BARCELONA CANALLA I SUBLIMExposició fotogràfi ca Imatges de José Antonio Sancho a Setba Zona d’Art Del 10 de maig al 30 de juny de 2011

Barcelona canalla i sublim és un projecte expositiu que es podrà visitar a Setba Zona d’Art entre el 10 de maig i el 30 de juny de 2011 i que té com a objectiu donar a

conèixer la realitat barcelonina entre els anys 1979 i 1999 mitjançant la fotografi a. Es tracta d’un seguit d’instantànies preses per José Antonio Sancho on es vol mostrar la

diversitat que regnava en una ciutat en plena

transformació, amb una fi nalitat artística

i divulgativa. Per aquesta raó, l’autor ha seleccionat 55 imatges realitzades al llarg de dues dècades on apareixen des de persones il·lustres i representatives de la vida cultural de Barcelona fi ns a gent anònima d’esferes socials diverses que posen de manifest l’estil de vida d’una societat plural i polaritzada. En paraules de l’autor, es vol “destacar la importància que aquestes persones han tingut per a la ciutat, mostrant els protagonistes d’una Barcelona en

efervescència cultural, però també marginal i diversa que conformen el canalla i el sublim, dos àmbits que en molts casos s’entrellacen”.

Aquestes fotografi es tenen un gran valor cultural i documental. En elles es poden trobar retrats de polítics, músics, actors o escriptors

com Eduardo Mendoza, Pasqual Maragall,

Sílvia Munt o Arata Isozaky... però també de

la gent que vivia en els suburbis urbans o

de la joventut que intentava, amb les seves

actituds, reivindicar la seva existència. Totes elles confi guren una crònica social molt extensa i rigorosa, en ocasions també divertida i surrealista, i són “una plataforma d’expressió i reivindicació de la individualitat i condició de cada personatge”, segons J. A. Sancho.

José Antonio Sancho es dedica a la fotografi a des de 1979 i va treballar per diversos mitjans de comunicació com La Vanguardia, Crònica, Lib i Telva, on va tenir ocasió de retratar personatges molt infl uents en la vida social i cultural, així com l’actualitat del moment, una època que ara se’ns presenta llunyana però que tenim l’ocasió de recuperar i treure a la llum amb aquest projecte que, sens dubte, indueix a la refl exió sobre un moment històric i una societat. “La fotografi a és un art capaç de transformar consciències; És il·lusió emmascarada de realitat que evidencia la

subjectivitat de la percepció humana i alhora té la virtut de suggerir quelcom real, alguna cosa que s’oculta en les formes” (J. A. Sancho).

El fotògraf autodidacta

En tot aquest projecte i la seva evolució ha tingut una importància fonamental l’experiència vital de l’autor. José Antonio Sancho va néixer el 1952 al carrer Comte Borrell de l’Eixample barceloní, però set anys més tard la seva família es va traslladar a un barri que s’acabava de construir a la perifèria de la ciutat.

Als 15 anys va començar a realitzar diferents treballs transitoris, però no va ser fi ns el 1979 quan va decidir dedicar-se en exclusivitat a la fotografi a. Ja feia temps que revelava els seus negatius, va muntar un laboratori en una de les habitacions de casa seva, va comprar llibres per perfeccionar la tècnica i va estudiar els clàssics. “Amb aquestes eines i una Minolta srT303b em vaig llançar al carrer. Era un món sense límits. Podia fotografi ar-se tot el que es veia i també part d’allò que era invisible”.

Es va interessar per l’entorn on havia crescut, per la poètica de les fàbriques, dels descampats i d’alguns aspectes de la marginalitat, però també assistia a concerts i a exposicions, intentant retratar, al mateix temps, les persones rellevants de la cultura en aquell moment. “Sempre m’he sentit atret per aquesta dualitat. Una ajuda a comprendre l’altra”.

La premsa i el reportatge

Els seus primers treballs a premsa van ser amb en Jaume Morer de Llorens. Amb ell va col·laborar en diversos mitjans de prestigi, va fer retrats de personatges coneguts i reportatges d’actualitat, entre ells el del primer nadó proveta de l’Estat Espanyol.

Més endavant, va treballar amb el crític de música Miquel Queralt, amb qui va fer nombroses entrevistes, va cobrir, principalment, concerts i va arribar a ser director de fotografi a d’una revista dedicada a la cultura i els espectacles. En aquest període també va realitzar encàrrecs per vàries discogràfi ques, que necessitaven fotografi es promocionals i portades de discos. Fins a l’actualitat, ha compaginat premsa, fotografi a publicitària i realització d’exposicions. Una de les últimes mostres fotogràfi ques ha estat Cavernarios, a la Casa Elizalde de Barcelona.

Filosofi a de l’exposició

Darrere de cada imatge hi ha la voluntat de copsar l’essència de la realitat d’aquelles persones, d’aquella ciutat i d’aquella època. En els retrats s’intenta captar la personalitat i l’estatus social de cada personatge, per la qual cosa es feia servir el fons on s’ubicava les persones com a font d’informació. En aquests no hi ha crítica, només intenció de transmetre les impressions que produïen aquelles persones i permetre a l’espectador fer les seves pròpies

interpretacions. D’altra banda, amb els reportatges fets al carrer a gent anònima, a més de l’anterior, procurava que la fotografi a fos una plataforma on poguessin expressar-se i dignifi car la seva condició.

En unir en un mateix llibre realitats molt variades es pretén destacar el pluralisme de la ciutat de Barcelona durant els anys 80 i 90, així com també destacar la importància que les persones fotografi ades han tingut per la ciutat.

“Les circumstàncies que han rodejat la meva vida m’han donat l’oportunitat de fer aquest treball des d’un lloc que considero privilegiat” (J. A. Sancho).

Relació de fotografi es

1. Eduardo Mendoza, 19912. Josep Maria Subirachs, 19873. Arata Isozaki, 19914. Julián Hernández i Iremar, 19985. Final de ciutat, 19856. Pasqual Maragall, 19847. Javier Mariscal, 19848. Sílvia Munt, 19889. Nacho Vidal i Alberto García Alix, 1998

Per a més informació, fotografi as i gestió d’entrevistes

Àngela GarciaResponsable de premsa

angelagarcia@art-barcelona.catMòbil 671 860 561 / 606 009 827