Bloc 8:La diversitat cultural I l’expressió territorial dels fets culturals

LES LLENGÜES AL MÓN.

-Hi han més de 6000 llengües parlades al món.-Només 200 són parlades per més d’un milió de persones.-Un cas paradigmàtic és Austràlia, on hi ha 250 llengües diferents parlades pels aborígens que estan en perill d’extinció)-A més de la llengua pròpia, també cal tenir en compte, les llengües que coneixen els ciutadans. Per exemple, l’anglès és per moltes persones una llengua que coneixen, independentment de que no sigui la pròpia.-L’anglès és actualment la llengua de més prestigi (política, negocis, tecnologia...)-La llengua és un element fonamental de la cultura, per que la transmet i la identifica.-Les llengües que tenen més perill d’extinció són aquelles que no són oficials, que no tenen prestigi i especialment les que no tenen ni escriptura.

POLÍTICA I TERRITORI.

CULTURA I ÀREES CULTURALS AL MÓN.

-La cultura és el conjunt de tradicions (literàries, històricosocials, científiques, artístiques, legislatives...) i de formes de vida (materials i espirituals) d’un poble o d’una societat.-Àrea cultural: conjunt de cultures que tenen unes característiques comunes.

POLÍTICA I TERRITORI.

LES FRONTERES DELS ESTATS.

-Frontera natural: marcades pels accidents geogràfics.-Frontera nacional: separació entre ètnies diferents.-Fronteres contractuals: nascudes dels pactes entre països colonitzadors, o d’un acord després d’un enfrontament bèl·lic. Algunes fronteres contractuals són fronteres de traçat geomètric (quan segueixen algun paral·lel o meridià).-Aigües territorials: 12 milles marines).

·Zona econòmica exclusiva (200 milles marines)·Plataforma Continental (poden arribar a les 300 milles marines).

-Fronteres aèries: varien entre 40 i 160 Km. d’altitud.

POLÍTICA I TERRITORI.

IRREDEMPTISME

-És el nom que al s. XIX es va donar a la reivindicació per part d’Itàlia de tots els territoris que considerava seus (Malta, Còrsega, Ístria, el Trentino, Trieste, etc.,) i que estaven en mans de potències estrangeres. Dues modalitats:-Aspiració d’un grup nacional d’alliberar de la dominació estrangera qualsevol part del seu territori i unir-se en un sol estat.-Aspiració d’una minoria nacional que viu fora de les fronteres del seu païs d’origen d’unir-se a aquest país.

POLÍTICA I TERRITORI.

DIFERENTS TIPUS D’ESTATS

Estats federals: Les unitats territorials gaudeixen d’una autonomia vertadera, garantida per la Constitució. Aquests estats es formen a partir de la unió d’estats independents que donen poder a un govern global. Els exemples d’ estats federals són: EEUU, Mèxic i Alemanya.Estats Unitaris: tot el territori de l’Estat està governat per un govern central. Alguns estats unitaris són: França i Portugal.Estats Descentralitzats: Són estats que tenen un govern central però que tenen un cert autogovern per mitjà d’entitats territorials autònomes. És el cas d’Espanya o el Regne Unit.La diferència amb els estats federals és que aquests obtenen l’autonomia a partir del govern central, al contrari dels federals que són autònoms i s’agrupen per donar poder a un govern central.

POLÍTICA I TERRITORI.

NACIÓ I ESTAT.

-Nació: comunitat amb una identitat pròpia, (llengua, cultura, tradicions, història...) amb consciència de tenir una identitat pròpia, i que té voluntat d’autogovernar-se.-L’Estat és una unitat administrativa que exerceix el control sobre un territori determinat, que és ocupat amb molta freqüència per diverses nacions.-De la cinquantena d’estats que hi havia al principi de segle XX s’ha passat quasi a 200 al final del segle.--El nombre d’estats va augmentar especialment al final de les dues guerres mundials, després de la descolonització i finalment amb la crisi dels règims comunistes de l’Europa de l’Est.

POLÍTICA I TERRITORI.

PROBLEMÀTICA DE LES MIGRACIONS.

-Dificultats d'integració: diferències culturals com la llengua, la religió i els costums.-Dificultats per aconseguir la igualtat de drets en relació a la població autòctona, especialment pel que fa als permisos de residència i de treball.-Discriminació en diferents àmbits de la vida quotidiana. -Racisme: considerar que unes races són superiors a altres.-Xenofòbia: odi a la persona estrangera.

POLÍTICA I TERRITORI.

NACIONS UNIDES 1.

1. Assemblea general.El principal òrgan deliberant de les Nacions Unides és l’Assemblea General que és integrada per tots els estats membres. Cada Estat té un vot i un màxim de cinc representants, amb independència de quin territori, població o potència econòmica o militar representa. L'Assemblea té dret a examinar tots els assumptes compresos dins l'abast de la Carta i a formular recomanacions al respecte. No té, en canvi, facultats per obligar a complir els acords a un govern, però les seves recomanacions comporten força moral com a una expressió de l'opinió mundial. Les seves activitats van des dels esforços humanitaris fins als programes de desenvolupament, les campanyes contra el colonialisme i la negociació de tractats sobre aspectes que susciten la preocupació mundial. Es reuneixen durant tres mesos a l’any. Les decisions ordinàries es prenen per majoria, però les admissions de nous membres o les recomanacions sobre la pau requereixen majoria de dos terços.

POLÍTICA I TERRITORI.

NACIONS UNIDES 2.

2. Consell de Seguretat.És el que té la màxima responsabilitat en el manteniment de la

pau i la seguretat internacional. Està format per 15 membres, entre els quals hi ha els anomenats «cinc grans», que són permanents: Estats Units, Unió Soviètica, Xina, Gran Bretanya i França. Els altres deu son elegits per l'Assemblea General per a períodes de dos anys. Cada membre del Consell té un vot. Les decisions s'han de prendre amb almenys nou vots afirmatius, entre els quals hi ha d'haver els dels cinc permanents. Aquesta és la regla de la «unanimitat de les grans potencies» o dret de veto. L'exercici del dret de veto és bastant freqüent, la qual cosa fa que l'eficàcia de les propostes de les Nacions Unides quedi molt reduïda. Si un membre permanent no abona una decisió, però no desitja bloquejar-la, es pot abstenir a la votació, perquè no es considera que l'abstenció constitueixi veto.

POLÍTICA I TERRITORI.

NACIONS UNIDES 3.

3. Consell Econòmic i SocialÉs l'organisme que desenvolupa les tasques de coordinació econòmica i social del sistema de

Nacions Unides. És també la instància que connecta amb la majoria d'organismes internacionals que de formes diverses estan vinculats a les Nacions Unides. Es format per 54 membres que es renoven per terços cada tres anys.4. Tribunal Internacional de Justícia.

És l’òrgan jurisdiccional que dirimeix els conflictes interns del sistema. A la vegada els estats poden sotmetre-li els seus conflictes internacionals. És format per 15 jutges per un període de nou anys per l’Assemblea General i el consell de Seguretat mitjançant votacions separades. Tot i que no representen cap Estat (formalment estan per damunt de tots) no poden haver-hi dos magistrats de la mateixa nacionalitat.5. Secretaria.

És composta pel conjunt dels funcionaris de l’organització; al seu capdavant hi ha la figura de la Secretaria General. Tot i que es tracta d’un funcionari, la seva elecció té una gran importància i exigeix un ampli consens previ. Les seves funcions també destaquen per la personificació en el Secretari General de l’opinió de l’organització. El seu rang internacional és paral·lel als dels caps d’Estat i el seu paper és, pel que fa a la pau i la seguretat internacionals, molt més ampli que el que s’expressa en la mateixa carta de les Nacions Unides. És elegit per un període cinc anys i és reelegible, cosa que s’està donant amb freqüència a la pràctica del sistema.

POLÍTICA I TERRITORI.

INDICADORS SÒCIOECONÒMICS.

-Els indicadors sòcioeconòmics són un conjunt de dades mitjançant les quals podem tenir una visió ràpida de quina és la situació social i econòmica dels habitants d'una àrea determinada.-1.INDEXS ALTERNATIUS:L’IDH, en una escala de 0 a 1, és una barreja de tres indicadors: la longevitat, el nivell cultural i l’ingrés. Per mesurar el primer, es va utilitzar l’esperança de vida en néixer i, per al segon, l’alfabetisme adult. Per al tercer, definit també com a nivell de vida decent es va utilitzar el PIB per persona, ajustat al poder adquisitiu.L’IBED va ser inventat pels nord-americans Herman Daly i John Cobb per tenir en consideració la distribució de l’ingrés i la degradació del medi ambient. L’IBED separa els costos ecològics segons l’exhauriment dels recursos naturals, la pèrdua de terres per erosió, la contaminació de l’aire i de l’aigua, fins i tot danys a llarg termini, com sobre la capa d’ozó.El problema de l’IBED i d’altres índexs semblants és que depenen d’informacions disponibles a poques nacions. En els països més pobres és on hi ha menys dades sobre la degradació ambiental. Per aquest motiu, altres estimen més el CGP (Consum de gra per persona) com a indicador accessible i adequat per a establir comparacions entre països. És menys alterable per les desigualtats en el poder adquisitiu i, alhora, la producció mitjana de grans pot donar una mesura de la degradació ecològica.

POLÍTICA I TERRITORI.