El gaucho insufrible

Roberto Bolaño

Tertúlia Literària

Biblioteca Tirant lo Blanc

Montgat

Divendres 15 de febrer del 2013 a les 19 h.

Joan R. Herrador

Club de Lectura 2013 Biblioteca Tirant lo Blanc, Montgat

- 2 -

Roberto Bolaño Ávalos (Santiago de Xile, 28 d'abril de 1953 – Barcelona, 14 de juliol

de 2003), va ser un novel·lista i poeta xilè. El 1999 fou guardonat amb el Premio Rómulo Gallegos per la seva novel·la Los detectives salvajes, guanyadora també del Premi Herralde de Novel·la a la seva edició de 1998.

Biografia

Roberto Bolaño va néixer a Santiago de Xile el 1953, però passà la seva infantesa a ciutats com Los Ángeles, Valparaíso, Quilpé, Viña del Mar i Cauquenes. Als tretze anys va anar a viure a Mèxic amb la seva família. Visqué la seva adolescència concentrat en la lectura, tancat durant hores en una biblioteca pública de Ciutat de Mèxic.

El 1973 tornà a Xile amb el propòsit de donar suport al procés de reformes socialistes de Salvador Allende. Després d'un llarg viatge en vaixell i fent autoestop a través de Sud-amèrica, va arribar a Xile pocs dies abans del cop d'estat protagonitzat per Augusto Pinochet, cosa que va fer que s'unís a la resistència contra la nova dictadura. Pocs dies després va ser detingut prop de Concepción i alliberat vuit dies després gràcies a l'ajuda d'un antic company d'estudis de Cauquenes que formava part dels policies que l'havien de vigilar.

Tornà de nou a Mèxic on, juntament amb el poeta Mario Santiago Papasquiaro (que serviria de model per Ulises Lima a la novel·la Los detectives salvajes) fundà el moviment poètic infrarrealista, que, sorgit a partir de reunions i tertúlies al Café La Habana del carrer Bucarelli, s'oposà radicalment als poders dominants a la poesia mexicana i a l'establishment literari mexicà. El moviment infrarrealista va tenir com a guies la ruptura amb la tradició oficial i establir-se com a vanguardia. Si bé es van agrupar sota el nom d'infrarrealistes uns quinze poetes, Roberto Bolaño i Mario Santiago Papasquiaro van ser-ne els exponents estílistacament més sòlids, en prosa i poesia respectivament. El moviment infrarrealista va buscar, per les seves pròpies característiques fundacionals i pel seu esperit contestatari, enemics i detractors que l'han mantingut marginat i sense cap tipus de reconeixement, encara que hagi influenciat decisivament una generació de creadors i cal dir també que no han explicitat aquesta influència. La popularitat assolida per Bolaño ha fet que aquesta marginalitat es vagi diluint lentament.

Després va emigrar a Catalunya, on ja hi vivia la seva mare. A Catalunya va guanyar-se la vida de moltes maneres – vigilant nocturn d'un càmping de Castelldefels, venedor a un magatzem de barri, etc – abans de poder-se dedicar exclusivament a la literatura. Roberto Bolaño va morir el dimarts 14 de juliol del 2003 a l'hospital Vall d'Hebrón de Barcelona, després de passar-se deu dies en coma com a conseqüència d'una insuficiència hepàtica. Deixà inconclusa la novel·la 2666, on portà fins a l'extrem la seva capacitat fabuladora, aquesta vegada al voltant d'un personatge que reprèn la figura de l'escriptor desaparegut, en aquest cas, Benno von Archimboldi.

L'any 1998 va guanyar el Premio Herralde de novel·la gràcies a la seva obra Los detectives salvajes, gràcies a la qual també obtingué el Premio Rómulo Gallegos el 1999. El 2004, un any després de la seva mort, obtingué el premi Salambó a la millor novel·la escrita en castellà, per 2666. El jurat del premi en va destacar el nivell i la diversitat dels cinc finalistes, tots ells "llibres nobles, respectables i molt notables" i es va referir a la novel·la guanyadora

Club de Lectura 2013 Biblioteca Tirant lo Blanc, Montgat

- 3 -

com "el resum d'una obra de molt de pes, on hi ha el millor de la narrativa de Roberto Bolaño". Una novel·la que "conté molta literatura, que suposa un gran risc i que porta a l'extrem el llenguatge literari del seu autor".

Bolaño es representa en algunes de les seves obres (com Los detectives salvajes, Amuleto, La literatura nazi en América, Estrella distante o 2666) com el seu alter ego, Arturo Belano. També apareix retratat a les novel·les Soldados de Salamina de Javier Cercas i a Mantra, de Rodrigo Fresán.

L'infrarrealisme

Mesos després de tornar a Mèxic, Bolaño va fundar, juntament amb el poeta Mario Santiago Papasquiaro (qui serviria de model pel personatge Ulises Lima a la novel·la "Los detectives salvajes"), el moviment poètic infrarrealista, el qual, surgit a partir de reunions i tertúlies al Café La Habana del carrer Bucareli, s'oposava als poders dominants a la poesia mexicana i a l'establishment literari, que tenia a Octavio Paz com a figura preponderant.

El moviment infrarrealista tingué com a objectius el trencament amb allò oficial i el seu establiment com a corrent vanguardista. Tot i que s'agruparen sota l'apelatiu d'infrarrealistes al voltant de quinze poetes, Roberto Bolaño i Mario Santiago Papasquiaro van ser els exponents estil·lísticament més sòlids, destacant tots dos per una poesia quotidiana, dissonant, i amb varis elements dadaistes, gènere que Santiago cultivà fins el final de la seva vida, però que Bolaño va anar abandonant poc a poc per la prosa, tot i que ell mateix mai deixà de reconeixer-se com a poeta.

Respecte a la seva relació amb aquest moviment, l'escriptor Juan Villoro comentà: "Es podria dir que l'infrarrealisme el determinà com a escriptor de la mateixa manera que l'allunyament d'aquest corrent li permetè iniciar la seva carrera com a novelista. Mèxic per a ell fou central, perquè el determinà com a escriptor (...) el Mèxic nocturn, el Mèxic dels carrers, de la parla quotidiana, d'un destí trencat i de vegades tràgic i l'humor el van cautivar. No és casualitat que les seves dues novel·les més grans les hagi centrat a Mèxic, "Los detectives salvajes" i "2666".

Bibliografia

• Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce (1984), novel·la escrita conjuntament amb Antoni García Porta.

• La pista de hielo (1993), novel·la.

• La literatura nazi en América (1996), novel·la.

• Estrella distante (1996), novel·la curta.

• Llamadas telefónicas (1997), contes.

• Los detectives salvajes (1998), novel·la guanyadora del premio Rómulo Gallegos y el premi Herralde.

• Amuleto (1999), novel·la curta.

Club de Lectura 2013 Biblioteca Tirant lo Blanc, Montgat

- 4 -

• Monsieur Pain (1999), novel·la.

• Nocturno de Chile (2000), novel·la curta.

• Tres (2000), poesia.

• Los perros románticos. Poemas 1980-1998 (2000), poesia.

• Putas asesinas (2001), contes.

• Amberes (2002), contes.

• Una novelita lumpen (2002).

• El gaucho insufrible (2003), relats curts.

• Entre paréntesis (2004), assaigs, articles, discursos y entrevistes.

• 2666 (2004), novel·la.

• El secreto del mal (2007)

• La universidad desconocida (2007)

• El Tercer Reich (2010), novel·la

• Los sinsabores del verdadero policía (2011), novel·la.

El Gaucho insufrible

El llibre consta de cinc contes, el primer dels quals és «Jim», el més breu de tots, que ja

havia estat publicat prèviament en setembre de 2002 per a una columna del diari xilè Les

Últimes Notícies, titulada «Entre parèntesi», la qual Bolaño va escriure entre gener de 1999 i

gener de 2003.

A aquests contes li succeeixen dos discursos de conferències, escrits durant els seus últims

mesos de vida. El llibre està dedicat als seus fills Lautaro i Alexandra, així com al seu amic,

editor i crític literari Ignacio Echevarría. A més el conte «El gaucho insufrible» el dedica a

l'escriptor i periodista argentí Rodrigo Fresán, «Policia de les rates» a Robert Amutio (traductor

de Els detectius salvatges al francès) 7 i Chris Andrews, «El viatge d'Álvaro Rousselot» a Carmen

Pérez de Vega (la seva última parella), i les seves conferències «Literatura + malaltia = malaltia»

i «Els mites de Cthulhu», respectivament, al seu amic el hepatòleg Víctor Vargas, i l'escriptor,

crític i guionista argentí Alan Pauls. Aquesta última conferència, el títol al ·ludeix als mites de

Cthulhu de HP Lovecraft, havia estat llegida per Bolaño el novembre de 2002, en el curs que li

va dedicar la Càtedra de les Amèriques de l'Institut Català de Cooperació Iberoamericana de

Barcelona, sent publicat al costat de les altres ponències en un únic volum. Addicionalment,

també té «Sevilla em mata» (un text inacabat que finalment es va publicar a Entre parèntesi,

2004) per la I Trobada d'Escriptors Llatinoamericans, organitzat per l'editorial Seix Barral a

Sevilla el juny de 2003.

Club de Lectura 2013 Biblioteca Tirant lo Blanc, Montgat

- 5 -

Lista de textos

Contes

1. Jim

2. El gaucho insufrible

3. El policía de las ratas

4. El viaje de Álvaro Rousselot

5. Dos cuentos católicos