona d’Espa-nya amb la Selecció Sub 16.

Aquest any deixarà el Tortosa-Ebre, per incorporar-se al Joventut Almassora (Castelló), equip que ha ascendit a la Segona Divisió Nacional. Li desitgem molts d’encerts i molta sort en aquesta nova etapa.

butlletÍ d’informaciÓ de l’ampolla · menuts i els més grans, amb quintos i pubilles, i...

Documents