Descobrint noves músiques, apropant-nos a altres cultures.

Batucadeiras de l' illa de Santiago, Cap Verd.

Per: Esther Navarro Justicia.

Fa uns quants anys vaig descobrir un disc que va obrir noves portes a les meves

inquietuds musicals i que mai em canso d’escoltar:

Mayra Andrade és una artista de Praia, capital de l’ illa de Santiago, a Cap Verd. L’illa

de Santiago fou descoberta al 1462 pels colons portuguesos i no tenia evidències d'haver sigut

poblada anteriorment. Els portuguesos es dedicaren allà al tràfic d'esclaus africans, per tant la

cultura és una barreja d'elements africans i europeus, sense oblidar la influència d'altres

colònies portugueses com Brasil. La música és un reflex de la varietat cultural del país. La

llengua oficial que s'ensenya a les escoles és el portuguès, però la llengua parlada - que podem

escoltar també en aquest disc - és el Crioulo, una dialecte del portuguès barrejat amb llengües

africanes i que varia a cada illa. Aquest terme designa també els residents a les illes i a la seva

cultura.

En aquest disc revestit de mestissatge, Mayra ens captiva per primer cop amb la seva

veu càlida i propera, i si ens deixem emportar pel seu “pop tropical” podem donar un passeig

per l’estiu i les platges de Cap Verd, per les places i carrers dels pobles plens de música, per la

seva història i pels seus personatges, que amb les seves cançons van assentar un precedent

per a la música d’artistes emergents en la indústria moderna. Alguns gèneres musicals

destacables a Cap Verd són la morna, relacionada amb el fado i amb Cesária Évora com a

màxim exponent, la funaná, amb influències dels ritmes brasilers, la coladeira o el batuco. I és

aquí, per ser el batuco un gènere amb molta presència en l’estil compositiu de Mayra, on hem

de parar-nos a conèixer la increïble història de les Batucadeiras de l' illa de Santiago.

El batuco de l'illa de Santiago és una tradició musical que es remunta a l'època colonial

i té arrels a les danses africanes. És probablement el gènere més antic de Cap Verd, encara que

els primers documents escrits daten del segle XIX. Fins la independència de Cap Verd el gènere

havia estat malament vist per l’administració portuguesa i l’Església, i fins i tot va estar prohibit

als entorns urbans per considerar-se una tradició africana. A la dècada de 1950 Estava gairebé

desaparegut, fins que les coses no van començar a canviar amb la independència del país l’any

1975. La recuperació del gènere es va impulsar més notablement des de l’any 1992, quan Cap

Verd esdevingué una constitució democràtica.

El nom de batuco ve de la dansa i el tambor. Les tocadoras de l’illa de Santiago fan

servir com a instrument d’acompanyament la mandunga, feta de draps fortament lligats entre

ells i embolicats normalment amb cotó o plàstic. Els moviments de la dansa s’emfatitzen amb

el panu, una cinta de tela lligada als malucs. Les protagonistes d'aquesta pràctica musical són

les dones. Elles han tingut un paper essencial en la recuperació d'aquesta tradició, que per

altra banda s'ha renovat amb la globalització i les tecnologies del segle XXI. El batuco ha perdut

part del seu significat social original, lligat a rituals i celebracions concretes d’àmbit rural, com

casaments, funerals o baptismes. Avui en dia és present a Cap Verd a festes tradicionals que

exhibeixen el folklore de les illes, i a festivals nacionals i internacionals, i és un gènere urbà.

Representa també un símbol d’identitat, una forma d’organització social, esforç, col·laboració i

solidaritat, a la par que divertiment. Actualment hi ha uns quants grups de batuco molt actius

fins i tot en altres regions del món, com és el cas del col·lectiu capverdià de Lugo a Galícia,

Batuko Tabanka, on la discogràfica PAI Música ha finançat la gravació d'un disc que es pot

escoltar al Spotify. El grup Tradison di Terra ha promogut un documental sobre la iniciativa

d'un grup de dones de recuperar aquesta tradició.

Al batuco, la cantadeira descriu esdeveniments de la vida quotidiana, de la política i de

la cultura en general, amb caràcter moralitzador, i també s'exposen crítiques socials d'una

manera divertida. S'ha de tenir en compte que les dones de Cap Verd han estat tractades

injustament de “borratxes sense caràcter” o de “problemes dels homes” i han estat molts cops

abandonades, sobretot a la dècada de 1990, degut a la sequera i a la pesta porcina que assolí

el país i que provocà l’emigració de molts homes. És per això que aquesta pràctica no és només

música, sinó una sortida per als sentiments reprimits, una revolta pacífica i un signe de

cohesió, recolçament i solidaritat.

Alguns personatges clau d’aquest gènere, gràcies als quals els antropòlegs han pogut

recollir molta informació del batuco tradicional d'abans de la independència, són:

Bibinha Cabral (Tarrafal, 1899-1985). Un dels personatges més antics d'aquesta

tradició d'herència africana. Va viure la repressió i menyspreu de l'Església catòlica

dominant, que definia el batuco com “dança de cafres” (salvatges). Va començar a

actuar quan era una adolescent i als 19 anys es va casar amb un sagristà que li va

prohibir participar a les festes, i va deixar de cantar

durant 37 anys en els que vivia dels diners que li

enviava el seu marit, que va emigrar als EEUU.

Aquest va tornar malalt i morí al 1945, havent

hipotecat les seves pertinències pel tractament.

Passats 11 anys Bibinha tornà a cantar les

cantigues prohibides per sustentar la seva família.

A la “nova era” va tornar a actuar al cinema-teatre

de Praia el cinquè any de commemoració de la

independència de Cap Verd. La seva vida va ser

publicada en un llibre per Varela da Silva després

de la seva mort.

Nácia Gomi (Tarrafal, 1925). Citada a la primera peça del disc de Mayra, Dimokransa.

Als 15 anys va sorprendre a tots pel seu domini de la improvisació dels versos, la

finaçon, un dels pilars del batuco tradicional. Actuà en festes familiars fins als anys 90;

a partir de llavors ho va fer en festes oficials. L'investigador Varela da Silva va fer un

recull de cantigues en registre sonor entre el 1981 i

el 1982 i va transcriure els versos publicant el llibre

Finasons de Ña Nasia Gomi. No va ser fins l'any 98

que se la va poder escoltar en format CD. En aquest

mateix any va participar a la Expo. L'any 2000 va

sortir el primer disc que portava el seu nom.

Alguns aspectes sobre la forma musical.

Al batuco destaquen principalment la percussió i el call-and-response (pregunta i

resposta) de la cantadeira i el cor, format per les cantadeiras di kunpanha. El ritme de la

percussió es diu tchabeta i aquesta introdueix la peça. Aquests són dos possibles patrons:

Amb aquesta unitat rítmica es construeixen cicles melòdics amb caràcter de 12/8.

L’estil desconcerta a qui escolta perquè es percep una polirítmia de 3:2 entre la percussió i el

cant. És difícil d’assimilar perquè al model de notació occidental europeu no hi ha valors per

col·locar exactament les notes, que a més a vegades estan “swingades”. Però es podria

resumir en una unitat mínima de dos corxeres cantades sobre una negra amb punt, i de fet

així s’ha estandarditzat a les produccions musicals. Reminiscències d’aquesta polirítmia les

trobem a les peces Tchapu Na Bandera o Lua del disc Navega de Mayra Andrade. Si volem

apropar-nos al batuco tradicional, podem escoltar el disc Cap-Vert: Batuco de L'ile de

Santiago al Spotify. És una gravació del repertori de les Batucadeiras de Rincon, un poble de

pescadors de l’illa.

BIBLIOGRAFIA

BRITO, Margarida. 1998. “Breves apontamentos sobre as formas musicais existentes em Cabo Verde”. A Os Instrumentos Musicais em Cabo Verde, Ed. Centro Cultural Português / Praia – Mindelo. Pp. 13-25.

CARVALHO SEMEDO, Carla Indira. 2007. Mara sulada e dâ ku torno: performance, genero e corporeidades no grupo de Batukadeiras de Sâo Martinho Grande (Ilha de Santiago, Cabo Verde). Tesis doctoral, Universidade Federal de Rio Grande.

GRÜND, Françoise; KANE, Frank; FERNANDES, Higino. 2005. “Cape-Verde: Batuco from Santiago Island”. A Yearbook for Traditional Music, Vol. 37, pp. 171-172. Ed. International Council for Traditional MusicStable.