1. ELS BOLETS

2. Gui1. Cep2. Tfona3. Rovell4. Llenega 5. Carlet6. Molleric 7. Llora 3. 1. Cep El cep o buix (Boletus edulis, del llat boletus: bolet) s a la majoria de pasos europeus el bolet per excellncia. s molt semblant al Boletus aestivalis i al siureny (Boletus aereus), amb el que sovint sel confon. 4. 2. TfonaLes tfones sn un grupde fongs comestibles delgnere Tuber. La tfonas un fong ascomicetque presenta una relacisimbitica micoriza ambarbres, particularmentdel gnere Quercus comles alzines, roures, oaltres vegetals com elscastanyers, i nogueres 5. 3. Rovell El rovell, esclata- sang, pinenc, pinenca o paratge (Lactarius sanguifluus, del llat lactarius: que t llet; sanguifluus: que raja sang.), s un bolet de la famlia de les russulcies, dels ms apreciats gastronmicament a Catalunya 6. 4. Llenega Llenega (gnere Hygrophorus) s un tipus de bolets de la famlia de les higroforcies, amb el barret de color bru i viscs, de 5 a 14 cm, de lmines blanques, espaiades i gruixudes, sostingut per un peu blanc gruixut, afinat cap a la base, amb escames de color avellana.[1] 7. 5. Carlet El carlet o escarlet (Hygrophorus russula, del grec higrs: humit, phors: portador; del llat russa: rosat) s un bolet comestible de lordre dels agaricals 8. 6. MollericEl molleric granellut(Suillus granulatus, delllat suillus -mena debolet de baixa qualitat-,derivat del llat sus quevol dir porc; i del llatgranulatus -granuls-) tunes granulacions a lapart alta del peu que sncaracterstiquesdaquesta espcie. 9. 7. LloraDe la famlia de les russulcies, la llora blanca o llora clapada (Russula virescens, del llat virescens -que es torna verda-) s la ms apreciada.