BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL

Natàlia CostaLaura OleaRocío Sanz

Escolto la secretaEscolto la secreta

harmonia de l’airei l’ardor que tremolad’unes grans aigües lliures.

Ales i dansa! Dèusque ara passen i cantenaltes músiques! Llumdels ulls sagrats i verges.

Estic sol en aquestesombres i sento caureones de sang, enmigd’una alba trista i aspre

Localització

Pertany al tercer llibre, Imitació del foc,i d’aquest llibre pertany a Arbre de flames.

Obra pòstum.Representa un món d’oposicions on

explicita un joc de contraris: LLUM vs FOSCOR.

Símbol del foc (influït per Heràclit).

Parafraseig

•L’aire quan passa fa com un petit xiuxiueig i sembla que ens digui algun secret que guarda.

•Divinitza l’aire com si ens l’enviesin els Dèus i els secrets que semblem escoltar siguin d’ells.

•Dos mòns oposats: el de l’aire(divinitzat) i en el que es troba ell que es com l’infern i es sent sol i malament i encara que surti el soll per ell no canvia res.

Anàlisi formal

Consta de 3 estrofes amb versos hexasíl·labs.

Figures retòriques: -Sinestèsia l’aire no s’escolta (1ª

est.)-Foc vivificador-Metàfora ones de sang (4ª est.)-Veu poètica

Símbols:- Aire, aigües i ulls.

Conclusió

Imitació del foc Arbre de

flames.

Desapareix la contenció del

poeta.

Símbol del foc amb el joc de

contraris.

Presència barroca

Neopopularisme, surrealisme

europeu i avantguardism

e.

CursaUna imatge del llop i la muntanya

i el vent que corre i xiula ràpid: serp.I un riure groc entre dos núvols blancsque juguen a encalçar-se dins del cel.

El caminoi estret vora l’abismei l’estridència eterna dels lladrucsdarrere el llop, visió multiplicadade cames, coet negre, rastre, punt.

La lluna calba i neta veu les iresdels cans perduts entre ombres, i la nit-deesa de la cursa- amaga, dolça,febroses tremolors de perseguit.

LocalitzacióPertany al segon poema de Nou

poemes. És un llibre que presenta una àmplia

gamma de recursos estilístics. És considera un llibre de provatures i

rep influencies de l’escola mallorquina.

Es destacaria l’element paisatgístic.

Parafraseig

•Descriu un paisatge de muntanya on el vent es com una serp i que entre els núvols apareix el sol i amb ell el día.

•A d’anar per el camí estret on sent el llop odolar i comença a còrrer per amagar-se d’ell i va molt ràpid.

•Torna la nit i la lluna observa la situació i amb la seva llum i tranquil·litat disimula la tenebrosa situació.

Anàlisi formal12 versos distribuïts en tres estrofes d'art

major amb rima consonant i mètrica de vers lliure.

A la primera estrofa apareixen dues personificacions 

En la segona estrofa apareix una enumeració.

I a la tercera torna a aparèixer una altra personificació.

ConclusióPertany a Nou poemes, per tant se'l

considera un poema de provatures.

El tema es com la desesperació per que no sigui pillat pel llop.

Influència de l’escola mallorquina.

Pluja brodada Balla damunt la Terra

i s’afina, la finaesgarrifada. Brilla,renovellada, neta.

Irisa el gris. Rebota miralls d’ella mateixa,perdurable de vida,despòtica de pedra.

Xarxes lleus, febres primesl’agafen, l’extreuen,agonitzant de corbes,embrigada de puntes.

I ella perfila curts laberints de freturabrins d’aigua, rams de vent,fugacitat d’agulla.

Localització

Pertany al onze poema de Imitació del foc, (1937).

Hi apareixen combinades les influències del purisme, el neopopularisme i el surrealisme, matisades d’una marcada ascendència mallorquina.

Parafraseig

•Descripció de com és la pluja i al caure com la representem. Està contenta.

•La pluja és aigua i l’aigua mai acaba i cau a la terra fent bassals on es veu ella mateixa.

•S’apoderen de l’aigua i no li deixen seguir el seu curs.

•L’aigua s’esmunyeix i de mica en mica es va escapant i torna de nou al seu curs.

Anàlisi formal16 versos distribuïts en 4 estrofes

d'art menor de rima assonant i de mètrica de vers lliure.

A l'ultima estrofa trobem una enumeració.

Utilitza la metàfora durant tot el poema, per descriure el patiment d' algú amb l'aigua.

ConclusióPertany al onze poema de

Imitació del foc, (1937). Hi apareixen combinades les influències del purisme, el neopopularisme i el surrealisme, matisades d’una marcada ascendència mallorquina. I aquest poema tracte sobre el curs del aigua fent referència a la vida humana.

Dansa de la mortEsclaves del jorn passavensobre les estàtues blanques. Cambres de l’oest, amors,drames i vaixells. -Jove estranger, la penyora de la faula. -Només em serà turmentel record de les fulles. Servent que portes l’espasa:No et sabia tan lleuger!

Localització

Pertany al quart poema de Imitació del foc (1935).

Té com a referència, en el títol en el lema l’Inferno dantesc.

Parafraseig

•Fa referència a les ànimes

•Diu alguns d’aquets plaers terrenals.

•Al no ser viu el poeta el tracte com si fos estranger i veure tots aquets plaers terrenals i no poder gaudir d’aquest, es el preu que paga.

•Trobem una exclamació de sorpresa davant la immediatesa de la fi.

Anàlisi formalEs un poema de 4 estrofes de dos

versos cadascuna menys la última en té quatre.

No té rima.Figures retòriques:

-Metàfora (Esclaves del jorn)-Enumeració de noms (segona estrofa)-Apòstrof ( Jove estranger)-Hipèrbole (quarta estrofa) -les dues ultimes estrofes en forma de diàleg.

ConclusióDanses de la mort espectacle que

es va desenvolupar en tota la literatura europea, procedent de França.

El tema de la mort va dominar la Baixa Edat Mitjana.

Presenta, d'una banda, una intenció religiosa.

Aquet poema tracta sobre les danses de la mort com el seu títol indica.

Brollador L’àngel desinfla les galtes

i encén les flames de l’aigua,

entre ficcions d’incendi

i polèmica de nacres.

Quin cristall trenca les llàgrimes?

Quina espasa entre les albes?

Fina estructura de l’èxtasi.

Calitja de porcellana.

Perla viva, branca clara,

Entre les ombres més càndides,

Catedral de clarianes.

Entre perles de cascada

i diamants implacables,

l’agonia de les aures.

LocalitzacióQuadern de sonets

Beca concedida per a la Universitat Menéndez Pelayo de Santander.

Influencies de l’Escola Mallorquina.

Parafraseig

•Explica com l’aigua surt d’una font, mitjançant una metafora com pot ser la del fluir constant, que alhora, estableix un paral·lelisme amb el fluir de la vida. Jo he interpretat en aquesta estrofa, el moment en el que el nen neix.

•En aquest cuartet, he interpretat que és el moment en el que el nen reacciona, i comença a plorar, son els primers signes de vida, el nen plora i sembla que mai hagi de parar, i es com un ninotet que s’ha de trencar.

•En aquest primer tercet, interpreto el curs de la vida una vegada em nascut, fins a la vellesa.

•En aquest ultim tercet, interpreto l’hora de la mort, la fi de la vida. Quan diu ‘’Entre perles de cascada’’ interpreto que és l’ultim pas, abans de finalitzar el recurregut de la vida.

Anàlisi formalSonet de 14 versos, distribuïts en 2 cuartets i 2

tercets, d’art menor i rima asonant.

Ens explica el curs de l’aigua en una font, fent una metàfora del curs de la vida.

Preguntes retòriques : -Quin cristall trenca les llàgrimes?

-Quina espasa entre les albes?Personificació: -‘’Perla viva’’ -‘’Ombres candides’’ -‘’Agonia de les aures’’

Conclusió

Aquest poema, el qual pertany a ‘’Quadern de Sonets’’, ens parla sobre el fluir de l’aigua fent una metàfora amb el curs de la vida. Podem veure una clara influencia Eraclatiana, per la presencia de la teoria dels contraris i el foc.