Pàg.1

L’ E N T R E P À

El següent dossier és un recull d’imatges i dades del procés que he seguit per a realitzar dues peces de bronze, una clau i un

entrepà de truita de patates.

Els dos objectes triats formen part de dos projectes completament independents i per tant no tenen res a veure l’un amb l’altre.

La clau de bronze és el resultat de la copia, amb motlle de silicona, del original. Aquesta formarà part d’una instal·lació pensada per

l’aula Àngel Ferrant.

L’entrepà de truita de patates respon al desig d’immortalitzar un aliment quotidià i tradicional, convertint-lo en quelcom resistent al

temps i que, contradiu les característiques intrínseques dels aliments originals. És tracta d’un entrepà fet per la meva àvia, que és

qui en el meu cas, ma preparat aquest plat des de ben petita. Tot i això la intenció no és retre un homenatge només al entrepà de

la meva àvia, sino als entrepans de avis, pares, mares, germans, parelles o els pròpies, com un reconeixement del valor d’un

menjar tant tradicional. Tothom pot apropiar-se’l com a seu i sentir-lo completament propi ja que no està lligat a una sola identitat.

És per tant un entrepà del record, de la memòria d’aquell aliment que a quedat immortalitzat i petrificat en bronze, i que tot i tenir

la mateixa aparença física aparent, no conserva les mateixes propietats que l’original. Malgrat aquesta transformació de les

propietats del entrepà, aquest continua sent un element de reclam que provoca a l’espectador reaccions íntimament arrelades amb

l’entrepà real, com la gana.

Pàg.2

P A S a P A S

Ús imprescindible de granota, botes amb punta de ferro, olleres, guants i mascareta. Especial precaució amb la cera fosa.

Realitzar la peça amb cera ( 50 % cera + 30 % colofònia + 20 % parafina) o amb un material combustible. Realitzo

dues còpies d’una clau antiga, en cera, i un entrepà de truita de patates, que cremarà dins el forn sense suposar cap risc.

Pàg.3

P A S a P A S

Ús de granota, botes, olleres, guants i mascareta. Precaució amb la cera fosa. Cal evitar gasos al escalfar la cera.

Realització del sistema de reg. Unim les colades d’entrada i sortida de gasos a la peça. Per fer-ho ens ajudarem d’uns ganivets que escalfarem lleugerament al damunt d’unes pedres calentes, evitant sobreescalfar-los per no provocar gasos al

contacte amb la cera. També fem una entrada en forma d’embut a la part superior que serà l’entrada principal del bronze.

Pàg.4

P A S a P A S

Ús de granota, botes , olleres, guants i mascareta. Cal evitar respirar directament la pols de la sorra fina i el guix.

Fem el motlle d’acetat , amb l’interior recobert per malla metàl·lica ben lligada, i amb una barreja de sorra fina, guix i aigua. L’evoquem dins un contenidor d’acetat i submergim la peça fins a l’entrada principal en forma d’embut. Un cop endurida la pasta, retirem l’embolcall de acetat i els sobrants de la malla metàl·lica.

Pàg.5

P A S a P A S

Els encarregats de realitzar aquest procés són els mestres de taller i per tant l’alumnat s’ha de mantenir al marge

Introduïm el motlle dins el forn per el descerat, que consisteix en fondre la cera de les colades i les peces. Aquest procés s’inicia a 20º C que en 3 hores augmenta fins als 300º C, durant les següents 24 hores es manté a 300º C per després augmentar fins als 750º en 6 hores. Després de 24 h a la mateixa temperatura, baixa progressivament al cap d’un dia.

Procés de descerat al forn

20º

100º

750º750º

20º

300º300º

0

200

400

600

800

3 hore

s

24 h

ores

6 hore

s

24 h

ores

24 h

ores

Temps

Tem

pera

tura

Pàg.6

P A S a P A S

Ús obligatori de granota, botes, olleres, guants i mascareta. Evitar el contacte directe amb la pols de la sorra.

Un cop finalitzat el descerat, traiem el motlle i aspirem l’interior per treure cendres i restes de la combustió. Seguidament apilem les caixes d’emmotllament i les omplim i amb sorra de marbre. Cobrir els orificis d’entrada dels motlles per evitar que entri sorra durant el procés i un cop fos el bronze evocar-lo dins els motlles.

Pàg.7

P A S a P A S

Ús de granota, botes, olleres, guants i mascareta. (Imprescindible ) Evitar el contacte de la sorra amb ulls i boca.

Un cop el bronze s’ha refredat, podem treure’l del motlle i així evitem que es trenqui ja que calent és molt fràgil .Obrim el motlle amb l’ajuda d’una destral, una piqueta, un raspall, un cisell i un martell, traiem la sorra del motlle. Tallem les colades

principals amb una radial i netejar les petites cavitats amb vinagre convencional i amb l’ajut d’un petit pinzell.

Pàg.8

P A S a P A S

Ús obligatori de granota, botes, olleres, guants i mascareta. Evitar el contacte directe amb els fragments de bronze.

Un cop ja em tret totes les restes de sorra comencem els acabats de la peça. Netegem els restos de colada, berrugues o rebaves. Per fer-ho utilitzarem eines com la llima, la polidora, el cisell, el martell, la moladora o la dremel.

Pàg.9

P A S a P A S

Ús obligatori de granota, botes, olleres, guants i mascareta. Evitar el contacte directe amb els fragments de bronze.

Darrerament realitzem els acabats finals, la polim o la texturem, segons que vulguem de resultat. Necessitem martells texturats, paper de vidre, paper de vidre d’aigua, polidora, raspall de pues de bronze, mil fulles, mopa i pastes per polir i per donar brillo. En el cas de la clau utilitzem la dremel per donar els acabats finals amb les pastes i la mopa.

Pàg.10

P A S a P A S

És molt important escoltar i tenir en compte tots els comentaris que susciti la teva peça, tant positius com negatius.

La instal·lació de l’entrepà consisteix en la suspensió perpendicular de la peça a la columna de l’Aula Àngel Ferrant. Inicialment estava a 1 metre del terra, però van aparèixer varis comentaris per part dels companys que la relacionaven amb quelcom sexual i vaig pujar-la fins a una alçada aproximada, a la mida de la boca, uns 1,60 m.

Pàg.11

P A S a P A S

El muntatge final de totes les fotografies amb mida més grossa de DIN A4 es troba al final del dossier.

Fruit de la modificació de l’alçada un elevat nombre de companys van realitzar accions similars al voltant de l’entrepà simulant que se’l menjaven. Vaig decidir enregistrar aquestes petites accions i muntar-les de manera que es poden observar un gran nombre de maneres d’apropar-se a la peça. S’intueixen diferents relacions apart de la comestible.

Pàg.12

F O T O M U N T A T G E E N T R E P À

Propostes de situació de la peça sobredimensionada en un parc públic, i en la façana d’un edifici.

Dues possibles ubicacions de l’entrepà en l’espai urbà. Una en un conegut parc de ciutat i l’altre en un carreró.

Pàg.13

F O T O M U N T A T G E C L A U

La primera la situa sobredimensionada en un parc públic, i la segona en una paret blanca, conservant les dimensions originals..

Dues possibilitats per ubicar la clau de bronze en l’espai urbà i en una paret blanca d’ interior o exterior.