BURGESES I OBRERES

MARIA

“L'atenta protectora de la família coneix el

feminisme”

Molt bon dia, soc Maria Armengol, filla d'una rica masia de la Guàrdia de Sagàs. Vaig nàixer a l'any 1880 i, malauradament, la meva vida fou curta, doncs vaig morir amb només 38 anys, al 1918. Esposa d'en Josep Viladomiu, oncle meu, aconseguí ser mare i deixar un hereu per a seguir mantenint el negoci familiar. Us vull obrir

les portes de casa nostra i de tota la colònia industrial que dirigim!Malgrat el poc temps que vaig tenir per gaudir-ho, com a senyora de la burgesia industrial vaig conèixer el confort que se'm va proporcionar als meus temps. I

també vaig veure les necessitats que patiren les famílies obreres, a les quals vaig protegir i ajudar.

“La felicitat de la família es trobarà en un àmbit domèstic ben ordenat i tranquil. Així ho entenien els ideòlegs, els homes educats i de respectable fortuna, que aspiren a un imaginari de dona en les més altes funcions privades, lluny d'aquelles altres obligades a treballar pel pa de les seves famílies. Es justifica, en aquest ideari, comportaments als ulls nostres inacceptables i es reconeix, també, que a distinta posició social també es generen distintes necessitats.La burgesa del XIX seria valorada en tant que senyora de la casa, atenta protectora dels valors més tradicionals de la llar, el matrimoni i la família, sublimant la maternitat de nou, com tret definidor del rol femení.Aquell discurs entrarà en decadència amb l'arribada del segle XX, el model de dona es mostrarà canviant, generalitzant una imatge que ara ja ens és molt familiar: educada, professional i independent. A casa nostra, i de mà de la burgesia catalana, aquest model poc c poc farà fortuna.”

(Extracte del Text Divulgatiu)

1. Després de la presentació, llegiu el text. Comenta el seu contingut I situa el paper de la dona des del punt de vista burgés, en el decurs del període en que va viure la Maria Armengol, senyora de Viladomiu des de l'any del seu casament, 1898; a saber, final del segle XIX I inicis del XX.

2. Maria, segons la documentació consultada, tingué dos fills. Una noia, Pilar, al 1903 I un noi, Ricard, al 1907, hereu aquest últim de la 11èna generació d'industrials Viladomiu. Feu un arbre genealògic de la família després d'una petita recerca per obtenir les dades precises:

http://www.viladomiu.com/

3. Observa les imatges. Fes una descripció de com seria la família burgesa que ens mostren aquestes il·lustracions.

n

Sort en tinc del servei domèstic, que tant m'ajuda a mantenir la llar i tota la família. A més, seria impensable, en una bona casa com la nostra, no mostrar-

la amb una presència de servei a l'alçada de la nostra distinció social, és també una qüestió de prestigi, opina el meu espòs. De tota manera aquí, a Viladomiu, tenim només la segona residència; això vol dir que la major part del servei ens

treballa a la nostra casa principal, a la dreta de l'Eixample de Barcelona.

4. Per què creieu que era tan important la institució matrimonial, I con a conseqüència la família, per a la societat burgesa? Què pot significar el terme: família nuclear?

5. Valoreu el canvi de rol que ens aporta per les dones el pas del segle XIX al segle XX.

6. Què significa el terme proletària? Contextualitza-la en el marc de l'època que se'ns il·lustra.

7. Quina era la situació de les famílies treballadores?

8. Com interpreteu les paraules de la Maria?

n

Us he de reconèixer que la nostra dida és una de les persones del servei de la casa que més ens apreciem. Ella, com ningú, coneix i té cura de les nostres

estimades criatures, la Pilar i en Ricard.

“Especialitats del servei femení eren les dedicades al món infantil, les mainaderes i les dides, d'aquestes últimes ja en venim parlant des de l'etapa històrica anterior. Al segle XIX les dides tingueren una gran expansió com a servei a les cases burgeses de la ciutat, a diferència d'anteriorment, ja que així la senyora controlava més directament la criança de les seves criatures; serà amb l'arribada del nou segle XX que aquest sector laboral entrarà en decadència, degut a un nou canvi de costums.”

(Extracte del Text Divulgatiux

9. Per què la figura de la dida desapareix amb l'arribada del segle XX?

10. Com esteneu el fet de la maternitat en la vida de la dona actual?

Ja se que esteu pensant... i les dones obreres de la nostra fàbrica? Reconec que les seves condicions de vida i treball sovint són dures. Són treballadores que

ajuden a mantenir la seva família, tenen cura de la modesta llar i de les criatures; una llarguíssima jornada de feina que no se'ls hi acaba mai. En soc conscient

d'aquesta situació, i les ajudo en tot allò que està a les meves mans, com a senyora i mestressa.

►Per a les dones que surten de casa a treballar, produint aquest trencament entre espai domèstic i laboral, es posa en dubte el caràcter universal amb el que la burgesia havia configurat l'ideal femení d'”àngel de la llar”.La fàbrica, com espai de producció i treball, va suposar la gradual desaparició del treball manufacturat domèstic, sobretot des de les famílies camperoles. La concentració de mà d'obra i maquinària en un mateix indret resultava més eficient per l'empresari. Juntament amb el servei domèstics i la confecció de vestits, la nova indústria tèxtil assumirà bona part de la mà d'obra assalariada femenina.Les protestes per la condició concreta de les dones sortiren, a l'inici, per boca de les dames burgeses que des dels seus salons varen criticar la situació, i també dels utopistes.

11. Com enteneu el sentit del primer paràgraf? I la il·lustració?

12. Busqueu informació sobre el treball manufacturat domèstic, el domestic system de que us en parlen els llibre de text.

►Ritme de treball molt dur, horaris inhumans, disciplina massa estricta, insalubritat, mala alimentació, salaris de misèria agreujats per les 'multes' aplicades com a sanció per les imperfeccions, analfabetisme, cap tipus de protecció legal, continus accidents i incendis, amb tot aquest panorama qui tenia cura de les criatures -que encara no podien treballar- de les obreres? Les llargues jornades de treball no deixaven temps per a posar ordre i netejar la casa, cosa que la convertia en un lloc difícilment habitable. En condicions de greu explotació, les relacions familiars es feien complicades. Aquest fou el panorama inicial, que només la lluita obrera, amb l'organització del moviment sindicalista, aconseguirà pal·liar i modificar amb el pas del temps.

13. De segur que la imatge superior l'heu vist un munt de vegades, però potser cal ara comentar-la.

14. Quines eren aquelles condicions de treball? De segur que al voltant de la Revolució Industrial n'heu parlat. Però, concretament per les dones?

15. Però quan la noia era de classe mitjana sense recursos econòmics, es a dir sense dot, què succeïa? Aquesta, a diferència d'una obrera, tenia una instrucció i una preparació intel·lectual. Aquí trobem l'àmbit dels nous oficis femenins. A mesura que el sector terciari, o de serveis, va anar creixent fou aquest un àmbit laboral força receptiu a la dona treballadora fora de la llar. Sempre, clar, amb salaris més baixos que els masculins.Quins poden ser aquests nous oficis? Observeu I endevineu: mestra, dama de companyia, institutriu, telefonista, mecanògrafa, oficinista, dependenta, infermera...

Com a dona del meu temps m'agrada seguir la moda. Recordo els vestits de l'àvia I els de la meva mare.. I deu ni do com estem canviant! Aviat ens faran tallar

els cabells I tot! No em se avenir, tot canvia molt ràpid...

16. La nova ubicació social de la dona, com a col·lectiu, que ens aporta la nova època, significa canviar criteris i mirades sobre la vida i també aspectes molt més quotidians com la moda. La roba femenina, ara si, es farà més còmoda amb faldilles més curtes,

més endavant amb l'adopció dels pantalons, cabells curts o amb pentinats més pràctics, ideals per a una dona que es mou i que adopta noves pautes de comportament.Observeu les imatges I comenteu l'evolució des de el XIX al XX.

17. Qui fou Coco Chanel o Margarida Xirgu?

18. Dissenyeu models que recordin la moda del canvi de segle.

Ara ja podem ensenyar-vos la nostra casa, La Torre de l'amo. Jo vaig viure la construcció d'aquesta mansió, que fou la nostra llar familiar a partir de 1905. La divisió de l'herència del meu sogre, en Tomàs Viladomiu i Bertran, entre els seus

dos fills Jacint i Josep, el meu espòs, va generar l'ampliació de la colònia de Viladomiu Vell en una segona ubicació, la que coneixeu amb el nom de

Viladomiu Nou... la que ara visitareu. Sabeu què eren les colònies industrials?

19. Intentarem donar resposta a la pregunta que ens planteja la Maria. I per saber que eren I què són les colònies industrial res millor que fer una recerca utilitzant les eines d'una miniQuest. Aquí teniu entrades per on podeu començar:http://oliba.uoc.edu/textil/index.php?option=com_content&task=view&id=33&Itemid=71

http://www.viladomiu.com/

http://www.parcfluvial.cat/

http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=942907

http://www.cebages.org/comissio/actualitat/colonies/colonies.html

20. A partir d'aquesta pàgina i les següents, observa bé les imatges exteriors, llegeix els textos I busca informació. En veureu tant de la pròpia Torre, o casa dels propietaris de la colònia els Viladomiu, com de les cases obreres I edificis significatius. Podreu reconstruir, així, bona part del conjunt edilici de la colònia. Seguidament podreu respondre les qüestions.

a) Llegiu i comproveu quines són les parts d'una colònia típica.

b) Materials constructius que observeu en els edificis.

c) Estructura de l'alçat i elements del sistema constructiu destacables, de la casa principal I també dels blocs obrers. Compareu.

d) Tipologia de les cobertes, I d'altres aspecte que considereu destacables.

►Mai, com arribades en aquest moment del procés, les dones occidentals -filles del desenvolupament industrial- viuen la segregació de manera tan radical, com perillosament subtil, evidenciada en la redefinició de la llar que farà la burgesia, i que serà model de referència per a tota la nostra 'modernitat'.El qual, a més de proporcionar-los un refugi íntim i personal, servís alhora d'imatge simbòlica de representació social per al grup familiar i de marc de sociabilitat per als seus membres.Trobarem, així, una clara definició espacial entre les estances destinades a la privadesa i intimitat de la família, les dedicades als serveis, les estances destinades a una funció més pública, i les dependències conegudes com de recepció.

21. Comparem la Torre de l'amo de Viladomiu Nou amb d'altres cases burgeses de diferents colònies industrials. Podem parlar de tipologia?

22. Les cases de les famílies obreres tenien un altre aspecte. Observeu-les, tant les de Viladomiu com d'altres I comenteu les diferències més destacables respecte de les cases burgeses anteriors.

n

Ara us podré ensenyar alguns dels aspectes que millor s'han conservat de l'interior. Malauradament el temps i la memòria -tan vel·leïtosa amb nosaltres, les

dones!- no han deixat que us pugui mostrar el meu racó més íntim I privat; on cosia, llegia, i veia el temps passar, mentre els fills creixien I el negoci familiar

també...

23. A quina estança pot fer referència la Maria? Llegiu el text adjunt a la pàgina següent i descobrireu un dels racons femenins més propis I personals, malgrat la historiografia oficial sovint l'ha menyspreat -com tot allò que fa referència a la vida privada- com a cubícul poc menys que de seducció frívola: el boudoir. Jutgeu I reflexioneu.

24. Tal I com es veu, aquesta estança té clares traduccions en l'espai privat actual I modern. Amb quins espais dels que coneixeu es podria comparar'

►L'inici de l'època contemporània ens porta, en la creació d'espais privats, una de les solucions que arrelarà entre les famílies benestants i, com tot el que fa referència a la burgesia, servirà de model en la creació de noves formules espacials riques en calidesa i intimitat.La dona d'aquest moments vol tenir una habitació específica per a ella. Al marge de les zones de serveis i dormitoris: una habitació pròpia..

“Amb el segle XVIII apareix amb força la novel·la, I essent la dona l'individu que més llegeix en aquella societat, amb la finalitat de viure aventures romàntiques, seria comprensible la necessitat d'un espai propi per aquesta nova ocupació femenina. (…) En els manual d'etiqueta del segle XIX es considerat, clarament, com un àmbit un tant indigne (…) Resulta evident l'associació del boudoir amb la seducció, però també suposem que ha estat exagerada per la narrativa. (…) Malgrat sigui extensa la referència a una de les poques estances que històricament han pertangut al gènere femení, s'ha fet conscientment perquè s'estima que aquest espai resulta l'avençada dels moderns dormitoris de múltiples funcions, que permetera l'hora descansar, llegir, escriure o rebre. Els salons i dormitoris de la modernitat que es disposen en planta lliure i reuneixen usos diversos en una sola estància, es zonificaran, al mode del boudoir, mitjançant el mobiliari.”

► Tothom necessita d'aquest espai personal, d'aquesta dosi de tranquil·litat. Així ho varen entendre les dames vuitcentistes i així, també, ho va entendre l'arquitectura moderna. El que ha succeït però, amb el canvi del segle XX, és que allò privat, per interessant, s'ha convertit en refugi comú de tota la família... i la dona ha tornat a perdre la seva píndola de recer. Aquí està la gran qüestió: fer comuns els espais segregats a les dones (cuines i serveis), amb tot el significat que té aquest acte de compartir el manteniment de la llar en comú i el gaudi col·lectiu. Alhora, també, que ens donem tots i totes petits racons propis, on viure la soledat buscada, la intimitat que serena l'ànim. Com pensem la distribució dels nostres espais? L'arquitectura moderna té en compte aquesta necessitat? L'especulació del 'totxo' ho permetria? Les noves corrents arquitectòniques fan nous plantejaments? Reflexionem.

VELASQUEZ, V.H. extret de Le Corbusier, Euvre complète 1910-1928: “Le Salon. Living-room et galérie (boudoir)”

Bé, continuem. Entrem i veureu allò que la memòria ha reservat, que ara ja sabeu que no

és pas tot...

25. Passem, al vestíbul de l'entrada ens corresponen portes que en temps de la Maria i la seva família haurien conduit als serveis de la casa.Després pujarem I arribarem al pis principal. Un gran distribuïdor que ens conduirà a les estances nobles de la casa: despatx de l'amo, dormitoris amb els banys corresponents, menjador I gran balconada.Observeu I identifiqueu.

1

26. Ens queden els serveis, la cuina, el rebost I pujar a les golfes...I també algunes imatges d'interior de cases obreres (pàg. següent). Compareu.

Com ja haureu suposat, aquí no existia espai per una habitació pròpia...

Tota mansió benestant, com correspon a la casa de l'amo, mostra uns aspectes decoratius I de mobiliari que defineixen el bon gust I la categoria

social de les famílies Malgrat sigui només una segona residència, aquí trobareu exemples del que us dic.

27. Elements formals, decoratius, murals, mobiliari noble... aquests i d'altres exemples similars hi són presents a la Torre de l'amo, o a d'altres mansions del mateix tipus. Intenteu reconèixer usos, materials, tècniques artesanes, etc.

file:///C:/Documents%20and%20Settings/Carme/Mis%20documentos/Mis%20imágenes/2009-04%20(abr)/croquis-4.bmp

28. Més endavant veurem el clima, però ara anem a conèixer els aspectes que defineixen l'entorn complert d'una colònia industrial. Aquí teniu la il·lustració de Viladomiu. Caldria identificar els nombres I els elements indicats. Penseu que segueix la tipologia bàsica de totes les colònies, podeu comprovar-ho amb la imatges que segueix.

“FÀBRICA, ESCOLA, GRANJA, PLAÇA, BOTIGA, TORRE DE L'AMO, ZONES D'ESBARJO, LOCAL DE CINEMA I TEATRE, ESGLÉSIA I RECTORIA, HABITATGES OBRERS.

M'agrada molt venir a Viladomiu. Sobretot a l'estiu, quan els voltants són verds, i amb la Remei -la nostra majordoma- fem la bogada de la roba de la casa... aquella olor a sabó, de les herbes dins dels armaris, de les flors als gerros, de l'escalfor del sol i l'aigua fresca de les fonts... A l'hivern aquí fa massa fred, preferim viure amb les comoditats de la ciutat.

►Aquesta imatge us situa en una colònia típica, amb tots els elements que li són definitoris (informació extreta de web informativa que, com veieu, és interactiva)

29. Anem ara a identificar-los en imatges reals, algunes són de Viladomiu I d'altres són adaptades d'altres colònies, a la fi no canvia gaire el sentit de la informació que us arriba. Així doncs veurem: l'església, la plaça, l'escola, botigues, safareigs, casals,

Com ja sabeu, un dels aspectes que més identifica aquest moment en que jo visc és la velocitat del canvi, I crec que a vosaltres això ja us és familiar. Tot

comença a canviar molt ràpid: formes, costums, idees, I jo no se si puc acostumar-me al mateix pas. Els utensilis quotidians de la casa, les màquines de

la fàbrica, els vehicles...I tot envoltat per una forma de vendre que li en diuen 'publicitat'. No se pas on anirem a parar!

30. Fixeu-vos en els nous electrodomèstics, les grans maquinaries, els moderns utensilis I els anuncis publicitaris. Identifiqueu I compareu amb l'actualitat, penseu que foren grans aportacions de la modernitat del canvi de segle: el període de la 2ª Revolució Industrial.31. L'aigua retinguda per la resclosa era conduïda, a través d'un canal, cap a l'interior de la fàbrica. Què és una resclosa? Quina finalitat tenia?

32. El ferrocarril. Una de les imatges anteriors es coneix com 'l'últim tren a Viladomiu'. És veritat, a Viladomiu ara ja no arriba el tren, en canvi hi ha una carretera just a l'entrada de la colònia Aquest traspàs del tren al cotxe s'ha produït, malauradament, en varis indrets del nostre país S'han perdut històriques vies de comunicació fèrries, sabries trobar-ne alguna? Pensa que actualment algunes d'elles les han reconvertit com a bici-carrils...

33. Aquest anunci publicitari mereix un comentari atent, sota el punt de vista de gènere.

Aneu, sortiu fora de la casa I de la colònia, feu una passejada pels voltants I arribeu fins al riu. Malgrat el soroll

dels telers si us allunyeu una mica podreu comprovar la bellesa del paisatge.

34 .Fins aquí ha semblat que tot el voltant de la Maria era industrial, però si us heu fixat en la panoràmica de la colònia n'haureu vist que és un petit indret ubicat en mig d'un ampli entorn natural. Ara se'n diu Parc Fluvial del Llobregat. Què vol dir aquesta nomenclatura?

35. La colònia industrial es considera un model d'adaptació al territori I a les modernes demandes de producció, perquè es construïa aprofitant els recursos energètics de l'indret.

a) De quina font d'energia parlem en el cas que ens il·lustra?b) Per a què necessitaven aquesta font d'energia?

c) Com la recollien I transformaven?

36. La casa de l'amo es construïa en un punt dominant I de bona visió sobre el conjunt d'edificacions de la colònia, per què creieu que aquesta era la ubicació preferida?

37. Sovint, al llarg del trajecte de l'aigua pel canal, una part se solia aprofitar per regar els horts de la colònia, que cuidaven els propis treballadors I treballadores. Quines són les principals produccions d'horta a casa nostra?

38. Comenteu també el tipus de paisatge que ens il·lustren les imatges: relleus, vegetació... Relacioneu-lo amb les característiques pròpies d'un curs fluvial. Una de les imatges ens mostra el Cadi-Moixeró.

39. La Remei s'encarregava de mantenir la roba dels armaris ben acompanyada de bossetes amb plantes oloroses. Coneixem una mica més el gran món de les herbes aromàtiques. Digueu-ne algunes I busqueu les seves propietats.

40. Us hem parlat del clima? Fixeu-vos en la imatge hivernal, com és el clima a les comarques d'interior

41. L'entorn inclou el poble d'origen de la Maria, la Guàrdia de Sagàs. Mes endavant el podreu situar en un mapa, però ara us dóna més informació sobre l'entorn paisatgístic I natural.

42. Algunes de les imatges mostren, sobre del riu, el pas de diversos ponts, un correspon a l'antiga via del tren -ara en desús- I un segon a la carretera comarcal que ens hi porta I un tercer a l'actual via ràpida que passa a prop de la colònia. Sabríeu distingir-les? I com?

A hores d'ara ja sabeu on visc, no? Ens pregunta la Maria...

43. On viu la família Viladomiu? Situa-ho en un mapa.

44. Què en coneixes d'aquesta comarca actualment? Quin és el sector de producció més important? Què se n'ha fet de la indústria del tèxtil català?

45. Il·lustra el mapa amb aquells elements geogràfics i paisatgístics més significatius d'aquestes contrades. Prèviament hauràs de fer una petita recerca geogràfica.

46. Al mapa de Catalunya podem situar els indrets que ens indica la il·lustració sobre la Ruta de les Colònies Industrials.

Aquests són temps complicats. La política molt agitada, la classe obrera força enrabiada, els carrers sovint insegurs. Jo no hi vull entendre de tot això, però de

vegades sento a la Remei, a la resta del servei o a les obreres com rondinen I protesten... al cosí d'una d'elles el busca la policia per llençar una bomba, diuen!

Veig les diferències, si, però no se com es pot resoldre. Les senyores com jo, pietoses, confiem que les nostres oracions ajudin a tothom... d'altres més 'modernes' diuen que també hem d'opinar! No se pas fins on arribarem...

47. Seguidament trobareu un text on s'il·lustra de forma clara I breu els fets que contextualitzen el període en que va viure la Maria, a Catalunya. Comenteu-lo.

48. Feu un eix cronològic que ocupi el període de vida de la nostra protagonista i podeu col·locar-hi tots aquells fets o personatges que dibuixin la història en el canvi de segle: la Restauració, 1898, naixements dels nacionalismes, moviment obrer, anarquistes, Setmana Tràgica, pistolerisme, la Gran Guerra... Busqueu noms I fets I col·loqueu-los.

“La Renaixença fou, a l'inici, un moviment cultural, històrico-literari, que perseguia, en l'estela del romanticisme europeu, la recuperació de la llengua i la literatura pròpies. Amb el temps, i particularment arran de la Revolució de 1868 i del seu fracàs, el moviment va adquirir un caire clarament polític, orientat a la consecució de l'autogovern per a Catalunya en el marc de l'estat liberal espanyol.En el darrer terç del segle XIX, el catalanisme anà formulant les seves bases doctrinals, tant en el camp progressista com en el conservador, al mateix temps que començava a establir els primers programes polítics (com les Bases de Manresa, 1892), i a generar un ampli moviment cultural i associatiu, clarament reivindicatiu.El 1898, Espanya va perdre les seves últimes possessions colonials a Cuba i les Filipines, fet que no només comportà una crisi de confiança important, sinó que va impulsar decisivament el catalanisme polític. El 1901 va néixer la Lliga Regionalista, el primer partit polític modern a Catalunya i Espanya, que l'any 1907, en coalició amb altres forces catalanistes (des dels carlins als federals), agrupades en l'anomenada Solidaritat Catalana, va guanyar les eleccions amb el programa regionalista que Prat de la Riba havia formulat a La nacionalitat catalana (1906).Amb tot, les tensions socials -posades de manifest amb la creació, el mateix 1907, de la Solidaridad Obrera- van persistir, i van donar lloc a la revolta popular de la Setmana Tràgica (1909) i l'any següent a la fundació de la CNT, el sindicat de tendència anarcosindicalista que va ser absolutament predominant en el primer terç del segle XX.El catalanisme polític va aconseguir el 1914 la creació de la Mancomunitat, primer assaig d'autogovern, al qual posà fi la dictadura del general Primo de Rivera (1923)

(Generalitat de Catalunya, web divulgativa: http://www.gencat.cat/catalunya/cat/historia/historia7.htm)

49. Parla de bombes, de segur que es refereix al moviment anarquista. Qui eren? Una imatge il·lustra l'atemptat contra Cánovas del Castillo, què succeí?

50. Les obreres protestaven, diu la Maria. I els obrers també, afegim. Tot el col·lectiu treballador estava construint la incipient història sindical. Comenteu-lo, en concret el que es refereix al sindicalisme femení. Al 1900 es promulgà una llei per atendre el treball femení I infantil, que els empresaris varen ignorar.

51. Les dones, tanmateix, tenien dos fronts de protesta: el treball I les seves condicions socials com a dona. Què vol dir quan parla de que “diuen que també hem d'opinar”?

52. Fes una petita recerca sobre el moviment sufragista I també sobre les condicions del moviments feminista finisecular?

“La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears, ”la Caixa”, que es va constituir el 5 d'abril de 1904, va ser fundada per l'advocat català Francesc Moragas Barret, amb el suport de diverses entitats de la societat civil catalana. Es va crear amb la finalitat d'estimular l'estalvi i la previsió, uns objectius que avui podrien semblar únicament financers però que, en aquell context històric, constituïen un clar instrument per aconseguir que les classes més desafavorides poguessin disposar de certa autonomia i seguretat en la seva vida familiar.El 16 d'abril de 1904, en un dels salons del Palau de Belles Arts, on se solien celebrar els actes més solemnes de la ciutat, el rei Alfons XIII va inaugurar oficialment la Caixa de Pensions per a la Vellesa. En el mateix acte, el monarca va ser nomenat president honorari i protector de la nova entitat.La proposta de Moragas, el primer director general de ”la Caixa”, va consistir en la creació d'una entitat privada que, en aquells temps de tanta inestabilitat social, oferís a treballadors i empresaris un mecanisme financer que els assegurés la vellesa o la invalidesa.”

(Informació corporativa a: http://portal.lacaixa.es/infocorporativa/historia_ca.html

53. La dinàmica financera, pròpia d'una pròspera industrialització, augmentà I aportà noves formules com les caixes d'estalvi. Aquí teniu un document que recull la fundació d'una d'elles, que tots I totes coneixeu prou bé. Comenteu-lo I busqueu quines són les diferències que distingeixen les diverses tipologies d'entitat financeres, bàsicament bancs I caixes.

“Durant el període 1898-1936, la població catalana va augmentar molt. El 1900 la població a Catalunya era de gairebé 2 milions i al 1930 la població passava dels 3 milions, aquest fenomen es va veure sobretot en la ciutat de Barcelona que va ser la primera ciutat de l'estat espanyol que va passar d'un milió d'habitants el 1930. Això va suposar que Barcelona s'annexés als pobles del voltant com Sarrià, el Poble Sec, Sant Andreu, etc. Que avui en dia, són barris barcelonins. El pulmó industrial va concentrar-se a Sant Martí i també va esdevenir molt important el port de Barcelona en l'àmbit comercial de la ciutat.El creixement de la població catalana no va ser gràcies a la fecunditat catalana, que va baixar respecte dècades anteriors, sinó gràcies a la immigració que arribava d'Espanya, la millora de l'atenció mèdica a la població i l'augment de la pràctica de la higiene en la societat.”

(font: Wiquipèdia catalana)

54. La demografia catalana seguia els paràmetres de la resta del món occidental I industrialitzat, quins són els aspectes que distingiran aquesta evolució? A quina de les fases evolutives es trobaria la demografia catalana d'inicis del segle XX?

55. L situació actual del tèxtil català és molt complicada. L'empresa dels Viladomiu tancà al 1989, reconvertint-se actualment a mans d'una nova societat anònima. Cal fer-nos una idea de quina és la situació I molt concretament per a les dones, principal mà d'obra d'aquest sector. Veurem aquesta informació I comentareu seguidament allò que heu comprés:http://www.pangea.org/setem/not.php?arg=418

56. Què és una societat anònima?

57. A la pàgina següent hi trobareu una interessant estadística sobre l'evolució actual del tèxtil català. Feu-ne un anàlisi I interpretació.

Font. Josep Lladós I Masllorens, UOC

58. Aquest període és molt interessant, també, pel que fa la història de l'art. Comença la gran aventura de les avantguardes I de les grans innovacions en el concepte de l'art. Aquí casa nostra, varem tenir artistes que seguint les pautes de la modernitat, varen també retratar la seva societat. Un d'ells fou, com no, Ramon Casas. Aquí teniu mostra de la seva obra, de la burgesia que tan bé va saber traspassar a la tela I d'alguns fets contemporanis. Observeu-les, I feu el comentari formal I iconogràfic pertinent.

59. De segur que coneixeu aquesta obra, La Càrrega. Ara és l'oportunitat de situar-la en el context històric.

60. Casas no fou l'únic bon retratista de la seva realitat, Isidre Nonell també ho va fer. Fixeu-vos I compareu les seves diverses òptiques socials I interessos plàstics.

61. Les avantguardes... També el món de l'art innovador va recolzar-se en el món íntim dels interiors quotidians, de la vida privada, I ho varen fer pintors I també arquitectes. Comproveu-lo amb les obres següents, de Matisse o de Gaudí.

►... serà, el contemporani, un període que pel que fa a les dones veurem un procés inèdit en èpoques anteriors, de fet la naturalesa revolucionaria de l'Edat Contemporània ja ho justifica. Mentre es desenvolupa una línia d'actuació i pensament burgesa, que fa de les dones productes puritans, ociosos i avorrits -en el millor dels casos- o brutalment explotats -en el pitjor-, potser per això mateix i de la mà d'una herència il·lustrada, dels avenços de la ciència, del progrés tècnic, de la millora de les condicions de vida de grans sectors de població -en el cas proletari fou tot molt més feixuc-, de l'extensió de l'educació i la cultura, de la conscienciació civil i política, i de tot un seguit de canvis propis de la modernitat, de la mà de tots ells es va produint un dels canvis més profunds de la societat de tots els temps: la revolució feminista, la revolució de les dones és un dels signes d'identitat amb els que s'identifica la nostra època.

62. Analitza el contingut d'aquesta presentació I feu una breu recerca de la història del feminisme en el cavi de segle.

63. Qui són Concepción Arenal, Francesca Bonnemaison, Dolors Monserdà, o Tecla Sala?

Com ja us podeu imaginar, no queden restes visibles de la meva memòria a la colònia, potser em trobareu arraconada en les pàgines d'algun petit llibre de

memòries... no m'esperava altra cosa, de fet no es conserven ni els meus racons més íntims. En canvi, els homes de la família els trobareu ben documentats, sense

anar més lluny fixeu-vos en la inscripció al damunt de la porta de l'església de Viladomiu Nou!

Així doncs, el meu adéu serà silenciós, com la meva vida... per ella he passat poc temps, I sense fer soroll però deixant la descendència que d'una bona esposa I

mare burgesa s'esperava. Jo no he aixecat la veu. D'altres si que ho han fet, però això ja ho sabeu...

Adéu, Maria Armengol de Viladomiu