biologia i geologia - xtec...aquesta persona passa del repòs a fer una activitat física intensa,...

DOSSIER D’ESTIU

BIOLOGIA I GEOLOGIA

1r d’ESO

Nom i cognoms:

Curs:

UNITAT 1: FORMATS PER CÈL·LULES

Per fer els exercicis següents hauràs de llegir i consultar el teu llibre de les pàgines 14 a la 19.

Digues, per a cada fotografia, si aquests éssers vius estan formats per una o per moltes cèl·lules Digues, dels organismes anteriors quins estan formats per cèl·lules eucariotes i quins per cèl·lules procariotes.

A:

B:

C:

D:

E:

F:

Quina d’aquestes mesures es correspon a l’amplada de la cèl·lula destacada?

a) 90 µm

b) 45 µm

c) 135 µm

d) 0,9 µm

Quantes cèl·lules com aquesta, posada l’una al costa de l’altra, són

necessàries per cobrir un epiteli de 12,6 cm d’amplada?

B C

D

A

E F

Observa els dos dibuixos:

a. Indica a cada dibuix, el nom de les parts principals de cada cèl·lula.

b. Digues quin dibuix correspon a una cèl·lula extreta d'una fulla d'alzina i quina a una cèl·lula procedent d'una mosca.

c. Digues tres diferències que hi ha entre elles.

1.

2.

3.

Cèl·lula 1 Cèl·lula 2

La sang és una dissolució aquosa que conté sòlids en suspensió.

Aquests sòlids són, principalment, cèl·lules o parts de cèl·lules.

Dels diferents tipus de cèl·lules presents a la sang, els tres més

freqüents són els glòbuls vermells, els limfòcits i els neutròfils.

Llegeix les descripcions de cada tipus cel·lular i indica a quina

imatge corresponen.

els glòbuls vermells són cèl·lules que van perdre el nucli en

el seu desenvolupament. Transporten l'oxigen.

els limfòcits són cèl·lules que protegeixen l'organisme

davant d'infeccions. El seu nucli ocupa pràcticament tot el

citoplasma.

els neutròfils participen també en la protecció davant

d'infeccions. El seu nucli presenta lòbuls (amb parts que

sobresurten, de forma irregular) ben diferenciats.

Digues el nom del següent material de laboratori:

Si l’ocular d’una lupa binocular té 10 augments (10X) i el combinem amb un objectiu de 4X, quantes vegades veurem augmentada la imatge?

Els animals i les plantes estan formats per cèl·lules amb característiques diferents.

Llegeix les descripcions cel·lulars amb atenció i indica a quina imatge correspon cadascuna d'elles.

aquestes cèl·lules eucariotes presenten paret cel·lulars, grans vacúols i cloroplasts.

aquestes cèl·lules eucariotes no contenen grans vacúols ni cloroplasts. La membrana plasmàtica és la

seva part més externa.

la membrana plasmàtica d'aquestes cèl·lules eucariotes està envoltada per una paret cel·lular. El seu

citoplasma conté grans vacúols però no cloroplasts.

A B C

UNITAT 2: ELS PROCESSOS VITALS


EXERCICI 1

Defineix:

FUNCIÓ DE NUTRICIÓ:

FUNCIÓ DE RELACIÓ:

FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ:

EXERCICI 2

EXERCICI 3

EXERCICI 4

EXERCICI 5

EXERCICI 6

EXERCICIS DE SÍNTESI DE LA UNITAT 2

Dels següents organismes digues quins presenten nutrició autòtrofa i quins heteròtrofa (escriu-ho a la part

baixa de cada requadre):

Completa els espais amb les paraules següents:canvis / entorn / respondre-hi / estímul / adaptat / homeòstasi

/ resposta /internes

a. Cada organisme està .............................................. a viure en unes condicions ambientals

determinades.

b. Els éssers vius tenen la capacitat de detectar ....................................... en els seu entorn i

.......................................

c. La capacitat que tenen tots els éssers vius de mantenir unes condicions ................................... estables

independents de les condicions externes s'anomena ...........................................

d. La reacció de l'organisme a un estímul s'anomena ...........................................

e. Anomenem ............................................ d'un ésser viu tot allò que interacciona amb ell.

f. Qualsevol canvi en l'ambient que provoqui un canvi en l'activitat d'un organisme rep el nom

d'...........................................

Gatsalvatge

Rouremartinenc

Possidònia (planta)

Romaní (arbust)

Cystoseiramediterranea

(alga)

Cadernera

Cuc de terra

Parameci (protozou)

Llopibèric

Nens i nenes

Aquesta llista mostra les substàncies més abundants d'una ració de 350 grams d'espaguetis a la bolonyesa.

a. Selecciona els nutrients que, un cop incorporats al nostre organisme, poden ser font d'energia.

Aigua: 167 g

Proteïnes: 52 g

Calci: 0,2 g

Sodi: 0,6 g

Hidrats de carboni: 108 g

Potassi: 0,6 g

Greixos: 17 g

Ferro: 0,002 g

a. Amb les dades de l'apartat anterior, calcula la quantitat total de nutrients orgànics que conté aquest

plat d'espaguetis.

b. Quina quantitat de proteïnes (en grams) incorporarem al menjar 200 g d'espaguetis?

c. Els humans, com tots els éssers vius, necessitem també nutrients en forma gasos, com l'oxigen. Com

els incorporem?

Anomena dues característiques de cada tipus de reproducció:

Reproducció asexual Reproducció sexual

Aquesta gràfica mostra el pes d'un cuc de seda, expressat en centigrams, des de la seva sortida de l'ou

fins a la transformació en papallona.

a. Calcula el creixement experimentat a cada

fase.

Fase de larva 1: cg

Fase de larva 2: cg

Fase de larva 3: cg

Fase de larva 4: cg

Fase de crisàlide: cg

Fase de adulta: cg

b. Quina va ser la taxa de creixement (cg/dia) en la fase de larva 3? I en la fase de larva 4?

c. Indica si les frases següents que relacionen el creixement dels cucs de seda i la seva nutrició són certes

o falses:

Les larves incorporen nutrients en ingerir aliment:

Les larves no necessiten nodrir-se per créixer:

Les crisàlides consumeixen nutrients per mantenir-se amb

vida:

Les crisàlides no utilitzen energia per mantenir-se vives:

Les crisàlides no ingereixen aliment:

d. Quin nom rep el procés relacionat amb el desenvolupament que es produeix a l'etapa de crisàlide?

A través de la fotosíntesi, una alzina de mida mitjana com la de la imatge, produeix al llarg d'un dia uns 96

grams de nutrients orgànics.

a) La fotosíntesi és l'únic mecanisme que té l'alzina per obtenir nutrients

orgànics?

b) D'on obté l'alzina l'energia necessària per transformar nutrients inorgànics

en orgànics?

c) Com qualsevol ésser viu, aquesta alzina necessita energia per mantenir-se amb vida. S'estima que cada

dia consumeix 1503 kJ. D'altra banda, sabem que la respiració cel·lular permet obtenir 16,7kJ d'energia

per cada gram de nutrient orgànic.

d) Dels 96 grams de nutrients orgànics produïts en la fotosíntesi, quants grams són utilitzats com a font

d'energia?

b. Utilitzant la clau dicotòmica, classifica els següents insectes (escriu el nom al requadre inferior):

UNITAT 3: LA NUTRICIÓ


EXERCICI 1

EXERCICI 2

EXERCICI 3

EXERCICI 4

Exercicis de síntesi de la unitat 3

Veritats i mentides sobre la nutrició i les reaccions químiques associades. Indica si les afirmacions següents són certes o falses.

a) Els organismes vius no intercanvien materials amb el medi, només els incorporen.

b) Els nutrients només proporcionen matèria als éssers vius, l'energia l'obtenen directament del Sol.

c) A tots els organismes les cèl·lules fan la respiració cel·lular.

d) Tots els éssers vius utilitzen els mateixos nutrients.

e) Els productes de rebuig de la respiració cel·lular són l’oxigen i l’aigua.

f) Els nutrients poden realitzar funcions de regulació en els éssers vius.

g) Quan els nutrients orgànics reaccionen amb l’oxigen, es transformen en diòxid de carboni i aigua.

h) Els éssers vius obtenen energia dels nutrients.

i) Les cèl·lules dels éssers fotoautòtrofs fan servir l’energia de la llum del Sol per viure.

j) Els nutrients proporcionen matèria per construir i reparar les estructures dels éssers vius.

Contingut nutricional.

El menjar és una font de nutrients per als éssers humans i altres animals. Menjant incorporem nutrients orgànics i inorgànics.

a) Aquesta llista mostra la major part dels nutrients que hi ha en 100 grams d'arròs blanc bullit. Selecciona-hi els nutrients orgànics.

Magnesi: 0,04 g

Fòsfor: 0,07 g

Potassi: 0,08 g

Greixos: 0,7 g

Aigua: 73 g

Proteïnes: 2,3 g

Hidrats de carboni: 23,5 g

a. Amb les dades de l'apartat anterior, calcula la quantitat total de nutrients orgànics que contenen 180grams d'arròs bullit.

b. Els humans, com tots els éssers vius, necessitem també nutrients en forma gasosa, com l'oxigen. Com els incorporem?

Segurament et deus haver adonat que quan fas un exercici físic intens, el ritme amb què els pulmons inhalen i expulsen aire incrementa notablement.

a) Completa el text amb les paraules adequades: Oxigen, respiració cel·lular, diòxid de carboni, energia, nutrients orgànics.

"En fer exercici físic, els nostres músculs treballen de forma intensa. Les cèl·lules musculars, necessiten realitzar la ___________________ a un ritme molt elevat per obtenir l’ _____________ necessària perquè els músculs puguin contraure’s i estendre’s.

En aquesta reacció, les cèl·lules musculars consumeixen una gran quantitat de _____________________, que combinen amb ____________________, un nutrient en forma de gas del qual les cèl·lules han de disposar en una quantitat suficient. Entre els productes de rebuig d’aquesta reacció hi trobem un altre gas, el _______________________________.

Un ritme respiratori alt, ens permet incorporar i expulsar els gasos al ritme que requereix l’activitat elevada de les nostres cèl·lules."

b) Aquesta gràfica mostra el consum d’oxigen d’una persona jove durant 45 min. En aquest període, aquesta persona passa del repòs a fer una activitat física intensa, després de la qual descansa. El consum d’oxigen és el volum d’aquest gas que una persona consumeix per minut.

Indica en quins minuts es produeixen els fets següents:

Minut _____ : Inici de la mesura de consum d’oxigen.

Minut _____ : la persona inicia l’exercici físic.

Minut _____ : la persona acaba l’exercici i comença el repòs.

c) Quants minuts dura l’activitat física?

d) Quant oxigen consumeix per minut aquesta persona abans d’iniciar l’activitat física?

e) Quin consum màxim d’oxigen assoleix aquesta persona?

Cultiu de cols

El Miquel i la Nora han heretat una explotació agrícola on s’hi cultiven cols en 2500 m2 d’hivernacles. Es tracta

d’instal·lacions que permeten regular les condicions dels cultius, tant pel que fa a la intensitat de la llum i la

temperatura ambiental, com a la concentració de diòxid de carboni a l’aire.

Per reactivar el negoci, en Miquel i la Nora han decidit cultivar un nou tipus de col del Japó.

La despesa que genera l’explotació agrícola és més gran com més altes són la intensitat de la llum, la

temperatura i la quantitat de CO2 que s’injecta als hivernacles. Aquestes gràfiques especifiquen les

característiques fotosintètiques d’aquesta varietat de col en funció d’aquests factors.

a) Suposant que la producció de cols estigui directament relacionada amb la taxa fotosintètica. Indica

quina temperatura i quins nivells de llum i CO2 serien els ideals per optimitzar la producció sense

malgastar energia ni recursos.

Intensitat de llum : _____ W/m2

Temperatura: ______ oC

Concentració de CO2 : _______ ppm

b) Malgrat haver fixat cada una de les variables anteriors en el seu valor òptim i haver proporcionat les

sals minerals recomanades, les cols no estan fent la fotosíntesi al ritme predit per les gràfiques.

Quin factor o quins factors poden estar limitant la fotosíntesi i el creixement de les cols ?

Les plantes no disposen de prou aigua.

Les plantes no disposen de prou oxigen.

Les plantes no estan absorbint prou matèria orgànica.

UNITAT 4: LA RELACIÓ


EXERCICI 1

EXERCICI 2

EXERCICI 3

EXERCICI 4

EXERCICI 5

EXERCICI 6

EXERCICI 7

EXERCICI 8

EXERCICI 9

EXERCICI 10

EXERCICI 11

Exercicis de síntesi de la unitat 4

Llum i floració

La durada relativa del dia i la nit determina que s'activi la floració en moltes plantes.

Algunes plantes necessiten rebre més de 12 hores diàries de llum per florir, i es denominen plantes de dia llarg. D'altres només floreixen quan hi ha menys de 12 hores de llum diàries, i s'anomenen plantes de dia curt.

Aquesta gràfica mostra les hores de llum solar diàries al llarg de l'any en dues localitats diferents.

A la gràfica també s'hi representa el nombre d'hores diàries de llum que l'espècie Xanthiumstrumarinum, una planta herbàcia que creix en erms i arenys dels rius, necessita per florir.

a) Quantes hores de llum diària necessita l'espècie Xanthiumstrumarinumper florir?

b) A quina localitat o localitats podrà florir, segons la gràfica?

c) En quin moment de l'any podrà florir?

d) Quin tipus de planta és la Xanthiumstrumarinum, de dia llarg o de dia curt?

e) Quina o quines d'aquestes plantes arribaran a florir a les dues localitats?

El jusquiam: requereix 10 hores diàries de llum per florir.

L'anet: requereix 11 hores diàries de llum per florir.

L'espinac: requereix 13 hores diàries de llum per florir.

El crisantem: requereix 15 hores diàries de llum per florir.

La selva tropical

Completa les oracions següents amb els noms dels tropismes o nàsties de la llista següent. Pot ser que es repeteixin termes.

SISMONÀSTIA, QUIMIOTROPISME, TIGMOTROPISME, FOTOTROPISME, NICTINÀSTIA, POSITIU, NEGATIU

a) Els arbres de la selva són molt alts, la qual cosa s'explica pel seu ___________________ ______________ .

b) Les plantes enfiladisses s'emparren pels arbres gràcies al fet que presenten ___________________ ______________ .

c) Algunes plantes carnívores capturen els insectes que es posen al damunt de les seves fulles, atrapant-los per sorpresa. Aquestes plantes presenten ____________________ .

d) Els escassos nutrients del sòl de la selva es concentren a les capes més superficials. Per això podem veure moltes arrels que creixen arran de terra, ja que presenten ___________________ ______________ .

e) Quan les arrels dels arbres troben algun obstacle, l'esquiven. aquest fenomen reflecteix el seu ___________________ ______________ .

f) Algunes plantes obren les seves flors només de dia, mentre que d'altres les obren només de nit. Tots dos casos són exemples de ______________________ .

La papallona infiltrada

Llegeix amb atenció aquests text i contesta les preguntes:

Per les papallones del gènere Phengaris, enganyar és una necessitat vital. Aquestes papallones ponen ous a prop del nius de les formigues de gènere Myrmica i aconsegueixen que les admetin a dins del formiguer i que eles alimentin. Com s'ho fan?

Si bé les larves de la papallona Phengaris tenen una certa semblança física amb les de les formigues, la clau de l'engany es troba en les feromones que secreten. Gràcies a aquestes substàncies, les formigues creuen que les larves de Phengaris són larves de la seva mateixa espècie que han sortit del niu accidentalment. En conseqüència, les porten al seu niu, on les protegeixen i alimenten.

Un cop al formiguer, les larves de la papallona Phengarishan de continuar d'incògnit: si les descobrissin, serien devorades. Tanmateix, a dins del formiguer, algunes d'aquestes papallones duen l'engany encara més lluny: emeten una vibració o brunzit similar al que emeten les larves de les formigues reina. Les formigues obreres, enganyades, acaben oferint les millors atencions de la colònia a les papallones intruses.

a) Quin tipus de receptors utilitzen les formigues Myrmica per reconèixer les larves de la seva espècie?

Receptors químics

Receptors tèrmics

Receptors electromagnètics

Receptors lumínics

b) Quin sentit de les formigues Myrmica enganyen les larves de la papallona Phengaris per tal d'aconseguir

que les duguin al formiguer?

Vista

Olfacte

Oïda

Tacte

c) Com es denomina aquesta capacitat de les papallones Phengaris per fer-se passar per un organisme d'una

espècie diferent?

Mimetisme

Cripsi

d) Quin tipus d'estímul utilitzen les larves de papallona Phengaris per fer-se passar per futures reines del

formiguer?

Tèrmic

Mecànic

Químic

Lumínic

Magnètic

e) A través de quin sentit les formigues reconeixen les larves de les futures reines?

Olfacte

Vista

Electrorecepció

Oïda

f) De quin tipus és el comportament de les formigues davant les larves de papallona que troben fora del

formiguer?

Reflex

Instint

Adquirit

g) Quin sistema de coordinació dirigeix la resposta de les formigues quan troben una larva de papallona

Phengaris?

Sistema hormonal

Sistema nerviós

h) Quin sistema de coordinació dirigeix el desenvolupament i creixement de les larves de papallona Phengaris?

Sistema hormonal

Sistema nerviós

Gallines que aprenen

Uns investigadors van voler descobrir si les gallines eren capaces

d'aprendre observant les seves companyes.

Per fer-ho, van instal·lar en un corral una pantalla de televisió que

mostrava imatges d'una gallina menjant en un bol de color vermell.

Després, van introduir les gallines que havien observat el vídeo en un

altre corral on havien disposat bols de color vermell i bols de color

groc, tots amb menjar amagat amb serradures.

Les gallines, ràpidament, es van llançar a sobre dels bols vermells, i

van trobar el menjar sota les serradures.

Respon les preguntes:

a) Quin tipus de comportament estaven estudiant els científics que van sotmetre les gallines a aquesta prova?

Innat reflex

Innat instintiu

Adquirit

b) Quin tipus de receptors van utilitzar les gallines de l'experiment per determinar en quins bols hi havia

menjar?

Lumínics

Tèrmics

Mecànics

Químics

c) Quin centre de coordinació analitza la informació i elabora la resposta d'aquests tipus de comportament de

les gallines?

Encèfal

Medul·la

d) Quin tipus de comportament està relacionat amb la inclinació de totes les gallines per buscar aliment

picotejant?

Innat reflex

Innat instintiu

Adquirit

e) Quines altres proves haurien de fer els científics per assegurar-se que el comportament de les gallines va ser

degut al que van veure a la televisió?

Fer la mateixa prova però mostrant un vídeo sobre alguna cosa que no tingui res a

veure amb els bols ni amb les gallines.

Fer la mateixa prova però mostrant un únic color pels bols.

Fer la mateixa prova, però mostrant un vídeo d'una gallina menjant d'un bol groc.

Fer la mateixa prova però utilitzant altres animals de granja.

f) Si els científics fessin la prova mostrant una gallina menjant en un bol groc, què haurien d'esperar que

succeís?

Que les gallines es llancessin a sobre dels bols vermells.

Que les gallines es llancessin indistintament sobre els dos bols.

Que les gallines es llancessin sobre els bols grocs.

g) Si fessin la prova mostrant un vídeo que no tingués relació amb els bols o les gallines, què haurien d'esperar

que succeís?

Que les gallines es llancessin a sobre dels bols vermells.

Que les gallines es llancessin indistintament sobre els dos bols.

Que les gallines es llancessin sobre els bols grocs.

Indica si les afirmacions següents són certes o falses.

a) Els sistemes de coordinació elaboren les respostes que l'organisme ha de proporcionar davant de cada

estímul.

b) El sistema hormonal de les plantes permet respostes ràpides i eficaces als estímuls de l'ambient.

c) Cridar és una resposta motora mentre que moquejar és una resposta secretora.

d) Els organismes unicel·lulars no tenen la capacitat de captar estímuls.

e) El sistema de coordinació hormonal actua de forma més ràpida que el sistema nerviós.

f) La producció d'hormones vegetals sol concentrar-se a l'àpex de tiges i arrels.

g) Plorar i salivar són respostes motores coordinades pel sistema endocrí.

h) Hi ha organismes unicel·lulars que són capaços de desplaçar-se impulsats per apèndixs filamentosos.

i) Els interoreceptors recullen la informació que procedeix dels òrgans dels sentits.

j) Els nervis motors transmeten els impulsos elèctrics des dels receptors fins als centres nerviosos.

cert fals

cert fals

cert fals

cert fals

UNITAT 5: LA REPRODUCCIÓ


EXERCICI 1 EXERCICI 2

EXERCICI 3

EXERCICI 4

EXERCICI 9

EXERCICI 10


EXERCICI 5

EXERCICI 6

EXERCICI 7

EXERCICI 8

EXERCICI 9

EXERCICI 10


EXERCICI 13

EXERCICI 14

EXERCICIS DE SÍNTESI DE LA UNITAT 5

Les galetes de mar són uns animals marins del grup dels equinoderms, el mateix de les estrelles i els eriçons de mar.

La següent seqüència d’imatges mostra a través del microscopi els primers minuts de la reproducció d’aquest

animal, just després que una cèl·lula sexual masculina hagi travessat la membrana cel·lular d’una cèl·lula sexual

femenina. Això desencadena la formació d’una membrana protectora al seu voltant.

Imatge 1

Imatge 2

Imatge 3

Completa els enunciats següents que fan referència a la seqüencia d’imatges.

A la primera imatge el procés de ___________________ es completa amb la fusió dels _________________ dels

gàmetes masculí i femení.

Des d’aquest instant, aquesta gran cèl·lula ha deixat de ser un gàmeta femení per convertir-se en un ______________

.

Aquesta cèl·lula comença a dividir-se. A la segona imatge per exemple, ja en podem observar __________ , i a la

tercera imatge en podem observar ______________ . Quan hagi donat lloc a centenars de milers de cèl·lules rebrà el

nom d’ _________________ .

Uneix cada paraula amb la seva definició:

Gemmació Un organisme unicel·lular es divideix espontàniament en dos individus idèntics.

Esporulació L’organisme genera espontàniament una protuberància o gemma que s’acaba alliberant i convertint en un altre individu idèntic.

Fragmentació Hi ha organismes que poden regenerar-se completament quan el seu cos és fragmentat accidentalment, de manera que cada fragment genera un individu nou.

Bipartició L’organisme genera cèl·lules especials capaces de propagar-se i convertir-se en individus nous.

Observa la següent seqüència d’imatges d’una maduixera:

a) Es tracta d’un exemple de reproducció? Tria la resposta correcte.

o Sí, és un cas de reproducció sexual.

o No, només és un cas de creixement.

o Sí, és un cas de reproducció asexual.

b) Indica si les afirmacions següents són certes o falses.

Un sol progenitor dóna lloc a un descendent.

Aquestes plantes només presenten reproducció asexual.

Les dues plantes són clons.

La planta descendent és una còpia genètica de la progenitora.

Les cèl·lules de les dues plantes tenen diferents materials genètics.

Les dues plantes són fruit de la fusió dels fos gàmetes.

Durant la primavera, les planàries (cucs plans) s’aparellen i tenen descendència, però a l’estiu, quan les condicions

ambientals són més adverses, la planària desprèn una part del seu cos, i a partir de cadascuna de les parts es forma

un individu.

a) Quina reproducció tenen les planàries a la primavera?

b) I a l’estiu? (concreta al màxim que puguis)

c) Explica un avantatge i un inconvenient de cada tipus de reproducció.

Asexual Sexual

Avantatge

Inconvenient

UNITAT 9: EL SISTEMA TERRA-SOL-LLUNA

Dia de canvis Llegeix el text següent i completa els espais amb l’opció correcta:

Avui, dia (20 de març/21 de juny/22 de setembre/21 de desembre), quan l’hemisferi nord celebri la nit més curta i l’inici (de la primavera/de l’estiu/de la tardor/de l’hivern), els habitants de l’hemisferi sud viuran la seva nit més llarga, i donaran la benvinguda (a l’estiu/a la tardor/a la primavera/a l’hivern) . Aixó, per exemple,(a Nova York (Estats Units)/Melburne (Austràlia)) el Sol sortirà a les 7:36 i es pondrà a les 17:08, proporcionant 9 hores i 32 minuts de llum. En canvi, a (a Nova York (Estats Units)/Melburne (Austràlia)) es pondrà a les 20:42 proporcionant 24 hores i 47 minuts de llum. Segons va explicar ahir el professor John Davies –president de la Societat Astronòmica- en una conferència celebrada a les IX Jornades per la Divulgació Científica, el fet que les estacions siguin diferents a l’hemisferi nord i a l’hemisferi sud es deu a la inclinació de l’eix de rotació de la Terra.

Selecciona la figura que mostra la posició de la Terra respecte al Sol el dia al qual fa referència la notícia.

Quina d’aquestes frases explica perquè a la Terra hi ha dies i nits? □ La Terra gira al voltant del Sol □ La Terra gira al voltant del seu eix de rotació □ L’eix de rotació de la Terra està inclinat □ El Sol gira al voltant del seu eix de rotació

A quina d’aquestes regions no sortirà el Sol, el dia de la notícia? □ l Sol sortirà a tots els racons de la Terra □ A les regions equatorials □ A Groenlàndia □ A l’Antàrtida

Quin dia o dies gaudiran, a Melbourne, de 12 hores de llum i 12 hores de foscor? □ El 21 de desembre □ El 22 de setembre □ El 20 de març □ El 21 de juny

Quin dia o dies gaudiran de la mateixa situació a Nova York? □ El 21 de desembre □ El 22 de setembre □ El 20 de març □ El 21 de juny

Per què durant tot l’any fa més fred als pols que a prop de l’equador? □ Perquè l’eix de rotació terrestre està inclinat 23,5º i això redueix l’exposició de les regions

polars a la radiació solar □ Perquè a les regions polars es rep més quantitat de radiació solar per m2 de superfície que a les

altres regions □ Perquè durant tot l’any la llum solar incideix sobre les regions polars de forma pràcticament

perpendicular □ Perquè durant tot l’any la llum solar incideix sobre les regions polars amb angles molt petits

A quina d’aquestes localitzacions la llum solar incideix durant tot l’any?

□ Al pols □ Als tròpics □ Aquesta situació no es produeix a cap punt □ A l’equador

Quin dia de l’any la radiació solar incideix de forma perpendicular sobre el tròpic de Capricorn? □ El 22 de setembre □ El 21 de juny □ El 21 de desembre □ El 22 de març

Quins d’aquests fenòmens es produirien a la Terra si el seu eix de rotació fos perpendicular al pla de la seva òrbita? (marca les opcions que responen la pregunta)

□ El clima seria similar a qualsevol regió del planeta □ En una regió determinada, hi hauria les mateixes hores de llum diària cada dia de l’any □ Els dies i les nits durarien 12 hores a tot arreu del planeta □ No hi hauria estacions de l’any □ Els dies serien més llargs que les nits a tot el planeta □ La longitud de les ombres al migdia serien iguala a tota la Terra □ Els dos hemisferis rebrien sempre la mateixa quantitat de llum □ El planeta s’escalfaria en rebre més radiació solar

2. Vacances a Hawai Avui és 25 de maig de 2013 i acabes d’arribar

a Hawaii per passar en aquestes illes una

setmana de vacances.

Una de les activitats que desitges practicar

durant la setmana és anar a pescar. Els

aficionats locals a la pesca et recomanen

que ho facis durant la baixamar i a la llum

del dia. Per això, consultes la previsió de les

marees del servei meteorològic, on

observes la gràfica següent:

a) Quina informació proporciona la gràfica?

□ Informa sobre l’altura mitjana de les onades que arriben a una platja de Hawaii durant una setmana.

□ Mostra la freqüència de l’onatge en una platja de Hawaii al llarg d’una setmana. □ Mostra com varia l’altura aparent de la Lluna vista des de Hawaii al llarg d’una setmana. □ Mostra les variacions del nivell del mar a Hawaii al llarg d’una setmana.

b) Segons la informació que pots extreure del gràfic; si volguessis anar a pescar el dia 27, quina seria la

millor hora per fer-ho, segons els consells dels pescadors locals?

□ Cap a les 7 de la tarda □ Cap a les 5 del matí □ Cap a les 12 del migdia □ Cap a les 8 del matí

c) També vols aprofitar la setmana a Hawaii per fer surf. Els surfistes locals t’indiquen una de les millors

platges on començar, però t’adverteixen que hi ha moltes roques a sota l’aigua, de manera que només

podràs fer surf sense perill amb la marea alta.

Quina seria la millor hora del dia 28 per fer surf segons el consell dels surfistes?

□ Cap a les 5 del matí □ Cap a les 8 del matí □ Cap a les 7 de la tarda □ Cap a les 12 del migdia

d) El dia 28, després del fer surf durant una hora, vols prendre el Sol a la platja. Estens la tovallola molt a

prop de la vora del mar i, després de tornar-te a aplicar protector solar, t’hi estires i tanques els ulls.

Què passarà al cap de dures hores?

□ L’aigua et mullarà els peus i la tovallola □ L’aigua seguirà a la mateixa distància □ L’aigua s’haurà allunyat de la tovallola

e) Indica quines són les fases de la Lluna que s’aprecien durant els dies que et trobes a Hawaii:

f) Quina és la posició relativa de la Lluna, la Terra i el Sol el dia 31 de maig del 2013?

g) Quina és la posició relativa de la Lluna, la Terra i el Sol el dia 25 de maig del 2013?

3. L’estació oceanogràfica

L’estació oceanogràfica de Bidgeport (Connecticut, Estats Units) ha obtingut les dades que es reflecteixen

a la gràfica següent:

Quina informació proporciona la gràfica?

El nivell del mar a Bidgeport al llarg de 30 hores

L’altura de la Lluna respecte a l’horitzó vista des de Bidgeport durant 30 hores

Les variacions del nivell del mar a Bidgeport durant el mes de setembre del 2013

L’altura de les ones a les platges de Bridgeport durant 30 dies

Si al voltant del 9 de setembre del 2013 hi va haver lluna nova, a quina data es va produir lluna plena?

Cap al 17 de setembre de 2013


En tot el mes de setembre no hi va haver lluna plena

Cap al 2 de setembre

Què reflecteix el canvi d’altitud de les marees que reflecteix el gràfic?

Reflecteix ela canvis de temperatura de l’aigua del mar

Reflecteix les plenamars i les baixamars

Reflecteix les marees vives i les marees mortes

Reflecteix les estacions de l’any

A què creus que es deu el canvi d’amplitud en les marees que s’observa a la gràfica?

Reflecteix ela canvis de temperatura de l’aigua del mar

Reflecteix les plenamars i les baixamars

Al fet que la Lluna té una òrbita el·líptica i al llarg del mes canvia la seva distància de la Terra

A l’efecte de la Lluna sobre les masses d’aigua

Quan es devia veure la Lluna en quart creixent?

Cap al 17 de setembre del 2013




Quan devia quedar la Lluna completament oculta?





En quina posició es pot deduir que es trobaven la Terra, la Lluna i el Sol cap al dia 25 de setembre?

En indiquen que aquest mes es va produir un eclipsi parcial de Lluna. Al voltant de quin dia es devia produir?





Si l’eclipsi hagués estat de Sol, cap a quin dia s’hauria produït?





4. Els eclipsis (0,3 punts cada resposta correcta)

Els tuits següents són testimonis de persones que suposadament han presenciat

un eclipsi. Identifica si poden ser certs o no.

a)Julia Smith ?@J_Smithy2

Hi havia una bonica Lluna plena al cel i a poc a poc, el Sol va anar quedant amagat darrera seu. #eclipsi (0,3 p)

Podria ser cert

No pot ser cert

b) Peter Zackary ? @PetZack

Quan la Lluna es va alinear amb el Sol, es podia apreciar un preciós anell brillant al seu voltant.#eclipsi

Podria ser cert

No pot ser cert

c) Kevin Schwarz? @schwarzk

Just quan la Lluna es trobava dalt del cel, mostrant el quart creixent, una ombra la va ocultar.#eclipsi

Podria ser cert

No pot ser cert

d)Patrick Terrebright@patrickstwt

Impressionant! La Lluna es va situar davant del Sol, i el dia es va fer nit per una moments. #eclipsi

Podria ser cert

No pot ser cert

e) Julian Brock ?@julianbbb

Un eclipsi de Lluna meravellós! Quan la Lluna es va amagar darrere del Sol, va deixar d’il·luminar la nit. #eclipsi

Podria ser cert

No pot ser cert

f) Sylvia Wood @woodtweet

Era migdia i el Sol va quedar tapat parcialment per la Lluna, però no va arribar a desaparèixer del tot.#eclipsi

Podria ser cert

No pot ser cert

g) MonikaKlark@klarkatack

Sylvia, vas veure com s’ocultava parcialment? Jo vaig veure com el Sol desapareixia totalment darrera de la Lluna!

#eclipsi

Podria ser cert

No pot ser cert

h) BarbaraFletcher@Barbara

Una ombra va tapar, només parcialment, la lluna plena durant uns minuts. #eclipsi

Podria ser cert

No pot ser cert

i) Klim Lopez @kimilo

Eren les 12 del migdia, però quan es va produir l’eclipsi de Sol, es podien veure les estrelles al cel. #eclipsi

Podria ser cert

No pot ser cert

biologia i geologia - xtec...aquesta persona passa del repòs a fer una activitat física intensa,...

Documents