EL CAMELL

-El meu córrer meravella; i si no em plauen estreps; en ma esquena hi ha dos geps i l’endemig fa de sella. Espines menjo només (tot el que el desert ens dóna). De pares a fills, fa estona Que ens carreguen els neulers.

Per sorrals escalfeïts no tinc fam ni cerco ajuda, i set dies i set nits puc estar sense beguda. I on jamai cap casa hi ha, si és que em toca traginar gent d’espasa o gent de renda, quan ve l’hora de dinar, ma gran ombra els fa de tenda. Josep Carner

EL LLIMAC -Sóc un mol·lusc sense closca, d’aire fastigós i trist exposat a trepitjades del distret que no m’ha vist. Poruc avanço i avanço, deixant pel meu senderó baba clara i enganxosa; com si fos calumniador! Amb una mena d’angúnia dins de l’herba jugo a fet; i és la cosa que més temo la sabata d’un distret.

Josep Carner

EL DRAC -És la primera vegada que ataco un erro molt vell: no he mai topat un Sant Jordi ni mai tastat un anyell, ni he volat damunt les serres ni he fet cap mort ni ferit, per la raó, tan senzilla, de no haver mai existit. Capireu que no tinc culpa ni em sabríeu condemnar si un poruc va somiar-me i un pintor se’m va empescar. I vegeu si en són d’estranyes les manies d’un boirós; com em reca de no veure’m com em veien els pintors! Josep Carner

EL XIMPANZÉ -Nat en africana selva he sentit dir més d’un cop que assegut damunt la branca faig cara de filosop. Jo no tinc res de goril·la: ben mirat, sóc un bon jan. puc tenir tractes amb l’home, més savi que jo i més gran. Mai no em dono a salvatgia: ja m’ho deien de petit. vinc de fera prou minvada que els segles han endolcit.

Josep Carner

SERPENT M’arrossego bé i em cabdello als arbres; mai no m’ha calgut un parell de cames. Destrossada carn, que d’altres la cerquin; jo menjo només preses que bateguin. Poder absolut és el que m’encanta; que l’hegui tot jorn bo i arrossegant-me.

Josep Carner

L’ELEFANT, A UNS BABAUS -Podem viure més d’un segle i som de pes i fem planta; gaudim d’un cervell més gran que no pas el de vosaltres. Tenim poder, fem justícia I sabem amb força i traça Bufar núvols en el cel I esclafar les serps que passen. Som la raça de més pes i de més llarga durada, i si mai tenim veïns el menudall són els altres. I al nyicris de l’home dic que no oblido cap venjança; i que essent lliure tinc fills i no en vull en l’esclavatge.

Josep Carner