barcelona€¦ · jose1? llimona i bruguera representant de les entitats artistiques de barcelona...

BUTLLETÍDELS

1tPMSUW11iI

BARCELONA

JUNTA DE MUSEUS

JUNY -X932

JUNTA D E MUSEUS DEL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

PRESIDENTS D'HONOR

President del Govern

de la Generalitat de Catalunya

Alcalde President de l'Ajuntament

PRESIDENT EFECTIU

Jose1? Llimona i BrugueraRepresentant de les entitats artistiques de Barcelona

VICE-PRESIDENTS

Bonaventura Gassol i RoviraConseller d'instrucció Pública del Govern de la Generalitat

de Catalunya

Pere Comas i CalvetTinent d' 1lcalde

President de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament

TRESORER

Ernest Ventós i CasadevallTinent d'Alcalde

COMPTADOR.

Josep Maria Serraclara i CostaDiputat de la Generalitat

VOCALS REPRESENTANTS DE L'AJUNTAMENT

Casimir Giralt i BullichTinent d'Alcalde

Joaquim Xirau i PalauRegidor-Sindic

Joaquim Pellicena i CamachoRegidor

Joan Baptista AtclierVocal tècnic

Ricard Opisso i SalaVocal tècnic

Pere Cororntnas i MontanyaDiputat

Pere Comas i CalvetDiputat

Jaume Bofill i MatasDiputat

Teresa Amatiier i CroaVocal tècnic

Joan Rebull i TorrojaVocal tècnic

VOCALS REPRESENTANTS DE LES ENTITATSARTÍSTIQUES

Comte de GüellPresident de l'Académia Catalana de Belles Arta de Sant lordi

Pere Mayoral i ParraciaDirector de l'Escola d'Arts i Oficia Belles Arta

Dr. Antoni .Kubló i LiuckRepresentant de l'Institut d'Estudis Catalana

A lexandre Soler i MarchRepresentant de les entitats artistiques de Barcelona

L1.ís Masriera i RosésRepresentant de les ontitats ertistiques de Barcelona

Pere Casas i AbarcaRepresentant de les entitats artístiques de Barcelona

VOCAL HONORARI

les Pirozzini i MartíEs- Secretari de la junta

DIRECCIÓ - SECRETARIA - ADMINISTRACIÓ

Joaquim Folch i TorresDirector General deis Museus d'Art

Joaquim Borralleras ï (;rasSecretari de la Junta

Pere Bohigas i Tarra8óAdministrador General dels Museus d'Art

HORARI DELS MUSEUS

MUSEU DE LA CIUTADELLA. — Arqueologia iArt Medieval i Modern. Parc de la Ciutadella.

MUSEU DE BELLES ARTS. — Art Contempo-rani. Palau de Belles Arts. Passeig de Pujades.

Durant el mes de juny, tots cls dies, inclúsels diumenges, de deu a una del matí i de tresa posta de sol, excepte els dilluns, destinats afesta del personal.

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ARTDE BARCELONA

Es publica cada mes. 1REDACCIó: Museu de la Ciutadella, Plaça

d'Armes del Parc de la Ciutadella. Telè-fon 13868.

DIRECTOR: Joaquim Folch i Torres.SECRETARI DE REDACCIÓ: P. Bohigas i Te-

rragó.PREUS: Subscripció: 24 ptes. l'any. Núme-

ro solt: 2 ptes. Número endarrerit: 3 ptes.ADMINISTRACIÓ: 1. G. Seix i Barral Ger-

mans, S. A.- Provença, 219 - Telèfon 71671.

LI •::i11o:• attsl,aixado:•.....

cs un iunprès de Ipuilblicitatsempre i quan en la seva confecció hagin presidit

l'enginy, el bon gusti la perfecci --,.: ' -a

Per a disposar d'aquest xtraordinari,que II obrirà totes les portes, nom-- r̂ar que avisar a

1. 1:. bNeix i ICai•r::1 I:c:•::i:::.s, h• A.Provença, 219: BARCELONA : Telèfon 71671

olu pita A tu.iicipald1' Lx poosicioou.s ,l'Art

EXPOSICIÓ DEPRIMAVERA

1932Saló de MontjuïcSaló de Barcelona

PALA11 \1:111\AL

22 MAIG A 3 JULIO

NÚM. 13 JUNY 1932 VOLUM II

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART

DE BARCELONA

P UB L I C1J CIÓ DE L,1 JUNTA DE JJI USE US

EL MUSEU DE SANTAÁGATA

En la sessió de la Junta de Museus de6 de juliol de 1931, el Vocal regidor de lamateixa i Catedràtic de la nostra Universitatdoctor Joaquim Xirau, va presentar la se-güent proposició:

«Una de les preocupacions més importantsque sempre ha tingut la Junta de Museus ésla d'ordenar els materials que existeixen endiferents llocs de la ciutat per a formar ambells colleccions metòdiques i degudament clas-sificades.

»Obeint a aquest propòsit ha procurat di-ferents vegades que els nombrosos objectescustodiats avui en l'antiga Capella de SantaÀgata sota el nom de Museo Provincial deAntigüedades s'articulessin amb altres delmateix gènere que la Junta posseeix i tingues-sin, en conseqüència, una installació més ade-quada.

»Com que el dit Museu, encara que engran part està format per peces reunides perla nostra Acadèmia de Bones Lletres de-pèn oficialment de l'Estat, la Junta a l'any1904, poc després de la seva constitució, vademanar al Govern que es traslladessin alMuseu de la Ciutadella els materials acumu-lats en males condicions a Santa Àgata.

»En realitat es va oposar a la favorableresolució d'aquesta demanda l'informe de]Cos d'Arxivers.

»La Junta l'any 1921 va repetir la peti-ció, proposant a més la cessió d'una sèried'inscripcions amb les quals l'Estat podriaformar un Museu Epigràfic.

»Aquesta segona petició fou informadafavorablement pel Cos d'Arxivers i per l'As

-sessoria Jurídica del Ministeri, però no vinguéresolució.

»En venir la Dictadura, es va revisar

aquest expedient i es va demanar nou infor-me als organismes esmentats, que no se sapper quina raó, el donaren en contra.

»Creu el Vocal que subscriu, que les cir-cumstàncies actuals podrien facilitar el bonresultat d'aquest propòsit i que, per tant, ésoportú repeiir la petició i realitzar les gestionsconsegüents.

»I a aquest efecte, proposa:»I. Que es formuli novament al Govern

la petició elevada l'any 1921 sobre el trasllatals Museus de la Junta de les peces que for-men el Museu Provincial d'Antiguitats, enles mateixes condicions que aleshores es varenoferir.

»II. Que d'assolir -se, s'inviti a l'Aca-dèmia de Bones Lletres per a què el seu}resident passi a formar part de la Junta deMuseus. — Joaquim Xirau.»

La Junta va acceptar aquesta proposició.

A la Gaceta del dia 6 de març del correntes va publicar el Decret del Ministeri d'Ins-trucció Pública i Belles Arts de la Repúbli-ca, que a continuació es transcriu:

«La sistematización de los fondos arqueo-lógicos de los Museos Arqueológicos Provin-ciales es cada día de necesidad más perento-ria, a fin de constituir Museos especializados,aspiración que es dable ir ensayando. Pareceerróneo el principio de mantener separados,a veces dentro de una misma ciudad, objetosque, agrupados, constituirían material fácil-mente aprovechable para los estudiosos.

En tan obvios postulados se basa la dis-posición presente, a virtud de la cual se pro-cura dar forma al deseo de un considerablenúmero de historiadores y arqueólogos.

Comiénzase la realización de la idea porBarcelona, aprovechando la propicia coyun-

[G7

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ' ART DE BARCELONA

tura de la proyectada reorganización de susMuseos regionales y locales, y se extenderáesta medida a las demás capitales cuando lascircunstancias lo permitan.

Por tales razones, de acuerdo con el Con-sejo de Ministros y a propuesta del de Ins-

a contar de la publicación de este Decreto,enviarán al Ministerio su informe acerca delos medios conducentes al logro del proyecto,la Academia de la Historia, la Junta Fa-cultativa del Cuerpo de Archiveros y el Co-mité Ejecutivo del Patronato para la Defen-

La Capella de Santa Agata, l'ús de la qual ha estat cedit per la Repúblicaa la Junta de Museus de Barcelona

trucción Pública y Bellas Artes, vengo endecretar lo siguiente:

Artículo l." El Museo Arqueológico deBarcelona se convertirá en Museo Epigráfico.

Artículo 2." Serán base del Museo Epi-gráfico cuantos monumentos de esta clase seguardan en el actual Museo.

Artículo 3." En un plazo de quince días,

sa del Patrimonio Artístico. Los informesversarán sobre los fondos arqueológicos conque se ha de contar para la realización delproyecto, local o locales a propósito y princi-pios que se han de tener presentes para laorganización.

Artículo 4.° La Dirección General deBellas Artes queda autorizada para aceptar

162


los objetos que se ofrezcan para el MuseoEpi^ráfico ; asimismo podrá conceder en de-pósito a Museos o entidades solventes objetosarqueológicos o artísticos que en la organiza-ción del Museo Epigráfico no tengan lugaradecuado.

Artículo 5." Se invita a las entidades in-teresadas en la creación del Museo Epigráficopara que aporten medios coadyuvantes aeste fin.

Dado en Madrid, a 3 de marzo de 1932.

El 16 de març va ésser tramès al senyorMinistre d'Instrucció Pública i Belles Arts elsegüent ofici:

«Excmo. Sr. — Enterado del Decreto deV. E. publicado en la Gaceta del día 6 delactual relativo a la transformación del MuseoProvincial de Antigüedades en Museo Epi-gráfico, y teniendo en cuenta las razones y jus-tificaciones expuestas en el preámbulo así comolo dispuesto en el artículo 5." de dicha dispo-sición, — En nombre y representación de la

Aspecte general del Museu de Santa Agata en son estat actual

— Niceto Alcalá-Zamora y Torres. — ElMinistro de Instrucción Pública y Bellas Ar-tes, Fernando de los Ríos Urruti.»

Els dies 3 i 4 de març els senyors Presi-dent de la Generalitat, Alcalde de Barcelona,Conseller de Cultura de la Generalitat, Pre-sident de la Comissió de Cultura de l'Ajunta-ment de Barcelona i President de la Junta deMuseus, varen trametre telegrames d'agraïmentper l'anterior Decret als senyors Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts i Director Ge-neral de Belles Arts.

Uns dies després el President de la Juntade Museus va trametre oficis de gràcies atotes les autoritats que havien intervingut en laresolució de l'afer.

Junta de Museos, como Presidente de la mis-ma, tengo la honra de comunicarle: — 1."—Que la Junta de Museos se complace en feli-citar a V. E. por la disposición dictada, quepone fin a un lamentable estado de cosas, pocoacordado con el carácter que debe acompa-•ñar a las instituciones sostenidas por el Esta-do. — 2." — Que se complace asimismo enexpresar a V. E. su satisfacción y agradeci-miento por coincidir la reforma decretada conel plan de metodización de nuestras coleccio-nes artísticas y arqueológicas que esta Juntaestá llevando a la práctica, coordinándose asílos esfuerzos de nuestra institución con los delEstado. — 3."— Que la Junta acudirá a lainvitación señalada en el Decreto, presentando

163


a la Dirección General de Bellas Artes las ini-ciativas y ofertas que juzga oportunas para ha-cer fructíferas las consecuencias que del mis-mo se derivan. — Barcelona, 16 de marzode 1932. — El Presidente: José Llimona. -El Director de los Museos: Joaquín Folch yTorres. — El Secretario de la Junta: JoaquínBorralleras. »

Atenent-se als articles quart i cinquè del De-cret de 3 de març, publicat el cha 6, abans

sora de la primitiva Comisión Municipal deMuseos, Bibliotecas y Exposiciones de Arte.Está formada por una delegación del Ayunta-miento, otra de la Generalidad y las del «Ins-titut d'Estudis Catalans», Academia Catalanade Bellas Artes de San Jorge y Escuela deBellas Artes, además de los delegados téc-nicos, votados por compromisarios representan-tes de todas las entidades artísticas y cultura-les de la ciudad.

Esta organización de la Junta responde alpropósito de no sujetar a las renovaciones y

Un aspecte del que ha estat fins ara el Museu de Santa Agata

transcrit, la Junta de Museus adreça al Mi-nistre d'Instrucció Pública i Belles Arts lasegüent comunicació:

«Excmo. Sr. — En nombre y representaciónde la Junta de Museos de Barcelona, comoPresidente de la misma, visto el Decreto delMinisterio de Instrucción Pública y Bellas Ar-tes, publicado en la Gaceta de 6 de marzodel corriente y teniendo en cuenta la invita-ción que se lace en el artículo 5." del mismoa las entidades interesadas, tengo el honor depresentar a V. E. el presente escrito con lasofertas y peticiones que contiene.

La Junta de Museos de Barcelona. — LaJunta de Museos de Barcelona es una enti-dad autónoma con predominio absoluto de ele-mentos técnicos fundada el año 1902, suce-

oscilaciones políticas de las corporaciones pú-blicas, la organización y administración delos Museos de Arte.

Desde su fundación, la Junta de Museos seimpuso una acción activa esencial, cual era lade evitar la dispersión del patrimonio artísticode Cataluña. Para ello luchó con la ausenciaabsoluta de leyes defensivas de las obras dearte, que, sin esta traba, podían ser fácilmenteadquiridas y exportadas al extranjero. Orga-nizó la famosa Exposición de Arte Antiguo,de 1907, que reveló a la historia del arte deEspaña la existencia de una escuela artísticaregional y difundió el respeto y el amor anuestras producciones de arte antiguo. Adqui-rió con los medios proporcionados por el Ayun-tamiento y la Diputación, y más tarde por la

164


Mancomunidad y la Generalidad, todas aque-llas obras de arte esenciales a la formación deuna serie histórico-artística catalana. Salvó dela segura emigración y destrucción las pintu-ras murales románicas de las comarcas pire-naicas y constituyó con ellas y con la serie depinturas sobre tabla y esculturas de la mismaépoca, el primer Museo de arte románico es-pañol.

La Junta se permite aducir estos aspec-tos de la obra realizada, como garantía ante elEstado, al formular las peticiones que van enel presente escrito, y como demostración delcontraste entre la pasividad de los organis-mos que durante el antiguo régimen tuvierona su cargo el Museo Provincial de Antigüe-dades y el carácter activo de nuestra institu-ción.

El Museo de Sonia Águeda. — La crea-ción de la Junta de Museos se debió al deseode la ciudad de establecer sus Museos de Arteen consonancia con las necesidades creadaspor la restauración cultural que entonces ini-ciaron las corporaciones públicas de Barcelona.

El Museo Provincial de Antigüedades norespondía a estas necesidades. Hállase insta-lado en la Capilla de Santa Águeda, anexo aledificio del antiguo Palacio de los Reyes deAragón. Está formado por un fondo casual,piadosamente reunido por la Academia deBuenas Letras de Barcelona desde el año1838 y por una serie, no muy numerosa, deadquisiciones efectuadas por la Comisión Pro-vincial de Monumentos, entidad que se hizocargo del Museo cuando éste quedó incluidoen una organización general de los Museos decapital de provincia que dictó el Estado.

Al constituirse la Junta se intentó la fu-sión de las modestas colecciones locales (fon-do inicial de nuestros Museos) con las delMuseo Provincial de Santa Águeda. La ges-tión no obtuvo resultados prácticos en aquellaocasión ni en otra posterior. Los esfuerzos delEstado en dicho Museo y de la Junta de Mu-seos de Barcelona en los suyos desarrollá-ronse, pues, paralelamente, pero con los dis-tintos resultados que revela el presente estadode cosas.

El Museo Epigráfico. — El carácter de lafundación del Museo de Santa Águeda y elde las adquisiciones hechas por la Comisión deMonumentos, así como la naturaleza de losobjetos en él reunidos, hacen que este Museo

sea, en realidad, un depósito pasivo de ma-terias útiles al estudio de la historia del artecatalán de naturaleza exactamente igual a losque constituyen el núcleo principal de los Mu-seos de Arqueología y de Arte Medioevaly Moderno que están a cargo de nuestra Jun-ta. Se trata, pues, de dos núcleos de obras dearte que se completan, y así viene a recono-cerlo el Decreto del Ministerio de InstrucciónPública y Bellas Artes que aparece en la Ga-ceta de 6 del corriente y en virtud del cual seconvierte en Museo Epigráfico el citado Mu-seo Provincial de Antigüedades.

Además, la constitución de un Museo Epi-gráfico que forme un corpus epigráfico de Ca-taluña, lia sido proyectado en ocasiones dis-tintas por la Junta de Museos de Barcelona,pero no ha podido llevarlo a la realidad porrazón de causas urgentes que embargaban suatención.

Instalación, vigilancia y conservación delMuseo Epigráfico.—En virtud de lo que que-da expuesto, la iniciativa del Ministerio de con-vertir en Museo Epigráfico especializado el Mu-seo Provincial de Antigüedades merece el agra

-decimiento de la Junta de Museos de Barcelona,que se complace en hacer constar por ello sugratitud y satisfacción, y la impulsa a pres-tar al proyecto su colaboración en la formasiguiente:

1. Considerando que la Capilla deSanta Águeda, por la naturaleza del local,por las condiciones de iluminación y, sobretodo, por tratarse de un monumento artísticoe histórico de alto valor, no reúne las condi-ciones apropiadas a un Museo de Epigrafía,la Junta de Museos ofrece a V. E. locales dig-nos y adecuados de la planta baja del edificiocentral de la Ciudadela que actualmente ocu-pan nuestros Museos de Arte y Arqueo-logía.

En este edificio, de acuerdo con el plande instalación y metodización que se está rea-lizando, quedará instalado nuestro Museo Ar-queológico, pudiendo, la parte que se ofrecepara el Museo Epigráfico, quedar con ingre-so y circulación independiente de aquél.

2." La Junta de Museos ofrece el sos-tenimiento del personal de vigilancia, limpiezay conservación del Museo Epigráfico, puestoque dada la extensión de los nuevos locales,el de que dispone el Museo Provincial de An-tigüedades (un portero) no será suficiente.

165


3." La Junta de Museos ofrece situar encalidad de depósito en el Museo Epigráficotodos los materiales de esta naturaleza queen la actualidad posee y adquirir, además, den-tro de lo posible, a propuesta del Director delreferido Museo Epigráfico, todas aquellas lá-pidas e inscripciones que tengan su origen his-tórico en Cataluña y cuyo desplazamiento seaaconsejable, así como la reproducción de to

-das aquellas obras que sean convenientes parallegar a la formación de un corpus metódico

serie epigráfica, sean entregados por el Estadoen concepto de depósito a la Junta de Museosde Barcelona, para incluirlos en las coleccio-nes correspondientes de sus Museos.

2." Que sean asimismo entregados a lareferida Junta de Museos, también en conceptode depósito del Estado, todos los materialesnumismáticos del referido Museo Provincialde Antigüedades por razón de que en la de-finitiva reorganización y metodización de losMuseos de Barcelona que actualmente se lleva

Un altre aspecte del que ha estat fins ara el Museu de Santa Agata

de epigrafía catalana antigua, medioeval y mo-derna, y

4.' La Junta ofrece realizar por sucuenta el traslado de todos los materiales delMuseo Provincial de Antigüedades de SantaAgueda, que deben constituir el Museo Epi-gráfico, a los nuevos locales ofrecidos.

Los materiales no afectos al Museo Epi-gráfico. — La similitud de naturaleza de losfondos del Museo Provincial de Antigüeda-des y de los Museos de nuestra Junta antesindicada, propone de por sí la unificación delos mismos en series histórico-metódicas. A di-cho efecto la Junta de Museos de Barcelonasolicita de V. E.:

l." Que todos los materiales de épocamedioeval y moderna del Museo Provincialde Antigüedades no comprendidos dentro la

a la práctica, es la Junta de Museos la quetendrá a su cargo un Gabinete NumismáticoGeneral.

3." Que todos los materiales de la anti-güedad, hasta el visigodo incluido, sean entre-gados por el Estado, en calidad de depósitodel mismo, a la Junta de Museos de Barce-lona, que los situará en calidad de tal en elMuseo Arqueológico de la Ciudadela.

La Capilla de Santa Agueda y el reta-blo de Jaime Huguet. — Una de las obrasde arte medioeval que figura en la Capillade Santa Agueda y cuyo depósito la Junta deMuseo solicita, es el retablo del maestro cua

-trocentista catalán Jaime Huguet, pintado en1464 por encargo del Condestable don Pe-dre de Portugal con destino a la misma Ca-pilla y al mismo lugar en que se halla ac-

166


tualmente emplazado. Dados estos anteceden-tes el retablo de Huguet (que se halla en es-tado de conservación lamentable y que exigeuna inmediata restauración si se quiere evitarsu ruina definitiva) puede considerarse comoparte integrante de la Capilla de Santa Águe-da, que, como se lia dicho, es un anexo delantiguo Palacio de los Reyes de Aragón. Elrespeto que merece este hecho aconseja la per-inanencia de esta magna obra en su lugar deorigen y por esto la Junta de Museos, des-

formado por objetos de arte exclusivamentede la historia del arte catalán en la Edad Me-dia (exentas la escultura y la pintura) que por suvalor y carácter constituirían alrededor de laobra de Jaime Huguet, un ambiente apropia-do. Tales son los tapices góticos y del renaci-miento que habían pertenecido al Consejo deCiento; los del siglo xvi, procedentes de laantigua Generalidad, el terno y frontal deSan Jorge de la Capilla de esta Institución;las famosas piezas de arte textil que fueron

Un aspecte més del que ha estat fins ara el Museu de Santa Agata

pués de estudiar el problema que estos he-chos plantean, ha formulado el proyecto que,en forma de solicitud, tiene el honor de pre-sentar a V. E.

l.° Que el retablo del Condestable, obrade Jaime Huguet, sito en la Capilla de SantaÁgueda, sea entregado, en calidad de depó-sito del Estado, a la Junta de Museos deBarcelona.

2." Que a los efectos del mantenimientode la referida obra en su lugar de origen, elEstado conceda a la Junta de Museos eluso de la referida Capilla de Santa Águeda.

3." La Junta de Museos se obliga a res-taurar, en sus talleres especiales de restaura-ción, el referido retablo; a cuidar de su con-servación y vigilancia; y a establecer en larepetida Capilla de Santa Águeda un Museo

usadas por personajes de la historia de Cata-luña, y la colección de orfebrería que liemosido reuniendo en nuestro Museo.

Junto a la Capilla de Santa Águeda seestá reconstruyendo actualmente la antiguacasa-palacio de la familia Padellás, obra defines del siglo xv, el uso de la cual será soli-citado al Ayuntamiento de Barcelona, y que,comunicada con el Museo que en la Capilla seestablecería, sería destinado a Museo de ce-rámica y vidriería, constituyendo, la unión dedichas edificaciones, y su proximidad con elArchivo de la Corona de Aragón y el con-vento de Santa Clara, un conjunto alrededorde la Plazuela del Rey, que se convertiría enjardín-museo de fragmentos arquitectónicos dela Edad Media.

Aportación económica a la realización de

1 67


Jaume Huguet. — El retaule del Conestable que presideix el Museu de Santa Agatades del lloc que d'origen ocupa en el presbiteri

lo solicilado. — La Junta de Museos se com-promete a hacer por su cuenta el traslado de

todos los objetos que le sean cedidos en depó-sito, así como de mantener la Capilla de SantaAgueda en las condiciones de conservación,vigilancia y calefacción necesarias, de acuerdocon el arquitecto encargado por el Estado dela conservación del edificio.

Espera esta Junta del alto criterio cientí-fico de V. E. que, estimando aceptables yconvenientes estas ofertas y peticiones al plan

de sistematización de los fondos artísticos yarqueológicos de los Museos de España, quecon el Decreto se inicia, tendrá el honor deverlos aceptados y concedidos por V. E.

Barcelona, 17 de marzo de 1932. — ElPresidente de la Junta de Museos: José Lli-

mona. — El Director de los Museos de Arte:Joaquín Folch y Torres. — El Secretario:Joaquín Borralleras.»

:f. =r

168


El dia 29 de març, el Director General deBelles Arts senyor Ricard Orueta es personàa Barcelona per tal d'examinar directament lesquestions que plantejava el compliment delDecret ministerial publicat el dia 6 del ma-teix mes.

El senyor Orueta va fer una detingudavisita al Museu de Santa Àgata; es va infor-mar detalladament dels projectes de reorganit-zació dels Museus de la nostra Junta i dels tre-balls d'installació dels mateixos; va visitar totsels locals on es fa o es farà aquesta installa-ció ; i, per últim, va examinar detingudamentels locals de l'edifici de l'actual Museu de laCiutadella que la Junta de Museus havia ofertper a estatge del nou Museu Epigràfic.

Varen acompanyar-lo en aquestes visites,els Consellers de Cultura i Governació de laGeneralitat senyors Gassol i Terradelles, elPresident de la Comissió de Cultura de l'Ajun-tament i Vice-president de la Junta de Museussenyor Comas, i el President i Vocals de laJunta senyors Llimona, Masriera, i Soler iMarch, amb el Director dels Museus, el Se-cretari de la Junta i l'Administrador generaldels mateixos, senyors Folch i Torres, Borra-lleres i Tarragó.

A la sessió de la Junta de Museus del dia5 d'abril, el President senyor Llimona va do-nar compte de totes les gestions i comunicatsque queden relacionats, acordant -se donar laconformitat a tot el realitzat.

El mateix dia 5 d'abril el senyor Ministred'Instrucció Pública i Belles Arts va dirigiral senyor Director General de Belles Artsl'Ordre següent:

«En cumplimiento del Decreto de 3 demarzo del corriente año, relativo a la conver-sión del Museo Provincial de Antigüedadesde Barcelona, sito en la Capilla de SantaAgueda, en Museo Epigráfico,

Vistos los informes presentados por las en-tidades que se indican en el artículo 3.° delreferido Decreto,

Vistas las ofertas y peticiones que sobre laejecución de dicho Decreto presenta la Juntade Museos de Barcelona,

Examinadas in situ por la Dirección Gene-ral de Bellas Artes las condiciones de los lo-

cales ofrecidos para instalar el expresado Mu-seo de Epigrafía y, asimismo, las de garantíay organización de los Museos artísticos y ar-queológicos que están a cargo de la expresadaJunta de Museos de Barcelona, en su relacióncon la posibilidad de depositar en los mismoslos objetos que no queden incluídos entre losque deben constituir el Museo Epigráfico deBarcelona, a cargo de este Departamento,

El Ministerio de Instrucción Pública y Be-llas Artes ha dispuesto lo siguiente:

l.° Por la Dirección General de BellasArtes se determinarán los ejemplares del actualMuseo Provincial de Antigüedades de Barce-lona que deben constituir el fondo básico delnuevo Museo Epigráfico.

2.° Serán aceptados por la propia Direc-ción General de Bellas Artes todos los mate-riales de carácter epigráfico que la Junta deMuseos de Barcelona ofrece aportar en depó-sito al expresado Museo de Epigrafía.

3." Se aceptarán por la Dirección Gene-ral de Bellas Artes, mediante las actas deacuerdo y compromiso que se juzguen necesa-rias, los locales de la planta baja del edificiocentral de la Ciudadela de Barcelona destinadosa Museo Arqueológico, que han sido ofrecidospor la Junta de Museos de dicha ciudad parainstalar el Museo Epigráfico y consideradosaptos por la Dirección General de BellasArtes.

4." La misma Dirección General de BellasArtes aceptará la oferta de la Junta de Mu-seos de Barcelona de costear los gastos detraslado de todos los materiales que debenconstituir el nuevo Museo de Epigrafía desdela Capilla de Santa Agueda y del patio delArchivo de la Corona de Aragón, donde ac-tualmente se hallan, a los locales anteriormen-te citados.

5." Se aceptará por la Dirección Generalde Bellas Artes la oferta de la Junta de Mu-seos de Barcelona de costear los gastos de ins-talación del Museo Epigráfico en los localesreferidos.

6." El personal que actualmente prestasus servicios en el Museo Provincial de Anti-güedades pasará a prestarlos al Epigráfico,pero en el caso de que las necesidades de esteúltimo lo reclamasen, la Dirección General deBellas Artes podrá aceptar los ofrecimientosque ha formulado la Junta de Museos de Bar-celona respecto a la posible ampliación de los

169


servicios de vigilancia, limpieza y conservacióndel Museo Epigráfico.

7." La Dirección General de Bellas Artesaceptará la oferta de la Junta de Museos deBarcelona relativa a la adquisición de los ma-teriales epigráficos que sea posible para ingre-sarlos, en concepto de depósito, en el MuseoEpigráfico y de completar, por medio de re-producciones, aquellos que se juzguen útilespara el complemento de las series de dichoMuseo.

8." En virtud de las facultades que el ar-tículo 4." del Decreto concede a la DirecciónGeneral de Bellas Artes, ésta entregará a laJunta de Museos de Barcelona, en calidad dedepósito del Estado, todos los materiales delactual Museo Provincial de Antigüedades deBarcelona que no resulten destinados al nuevoMuseo Epigráfico.

9." La Dirección General de Bellas Artesefectuará el referido depósito mediante lascondiciones que a continuación se exponen:

A) Los objetos depositados continuaránde plena propiedad del Estado, sin que estederecho pueda prescribir en ningún caso.

B) El depósito podrá cesar en cualquiermomento por disposición de este Ministerio.

C) Los objetos depositados deberán ex-ponerse al público, formando parte de las co-lecciones artísticas, históricas y arqueológicasque la Junta tiene instaladas en sus Museos,indicándose en los rótulos y en la catalogaciónde cada uno de ellos su condición de depósitodel Estado, y

D) Concurriendo en uno de los objetosde este depósito, el retablo del pintor cuatro-centista catalán Jaime Huguet, la circunstan-cia de hallarse actualmente colocado en elmismo sitio de la Capilla de Santa Aguedapara el cual fué pintado por encargo del Con-destable don Pedro de Portugal, y entendiendoque debe continuar en el mismo lugar de laCapilla de Santa Agueda, por respeto a estoshechos y para que la expresada obra conservesu ambiente más adecuado, será condición es-pecial del depósito del mismo el que la Juntade Museos proceda a su restauración por mediode los elementos y asesoramientos técnicos deque dispone, y lo conserve en el indicado lugarde origen y en la forma que la propia Juntaofrece en su escrito de 17 de marzo último,cediéndose para ello a la repetida Junta deMuseos de Barcelona el uso de la expresada

Capilla de Santa Agueda en las mismas con-diciones fijadas para el depósito de los objetosno comprendidos en el nuevo Museo Epigrá-fico.»

La Direcció General de Belles Arts va do-nar trasllat d'aquesta ordre a la Junta deMuseus.

El dia 16 d'abril, el senyor Director Ge-neral de Belles Arts va trametre a la Juntade Museus la següent comunicació:

«En consonancia con lo que se dispone enla Orden del señor Ministro de InstrucciónPública y Bellas Artes comunicada el 5 delos corrientes y trasladada a la Junta de Mu-seos de su digna presidencia en la propia fe-cha, la Dirección que suscribe acepta los lo-cales de la planta baja del edificio central dela Ciudadela de esa ciudad que la expresadaJunta ofreció para la instalación del nuevoMuseo de Epigrafía del Ministerio de Instruc-ción Pública y Bellas Artes; la oferta igual-mente formulada por esa Junta de sufragarpor su cuenta los gastos que ocasione el trasla-do de los objetos epigráficos del Museo Pro-vincial de Antigüedades, desde la Capilla deSanta Agueda y el patio del Archivo de laCorona de Aragón a los nuevos locales antesmencionados; la de abonar también a su cargolos que motive la instalación del citado Museode Epigrafía; el depósito de los objetos epi-gráficos de la Junta de Museos que ésta deseaaportar al repetido Museo de nueva creación;y por último los objetos de la propia natura-leza o reproducciones de ellos que en su cha laJunta de Museos pueda aportar asimismo alexpresado Museo.

Al propio tiempo ha dispuesto que sean en-tregados en depósito a esa Junta los objetos delMuseo Provincial de Antigüedades que noresulten destinados al de Epigrafía y las llavesde la Capilla de Santa Agueda, con derechoal uso de ella, todo a tenor de las condicionesfijadas en la expresada Orden ministerial.

En consecuencia se servirá V. S. ponerse deacuerdo con el señor Director del hasta ahoraMuseo Provincial de Antigüedades, don JoséPallejá, que pasará a encargarse del Museo deEpigrafía, para proceder a los indicados tras-lado e instalación.

Los objetos actualmente existentes en el quefué Museo Provincial de Antigüedades de

170

BUTLLETI DELS MUSEUS D ' ART DE BARCELONA

Taula central del retaule del Conestable, obra de ,Jaume Huguet, pintat amb destí

a la Capella de Santa Agata, on es conserva 1 on seguirà conservat

171

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D * ART DE BARCELONA

Barcelona y que pasan a constituir el nuevoMuseo de Epigrafía, vienen especificados enla relación-inventario que en cumplimiento delo ordenado por esta Dirección habrá formu-laclo el citado señor Director del Museo, lacual será exhibida a V. S. a los efectos desu entrada a los nuevos locales, debiendo por

ten con la iluminación necesaria para la có-moda lectura de sus inscripciones.

Por último, se servirá V. S. asimismo hacerentrega, en calidad de depósito, al señor Di-rector del Museo de Epigrafía, de los objetosepigráficos de esa Junta que la misma ha ofre-cido mediante acta de recibo que será suscrita

ar.'

L;.., Vid •.

La porta del Museu de Santa Agata amb el rètol que anunciaLa seva clausura amb motiu de la reorganització ordenada pel

Ministre d'Instrucció Pública

tanto V. S. librar acta de recibo de los mismosen atención a que pasan a ser instalados en unedificio dependiente de esa Junta de Museos.

Atendiendo que el nuevo Museo Epigráficodebe estar instalado con la dignidad correspon-diente a la calidad científica del mismo, seservirá esa Junta de Museos ordenar los traba-jos de dicha instalación de manera que todoslos objetos tengan la debida visualidad y cuen-

por el expresado señor Director en nombredel nuevo Museo.»

El dia 26 d'abril el President de la Juntade Museus, senyor Josep Llimona, acompanyatdels senyors Director General dels Museusd'Art, Secretari de la Junta, Administrador

172.


General dels Museus i Conservador dels Mu-seus de la Ciutadella, es va personar a laCapella de Santa Àgata, on fou rebut pelDirector del «Museo Provincial de Antigüe-dades», senyor Josep Pallejà, i per tal d'anarcomplimentant les disposicions oficials anterior-ment transcrites, el primer va rebre del segonles claus de la dita Capella i es possessionàde la mateixa, aixecant -se la següent acta:

«En Barcelona, a los veintiséis días deabril de mil novecientos treinta y dos y sien-do las doce de su mañana: Personados en eldespacho del Jefe del actual Museo Arqueo-lógico Provincial de Barcelona, el que, porOrden de la Superioridad bajo la dirección delmismo Iitre. señor Jefe don José Pallejá Martíse convierte en el «Museo Epigráfico» que seinstala en los locales de la planta baja deledificio central de la Ciudadela de esta ciudad,los Iltres. señores Presidente de la Junta deMuseos de Barcelona don José Llimona Bru

-guera, acompañado del Director General delos mismos don Joaquín Folch y Torres y elSecretario de dicha Junta don Joaquín Borra-lleras Gras, y estando también presentes al actodon Pedro Cantarell Pujadas, Conserje de laComisión Provincial de Monumentos Históri-cos y Artísticos, y demás señores abajo firman-tes, dicho Jefe del Museo, en virtud de lomandado en el Decreto de 3 de marzo último(Gaceta del día 6, págs. 1653 y 1654) dela Orden del Excmo. señor Ministro de Ins-trucción Pública y Bellas Artes y del oficiodel Muy Iltre. señor Director General de Be-llas Artes don Ricardo Orueta, del 16, ambosdel mes actual, y demás superiores disposicio-nes: Hace personal entrega al indicado señorPresidente de la Junta de Museos de Barce-lona don José Llimona y Bruguera de lasllaves de la Capilla de Santa Águeda, conderecho al uso de ella, todo a tenor de lascondiciones fijadas en las expresadas disposi-ciones. — Y para su constancia y demás efec-tos, hoy fecha uí supra, se extiende la presentepor triplicado, esto es: un ejemplar que se re-mitirá a la Dirección General de Bellas Artes,otro que se entrega al reclamante de las llaves,señor Presidente de la Junta de Museos, yotro que queda en manos del Iltre. señor Jefede este Centro oficial; y leídos los firman:El Presidente de la Junta de Museos, JoséLlimona. — El Director General de los Mu-seos de Arte de Barcelona, Joaquín Folch

y Torres. — EI Secretario de la Junta deMuseos, Joaquín Borralleras. — El Adminis-trador General de los Museos de Arte de Bar-celona, Pedro Bohigas Tarragó. — El Con-servador de] Museo de la Ciudadela de Barce-lona, Emilio Gandía. — El Conserje de laComisión Provincial de Monumentos Históri-cos y Artísticos de Barce'.ona, Pedro Canta-rell. — Y las firma y rabora con el sello deeste Museo, el Jefe, José Pallejá.»

Han començat els treballs d'inventari quehan de precedir als del trasllat dels objectesdestinats a formar el Museu d'Epigrafia del'Estat. Aquest trasllat començarà dintre debreu termini.

Han començat també els treballs d'habilita-ció i decoració dels locals de l'edifici de la Ciu-tadella, on ha de quedar installat el nou Museu.

Una vegada estigui establert el dit Museud'Epigrafia, es donarà als objectes que passenen dipòsit de la Junta de Museus, el destíque aquesta cregui convenient, d'acord amb lesdisposicions del Ministeri d'Instrucció Públicai Belles Arts.

JOAQUIM BORRALLERAS

Secretari de la unta de Museus

EL QUE ERA I EL QUE SERÀEL MUSEU DE SANTA ÁGATA

La informació que publiquem en el capçald'aquest número, relativa a la transformaciódel Museu de Santa Àgata en Museu Epigrà-fic i el repartiment dels objectes no epigràficsdel dit Museu entre els Museus d'Art i Ar-queologia de Barcelona, dóna una idea perfec-ta de tota la tramitació oficiosa i oficial d'aquestafer, la solució del qual ha vingut a resoldreuna qüestió de gran importància per a la vidaorgànica i metòdica dels Museus d'Art i d'Ar-queologia de la ciutat de Barcelona.

La bona solució que ara celebrem, tantesvegades intentada, la devem a l'esperit com

-prensiu del senyor Ministre d'Instrucció Públi-ca de la República i a la perfecta compenetra-ció del senyor Director General de Belles

Arts de Madrid amb els problemes museísticsde Barcelona, que li ha permès apreciar l'obra

de la Junta de Museus en el que valgui, i

l'orientació per ella donada, en el moment ac-

tual, al pla de reinstallació i metodització dels

Museus que ella té al seu càrrec.

173


En la visita que el senyor Ricard Orueta,Director General de Belles Arts, féu a la nos-tra ciutat, el passat mes de març, pogué veureplantejat d'una manera viva el problema ipogué examinar els edificis i grups d'obresque a cada un es destinen i les solucions que laJunta proposa; moltes de les quals (com la delMuseu de les Arts Decoratives de Pedralbes,per exemple) estan ja gairebé en estat de rea-litat.

La Junta de Museus de Barcelona, de fet,ha merescut la confiança de les autoritats dela República, i aquesta confiança, filla del'examen de l'obra feta per ella, i dels fona-ments científics dels seus propòsits, és la queha determinat que ens fos posat a les mansel nucli d'objectes d'art i d'arqueologia quel'Estat fins ara havia mantingut separat de lescolleccions públiques dels Museus de Barcelo-na, i installat en condicions pèssimes per a lavisualitat i conservació d'elles.

Resolta, doncs, la qüestió amb confiança isatisfacció de tots, anem ara a exposar-la acíper a informació dels ciutadans amics dels nos-tres Museus, que han d'apreciar-ne i celebrar-ne els avantatges.

Des de la primera meitat del segle xix,l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelonavenia recollint les obres d'art i d'arqueologiaque la crema dels convents de l'any 1835 pri-mer, i altres circumstàncies més tard, li posarena les rnans. Era, doncs, una recopilació pietosai meritòria, la que formà aquesta primera col-lecció, base del Museu de Santa Àgata.

Una disposició de l'Estat, a la segona meitatdel segle xix, organitzà aquests Museus pie-tosos que hi havia, el mateix que a Barcelona,en algunes altres capitals de «provincia», elsdotà d'un Director tècnic, i els posà sota lacura de les «Comisiones Provinciales de Mo-numentos».

La Capella de Santa Àgata, que fou laCapella Reial del Palau dels Reis d'Aragóa Barcelona, pertanyent a l'Estat, fou posadaa disposició de la Comissió Provincial de Mo-numents de Barcelona, que hi installà el Mu-seu, el qual anà augmentant a base d'una sub-venció ridícula que l'Estat obligava a pagara la Diputació. S'afegien a la col.lecció les tro-balles casuals de les brigades municipals dela ciutat, les peces disperses dels convents imonestirs (com algunes de Sant Cugat del Va-ll ès gestionades per l'Acadèmia o la Comis-

sió de Monuments) ; vingueren donatius, comel del famós mosaic romà dels Jocs de Circ,que el va donar l'arquitecte senyor Elies Ro-gent, i així, la Collecció de Santa Àgata, quede molts anys està immòbil, es va anar formantfins a ésser el que és: un recull fet de les cosesque s'anaven a perdre, sense altre mètode quel'arreplega de tot el que bonament queia a lesmans dels interessats en l'obra del Museu, queeren tan pocs com benemèrits.

Barcelona, en clausurar-se l'Exposició del1888, tingué la sensació de què, aquell Museude l'Estat, recopilador passiu de les antiguitatsque casualment es feien trobadisses, era insufi-cient als anhels i a les necessitats culturals dela ciutat creixent. I l'Ajuntament, aprofitantlocals que l'Exposició deixava, fundà la sevaprimera «Comisión de Museos, Bibliotecas yExposiciones», que fou l'antecessora de l'actualJunta de Museus, que establí els Museus d'ArtModern, el de Reproduccions, el d'Arqueolo-gia Antiga, a base del Llegat Martorell, el deCiències Naturals, a base del mateix Llegat, iel de la Història.

En 1907, en intervenir el catalanisme polí-tic en la vida pública local, l'Ajuntament ila Diputació, que venien a reconstruir lacultura catalana, posaven un especial interèsen els Museus d'Art i d'Arqueologia, i cridanta totes les entitats posseidores d'obres d'art,fundaren amb les colleccions de la ciutat, lesde la Diputació, les de l'Acadèmia de BellesArt», les de l'Escola de Belles Arts, etc., unsol Museu, que posaren sota el govern de laJunta de Museus, institució autònoma mixta,composta de Regidors i Diputats i de Dele-gats de les entitats artístiques i culturals deBarcelona.

En unificar totes aquestes colleccions disper-ses, s'intentà que l'Estat collaborés a l'obra,aportant el Museu de Santa Ágata al nou Mu-seu que per l'aportació de tots s'anava a fun-dar. L'Estat, atenint -se als informes del Cosd'Arxivers i Bibliotecaris, es va negar a aques-ta obra de col.laboració comú, i un nucli im-portant d'obres d'art, procedent com les altresd'un mateix fons comú, va restar fora del con-junt que s'establia i inutilitzat per a l'ingrésen les sèries metòdiques de tots els materialsbarcelonins, que, dins del que era aleshorespossible, es varen establir.

Passaren els anys, i els Museus de la ciutatanaren creixent i el Museu de l'Estat restava

174

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ' ANY DE BARCELONA

momificat en el retó gloriós de Santa Àgata;amuntegades les peces, i amb tots els inconve-nients, alguns d'ells funestos per a les obresd'art, d'un servei de conservació i de neteja in-suficients.

En acabar de constituir la Collecció d'ArtRomànic que tants prestigis ha donat als Mu-seus de Barcelona, la Junta de Museus vacreure que potser l'Estat, en atenció als ditsprestigis, voldria accedir a aportar la Colleccióde Santa Àgata al gran conjunt d'obres d'artque s'anava formant al Parc de la Ciutadella,i que s'avindria a les proposicions que li erenfetes, d'aportar els dits objectes en dipòsit, te-nint una delegació dins de la Junta. En aquestasegona petició, el Cos d'Arxivers i el d'Advo-cats de l'Estat informaren favorablement, peròla resolució del Ministre no va arribar. Envenir la Dictadura, es revisà L'afer, i els ma-teixos cossos que havien informat a favor, vareninformar en contra.

Per fi, en venir la República, la cosa esva plantejar de nou, i la solució és un fet queara tenim la satisfacció d'anunciar.

La solució donada és la següent:L'Estat, reconeixent que ha de sumar-se a

l'obra de metodització i especialització delsMuseus d'Art i Arqueologia de Barcelona,que s'està portant a la pràctica, decideix me-toditzar la Col.lecció de Santa Àgata i conver-tir aquell Museu, que fins ara es titulava «Mu-seo Arqueológico Provincial» en Museu d'Epi-grafia.

Tots els objectes que no siguin inscripcions,o aquells l'interès primordial dels quals noroman en la part epigràfica, seran posats a dis-posició de la Junta de Museus, en qualitat dedipòsit de l'Estat, i disposats per ella, dins lesCol.leccions dels Museus d'Arqueologia od'Història de l'art català, segons el seu plade metodització.

Hi havia a Santa Àgata una obra d'art quemereixia atenció especial, que és el retauledel Conestable de Portugal, obra de JaumeHuguet, que fou expressament encomanat pera la Capella i conservat en ella fins els nostre3dies, i a fi de què no fos tret d'aquell lloc,es decidí que la Junta de Museus venia obli-gada,a conservar -l'hi, i que per a què ho fes així,l'Estat cedia l'ús de la Capella a la ditaJunta.

É.s, doncs, a base del retaule del Conesta-ble i de disposar de la Capella, que anem a

establir a Santa Àgata un nou Museu, el pro-jecte del qual venim a exposar ací sumària-ment.

La Capella de Santa Àgata és un preciósmonument del nostre període gòtic. No tenimací espai per a fer-ne la seva història, queserà escrita i publicada en son dia. Al fonsd'aquesta Capella dels Reis d'Aragó, lú haun retaule que és l'obra magna de JaumeHuguet. El senyor Pallejà, Director del Mu-seu de Santa Àgata, trobà a l'arxiu de laCasa Reial d'Aragó, el document, i és per talaquest retaule obra autenticada d'Huguet, en-comanada a Huguet per Pere de Portugal ipintada per a ésser col-locada en el mateixlloc que ocupa.

És, doncs, tant com una obra d'art de lesmés belles de la nostra pintura quatrecentista,una relíquia preciosa de la nostra història na-cional, i la Capella, alhora que joia arquitectò-nica i relíquia també, fa de reliquiari d'aquestretaule.

Per a fer-li honor, insuficient com és la Ca-pella, i poc a posta per a la installació de lesnostres colleccions pictòriques, hem cregut re-unir, entorn del retaule d'Huguet, en primerlloc, totes aquelles obres d'art sumptuari catalàque tenen aquest doble caràcter d'obres d'arti de relíquia històrica. Per exemple, el frontali el tern de Sant Jordi, els ornaments episco-pals del bisbe Urtg, els tapissos gòtics i renai-xement que procedents de la Casa de la Ciutatde Barcelona, hi han al Museu de la Ciuta-della, i encara, completant l'aspecte sumptuósdel conjunt que formarien aquests tapissos ipeces culminants de l'art sumptuari català, lasecció d'orfebreria catalana, amb la sèrie decreus i utensilis d'argent, esmalts, etc.

Voldríem que la Capella de Santa Àgatavingués a ésser a Barcelona una equivalència

del Museu de Cluny a París, i a tal efecte

hem sollicitat de l'Ajuntament l'ús de l'edifici

gòtic Palau de la família Padellàs, que des

del carrer de Mercaders s'ha traslladat a laPlaca del Rei i és anex al Museu de Santa

Àgata, per a installar en ell les nostres collec-

cions de ceràmica, que són importantíssimes, i

les de vidres catalans, que en aquell ambient

tindrien un marc molt apropiat a la seva belle-

sa i a la seva època.Quantitat considerable de ra j ois catalans

175

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

procedents de les cases enderrocades amb mo-tiu de l'obertura de la Via Laietana, que el Mu-seu recollí a mesura del enderroc dels edificis,que ara són a la reserva, podrien recobrir elsmurs de les sales de la Casa Padellàs, consti-tuint un marc apropiat a les peces de les vitrines,que s'obririen en el gruix dels murs: de talmanera que aquest Museu de Ceràmica i deVidres anex a la Capella on hi haurà la Sec-ció d'orfebreria, seria una installació veritable-ment modèlica i digna de la valor de les collec-cions que contindria.

Destinada la col.lecció de ferros a engros-sir la Col.lecció de Cau Ferrat de Sitjes i la deTeixits a constituir un Museu especial històricdel Teixit a Sant Cugat del Vallès, de lesquals parlarem en els vinents números, totes lescol.leccions d'art sumptuari català que avuiposseïm, restarien instal.lades a Santa Àgata ien I'anex del Palau Padellàs, que constituirienen el cor de la ciutat un dels més bells Museusd'Europa quant al quadre i al contingut.

Aquest projecte es portarà a realitat aviat.A canvi de l'ús de la Capella, la Junta deMuseus lia cedit a l'Estat, lloc a la plantabaixa del Museu de la Ciutadella, per a instalarel seu Museu Epigràfic, i un cop acabats elstreballs d'arranjament dels dits locals, que esporten a cap amb gran activitat, començaràel trasllat dels objectes, que ha de deixar labellíssima Capella, en situació d'esdevenir elMuseu projectat, que ací hem descrit.

En el cor de la Barcelona medieval, doncs,es va a establir aquest Museu que espereminaugurar pròximament, si, com desitgem, lapetició de l'ús de la casa Padellàs al Municipiés un fet.

JOAQUIM FOLCH I TORRES1)irector general dels Siuse ,s d'Art

JOSEP- MARIA TAMBURINIHa mort en la nostra ciutat el pintor Josep

-Maria Tamburini, que a Barcelona nasqué el4 de desembre de 1856. Alumne de l'Escolade Llotja, estudià tot seguit a París, a l'obra-dor de Bonnat; de París va passar a Roma,desitjós de conèixer els millors mestres de laterra d'on ell era originari. Nombrosíssimes sónles seves teles de tema infantil o femení, ales quals s'hi tenen d'adjuntar les seves com-

posicions de caràcter històric o novelesc, entrealtres El comte d'Urgell presoner dels partidarisde Ferran d'Aragó i Don Quixot preparant elbàlsam de Fierabràs. També va conrear eltema religiós: és el cas de les seves obres La1/erge de Maig, La Verge de Montserrat (aPedralbes) i, fins a cert punt, de Rosa místicai La fugida a Egipte, pintures aquestes dues

Josep-Maria Tamburini

últimes conservades al Museu d'Art Contem-porani de Barcelona. I àdhuc la pintura ico-

nogràfica, en el retrat, almenys, del poeta Ver-daguer, amb destí a la Galeria de CatalansI1•lustres de l'Ajuntament de Barcelona. Obtin-gué, per les seves obres, medalla d'argent al'Exposició Universal de Barcelona de 1888,segona medalla i premi extraordinari a l'Expo-sició també barcelonina de 1898 i premi a laNacional de Madrid deu anys més tard. Haviaestat, a Barcelona, Vocal de la Junta de Mu-seus, Consiliari segon de l'Acadèmia de BellesArts i professor de dibuix i pintura. Tamburinilia estat un pintor de rica matèria pictòrica id'una distinció remarcable. Passant per da-munt de la monotonia anecdòtica del modelque en els seus darrers anys molt especialmentes notava en les seves teles, cal analitzar l'estudi

176


J. M. Tamborini. — «Harmonies del bosc»

(Museu d'Art Contemporani, Barcelona)

mai per ell abandonat de les qualitats de lesrobes i de la matisació de la pell de les s°vesfigures i reconèixer el constant daler d'estudique palesen.

L'ESTAMPA CATALANA A LA

BIBLIOTECA DELS MUSEUS

FRANCESC FONTANALS I ROVIROSA,

GRAVADOR DE TRADUCCIÓ

I

Es lamentava Puiggarí, a les darreries delsegle passat, de l'oblit en què es tenia ací elnostre gravat i del menyspreu amb què eratractat més enllà de la frontera. Justificavencertament aquesta lamentació, d'una banda, lainexistència d'un mercat regulador, si així potdir-se, del preu de les estampes entre nosaltresi, de l'altra, la fallida de les temptatives d'in-tercanvi d'exemplars duplicats que hom ha

assajat amb els departaments de gravats del'estranger.

Eren, per això, molt comptats els colleccio-nistes d'estampes. Els més illustres foren Va-lentí Carderera i Jerònim Faraudo, les coldec-cions dels quals vingueren amb el temps aconstituir respectivament la base del Depar-tament de Gravats de la Biblioteca Nacionali del que forma part integrant de la Bibliotecadels nostres Museus d'Art.

D'aleshores ençà no ha canviat gaire l'estatde coses.

D'ací que, per la mancança de l'organitza-ci ó comercial al.ludida, les estampes del nostrepaís, rarament cotitzades encara avui a lessubhastes, són exemplars gairebé sense valora-ció determinada. No és, doncs, estrany que lesmés selectes, a judicar per les anotacions quees troben al revers d'algunes, fossin adquiridespels nostres col.leccionistes a preus talmentirrisoris.

Provingué en bona part d'aquesta mateixasituació anòmala, que en el camp del gravat

177


es limitessin els tractadistes a repetir sempre elsmateixos tòpics, ben a l'inrevés del que passaen les branques més importants de l'art i espe-cialment en els dominis de l'arqueologia, onles noves aportacions són constants.

I mentrestant, restava en el clos del gravatcatalà un cabal immens de materials sense

neguda dels nostres gravadors, que constitueixuna part no menyspreable del patrimoni cultu-ral de Catalunya, s'incorporarà definitivamenta la tradició vivent del nostre art.

Pel que a nosaltres toca, estimem un deuredonar a conèixer a poc a poc en aquestes pla-nes els gravadors d'escola catalana, simultà-

Fig. 1.—«La matrona del caduceu ». Primer assaig al burí que féu Fontanals,sota la direcció de Rafael Morghen. Florència, 1805

Mides: 239 .' 201 mm.

explotar, que debades semblava invitar alsnostres joves investigadors a emprendre unatasca reconstructiva, avui ja d'ajornament im-possible, imitant l'exemple del que es fa ac-tualment en altres països, on les publicacionsrelatives al gravat, com ja remarcàrem fa poctemps ací mateix, assoleixen un elevat percen-tatge en el moviment bibliogràfic general.

A to amb el ressorgir d'aquests dies histò-rics, si arriba a fer-se així, l'obra quasi desco-

niament amb els nostres dibuixants, en treballsmonogràfics força compendiats, per tal de noultrapassar els límits que imposa cl BUTLLETÍ.

Aquests treballs, un cop traslladada la Bi-blioteca a una dependència del Palau Nacio-nal de Montjuic, seguint la trajectòria delsMuseus, com a nascuda i crescuda que és alseu redós, es completaran amb l'organitzaciód'exposicions, també de caràcter monogràfic,on s'exhibirà, degudament agrupada i adequa-

178


lament installada, la totalitat de la produccióque dels nostres gravadors posseim.

Y Y Y

Pot judicar-se de la importància que, pera la història de la nostra estampa, té la col-lecció que guarda el Departament de Gravatsde la Biblioteca dels Museus, només que pa-rant esment en la mera relació nominativa delsprincipals gravadors d'escola catalana que hiestan representats, nascuts alguns d'ells foradel casal patri. Malgrat la seva aridesa, heu

-vos-la ací: Fra Francesc Domènech (en fac-símil) ; Francesc Via; Salvador Serdanya;Josep B. Villar; Josep Antoni Espinosa; Bru

-chon; Francesc Gazan; Vilaró; Maties Je-ner; Jaume Carreras; F. Clement; RaimondOlivet; Ventura Fornaguera; F. Nadal; FraJ. Relles ; Ignasi Pons; Rafael Riera; JoanMinguet; Miquel Sorelló; Teresa i Agustí Se-llent; Francesc, Antoni i Esteve Boix; IgnasiValls; Domènec i Teresa Pauner; Pere Costa;Lomelin; Josep A. Martí; Antoni Sabater;Fra Francesc de Barcelona; Fra Josep de laTorredembarra; Fra Albert Burguny; Josepde la Marca; Francesc Tramullas; Defehrt;Francesc Jordan; Blai Ametller; Joan i Fran-cesc Muntaner; Ventura Planella; Josep Co-romina; G. Folo; J. Masferrer; Àngel Fatjó;Santiago Maria Folch; Antoni Casas; Camil,Joan, Pau i Ramon Alabern; Gotard Gron-dona; Bernat Gallart; Joan i Domènec Es-truch; Joan Amills; Jaume Ferrer; JoaquimPi i Margall; E. Buxó; J. Serra; JoaquimFurnó; Antoni Roca; M. Sala; BartomeuMaura; N. Brangulí, etc.

Resten fora de la precedent relació, els gra-vadors pertanyents a l'escola valenciana, dife-renciada de la nostra per trets propis de sin-gular relleu, i, en canvi, hi figuren, com ésconsegüent, els gravadors de Mallorca, alsquals, per haver-se format sota la influènciadirecta de l'escola catalana, no era possibledeixar d'allistar-los -hi.

De la mateixa relació també són exclosos,per tal de no allargar-la excessivament, elsgravadors en fusta com Font, Bosch, Rovira,Guasp, Vallespir, Cantó, Noguera, Torner,Tauló, Samunta, Serra, Torres, etc.; els litò-grafs, com Gironella, Farreras, Gual, Colu-bí, etc., malgrat comptar -se entre elis artisteseximis com Onofre Alsamora, Francesc X.

Fig. 2.— « Sant Francesc de Paula». Fragment d'unaprova abans la lletra, segons Ribera. Treball premiat enel concurs celebrat al 1804 per l'Acadèmia de Sant

Carles, de València

Mides de l'exemplar: 182 ' 147 mm.

Parcerissa i Jaume Serra Gibert, i, finalment,el grup selecte dels aiguafortistes moderns, for-mat en bona part pels que han seguit la petjade Fortuny, el més gran aiguafortista de terreshispàniques després de Ribera i Goya.

Y Y

No creiem pas haver procedit amb lleuge-resa en afirmar que la tasca d'investigació re-lativa al gravat català està gairebé tota perfer.

Llevat d'uns quants articles als diccionarisde Cean Bermúdez i el seu continuador, elcomte de la Viñaza, i de les dades, molt su-màries, contingudes en el d'Elías de Molinsi a la Galería Biográfica d'Ossorio i Bernard,sols són d'esmentar alguns treballs de Puiggarí,l'iIiustre precursor de la moderna crítica d'arta Catalunya, i una sèrie d'assaigs sobre elsmés notables gravadors catalans, publicats perRaimond Casellas a la «Pàgina Artística»

de La Veu de Catalunya, que la mort del'autor estroncà. També es troben algunes in-dicacions útils sobre el gravat antic català,destinat a la ildustració del llibre, en les obres

deis nostres bibliòfils, com Massó i Torrents,

Miquel i Planas, Canivell, Toda, etc.Quant al gravat popular, que ha estat es-

tudiat més bé des del punt de vista folklòric

que des de l'iconogràfic, ha tingut encara més

179


Fig. 3.—«Un sant en actitud d'adoració». Prova d'estat de la planxa preparada a I'ai-guafort, on es transcriu una pintura original de Domenico Zampieri. París, 1803

Mides: 347 x 255 mm.

180

BUTLLETI DELS MUSEUS D ' ART DE BARCELONA

comptats investigadors. Ocupà el primer lloc

entre aquests mossèn Josep Gudiol, treballadormetòdic alhora que dotat d'insaciable curio-

sitat.Dol de constatar que els tractadistes estran-

gers es limiten a repetir les dades aportadespels autors esmentats, i un d'ells, Duplessis,historiador del gravat espanyol, no cita tansols a Fontanals, el gravador de personalitatrellevant de qui passem a ocupar-nos.

El present estudi, que té quasi l'abast d'unacte de reparació, no pretén més que ésser lainiciació modesta dels susdits treballs de caràc-ter monogràfic, inspirada en el desig de pro-pugnar l'enaltiment de la memòria de FrancescFontanals, pintor i gravador català, tan injus-tament preterit que la seva obra no lia estata penes estudiada, ni tan sols catalogada, nipotser, ço que és pitjor, salvada íntegrament.

Com a pintor, produí Fontanals molt poc isense que arribés a sobresortir. Resten lesseves pintures, entre les quals es compten al-gunes còpies, molt per dessota les seves es-tampes. No les esmentarem tan sols, puix queel nostre propòsit es redueix a l'examen de laseva producció com a aiguafo-tista-burinista,persuadits de què no és difícil de seleccio-nar-hi un valuós recull de peces selectes, reve-ladores d'una forta personalitat.

A l'època en què visqué Fontanals, en elcamp del gravat, com en totes les manifesta-cions de la cultura catalana, ens topem ambla influència preponderant que exercí la Juntade Comerç de Catalunya, instauradora del'ensenyament de l'art incisòria a l'Escola deLlotja, vingut per cert quan més aquest artllanguia.

El moviment de renovació que s'operà entotes les activitats del país durant la segonameitat del segle xvttl, gloriosament secundata Catalunya per l'esmentada Junta, tingué enels dominis del gravat al burí, dit vulgarmentclàssic, dos capdavanters insignes. L'un d'ells,Manuel Salvador Carmona, preclar deixeblede Dupuy, exercí a Madrid un vast guiatgedes de l'Acadèmia de Sant Ferran, i l'altre,Pere Pasqual Moles, primer director de lanostra Escola de Belles Arts, aplegà ací alseu entorn un nombrós concurs de deixebles

que continuà dignament la tradició dels Via,Minguet i Sorelló.

No va ocórrer d'igual manera amb l'aigua-fort, del qual pot ben dir -se que fins els tempsmoderns no ha tingut conreadors consciencio-sos a Catalunya. Els comptats aiguafortistesdel temps de Fontanals, comparats amb Llurscoetanis estrangers, especialment els italians,resten a un pla molt inferior. Els qui més ex-celliren, reduïen la tècnica de l'aiguafort, talcom havien fet els Tramullas, a la simple trans-cripció d'un disseny, sense sospitar tan solsl'abast creador dels recursos peculiars del pro-cediment.

Pel que pertoca a l'artista, bé que resten lesseves obres per a judicar-lo, és veritablementde doldre l'escassesa de les dades biogràfiquesque han arribat fins a nosaltres, malgrat no re-muntar-se la seva vida més enllà del llindarde l'època moderna.

Francesc Fontanals i Rovirosa, nascut a Vi-lanova i Geltrú, al 1777, cursà brillant-ment a l'Escola de les Nobles Arts els seusestudis de gravador, que perfeccionà després,durant el seu sojorn a Florència, en qualitatde pensionat per la Junta de Comerç, no pasper Ferran VII, com afirmen alguns autors.

Dels materials aplegats al nostre Departa-ment de Gravats, es dedueix que, a més d'unviatge d'estudi a París, va fer també unallarga estada amb idèntica finalitat a Dijon, laqual, tot i no ésser a penes esmentada, assenyalapotser el període de la seva vida en què donàel màxim rendiment de les seves activitats.

La tongada dijoniana deixaria una impres-sió profunda en el seu esperit, agullonat sensdubte pels abundosos elements d'estudi queoferia el museu de la ciutat, un dels més im-portants de França, i per la intensitat de lavida de relació que hi menava, segons deixaentreveure el lluït estol de persones cultes i

distingides que s'agruparen al seu voltant coma deixebles. Una estampa patriòtica, signadaper Fontanals, que reproduirem en un altre ar-ticle, desvirtua la presumpció, fundada en elseu perllongat sojorn a la ciutat borgonyesa,d'ésser suspecte d'afrancesament.

Durant tota la seva vida lluità sense comptaramb l'ajut oficial. La Calcografia Nacional

no afadigà els seus tòrculs amb cap de les

seves planxes.Els seus contemporanis també foren injus-

tos envers ell, com leo demostra el fet de no

181


MATER -^ CHKIS:Iï

i / sj

/LIni r/r,ii,

Fig. 4. — « Mater Christi». Transcripció d'una pintura de Mignard que dedicà Fontanals a la]unta de Comerç de Catalunya, com a deixeble de l'Escola de les Nobles Arts. Any 1802

Mides: 486 x 352 mm.

182


figurar la seva signatura en cap unitat de lesgrans sèries de la Bíblia, el Quixot, perso-natges espanyols illustres i altres de no menorimportància, editades al seu temps.

A l'any 1827, tombada ja la cinquantena,morí Fontanals a la nostra ciutat. En ocórrer

a existent a l'Acadèmia de Sant Carles, deValència; La Magdalena, com a guardadaen el Museu de Dijon; l'Apol al Parnàs i unaSanta Caterina. La primera de les esmentadesestampes fou reproduïda en l'àlbum que pu-blicà l'Associació Artístico-Arqueològica Bar-

Fig. 5. —«Santa Caterina ». Traducció d'una composició pictòrica de

Fr. Preciado, que dibuixà i gravà essent pensionat de la Junta deComerç de Catalunya. Any 1804

Mides: 226 :< 180 mm.

el seu traspàs, exercia el càrrec de sots -directorde l'Escola de Dibuix de Llotja.

Afegeixi's, encara, que el record de l'ar-tista i de la seva obra s'esvaí totalment en lamemòria de les gèneres que el succeïren.

x ^ ^

De la seva obra gravada sols citen els trac-tadistes el Cap de Sant Joan Baptista, com

celonesa, amb ocasió de l'Exposició de gravat

que celebrà ací l'any 1880, junt amb altresdels millors gravadors catalans com FrancescTramullas, Boix i Ametller. Els gravats de

Fontanals, que en nombre de tretze s'exhibiren

en la dita Exposició, venien assenyalats ambels números del 324 al 336 del Catàleg.

Ultra la majoria de les seves estampes,

entre les quals figuren bastants duplicats, pos-

183


Fig. 6.— «La Magdalena penedida». Dibuix de transcripció, original de Fontanals, d'unapintura de Rustico. Florència, 1807

Mides: 320 435 mm.

seeix la Biblioteca dels Museus diverses plan-xes d'aram gravades per Fontanals i llurs pro-ves coetànies i, a més, altres proves d'estat iabans la lletra, enriquides amb notes autògra-fes al marge, del mateix gravador, sumamentútils per a determinar el procés de la sevaproducció.

Ë.s sabut que aquestes proves, que obté elgravador per tal de determinar els avençosdel seu treball damunt la planxa, solen cotit-zar-se a preus molt alts per llur autenticitat in-negable, extrema raritat i sobretot per ésser,atès l'estat virginal de la planxa, la flor deltiratge.

Incorporat a la seva obra, com a comple-ment de debò inapreciable, hi ha també a lanostra collecció uns quants aiguaforts i algungravat al burí dels amafeurs que a Dijon tre-ballaren sota la seva direcció, on es reflectei-xen els dots nadius de Fontanals, no desna-turalitzats per influències d'escola, amb mésintensitat potser que en les seves pròpies es-tampes.

Quasi tots els gravats de la nostra collecció,

així els que signa Fon anals com els dels seusdeixebles, l'hi havien pertangut. Això explicaque la majoria d'ells es trobin en bon estat deconservació, mentre que bona part dels exem-plars antics aplegats pels nostres colleccionistes,solen estar maculats o tenir els marges retallatso doblegats, per haver estat encabits en marcscurts de mida.

Reproduïm en aquestes planes, a fi de do-cumentar gràficament el present treball, algu-nes de les bones estampes de Fontanals, dedi-cant a cada una d'elles uns breus mots decomentari. Únicament deixem de fer-ho ambles que intitulà El cap de Sant Joan Baptista,per haver-se publicat, com hem dit abans,en un dels àlbums editats per l'AssociacióArtístico-Arqueològica Barcelonesa, i Apol al

Parnàs, per no figurar en les nostres collec-cions.

La figura allegòrica que, per l'atribut quesosté amb la destra, anomenarem La matrona

del caduceu (fig. 1) , és una prova abans la

184

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ' /-RT DE BARCELONA

lletra de la primera planxa que obrí Fonta-

nals, dirigit personalment per Rafael Morghen,

el millor burinista del seu temps.

En aquesta planxa no tanca la figura dela matrona, tal com era llavors habitual, ambtrets massisses, ni construeix la draperia amb

talles revingudes de plumbosa feixuguesa. Lesprimeres talles, poc profundes i d'una perfectaregularitat, completades per contratalles més omenys espesseïdes, per tal de donar qualitatals negres, l'hi són suficients per a evitar 1'im-pressió de duresa, inherent als treballs al burí,

sense haver de recórrer a penes a l'endegamentpenible d'entretalles i línies de punts.

Hom pensa involuntàriament, davant aques-ta peça allegòrica, amb l'esmerado ahinco dequè ens parla Puiggarí, en referir-se a l'ex-cellència del seu treball com a burinista.

No cal dir que constitueix un document desingular significació per a l'estudi de la for-mació tècnica de Fontanals.

El Sant Francesc de Paula (fig. 2) és unfragment d'una prova d'estat, malauradamentprofanada per l'afegidura manuscrita de lallegenda.

Fou un gran encert de Fontanals, que de-lata sens dubte la plena maduresa de la sevapersonalitat com a gravador, escollir aquestapintura de Ribera, del més sa realisme, coma model per a transcriure, en lloc de seguirel camí més fressat de recórrer a les grans com-posicions pretensioses.

La planxa d'aram corresponent a aquestaestampa, que posseïm, és una veritable peçade museu.

La fidelitat íntima d'interpretació de santFrancesc, l'auster fundador, segons la concep-ció del gran pintor setabenc, col-loca a Fonta-nals al nivell dels bons gravadors de traducció.Sempre voluble, però, no perseverà en el camíemprès.

Palesa la magnífica prova d'estat que re-presenta la figura d'Un sant en actitud d'ado-ració (fig. 3) la bellesa de les preparacionsa l'aiguafort, a les quals no donaven alesho-res cap importància com a composició isolada,essent així que en el finissage, o sigui, en re-prendre la planxa al burí, que l'entenebria uni-formement, era quan les malmetien.

Aquestes proves que treien els gravadors

Fig. 7. - - « La Magdalena penedida ». Prova d'estat de la planxa preparada a l'aiguafort

Mides: 3310: 425 mm.

185


després de les dites preparacions, tenen quasila vivacitat d'un esbós i determinen els mo-ments veritablement creadors. Val a dir quel'eclecticisme de l'escola bolonyesa, de la qualDomenico Zampieri, autor de la composició,fou representant il.lustre, s'adaptava bé al seutemperament, decantat sempre a la recerca denous models.

En la prova que reproduim es conservaviva la tradició técnica de l'escola francesa

Pot figurar Fontanals molt dignament, peraquesta sola estampa, entre els millors grava-dors de Mignard, malgrat no el citin tan solsels biògrafs d'aquest, que esmenten, en canvi,elogiosament, altres intèrprets de mèrit igual,sinó inferior.

Santa Caterina (fig. 5) és una estampaclara, de bella factura cursiva. Els margesimmaculats de la que posseim acaben d'aug-mentar la seva valor.

Fig. 8. —«La Magdalena penedida». Prova definitiva

Mides: 310/. 425 mm.

del segle xuta, poc temps abans sobtadamentesfondrada.

No posseim la prova amb la lletra d'aquestaplanxa, de mèrit inferior, sens dubte, a lad'estat.

É.s una noble estampa de la millor tradició,mestrívolment dibuixada, Mater Christi (fig. 4)Remarquem, tot passant, que gràcies al DivíInfant, va estar representada arreu i semprela puerícia en el món del gravat.

Ametller, que compta en la seva obra unbell seguit de figures femenines, no hauriatranscrit millor la gràcia i suavitat de la pin-tura original.

Representa una damisel-la, fina de perfil,elegantment agençada i molt vistosa, la qualve a ésser com una mística flor de virginalpuresa fent eclosió en el marc d'una societatgalant.

Constitueix una prova remarcable aquestgravat del que podia haver fet Fontanais,que vivia en una època de transició, si s'haguésafranquit a temps dels prejudicis de l'escolamorgheniana, amb la qual en el fons estiguésempre en desacord.

Al dibuix original del propi Fontanais,d'extremada correcció, que transcriu la com

-posició pictòrica de Rustico La Magdalena

1 86


penedida (fig. 6) , és aplicable la dita dibuix

de gravador, que hom usava per tal de pon-derar aquella qualitat. Més que en la teatralMagdalena, de Boix, ressalta en aquest dis-

seny que la pecadora per amor ha acomplert

ja del tot el drama de la seva existència

terrena.

La prova d'estat obtinguda de la planxa

tractada a l'aiguafort (fig. 7) , a l'ensems que

ens revela la vigoria del talent artístic de Fon-tanals, ajuda a compendre el moment més im-portant en la gènesi de la transcripció.

A la prova definitiva (fig. 8) , en canvi, esti-mable per la seva discreció, l'excessiva unifor-mitat de factura que li dóna el burí, la per-judica. En contemplar-la, després d'haver

examinat la d'estat, hom rep la sensació d'una

obra deficientment resolta.

f Y Y

En termes de major brevetat encara, prosse-guirem en el vinent article l'examen d'altres

estampes selectes de l'oblidat artista vilanoví,que completarem amb una nota descriptiva dela resta que en posseim. Això ens permetrà

d'ocupar-nos amb major detenció de la tècnica

que emprà, i alhora de determinar més con-cretament la naturalesa de la influència queexercí sobre el nucli predilecte de deixebles,

abans reiteradament esmentat.

ESTEVE CLADELLAS13ibliotecari deis Museus d'Art

PINTURES DEL ,,MUSEO NA-CIONAL DE ARTE MODER-NO», AL MUSEU D'ART

CONTEMPORANI

El Patronat del Museo Nacional de ArteModerno, prengué l'acord de realitzar una re-installació del dit Museu i, amb tal motiu,

fer una tria de les obres d'art de la seva col-lecció i amb el sobrant servir les demandesque li eren fetes pels diferents museus d'altres

ciutats d'Espanya.

Al nostre Museu d'Art Contemporani enslea arribat també una col.lecció d'obres pictò-riques procedents del Museo Nacional de ArteModerno, de Madrid, i que aquest ha cedit enqualitat de dipòsit. Bona part d'aquestes obrestenen per a nosaltres un gran interès, car sónd'autors catalans i vénen a reforçar el nostreMuseu d'Art Contemporani, encara que jade tots ells en teníem bona representació.

Heus ací les obres arribades:

De Modest Urgell (1839-1920) : El tocd'oració. És una obra excellent deis primerstemps del mestre paisatgista, amb influències

encara de Martí i Alsina. E.s d'aquell tempsque, vingut de París, on tingué gran amistatamb Courbet, era envait per aquell sentimentromàntic literari que mantingué tota sa vidaamb els temes dels seus paisatges sentimentals

d'hora baixa, sense apartar-se per això, pie-tòricament, de la seva tècnica naturalista id'aquella escola catalana dels Rigalt i Martíi Alsina.

L'obra és pintada a l'oli i mideix 1'80 X1 '05 metres, amb marc de fusta daurat.

Una altra obra és de Ricard Urgell (1873-1924) . Aquest exceldent artista, mort a la ple-nitud del seu mestratge artístic, fou deixeble

del seu pare i d'Antoni Caba. Es dedicà pri-mer al paisatge i després a la figura, especial-ment a la plasmació dels interiors teatrals enel moment de l'espectacle, copsant amb grancertesa de visió el moviment i la llum artificial.Sentia, com ningú, el problema de la descom-posició de la llum, amb gran vigor tècnic iharmonia de colors. El nostre Museu d'Art

Contemporani posseeix un bon nombre d'obres

de Ricard Urgell, i sens dubte les millors.

L'obra s'anomena El teatre; mideix 0'95 y0'88 metres i s'assembla molt a Els ballets

russos al Liceu, propietat del Museu d'Art

Contemporani.

De l'eminent paisatgista català, mort fa

poc, Enric Galwey (1865-1931) , hi ha un

magnífic paisatge que mideix 100 X 0'80metres.

Malgrat la magnífica collecció que de Gal

-wey posseeix el nostre Museu, la nova apor-

tació té força interès. És de la segona època:

la dels grans núvols grassos i de verds frescos;

s'assembla un xic a un altre de la nostra col-

lecció (núm. 3) que es titula Després de la

tempesta.Una altra obra per a nosaltres interessant

187


ens envia el Museu, i és del gran dibuixant ipintor J. Li. Pellicer (1842-1901) . El nostrePellicer, en ocasió de fer els seus estudis aRoma, des de 1865 al 1867, traduí la cè-lebre frase irònica de Garibaldi: Zilto silenzioche passa la ronda, en un magnífic quadre al'oli, que féu sensació en aquella data perla manera enèrgica de la pintura. L'Estat vaquedar-se el quadre en una Exposició.

Al Museu d'Art Contemporani figura un

De Baldomer Galofre (1845-1902) , bi hauna obra de paisatge dels voltants de Roma,de verds brillants i frescos. A primera impres-sió, té tot l'aire d'una aquarella; mideix0'69 X 0'52 metres, amb marc daurat defusta.

Del pintor portuguès Roc Gameiro és unaaquareila retolada Rio dos masos. Mideix0'54 X 0`38, i amb passe-parlout 0'76 y^0'60 metres, i té marc de caoba.

J. LI. Pellicer. — « Zitto silenzio che passa la ronda »

sol quadre de Pellicer anomenat L'enterrainentd'un pobre. El que ara ingressa mideix1 '78 >( 1 `05 metres, amb marc de fustadaurat.

Del pintor Joan Cardona hi ha en el dipòsitUna gitana. És una pintura a l'oli que mideix1 `00 )< 0'80 metres. El nostre Museu posseeixja una altra obra de Cardona.

Del pintor J. Martí Garcés és un interiorque mideix 0'81 X 0'65 metres, amb marcdaurat i negre. D'aquest pintor no tenia elnostre Museu d'Art Contemporani, fins ara fapoc, cap obra; la primera va adquirir-se al'Exposició Internacional de 1929, i és uninterior isabelí. L'obra que ens envia el Museude Madrid és l'interior d'una biblioteca on hiha una figura femenina llegint.

D'un altre pintor portuguès, que signa Ra-quel, és una aquarel•la amb figures, d'excellentdibuix, com per a un treball d'illustració; ésuna escena de platja, mentre es fan putxinellis.Mideix l'aquarel•la 0'56 X 0'38, i amb passe-partout 0'75 X 0'57 metres.

Del pintor francès Jules Adler és una telaa l'oli que mideix 0'60 X 0'50 metres, ambmarc daurat. Es titula el quadre Le pon i de

Boulogne-sur-Mer.Del pintor valencià Ferrer Sicard és una

visió del port de València; mideix 0'80 )(0`65 metres.

Del Lloat pintor Josep Benlliure, ens envienun quadre que regalà l'autor a l'Estat i queanomena La vident. É.s una obra probablementdels temps que pintà els seus quadres d'assump-

188


Modest Urgell -- « El toc d'oració »

C. HSes. - -- «Marina»

189

BUTLLETÍ DELS MUSEUS "D 'ART DE BARCELONA

tes misteriosos, com El sàbat, que mideix1 '45 X 1 `35 metres, amb marc de fustanegre, daurat.

Finalment, s'inclouen al nostre dipòsit unasèrie d'estudis de marines i paisatges, del no-table pintor Carles Hàes. Aquest pintor, nascuta Brusselles en 1829 i mort a Madrid en 1898,visqué a Espanya molts anys. Fou mestre deMorera i Galícia, Aurelià de Beruete i Casimir

2. Tres apunts de paisatge, a l'oli, vistesd'Espanya i França, que mideixen 0'44 X0'33, 0'61 X 0'39 i 0'40 X 0'33 me-tres.

3. Quatre petits apunts de paisatge de di-verses regions, que inideixen 0'43 X 0`32,0'49 X 0'30, 0'41 X 0'32 i 0'39 X 027metres:

Ferrer Sicard. — «Visió del port de València»

Sainz. En morir, el Museo de Arte Moderno,de Madrid, li dedicà una sala (1900) , queés un testimoni de la seva vàlua. En el nostreMuseu d'Art Contemporani tenim ja un pai-satge retolat Montanyes d'Astúries, que és unatela excellent.

La sèrie consta de quatre tríptics, enqua-drats en motllures i passo-portouls daur ats, i enels quals hi ha les següents teles:

1. Tres marines (apunts) a l'oli, de lesplatges d'Astúries i Holanda, que mideixen0'6l X 0'38, 0'61 y< 0'39 i 0'59 X 0'38metres.

4. Altres quatre apunts, de paisatgesd'Espanya i Holanda, que mideixen 0'4l )(0'32, 0'38 X 0'28, 0'41 X 0'32 i 0'41 >(0'32 metres.

El conjunt de cada un dels tríptics Hàes,amb el marc comprès, mideix 2'25 X 0'67metres.

Aquestes són les obres que el Museo deArte Moderno, de Madrid, ha enviat a laJunta de Museus de Barcelona per a exposaren el Museu d'Art Contemporani.

ESTEVE BATLLEConservador del Museu d'Art Contemporani

190


ESGUARD RETROSPECTIU A

LES NOSTRES EXPOSICIONSD'ART

L'èxit assolit pels dos salons de pintura iescultura catalanes, suara inaugurats a la nos-tra ciutat, constitueix una avinentesa que cal

aprofitar, per a evocar el record d'exposicionspretèrites, que per llur nombre, modalitats iconcatenació cap estimar com a elements inte-grants d'una tradició vivent de L'art nostre,que té els seus inicis a la segona meitat de lacentúria passada.

Molt comptades foren les exposicions de ca-ràcter artístic celebrades a Barcelona, abansde l'Exposició Internacional de 1888, esdeve-niment extraordinari que marcà una fita me-morable en el desenvolupament de la vida dela nostra urbs.

Són dignes d'especial esment, entre aques-tes, la que s'improvisà, així almenys es fa cons-tar en la portada del seu catàleg, amb motiude la vinguda d'Isabel II, l'any 1860, i laintitulada Exposició Retrospectiva, molt no-table per cert, que organitzà l'Acadèmia Pro-vincial de Belles Arts l'any 1867.

Y•

En deixondar-se la ciutat, com d'un som-ni meravellós, de la fascinació que sobre ellaexercí aquell grandiós certamen, del qual calrecordar la Secció Arqueològica, es sentí deltot transformada.

De l'isolament provincià en què havia vis-cut, es llençà de sobte per la via de les novesvalors que, per la rapidesa de llur desfilada,no havia fet més que entreveure.

Així és que, després d'una exposició na-cional d'art organitzada pel nostre Ajunta-ment l'any 1891, celebrà amb succés creixent,sota el mateix patronatge, una sèrie d'exposi-cions biennals d'art, de caràcter internacional,a comptar de l'any 1892 fins el 1898.

Una particularitat remarcable, comuna aaquestes quatre exposicions amb què es cloguéel segle passat, fou el predomini que hi tin-gueren les arts industrials i decoratives. Sotael seu influx, molts joves artistes que donarenels primers passos en la vida als començos de

l'expandiment prodigiós de la ciutat, conven-çuts de la impossibilitat de resoldre el pro-blema de l'existència pel sol conreu de l'artpur, s'allistaren en les files del nombrós estold'artífexs modestos que han ennoblit les nos-tres vies, embellit els interiors de les nostresllars i, sobretot, desvetllat el sentiment delfactor estètic com a inseparable del viure ben-estant, que caracteritza la civilització mo-derna.

Durant el període de preparació de l'Ex-posició d'Art Antic, que es celebrà el 1902,una missió artístico-arqueològica oficial va re-córrer tots els indrets de Catalunya i aconseguíreunir un veritable tresor, format principal-ment per objectes d'art retirats del culte, queen ésser posats en valor, foren lliurats de larapacitat d'antiquaris i d'agents oficiososd'altres paisos de patrimoni artístic mésmigrat.

El seu catàleg, a tothora sol•licitat pelsgrans centres d'investigació artística, està ac-tualment esgotat. Una nova edició, amb lesesmenes i addicions que aconsellin els aven-ços fets en els estudis d'art medieval català,es fa indispensable, per tal de divulgar arreuel coneixement d'aquest inventan insubstituiblede les relíquies d'art que es conserven delsmillors temps de Catalunya.

A l'exposició de l'any 1907, la més impor-tant entre les d'abast internacional celebradesací, van acudir els grans mestres moderns enescultura, pintura i gravat. Pot dir-se que laseva influència batega encara en l'actual mo-viment artístic de la nostra terra.

Els noms de Rodin, Eduard Manet, Mo-net, Renoir, Sisley i Whistler que. figuren enel catàleg de la mateixa, entre molts altres desòlid prestigi, permeten judicar de la trans-cendència que tingué per a la formació deisnostres artistes. A la secció de gravat, tan no-drida com selecta, estaven representats peraiguaforts i puntes seques Brangwyn, East,Guthrie, Rackam, Solon, Pennell, Bracque-mond, Legrand, Legros, Ensor, Marechal iRassenfosse, de la majoria dels quals, gràciesa les adquisicions fetes per la Junta de Mu-seus, es guarden exemplars escollits a les car-petes del nostre Departament de gravats.

En 1910, es celebrà una notable exposicióde retrats i dibuixos, antics i moderns, laqual certament espera encara una rèplica a toamb els corrents artístics d'avui.

191


Aquest tipus d'exposició monogràfica, abase de la mútua col-laboració dels museus iels nostres artistes, no solament permet seguiren la seva total evolució una manifestació de-terminada de l'art, sinó que facilita, d'unabanda, que esdevingui més viva i eficient lafunció social que als museus pertoca i, d'altrabanda, que s'enllaci amb el passat la produc-ció dels artistes vivents.

La pruïja internacionalista de les exposi-cions oficials no minvava. La de l'any 191 1,d'aquest caràcter, segueix immediatament enimportància a la que es celebrà l'any 1907.

Una altra exposició d'art antic s'inauguràl'any 1912, la de creus d'argenteria catalanes,reveladora d'una riquesa insospitada. Aquestaexposició fou magistralment estudiada permossèn Gucliol en una monografia que reeditàla Junta de Museus.

En plena guerra europea, l'any 191 7, desit-jant França testimoniar la seva estima a Bar-celona, on tants amics comptava, organitzàl'exposició anomenada d'Art Francès, a laqual concorregueren els artistes més emi-nents de la nació veïna, i sobretot l'Estatfrancès amb exemplars escollits de les collec-cions oficials.

Encara per iniciativa de la Junta de Mu-seus, s'inaugurà l'any 1918 una nova exposi-ció, amb la cooperació de les entitats artístiqueslocals. En ella es pogué constatar que la vi-talitat creixent del nostre art no s'avenia jaamb les normes tradicionals de les velles ex-posicions.

Obeint a aquest criteri, es constituí l'any1919 una Junta Municipal d'Exposicionsd'Art, la qual de primer antuvi aprovà un re-glament, on es deixà gairebé íntegrament alsartistes la lliure iniciativa en la preparació deles exposicions dites de primavera, que anual-ment es celebraren, des de l'any 1919 al 1923.Fou evidentment un encert de la susdita Juntala destinació de sales especials als artistes mo-derns, ja traspassats, de personalitat destacada.Llur obra fou curosament examinada en mo-nografies especials que edità la Junta de Mu-seus. Martí Alsina i Vayreda foren estudiatsrespectivament per Joaquim Folch i Torres iRafael Benet, i per Feliu Elias, Benet Mer

-cadé i Simó Gómez.Aquesta puixança de l'art català féu sentir

la fretura de donar-lo a conèixer a l'estran-

ger. D'ací el trametiment col-lectiu de lesobres dels nostres artistes, que figuraren a lesexposicions de primavera dels anys 1921 11922, a Lisboa i Amsterdam respectivament,on s'exposaren.

Seria realment de doldre que aquest esforçd'irradiació de l'art català, millor diríem decoordinació, tan brillantment reeixit en aquestsdos assaigs, no fos renovat a hores d'ara, enquè en tots els ordres de l'activitat, i en elscamps intellectual i artístic tant com en qual

-sevol altre, impera l'intercanvi constant i espropendeix, de diferents maneres, a la univer-sal convivència humana.

El període infaust que s'obrí per a Cata-lunya l'any 1923, repercutí en el camp de lesnostres exposicions, que des d'aleshores queda-ren en suspens.

L'exhibició del nostre art a l'Exposició In-ternacional de 1929, mancada com estava del'assistència de l'espiritualitat de la terra, fouel clair de lune, com solen dir a la naciógermana, de les passades exposicions.

El nou règim, fent justícia a les aspiracionsde Catalunya, creà un ambient propici al res-sorgiment de les nostres exposicions, vivificadesper l'esperit pairal.

Les majors inquietuds dels dies trasbalsatsque vivim i l'evolució accelerada de la nostracultura artística han determinat l'aparició con-junta de les dues exposicions d'art que avuies celebren, on totes les tendències estan repre-sentades.

La Junta de Museus ha volgut honrar amb-dós salons, cedint -los-hi el sumptuós estatgedel Palau Nacional, de Montjuïc, i oferint al'ensems la cooperació entusiasta de l'entitati de cada un dels seus components.

Cal consignar, finalment, que totes les ex-posicions es celebraren al Palau de BellesArts o en altres edificis municipals i que detotes elles es van publicar catàlegs oficials illus-trats, el conjunt deis quals permet copsar avuiels esforços que han fet els representants delnostre poble, per a fer de Barcelona un veri-table fogar d'art.

E. C.

192

SYI^AGALERIES D'ART

ANTIGUITATSDECORACIÓ

G. HO MAR

1

EXPOSICIONS PERMAi D P ES-CULTURA 1 DIBUIXOS - Q Q URSSOBJECTES PER A PR[ ' 4ClO

CÉNTIMOSCorrer Diputacio, .(entre Passeig de Gràcia i Clarís)

Telèfon 18710 BARCELONA

CANUDA,Telèfon 1534'1BARCELONA

®a■ Pi iia cofeca

MARCS 1 GRAVAT$ESPÉC AL ‚o\11

Gaspar aa ^ida^sExposició per. I^millors paisaigí

Q ^ OdPasseig de Gracia,. ^2p CÉNTIMOS 04

BARCELONA

.•:, t. c l u ¡ C.VALENCIANO

ANTIGUITATS

ÉS EGÍALMwtp

•

DDly '^ 1D

2•o i,Ex'ccMOsPlaça dr `. ,. .hu, iO

( Abans Plaça Reial )

BARCELONA

VIDRIERS

VIDRIERESEMPLOMADES

Enric Granados, ° cTelèfon núm.725LoBARCELONA

%,,' A 1, A AIIARCIXIPV. GARCIA SIMON

EXPOSICIÓPERMANENTd'obres d'ArtModern deismillors artistes

çSYi^a1i^3tV

JMARCS - C ^Q 11TLLURES

fl ^;:

Rambla de s^^ c n.° 29

telèfon 15677

osep

Beltr á/n

PintorES ^_ ALh;^v_; 9a

^'^o cfx'ciMOs

urce onaCarrer ,Sarria, 98Tekfon n.° 79246

FUSTERIAEBENISTERIAMOBLES 1

DECORACIÓ

& Co::e i: a:ey i n

uL..Enric Gr.

NTelèfon 7.. `^.'BARCELONA

I::i s:: ®arreíSA

BOQUERIA, n.° 2( cantonada Rambla)

Telèfon 16647

L-J

1 a

SASTRERIA 1 CAS;Secció especial per a ,2nf cció

d'uniformes de tota mena

1' 1310110A 11 A IÁ

PINTURA DECORATIVA

11 yG Vv\

Mallorca, 0Telèfon 70.'`

Enric Tarraij:i\O!juié

FUSTEREspecialitzaten treballs per aMuseus i Exposicions

EMBALATGE 1 TRANSPORT DE TOTAMENA D'OBJECTES D'ART

'fioa

Consell de CentCF

Telèfon 14345 : BAk , :-à. NA

Filia ele K. V119901161E —-

MUNTATGE D'EXPOSI-CIONS, TRANSPORT 1

SEGUR D'OBRES

EMBALATGED'OBJECTES D'ART 1

MOBLES DE LUXE

CASA FUNDADAL'ANY 1880

r d

Tallers, n.° 66 : BARCELONA : Telèfon 15276

,'•istaBlcréa Cata!niia

VIDRIERES ARTÍSTIQUES GRAN PREMI

ició1 DE TOTES CLASSES Ba^rcelona,l 1929 cional

Central: Ronda de Sant Antoni, 56Telèfon n.° 22035

I. G. SHIX I SARRAL GERMS., 8. A. - PROPHNÇA, 219- BARCELONA

barcelona€¦ · jose1? llimona i bruguera representant de les entitats artistiques de barcelona...

Documents