Barcelona Treball

Seguretat Informe sectorial 2013

Amb la col·laboració de: Institut d’Estudis de la Seguretat

Cofinancen:

Any 2013 /Pàg .2

Les 10 claus per

conèixer el sector

El sector de la seguretat es caracteritza per presentar una forta atomització, hi ha una gran quantitat de petites i mitjanes empreses però el 80% del negoci del sector i de l‟ocupació es concentra en 13 grans empreses.

El sector

Les persones exigeixen cada vegada més seguretat en les activitats que realitzen, els productes que

compren, els estalvis que inverteixen, etc. i, és en aquest context, que les activitats associades a la

seguretat prenen una forta importància, i es consideren imprescindibles a l‟hora de fer front als riscos

que ens envolten, permetent eliminar-los o reduir-los a nivells acceptables. Al mateix temps, però, el

fet que els riscos siguin transversals i variats (es troben en qualsevol lloc i situació) confereixen al

sector un factor de no homogeneïtat que el defineix com a un sector complex, on totes les activitats

que s‟hi desenvolupen no tenen el mateix grau de maduresa.

Així, la demanda de serveis de seguretat té dos condicionants principals: la percepció de risc dels

ciutadans i les ciutadanes, i la cultura de la seguretat que, val a dir, a Catalunya i Espanya és baixa si

es compara amb altres països de la Unió Europea. Aquests condicionants fan que, molt sovint, sigui

l‟Administració la que hagi de garantir unes mínimes condicions de seguretat, com per exemple, la

prestació de serveis d‟extinció d‟incendis o els serveis d‟emergències.

Principals àmbits d’activitat

Les activitats associades al sector de la seguretat es poden estructurar per tipologia de riscos, o per

la prestació de serveis de seguretat. No obstant els principals àmbits d‟activitat del sector són els

següents: la prevenció de riscos laborals, la seguretat privada, la seguretat en cas d‟incendis i les

emergències.

Any 2013 /Pàg .3

Malgrat això, també cal incloure dins el sector les activitats de seguretat que es duen a terme des

d‟altres sectors econòmics i que tenen un elevat pes econòmic i d‟ocupació, com són: la seguretat

alimentària, la seguretat en el transport, la seguretat en les TIC i la seguretat mediambiental.

Tendències

Malgrat que la crisi ha frenat algunes de les iniciatives del sector i n‟ha reduït les seves expectatives,

cal esmentar que és un sector amb una tendència positiva de creixement des d‟una doble vessant: la

creixent demanda de serveis de seguretat per part dels ciutadans i ciutadanes; i l‟establiment de

normatives de seguretat en els diferents sectors que conformen la nostra economia productiva

(estàndards de qualitat i seguretat, normes d‟higiene, etc.).

El sector de la seguretat té un component dinàmic, ja que s‟ha d‟anar adaptant a les noves formes

delictives i amenaces que es van generant. Efectivament, la creixent varietat i complexitat dels actes

delictius i també de les amenaces (mediambientals i alimentàries principalment) fa que el sector de la

seguretat hagi de trobar noves respostes per a aquests nous reptes. Una d‟aquestes respostes és

l‟aplicació de les TIC a la gestió d‟emergències.

Pes econòmic

Segons l‟últim informe d‟Aproser (Associació de professional de companyies privades de serveis de

seguretat) publicat el 2011, a principis de 2011 al conjunt de l‟Estat espanyol hi havia registrades un

total de 1.538 empreses de seguretat privada. La facturació total d‟aquestes empreses es va situar

sobre els 3.390 milions d‟euros, xifra que suposa una reducció del 4,11% respecte a l‟any anterior.

Per contra, un dels serveis que està tenint major creixement i que està sent un dels motors del sector

de la seguretat és la seguretat informàtica. Segons algunes estimacions realitzades per experts en la

matèria, aquesta branca d‟activitat podria arribar a una facturació d‟aproximadament 1.700 milions

d‟euros el 2012.

L’ocupació

El 2012, a Espanya hi ha unes 246.000 persones habilitades (és a dir, autoritzades per les

administracions públiques) per treballar en el sector de seguretat privada. Cal tenir en compte, però,

que bona part d‟aquestes persones habilitades no està ocupada a finals de 2012.

El sector de la seguretat es caracteritza per presentar una forta atomització, és a dir, hi ha una gran

quantitat de petites i mitjanes empreses però el 80% del negoci del sector i de l‟ocupació es concentra

en 13 grans empreses. De fet, 4 de les grans empreses espanyoles de seguretat presenten més de

5.000 persones treballadores i, en contraposició, al voltant de 800 empreses disposen d‟entre 1 i 20

persones en plantilla.

Any 2013 /Pàg .4

Perfils professionals més demandats

Cada àmbit d‟activitat té dinàmiques pròpies i ocupa a professionals amb competències i formacions

específiques diverses. En aquest sentit, en l‟àmbit de la seguretat privada s‟ocupen professionals amb

una qualificació mitja-baixa i, en l‟àmbit de la prevenció d‟incendis, en canvi, se solen ocupar

professionals altament qualificats.

Convé destacar que en els últims anys des del sector s‟ha fet un esforç per incorporar cursos de

formació adreçats a l‟obtenció de certificats i carnets per a aquells professionals amb més baixa

qualificació. Aquest fet ha sorgit com a conseqüència de la forta demanda de professionals, sobretot,

en l‟àmbit de la seguretat privada, que presentaven una baixa o nul·la qualificació, i desprestigiaven la

imatge del sector. No obstant això, en els àmbits de la seguretat en les TIC, en la seguretat

mediambiental o en l‟extinció d‟incendis existeix una forta demanda de persones altament

qualificades; sobretot, se sol·liciten professionals amb titulacions d‟enginyeria o amb llicenciatures o

graus en els àmbits de la salut i científics.

Ocupacions més demandades

En l‟àmbit de la prevenció de riscos, una de les ocupacions de més difícil cobertura al sector és la de

metge del treball amb capacitat d‟informar i orientar sobre seguretat i salut a la feina. En l‟àmbit de la

seguretat privada, els vigilants de seguretat es posicionen com una de les ocupacions més

demandades, molt probablement per l‟alta rotació que existeix en aquest sector.

D‟altra banda, en els àmbits més especialitzats dins el sector de la seguretat convé destacar la

necessitat de trobar professionals qualificats en plans de mobilitat dins l‟àmbit mediambiental, i en

seguretat a les xarxes en l‟àmbit de les TIC.

Projecció futura

Convé destacar que el creixement econòmic del sector sempre ha estat vinculat al benestar econòmic

i social del país, i molt condicionat a la inversió pública i privada en els serveis que es presten des del

sector. En aquest sentit, les repercussions de la crisi econòmica esdevinguda han provocat un cert

estancament al sector, tant pel que fa al creixement econòmic com pel que respecta a l‟ocupació. No

obstant, cal remarcar que en una economia basada en el coneixement i la tecnologia, la gestió dels

riscos prendrà més rellevància pública i s‟incrementarà l‟exigència dels serveis que es prestin des del

sector.

Debilitats

Les dificultats per cobrir determinats perfils professionals, la forta atomització del sector, la sensibilitat

d‟aquest davant els canvis normatius, els procediments que s‟estableixin per desenvolupar la Llei

Any 2013 /Pàg .5

Òmnibus, i la manca de dades quantitatives i qualitatives del sector són algunes de les seves

debilitats.

Oportunitats

Algunes de les oportunitats més evidents del sector es deriven del desenvolupament de les noves

tecnologies associades a les xarxes i a Internet; en aquest sentit, la protecció personal i empresarial

davant d‟atacs informàtics està situant a l‟àmbit de la seguretat en les TIC entre els més generadors

d‟ocupació. D‟altra banda, l‟existència de noves normatives en seguretat i de certificacions o

autoritzacions per prestar alguns dels serveis de seguretat existents, poden suposar una ampliació de

mercat o, si més no, un increment en la imatge i prestigi del sector.

Any 2013 /Pàg .6

01Presentació del sector

L‟anhel de seguretat està íntimament incorporat a l‟ésser humà; en aquest sentit la seguretat és un

concepte universal i intemporal. Representa una instintiva necessitat de protecció davant de possibles

danys, perills, pors o ansietats. Des de les perspectives inicials de seguretat física individual, s‟ha

produït una complexa evolució del concepte. Així, si bé inicialment la perspectiva de seguretat militar

era la única que es contemplava, a partir dels anys 80 es comença a expandir el concepte incloent

aspectes socials, econòmics i humans. En totes les civilitzacions i cultures hi ha hagut la necessitat

de garantir la seguretat de les persones, dels béns, i fins i tot del propi territori. No obstant això,

s‟observen diferències en el concepte de seguretat, ja que aquest depèn dels valors socials i del

model d‟Estat, i la seva evolució en el temps. Actualment, la seguretat està totalment interioritzada, fet

pel qual els sociòlegs parlen de la societat del risc. En qualsevol cas, la creixent preocupació de la

societat per la seguretat ha fet que hagi passat a ser un dels principals focus d‟atenció tant per les

administracions públiques com per les empreses.

La seguretat és alhora un concepte molt ampli i heterogeni que es basa en la gestió del risc en totes

les seves vessants. El propi concepte del risc és un concepte transversal que afecta a tothom i en tots

els àmbits. En funció del risc que es vulgui tractar, es requeriran unes tècniques, accions i

professionals amb característiques pròpies. Per això es diu que és un sector heterogeni i complex,

amb diferents graus de maduresa en funció de l‟àmbit.

Cal dir que a mesura que la societat és més complexa i avançada, els estàndards i requeriments de

seguretat s‟incrementen. Al mateix temps, és un sector completament intervingut per l‟Administració,

que sovint estableix les condicions mínimes tant a nivell de requeriments tècnics com d‟intervenció

administrativa. És una matèria transversal present en qualsevol àmbit social, econòmic o polític com,

per exemple, el medi ambient.

Al ser transversal, afecta molts àmbits i els afecta de formes molt diferents (seguretat pública,

ambiental, de les persones, viària, laboral, etc.). Existeixen moltes classificacions de la seguretat,

però d‟entrada hi ha dos grans eixos: el publicoprivat; i el security-safety (seguretat dels béns i de les

persones).

Any 2013 /Pàg .7

Des del punt de vista econòmic i ocupacional, es distingeixen dos tipus de seguretat: la del propi

subsector i la intrínseca en altres sectors. Hi ha sectors on la seguretat és un element indispensable i,

per tant, no genera una indústria pròpia, com pot ser el camp industrial, l‟alimentació o l‟energia.

El subsector de la seguretat agrupa tots aquells àmbits en què l‟activitat principal gira entorn de la

seguretat. Podem diferenciar entre:

Àmbits amb personalitat pròpia: els agents s‟agrupen entorn a una matèria o activitat sobre la

que ofereixen serveis de seguretat. Aquest és el cas de la seguretat viària o del transport, els

incendis o la seguretat privada.

Serveis de seguretat: hi ha un conjunt d‟empreses auxiliars que ofereixen productes, equips o

serveis a més d‟un àmbit de la seguretat.

Destaquen com a àmbits de la seguretat, la prevenció de riscos laborals, la seguretat privada, la

seguretat en cas d‟incendi, els serveis de seguretat i les emergències.

Any 2013 /Pàg .8

02Principals àmbits d‟activitat

En l‟actualitat es destaquen els següents àmbits de la seguretat:

Prevenció de riscos laborals

Està associat a totes les situacions en què el treballador pot veure amenaçada la seva seguretat i

salut, tant física com psíquica, com a conseqüència del seu lloc de treball. També s‟anomena aquest

àmbit, laboral o, senzillament, de prevenció. Actualment, és un dels més coneguts i amb major

projecció.

Seguretat privada

S‟entén per seguretat privada aquelles activitats que, de forma remunerada, estan orientades a

prevenir o aturar pertorbacions a la seguretat i tranquil·litat de les persones o béns, com la vigilància i

protecció de béns i persones des de l‟empresa privada. També s‟inclou aquí la fabricació, instal·lació,

comercialització i utilització d‟equips de vigilància i seguretat privada. La seguretat privada és un

servei subordinat i col·laborador de la seguretat pública i que en els darrers anys ha tingut un fort

creixement. Es distingeixen tres grans grups dins la seguretat privada: la vigilància i protecció de béns

i persones; el transport de fons; i la fabricació, instal·lació i distribució de productes i equips del

sector. En concret, i tal com recull la pròpia normativa en la matèria (Reial Decret 364/1994, de 9 de

desembre), els serveis i activitats de seguretat privada poden ser:

Vigilància i protecció de béns, establiments, espectacles i convencions.

Protecció de persones determinades (prèvia autorització corresponent).

Dipòsit, custòdia i classificació de diners o altres objectes que pel seu valor o per la seva

perillositat puguin requerir protecció especial.

Transport i distribució dels objectes referits en l‟anterior punt.

Instal·lació i manteniment d‟aparells, dispositius i sistemes de seguretat connectat a centrals

d‟alarma.

Explotació de centrals per la recepció, verificació i transmissió de senyals d‟alarma i la seva

comunicació als agents de seguretat pública, així com la prestació de serveis de resposta a

aquests senyals d‟alarma.

Any 2013 /Pàg .9

Planificació i assessorament de les activitats de seguretat.

Seguretat en cas d’incendi

Tot i que és un element transversal i present en tots els àmbits, cal treballar com a àmbit propi el risc

d‟incendi, tant per la regulació específica del sector com per la dinàmica pròpia del mercat al què està

vinculat. És un sector que en els darrers anys s‟està consolidant.

Cal diferenciar dos grans blocs: la seguretat passiva, que es correspon amb els elements estructurals;

i la seguretat activa, que s‟orienta als sistemes de detecció i actuació en cas que es produeixi un

incendi. No cal oblidar que, a més de dissenyar les proteccions adients per a cada situació, és

important organitzar l‟actuació de les persones, és a dir, l‟organització de l‟emergència.

Emergències

L‟àmbit de les emergències està associat, tradicionalment, a la funció pública. No obstant, als darrers

anys s‟ha incrementat la normativa específica de forma que van apareixent, cada cop més, diferents

activitats o serveis propis d‟aquest àmbit dins del sector privat, com per exemple, les enginyeries que

desenvolupen els plans d‟autoprotecció, les empreses proveïdores de tecnologia, els bombers

d‟empresa, etc.

A banda dels àmbits propis del subsector, cal tenir en compte que hi ha d‟altres sectors aliens a la

seguretat on aquesta té un pes específic i molt significatiu. Entre aquests, els que més en destaquen

són els següents:

Seguretat alimentària

L‟objectiu de la seguretat alimentària és protegir la salut i els interessos dels consumidors. La

seguretat alimentària ha de garantir la salubritat dels aliments, des de les explotacions agrícoles i

ramaderes fins a la taula dels consumidors (de la granja a la taula). En aquest sentit, s‟emmarquen

dins la seguretat alimentària tots aquells controls en matèria d‟higiene dels productes alimentaris, de

salut i benestar dels animals, de fitosanitat i de prevenció dels perills de contaminació per substàncies

externes. En l‟actualitat, encara que es pot afirmar que els aliments són més segurs, també apare ixen

nous elements o riscos associats a l‟alimentació que fan que no hagi desaparegut el risc. La seguretat

alimentària és una branca de la salut pública que pel seu abast té entitat pròpia, tot i que es regula

des de l‟òptica de la salut.

Seguretat en el transport

La seguretat en el transport constitueix en sí mateixa un concepte transversal que implica molts

sectors: aviació, transport marítim, tren, carreteres, passatgers, transport de mercaderies, transport

de mercaderies perilloses, infraestructures crítiques, investigació, coordinació internacional, recerca,

etc. S‟entén com a seguretat viària qualsevol risc que estigui associat a la mobilitat.

Any 2013 /Pàg .10

Per exemple, es troba el risc ambiental originat per la contaminació dels cotxes, el de patir danys

personals o materials associats als accidents de trànsit, o l‟ econòmic i social (pèrdues de

competitivitat o la fractura del territori per les congestions). Per tant, actuar sobre qualsevol problema

de mobilitat significa actuar sobre la seguretat viària.

Seguretat en les TIC

Estem en una societat on s‟han anat desenvolupant les Tecnologies de la Informació i la Comunicació

(TIC) en tots els camps. Però aquestes tecnologies també tenen associades tot un conjunt de riscos

que cal assegurar, des de la seguretat de la xarxa, l‟ús fraudulent de les TIC o el desenvolupament de

virus i cucs. En aquet sentit,s„entén la seguretat en les TIC o seguretat informàtica com a aquella

disciplina que utilitza tècniques, aplicacions i dispositius per assegurar la integritat i la privacitat de la

informació d‟un sistema informàtic i dels seus usuaris.

Seguretat mediambiental

El risc ambiental està associat a la possibilitat que un esdeveniment pugui perjudicar el medi ambient.

Per medi ambient s‟entén l‟entorn vital, el conjunt dels elements físics, biològics, econòmics, socials,

culturals i estètics que interactuen entre si, amb l‟individu i amb la comunitat que hi viuen i que el

condicionen1. Aquest risc també és transversal, ja que afecta totes les activitats.

1 Iniciació al vocabulari medi ambiental. Sebastià Burguera.

http://weib.caib.es/Recursos/voc_mediambiental/vocabulari_mediambiental.pdf

Any 2013 /Pàg .11

03Tendències del sector

La seguretat presenta un creixement en paral·lel al de la

tecnologia aplicada als productes i serveis del sector.

Aquests, a la vegada, es desenvolupen tenint molt en

compte les exigències normatives i socials que

s‟esdevenen.

La Llei Òmnibus i la seguretat privada

Des del 2008, el segment de vigilància i protecció de béns i persones (que suposa el 65% del total del

subsector) està patint un descens en la demanda dels seus serveis, amb un efecte retardat respecte

al cicle econòmic. Això vol dir que l‟evolució de la demanda de serveis seguirà presentant un

creixement negatiu els propers anys. No obstant això, la Llei Òmnibus ha permès una certa

liberalització del sector, sobretot en la instal·lació d‟aparells, dispositius i sistemes de seguretat que

no estiguin connectats a un centre de recepció d‟alarmes, per exemple, dispositius de detecció

d‟incendis, on s‟ha incrementat l‟activitat econòmica.

La gestió d’emergències

La inversió pública en els últims anys en noves tecnologies aplicades a l‟àmbit d‟activitat de les

emergències han suposat un canvi important en la gestió d‟emergències. Així, tot i que els proveïdors

de productes i sistemes d‟emergències han anat sempre de la mà de la demanda i de les necessitats

dels diferents cossos públics operatius i grups d‟intervenció en l‟empresa privada, les noves

tecnologies han suposat una revolució en la gestió dels centres de control. En aquest sentit, el

desenvolupament de noves tecnologies aplicades a la gestió d‟emergències se situa en un dels

camps amb més potencialitats de creixement, no només per l‟obligació que tenen les diferents

administracions de gestionar els grups operatius i el telèfon d‟emergències 112, sinó perquè pot

incrementar l‟eficiència dels serveis prestats, reduir els temps de crisi i, en definitiva, millorar la

qualitat de servei a la ciutadania.

Any 2013 /Pàg .12

La seguretat i alguns sectors productius

Pel que fa a la indústria alimentària, la seguretat serà un àmbit lligat al desenvolupament del propi

sector agroalimentari, no només per la importància que el consumidor dóna a la qualitat dels aliments

sinó també per la pressió de les diferents administracions en el compliment de la normativa sectorial.

Pel que respecta a la seguretat en el transport, els sistemes de gestió del tràfic han mostrat un gran

dinamisme els darrers anys, sobretot, per la inversió pública en l‟apartat d‟infraestructures de

comunicacions que s‟ha dut a terme per part de les administracions.

Les condicions geopolítiques i correlació amb els cicles econòmics

La seguretat és un sector extremadament sensible als canvis polítics i socials que l‟envolten, per

exemple, esdeveniments a escala mundial com els atemptats de l‟11S o l‟11M, poden tenir

conseqüències en les normatives de seguretat que, de retruc, afecten a la prestació dels serveis del

sector, modifiquen la demanda de professionals o canvien les condicions en que operen les diferents

empreses d‟aquest.

A més, tal i com s‟ha apuntat, la seguretat és un sector molt subjecte als cicles econòmics, això vol dir

que, en general, quan l‟economia creix també s‟incrementa la demanda de serveis de seguretat i

viceversa; i quan decreix l‟una també ho fa l‟altra.

La seguretat i les TIC

La consciència sobre les amenaces potencials de seguretat de les persones i les infraestructures ha

fet que el concepte de “seguretat nacional” hagi adquirit un elevat protagonisme i hagi guanyat pes

davant un altre concepte més tradicional com és el de “defensa”. Dins el mercat de la seguretat, les

TIC juguen un paper essencial en la mesura que permeten desenvolupar solucions innovadores per

anticipar, preveure i protegir-se dels riscos i respondre millor en casos d‟emergència. En aquest

sentit, el creixement del mercat de la seguretat a escala global dependrà molt del desenvolupament

de les TIC aplicades al sector. De fet, s‟estima que el mercat de la seguretat de les tecnologies de la

informació i la comunicació creixerà un 74% en 5 anys, fins arribar a al voltant dels 1.700 milions

d‟euros l‟any 2012.

No obstant això, convé destacar que existeixen alguns factors que retarden aquest desenvolupament,

els més importants es troben a la banda de la demanda de serveis; ja que, per exemple, les llars i les

empreses encara no coneixen suficientment les seves necessitats de seguretat TIC, no són

conscients de l‟evolució de les amenaces i, sovint, no coneixen les seves obligacions legals. Per tant,

molt probablement, des del sector públic i privat s‟incrementaran les iniciatives divulgatives i de

sensibilització per crear una millor cultura de la seguretat que faciliti el creixement del sector.

Any 2013 /Pàg .13

La dependència normativa

Les actuacions que es desenvolupen en matèria de seguretat afecten, principalment, a la seguretat

de les persones. Això fa que, en major o menor grau, els diferents àmbits de la seguretat estiguin

regulats per l‟Administració. Per exemple, l‟àmbit de la seguretat privada està completament regulat i

l‟àmbit dels incendis o la seguretat alimentària ho està parcialment, és a dir, existeix només una

regulació tècnica del sector. En aquest sentit, la dependència normativa, en ocasions, condiciona

positiva o negativament el creixement del sector.

La percepció del risc

La percepció del risc pot modificar el creixement i desenvolupament d‟un determinat àmbit d‟activitat

al sector de la seguretat. Això és degut a l‟efecte mediàtic que pot tenir una determinada activitat i al

nombre de persones que pot afectar. Per exemple, l‟efecte NIMBY (Not In My BackYard) en qüestions

com la gestió de residus, la construcció de línies d‟alta tensió o el control dels abocament de les

empreses químiques. Així, la percepció social del risc que té una activitat en condiciona la seva

gestió, fent que un projecte objectivament segur no s‟admeti o, a l‟inrevés, no es toleri la regulació

d‟un sector perillós per no percebre‟l com a tal.

Tendències de seguretat

Les empreses del sector realitzen pronòstics anuals sobre les tendències de seguretat; durant el 2011

s‟han identificat les següents: ciberespionatge i ciberterrorisme, atacs a dispositius mòbils,

ciberprotestes, cloud computing i virtualització de la seguretat al núvol d‟Internet, atacs malware més

sofisticats, increments globals d‟esforços contra el cibercrim, més control sobre la informació sensible,

i atacs més enfocats a les xarxes socials.

Investigació científica i seguretat

S‟estan reforçant els vincles entre seguretat i investigació científica. Efectivament, per fer front a les

noves demandes i amenaces de seguretat, així com per millorar la resposta a les demandes i

amenaces clàssiques, és necessari trobar noves solucions, i una de les principals vies per a

identificar aquestes noves solucions és la investigació científica. Així, cada cop són més el número de

processos investigadors dirigits a identificar nous productes o aplicacions que eliminin o minimitzin els

riscos de determinats productes, activitats o fenòmens naturals. Aquesta investigació científica es

realitza principalment en els camps de la seguretat alimentària (per exemple, nous tractaments

fitosanitaris) i de la seguretat mediambiental (per exemple, en el tractament de residus), però també

poden tenir incidència sobre d‟altres camps (per exemple, investigacions sobre nous materials

ininflamables o materials per a l‟extinció d‟incendis).

Any 2013 /Pàg .14

Concentració del mercat

Si bé el sector de la seguretat privada és actualment un sector força fragmentat i atomitzat, a nivell

mundial s‟observa una tendència a la concentració del mercat en mans de les companyies líders. Els

experts en la matèria apunten que es produirà una reducció del número d‟empreses que intervenen

en el sector, i que cada cop menys empreses tindran una major quota de mercat. Apunten que qui

demanda serveis de seguretat busca la certesa de la seva inversió, de manera que opten per

companyies reconegudes, amb bona reputació i que garanteixin minimitzar els riscos.

S‟està produint una globalització de la competència i una creixent exigència de noves i millors

tecnologies, de manera que les empreses petites cada cop tindran major dificultat per donar resposta

a les demandes dels seus clients, que acabaran contractant empreses més grans que puguin satisfer

les seves expectatives.

Demanda de serveis de valor agregat

En els darrers anys s‟està multiplicant la demanda de serveis integrals de seguretat en lloc d‟optar per

productes/serveis aïllats de protecció. Davant de l‟augment de la complexitat de les accions delictives,

els clients prioritzen comptar amb socis de seguretat o assessors en la matèria en lloc de proveïdors

d‟articles de seguretat diversos (càmeres de seguretat, detectors de metalls, etc.).

Impacte de les TIC en la gestió d’emergències i la seguretat

Les situacions de crisis, catàstrofes o emergències d‟origen natural o humà cada vegada posen més

de manifest la necessitat de millorar el servei de gestió d‟emergències. L‟increment en l‟efectivitat i

l‟eficiència d‟aquest servei passa per aplicar-hi les noves tecnologies, el que facilita la prevenció de

riscos i ajuda a minimitzar els danys derivats de catàstrofes. La incorporació de les TIC en la gestió

d‟emergències anirà en augment en el propers anys perquè és un dels objectius previstos en el Pla

de Govern 2011-2014 de la Generalitat de Catalunya.

Any 2013 /Pàg .15

04El sector en xifres

Convé destacar que tot i que existeix informació sobre seguretat associada a diferents activitats

productives (seguretat privada, investigació, etc. ) no n‟existeixen per totes. En aquest apartat es

proporcionen dades generals del sector, i algunes d‟específiques associades a activitats concretes.

Dades econòmiques

El major nombre d‟empreses del sector es concentra en aquelles que porten a terme activitats

de seguretat privada. A principis de 2011 al conjunt de l‟Estat espanyol hi havia registrades un

total de 1.538 empreses de seguretat privada

Segons les dades recopilades per APROSER (Asociación Profesional de Compañias

Privadas de Servicios de Seguridad) Catalunya és la segona Comunitat Autònoma en número

d‟empreses de seguretat privada, amb 270 empreses, darrera de la Comunitat de Madrid (que

té 327 empreses).

Del total d‟empreses de seguretat privada, la majoria es dediquen a la instal·lació i

manteniment de sistemes de protecció (1.074 empreses, que representen el 69,47%) i als

serveis de vigilància i protecció (409 empreses, que representen el 26,77%). D‟altra banda,

177 empreses són centrals d‟alarma, 133 es dediquen a l‟assessorament i la planificació.

Amb menor nombre es troben les empreses de protecció personal (79), transport d‟explosius

(51), transport de fons (11), dipòsit d‟explosius (17) i dipòsit de fons (11).

La facturació total del sector de la seguretat privada va ser, el 2010, de 3.386 milions d‟euros.

La major part de la facturació prové dels serveis de vigilància (2.293 milions d‟euros), mentre

que els sistemes d‟alarma van suposar una facturació de 892 milions d‟euros i el transport de

fons va suposar 301 milions d‟euros.

En els darrers anys hi ha hagut un descens de la facturació del sector de la seguretat privada.

El 2010, la facturació total del sector de la seguretat privada va experimentar un descens del

4,11%. És important destacar que s‟estan suavitzant els nivells de decreixement, ja que la

reducció de la facturació el 2010 va ser menor que la que es va experimentar el 2009.

Any 2013 /Pàg .16

Els segments que més demanden els serveis de seguretat privada són el comerç (15,70% del

total), les entitats financeres (15,08%), les administracions públiques (14,56%), les

infraestructures de transport (14,34%) i la indústria (13,6%).

Hi ha un clar predomini de contractacions de serveis de seguretat privada procedents del

sector privat. Efectivament, el 2010 la contractació privada suposava el 76% del total, mentre

que la contractació pública el 24% restant. És convenient apuntar que el volum de

contractacions públiques tendeix a la baixa, que l‟any 2.09 aquest percentatge era del 25%

del total.

A Espanya hi ha 832 empreses dedicades a la investigació en seguretat; 175 empreses

estan ubicades a Catalunya. Per la seva banda, a Espanya es comptabilitzen 167 empreses

de serveis de sistemes de seguretat; a Catalunya n‟hi ha 31.

Cal destacar, per altra banda, la considerable atomització que presenta aquest mercat. En

qualsevol cas, cal apuntar que 13 de les empreses més grans d‟Espanya concentren el 80%

de la facturació del sector.

Tot i ser un sector reduït a grans empreses, es destaca la presència d‟empreses com INDRA,

amb un volum de negoci de al voltant dels 650 milions d‟euros en el mercat de la seguretat i

la defensa. Convé destacar que en aquest mercat, INDRA va reduir el seu creixement un 13%

el 2010, això és un indicador de com la crisi econòmica ha afectat tant a petites com a grans

empreses del sector.

Les dades referents a la seguretat informàtica són escasses i generalment especulatives.

Segons l‟estudi “Perspectivas del mercado de la Seguridad de la Información en España:

2008-2012”, elaborat per TB-Security, la facturació total d‟aquest sector el 2012 serà de 1.700

milions d‟euros.

El sector de la seguretat informàtica és un dels motors de creixement del mercat de les TIC a

Catalunya i Espanya. Hi ha una tendència a l‟alça pel que fa a la facturació d‟aquest sector,

tal i com demostra el fet que a Espanya entre els anys 2008 i 2012 la facturació gairebé s‟ha

doblat (s‟ha passat dels 970 milions d‟euros del 2008 als 1.700 del 2012).

Per àrees, els serveis són els que estan incrementant la seva quota de participació dins de la

seguretat, en detriment del software i el hardware. En concret, s‟estima que el 2012 els

serveis de seguretat informàtica han abastat el 65% del total del mercat, mentre que el

software hi ha tingut una participació del 29,2% i el hardware del 6,2%.

Les empreses tendeixen a externalitzar els serveis de seguretat informàtica. Aquesta

tendència queda demostrada en el fet que bona part de les empreses de l‟IBEX35 han passat

de no externalitzar res el 2006 a externalitzar més del 50% dels serveis de seguretat

informàtica el 2010.

Any 2013 /Pàg .17

A causa de la crisi econòmica s‟està reduint el percentatge del pressupost TIC de les

empreses dedicat a la seguretat informàtica. Així, si el 2007 el percentatge del pressupost

TIC dedicat a la seguretat era del 3,28%, l‟any 2010 s‟ha reduït fins al 1,72%.

A nivell estatal, el 73% de les empreses van contractar, el 2009, els serveis de prevenció aliè

(SPA) per gestionar la Seguretat Social. A Catalunya, hi ha una cinquantena d‟aquests

serveis aliens acreditats per operar, situant-se entre les Comunitats Autònomes que més en

té.

L‟any 2010, hi havia 20 mútues d‟accidents de treball a tota Espanya. Les seves activitats

econòmiques l‟any 2008 sumaven 10 milions d‟euros.

L'afiliació d'empreses a les Mútues en contingències professionals ha passat d'1.413.181 el

setembre de 2011 a 1.383.462 el setembre de 2012, amb una reducció del 2,10%, mentre

que els treballadors protegits per aquesta contingència i en el mateix període han passat de

12.825.971 a 12.389.680, amb una reducció del 3,40%. La quota de mercat de les Mútues en

contingències professionals, mesurada per l'afiliació d'empreses a les Mútues, respecte al

total del Sistema ha passat del 98,00% el setembre de 2011 al 98,07% el setembre de 2012.

Aquesta quota, mesurada per l'afiliació de treballadors, respecte al total del Sistema ha

passat del 94,93 el setembre de 2011 al 95,25% el setembre de 2012.

Pel que fa a l'afiliació per contingències comunes, l'afiliació d'empreses a les Mútues ha

passat d'1.112.873 el setembre de 2011 a 1.111.863 el setembre de 2012 amb una reducció

del 0,09%, mentre que els treballadors protegits per aquesta contingència i en el mateix

període han passat d'11.434.738 a 11.335.920, amb un descens del 0,86%. La quota de

mercat de les Mútues en contingències comunes, mesurada per l'afiliació d'empreses a les

Mútues, respecte al total del Sistema ha passat del 77,45% al setembre de 2011 al 79,12% el

setembre de 2012. Aquesta quota, mesurada per l'afiliació de treballadors, respecte al total

del Sistema ha passat del 72,43% al setembre de 2011 al 74,38% al setembre de 2012.

Dades d’ocupació

El 2012 i a nivell estatal hi ha unes 246.000 persones habilitades (autoritzats per les

administracions públiques) per treballar en el sector de seguretat privada. Cal tenir en

compte, però, que no totes aquestes persones estan en actiu de manera permanent.

Entre els anys 2.007 i 2010 el número total de personal de seguretat habilitat es va

incrementar un 33% (a un ritme d‟acreditació d‟uns 18.000 anuals).

El grup més nombrós de professionals dins del sector és el dels vigilants de seguretat, que

són uns 188.000 (dels quals, però, només uns 89.000 estan en actiu) i representen el 75% del

total. La segona categoria professional amb més treballadors és la dels escoltes, que

Any 2013 /Pàg .18

representen el 12,5%, seguits pels vigilants d‟explosius (7,54%). Les categories que menys

treballadors ocupen són les de director de seguretat (2,9%), cap de seguretat (1,1%) i

detectiu (0,9%).

L'índex de rotació dels vigilants de Seguretat Privada l‟any 2010 va ser del 24%, mentre que

el 2005 va ser del 48%. Cal prestar atenció a aquest descens interanual de l'índex de rotació,

ja que, en un sector on els índexs de rotació han estat històricament molt elevats, en els

últims anys es ve registrant un clar descens. Això s‟explica principalment per l'arribada de la

crisi, els treballadors s'han tornat molt més conservadors pel que fa al seu lloc de treball. En

temps de bonança econòmica van ser molts els vigilants que van canviar-se a altres sectors

com el de la construcció, circumstància que no ocorre a desembre de 2012.

Tot i que els homes continuen dominant el sector (el 2011 eren el 85%), en els darrers anys

es detecta un increment del pes de les dones, que creixen un 1% anual fins a situar-se al

15% del total de treballadors del sector.

En el sector de la seguretat privada hi ha un major percentatge de contractes indefinits que en

d‟altres sectors d‟activitat. Així, el 2011 aproximadament el 80% dels vigilants de seguretat

tenien contractes indefinits.

El temps mig de servei se situa actualment al voltant dels 10 anys i mig en el cas dels

treballadors d‟estructura i sobre els 9 anys en el cas dels vigilants de seguretat.

El 56% del personal del sector de la seguretat privada tenen una formació equivalent a

l‟ensenyament obligatori, mentre que un 19% posseeixen un títol de batxillerat i un 17% ha

estudiat FP. El percentatge de diplomats i universitaris arriba tot just al 8%.

Segons dades aportades per empreses de l‟IBEX35, el 3,71% del seus professionals en

l‟àmbit de les TIC es dediquen a la seguretat informàtica.

Les mateixes empreses de l‟IBEX35, afirmen que les companyies inverteixen 4,48

€/treballador a l‟any en formació en seguretat informàtica. Per la seva banda, el personal

dedicat a seguretat informàtica rep una formació anual mitjana de 44 hores.

En les grans companyies el 42,48% del personal que es dedica a la seguretat informàtica és

extern, i aquest personal extern té una rotació mitja de 22,66%

En prevenció de riscos laborals, s‟estima que tota Espanya el 2010, als Serveis de Prevenció

Aliens hi havia entre 18.000 i 20.000 persones treballant.

El 2009, el 37,5% de les empreses tenien un servei de prevenció propi que ocupava entre 1 i

5 tècnics amb funcions de nivell superior, intermedi o baix.

A Catalunya el nombre de professionals d‟extinció d‟incendis (bombers) el 2010 era de 2.420

persones.

Any 2013 /Pàg .19

El setembre de 2011 al conjunt d‟Espanya hi havia uns 238.000 agents de seguretat públics.

La major part pertanyen a la Guàrdia Civil (uns 81.000) i a la Policia Local (uns 68.000) i a la

Policia Nacional (uns 64.000). Pel que fa a les policies autonòmiques, es comptabilitzen uns

16.000 Mossos d‟Esquadra, uns 8.000 Ertzaintzes i uns 1.000 agents de la Policia foral de

Navarra.

Les contractacions procedents del sector privat representen el 76% enfront del 24% del sector

públic.

Fonts: Darreres dades disponibles. Idescat, INE, APROSER (Xifres i dades del sector de la seguretat privada a Espanya 2011); Estudi Tecnifuego-Aespi; Memòria de Biocat, 2009; M. Pedrals; Pla de seguretat alimentària de Catalunya, 2011-2015; Memòria corporativa de INDRA, 2011; Empreses IBEX35; La seguretat com a sector emergent. Identificació de possibles clústers i caracterització, IDES, 2009.

Any 2013 /Pàg .20

05Perfils professionals més demandats

Perfils professionals de major qualificació

Perfil formatiu

Les ocupacions de major qualificació dels principals àmbits de la seguretat requereixen d‟una titulació

universitària però, a més, es caracteritzen per la necessitat d‟una formació complementària, doncs

molts cops la formació universitària no aporta els coneixements específics necessaris per a l‟exercici

de la professió.

Molts cops, a més, aquesta formació complementària és un requisit previ, juntament amb d‟altres, per

a poder exercir aquella ocupació.

Per exemple, en prevenció de riscos laborals la majoria de les ocupacions requereixen d‟una titulació

universitària i haver cursat un curs reglat de nivell universitari regulat. Els directors de seguretat o els

consellers de seguretat han de passar un curs de formació homologat per l‟Administració competent.

En el cas d‟un enginyer del foc, la titulació és una enginyeria però requereix coneixements específics

que en aquests moments s‟assoleixen amb formació posterior a través de postgraus.

En seguretat privada, es requereix un enginyer per a la gestió dels sistemes de seguretat, i en les

ocupacions de més responsabilitat, com el cap de seguretat en empresa, s‟exigeix l‟habilitació per

part de l‟Administració competent.

Perfil competencial

Les ocupacions de major qualificació en els diferents àmbits de la seguretat es caracteritzen per ser

perfils professionals als que se‟ls hi requereix, a més dels coneixements tècnics, capacitat

d‟organització, planificació i gestió. Al mateix temps, són professionals que han de tenir capacitat de

prendre decisions contínuament i, per tant, també requereixen de capacitat analítica.

Any 2013 /Pàg .21

Una altra característica és que acostumen a treballar amb altres departaments o àrees de les

empreses, pel que han de saber gestionar reunions, tenir habilitats comunicatives, col·laborar amb

altres persones i equips i, en el cas d‟empreses grans, conduir i gestionar grups de gent.

Requereixen d‟un bon coneixement de l‟ús de les eines informàtiques i capacitat per adaptar-se als

canvis tecnològics.

Exemples de perfils professionals del Catàleg d'ocupacions del web Barcelona Treball

Auditor/a de riscos laborals

Enginyer/a del foc

Tècnic/a en gestió de la seguretat alimentària

Auditor/a de sistemes d‟autocontrol (APPCC)

Perfils professionals de menor qualificació

Perfil formatiu

La majoria de professionals amb menor qualificació són perfils ocupacionals d‟operadors o tècnics per

a realitzar tasques de suport als perfils ocupacionals amb major qualificació. Cal destacar que

igualment són ocupacions que requereixen, normalment, d‟una formació específica que sovint la

proporciona l‟empresa (cas dels operadors de CRA) o una entitat formadora autoritzada, com en el

cas de vigilants de seguretat.

En el cas de la prevenció de riscos laborals, el tècnic en prevenció ha de disposar d‟una titulació de

grau superior de formació professional o, prèviament a l‟aparició de la formació reglada, un curs de

300 hores.

Perfil competencial

Les competències requerides són principalment: tenir orientació al client; capacitat de planificació i

organització; capacitat per transmetre i rebre informació operativa, i saber treballar en equip.

Any 2013 /Pàg .22

Hi ha determinades ocupacions que han de saber treballar amb noves tecnologies en constant canvi,

com és el cas dels operadors de CRA. Per això, requereixen de perícia amb la tecnologia i bona

predisposició al canvi.

La majoria d‟aquestes professions requereixen un alt grau de responsabilitat, i en determinades

ocupacions es requereix treballar amb confidencialitat.

Exemples de perfils professionals del Catàleg d'ocupacions del web Barcelona Treball

Prevencionista (tècnic mig en PRL)

Operador/a de CRA

Vigilant de seguretat

Mantenidor/a d‟instal·lacions contra incendis

Any 2013 /Pàg .23

06Escenaris de futur

Debilitats

Existeixen dificultats per a cobrir determinats perfils professionals, per exemple els

especialistes en medicina del treball o vigilants de seguretat privada amb la qualificació i

experiència necessària.

La majoria d‟empreses del sector de la seguretat privada són pimes o micropimes, que fan

que el sector estigui fortament atomitzat. El creixement del sector passarà perquè aquestes

empreses també ho facin.

Les pròpies empreses del sector de la seguretat privada apunten que la normativa vigent no

és l‟adequada per a l‟exercici de la seva activitat, ja que consideren que és poc flexible i

intervencionista.

La inspecció i control del compliment dels requisits legals per exercir una activitat de

seguretat són essencials per a un bon desenvolupament i creixement del sector. La no

realització d‟aquestes activitats per part de l‟Administració pot derivar directament en

l‟incompliment de normes, en l‟aparició d‟intrusismes, i en el desprestigi del sector, que pot

acabar afectant als i les professionals i les empreses que efectivament compleixen amb les

normatives de seguretat.

Hi ha una manca de dades concretes en determinats àmbits que no permet visualitzar en

detall les característiques i tendències del sector. Per exemple, és el cas de l‟activitat

d‟emergències.

El treball en el sector de la seguretat privada, i especialment en la categoria de vigilant de

seguretat, que é la més nombrosa, moltes vegades és considerat pels propis treballadors com

alguna cosa transitori mentre es formen per treballar en un altre sector o mentre de busquen

un altre treball més atractiu quant a salari i horari.

Hi ha un desequilibri molt gran entre l‟increment del personal habilitat per treballar en el sector

i l‟increment del volum de negoci, de manera que hi ha una diferència molt gran entre el

personal habilitat i el personal realment ocupat en el sector.

Any 2013 /Pàg .24

Hi ha una manca de definició i classificació de les competències professionals en l‟àmbit de la

seguretat informàtica.

No existeixen protocols ni mecanismes de relació entre el personal que treballa en seguretat

informàtica i la seguretat pública.

Amenaces

L‟aplicació de la llei Òmnibus, per la forma i el gran canvi de model que suposa, presenta

moltes oportunitats però també molts riscos. Les amenaces principals venen per com s‟ha

configurat el sistema, en el que hi ha una liberalització de serveis amb una intervenció ex-post

de l‟Administració en un moment en que aquesta està aprimant els seus efectius. Aquest

context pot portar a l‟increment de l‟intrusisme de persones no qualificades al sector, i a una

disminució de la qualitat dels serveis.

El sector es troba molt condicionat a la situació econòmica i social del moment. En aquest

sentit, la crisi actual ha influït negativament al sector, molt especialment en l‟àmbit de la

seguretat privada i les alarmes, que han sofert una forta recessió en els últims anys. A més,

també s‟ha esdevingut un increment d‟empreses de serveis que cerquen entrar en nous

mercats com és el de la seguretat.

Les negatives previsions econòmiques fan preveure un estancament i fins i tot reducció de la

contractació de nous treballadors. Aquest aspecte no només és aplicable al sector privat, sinó

que també inclou el sector públic (les convocatòries per places públiques en cossos de

seguretat i prevenció s‟estan reduint).

Hi ha una manca d‟encaix entre els estudis reglats existents i les necessitats de les empreses

del sector de la seguretat. De fet, per exemple, per exercir de vigilant de seguretat privada no

existeix cap cicle de formació i l‟única via d‟accés és a través de carnets o certificats de

professionalitat. Així mateix, aquelles persones altament qualificades que es volen ocupar al

sector, han de realitzar formació complementària a la de base per adquirir els coneixements

necessaris per accedir-hi. Caldrà analitzar si fruit de la reforma de Bolonya les universitats

seran més àgils per a cobrir noves demandes.

La formació al llarg de la vida dels cossos de seguretat de l‟estat i els nacionals és essencial

per mantenir una plantilla actualitzada en coneixements de seguretat, salut, prevenció i tracte

amb persones.

El sector de la seguretat és molt sensible a les noves normatives o a la regulació que es

defineix des de l‟Administració competent. En aquest sentit, els canvis que es produeixin en

aquesta matèria poden deixar fora del mercat a empreses o treballadors i treballadores, o bé

suposar pèrdues considerables a proveïdors de serveis de seguretat. Els dos àmbits

Any 2013 /Pàg .25

d‟activitat que se‟n poden veure més afectats són el de la prevenció de riscos laborals i el de

la seguretat privada.

Fortaleses

La seguretat és una demanda intrínseca i cada cop més valorada en la nostra societat; això fa

que cada vegada hi hagi més persones i empreses que associïn la seguretat a la qualitat de

servei en totes les seves vessants productives.

És un sector econòmic que requereix de la recerca i desenvolupament de noves tecnologies

per al seu creixement, ja que els productes, equips i serveis que es necessiten estan molt

vinculats a aquestes tecnologies. Això fa que sigui un sector amb possibilitats d‟absorbir

persones altament qualificades amb estudis d‟enginyeria o en els camps de les ciències i la

salut.

La Unió Europea desenvolupa la normativa de seguretat que després és d‟obligatori

compliment per part dels Estats membres. La legislació genera, en termes generals, i des del

punt de vista econòmic i d‟ocupació un increment de l‟activitat.

La Unió Europea ha incrementat el fons per a la recerca i desenvolupament en el sector de la

seguretat, un dels camps amb major projecció de futur, i que alhora es pot afrontar amb

garanties des dels centres d‟investigació i les empreses a Catalunya.

Existeixen associacions empresarials estables de caràcter estatal i nacional que des de fa

anys vetllen pel desenvolupament i creixement del sector, com són APROSER (Associació

Professional de Companyies Privades de Serveis de Seguretat) a Espanya o l‟ACAES

(Associació Catalana d‟Empreses de Seguretat) a Catalunya, i que proporcionen serveis a

altres empreses de seguretat.

Segons apunten les pròpies empreses del sector de la seguretat, la relacions entre aquestes i

la seguretat pública és correcte i no acostuma a ser causa de conflicte.

Els clients dels serveis de seguretat privada cada cop reclamen més serveis integrals en

detriment de productes/serveis aïllats de protecció. L‟oferiment de serveis integrals suposa

aportar un valor afegit més gran i una revalorització del sector de la seguretat privada.

Oportunitats

L‟aplicació de la Llei Òmnibus permetrà actuar en un entorn més liberalitzat en que els tràmits

per treballar o crear una empresa en el sector siguin més àgils. Això, provocarà que els i les

professionals del sector tinguin més pes en el mercat i més accés a una formació adaptada al

sector i de qualitat.

Any 2013 /Pàg .26

La seguretat informàtica és un sector dinàmic i en creixement, ja que les empreses

s‟enfronten a més amenaces i han de ser capaces de respondre a una legislació i requisits

cada cop més exigents. El desafiament d‟abordar aquesta complexitat està fomentant

l‟adopció de serveis de seguretat

L‟increment d‟informació existent a la xarxa, l‟accés generalitzat per part d‟empreses i

persones a Internet, i la necessitat d‟estar protegit davant de nous atacs informàtics ha fet

créixer l‟àmbit d‟activitat de la seguretat en les TIC, aquest creixement es preveu que continuï

sent positiu en els propers anys, el que pot generar noves oportunitats de negoci i d‟ocupació

al sector.

L‟aparició de certificacions i carnets per als i les professionals del sector n‟ha millorat la seva

imatge i ha permès l‟acreditació d‟empreses que treballen en diferents àmbits d‟activitat com

medi ambient, incendis o autoprotecció.

La manca d‟encaix entre els estudis universitaris i les necessitats de les empreses pot

representar una oportunitat per al disseny i la creació de nous estudis superiors.

Les necessitats de seguretat d‟empreses públiques com per exemple els aeroports, ofereixen

una oportunitat de creixement per als operadors del sector.

Els serveis de seguretat poden esdevenir l‟element diferenciador en la globalitat de la

prestació d‟un servei concret. Per exemple, en els hospitals l‟aplicació de les normes de

seguretat i salut, gestionades adequadament i enfocades cap a persones malaltes i les seves

acompanyants, pot esdevenir en una major qualitat de servei públic.

El actes delictius cada cop són més complexos i variats, i van apareixent noves amenaces

(ciberespionatge, atacs a dispositius mòbils, etc.) a les que cal donar resposta. En aquest

sentit, l‟aparició de noves formes delictives és un incentiu per a la innovació i la generació

d‟activitat econòmica.

La investigació científica té un paper creixent en matèria de seguretat. Cada cop hi ha més

processos investigadors orientats a la identificació de productes i aplicacions dirigits a la

prevenció de riscos i minimització de potencials amenaces (alimentàries, mediambientals,

etc.).

Any 2013 /Pàg .27

07Enllaços d‟interès

Organismes internacionals

Comissió Europea - Salut pública

http://ec.europa.eu/health/index_en.htm

Comissió de Medi Ambient, protecció civil

http://ec.europa.eu/environment/seveso/index.htm

Society of Fire Protection Engineers

http://www.sfpe.org/

European Emergency Number Association - EENA

http://www.eena.org/view/en/index.html

Comissió Europea - Sanitat i Consumidors

http://ec.europa.eu/dgs/health_consumer/index_en.htm

Organismes nacionals

Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo - INSHT

http://www.insht.es/portal/site/Insht/

Asociación de Mutuas de Accidentes de Trabajo

http://www.amat.es/

Federación de Servicios de Prevención Ajenos

http://www.aspaprevencion.com/

Asociación Española de Empresas de Seguridad - AES

http://www.aesseguridad.es/

Any 2013 /Pàg .28

APROSER (Asociación Profesional de Compañías Privadas de Servicios de Seguridad

http://www.aproser.es/

Associació Catalana d‟Entitats Preventives Acreditades, APRECAT

http://aprecat.com/

ACAES

http://www.acaes.net/

Tecnifuego – Aespi

http://www.tecnifuego-aespi.org/

Dirección General de Protección Civil y Emergencias

http://www.proteccioncivil.org/

Institut d‟Estudis de la Seguretat (IDES)

http://www.seguretat.org

Esdeveniments internacionals (fires, congressos, etc.)

ORP Congreso Internacional de Prevención de Riesgos Laborales

http://www.orpconference.org/

International Congres Combustion and Fire Dynamics

http://www.cfd2010.unican.es/

Integra + Seguridad, Feria internacional

http://www.usecintegra.com/

Esdeveniments nacionals (fires, congressos, etc.)

Feria SICUR

http://www.ifema.es/ferias/sicur/default.html

VI edición del Congreso Internacional de Ingeniería de PCI, APICI

http://www.apici.es/vi-edicion-del-congreso-internacional-de-ingenieria-de-pci/

Any 2013 /Pàg .29

Fundación Fuego

http://www.fundacionfuego.org/cms/

Portals temàtics internacionals

Organització Mundial de la Salut (OMS)

http://www.who.int/es/

Agencia Europea per a la Salut i el treball

http://osha.europa.eu/en

Agència Europea de Substàncies i Preparats Químics

http://echa.europa.eu/

Agència Europea de Seguretat Alimentària

http://www.efsa.europa.eu/EFSA/efsa_locale-1178620753812_home.htm

Agència Europea de Seguretat Informàtica i a la Xarxa - ENISA

http://www.enisa.europa.eu/

Portals temàtics nacionals

Prevención Integral

http://www.prevencionintegral.com

Prevention World

http://www.prevention-world.com/

Agencia Catalana de Seguretat Alimentària

http://www.gencat.cat/salut/acsa/

Agencia Española de Protección de Datos

https://www.agpd.es/

Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición

http://www.aesan.msps.es/

Cofinancen: