bcil espona nivell-b aeap a - · pdf filegran escut de pedra picada corresponent als parrella....

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BCIL 11/35

BCIL NIVELL-B AEAP(entorn i subsòl)

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L'AJUNTAMENT DE TORELLÓ 2005-2010

n

úm

. d

'ord

re

013

DENOMINACIÓ : Casa Parrella. Conjunt que inclou l’edifici de Can Parrella (amb oratori)

i els jardins de la finca. Altres denominacions: SITUACIÓ : Carrer Ges Avall, 1 i 3. Plaça Vella, 7 i 8 DATA DE CONSTRUCCIÓ : Segle XVI. Reformes de 1691 i 1888. Arquitectura tardogòtica, amb

reformes del barroc i d’època noucentista. AUTOR: Antonio de Ferrer Corriol, mestre d’obres (Reforma de 1888) PROMOTOR : Família Puig. Família Coromina. Família Parrella. Ajuntament de

Torelló. TIPOLOGIA : Equipament Públic i Verd Públic. CONTEXT : Urbà, creixement lineal. Conjunt històric. Finca que inicia el traçat del

carrer Ges Avall i a la vegada conforma la part porxada de l’espai més emblemàtic de la població, la plaça Vella.

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Torelló. Desembre

1999. Classificació: Sòl Urbà Qualificació: Inclou un Equipament Públic proposat, Casa Parrella (EQ42), i un Verd

Públic proposat (V37). Afectacions: Està afectat per la Unitat d’Actuació Can Parrella (UA 2 Can Parrella). Protecció: L’edifici està inclòs en el llistat d’edificis del nucli antic a protegir, per

tant està subjecte a un estudi previ en cas de voler actuar-hi. RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Ajuntament de Torelló Condicions / servituds: Actualment la finca es troba pendent de reforma, per part de

l’ajuntament, per tal d’adequar l’edifici a l’ús d’Equipament Públic i els seus entorns a Verd Públic

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

U.A.CAN PARRELLA

EQ

ESPONA

D

EQ

V

EQ

A

EDA

A A

A

N




n

úm

. d

'ord

re

013

DESCRIPCIÓ : Edifici de caràcter senyorial format per un cos original, de coberta

inclinada a dues aigües, de planta baixa i un pis, al qual s’hi adossen diverses ampliacions que composen un conjunt força complex i ric a la vegada.

Les edificacions adjacents conformen una H, que per llevant (o per la plaça Vella) cenyeix l’edificació original i, per l’altra, deixa un pati interior.

El cos inicial fou fet de mamposteria arrebossada i carreus de pedra tallada vista per conformar les obertures i les cadenes cantoneres de reforç. Té la façana fent front a la plaça Vella i, d’acord amb aquesta, la planta baixa és porxada amb doble arc rebaixat i adovellat. Els pilars que sustenten els arcs són fets amb aparell rústic.

Sobre aquests arcs, en el primer pis, hi ha tres balcons de brancals i llinda de pedra molt treballats, formant un arc conopial d’estil gòtic renaixentista; la barana és de ferro i els porticons de fusta pintada de verd. El sostre de la sala que s’obre als tres balcons és a doble alçada (uns 4 m), la qual cosa permet una galeria de finestres d’estil tardogòtic a ran del fals sostre d’encanyissat. Aquestes finestres estan formades per uns arcs rebaixats amb una arquivolta molt perfilada i decorada, suportats per unes columnes esveltes de capitell treballat. Les tanquen uns vitralls decorats i policromats que representen els escuts heràldics emparentats amb la família Parrella. Concedeixen a la sala senyorial un joc de colors molt suggerent.

A l’esquerra, formant un dels angles de la plaça, s’hi adossa un cos (antiga casa Puig) avançat respecte al cos principal, també de planta baixa porxada i dos pisos, que destaca, a l’altura del primer pis, per una balconera de contorns de pedra molt treballada i perfilada segons un estil tardogòtic, tant pel que fa als brancals, com pel que fa al trencaaigües; de manera centrada en aquest últim hi ha gravat l’escut de la família Puig. Aquest cos presenta sortida a una terrassa, en aquest primer pis, que se situa de manera ortogonal al pla de façana i conformant el vèrtex sud-oest de la plaça; presenta una balustrada de pedra.

A la dreta del cos principal, conformant la cantonada amb el carrer Ges Avall, hi ha un altre cos amb una terrassa de balustres iguals a la terrassa de la casa Puig. Aquesta terrassa se sustenta sobre un pòrtic format per una gran jàssera i uns pilars de pedra.

Així, aquesta porxada permet el gir entre la plaça i el carrer Ges Avall, impulsant el traçat barroc juntament amb uns cossos que s’hi adossen de manera sinuosa i que formen l’ala nord del complex. Hi ha un gran portal d’accés rodat en aquest carrer, construït amb carreus i presidit per un gran escut de pedra picada corresponent als Parrella. Aquest pas dóna entrada al pati interior. Aquesta ala fou bàsicament destinada al servei.

L’extrem oposat del pati interior el tanca una segona ala, de construcció posterior, orientada pel sud al jardí i horts de la finca a través d’uns portals arcats. Es construí com a ampliació de les estances senyorials.

És de planta baixa, un pis i golfes. Per la banda sud del primer pis hi ha unes balconeres, sense decoració, i uns finestrals d’arc rebaixat de dimensions molt grans i notables pels seus bonics vitralls de colors que donen vida a l’interior. Una llarga galeria oberta a les golfes, de petites finestres amb arcs rebaixats, remata la façana sud.




n

úm

. d

'ord

re

013

Una estreta passera, penjada per mènsules en un mur que tanca l’extrem de ponent del pati, comunica les testeres d’ambdues ales a l’alçada del primer pis. El pati se sustenta, en planta baixa a base d’arcs el·líptics adovellats de pedra. Destaca una porta d’accés a l’ala nord, motllurada amb guix, seguint línies gòtiques, que presenta un trencaaigües amb un emblema en forma d’escut escortat per dos lleons i que baixa pels brancals acabant amb uns culs de llàntia en forma de mascarons. Les finestres de l’ala sud són perfilades de pedra i protegides per uns trencaaigües de línies senzilles.

Per tractar-se d’una casa senyorial, està molt estructurada i distribuïda segons els usos, de manera que no es creuin els recorreguts senyorials amb els del servei; mantenen escales independents. A l’ala nord hi ha la cuina, rebost i habitacions del servei. L’ala sud i el cos originari que dóna a la plaça Vella són les parts nobles dels senyors, excepte en la planta baixa, on hi ha les cotxeres i espais de magatzem. Les estances senyorials es caracteritzen per l’acurada decoració amb que s’han tractat, passant per paviments policromats, falsos sostres d’encanyissat amb motllures de guix, llars de foc de pedra tallada, frescos a les parets, empaperats florejats, arrimadors fets amb teles pintades i falsos guadamassils, que probablement són els únics que es conserven arreu, per la seva fragilitat. També els vitralls policromats provoquen uns jocs de llum molt interessants en els interiors.

La sala principal de l’edifici, la que dóna a la plaça, fou el lloc social i de recepció de la família, per això és la més detalladament decorada; gaudeix de balcons magnífics, dels vitralls amb escuts heràldics, i és revestida amb els falsos guadamassils. Té accés a una capella privada, de teles grogues a la paret i un altar de pedra amb unes finestres d’arc ogival a cada banda, les quals filtren la llum d’un passadís interior mitjançant un vidre fumat. L’ala sud consta d’unes sales consecutives que estan també molt afavorides per arrimadors de tela pintada i vitralls pintats de color blau i de groc, pels quals entra la llum de migdia, a la vegada que permeten gaudir de les vistes al jardí.

Les plantes sotacoberta es destinen al servei, graners, galliners i dipòsits d’aigua. S’hi pot veure les grans encavallades de fusta que sustenten les cobertes.

Jardins: El jardí manté part de l’estructura que va tenir als principis del segle XX.

Fou en aquella època un dels més luxosos de Torelló. Actualment s’estan refent de l’estat de deixadesa en què van quedar després de la marxa de l’última família resident. Era utilitzat com a jardí i també com a hort que cultivaven els masovers.

S’estén des de la casa cap al sud-oest i està dividit en dues parts, separades per un desnivell contingut per un mur i salvat per una doble escala simètrica. La part més alta és la de la banda on està emplaçat l’edifici, accessible des del Ges Avall. Un camí de til·lers acompanya el vianant des de les escales fins a l’accés contrari, a la banda oest, obert al mur de tàpia, encara original, per una porta de ferro forjat. En aquesta part baixa trobem el que era la caseta del jardiner, un edifici fet d’obra de maó de principis del segle XX, de planta baixa i un pis i cobertes a dues




n

úm

. d

'ord

re

013

aigües de força pendent i teula plana. També s’ubicaven en aquesta banda els horts, un safareig i un pou.

Bàsicament, les espècies que s’hi troben són: castanyers, plàtans, til·lers, avets i magnòlies.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Residència de la noble família Parrella. Residència de la família Puig Actual: Equipament públic: oficines municipals. ESTAT DE CONSERVACIÓ: Mentre l’edifici espera una reforma per part municipal, es troba

desprotegit i amb consecutives intromissions d’indigents. També és objecte d’accions vandàliques.

VALORACIÓ: És, sens dubte, un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, des dels

punts de vista urbanístic, arquitectònic, històric i artístic. El seu valor és molt alt tant per la part històrica que representa, com per ser un compendi de diversos estils arquitectònics, amb elements cultes i també populars, així com elements de decoració de gran valor. El jardí i els patis són també elements valuosos tant des de la vessant urbana com des de l’arquitectònica.

DADES HISTÒRIQUES: El fòrum o mercadal de Torelló es troba documentat des del segle XIII,

però se sap de la seva existència des del segle XI. Al segle XIV, sabem que hi havia les cases Saniàs, Puig, Mambla, Lambarda i Carrera. El paraire Ramon Puig vivia a la sagrera de Torelló al segle XIV. Durant el segle XV, hi ha establerts els Malianta, els Vinyes, els Martí, els Serra i els Planes. Sembla ser que els edificis actuals provenen d’una construcció duta a terme durant el segle XVI. Desapareixen els vells hospicis i es basteixen els edificis actuals. La casa Puig forma part, actualment, de la casa Parrella, però en un principi era una casa separada de la del paraire Coromina. El paraire Sebastià Puig va contractar el mestre de cases francès, Gascó Fossal, per restaurar la seva casa al mercadal l’any 1531. El contracte va ser transcrit per l’historiador Mn. Fortià Solà. Te de fer set portals de pedra picada ab lindars de pedra matexa, so es los quatre seran obrats del modo de les finestres petites ja fetes en dita casa qui giren a la plassa, y los tres de pedra picada planera. E mes deu finestres de pedra picada , les sis tindran sis palms de alt y quatre de ample, les quatre totes planes de la amplaria de les altres qui son rexades. E mes una scala de pedra picada muntant de terra al primer sostre, de amplaria de set palms... E mes posar totes les bigues... y cobrir la teulada y fer los arquets de guix a la part de la plassa, y pujar la paret del Mercadal a pedre y cals sinch palms y apres los arquets y totes les altres parets de tapia ab crosta de cals tot lo defora fins a la teulada. El llinatge Puig el tenim esbossat des del segle XIV: Ramon Puig, paraire. Al segle XV tenim un altre Ramon Puig. Durant el segle XVI, Gabriel Puig, 1511; Sebastià Puig, 1531; Gabriel Puig, 1552. Del segle XVII, Mn. Bernat Puig i el seu germà Gabriel Puig, 1615-1625, adroguer a Barcelona; Magina Puig, mare de Jeroni Valls Puig. Aquest darrer, mort l’any 1714, deixà un important llegat a Torelló, entre el qual hi havia la casa del Mercadal. La casa va ser venuda per 375 lliures a Joan




013

n

úm

. d

'ord

re

Borgonyà i al seu fill Pau. Desconeixem la data exacta de la compra efectuada per la família Parrella i la consegüent unió de les dues cases. El bonic finestral que es conserva de la casa Puig, possiblement gòtic tardà (segle XVI), actualment escapçat per la part inferior per tal d’obrir una balconet, conté l’escut de la casa Puig. Aquest té forma de cor, sostingut per dos bastaixos. Un montiol o puig amb una creu i la llegenda inferior amb la inscripció PXX o PUX. La memòria popular, en temps de Mn. Fortià Solà, atribuïa l’escut a la casa Conanglell. El llinatge Parrella és un clar exemple d’ascens social ràpid. És originari de Surniach, Clermont (Auvèrnia). Guillem Parrella, fuster, s’establí a Torelló durant el segle XVI. Fortià Solà documentà una forta immigració francesa durant aquest segle. Es casà amb una rica pubilla, Anna Calveria. Deixà l’ofici de fuster i es dedicà a la paraireria, ofici del sogre. Va posar una primera botiga de draps. També es dedicà al negoci de les rompudes de terres ermes i als arrendaments d’aquestes. Vivia a la casa de cal Peroler, carrer Parassols, 5, carrer del Pont, 4-6. Quan aquesta primera casa Parrella es va escapçar per eixamplar el pas cap al carrer del Pont, va desaparèixer la llinda d’una finestra amb la inscripció: I H S, indicador de la religió catòlica, W. Parrella, nom del propietari Guillem, 1589, any de la construcció, i un brot de raïm triangular situat enmig de la data. La casa, avui dia, ha estat totalment reconstruïda ( any 2001- 2002). Entre els anys 1590 i 1600, Guillem Parrella incrementà considerablement el seu patrimoni. L’any 1593 va comprar sis quarteres del camp de Ges o la Quarterada a un tal Vilardell. Potser es tracta del gran jardí de l’actual casa Parrella. El dia 6 de març de 1602, el mossèn Benet Viader, vicari de Manlleu, testimoniava la compra feta per Guillem Parrella a Pere Coromina i el seu fill Gabriel, paraires, d’una casa al Mercadal per 40 lliures. La casa pertanyia al senyoriu d’Orís. Jaume Parrella, des de 1618, continuà els negocis familars. Algunes masies del terme, com Martorell, tenen llindes amb les reformes impulsades per Jaume Parrella. Es casà amb Maria Cortada, important família de Manlleu. Josep Alexandre Parrella i Cortada, velluter i cap del sometent torellonenc, aconseguí el títol de noblesa militar. L’any 1655, com a cap del sometent, aconseguí una victòria sobre els francesos al pont de Sant Quirze de Besora. L’any 1667, el rei Carles II de Castella i Aragó ratificà el títol aconseguit l’any 1655. Josep Alexandre Parrella i el seu germà Francesc, tots dos velluters, es partiren el patrimoni familiar. No es reunificà fins a final del segle XVIII. El llinatge de Josep Alexandre continuà amb Fortià Parrella i Archs, 1693, casat amb Maria Ferrer; Miquel Parrella Ferrer, 1735, doctor en dret per la universitat de Cervera i casat amb Magdalena de Rialp i de Rosselló; Ramon Parrella de Rialp, casat amb Maria Ignàsia de Vivet i d’Asprer, reagrupa el patrimoni familiar l’any 1776; Ignasi Ramon Parrella de Vivet, casat amb Lluïsa de Fivaller de Bru; Manuel Parrella, casat amb Francesca de Girona de Ros; Lluís Parrella, casat amb Francesca Escrivà de Romaní de Dusay; Carles Parrella, casat amb Teresa Vidal-Quadras. Carles Parrella no a la seva germana Lluïsa Parrella, casada




n

úm

. d

'ord

re

013

amb Alfons de Casanova de Sors. La seva filla, Concepció de Casanova de Sors i de Parrella, casada amb Xavier de Fontcuberta i de Dalmases, va heretar la propietat. Carme de Fontcuberta i el seu fill, Francisco Javier Puig y de Fontcuberta, han estat els darrers propietaris de la família Parrella. Les germanes Isabel, Concenpción, Carmen, Mercedes i María del Dulce Nombre Olano y de Fontcuberta, nebodes de Francisco Javier, tenien, en el moment de l’expropiació, 1999, el 25 % de la propietat. Des de 1999, la finca pertany a l’Ajuntament de Torelló. L’alcalde Josep Solà i Puig va tramitar el procés d’expropiació. Els béns materials de l’interior de la finca varen ser retirats pels hereus de la casa Parrella. Es fa difícil resseguir l’evolució constructiva de l’immoble perquè no disposem de l’arxiu Parrella per poder-lo consultar i perquè hi ha poques llicències d’obra a l’Arxiu Municipal. Els Parrella compraren la casa, l’any 1602, al paraire Coromina. L’única data que ens aporten les pedres de les llindes és la d’una finestra del carrer de Ges d’Avall, 1, amb l’any 1691 envoltant un petit escut amb una creu grega al mig. L’escut nobiliari, ratificat l’any 1667, té forma de cor, amb dos compartiments. El superior el trobem subdividit entre els dos cognoms de Josep Alexandre, una Parra (Parrella) i un cor amb dard (Cortada). A la part inferior hi ha el motiu de distinció, el pont de doble arcada de Sant Quirze de Besora. L’escut de grans dimensions que trobem a la porta del carrer de Ges d’Avall no pot ser anterior a 1667. Ens inclinem per creure que l’escut es va fer i col·locar en època força moderna, probablement durant una reforma del segle XIX. El papa Pius IX va concedir l’oratori particular a la família Parrella el 23 de setembre de 1859. La concessió implica un reforma de la primera planta pels volts d’aquesta data. Lluís M. de Parrella, segons el padró d’habitants de 1880, tenia fins a set persones, entre grans i petits, al seu servei a la casa de Torelló. Aquesta era administrada per la família Costa. El mateix padró atorga la propietat del número 7 als hereus de Josep Puig. En aquesta casa hi viu Fortià Bofill Espona, taverner. Les llicències d’obres que es conserven a l’Arxiu de Torelló no ens permeten precisar tota l’evolució de la casa Parrella. La més antiga és de 1888. En aquesta reforma es modificaren espais interiors i les obertures de la part del carrer de Ges d’Avall. És l’únic projecte signat pel mestre d’obres, Antonio de Ferrer, que hi féu unes obertures noves i hi donà el perfil gairebé actual. Ens inclinem a pensar que els vitralls amb escuts heràldics de la façana orientada a la Plaça Vella són d’aquesta reforma o no gaire anteriors (posteriors a 1848). Els vitralls representen els escuts nobiliaris de les famílies nobles emparentades amb els Parrella. L’estudi de Guillem Rico identificà els escuts de les famílies Fivaller, Dusay, Escrivà de Romaní i Vivet, amés de l’escut Parrella. Queden per identificar dos d’aquests escuts. També cal remarcar que dues finestres no tenen vitrall i que, probablement, es varen fer les obertures en previsió a nous enllaços.

A principis del segle XX, 1909, el propietari era Carlos de Parrella y de Escrivá. La seva residència habitual era al carrer de la Riera de Sant Joan, 37, pral., de Barcelona. Aleshores, la propietat tenia 1.329 m², 988 dels quals eren edificats.




n

úm

. d

'ord

re

013

Aquest mateix any, 1909, es va fer la claveguera de la casa. El patrimoni Parrella al terme de Torelló era: la casa senyorial i els masos Masllorens, Martorell, Cervià i la Teuleria.

L’any 1914 s’obria una finestra al carrer de Ges d’Avall. El permís d’obra menor el tramitava el procurador Ramon Prat Plantalamor. Teresa Vidal-Quadras, vídua Parrella, féu blanquejar les voltes del pòrtic de la Plaça Vella l’any 1931. El procurador familiar era Lluís Prat Riera. Carme de Fontcuberta de Puig, vídua Parrella, va fer reparar la teulada i un pilar de la paret del Camí Nou l’any 1966. Segons la descripció de la casa feta per Guillem Rico l’any 2001, la planta baixa té una superfície de 1.003 m². Era destinada al servei. Hi havia els estenedors i els safareigs. Una escala de cargol comunica amb la cuina de la primera planta. També hi havia els garatges (probablement la fàbrica de velluts del segle XVII). Una darrera dependència s’utilitzava per guardar el carruatge i els seus complements. En aquesta planta baixa hi ha ubicada, des de l’any 2002, l’oficina de recaptació de la Diputació de Barcelona. La primera planta té una superfície de 914 m². Hi ha la part noble i la part del servei (146 m²

de l’ala de tramuntana). Una escala principal permet

l’entrada des del pati interior. La sala principal, els dormitoris, els despatxos, l’oratori dedicat a la Verge Maria (inscripció Dios te salve Maria llena eres de gracia) o el menjador denoten la importància de la família. La segona planta, destinada al servei. Hi ha els graners, els galliners, els colomars i els dipòsits d’aigua. Hi ha més dormitoris (hi varen residir les monges dels Sagrats Cors durant la dècada de 1940). La teulada dels galliners i del colomar va ser reparada a finals de la dècada de 1990. Les bigues prefabricades de formigó són d’aquesta actuació. També s’hi ha trobat una rentadora de roba que rentava amb aigua i cendra. Els jardins de la casa varen estar ben cuidats mentre Teresa Vidal-Quadras passava els estius a Torelló (fins 1940). Durant la Guerra Civil (1936-1939), s’hi ubicaren unes dependències municipals. El jardí seguia força ben cuidat. La progressiva desvinculació dels hereus de Teresa Vidal-Quadras va portar el jardí a un estat deplorable. Segons l’estudi de Guillem Rico, podrien ser uns jardins del tipus hortus-conclusus, amb la combinació de jardí i horta envoltat tot d’un mur de tanca. L’expropiació de 1999 ha propiciat la recuperació d’aquest espai per a jardí públic. L’Ajuntament i la Diputació de Barcelona han finançat el projecte de recuperació. Manuel Colominas Galobardes, enginyer agrícola, ha portat a terme el projecte l’any 2001. El projecte contempla rehabilitar la bassa de rec, restaurar l’arbrat, restaurar la font i enderrocar el mur del carrer de Ges d’Avall. El jardí té 22.000 m

2, 10.000 dels quals són enjardinats i la resta horta o

arbres fruiters. El jardí és disposat en dos nivells units per una doble escalinata amb balustrada ceràmica. La primera fase contempla la recuperació de 6.200 m

2 de la part inferior i 4.800 de la part superior. Els

arbres en mal estat es trauran. L’estudi tècnic parla d’un jardí culte de traçat mixt amb parterres de coca de forma orgànica i alineacions diverses. Al sud hi ha arbres fruiters i una avinguda amb til·lers (Tilia europea). S’hi plantaran Liriodendrum Tulipifera i Tilia Cordata.




n

úm

. d

'ord

re

013

L’antic hivernacle, de 15 m x 5 m, sota l’escala, el safareig de rec, de 9 m x 9 m, i un pavelló d’estil afrancesat, de 12 m x 8 m, es mantindran. El cost total de la reforma i recuperació pujava a 66.579.880 pts. La segona fase consisteix en recuperar 5.850 m

2 més.

Les espècies que podem trobar als jardins superiors són aquestes: castanyers d’índies, evònims (Evonymus pujchellus) i tells (Tilia europaea), acabats de plantar als parterres del carrer de Ges d’Avall. Aquestes espècies es troben acompanyades per boix grèvol, boixos i algun galzeran. Al centre del jardí hi ha els liriodendrons, amb flors en forma de tulipa. Del camí dels liriodendrons podem accedir a una rotonda amb rosers. Un teix únic, amb branques de creixement vertical, queda molt a prop de la rotonda. Altres espècies són: un arbre de l’amor (Cercis siliquastrum), una pícea de més de 15 metres d’alçada, un parell de llorers i algun avellaner.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: - AJUNTAMENT DE TORELLÓ, Revisió del Pla General d’Ordenació

Urbana. Estructura i Usos del Sòl Urbà i Urbanitzable, E. 1.4.000, i plànols sobre el Conjunt Històric, E. 1:250. Torelló 1999.

- ADET, arxiu fotogràfic. Escrita: - Fitxa TR-2 IPCE, Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu,

de l’Arxiu Històric d’Urbanisme, Arquitectura i Disseny del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, octubre 1981.

- ADET, Els Parrella: de paraires a nobles. (1997) - AMT: Llicències, registre fiscal, immobles municipals - SOLÀ MORETA, FORTIÀ; Historia de Torelló. 2 vol. 1947-1948. - RICO CAMPÀS, GUILLEM; Els Parrella: de paraires a nobles. 2001.

Treball de recerca inèdit. - MOLERA I CLOTA, SANTI; l’Abans. 2001-2002. - BADIA I VILA, MONTSERRAT; Programa Festa Major 2001. - DIPUTACIÓ DE BARCELONA, La Restauració objectiva. Mètode

SCCM de restauració monumental. Memòria SPAL 2 1993-1998. - PLADEVALL, Antoni, La vall de Torelló. Geografia i història. Torelló,

Celblau, 1979.




013

n

úm

. d

'ord

re

ARU

ARQUITECTURA RESIDENCIAL

URBANA ARU Pàg. 10

DESCRIPCIÓ DEL BÉ:

- Edifici original del segle XVI, amb reformes del barroc i arquitectura

noucentista, molt malmès a l’interior per haver estat condicionat

com a habitatge “modern” fins als anys 90

DENOMINACIÓ:

Can Parrella

RAONS QUE ACONSELLEN LA SEVA INCORPORACIÓ AL CATÀLEG DE

BÉNS:

- És una fita històrica dins el paisatge urbà.

- S’ha de mantenir per raons històriques i per la seva posició

ordenadora del nucli antic i especialment de la plaça vella.

PLÀNOL DE SITUACIÓ SITUACIÓ:

Carrer Ges d’Avall COOR. UTM x: 438981,2201 y: 655427,5853

REF

CADASTRAL 89,54,013

DETERMINACIONS NORMATIVES:

- Nivell d’integració “B”(Protecció integral de l’edifici)

- S’acceptaran les obres de reforma interior per adequar-la a edifici d’ús públic, es mantindran però els elements interiors significatius i les façanes i

elements externs.

- Els jardins remodelats són de construcció més recent, però emfatitzen la importància de la finca. S’han de mantenir.




n

úm

. d

'ord

re

013

AEAP AREA D’EXPECTATIVA ARQUEOLÒGICA I PALEONTOLÒGICA

DENOMINACIÓ:

Can Parrella

DESCRIPCIÓ:

Zona de possible jaciment arqueològic vinculat

amb a la ciutat antiga.

SITUACIÓ:

Carrer Ges d’Avall – plaça

vella

Nucli antic

DETERMINACIONS NORMATIVES:

- Les finques incloses en les àrees d’expectativa arqueològica i/o paleontològica, es consideren afectades en tota la seva superfície i no únicament en la

part edificada. (AEAP)

- Abans de realitzar obres de moviments de terres, terraplenats o enderrocs s’haurà de presentar a l’Ajuntament un informe d’ intervenció preventiva

signat per un tècnic en arqueologia, d’acord amb el que preveu el decret 78/2002 de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i

paleontològic, publicat al DOGC el 13/03/2002.

bcil espona nivell-b aeap a - · pdf filegran escut de pedra picada corresponent als parrella....

Documents