Bambú LectorQuadern del professor

Presentació

La rellevància que ha pres en els darrers anys la competència lectora en els nivells educatius superiors, amb proves de control com PIRLS i PISA, fa que hagi de tenir protagonisme en l’activitat educativa des dels primers nivells.

D’altra banda, els canvis socials, econòmics i culturals determinen que la competència lectora comporti pro-cessos més complexos que la mera descodificació i comprensió literal dels missatges. Esdevé necessari, doncs, emprendre la tasca d’una manera sistemàtica des de les primeres etapes del procés formatiu dels alumnes. El quadern que teniu a les mans ofereix tot de materials que poden servir de recolzament a aquesta finalitat.

• En primer lloc, en el PROGRAMA DEL PLA LECTOR presentem les preguntes més interessants que cal fer-se a l’hora d’emprendre un pla lector de centre, i proposem un seguit de títols adaptats als diferents nivells educatius de Primària. També hi fem constar, en els quadres corresponents, el treball de valors específics en cada lectura.

• L’apartat EL MEU PLA LECTOR és un espai que s’ofereix al professor perquè hi organitzi la seva pròpia pro-gramació de lectures. En aquest espai hi ha, a més, un calendari de dates significades i espai per programar activitats en relació amb aquestes dates. Per a les activitats, remetem a la nostra web (www.bambulector.com), que conté textos relacionats amb els diversos temes i adaptats als diferents nivells. Els valors que es treballin també es poden reflectir en aquest quadre.

• A CREIXEM LLEGINT trobem sis apartats que es corresponen als sis cursos de Primària. En cada un s’hi inclou una prova de comprensió lectora per a cada trimestre. Les proves es fan a partir de textos de dificultat diversa extrets de les obres proposades per al curs. Permeten, així, presentar l’obra que es treballarà durant el trimestre, valorar les habilitats de l’alumne en començar cada avaluació i analitzar-ne l’avenç al llarg del curs.

En aquestes proves es tenen en compte –tot i que simplificats– els processos que l’informe PIRLS detalla com a bà-sics en l’adquisició de la competència lectora. Per facilitar-ne la claredat, a cada procés se li ha assignat un color:

Obtenció d’informació explícita

Deducció d’informació implícita

Comprensió i interpretació del text

Anàlisi i avaluació del text

Amb l’objectiu de facilitar la tasca avaluadora, cada procés s’ha organitzat en un seguit de tasques concretes que l’alumne ha de saber fer en cada curs.

• A FEM EL DIAGNÒSTIC, els resultats obtinguts en les proves de diagnòstic es poden incloure en les taules que s’ofereixen a les pàgines 80-97.

• A SEGUIMENT DE LES LECTURES hi ha una taula per a cada avaluació, en la qual es consignen els quatre processos que entren en joc en l’adquisició de la competència lectora. El docent hi pot anar anotant els aspec-tes més significatius en el procés de cada alumne.

• Per acabar, a ACTIVITATS D’ANIMACIÓ A LA LECTURA, es proposen actuacions de diferents menes (adap-tades a cada nivell) però amb una mateixa finalitat: fer de la lectura un procés viu, atractiu, una font de plaer i d’enriquiment personal i un instrument d’aproximació als altres.

ANNA SOBLECHERO MAROTO

Programa del pla lector

�

1. Algunes preguntes importants..

1.1 Què és un pla lector?

És un projecte de treball que, dins del centre educatiu, persegueix millorar la competència lectora dels alumnes en situacions diverses (vida acadèmica, professional, privada i pública).

Qui participa en un pla lector?El pla lector ha d’implicar diversos departaments, els quals ho han de preveure així en les seves programacions didàctiques. Hauran de fer propostes de lectures i orientacions metodològiques, i hauran de dedicar-hi un temps en el desenvolupament de la seva activitat. La biblioteca serà un altre dels protagonistes dinamitzadors del pla.

Amb quins materials?Davant la nova manera de concebre la competència lectora, es fa necessari utilitzar textos de tipus, temes i con-textos molt diversos.

1.2 Què s’entén per competència lectora?

Els canvis socials, econòmics i culturals determinen que la competència lectora comporti processos més complexos que la simple descodificació i comprensió literal dels missatges. L’estudi PIRLS ho defineix de la manera següent:

Habilitat per comprendre i utilitzar les formes lingüístiques requerides per la societat i/o valorades per l’individu. Els lectors de poca edat són capaços de construir significats a partir d’una varietat de textos. Llegeixen per aprendre, per participar en les comunitats de lectors de l’àmbit escolar i de la vida quotidiana, i per gaudir de manera individual.

PIRLS, 2006. Estudi internacional de Progrés en Comprensió Lectora

1.3 Què és el PIRLS?

És un Estudi Internacional de Progrés en Comprensió Lectora. S’aplica cada cinc anys i ofereix dades comparatives a escala internacional sobre la competència lectora dels alumnes de quart de Primària.

1.4 Quines «pistes» ens pot aportar el PIRLS en la nostra tasca?

A Defineix els quatre processos que els alumnes han de fer per entendre un text:

1. Obtenció d’informació explícita: l’alumne ha d’anar identificant informació rellevant per a l’objectiu es-pecífic de la lectura.

2. Deducció d’informació implícita: l’alumne ha de connectar dos o més fragments d’informació, deduir-ne dades, propòsits…

3. Comprensió i interpretació del text: el lector ha d’interpretar el text més enllà del significat concret de les oracions.

4. Anàlisi i avaluació del text: el lector ha d’anar perfilant una valoració crítica del contingut i de la forma del text.

7

En l’Estudi, els processos estan pensats per a alumnes de 4t de Primària, però poden constituir una ajuda important –fent-ne l’adaptació corresponent– a l’hora de treballar a tots els nivells.

B Defineix els dos propòsits de la lectura en els alumnes de poca edat i la mena de textos que s’associa a cadascun:

lectura per a ús i gaudi personal lectura per a l’aprenentatge

lectura de ficció textos instructius

C Descriu els formats de preguntes que es poden plantejar:

1. Preguntes d’elecció múltiple: s’hi ofereixen quatre opcions de resposta de les quals només una és correcta. 2. Preguntes de resposta construïda: els alumnes han de redactar la resposta.

D Defineix les finalitat essencials en el procés d’ensenyament:

1. Proporcionar una destresa lectora en els alumnes que, en la mesura del que sigui possible, satisfaci les expe-riències lectores que l’acompanyaran al llarg de la vida i en els diversos contextos.

2. Permetre que l’alumne explori situacions i sentiments amb què encara no s’ha trobat. 3. Entendre, poc a poc, com és el món i com ha estat, i per què les coses funcionen com funcionen.

1.5 Com contribueix el projecte Bambú Lector Primària a la consecució de tot això?

1. Recolzant el procés d’ensenyament amb un conjunt de materials que conceben la competència lectora en el nou sentit especificat.

2. Treballant la lectura en el seu doble sentit de gaudi i de font d’obtenció d’informació, amb textos de natura-lesa diversa (textos de ficció, textos informatius…).

3. Oferint una planificació completa de les lectures en aquesta etapa. 4. Acompanyant les lectures amb material de treball complementari creat a partir del coneixement dels diversos

processos implicats en la lectura. 5. Aportant instruments per al diagnòstic, seguiment i avaluació dels aprenentatges. 6. Donant a la lectura una dimensió també social, afavorint les activitats en comunitats de lectors, cosa que pot

ser molt útil per ajudar els alumnes a comprendre i apreciar els textos. 7. Presentant l’aprenentatge lector com un procés llarg, una aventura, que obre els ulls al món; i això des dels

primers assoliments, merament instrumentals, fins a la consecució de la maduresa lectora que pot acompa-nyar durant tota la vida.

8

2. Marc de referència per a l’elaboració d’un pla lector..

2.1 El Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Primària

A l’article 8, dedicat a les competències bàsiques, de l’ordenació curricular de l’Educació Primària de la Generalitat de Catalunya, apareix la lectura com a element bàsic de la reforma educativa.

Article 8.5. La lectura és un factor fonamental per al desenvolupament de les competències bàsiques i ha d’estar inclosa en el desenvolupament de totes les àrees. Els centres, en organitzar la seva tasca docent, han de garantir la mitjana mínima de 30 minuts diaris destinats a la lectura.

En el Decret s’estableixen també les competències bàsiques, posant l’accent, així, en els aprenentatges que es consideren imprescindibles. Aquestes competències també es poden tenir en compte i treballar en el pla lector:

COMPETèNCIES bàSIQUES

comunicatives 1. Comunicativa lingüística i audiovisual 2. Artística i culturalmetodològiques 1. Tractament de la informació i competència digital 2. Matemàtica 3. Aprendre a aprendre

personals 1. Autonomia i iniciativa personalconviure i habilitats del món 1. Coneixement i interacció amb el món físic 2. Social i ciutadana

2.2 Les avaluacions de diagnòstic en competència Comunicativa lingüística

Les avaluacions de diagnòstic en competència Comunicativa lingüística de la nostra comunitat autònoma ofereixen resultats negatius pel que fa a la competència lectora de l’alumnat. Per això es fa evident la necessitat de treballar el tema en un pla lector, com també les dues novetats que incorporaran les futures avaluacions:

• Lectura en àudio: escoltar un àudio i ser capaç de recuperar informació, interpretar el text i reflexionar sobre la forma i el contingut.

• Lectura a Internet: llegir diferents tipus de text a Internet (continus i discontinus), com formularis, anuncis, gràfics, diagrames i mapes, i ser capaç de recuperar informació, interpretar el text i reflexionar sobre la forma i el contingut.

TEXTOS

Textos continusdescripciónarracióexposicióargumentacióinstruccions

Textos discontinusformularisanuncisgràficsdiagramesmapes

9

3. Bambú Lector, la teva elecció..

Amb la finalitat de…

➜ desenvolupar la competència lectora,➜ promoure la lectura des de tots els departaments didàctics i tutories, ➜ enriquir el lèxic,➜ fomentar la imaginació,➜ desenvolupar la creativitat,➜ educar en valors,➜ transmetre el plaer de la lectura,➜ i millorar els resultats de les avaluacions internes del centre i de les diferents proves externes de

diagnòstic en competències,

l’Editorial Casals t’ofereix un conjunt d’objectius, de metodologies i d’estratègies per implantar un pla de foment de la lectura en el teu centre: bAMbÚ LECTOR.

Consta dels materials següents:

■ Carpeta anual per a l’alumne

Per a cada curs de Primària s’ofereix una carpeta que conté:• tres llibres, un per trimestre• una fitxa d’animació a la lectura per a cada llibre

■ Quadern del professor

■ www.bambulector.com

Un espai per ajudar-te a dur a terme el teu pla lector de centre, mostrar-te la nostra selecció de lectures per a Pri-mària i accedir a les activitats TIC associades a cada llibre de la carpeta de l’alumne.

serveis per desenvolupar el pla lector en el teu centre

buscador de llibres per: • títol, autor o paraula

clau• gènere literari• valors• edat• col·lecció

catàlegs de les col·leccions de literatura

itineraris de lectures per a Primària

10

3.1 La carpeta anual per a l’alumne: cicle inicial

Bambú Lector ofereix una programació de lectures organitzada en gèneres literaris i educació en valors.

Carpeta bambú Lector 1r Primària

Trimestre: 3rTítol: L’anell de la NurEditorial: bambúCol·lecció: Primers LectorsGènere: Conte literari encadenatEducació en valors: Cooperació

Trimestre: 1r Títol: El pastor mentiderEditorial: CombelCol·lecció: Cavall volador clàssicGènere: Conte tradicionalEducació en valors: Sinceritat

Trimestre: 2nTítol: El petit dofíEditorial: CombelCol·lecció: I tu qui ets?Gènere: No ficcióEducació en valors: Educació mediambiental

Trimestre: 3rTítol: No em dic Caputxeta!Editorial: bambúCol·lecció: Primers LectorsGènere: Conte literari humorísticEducació en valors: Família

Trimestre: 1rTítol: La reina Rodamón a la XinaEditorial: CombelCol·lecció: Cavall viatgerGènere: Relat de viatgesEducació en valors: Diversitat cultural

Trimestre: 2nTítol: La granotaEditorial: Combel Col·lecció: I tu qui ets?Gènere: No ficcióEducació en valors: Educació mediambiental

Carpeta bambú Lector 2n Primària

11

3.2 La carpeta anual per a l’alumne: cicle mitjà

Bambú Lector ofereix una programació de lectures organitzades en gèneres literaris i educació en valors.

Trimestre: 3r Títol: La duanaEditorial: bambúCol·lecció: Joves LectorsGènere: Conte literari filosòficEducació en valors: Tolerància

Trimestre: 1rTítol: PerseuEditorial: Combel Col·lecció: Cavall mitològicGènere: Relat mitològicEducació en valors: Valentia

Trimestre: 2nTítol: La Laia i el ventEditorial: bambúCol·lecció: Primers LectorsGènere: Relat fantàsticEducació en valors: Integració

Trimestre: 3rTítol: Contes verticalsEditorial: bambúCol·lecció: Joves LectorsGènere: Conte literari humorísticEducació en valors: Conservació del patrimoni cultural

Trimestre: 1r Títol: Els secrets del tauróEditorial: CombelCol·lecció: Els secrets de…Gènere: No ficcióEducació en valors: Educació mediambiental

Trimestre: 2nTítol: Formidable!Editorial: bambúCol·lecció: Joves LectorsGènere: Relat breu d’aventuresEducació en valors: Confiança

Carpeta bambú Lector 3r Primària

Carpeta bambú Lector 4t Primària

12

3.3 La carpeta anual per a l’alumne: cicle superior

Bambú Lector ofereix una programació de lectures organitzada en gèneres literaris i educació en valors.

Trimestre: 3rTítol: La nena novaEditorial: bambúCol·lecció: Grans LectorsGènere: Novel·la realistaEducació en valors: Lleialtat

Trimestre: 1rTítol: Les set cases del ButiEditorial: bambúCol·lecció: Joves LectorsGènere: Novel·la d’aventuresEducació en valors: Superació

Trimestre: 2nTítol: La gran aventuraEditorial: bambúCol·lecció: Joves LectorsGènere: Novel·la fantàsticaEducació en valors: Cooperació

Trimestre: 3rTítol: En perill de mortEditorial: bambúCol·lecció: DescobridorsGènere: Novel·la històricaEducació en valors: Educació ambiental

Trimestre: 1rTítol: El misteri del carrer de les Glicines Editorial: bambúCol·lecció: Grans LectorsGènere: Novel·la de misteriEducació en valors: No a la violència

Trimestre: 2nTítol: Sota la sorra d’EgipteEditorial: bambúCol·lecció: DescobridorsGènere: Novel·la històricaEducació en valors: Conservació del patrimoni cultural

Carpeta bambú Lector 5è Primària

Carpeta bambú Lector 6è Primària

13

3.4 La teva pròpia selecció de lectures

Si vols fer tu mateix la selecció de les lectures, t’oferim diverses col·leccions de literatura infantil i juvenil: les col·leccions de Combel i les col·leccions de Bambú.

3.4.1 Les col·leccions de Combel de literatura

www.combeleditorial.com

El Cavall Volador Clàssic TROTLa bella dorment La vella del bosc La Ventafocs Blancaneu Els cignes salvatgesLa sirenetaLes maduixes La castanyeraEl petit avetLa cigala i la formiga

El Cavall Volador Clàssic GALOPEls músics de BremenEl lleó i el ratolíEls follets sabatersCom la salEl soldadet de plomEl flautista d’Hamelín El vestit nou de l’emperadorEl rei de les AigüesEl pastor mentiderLa princesa i el pèsol

Cavall volador. Sèrie GALOP Bona nit, Genís Uns ratolins empipadors Un banc al solet El robot Perot Sorra a les sabates L’ogre pudent Un bon costum L’ Aquilí pinta un núvol

i un camaleó Selena, Seleeena! La lluna contenta Com un mitjó Cèlia, l’estrella marina El cranc ermità La Bet perd la banda

El Cavall viatgerLa reina Rodamón a la Xina La reina Rodamón a Rússia La reina Rodamón al Marroc La reina Rodamón a l’Equador

El Cavall mitològic La història de Teseu Els viatges de Perseu Prometeu Els Argonautes

I tu, qui ets? Animals El poltreEl gatetLa marietaLa petita girafaEl petit tigreEl petit dofíEl petit goril·laEl petit esquirolEl petit pingüíLa granota

Fauna en perill La tortuga La salamandra

Els secrets de…Els secrets del dracEls secrets del mamut Els secrets del tauró

14

3.4.2 Les col·leccions de bambú de literatura

www.editorialbambu.com

Primers lectorsNo em dic Caputxeta! Clida i Sirú En Jan Pol fa de detectiu En Galceran i les marietes El rei d’en Set L’anell de la Nur On dormen els estels? La casa d’en Ramon Petit Papu En Jan Pol té un cas La bruixa Conxorxa

Joves lectorsEl somni de l’Andrea i altres contes El meu supercamió Les set cases del Buti La duana Formidable! La gran aventura

Grans lectors(selecció de títols)La nena nova El misteri del carrer de les Glicines

Descobridors(selecció de títols)En perill de mort Sota la sorra d’Egipte

A www.bambulector.com trobaràs tots els títols de les nostres col·leccions organitzats per:• Edat recomanada• Gènere literari• Educació en valors

15

3.5 Les fitxes d’animació a la lectura

La comprensió lectora s’emprèn tenint en compte dues qüestions:• La seqüència temporal de la lectura: Abans de llegir, Mentre llegim i Després de llegir • Els processos de comprensió lectora de PIRLS: a Obtenció d’informació explícita b Deducció d’informació implícita c Comprensió i interpretació del text d Anàlisi i avaluació del text

Al final de la fitxa d’animació a la lectura, es presenta una Fitxa del llibre que s’ha llegit per completar-ho amb els aspectes tècnics i argumentals més importants.

El solucionari de les fitxes d’animació a la lectura està disponible a www.bambulector.com. S’hi ha de buscar el llibre i desplegar el material que hi ha.

Al final del document del solucionari, trobareu una relació d’activitats TIC que hi ha sobre el llibre a www.bambulector.com > Primària > Som descobridors > Som navegants > Som exploradors

Abans de llegir

Mentre llegim

Després de llegir

SOLUCIONARI

Fitxa del llibre

1�

3.6 El quadern del professor

Material de recolzament al professor que ofereix…

El meu pla lectorEspai per organitzar la programació de lectures en cada grup.

Creixem llegintTextos per fer una prova de comprensió lectora en cada trimestre, que permeten presentar l’obra que llegiran durant el trimestre, valorar les habilitats de l’alumne en començar cada trimestre i analitzar-ne l’avenç al llarg del curs.

Proves que tenen presents els proces-sos que l’informe PIRLS detalla com a bàsics en l’adquisició de la competèn-cia lectora.

• Obtenció d’informació explícita• Deducció d’informació implícita• Comprensió i interpretació

del text• Anàlisi i avaluació del text

17

Fem el diagnòsticTaules amb indicadors d’avaluació per a les proves de comprensió lectora de cada trimestre.

Seguiment de les lecturesTaules amb indicadors d’avaluació per a les lectures que s’ha fet de la carpeta de l’alumne.

Activitats d’animació a la lecturaActuacions de diferent mena adreçades a dinamitzar els processos d’adquisició de la competència lectora.

18

3.7 La web de Bambú Lector: www.bambulector.com

A la nostra web t’oferim…

1 Diagnòstic de la situació del centre educatiu en relació amb les diferents dimensions im-plicades en el procés lector.

2 Identificació dels objectius generals del pla i determinació de les diferents àrees de res-ponsabilitat en el desenvolupament de l’hàbit lector i de la competència lectora.

3 Anàlisi de la competència lectora: què és llegir, finalitats de la lectura, tipologies textuals…

4 Incorporació de les dimensions d’avaluació de lectures del PIRLS i PISA en la competèn-cia lectora.

5 Previsió de materials i de recursos.6 Processos i procediments d’avaluació.

2 Versió en PDF del Quadern del professor amb activitats diverses de recolzament per al foment de la lectura.

www.bambulector.com > Quadern del professor

3 Una programació per a l’assignatura dedicada a l’atenció educativa, alternativa a la religió, amb lectures que desenvolupin la capacitat de com-prensió des de totes les àrees del currículum.

www.bambulector.com > Atenció educativa

1 Un marc teòric d’actuació als centres (PGA, Programació General Anual del Centre) per tre-ballar la comprensió lectora, i l’expressió oral i escrita de totes les àrees del currículum.

www.bambulector.com > Què és un pla lector?

19

6 Activitats associades a les fitxes d’animació a la lectura dels llibres de la carpeta de l’alumne per treballar les TIC.

www.bambulector.com > Primària > Activitats TIC > Som descobridors > El pastor mentider

4 Taules amb ítems de lectura per a l’avaluació de les lectures i informes per als pares, en for-mat PDF i Word (perquè puguis adaptar les tau-les a les teves necessitats).

www.bambulector.com > Avaluació

5 Servei d’assessoria on line per orientar-te so-bre la creació del pla lector del teu centre, sug-gerir-te lectures, traçar itineraris de lectures, ofe-rir activitats i compartir estratègies per afavorir la lectura a l’aula i al teu centre escolar, orientar sobre l’ús de la biblioteca no només com un es-pai de lectura sinó com un espai cultural…

www.bambulector.com > Assessoria

Activitats TIC Primària

Cicle inicial: Som descobridorsCicle mitjà: Som navegantsCicle superior: Som exploradors

20

3.8 Les activitats multimèdia de www.bambulector.com

Les TIC es treballen en el projecte Bambú Lector a partir de les lectures que hi ha a les carpetes dels alumnes. Són activitats que transcendeixen les lectures i estableixen relacions amb l’entorn, i amb les diferents disciplines i cultu-res. En cada cicle es presenten seqüenciades de la manera següent:

■ CICLE INICIAL: SOM DESCObRIDORS L’informe PIRLS circumscriu el context d’aprenentatge de la competència lectora dels primers lectors en tres

àmbits: a casa, a l’aula i a l’escola; i a dos propòsits: el plaer de llegir i la informació; és a dir, les emocions i el coneixement. En afegir les TIC a un pla lector podem visitar virtualment els diversos àmbits, i és així com es fa a Bambú Lector a través dels apartats:

• La lectura Audició d’un fragment del llibre que llegeix l’alumne

i, quan és pertinent, d’algun conte complet relacionat amb el llibre.

• L’auditori Audició d’una peça musical, generalment clàssica, re-

lacionada amb el llibre, i lectura d’informació prèvia sobre l’obra musical i l’autor.

• L’àlbum Reportatge fotogràfic relacionat amb el tema del lli-

bre.

• El cinema Fragments de pel·lícules o documentals relacionats amb el llibre.

• Per descobrir Endevinalla o joc per treballar el tema del llibre o els valors que representa.

• Links Primer contacte amb la web: pàgines relacionades amb la lectura, especialment seleccionades atenent a la

facilitat de navegació, l’estabilitat i la seguretat.

■ CICLE MITJà: SOM NAVEGANTS Amb la finalitat que els alumnes es mostrin més actius a l’hora de treballar les TIC, els apartats següents

combinen l’ús d’eines (diccionaris, mapes, plànols…) i de continguts (pàgines web d’institucions, d’autors, d’associacions…). L’accés a diferents pàgines web permet llegir i analitzar una gran varietat de textos i de for-mats (continus i discontinus, audicions, vídeos…). Les activitats TIC responen als apartats següents:

• Al peu de la lletra Treball d’algun aspecte literal concret i rellevant en el llibre o en les biografies dels autors; s’hi introdueix, per

exemple, l’ús del diccionari en línia i de les pàgines web dels autors.

• Àudio Audició d’una peça musical o text, i lectura d’informació prèvia sobre això per establir relacions amb el llibre.

21

• Zoom Treball d’aspectes concrets del llibre a través de la imat-

ge: il·lustracions del llibre mateix o fotografies que hi tinguin relació en forma de reportatge o localitzades a la web.

• L’atles Localització en buscadors de mapes de llocs geo-

gràfics citats en el llibre.

• Per descobrir Espai per descobrir, a través de disciplines com el ci-

nema, l’art…, altres maneres de tractar el tema de la lectura i/o veure la vigència que té actualment.

• + pàgines web Espai per afegir pàgines web relacionades amb el contingut del llibre o amb els autors.

■ CICLE SUPERIOR: SOM EXPLORADORS La lectura, a més de ser una experiència individual enriquidora, ha de ser una eina fonamental per viure en

societat, per saber quins són els nostres drets i per complir les nostres obligacions. Per acompanyar els alumnes en aquesta sortida al món, les activitats TIC persegueixen anar de l’àmbit local al global, de la història de la cultura a l’actualitat.

• Història de l’art Presentació d’una obra d’art relacionada amb el llibre

i instruccions per visitar-la al museu on es trobi.

• Actual Espai per descobrir la relació que hi ha entre el tema

de llibre i l’actualitat a través de diaris digitals i institu-cions.

• Professions Aproximació a les diferents professions que es deriven

del contingut del llibre, a través d’explicacions prèvies i pàgines web.

• Àudio: l’anglès Audició de cançons en anglès i lectura de la lletra.

• Diversitat Espai per posar èmfasi en la diversitat cultural.

• Per descobrir Fragments de pel·lícules o documentals o presentació de personatges importants (científics, escriptors…), rela-

cionats amb el tema de la lectura.

El meu pla lector

1 tolerància 5 igualtat 9 conservació del patrimoni

2 cura del planeta 6 salut 10 sentit de la justícia

3 curiositat per la cultura 7 pau 11 esperit crític

4 generositat 8 realització personal 12 responsabilitat

En la seqüenciació de les lectures es pot planificar també el treball d’un seguit de valors. En proposem una relació, assignant un nombre a cada valor de manera que es puguin incorporar d’una manera clara a les taules d’«El meu pla lector».

Valors

24

TÍTOLS DATES VALORS TREbALLATS1a avaluació

Activitats i lectures

complementàries*• Fam i alimentació• Drets de la infància• Nadal

16 d’octubre20 de novembredesembre

2a avaluació

Activitats i lectures

complementàries*• La pau• El consum

30 de gener15 de març

3a avaluació

Activitats i lectures

complementàries*• El llibre• El medi ambient

23 d’abril5 de juny

CURS: GRUP:

*Els textos per a activitats complementàries són a la nostra pàgina web, www.bambulector.com > Activitats d’aula > Els treballs i els dies

25

TÍTOLS DATES VALORS TREbALLATS1a avaluació

Activitats i lectures

complementàries*• Fam i alimentació• Drets de la infància• Nadal

16 d’octubre20 de novembredesembre

2a avaluació

Activitats i lectures

complementàries*• La pau• El consum

30 de gener15 de març

3a avaluació

Activitats i lectures

complementàries*• El llibre• El medi ambient

23 d’abril5 de juny

CURS: GRUP:

*Els textos per a activitats complementàries són a la nostra pàgina web, www.bambulector.com > Activitats d’aula > Els treballs i els dies

Creixem llegint

NOTA: Al primer curs del cicle inicial els alumnes estan començant a llegir, de manera que les proves de compren-sió lectora s’han de fer al final de cada trimestre en lloc de fer-les al principi, com en la resta dels cursos. Els exer-cicis no són perquè el nen els faci en solitari. El professor els ha de llegir per a tots i preparar l’activitat amb ells.

El text del segon trimestre del segon curs del cicle inicial, La granota, pel fet que és de caràcter informatiu i els alumnes no hi estan gaire habituats, s’ha de preparar prèviament: presentar el text, parlar de cada paràgraf, fer-ne una primera lectura en grup, aclarir els dubtes i indicar als alumnes que per respondre han de llegir-se més d’una vegada el text i tornar-hi sempre que no tinguin clara una resposta.

Obtenció d’informació explícita

Deducció d’informació implícita

Comprensió i interpretació del text

Anàlisi i avaluació del text

Processos bàsics en l’adquisició de la competència lectora (PIRLS):

28

El pastor mentiderEl professor ha de fer-ne una lectura en veu alta.

1 Acoloreix segonß 'el 'codi.Surt 'al 'conte. No surt 'al 'conte.En Pere 'era un pastor jove. En Pere ß’ho passava bé fent la seva feina.En Pere fa una broma 'alß pagesoß.Elß pagesoß no fan 'caß 'd’en Pere.

2 Ordena leß vinyeteß 'de l’1 'al 4 segonß la història.

En Pere era un noiet que feia de pastor. Cada dia portava el ramat a pastu-rar fins a uns camps on les ovelles podien córrer i menjar herba ben fresca. Era una feina tranquil·la, aquesta de fer de pastor. L’única cosa és que, un cop tot sol, en Pere s’avorria una mica.Un dia, per distreure’s en Pere va pensar que faria una broma als pagesos. I es va posar a cridar amb totes les seves forces: –El llop! Que ve el llop!Els pagesos van deixar el que estaven fent i van sortir esperitats per ajudar en Pere. Però quan hi van arribar, es van trobar en Pere rient com un ximplet: –Ha, ha, ha, que divertit! Us ho heu cregut! Era una broma!

El pastor mentider

CIC

LE I

NIC

IAL.

CU

RS

1

PR

IME

R T

RIM

ES

TR

E:

TEX

T D

E FI

CC

IÓ

29

3 Completa leß 'oracionß 'amb 'aquesteß parauleß. pagesoß llop broma 'ovelleß

El "eß pot menjar leß .Elß responen 'a la 'crida 'd’en Pere.El llop no hi "éß. En Pere ha fet una 'alß pagesoß.

4 Com "eß van sentir "elß pagesoß 'amb la broma? Marca-ho 'amb una 'creu. 'contentß "enfadatßCompleta l’oració.Quan "em fan una broma, jo

"em 'diverteixo molt m’enfado sento vergonya

5 Marca 'amb una 'creu leß 'coseß 'que "en Pere podria veure mentre treballa. herba un piano un 'ordinador un tractor 'ovelleß 'arbreß

CIC

LE I

NIC

IAL.

CU

RS

1

PR

IME

R T

RIM

ES

TR

E:

TEX

T D

E FI

CC

IÓ

30

El petit dofí

1 Marca amb les frases certes i amb les falses.

El dofí té aletes.

El dofí és un peix.

El dofí té la pell llisa i fina.

El dofí té escames.

El dofí neda molt de pressa.

El dofí té por de les balenes.

El dofí té por dels taurons.

Els bòlids de l’oceàEl petit dofí no és un peix, però és un campió de natació. El seu cos té forma de coet per tallar l’aigua i, a la cua, una aleta ano-menada aleta caudal, que mou com una gran pala per avançar. L’aigua li rellisca sobre la pell llisa i fina. Tot seguint la seva mare, el petit dofí aviat aprèn a fer acrobàcies damunt les ones. I quan sigui gran, nedarà a una velocitat de fins a 50 quilòmetres per hora!

Tots juntsEl petit dofí es fa gran. No té por de les tempestes; no tem ni les persones ni els vaixells, ni tan sols les balenes, que sap que són gegants pacífics. Però la mare li ha ensenyat que ha d’anar en compte amb el tauró blanc i fugir davant l’aleta punxeguda de les orques. Sap que la millor protecció en l’immens oceà és man-tenir-se sempre amb els seus companys.

Valérie Guidoux, El petit dofí

CIC

LE I

NIC

IAL.

CU

RS

1

SE

GO

N T

RIM

ES

TR

E:

TEX

T IN

FOR

MA

TIU

31

2 Uneix la pregunta amb la resposta corresponent (en sobra una).Per què neden tan béels dofins?

Per què ens agraden els dofins?

3 Per què als dofins se’ls diu «els bòlids de l’oceà»? Marca amb una creu la resposta correcta.

Perquè neden de pressa. Perquè van tots junts.

Perquè tenen forma de cotxe. Perquè tenen aletes.

4 Per què creus que els dofins i les balenes ens semblen, en general, simpàtics?

5 Assenyala com a cert o fals .

Quan el petit dofí es fa gran…

• No s’ha de defensar.

• La mare el continua defensant.

• Es defensa sol.

• Va amb els companys per defensar-se junts.

Com et defenses tu, normalment, davant d’un perill?

Perquè fan acrobàcies.

Per la forma que té el cos i l’aleta de la cua.

Perquè van amb els seus companys.

CIC

LE I

NIC

IAL.

CU

RS

1

SE

GO

N T

RIM

ES

TR

E:

TEX

T IN

FOR

MA

TIU

32

No em dic Caputxeta!

1 En Lluís és el germà de...

l’Andreu la Berta

la Marta l’Andreu i la Marta

2 La Mentolada és la mascota de l’Andreu. Quin d’aquests animals creus que és la Mentolada?

un gos una papallona

una abella una tortuga

Per què no pot ser una papallona?

L’endemà, la Berta, l’Andreu i la Mentolada van sortir de casa per anar a escola. Dos carrers més enllà, els esperava la Marta, l’amiga de la Berta, i el seu germà Lluís.–Uh! Andreu, on vas amb un abric vermell de nena? I què dus, en aquesta capsa? –va exclamar la Marta.–La Mentolada! –va grunyir l’Andreu.En Lluís es va col·locar bé les ulleres i va mirar l’interior de la capsa.–Hola, Mentolada! –va dir.Llavors van començar a caure quatre gotes. En Lluís es va posar una gorra que duia a la butxaca, la Berta i la Marta van obrir un parai-gua de colors i van començar a córrer cap a l’escola. Mentrestant, l’Andreu es va posar la caputxa vermella i va tapar la capsa de la Mentolada.

Teresa Blanch, No em dic Caputxeta!

CIC

LE I

NIC

IAL.

CU

RS

1

TE

RC

ER

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

DE

FIC

CIÓ

33

CIC

LE I

NIC

IAL.

CU

RS

1

TE

RC

ER

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

DE

FIC

CIÓ

3 Què fa l’Andreu per protegir-se de la pluja?

4 Llegeix el que diu la Marta i contesta:

Què vol dir la Marta? Marca amb una creu la resposta correcta.

Que li agrada l’abric de l’Andreu.

Que l’abric que porta no fa per a un nen.

Que l’Andreu porta l’abric de la Marta.

Que un abric vermell amb caputxa és de nena.

5 Per què a l’Andreu li diuen «Caputxeta»?

6 Dibuixa’t al darrere del full com si fossis un personatge de conte.

No em dic Caputxeta!

On vas amb un abric vermell de nena?

34

La reina Rodamón a la Xina

1 Qui són els protagonistes d’aquesta història?

2 Marca amb les frases certes i amb les falses.

Els personatges viuen a la Xina.

El cavall porta un fanalet de colors.

Com tots els cavalls, només cavalca per terra.

A la reina Rodamón li agrada la cal·ligrafia xinesa.

3 Marca amb una X la resposta correcta.

La reina Rodamón…

És antipàtica. És aventurera.

Està trista. És xinesa.

CIC

LE I

NIC

IAL.

CU

RS

2

PR

IME

R T

RIM

ES

TR

E:

TEX

T D

E FI

CC

IÓ

Jo sóc la reina Rodamón i aquest és el meu cavall viatger.Junts cavalquem per terra, mai i aire. Saluda’ns si ens veus passar!Us vull conèixer a tots i fer que us conegueu entre vosaltres.Ara venim de la Xina. Per això porto aquest fanalet de colors.Una de les coses que més m’ha agradat de la Xina és la seva cal·ligrafia.Diuen que se la va inventar el ministre d’un emperador mentre con-templava les petjades d’uns ocells a la neu.Ara us diem adéu fent ombres… xineses.

Montse Ganges, La reina Rodamón a la Xina

35

4 Creus que a la reina Rodamón li ha agradat la Xina?. Justifica la resposta.

5 Observa la il·lustració de les pàgines 16 i 17. Explica què hi veus.

6 Completa les frases amb les paraules correctes; així sabrem de què va la història que hem llegit.

llocs conèixer sorprendre viatja colors

La reina Rodamón pel món per nous .

7 La protagonista viatja a cavall. Indica altres maneres de viatjar.

8 La reina Rodamón, en el seu viatge a la Xina, ha des-cobert coses que li han agradat. Escriu algun lloc on hagis viatjat tu.Digues què et va agradar del lloc:

CIC

LE I

NIC

IAL.

CU

RS

2

PR

IME

R T

RIM

ES

TR

E:

TEX

T D

E FI

CC

IÓ

3�

La granota*

1 Indica en quins llocs se solen trobar les granotes.

CIC

LE I

NIC

IAL.

CU

RS

2

SE

GO

N T

RIM

ES

TR

E:

TEX

T IN

FOR

MA

TIU

Ha arribat la primavera! El sol torna a escalfar la terra i la natura es des-perta. Vora els rierols, les basses i els estanyols, amagades entre les her-bes i les bardisses, les reinetes, com totes les granotes, fan la migdiada… Esperen que es faci fosc per posar-se a cantar. Vet aquí el primer «rauc-rauc»… Ha començat el concert!

Immòbil al mig de la vegetació, la rei-neta adulta té talment l’aspecte d’una bonica pedra preciosa, ver-da i brillant. Però se sent un sorollet de no res i desapareix! La seva constitució és com la d’un esportista: les seves potes del darrere són molt llargues i musculoses i tenen uns dits molt desenvolu-pats. Sap nedar, saltar i enfilar-se: les acrobàcies no li fan por!

A partir de finals de setembre, els bassals, els estanys i els rierols es tornen silenciosos: les reinetes han deixat de cantar. La claror no és tan viva, la temperatura baixa, la tardor s’acosta: totes les rei-netes s’amaguen en la concavitat d’una roca o al terra. És allí que s’arrauleixen durant uns quants mesos per passar l’hivern adormi-des, sense menjar ni bellugar-se, fins al despertar de la primavera.

Ariane Chottin, La granota

*Vegeu la nota de la pàgina 27.

37

2 Quan se sent el cant de les granotes? Marca amb una X la resposta correcta.

Quan es fa fosc. Amb la calor de l’estiu.

A finals de setembre. Quan estan tristes.

3 Assenyala com a certes o falses les afirmacions següents.

Per defensar-se del perill, quan senten un soroll les granotes s’amaguen.

Les granotes són animals molt silenciosos.

Les granotes es mouen amb molta facilitat.

Les granotes fan les mateixes coses tot l’any.

4 Relaciona amb fletxes les dades de les dues columnes.

La granota…

Es mou amb agilitat pel color i la brillantor que té.S’agafa bé perquè té les cames llargues

i musculoses.Sembla una pedra preciosa perquè té els dits molt

desenvolupats.

5 Completa el calendari de la granota.

A la primavera, la granota .

A l’estiu, la granota .

A la tardor, la granota .

A l’hivern, la granota .

CIC

LE I

NIC

IAL.

CU

RS

2

SE

GO

N T

RIM

ES

TR

E:

TEX

T IN

FOR

MA

TIU

38

6 En cada parèntesi tens dues possibilitats (una de certa i una de falsa). Subratlla la correcta i obtindràs un breu resum del text.

7 Per què creus que en el text es diu que el cant de les granotes és un «concert»?

8 Després de llegir el text, creus que deu ser fàcil agafar una granota? Justifica la resposta.

CIC

LE I

NIC

IAL.

CU

RS

2

SE

GO

N T

RIM

ES

TR

E:

TEX

T IN

FOR

MA

TIU Quan fa bon temps, la granota és un animal (sorollós /

silenciós), que omple les vores dels (rierols / mars) amb el seu (rauc-rauc / ric-rac). Quan arriba la tardor, (surt / s’amaga) i passa l’hivern (adormida / caçant).

39

L’anell de la Nur

CIC

LE I

NIC

IAL.

CU

RS

2

TE

RC

ER

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

DE

FIC

CIÓ

–Té, Nur, aquest és el meu regal d’aniversari per a tu –li va dir l’àvia amb la veu tremolosa i fina, mentre obria el puny on amaga-va, agafat ben fort, un anell d’or.–Gràcies, àvia. És molt bonic! El portaré sempre posat –va respon-dre, agraïda, la Nur, mentre li ensenyava el dit–. Em va a la mida! –va exclamar contenta.Un matí, la Nur mirava per la finestra de la seva habitació i mentre contemplava el paisatge muntanyós recolzada a l’ampit, es treia i es posava l’anell distretament. En un moment de descuit, l’anell se li va esmunyir dels dits i li va caure finestra avall.Amb aquestes que una garsa sorollosa que voleiava per allí tot fent esgarips aspres i rogallosos, li va atraure l’atenció.–Garsa, garsa! –va cridar la Nur, fent-li senyals amb les mans este-ses cap enlaire.–Qui em demana? –va fer la garsa.–Jo, la Nur! Sóc aquí, a la finestra!–I ara, què vols, tu?–He perdut l’anell de l’àvia, garsa. No l’hauràs pas vist?–Jo? –va fer-se la desentesa.–Sí, tu. Ara mateix jugava amb el meu anell d’or i m’ha caigut per la finestra. L’he de trobar. Em pots ajudar?–D’acord, d’acord –va dir la garsa commoguda per la desesperació de la nena–. Ho confesso: jo en sé alguna cosa. El cert és que just fa un moment voleiava pel teu jardí i una brillantor potent que venia de la finestra de la teva habitació m’ha deixat ben encegada. Era el teu anell. Tot ha anat molt ràpid: l’he vist caure paret avall i m’he afanyat a atrapar-lo amb el bec.

Marta Jarque, L’anell de la Nur

40

1 Parla com l’àvia de la Nur i crida com la garsa:

a «va dir l’àvia amb la veu tremolosa i fina»b «una garsa voleiava tot fent esgarips aspres i rogallosos»

2 No sabem per què l’àvia li regala l’anell a la Nur sense embolicar. Escull una raó (marca-la amb una creu) i inventa-te’n una altra.

Perquè no es recordava que era l’aniversari de la Nur.

Perquè l’anell no l’ha comprat: era un anell seu.

Perquè volia que la sorpresa fos més gran.

Perquè

3 Com és que la Nur perd l’anell de l’àvia?

4 En quina frase del text llegim que la Nur ha perdut l’esperança de trobar l’anell?

«He perdut l’anell de l’àvia, garsa. No l’hauràs pas vist?»

«Jo, la Nur! Sóc aquí, a la finestra!»

«va dir la garsa commoguda per la desesperació de la nena.»

«Era el teu anell.»

CIC

LE I

NIC

IAL.

CU

RS

2

TE

RC

ER

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

DE

FIC

CIÓ

41

CIC

LE I

NIC

IAL.

CU

RS

2

TE

RC

ER

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

DE

FIC

CIÓ

5 Torna a llegir la declaració que fa la garsa al final del fragment. Et sembla que té l’anell o que no el té? Tria la resposta i completa-la:

Té l’anell perquè

No té l’anell perquè

6 Has perdut mai un anell o un regal molt estimat per tu? El vas trobar tu o amb l’ajut d’algú?

7 Dibuixa l’animal a qui demanaries ajut per trobar un anell en un jardí i contesta:

Li demanaria ajut a

perquè

42

CIC

LE M

ITJà

. C

UR

S 3

PR

IME

R T

RIM

ES

TR

E:

TEX

T D

E FI

CC

IÓ

Els viatges de Perseu

Van passar els anys. I Perseu, el fill de Danae, es va convertir en un jove alt i fort, instruït i bon lluitador.

Aleshores, un germà del rei Dictis, el malvat Polidecte, es va ena-morar de Danae i s’hi volia casar. Per desfer-se de Perseu, Polidecte el va enviar a comba-tre les Gorgones, uns monstres terribles, i ta-llar el cap a la Medusa, la pitjor de totes.

Fent camí cap a Ponent, on vivien les Gorgones, es va aturar vora una font, a descansar. I va arribar un altre jove que també anava de camí. Perseu el va convidar a berenar. Aquell jove, de fet, era el déu Mercuri. Quan va saber els objectius del viatge de Perseu, li va donar unes sandàlies alades i una gorra que feia tornar invisible qui se la posava.

Amb les sandàlies alades Perseu va arribar aviat a la cova de les tres Gorgo-nes. Abans es va informar i li van explicar que de les Gorgones n’hi havia dues d’immortals i una de mortal, la terrible Medusa. Aquesta tenia el cap eriçat de serps. I la seva mirada era tan dura que tots aquells en qui la posava quedaven tot seguits convertits en estàtues de pedra.

Albert Jané, Els viatges de Perseu

43

CIC

LE M

ITJà

. C

UR

S 3

PR

IME

R T

RIM

ES

TR

E:

TEX

T D

E FI

CC

IÓ

1 Quin objectiu té Perseu en emprendre el viatge?

2 Qui és la Medusa? Marca amb una X la resposta correcta.

Un monstre marí.

Una dona malvada.

Un monstre terrible, una de les Gorgones.

Una bruixa que converteix qui la mira en pedra.

3 Per què creus que Mercuri li dóna a Perseu les sandàlies alades i la gorra que el fa invisible?

4 Per què és tan perillosa la Medusa? Indica dues causes que pots deduir del que es diu al text.

1

2

5 Assenyala de què tracta el text que has llegit.

De l’amor que sent Perseu per la seva mare Danae, que el porten a afrontar aventures arriscades.

De la valentia que caracteritza Perseu.

De com Polidectes s’enamora de Danae i intenta desfer-se de Perseu enviant-lo a matar la Medusa.

De com Perseu, per mostrar el seu valor, intenta acabar amb la terrible Medusa.

44

6 Polidectes mana a Perseu que talli el coll de la Medusa. Per què no el de les altres dues Gorgones?

7 El text comença dient «Van passar els anys.». Això vol dir…

Que hi ha un tros d’història que va abans d’aquest fragment.

Que el que explica va passar fa molts anys.

Que el que explica va passar molt ràpid.

Que aquí comença la història.

8 La Medusa és un ésser fantàstic. Inventa’t un ésser fantàstic que alleugi els mals en lloc de causar-los.

És un/una .Té ,

i .

Quan ............................... , provoca un efecte sorprenent:

Dibuixa’l.

CIC

LE M

ITJà

. C

UR

S 3

PR

IME

R T

RIM

ES

TR

E:

TEX

T D

E FI

CC

IÓ

45

La Laia i el vent

Ja havien començat les vacances d’estiu. Aquell matí la Laia va agafar la bici-cleta i va baixar rabent per la rambla, fins al túnel.En sortir del túnel va anar a parar al passeig arran de mar. Va continuar peda-lejant però ja més relaxada; allà tan sols se sentien les onades que trencaven en la sorra i algun xiscle de gavina, que semblava que es barallés amb alguna altra de la seva espècie.Li agradava anar amb bicicleta, se sentia lliure. Va pedalejar amb més energia, i s’aixecà del seient per poder fer més força. La velocitat i el vent la despenti-naven i la sensació li era agradable, com si el vent l’acariciés. Va inspirar pro-fundament i una flaire molt especial la va envoltar: era l’olor del vent, i s’adonà que feia olor de flor, d’espígol.–Bon dia, Laia! –va dir el vent.–Bon dia, amic, feia molts de dies que no et sentia. D’on vens? –li va preguntar amb molta curiositat.–Del sud, d’Àfrica. Vinc carregat de sorra dels deserts del Magrib i d’històries dels seus habitants.–Històries noves?–Sí, sempre explico històries, però no tothom sap escoltar-les com tu.–Explica-me’n alguna! –va insistir la Laia mentre pedalejava.El vent va bufar més fort i li va explicar aquesta història:«En Nordim va sortir de casa com cada matí, vestit amb una vella samarreta, un banyador apedaçat i unes sandàlies de sola gastada. S’allunyava del seu poble i una extensió enorme de sorra fina era l’únic paisatge que es veia al seu voltant.Caminava lleuger cap a les dunes, on anava cada dia a buscar roses del desert, però cada cop en trobava menys. Es va estar tot el matí buscant-ne, però sem-blava que s’haguessin exhaurit. Es va posar molt trist, i va tornar a casa seva. La seva mare es va posar a plorar, ja que necessitaven les roses del desert per vendre-les.–No ploris, mare, ja veuràs que a la tarda tindrem més sort.–Fill meu, em sap greu que hagis de tornar al desert, hi fa massa calor, però si no trobem roses no podrem comprar menjar. Que t’hi acompanyin els teus germans.–Però, mare, són massa petits, es cansaran.–Tu vas començar a anar al desert a la seva edat. Ells ja et poden ajudar.

Nathalie Pons Roussel, La Laia i el vent

CIC

LE M

ITJà

. C

UR

S 3

SE

GO

N T

RIM

ES

TR

E:

TEX

T D

E FI

CC

IÓ

4�

1 En quin mes creus que passa l’acció del conte?

2 Per què a la Laia li agradava passejar amb bicicleta pel passeig?

3 Aquell dia el vent portava una olor de:

sorra mullada ocells morts

planta aromàtica desert

4 Explica amb les teves paraules què li diu el vent a la Laia:

«Sí, sempre explico històries, però no tothom sap escoltar-les com tu».

5 Observa aquesta imatge d’un element que apareix en el conte. Quin és?

Per què creus que se l’anomena així?

CIC

LE M

ITJà

. C

UR

S 3

SE

GO

N T

RIM

ES

TR

E:

TEX

T D

E FI

CC

IÓ

47

6 Com ens presenta en Nordim, el vent? Ordena de l’1 al 4.

Descriu la seva manera de ser.

Descriu com va vestit.

Explica com és el lloc on viu, el paisatge.

Explica què fa cada dia.

7 Contesta les preguntes següents:

La mare d’en Nordim té motius per plorar? Per què?

Per intentar aconseguir roses del desert la mare fa que els germans petits acompanyin en Nordim. Et sembla bé?

8 A partir del que sabem, escriu algunes diferències entre la Laia i en Nordim, seguint l’exemple.

Laia Nordim

Va a escola.

Treballa per poder menjar.

Viu al Nord del planeta.

Viu a prop del mar.

CIC

LE M

ITJà

. C

UR

S 3

SE

GO

N T

RIM

ES

TR

E:

TEX

T D

E FI

CC

IÓ

48

Contes verticals

El mirall

L‘EULàLIA, abans de sortir de casa, sempre es mira al mirall del rebedor,

NO fos cas que hi hagués alguna cosa en el seu aspecte que fes riure la gent.

SAP que és molt important causar bona impressió. Avui li ha semblat veure

COM una mena de taca a l’abric. En moure’s, però, s’ha adonat que no era a l’abric.

HA observat amb deteniment aquella taca i ha vist que era al mirall.

Cap producte ha

TRASPASSAT el teixit de l’abric. Acosta la mà al mirall, vol treure la taca amb

EL dit. Però en el precís moment que la punta del dit entra en contacte amb el

MIRALL, aquella superfície llisa i freda cedeix, l’Eulàlia és xuclada per complet

I, sense adonar-se’n, es troba a l’altra banda del mirall.

HA anat a parar a un lloc ple d’ombres, reflexos, clarors i foscors, només li ha

QUEDAT l’espai del mirall, una finestra hermètica que li fa ben evident que està

ATRAPADA a l’altra banda de la realitat. Colpeja el vidre i fa grans esforços per

A poder sortir de l’empresonament, però els seus intents són inútils. De sobte, a

L’ALTRA banda, a casa seva, veu el gat que s’acosta al mirall, potser des de la

bANDA de fora la mixeta podrà trencar el malefici. Si ha estat xuclada endins

EN un moment que s’ha produït un simple contacte, de la mateixa manera amb

UN petit fregadís, ni que sigui de la cua del gat, el mirall cedirà i podrà sortir d’aquell

ESPAI claustrofòbic. L’Eulàlia crida la mixeta, gesticula, salta, tot en un intent

PLE de desesperació. Però el gat s’estarrufa i mira estupefacte aquell mirall ple

D’ESPECTRES que té davant seu. S’allunya rabent tot buscant aquell racó que

ÉS el seu refugi, allà, al fons del menjador. L’Eulàlia està desesperada, es veu

INCAPAÇ de lluitar per sortir d’aquella situació absurda. Pensa que mai més

DE la vida travessarà la barrera transparent, freda i dura. Qui la podrà ajudar a

TORNAR al món real? No es pot comunicar amb l’exterior. I des de dintre?

AL seu voltant ara no veu res, però potser a la nit. En la fosca de la nit hi ha un

MÓN d’ànimes en pena. Ara es recorda d’aquell fantasma que en una mansió

REAL s’amagava de dia i a la nit vagava per les estances fent xerrics i udols [...]

Alegria Julià, Contes verticals

CIC

LE M

ITJà

. C

UR

S

3

TE

RC

ER

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

DE

FIC

CIÓ

49

1 Explica per què aquest conte rep el nom de conte vertical.

2 Uneix amb fletxes:

Sabem què ha passat llegint tot el text.

Sabem com ha passat llegint només les paraules en negreta.

3 Com s’hi ha ficat, l’Eulàlia, a dins del mirall?

4 Com pensa que la gata la pot treure del mirall?

Avisarà algú de dins de la casa.

En tocar el mirall amb la cua, s’obrirà i ella en podrà sortir.

Cridarà un fantasma bo que l’ajudarà a sortir a la nit.

La gata allunyarà, amb la seva presència, els espectres.

5 Llegeix la definició: aquesta és la persona que la traurà del mirall.

Senyora o noia que treballa en les feines domèstiques d’una casa sense residir-hi i que, generalment, cobra per hores.

És

Ara que ja en saps el final, escriu-lo amb les teves paraules:

Ella, com l’Eulàlia, també veu la taca i

CIC

LE M

ITJà

. C

UR

S

3

TE

RC

ER

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

DE

FIC

CIÓ

50

6 Ordena aquest petit conte vertical de quatre paraules.

TREN tantes vegades, tot es repetia, res no el podia sorprendre. Però de cop

EL maquinista mirava distret la via. Després d’haver fet aquell camí amb el

DESCARRILAR quan va frenar de cop. Tot va quedar en un ensurt.

VA veure una cosa estranya enmig de la via. Era un gros elefant! El tren va

7 Ets capaç d’escriure un petit conte vertical? Et donem les tres paraules que inicien cada línea. Endavant!

UN

GOS

bORDA

8 Dibuixa l’Eulàlia dins del mirall, tal com explica el conte:

«HA anat a parar a un lloc ple d’ombres, reflexos, clarors i foscors, només li ha QUEDAT l’espai del mirall, una finestra hermètica...»

CIC

LE M

ITJà

. C

UR

S

3

TE

RC

ER

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

DE

FIC

CIÓ

51

Els secrets del tauró

CIC

LE M

ITJà

. C

UR

S 4

P

RIM

ER

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

INFO

RM

ATI

U

52

CIC

LE M

ITJà

. C

UR

S 4

P

RIM

ER

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

INFO

RM

ATI

U

Catherine Vadon, Els secrets del tauró

53

1 Quina mena de taurons es pot veure als aquaris? Marca amb una X la resposta correcta.

Taurons del fons, de mida petita.

Taurons molt joves i, per tant, petits.

Taurons de les zones tropicals.

Qualsevol mena de tauró.

2 On es troben els taurons més grans?

A Califòrnia. A les zones tropicals.

A Austràlia i a l’Àfrica. A tots els mars del planeta.

3 Indica dos mètodes que s’usen per entendre els desplaçaments d’alguns tipus de tauró.

1

2

4 Quin animal és més fàcil d’estudiar, el tauró o la balena? Raona la resposta.

5 Per què l’observació directa dels taurons ha d’anar acompanyada de mesures de seguretat especials? Escriu-ne dues raons que es puguin deduir del text.

1

2

CIC

LE M

ITJà

. C

UR

S 4

P

RIM

ER

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

INFO

RM

ATI

U

54

6 Enumera de menys a més arriscades tres maneres d’observar els taurons.

la menys arriscada

una mica més arriscada

molt arriscada

7 Quin és el tema principal d’aquest text? Marca amb una X la resposta correcta.

El perill que comporten els taurons.

Els riscos que corre la gent que observa taurons directament.

Els mitjans per observar els taurons.

La impossibilitat de veure de prop els taurons.

8 Explica dues raons que justifiquin els riscos que corren els cineastes que graven els taurons.

1

2

CIC

LE M

ITJà

. C

UR

S 4

P

RIM

ER

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

INFO

RM

ATI

U

55

9 Per què creus que en alguns aquaris s’utilitzen túnels de vidre?

10 Què vol dir l’autor quan afirma que les trobades amb els taurons provoquen entre «malfiança» i «admiració»?

11 En el text que has llegit hi ha un títol principal (observar els taurons) i quatre de més petits que introdueixen les diferents informacions. Canvia’ls per uns altres que també hi quedin bé.

«a taula!»

a l’aquari

d’on vénen? on van?

gàbies per a observar els taurons

12 Llegeix atentament l’apartat «a taula!». A partir de la informació, indica una raó per la qual aquesta manera d’observar els taurons et pot semblar malament i una altra per la qual et pot semblar bé.

• Em sembla bé perquè...

• Em sembla malament perquè...

CIC

LE M

ITJà

. C

UR

S 4

P

RIM

ER

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

INFO

RM

ATI

U

5�

Formidable!

A l’abeurador

–Fins aquí la classe d’avui! –diu la mestra finalment–. Ja podeu marxar!–Fantàstic! –cridem totes.En passar per sota l’acàcia, algunes de les companyes tornen a xocar contra la branca. Amb les ganes que tenim d’anar a jugar, però ningú no s’hi fixa, i de segui-da emprenem el camí de tornada arrencant a córrer.–Feu atenció –crida la mestra abans de perdre’ns de vista–. Sobretot, no us atureu a l’abeurador! Encara sou massa joves per anar-hi soles!Tot i que els pares i la mestra ens ho tenen prohibit, cada dia, quan tornem de l’es-cola, ens aturem a l’abeurador. És un lloc fantàstic. Hi ha un gran bassal d’aigua marró, molt gustosa i nutritiva. Està envoltat d’arbustos espinosos que li donen un aparença de jardí. En un dels extrems hi ha una pila de roques grandioses, amunte-gades com si fossin elefants passant fred. I si tenim una mica de sort, podem trobar alguna bola feta de plantes seques rodolant per terra. La colpegem amb alguna de les quatre potes i la perseguim fins a quedar exhaustes.El primer que fem en atènyer l’abeurador és, però, afartar-nos d’aigua (i és que l’escola fa venir tanta set!). Jo sempre hi arribo la darrera, però com que sóc la que bec més ràpid, de seguida em poso a córrer a la recerca d’una bola i, si la trobo, sóc la primera a començar a jugar.Llàstima que me la prenen molt ràpidament (algunes girafes, com en Filomena For-çut, s’aprofiten de la seva grandària per desplaçar-me a cops de cul), i llavors em costa molt recuperar-la. La meva germana, en canvi, és un as amb la bola als peus. No hi ha manera d’arrabassar-li.De tant en tant, es recorda de mi i me la passa perquè hi jugui de nou. Corro com una centella amb la bola entre les peülles, però llavors arriba el destraler d’en Filomena Forçut disposat al que sigui per interceptar-me. El veig venir, però! Aquesta vegada no penso deixar que se surti amb la seva! L’ombra del seu coll llarguíssim corre amenaçadorament al costat meu. Tinc la sensació que em perse-gueixen amb un pal!La situació és complexa. Per la reraguarda m’empaita en Filomena Forçut, apunt d’abalançar-se damunt meu. A l’esquerra hi ha una muralla infranquejable d’ar-bustos espinosos. Són molt macos, però punxen. Davant meu hi ha el toll d’aigua enfangada. No m’agradaria frenar a deshora i caure-hi dins! Giro cap a la dreta. Via lliure! Només hi ha les roques amuntegades, força més enllà. Corro amb totes les meves forces.

Miquel Ribas, Formidable!

CIC

LE M

ITJà

. C

UR

S 4

S

EG

ON

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

DE

FIC

CIÓ

57

1 Relaciona aquestes paraules del text amb el seu significat:

Indret on solen anar a beure els animals. toll

Que es mou bruscament. interceptar

Sot ple d’aigua de la pluja o d’una altra procedència. destraler

Posar un obstacle (al pas d’algú o d’alguna cosa). abeurador

2 Escriu la frase del text que t’ha fet descobrir que la protagonista és una girafa.

3 Escriu amb unes altres paraules el fragment següent, sense canviar-ne el significat, és clar: «La colpegem amb alguna de les quatre potes i la perseguim fins a quedar exhaustes».

4 Dibuixa la pila de roques grandioses, «amuntegades com si fossin elefants passant fred».

5 Assenyala si són certes (C) o falses (F) les afirmacions següents:

C F

L’abeurador és un lloc perillós per a les girafes joves.

La germana de la protagonista té serioses dificultats amb el joc de pilota.

En Filomena Forçut és una girafa mascle.

L’abeurador és un lloc poc agradable per a les persones.

CIC

LE M

ITJà

. C

UR

S 4

S

EG

ON

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

DE

FIC

CIÓ

58

6 Què vol dir «córrer com una centella»?

Córrer esbufegant, mig ofegat. Córrer amb molta dificultat.

Anar molt ràpid. Anar molt a poc a poc.

7 Després de llegir el conte, diries que la protagonista és una girafa valenta o diries només que és decidida ? Per què?

8 Marca amb una creu les paraules del text que es podrien utilitzar en la retransmissió d’un partit de futbol.

interceptar afartar-se córrer

empaitar arrabassar complexa

rereguarda nutritiva grandària

9 La protagonista diu: «Tinc la sensació que em persegueixen amb un pal.»

Quan ho diu?

A qui es refereix?

Té por?

Es rendeix davant de l’ombra?

10 Escriu expressions semblants a: «Via lliure!».

11 Et sembla que les girafes actuen malament desobeint els pares i la mestra?

Per què no els obeeixen?

12 Creus que les girafes serien bones jugadores d’altres esports? De quins? Per què?

CIC

LE M

ITJà

. C

UR

S 4

S

EG

ON

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

DE

FIC

CIÓ

59

La duana

Durant una colla d’anys va anar travessant aquella frontera gent que carretejava tota mena de ginys, menges i idees. Així, els duaners van veure arribar una jove que traginava llibres que ja no estaven copiats a mà sinó amb un enginyós siste-ma que reproduïa les lletres mecànicament; un noi que venia del Pròxim Orient traginant la creença en un sol déu de tarannà caritatiu; un avi que venia carregat de cafè i tabac; un musulmà que els va fer conèixer una mena de gelatina blanca derivada de la llet de gran poder alimentari, etc.Els vigilants van haver de treballar de sol a sol per regular tot aquell flux migratori. No és estrany que se’n ressentís la salut. El que era alt i prim va començar a patir de l’es-quena, a l’esmerlit no el portaven les cames, al golafre se li van començar a obturar les canonades per on circulava la sang i al tinent que comandava el destacament li van diagnosticar unes migranyes d’allò més enutjoses... La situació es va fer insoste-nible, fins que un dia va arribar una dona que va saber guarir-los tots els mals.Amb una pastilla groga va dreçar l’esquena de l’espigat, unes petites agulles in-crustades a la pell van servir per curar les extremitats inferiors del magre, unes herbes van desembussar les venes del golut i un massatge miraculós a les temples va fer desaparèixer el més petit rastre de mal de cap de l’oficial. Tots estaven tan agraïts a la dona que no li van preguntar si portava alguna cosa per declarar. I de fet sí que en portava una. I quina! L’estrangera arribava amb un maletí virolat ple d’idees d’emancipació i llibertat.Venia del nord enllà amb el convenciment que homes i dones som iguals i hem de tenir els mateixos drets. Sabia que les dones podien fer qualsevol feina a la societat. De fet, ho havia vist al seu país: metgesses, conductores de tramvies, caps de govern, electricistes i, fins i tot, vigilants de fronteres... Una realitat que salvaria totes les bar-reres, fins i tot les més inexpugnables, i trasbalsaria ràpidament el món sencer.La frontera va estar oberta a tothom fins que un dia, sense saber per què, van rebre l’ordre de tancar-la als viatgers. Des d’aquell moment, només van proporcio-nar visats a aquells transeünts que portessin la maleta plena d’or, joies o valors de propietat.Van haver de fer el cor fort per no deixar entrar una família que portava les ma-letes farcides d’il·lusions per a un demà millor per als seus fills; van foragitar uns joves que només oferien com a garantia el capital de les seves mans i les ganes de treballar; tampoc no van tenir més sort un avi carregat de records de joventut, una dona jove que carretejava a la panxa el valor més preuat que ningú pugui traginar, la vida, ni un savi que va intentar convèncer els vigilants de la vàlua de la seva il-lustració. Res no va tornar a ser com abans.

Josep Muñoz Redón, La duana

CIC

LE M

ITJà

. C

UR

S 4

TE

RC

ER

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

DE

FIC

CIÓ

�0

1 Aquesta és la definició de duana:

Administració encarregada de percebre els drets establerts sobre certes mercaderies a l’entrada i a la sortida del territori d’un estat, o d’impedir la circulació de productes prohibits.

Sabent això, descriu la feina d’un duaner amb les teves paraules.

2 Quants homes treballen en la duana del conte?

De quina altra manera els anomena l’autor? Marca-ho amb una creu.

transeünts vigilants tinents

3 Uneix amb fletxes els sinònims que apareixen en el text:

espigat • • golafre

oficial • • alt i prim

golut • • esmerlit

magre • • tinent

4 Canvia les paraules destacades per unes altres, sense modificar el sentit de la frase:

«Els vigilants van haver de treballar de sol a sol.»

Els vigilants van haver de treballar .

«Van veure arribar una jove que traginava llibres.»

Van veure arribar una jove que llibres.

5 Què pensa la dona que cura els vigilants sobre els homes i les dones?

6 Et sembla just que les dones no puguin fer les mateixes feines que els homes?

CIC

LE M

ITJà

. C

UR

S 4

TE

RC

ER

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

DE

FIC

CIÓ

�1

CIC

LE M

ITJà

. C

UR

S 4

TE

RC

ER

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

DE

FIC

CIÓ

7 Segons el conte, quantes vegades els vigilants van haver de fer el cor fort després de tancar la frontera?

3 2 mai 5 4

8 En la segona part del conte, quina era la condició que van fixar perquè els viatgers poguessin passar la frontera?

Que els viatgers fossin pobres.

Que els viatgers portessin joies de qualsevol mena.

Que els viatgers volguessin comprar un pis en propietat.

Que els viatgers tinguessin diners, béns o propietats.

9 Imagina’t la situació i desenvolupa una mica més aquesta informació:

«no va tenir més sort una dona jove que carretejava a la panxa el valor més preuat que ningú pugui traginar, la vida...»

Era una noia que

10 Què entens quan s’utilitza l’expressió «La situació es va fer insostenible»?

11 T’hauria agradat treballar de duaner en aquest conte? Per què?

12 Escriu els avantatges que té conèixer gent provinent d’altres llocs.

�2

Les set cases del Buti

Una cebaHe sentit dir moltes vegades que qui no té un all té una ceba. Vaja, que ningú no és per-fecte. A mi em passava el mateix: sóc un fox terrier ben plantat, com el Milú, el gosset del Tintin; sóc pacífic, simpàtic…Però fins fa quatre dies em passava una cosa terrible: quan ensumava botifarres, jo ja no era sinó el Buti, el gos botifarrer.Tot va començar fa cosa d’un any. El Jordi, un noiet ros com el blat, em va veure a l’apa-rador d’una botiga i va convèncer els pares perquè m’adoptessin. A la botiga em deien Penco. Al Jordi no li agradava i va dir que em posaria un altre nom, però passaven els dies i no en trobava cap de prou bonic.Amb el Jordi m’ho passava bé. El que més m’agradava era quan anàvem al parc. Allà el Jordi em deslligava i em deia: «Au, juga!», s’asseia en un banc a llegir còmics i jo ar-rencava a córrer, saltava la paret de bardisses que separava el jardí del bosc i perseguia sargantanes, llagostes, ratolins... Allà vaig conèixer el Pinta, un gos de carrer que en feia tres com jo.–Tu vius aquí? –li vaig preguntar.–T’agrada casa meva? –ell va riure–. Pots venir quan vulguis.Em va estranyar que no tenir casa li fes tanta gràcia.–No trobes a faltar l’estufa a l’hivern i el got de llet cada matí?El Pinta em va mirar molt seriós:–No veus que jo no tinc collar? Jo no estic fitxat, ni vacunat, ni res de tot això. Si els de la gossera em veuen, em sacrifiquen.–Un sacrifici és una cosa molt forta –i vaig pensar en els sacrificis que feia la mare perquè el Jordi tingués tots els còmics que sortien a la tele. Però per al Pinta, un sacrifici no tenia res a veure amb un còmic.–Tu no saps què és un sacrifici –em va dir–. Et claven una injecció mortal i no et despertes mai més.El Pinta es va deixar caure i al seu voltant es va aixecar una pluja de fulles.Em vaig espantar. Qui devia ser l’assassí de gossos que rondava pel barri?Ell es va espolsar les fulles i va dir:–Els de la gossera no volen rodamóns i al lloc on menys t’ho penses surt un caça-recom-penses i els diu on n’hi ha un.–Què és un caça-recompenses? –em feia ràbia que aquell gos de carrer sabés tantes co-ses.–Un caça-recompenses és un individu que diu als de la gossera on som els gossos sense collar i a canvi li donen diners –va dir com si res.Jo em vaig posar a la seva pell i em van petar les dents.–I tu com t’ho fas perquè no et trobin?–Molt fàcil: sóc un bon tros més llest que aquests caça-recompenses.

Josep Górriz, Les set cases del Buti

CIC

LE S

UP

ER

IOR

. C

UR

S 5

P

RIM

ER

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

DE

FIC

CIÓ

�3

1 Què va haver de fer en Jordi per tenir en buti?

2 A qui s’assembla més en buti? Marca amb una creu la imatge que triïs.

3 Completa aquestes dues comparacions que apareixen al text:

En Jordi és un noiet com .

Sóc un fox terrier com .

4 Llegeix la frase següent i indica’n el significat correcte:

Però fins fa quatre dies em passava una cosa terrible: quan ensumava botifarres, jo ja no era sinó el Buti, el gos botifarrer.

Cada quatre dies ha de menjar botifarra.

Fa poc temps, tenia un problema quan ensumava botifarres.

Des que era un cadell de quatre dies que té un problema amb les botifarres.

Era feliç quan ensumava botifarres.

5 Penco o buti? Què es diu, al fragment, sobre el nom del gos?

Busca un nom per a en Penco (que no sigui Buti) que a tu t’agradi molt.

CIC

LE S

UP

ER

IOR

. C

UR

S 5

P

RIM

ER

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

DE

FIC

CIÓ

�4

6 Què vol dir en Pinta amb aquestes paraules?

Explica-ho tu:

7 Escriu altres coses que un gos sense casa podria trobar a faltar...

«No trobes a faltar l’estufa a l’hivern i el got de llet cada matí?»

No trobes a faltar i ?

No trobes a faltar i ?

8 Quins dos significats de la paraula sacrifici apareixen en el text?

1

2

9 Escriu les diferències que apareixen en el text entre el Pinta i el buti.

buti Pinta

10 Indica quines coses de les que li explica el Pinta espanten en buti:

11 Continua la frase d’en Pinta, demostrant amb un exemple el que diu: «Molt fàcil: sóc un bon tros més llest que aquests caça-recompenses.» Per exemple...

CIC

LE S

UP

ER

IOR

. C

UR

S 5

P

RIM

ER

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

DE

FIC

CIÓ

T’agrada casa meva?

�5

La gran aventura

El viatge de tornada al Món de les Boires Sòlides va ser fulgurant. [...]El Món de les Boires Sòlides era un lloc molt especial. D’una banda, el més habitat de l’univers. De l’altra, un lloc fascinantment bonic i agradable. Formava part d’un petit planeta anomenat Terra, el tercer dels que integraven l’anomenat Sistema Solar. Aquest planeta era habitat per uns ens vius anomenats éssers humans. I els éssers humans eren d’allò més extravagants i curiosos, tothom ho sabia. Per exemple, es passaven la vida corrent d’un costat a l’altre i lluitant contra el Temps –per això aquest sempre estava irritat, pobre. A més de la vida, tenien dons preciosos, com la seva capa-citat d’estimar; però no sempre la feien servir i, de tant en tant, es barallaven entre ells, i armaven uns embolics espantosos. Apassionats, extravertits, estranys, egocèntrics, multiracials..., els humans admetien qualsevol apel·latiu, però la seva intel·ligència els feia meravellosos i únics.Però aquesta és una altra història.El Món de les Boires Sòlides flotava a l’Espai envoltat de núvols blancs i quietud, que s’anaven trencant a mesura que s’hi acostaven. Ara, Bella, Peter Pan i Hèrcules el van veure de manera diferent. El fet de tenir energia els feia... gairebé humans. Ja no eren només una fantasia. Pel cos els corrien milers de sensacions. Així, doncs, ho van veure tot diferent, els mars i les terres, les ciutats i els pobles.–Recordeu que tan sols disposem d’unes quantes hores per complir la missió –va insistir Bella–. El temps que duri una nit de son de Milo.–Ja, ja –es va inquietar Peter Pan.–Bah, no us hi amoïneu! –va presumir Hèrcules–. Això serà bufar i fer ampolles, una aventura fan-tàstica i res més. Per a alguna cosa sóc aquí. Els herois...–Oh, Hèrcules, no siguis pesat! –va arrugar la cara Bella.A vegades era una mica pedant. –Jo únicament us volia tranquil·litzar –es va enravenar l’heroi mitològic.Van davallar al món dels humans. Primer un país, després una regió, finalment el poble apartat i plàcid en el qual vivia Milo Zederiak, el gran escriptor de contes. No va ser gens difícil trobar la casa, ja que davant de la porta hi havia un grup de nens i nenes, silenciosos, com si formessin una càlida guàrdia.Es feia fosc.Tots tres van entrar a dins per una finestra del vestíbul. Un cop a l’interior, es van quedar sols. La ràfega de vent va desaparèixer. Van caminar lentament per aquell lloc enorme, si més no per a ells, i van arribar a una habitació plena de llibres infantils. N’hi havia centenars, milers. La casa estava molt silenciosa.–On deu ser Milo? –es va preguntar Bella.–I si ja s’ha adormit? –es va alarmar Peter Pan.–Això seria terrible –va recordar Hèrcules–. L’única manera d’entrar en la seva ment és a través del somni que cada nit envia als humans el Món dels Somnis i els Malsons. Ho hem de fer amb ell! Van continuar buscant Milo Zederiak. Fins que, tot d’un plegat...–Allà! –va cridar Bella.Van veure un home vell, assegut en una butaca i amb la mirada perduda enlloc. Un home d’expres-sió trista, derrotat i vençut, amb tanta amargor al rostre que els va tocar de ple i gairebé els va fer plorar. Milo Zederiak. El gran escriptor d’històries per a infants.

Jordi Sierra i Fabra, La gran aventura

CIC

LE S

UP

ER

IOR

. C

UR

S 5

S

EG

ON

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

DE

FIC

CIÓ

��

1 On passa l’acció del text que acabes de llegir?

2 Quines qualitats, segons el text, fa meravellosos i únics els homes?

l’extravagància la capacitat d’estimar

la intel·ligència la curiositat

3 Quina professió té en Milo Zederiak?

4 En Milo Zederiak apareix al text amb trets positius i altres de negatius. Tenint això en compte, fes una descripció del personatge.

5 Quin comportament té Hèrcules?

Com reaccionen els seus companys?

6 Tot i que no es diu clarament, bella, Peter Pan i Hèrcules...

...vénen a complir una missió dins la ment de Milo.

...vénen a ajudar els humans.

...vénen a recuperar contes infantils.

...vénen a analitzar els homes.

CIC

LE S

UP

ER

IOR

. C

UR

S 5

S

EG

ON

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

DE

FIC

CIÓ

�7

7 Per què creus que a la porta de Milo Zederiak hi havia un grup de nens silenciosos fent guàrdia?

8 Quina impressió transmet la casa d’en Milo?

D’alegria, perquè hi ha nens a la porta.

De por, perquè a dins no hi ha ningú i no saben què s’hi poden trobar.

De desordre i lletjor.

De tristesa, perquè on abans hi degué haver vida (hi ha molts llibres), ara només hi ha soledat.

9 Completa el resum següent.

Bella, ............................. i .................................. se’n van al món de les Boires Sòlides per

............................................................................................ . Allí, Milo Zederiak

es troba.............................................................. ............... .

Ells han de................................................. .............perquè sembla que vénen a

.............................................................................................................................. .... .

10 La història que acabes de llegir és...

Un fragment d’una història més llarga de tipus realista.

Un relat complet de ciència-ficció.

Un fragment d’un relat més llarg de tipus fantàstic.

Un relat de por.

11 El narrador d’aquesta història...

És un home. No és un home.

Ho sé perquè

12 En el text es diu que «els éssers humans eren d’allò més extravagants i curiosos». Imagina’t que ets un extraterrestre que està «estudiant» el comportament i la manera de ser dels homes. Descriu-ne dos trets que et cridin l’atenció.

1.

2.

CIC

LE S

UP

ER

IOR

. C

UR

S 5

S

EG

ON

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

DE

FIC

CIÓ

�8

En perill de mort. La conquesta del pol

Jo vaig néixer a Maryland el 18��, tres anys després de l’abolició de l’esclavitud. Els meus pares eren uns pobres parcers, i ja no en recordo ni la cara. Tots dos van morir quan jo era petit. Després de viure uns quants anys a casa d’un oncle, als dotze anys em vaig enrolar com a grumet en un veler. Vaig passar tota l’adolescència embarcat, de punta a punta de món. Dic tot això per explicar que vaig anar molt poc a l’escola. Vaig aprendre a llegir molt tard, i encara tinc dificultats per fer segons quins càlculs.Aquí a l’Àrtic, això no tenia cap importància. Els esquimals no coneixen ni l’escriptura, ni els diners, ni el racisme. Tant els feia, que fos negre, pobre i sense cap diploma: tot i així era una persona de mèrit. En canvi, als Estats Units, la cosa anava diferent. Li havia de dir a Ooqueah que al meu país, als ulls dels meus compatriotes, jo no valia gran cosa, per no dir res? […]Li vaig estalviar a Ooqueah els motius que m’havien fet anar a petar a Washington. Du-rant la joventut, al mar, havia patit insults i cops senzillament perquè era negre. Amb divuit anys, fastiguejat, vaig tornar a terra ferma i em vaig instal·lar a la capital americana, més tolerant que el camp i que les ciutats del sud.–Miy, què és una ciutat?–Una ciutat és un lloc on hi ha moltes cases, molts iglús, per dir-ho així. A la ciutat que es diu Washington, vaig treballar en una botiga de barrets. Un barret és una mena de caputxa d’anorac. Un dia, hi va entrar Peary. Tenia trenta-un anys i se n’anava per feina a un país molt calorós, Nicaragua. Per això necessitava un barret. També necessitava un criat que s’encarregués de les seves coses i li cuinés. Per casualitat, li va preguntar al senyor Steinmetz, el venedor de barrets, si coneixia algú. I el senyor Steinmetz va pensar en mi. Em va venir a buscar a la rebotiga, i vaig conèixer Peary. Jo encara no ho sabia, però va ser el dia més important de la meva vida. Un mes després, vaig deixar la botiga de barrets per acompanyar Peary a Nicaragua. Ara que hi penso, tu saps què és una botiga?Hi va haver un altre silenci llarg, i a continuació un ronc molt fort.–Que somiïs de gust, Ooqueah. Fes-li un petó a Anaddoo de part meva!Sí, realment, aquell dia del 1887 havia estat el dia més important de la meva vida, junta-ment, molt més tard, amb el del meu casament. A Nicaragua, Peary em va trobar espa-vilat, i em va proposar que l’acompanyés a Groenlàndia. Va ser una decisió agosarada. Molts diaris que parlaven del nostre viatge se’n sorprenien: «Un negre a Groenlàndia? Pobre! No es morirà de fred?» Els blancs es moren de calor, a l’Àfrica? Els periodistes potser m’imaginaven corrent per la banquisa com un mico…Per sort, Peary no va tenir en compte les seves reflexions i se’m va endur. I li estaré eter-nament agraït. En ell vaig trobar un amic protector, un germà gran, gairebé un pare adoptiu.

Philippe Nessmann, En perill de mort. La conquesta del pol

CIC

LE S

UP

ER

IOR

. C

UR

S 5

T

ER

CE

R T

RIM

ES

TR

E:

TEX

T IN

FOR

MA

TIU

�9

1 A què es va dedicar durant l’adolescència el narrador que explica la seva vida en el text?

2 Respon les preguntes.

a Quin és el seu país de procedència?

b On es troba quan escriu el text?

3 Quins tres aspectes importants en el seu país de procedència no es tenen en compte en aquest nou lloc?

1

2

3

4 Què pots deduir, en el text, del personatge anomenat Ooqueah?

5 Quin factor impulsa el protagonista a dur una vida aventurera? Marca amb una X la resposta correcta.

El fet que es va quedar orfe de ben petit.

El fet de ser pobre.

El fet de ser negre i patir maltractaments.

El desig de conèixer noves terres.

6 En el protagonista descobrim una gran capacitat de fer front a les dificultats. Indica alguna actuació del personatge que ho posi de manifest.

7 Inventa’t un títol per al text que acabes de llegir.

CIC

LE S

UP

ER

IOR

. C

UR

S 5

T

ER

CE

R T

RIM

ES

TR

E:

TEX

T IN

FOR

MA

TIU

70

8 Peary no fa cas de l’actitud desconfiada i racista de la premsa. Quines conseqüències tindrà això per al narrador protagonista?

9 El narrador protagonista, quan explica la seva vida, sembla sobretot...

Satisfet i content per haver pogut fer coses extraordinàries.

Trist perquè el racisme li ha impedit fer coses.

Contrariat perquè Ooqueah s’adorm mentre ell explica la història.

Cansat de lluitar contra les dificultats.

10 Per què creus que en indicar la seva data de naixement diu «tres anys després de l’abolició de l’esclavitud»?

Per indicar que ell ja no era un esclau.

Per indicar que el món havia canviat molt.

Per indicar que ell era diferent dels seus avantpassats.

Per indicar que fins fa poc els negres eren esclaus.

11 Davant del racisme dels diaris que se sorprenien que hi hagués «un negre a Groenlàndia», el protagonista...

S’enfada. Es mostra indiferent.

Ho veu absurd i ho ridiculitza. Se’n riu.

12 El protagonista del text diu que els esquimals el consideraven «una persona de mèrit». Per què al seu país no se’l considerava així? Argumenta la resposta.

CIC

LE S

UP

ER

IOR

. C

UR

S 5

T

ER

CE

R T

RIM

ES

TR

E:

TEX

T IN

FOR

MA

TIU

71

El misteri del carrer de les Glicines

10 de juny de 1968

El capvespre tenyia el cel de color taronja. Els carrers, abatuts per les altes temperatures d’aquell dia de juny que anunciava l’estiu, s’omplien de treballadors que abandonaven fàbriques, oficines i comerços, i tornaven a casa. Aquest era el cas d’en Damià, un noi de vint anys que tan sols feia una setmana que treballava com a il·lustrador en una impor-tant revista gràfica. La feina l’apassionava i, encara que reconeixia que mai no l’hauria aconseguit sense la influència del seu pare –un destacat banquer de la ciutat que es deia com ell, Damià Serra–, havia decidit agafar-se a aquella oportunitat sense dubtar-ho i lluitar amb totes les forces per guanyar-se un lloc, ell tot sol, en el difícil món de la il·lustració.De moment, durant aquella primera setmana de feina, havia servit més cafès que di-buixos havien sortit de la seva ploma, àvida d’una oportunitat. Però en Damià no era impacient. Al contrari, tothom el considerava un noi sensat, molt segur d’ell mateix, i posseïdor d’un caràcter afable i tranquil.En Damià abandonà la redacció a les set de la tarda. S’aturà al quiosc de la cantonada. Es va treure tres pessetes de la butxaca i va comprar La Vanguardia. Els altres dies, després de la feina, se n’anava de dret a casa però aquell dia era divendres i en Damià havia que-dat amb uns amics per anar al cinema. [...] Tot fullejant el diari, havia arribat a la parada de l’autobús que l’havia de dur fins a casa.En Damià no podia saber que no hi arribaria mai, a casa seva.S’estava dret a la parada de l’autobús, que s’omplia de gent per moments. [...] El so-roll d’una frenada li va fer aixecar el cap. Era el seu bus. S’hi va dirigir a poc a poc, en lenta processó, darrere de la llarga cua de gent que s’havia anat format durant aquella estona. Es fixà en la noia del davant; era difícil no fixar-s’hi. Un perfum dolç, afruitat, va començar a omplir-li tots els sentits i li va fer fixar la vista en aquella desconeguda que, al principi, li havia passat desapercebuda. Tal com la veia, d’esquena, el que més li va cridar l’atenció fou la llarga cabellera negra. El cabell llis i brillant li queia fins a la cintura, com una cascada d’atzabeja. La gent empenyia, i sense voler, encara que sense lamentar-ho tampoc, s’enganxà una mica més a la noia, que s’apressà a enfilar-se a l’autobús. Ell s’hi enfilà al darrere. Els cabells negres de la noia li fregaren la cara i aquell perfum intens el transportà molt lluny de tota realitat.[...] Ell volia cridar l’atenció de la noia; volia que es girés, que li mostrés els ulls que ara només eren una promesa misteriosa; uns ulls que imaginava dolços com el perfum que desprenien els cabells negres: olor de mandarina, olor de tarongina...Els desitjos d’en Damià es van fer realitat de seguida. L’autobús va frenar amb brusque-dat i el cos de la desconeguda topà amb el seu. Ella es girà, per disculpar-se amb un somriure.

Núria Pradas, El misteri del carrer de les Glicines

CIC

LE S

UP

ER

IOR

. C

UR

S 6

P

RIM

ER

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

DE

FIC

CIÓ

72

1 Descriu en Damià segons la informació que dóna el fragment.

2 Com aconsegueix en Damià la feina d’il·lustrador?

3 Quin és el somni del protagonista?

4 Llegeix les paraules destacades d’aquest fragment i argumenta per què es parla de «pessetes» en comptes d’«euros»:

«Es va treure tres pessetes de la butxaca i va comprar La Vanguardia.»

5 A quina paraula pertany aquesta definició? La trobaràs al tercer paràgraf del text.

Lloc, en una agència o en un mitjà periodístic, on treballa el conjunt dels professionals que elaboren els continguts i els donen un format determinat.

6 Tria la secció del diari que, avui, divendres, li pot interessar més a en Damià:

Esports i cultura

Oci i lleure

Informació internacional

Informació local

7 Cap a la meitat del text apareix una oració que aporta molta intriga a la història. Escriu-la de nou. (Pista: té 12 paraules.)

CIC

LE S

UP

ER

IOR

. C

UR

S 6

P

RIM

ER

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

DE

FIC

CIÓ

73

8 Pel fragment que has llegit, a quin gènere creus que pertany aquesta novel·la?

D’aventures Detectivesc De terror

De ciència-ficció Sentimental

Argumenta la resposta: Per què t’ho sembla?

9 busca en el text les al·lusions a la noia de l’autobús que es basen en termes «olfactius».

10 Explica amb paraules pròpies, la metàfora següent:

«El cabell llis i brillant li queia fins a la cintura, com una cascada d’atzabeja»

11 Per què l’autor ens avisa tan aviat que després d’aquella tarda en Damià no tornaria mai més a casa seva?

CIC

LE S

UP

ER

IOR

. C

UR

S 6

P

RIM

ER

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

DE

FIC

CIÓ

74

Sota la sorra d’Egipte

El món dels vius de vegades és més cruel que el dels morts.Mentre Tutankamon lluitava per sobreviure en el domini dels morts, combatent dimonis i dirigint barques celestes, no podia sospitar que, en el domini dels vius, desapareixeria per segona vegada.Després de la seva mort, com que no havia tingut fills, els grans sacerdots van designar el pare diví Ay com a successor. Però, ja força vell, va regnar poc temps. I com que tampoc no havia tingut fills, els grans sacerdots van confiar les regnes del Doble País al general Horemheb.Amb la seva mirada fosca i les espatlles de toro, el general era autoritari: era ell qui havia fet tallar el nas als funcionaris corruptes. També era molt rancuniós: malgrat els anys que havien passat, no havia perdonat Akhenaton d’haver renegat dels antics déus. En esdeve-nir faró, es va consagrar a esborrar de la faç de la terra tot el que recordés el seu predeces-sor. Va enviar obrers a la ciutat d’Aton perquè en destruïssin les cases, en destrossessin les estàtues i en desmuntessin els temples. Els blocs de pedra es van transportar en vaixell fins a Tebes per reutilitzar-los en la construcció de monuments nous.Al cap de pocs mesos, de la magnífica ciutat d’Aton no en quedava res, res més que un camp de còdols àrid i pla.Però la follia destructora del nou faraó no es va aturar aquí: també va retreure a Tutanka-mon que no hagués denunciat prou els errors d’Akhenaton, i li va reservar la mateixa sort. Va enviar escrivans escultors a tots els temples que havia bastit l’infant-rei perquè n’es-borressin el nom amb el burí i en el seu lloc hi posessin el del general, com si fos ell qui n’hagués ordenat la construcció.És així, com, a poc a poc, jeroglífic darrere jeroglífic, Horemheb va fer desaparèixer el seu pre-decessor del mur dels temples, de la llista oficial dels faraons i de la memòria dels egipcis.Ben aviat no en va quedar cap senyal, cap traça del passatge de Tutankamon per la Terra.Com si no hagués existit mai.

Philippe Nessmann, Sota la sorra d’Egipte

1 Completa aquest text amb dades que pots obtenir del text que acabes de llegir.

A Tutankamon el va succeir en el tron .............................................., però va regnar

....................................... , i després d’ell els ............................... van atorgar el govern

d’ ....................... .......... a .......................................... .

2 Quin faraó provoca una rancúnia especial a Horemheb?

3 Quina ciutat havia fet construir el faraó menystingut per Horemheb?

CIC

LE S

UP

ER

IOR

. C

UR

S 6

S

EG

ON

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

INFO

RM

ATI

U

75

4 Descriu com era el general Horemheb.

5 Horemheb va arribar a ser faraó? Per què fa esborrar el nom de Tutankamon i substituir-lo pel seu?

6 Per quines vies ens ha arribat la informació sobre els faraons egipcis?

7 Estableix l’ordre en què van regnar aquests protagonistes de la història d’Egipte.

HOREMHEB AY AKHENATON TUTANKAMON

1 2 3 4

8 Escull un títol per al nostre text.

La segona mort de Tutankamon. Seguint la sort d’Akenathon.

La vida d’Horemheb. La crueltat dels faraons.

9 Horemheb, com es diu en el text, s’atribueix a ell els mèrits d’un altre. Quan un alumne copia d’un company, creus que també fa això?

10 Per què l’autor diu, en la primera frase, que «El món dels vius de vegades és més cruel que el dels morts.»?

Perquè en el món dels vius hi ha molta violència; en el món dels morts, no n’hi ha.

Perquè Tutankamon, després de mort, patirà la crueltat dels vius que esborren el seu record.

Perquè els morts ja no poden fer mal.

Perquè Tutankamon havia sigut molt cruel a la seva vida.

11 L’autor del text explica uns fets que a ell li semblen...

correctes incorrectes

Indica quines dades del text t’han permès deduir-ho.

CIC

LE S

UP

ER

IOR

. C

UR

S 6

S

EG

ON

TR

IME

ST

RE

: TE

XT

INFO

RM

ATI

U

7�

La nena nova

La Marisa buscava la Rachel al gimnàs, després de les classes. Últimament havia començat una campanya estricta de preparació física i la Marisa sovint la trobava corrent a la pista.–Mai és massa d’hora per aportar l’oxigen suficient al sistema circulatori ni per prevenir l’osteopo-rosi fent peses –va dir la Rachel amb aplom, i després va explicar a la Marisa de què parlava. Quan tornaven juntes cap a casa, el pas ja ràpid de la Rachel darrerament s’havia accelerat fins al punt que la Marisa es veia obligada tot sovint a córrer al seu costat. Però aquell dia la Rachel no es veia per enlloc al gimnàs, i hi havia entrenament de bàsquet. La Marisa va mirar el partit des de la gra-deria durant una estona. Va saludar l’Emma amb la mà, que es passava més estona empaitant la pilota que no pas tocant-la. Va sonar el xiulet de la mitja part.–Marisa! Vols jugar al nostre equip de bàsquet? Ens aniria bé algú alt com tu –va proposar-li l’Emma mentre sortia de la pista, amb la roba ajustada de gimnàstica xopa de suor.–Sí, tu, per què no deixes que ocupi el teu lloc i així guanyarem un partit un dia d’aquests? –va cridar una de les noies de l’equip, i es van sentir tot de riallades.–És que em sembla que no jugo gaire bé.–No hi fa res –va dir la Sandra, la capitana de l’equip–. L’Emma tampoc en sap i la deixem jugar.–No es tracta de guanyar o perdre! –va protestar l’Emma–. Es tracta de fer un bon joc, no?–Bé, sí i no –va somriure la Sandra–. Doncs què hi dius, Marisa?–Gràcies, m’agradaria molt jugar –la Marisa estava contenta.–Perfecte, pots fer una prova abans de l’entrenament de demà, va bé?–I tant! Gràcies. Fins demà, doncs –la Marisa va sortir del gimnàs amb pas lleuger, convençuda que la Rachel aplaudiria la seva decisió.[...] Per primera vegada la Marisa estava contenta. Per a ella, les dues coses que la feien més feliç ara com ara eren la seva amistat creixent amb la Rachel i que cada dia jugava millor a bàsquet. Ajudava l’Emma amb petits trucs per driblar, per apuntar correctament a la cistella o bloquejar un contrincant movent els braços furiosament. S’entenia amb els mestres i estudiava molt, i no deixava que la xerrameca de la Tina la interrompés quan feia els deures, ni que els estats d’ànim de la mare la molestessin. Tot i que comptava els dies entre trucada i trucada del seu pare i sempre esperava veure’l, el més important per a ella era que a classe l’acceptessin com una companya més.

Marcy Rudo, La nena nova

1 A partir de la informació del text, amb qui creus que viu la Marisa, la protagonista del fragment?

2 Quines són les paraules del segon paràgraf que s’amaguen darrere aquestes definicions?

Conjunt de pràctiques destinades a preparar un esportista perquè obtingui el màxim

rendiment en una competició.

Afecció caracteritzada per un aprimament de la membrana cortical dels ossos.

Sèrie de grades esglaonades.

3 Quina és la primera frase que ens parla de les dificultats amb el bàsquet que té l’Emma? Assenyala-la.

CIC

LE S

UP

ER

IOR

. C

UR

S 6

T

ER

CE

R T

RIM

ES

TR

E:

TEX

T D

E FI

CC

IÓ

77

4 Quins d’aquests verbs que apareixen al text pertanyen al món del bàsquet?

empaitar guanyar driblar interrompre bloquejar córrer

5 Escriu amb unes altres paraules...

Convençuda que la Rachel aplaudiria la seva decisió.

Convençuda que la Rachel

6 Què representa la Rachel per a la Marisa? Creus que se la mira amb admiració, amb menyspreu...? Quins fragments del text t’han permès deduir-ho?

7 Quina relació té la Marisa amb el seu pare?

Marca les situacions que, segon el text, serien possibles:

El pare treballa de nit i no veu les seves filles.

El pare treballa molt lluny de casa.

Els pares de la Marisa estan separats.

El pare, que treballa fora, ve a veure les filles cada cap de setmana.

La Marisa viu amb el pare, i la seva germana, amb la mare.

8 L’últim paràgraf del text ens explica que, per primera vegada, la Marisa està feliç. Explica amb les teves paraules el perquè d’aquesta situació.

9 Imagina’t que canvies d’escola, com ha fet la Marisa. Quines coses t’amoïnarien de la teva nova vida escolar?

10 Entens per què era tan important per a la Marisa que la convidessin a jugar a bàsquet? Creus que l’esport ajuda en les relacions personals?

11 Quins consells donaries a un amic que ha de canviar d’escola?

CIC

LE S

UP

ER

IOR

. C

UR

S 6

T

ER

CE

R T

RIM

ES

TR

E:

TEX

T D

E FI

CC

IÓ

Fem el diagnòstic

Obtenció d’informació explícita

Deducció d’informació implícita

Comprensió i interpretació del text

Anàlisi i avaluació del text

Tasques de competència lectora avaluades en cada procés:

NOTA: Els indicadors d’avaluació s’han agrupat per cicles. Per aquesta raó, a continuació s’adjunten tres taules per a cada un dels cicles de Primària –corresponents als tres trimestres que té un curs–, per anotar-hi els resultats obtinguts en les proves de diagnòstic de l’apartat Creixem llegint.

80

Fitxes de resultats de les proves de diagnòstic

CURS: GRUP:

obtenció d’informació explícita deducció d’informació implícita

Alumnes Trob

a el

nom

del

per

sona

tge

més

im

port

ant

que

apar

eix

en e

l tex

t.

Loca

litza

el n

om d

’un

lloc

que

s’an

omen

a en

el t

ext.

Recu

ll al

guna

car

acte

rístic

a qu

e en

el

text

s’a

trib

ueix

d’u

na m

aner

a cl

ara

al

per

sona

tge.

Indi

ca s

i un

segu

it de

dad

es a

pare

ixen

al

tex

t o

no h

i apa

reix

en.

Recu

ll al

guna

dad

a nu

mèr

ica

senz

illa

que

surt

al t

ext.

Dib

uixa

o e

scriu

com

aca

ba

un c

onte

.

Com

plet

a un

a or

ació

ext

reta

del

tex

t de

la q

ual s

’ha

fet

desa

parè

ixer

al

guna

par

t.

Rela

cion

a am

b fle

txes

div

erse

s da

des

senz

illes

ext

rete

s de

l tex

t.

Iden

tific

a en

tre

dive

rses

pro

post

es

les

qual

itats

que

es

dedu

eixe

n de

l co

mpo

rtam

ent

del p

rota

goni

sta.

Une

ix f

rase

s qu

e ha

n es

tat

divi

dide

s en

due

s pa

rts

i el r

esul

tat

de le

s qu

als

resp

on a

l con

tingu

t de

l tex

t.

Iden

tific

a si

són

cer

tes

o fa

lses

afir

ma-

cion

s qu

e no

apa

reix

en li

tera

lmen

t en

el

tex

t pe

rò q

ue e

s de

duei

xen

de la

co

mpr

ensi

ó ge

nera

l.

81

comprensió i interpretació del text anàlisi i avaluació del text

Ord

ena

viny

etes

que

rep

rodu

eixe

n

la s

eqüè

ncia

de

la h

istò

ria.

Inte

rpre

ta u

na v

inye

ta q

ue r

epre

sent

a al

gun

aspe

cte

del t

ext.

Com

plet

a am

b pa

raul

es d

onad

es

un p

etit

resu

m d

el t

ext.

Escu

ll en

tre

dive

rses

pos

sibi

litat

s la

que

re

cull

la id

ea c

entr

al d

el t

ext.

Con

side

ra u

na a

ltern

ativ

a a

les

acci

ons

dels

per

sona

tges

.

Rela

cion

a el

que

ha

llegi

t am

b la

sev

a ex

periè

ncia

per

sona

l.

Con

tras

ta d

ades

am

b el

con

eixe

men

t de

l món

que

com

ença

a t

enir.

Es p

regu

nta

per

què

un p

erso

natg

e de

term

inat

diu

o f

a al

guna

cos

a.

Es p

regu

nta

si u

n co

mpo

rtam

ent

dona

t se

mbl

a co

rrec

te o

no.

Resp

on la

pre

gunt

a: «

Què

has

apr

ès

amb

aque

sta

hist

òria

?», s

i se

li of

erei

x la

res

post

a di

vidi

da e

n pa

rts

perq

uè

l’ord

eni i

l’es

crig

ui.

Com

plet

a al

gun

elem

ent

que

apar

eix

en e

l tex

t am

b l’e

num

erac

ió d

’altr

es

que

ell c

onei

x.

Creixem llegint, cicle inicial, primer trimestre

82

Fitxes de resultats de les proves de diagnòstic

CURS: GRUP:

obtenció d’informació explícita deducció d’informació implícita

Alumnes Trob

a el

nom

del

per

sona

tge

més

im

port

ant

que

apar

eix

en e

l tex

t.

Loca

litza

el n

om d

’un

lloc

que

s’an

omen

a en

el t

ext.

Recu

ll al

guna

car

acte

rístic

a qu

e en

el

text

s’a

trib

ueix

d’u

na m

aner

a cl

ara

al

pers

onat

ge.

Indi

ca s

i un

segu

it de

dad

es a

pare

ixen

al

tex

t o

no h

i apa

reix

en.

Recu

ll al

guna

dad

a nu

mèr

ica

senz

illa

que

surt

al t

ext.

Dib

uixa

o e

scriu

com

aca

ba u

n co

nte.

Com

plet

a un

a or

ació

ext

reta

del

tex

t de

la q

ual s

’ha

fet

desa

parè

ixer

alg

una

part

.

Rela

cion

a am

b fle

txes

div

erse

s da

des

senz

illes

ext

rete

s de

l tex

t.

Iden

tific

a en

tre

dive

rses

pro

post

es

les

qual

itats

que

es

dedu

eixe

n de

l co

mpo

rtam

ent

del p

rota

goni

sta.

Une

ix f

rase

s qu

e ha

n es

tat

divi

dide

s en

due

s pa

rts

i el r

esul

tat

de le

s qu

als

resp

on a

l con

tingu

t de

l tex

t.

Iden

tific

a si

són

cer

tes

o fa

lses

afir

ma-

cion

s qu

e no

apa

reix

en li

tera

lmen

t en

el

tex

t pe

rò q

ue e

s de

duei

xen

de la

co

mpr

ensi

ó ge

nera

l.

83

comprensió i interpretació del text anàlisi i avaluació del text

Ord

ena

viny

etes

que

rep

rodu

eixe

n

la s

eqüè

ncia

de

la h

istò

ria.

Inte

rpre

ta u

na v

inye

ta q

ue r

epre

sent

a al

gun

aspe

cte

del t

ext.

Com

plet

a am

b pa

raul

es d

onad

es

un p

etit

resu

m d

el t

ext.

Escu

ll en

tre

dive

rses

pos

sibi

litat

s la

que

re

cull

la id

ea c

entr

al d

el t

ext.

Con

side

ra u

na a

ltern

ativ

a a

les

acci

ons

dels

per

sona

tges

.

Rela

cion

a el

que

ha

llegi

t am

b la

sev

a ex

periè

ncia

per

sona

l.

Con

tras

ta d

ades

am

b el

con

eixe

men

t de

l món

que

com

ença

a t

enir.

Es p

regu

nta

per

què

un p

erso

natg

e de

term

inat

diu

o f

a al

guna

cos

a.

Es p

regu

nta

si u

n co

mpo

rtam

ent

dona

t se

mbl

a co

rrec

te o

no.

Resp

on la

pre

gunt

a: «

Què

has

apr

ès

amb

aque

sta

hist

òria

?», s

i se

li of

erei

x la

res

post

a di

vidi

da e

n pa

rts

perq

uè

l’ord

eni i

l’es

crig

ui.

Com

plet

a al

gun

elem

ent

que

apar

eix

en e

l tex

t am

b l’e

num

erac

ió d

’altr

es

que

ell c

onei

x.

Creixem llegint, cicle inicial, segon trimestre

84

Fitxes de resultats de les proves de diagnòstic

CURS: GRUP:

obtenció d’informació explícita deducció d’informació implícita

Alumnes Trob

a el

nom

del

per

sona

tge

més

im

port

ant

que

apar

eix

en e

l tex

t.

Loca

litza

el n

om d

’un

lloc

que

s’an

omen

a en

el t

ext.

Recu

ll al

guna

car

acte

rístic

a qu

e en

el

text

s’a

trib

ueix

d’u

na m

aner

a cl

ara

al

pers

onat

ge.

Indi

ca s

i un

segu

it de

dad

es a

pare

ixen

al

tex

t o

no h

i apa

reix

en.

Recu

ll al

guna

dad

a nu

mèr

ica

senz

illa

que

surt

al t

ext.

Dib

uixa

o e

scriu

com

aca

ba u

n co

nte.

Com

plet

a un

a or

ació

ext

reta

del

tex

t de

la q

ual s

’ha

fet

desa

parè

ixer

alg

una

part

.

Rela

cion

a am

b fle

txes

div

erse

s da

des

senz

illes

ext

rete

s de

l tex

t.

Iden

tific

a en

tre

dive

rses

pro

post

es

les

qual

itats

que

es

dedu

eixe

n de

l co

mpo

rtam

ent

del p

rota

goni

sta.

Une

ix f

rase

s qu

e ha

n es

tat

divi

dide

s en

due

s pa

rts

i el r

esul

tat

de le

s qu

als

resp

on a

l con

tingu

t de

l tex

t.

Iden

tific

a si

són

cer

tes

o fa

lses

afir

ma-

cion

s qu

e no

apa

reix

en li

tera

lmen

t en

el

tex

t pe

rò q

ue e

s de

duei

xen

de la

co

mpr

ensi

ó ge

nera

l.

85

comprensió i interpretació del text anàlisi i avaluació del text

Ord

ena

viny

etes

que

rep

rodu

eixe

n

la s

eqüè

ncia

de

la h

istò

ria.

Inte

rpre

ta u

na v

inye

ta q

ue r

epre

sent

a al

gun

aspe

cte

del t

ext.

Com

plet

a am

b pa

raul

es d

onad

es

un p

etit

resu

m d

el t

ext.

Escu

ll en

tre

dive

rses

pos

sibi

litat

s

la q

ue r

ecul

l la

idea

cen

tral

del

tex

t.

Con

side

ra u

na a

ltern

ativ

a a

les

ac

cion

s de

ls p

erso

natg

es.

Rela

cion

a el

que

ha

llegi

t am

b la

sev

a ex

periè

ncia

per

sona

l.

Con

tras

ta d

ades

am

b el

con

eixe

men

t de

l món

que

com

ença

a t

enir.

Es p

regu

nta

per

què

un p

erso

natg

e de

term

inat

diu

o f

a al

guna

cos

a.

Es p

regu

nta

si u

n co

mpo

rtam

ent

dona

t se

mbl

a co

rrec

te o

no.

Resp

on la

pre

gunt

a: «

Què

has

apr

ès

amb

aque

sta

hist

òria

?», s

i se

li of

erei

x la

res

post

a di

vidi

da e

n pa

rts

perq

uè

l’ord

eni i

l’es

crig

ui.

Com

plet

a al

gun

elem

ent

que

apar

eix

en e

l tex

t am

b l’e

num

erac

ió d

’altr

es

que

ell c

onei

x.

Creixem llegint, cicle inicial, tercer trimestre

8�

Fitxes de resultats de les proves de diagnòstic

CURS: GRUP:

obtenció d’informació explícita deducció d’informació implícita

Alumnes Iden

tific

a el

nom

de

pers

onat

ges

que

apar

eixe

n en

el t

ext.

Loca

litza

el n

om d

’un

lloc

que

s’an

omen

a en

el t

ext.

Trob

a re

ferè

ncie

s te

mpo

rals

exp

lícite

s en

el t

ext.

Recu

ll al

guna

car

acte

rístic

a qu

e

en e

l tex

t s’

atrib

ueix

exp

lícita

men

t

a pe

rson

atge

s o

llocs

.

Loca

litza

i re

cupe

ra a

lgun

a da

da in

for-

mat

iva

relle

vant

exp

ress

ada

en e

l tex

t.

Iden

tific

a de

finic

ions

de

para

ules

o

proc

esso

s.

Esta

blei

x se

mbl

ance

s i d

iferè

ncie

s en

tre

dos

o m

és a

spec

tes

del t

ext.

Det

erm

ina

la r

elac

ió d

e ca

usa/

efec

te

entr

e do

s es

deve

nim

ents

del

tex

t.

Iden

tific

a le

s qu

alita

ts q

ue e

s

dedu

eixe

n de

l com

port

amen

t

d’un

per

sona

tge.

Des

criu

la re

laci

ó en

tre

dos

pers

onat

ges.

Iden

tific

a ge

nera

litza

cion

s fe

tes

en

el t

ext.

Form

ula

afirm

acio

ns q

ue n

o ap

arei

xen

liter

alm

ent

en e

l tex

t pe

rò q

ue e

s de

duei

xen

de la

com

pren

sió

gene

ral.

87

comprensió i interpretació del text anàlisi i avaluació del text

Com

plet

a un

pet

it re

sum

del

tex

t.

Iden

tific

a el

mis

satg

e o

tem

a ge

nera

l d’

un t

ext.

Con

side

ra u

na a

ltern

ativ

a a

les

acci

ons

dels

per

sona

tges

.

Inte

rpre

ta la

info

rmac

ió r

ebud

a a

part

ir de

l con

eixe

men

t de

la r

ealit

at

que

té.

Jutja

el q

ue ll

egei

x de

s de

l’ex

periè

ncia

pe

rson

al.

Con

tras

ta le

s da

des

del t

ext

amb

el c

onei

xem

ent

del m

ón r

eal q

ue

com

ença

a t

enir.

Es p

regu

nta

per

què

un p

erso

natg

e do

nat

diu

o fa

alg

una

cosa

.

Es p

regu

nta

si u

n co

mpo

rtam

ent

dona

t se

mbl

a co

rrec

te o

no.

Expl

ica

l’ús

de d

eter

min

ades

par

aule

s o

recu

rsos

exp

ress

ius

per

part

de

l’aut

or.

Expl

ica

i val

ora

la f

orm

a es

colli

da p

er

l’aut

or p

er d

esen

volu

par

el t

ext.

Creixem llegint, cicle mitjà, primer trimestre

88

Fitxes de resultats de les proves de diagnòstic

CURS: GRUP:

obtenció d’informació explícita deducció d’informació implícita

Alumnes Iden

tific

a el

nom

de

pers

onat

ges

que

apar

eixe

n en

el t

ext.

Loca

litza

el n

om d

’un

lloc

que

s’an

omen

a en

el t

ext.

Trob

a re

ferè

ncie

s te

mpo

rals

exp

lícite

s en

el t

ext.

Recu

ll al

guna

car

acte

rístic

a qu

e

en e

l tex

t s’

atrib

ueix

exp

lícita

men

t

a pe

rson

atge

s o

llocs

.

Loca

litza

i re

cupe

ra a

lgun

a da

da in

for-

mat

iva

relle

vant

exp

ress

ada

en e

l tex

t.

Iden

tific

a de

finic

ions

de

para

ules

o

proc

esso

s.

Esta

blei

x se

mbl

ance

s i d

iferè

ncie

s en

tre

dos

o m

és a

spec

tes

del t

ext.

Det

erm

ina

la r

elac

ió d

e ca

usa/

efec

te

entr

e do

s es

deve

nim

ents

del

tex

t.

Iden

tific

a le

s qu

alita

ts q

ue e

s

dedu

eixe

n de

l com

port

amen

t

d’un

per

sona

tge.

Des

criu

la re

laci

ó en

tre

dos

pers

onat

ges.

Iden

tific

a ge

nera

litza

cion

s fe

tes

en

el t

ext.

Form

ula

afirm

acio

ns q

ue n

o ap

arei

xen

liter

alm

ent

en e

l tex

t pe

rò q

ue e

s de

duei

xen

de la

com

pren

sió

gene

ral.

89

comprensió i interpretació del text anàlisi i avaluació del text

Com

plet

a un

pet

it re

sum

del

tex

t.

Iden

tific

a el

mis

satg

e o

tem

a ge

nera

l d’

un t

ext.

Con

side

ra u

na a

ltern

ativ

a a

les

acci

ons

dels

per

sona

tges

.

Inte

rpre

ta la

info

rmac

ió r

ebud

a a

part

ir de

l con

eixe

men

t de

la r

ealit

at

que

té.

Jutja

el q

ue ll

egei

x de

s de

l’ex

periè

ncia

pe

rson

al.

Con

tras

ta le

s da

des

del t

ext

amb

el c

onei

xem

ent

del m

ón r

eal q

ue

com

ença

a t

enir.

Es p

regu

nta

per

què

un p

erso

natg

e do

nat

diu

o fa

alg

una

cosa

.

Es p

regu

nta

si u

n co

mpo

rtam

ent

dona

t se

mbl

a co

rrec

te o

no.

Expl

ica

l’ús

de d

eter

min

ades

par

aule

s o

recu

rsos

exp

ress

ius

per

part

de

l’aut

or.

Expl

ica

i val

ora

la f

orm

a es

colli

da p

er

l’aut

or p

er d

esen

volu

par

el t

ext.

Creixem llegint, cicle mitjà, segon trimestre

90

Fitxes de resultats de les proves de diagnòstic

CURS: GRUP:

obtenció d’informació explícita deducció d’informació implícita

Alumnes Iden

tific

a el

nom

de

pers

onat

ges

que

apar

eixe

n en

el t

ext.

Loca

litza

el n

om d

’un

lloc

que

s’an

omen

a en

el t

ext.

Trob

a re

ferè

ncie

s te

mpo

rals

exp

lícite

s en

el t

ext.

Recu

ll al

guna

car

acte

rístic

a qu

e

en e

l tex

t s’

atrib

ueix

exp

lícita

men

t

a pe

rson

atge

s o

llocs

.

Loca

litza

i re

cupe

ra a

lgun

a da

da in

for-

mat

iva

relle

vant

exp

ress

ada

en e

l tex

t.

Iden

tific

a de

finic

ions

de

para

ules

o

proc

esso

s.

Esta

blei

x se

mbl

ance

s i d

iferè

ncie

s en

tre

dos

o m

és a

spec

tes

del t

ext.

Det

erm

ina

la r

elac

ió d

e ca

usa/

efec

te

entr

e do

s es

deve

nim

ents

del

tex

t.

Iden

tific

a le

s qu

alita

ts q

ue e

s

dedu

eixe

n de

l com

port

amen

t

d’un

per

sona

tge.

Des

criu

la re

laci

ó en

tre

dos

pers

onat

ges.

Iden

tific

a ge

nera

litza

cion

s fe

tes

en

el t

ext.

Form

ula

afirm

acio

ns q

ue n

o ap

arei

xen

liter

alm

ent

en e

l tex

t pe

rò q

ue e

s de

duei

xen

de la

com

pren

sió

gene

ral.

91

comprensió i interpretació del text anàlisi i avaluació del text

Com

plet

a un

pet

it re

sum

del

tex

t.

Iden

tific

a el

mis

satg

e o

tem

a ge

nera

l d’

un t

ext.

Con

side

ra u

na a

ltern

ativ

a a

les

acci

ons

dels

per

sona

tges

.

Inte

rpre

ta la

info

rmac

ió r

ebud

a a

part

ir de

l con

eixe

men

t de

la r

ealit

at

que

té.

Jutja

el q

ue ll

egei

x de

s de

l’ex

periè

ncia

pe

rson

al.

Con

tras

ta le

s da

des

del t

ext

amb

el c

onei

xem

ent

del m

ón r

eal q

ue

com

ença

a t

enir.

Es p

regu

nta

per

què

un p

erso

natg

e do

nat

diu

o fa

alg

una

cosa

.

Es p

regu

nta

si u

n co

mpo

rtam

ent

dona

t se

mbl

a co

rrec

te o

no.

Expl

ica

l’ús

de d

eter

min

ades

par

aule

s o

recu

rsos

exp

ress

ius

per

part

de

l’aut

or.

Expl

ica

i val

ora

la f

orm

a es

colli

da p

er

l’aut

or p

er d

esen

volu

par

el t

ext.

Creixem llegint, cicle mitjà, tercer trimestre

92

Fitxes de resultats de les proves de diagnòstic

CURS: GRUP:

obtenció d’informació explícita deducció d’informació implícita

Alumnes Iden

tific

a el

nom

de

pers

onat

ges

que

apar

eixe

n en

el t

ext.

Loca

litza

el n

om d

’un

lloc

que

apar

eix

ress

enya

t en

el t

ext.

Trob

a re

ferè

ncie

s te

mpo

rals

exp

lícite

s en

el t

ext.

Loca

litza

i re

cupe

ra a

lgun

a da

da

info

rmat

iva

relle

vant

exp

ress

ada

en

el t

ext.

Iden

tific

a de

finic

ions

de

para

ules

o

proc

esso

s.

Iden

tific

a la

idea

prin

cipa

l (qu

an e

stà

indi

cada

exp

ress

amen

t).

Com

para

i co

ntra

sta

dade

s de

l tex

t.

Det

erm

ina

la r

elac

ió d

e ca

usa/

efec

te

entr

e do

s es

deve

nim

ents

del

tex

t.

Iden

tific

a le

s qu

alita

ts d

’un

pe

rson

atge

.

Des

criu

la r

elac

ió e

ntre

dos

pe

rson

atge

s.

Ded

ueix

el p

ropò

sit

prin

cipa

l d’u

n se

guit

de d

ades

o a

rgum

ents

del

tex

t.

93

comprensió i interpretació del text anàlisi i avaluació del text

Com

plet

a un

bre

u re

sum

del

tex

t.

Iden

tific

a el

mis

satg

e o

tem

a ge

nera

l d’

un t

ext.

Con

side

ra u

na a

ltern

ativ

a a

les

acci

ons

dels

per

sona

tges

.

Cap

ta l’

atm

osfe

ra o

el t

o d’

una

hi

stòr

ia.

Inte

rpre

ta la

info

rmac

ió r

ebud

a a

part

ir de

l con

eixe

men

t de

la r

ealit

at q

ue t

é.

Jutja

el q

ue ll

egei

x de

s de

l’ex

periè

ncia

pe

rson

al (a

ccep

tant

, reb

utja

nt o

m

ante

nint

una

pos

ició

neu

tral

).

Con

tras

ta le

s da

des

del t

ext

amb

idee

s o

info

rmac

ions

pro

vine

nts

d’al

tres

fon

ts.

Con

tras

ta e

l tex

t am

b el

con

eixe

men

t de

l món

que

té.

Reco

neix

el p

unt

de v

ista

i el

pro

pòsi

t de

l’au

tor.

Expl

ica

l’ús

de d

eter

min

ades

par

aule

s o

recu

rsos

exp

ress

ius

per

part

de

l’aut

or.

Expl

ica

i val

ora

la f

orm

a es

colli

da p

er

l’aut

or p

er d

esen

volu

par

el t

ext.

Creixem llegint, cicle superior, primer trimestre

94

Fitxes de resultats de les proves de diagnòstic

CURS: GRUP:

obtenció d’informació explícita deducció d’informació implícita

Alumnes Iden

tific

a el

nom

de

pers

onat

ges

que

apar

eixe

n en

el t

ext.

Loca

litza

el n

om d

’un

lloc

que

apar

eix

ress

enya

t en

el t

ext.

Trob

a re

ferè

ncie

s te

mpo

rals

exp

lícite

s en

el t

ext.

Loca

litza

i re

cupe

ra a

lgun

a da

da

info

rmat

iva

relle

vant

exp

ress

ada

en

el t

ext.

Iden

tific

a de

finic

ions

de

para

ules

o

proc

esso

s.

Iden

tific

a la

idea

prin

cipa

l (qu

an e

stà

indi

cada

exp

ress

amen

t).

Com

para

i co

ntra

sta

dade

s de

l tex

t.

Det

erm

ina

la r

elac

ió d

e ca

usa/

efec

te

entr

e do

s es

deve

nim

ents

del

tex

t.

Iden

tific

a le

s qu

alita

ts d

’un

pe

rson

atge

.

Des

criu

la r

elac

ió e

ntre

dos

pe

rson

atge

s.

Ded

ueix

el p

ropò

sit

prin

cipa

l d’u

n se

guit

de d

ades

o a

rgum

ents

del

tex

t.

95

comprensió i interpretació del text anàlisi i avaluació del text

Com

plet

a un

bre

u re

sum

del

tex

t.

Iden

tific

a el

mis

satg

e o

tem

a ge

nera

l d’

un t

ext.

Con

side

ra u

na a

ltern

ativ

a a

les

acci

ons

dels

per

sona

tges

.

Cap

ta l’

atm

osfe

ra o

el t

o d’

una

hi

stòr

ia.

Inte

rpre

ta la

info

rmac

ió r

ebud

a a

part

ir de

l con

eixe

men

t de

la r

ealit

at q

ue t

é.

Jutja

el q

ue ll

egei

x de

s de

l’ex

periè

ncia

pe

rson

al (a

ccep

tant

, reb

utja

nt o

m

ante

nint

una

pos

ició

neu

tral

).

Con

tras

ta le

s da

des

del t

ext

amb

idee

s o

info

rmac

ions

pro

vine

nts

d’al

tres

fon

ts.

Con

tras

ta e

l tex

t am

b el

con

eixe

men

t de

l món

que

té.

Reco

neix

el p

unt

de v

ista

i el

pro

pòsi

t de

l’au

tor.

Expl

ica

l’ús

de d

eter

min

ades

par

aule

s o

recu

rsos

exp

ress

ius

per

part

de

l’aut

or.

Expl

ica

i val

ora

la f

orm

a es

colli

da p

er

l’aut

or p

er d

esen

volu

par

el t

ext.

Creixem llegint, cicle superior, segon trimestre

9�

Fitxes de resultats de les proves de diagnòstic

CURS: GRUP:

obtenció d’informació explícita deducció d’informació implícita

Alumnes Iden

tific

a el

nom

de

pers

onat

ges

que

apar

eixe

n en

el t

ext.

Loca

litza

el n

om d

’un

lloc

que

apar

eix

ress

enya

t en

el t

ext.

Trob

a re

ferè

ncie

s te

mpo

rals

exp

lícite

s en

el t

ext.

Loca

litza

i re

cupe

ra a

lgun

a da

da

info

rmat

iva

relle

vant

exp

ress

ada

en

el t

ext.

Iden

tific

a de

finic

ions

de

para

ules

o

proc

esso

s.

Iden

tific

a la

idea

prin

cipa

l (qu

an e

stà

indi

cada

exp

ress

amen

t).

Com

para

i co

ntra

sta

dade

s de

l tex

t.

Det

erm

ina

la r

elac

ió d

e ca

usa/

efec

te

entr

e do

s es

deve

nim

ents

del

tex

t.

Iden

tific

a le

s qu

alita

ts d

’un

pe

rson

atge

.

Des

criu

la r

elac

ió e

ntre

dos

pe

rson

atge

s.

Ded

ueix

el p

ropò

sit

prin

cipa

l d’u

n se

guit

de d

ades

o a

rgum

ents

del

tex

t.

97

comprensió i interpretació del text anàlisi i avaluació del text

Com

plet

a un

bre

u re

sum

del

tex

t.

Iden

tific

a el

mis

satg

e o

tem

a ge

nera

l d’

un t

ext.

Con

side

ra u

na a

ltern

ativ

a a

les

acci

ons

dels

per

sona

tges

.

Cap

ta l’

atm

osfe

ra o

el t

o d’

una

hi

stòr

ia.

Inte

rpre

ta la

info

rmac

ió r

ebud

a a

part

ir de

l con

eixe

men

t de

la r

ealit

at q

ue t

é.

Jutja

el q

ue ll

egei

x de

s de

l’ex

periè

ncia

pe

rson

al (a

ccep

tant

, reb

utja

nt o

m

ante

nint

una

pos

ició

neu

tral

).

Con

tras

ta le

s da

des

del t

ext

amb

idee

s o

info

rmac

ions

pro

vine

nts

d’al

tres

fon

ts.

Con

tras

ta e

l tex

t am

b el

con

eixe

men

t de

l món

que

té.

Reco

neix

el p

unt

de v

ista

i el

pro

pòsi

t de

l’au

tor.

Expl

ica

l’ús

de d

eter

min

ades

par

aule

s o

recu

rsos

exp

ress

ius

per

part

de

l’aut

or.

Expl

ica

i val

ora

la f

orm

a es

colli

da p

er

l’aut

or p

er d

esen

volu

par

el t

ext.

Creixem llegint, cicle superior, tercer trimestre

Seguiment de les lectures

Obtenció d’informació explícita

Deducció d’informació implícita

Comprensió i interpretació del text

Anàlisi i avaluació el text

Tasques de competència lectora avaluades en cada procés:

NOTA: A continuació s’adjunten, per curs, tres taules de seguiment de les lectures per anotar-hi els resultats obtinguts en les lectures de cada trimestre (sobre un màxim de tres lectures).

100

ALUMNESObTENCIÓ

D’INFORMACIÓ EXPLÍCITA

DEDUCCIÓ D’INFORMACIÓ

IMPLÍCITA

COMPRENSIÓ I INTERPRETACIÓ

DEL TEXT

ANàLISI I AVALUACIÓ

DEL TEXT

LECTURES 1a 2a 3a 1a 2a 3a 1a 2a 3a 1a 2a 3a

CURS: GRUP:

Fitxes de seguiment de les lectures

1a AVALUACIÓ

101

ObSERVACIONS GENERALS

Observacions sobre Obtenció d’informació explícita

Observacions sobre Deducció d’informació implícita

Observacions sobre Comprensió i interpretació del text

Observacions sobre Anàlisi i avaluació del text

1a AVALUACIÓ

Fitxes de seguiment de les lectures

102

ALUMNESObTENCIÓ

D’INFORMACIÓ EXPLÍCITA

DEDUCCIÓ D’INFORMACIÓ

IMPLÍCITA

COMPRENSIÓ I INTERPRETACIÓ

DEL TEXT

ANàLISI I AVALUACIÓ

DEL TEXT

LECTURES 1a 2a 3a 1a 2a 3a 1a 2a 3a 1a 2a 3a

CURS: GRUP:

Fitxes de seguiment de les lectures

2a AVALUACIÓ

103

ObSERVACIONS GENERALS

Observacions sobre Obtenció d’informació explícita

Observacions sobre Deducció d’informació implícita

Observacions sobre Comprensió i interpretació del text

Observacions sobre Anàlisi i avaluació del text

2a AVALUACIÓ

Fitxes de seguiment de les lectures

104

ALUMNESObTENCIÓ

D’INFORMACIÓ EXPLÍCITA

DEDUCCIÓ D’INFORMACIÓ

IMPLÍCITA

COMPRENSIÓ I INTERPRETACIÓ

DEL TEXT

ANàLISI I AVALUACIÓ

DEL TEXT

LECTURES 1a 2a 3a 1a 2a 3a 1a 2a 3a 1a 2a 3a

CURS: GRUP:

Fitxes de seguiment de les lectures

3a AVALUACIÓ

105

ObSERVACIONS GENERALS

Observacions sobre Obtenció d’informació explícita

Observacions sobre Deducció d’informació implícita

Observacions sobre Comprensió i interpretació del text

Observacions sobre Anàlisi i avaluació del text

3a AVALUACIÓ

Fitxes de seguiment de les lectures

Activitats d’animació a la lectura

108

El regne dels animals CICLE INICIAL, PRIMER CURS

Activitat d’animació a la lectura

L’animació a la lectura en aquest nivell es pot organitzar entorn d’un motiu ampli: el món dels animals. El motiu s’anirà modificant al llarg del curs, a mesura que les destreses dels alumnes ho permetin.

PRIMER TRIMESTRE

Objectius• Reconèixer la imatge de diversos animals.• Reconèixer-ne diferents parts del cos.• Escriure’n els noms.

Activitat• Els alumnes i els professors duran a classe fotos d’animals diversos. S’escriurà el nom dels més coneguts i

es penjarà a la paret.• En un pòster d’exemplars representatius, s’hi assenyalaran les parts principals: cap, potes, ales, aletes…• Tant els alumnes com el professor poden dur a classe animals de plàstic o de tela, i crear un espai per a ells

a l’aula. Es poden classificar segons diversos criteris: salvatges/domèstics…• S’iniciarà la tasca d’elaborar un petit diccionari de paraules sobre els animals. Al llarg del curs, s’hi aniran

apuntant les paraules noves que vagin aprenent sobre els animals.• Als alumnes que vagin més ràpid a acabar la feina, se’ls pot donar dibuixos d’animals perquè els pintin.• Es pot seleccionar un audiovisual sobre animals i dedicar alguna sessió a mirar-lo i comentar-lo.

SEGON TRIMESTRE

Objectius• Entrar en contacte amb aspectes senzills i curiosos de determinats animals.• Recollir dades senzilles per mitjà de la lectura.• Fomentar l’estima i el respecte pels animals.

Activitat• Treballarem amb els títols de la col·lecció «I tu, qui ets? Animals» de Combel Editorial, que interessin més

els alumnes (El petit dofí, El petit goril·la, El petit esquirol, El poltre, El gatet, La marieta, La petita girafa, La granota, El petit tigre, El petit pingüí). En llegirem fragments a la classe i els comentarem perquè els entenguin.

• Cada alumne escollirà un animal i n’haurà de dur una foto i tres dades curioses per explicar-les a l’aula.• Amb tot això farem l’àlbum dels nostres animals preferits.• Es copiaran endevinalles d’animals.• Es faran audicions en què se senti el soroll de diversos animals. Per fer-ho podem recórrer a la web: http://

www.tv3.cat/pprogrames/atrapasons/atrSeccio.jsp

TERCER TRIMESTRE

Objectius • Millorar la lectura en veu alta.• Millorar la lectura comprensiva.• Fomentar el gust per les històries.• Familiaritzar-nos amb el conte i la faula com a gèneres senzills i assequibles.

Activitat• Els alumnes hauran de dur algun conte protagonitzat per animals.• Llegirem faules curtes.• Formarem una «Arca de Noè de contes»: contes sobre diferents animals, retallables d’animals...

• Per fer aquesta i altres activitats, Combel Editorial ofereix un seguit de materials que van des de llibres d’iniciació, com Petjades amb sorpresa, La mascota ideal, o la col·lecció «Amunt i avall...», «Els sons de...», «Cu-cut, qui ets?», fins a altres més avançats com «I tu, qui ets? Animals» o col·leccions per introduir-se en la consciència ecològica com «Fauna en perill» o «Entre tots podem!»

• A www.bambulector.com es poden trobar, a més, materials de recolzament interessants:

SOM DESCOBRIDORSPrimer curs

El pastor mentiderCombel Editorial

El petit dofíCombel Editorial

No em dic Caputxeta!Editorial bambú

La lectura Audició d’un fragment del conte i audició del conte complet.

Audició d’un fragment de la història i audició del conte de La sireneta.

Audició d’un fragment de la història.

L’auditori Fitxa de l’autor i audició dels sons de Pere i el llop, de Sergei Prokofieff.

Fitxa de l’autor i audició d’El mar, Joc de les ones, de Claude Debussy.

Fitxa de l’autor i audició de Les quatre estacions, d’Antonio Vivaldi.

L’àlbum Reportatge fotogràfic de pastors del món.

Exposició de fotografies sobre dofins.

Fitxa de l’autor i exposició de fotografies de Les quatre estacions d’Arcimboldo.

El cinema Visionat d’un fragment de la pel·lícula Babe, el porquet valent.

Visionat d’un documental sobre el dofí.

Visionat del vídeo La llengua de les papallones.

Per descobrir Trencaclosques sobre en Pinotxo.

Joc, endevinalla. Joc.

Links Visionat d’un vídeo sobre un nen pastor.

Visionat d’un vídeo sobre l’aquari més gran del món.

Accés a la web del Servei Meteorològic de Catalunya.

• Altres materials d’interès: A www.bambulector.com > Activitats d’aula > Un tren de recursos (vagó 1) podem trobar-hi pòsters sobre un mamífer, un peix i un ocell, onomatopeies sobre diversos animals, retallables d’animals per formar l’Arca de Noè i faules senzilles per treballar amb alumnes d’aquest nivell.

A www.bambulector.com...

109

110

Petits rodamóns CICLE INICIAL, SEGON CURS

Activitat d’animació a la lectura

L’animació a la lectura en aquest nivell es pot organitzar, com a Primer, al voltant d’un motiu ampli: en aquest cas, el coneixement d’altres llocs. La col·lecció «Cavall viatger» de Combel Editorial ens pot oferir recolzament. Planificarem l’activitat per trimestres.

PRIMER TRIMESTRE

Objectius• Conèixer trets característics d’un país llunyà. Podem aprofitar la lectura de La reina Rodamón a la Xina i centrar

les activitats en aquest país. En la mateixa col·lecció hi ha títols dedicats a l’Equador, Rússia i el Marroc.• Despertar la curiositat i el respecte pel que és diferent.• Trobar en la lectura una via per descobrir com viuen altres persones.

Activitat• Penjarem a la paret un mapa del país escollit. Penjarem també fotos amb monuments o paisatges naturals

importants del país. Exemple: foto de la Gran Muralla, de la Ciutat Prohibida...• Cada setmana dedicarem un espai de temps a llegir alguna curiositat relacionada amb aquest país i a repas-

sar el que ja en sabem. Anirem posant imatges relacionades amb el que parlem al voltant del mapa.

Exemple: Un dels primers viatgers que va anar a la Xina va ser Marco Polo, que va sortir d’Itàlia i va trigar tres anys i mig a fer el viatge. El que Marco Polo va aprendre durant el camí no li ho hauria pogut ensenyar cap escola. Per això obria bé els ulls i les orelles, i es va llançar a parlar llengües desconegudes, ja que tenia una memòria estupenda. Un cop a la Xina això li va ser de molta ajuda, perquè l’emperador li va encarregar algunes feines i el va convertir en un home de la seva confiança.

SEGON TRIMESTRE

Objectius• Conèixer trets característics d’un país europeu.• Usar la lectura per accedir a aquests nous coneixements.• Despertar la curiositat pel que no s’ha vist mai.

Activitat• Posarem novament un mapa del país escollit penjat a la paret i hi anirem afegint fotografies de monuments

i paisatges significatius.• El professor pot explicar alguna història relacionada amb el que es veu a les fotos.• Cada setmana dedicarem un espai de temps a llegir alguna curiositat relacionada amb aquest país. S’hi

haurien d’incloure elements com la música, la cuina autòctona... Farem esment especial en el que aquest país aporta a la resta.

TERCER TRIMESTRE

Objectius• Conèixer trets que fan atractiu el nostre país.• Fomentar el respecte i l’estima pel nostre patrimoni i cultura.• Valorar la lectura com un mitjà d’accés a informació pràctica.

Activitat• Penjarem a la paret el mapa del nostre país. Hi anirem afegint fotografies de paisatges i monuments que

portin els alumnes.• Cada setmana un alumne serà el «viatger» i haurà de dur una postal o foto del lloc a què hagi escollit viatjar.

L’escriurà com si l’enviés a la resta de la classe. Algú aliè al grup (pot ser un alumne de cursos superiors) farà de «carter» i portarà la targeta a la classe, on es llegirà.

• Amb totes les postals crearem l’«àlbum dels rodamóns».

• Per fer aquesta i altres activitats, Combel Editorial ofereix un seguit de materials que van des de llibres senzills que apropen l’alumne als trets més característics d’altres cultures, com els del «Cavall viatger», «Nens i nenes del món» o «I si tu visquessis allí...», fins a retallables que permeten «construir» edificis emblemàtics (Cons-truct Model; Paper-Model). Pot ser interessant el llibre Barcelona i jo, que presenta els llocs més destacats de la ciutat.

• A www.bambulector.com es poden trobar, a més, materials de recolzament interessants:

SOM DESCOBRIDORSSegon curs

La reina Rodamón a la XinaCombel Editorial

La granotaCombel Editorial

L’anell de la NurEditorial bambú

La lectura Audició d’un fragment del conte i audició del conte El rossinyol.

Audició d’un fragment de la història.

Audició d’un fragment de la història.

L’auditori Cançó tradicional xinesa per cantar.

Fitxa de l’autor i audició de Jocs d’aigua, de Maurice Ravel.

Fitxa de l’autor i audició de Jo sóc l’ocellaire, de La flauta màgica, de Mozart.

L’àlbum Reportatge fotogràfic de la Xina.

Exposició de fotografies sobre animals que salten.

Exposició de fotografies dels animals que intervenen en la història.

El cinema Visionat d’un fragment de la pel·lícula L’últim emperador.

Visionat d’un documental sobre la granota.

Visionat de fragments de la pel·lícula Être et avoir (Ser i tenir).

Per descobrir Joc sobre la pronúncia de la paraula amic en diverses llengües.

Papiroflèxia: la granota. Audició i exposició de fotografies de La rateta que escombrava l’escaleta.

Links Visionat i pràctica del tai-txi. Visionat d’un vídeo sobre les granotes: pluja de granotes.

Visita virtual al zoo i descobrir les serps.

• Altres materials d’interès: A www.bambulector.com > Activitats d’aula > Un tren de recursos (vagó 2) podem trobar-hi pòsters dels quatre països de la col·lecció «Cavall viatger», curiositats sobre aquests països i enllaços a Internet, imatges i històries breus sobre edificis emblemàtics.

A www.bambulector.com...

111

112

Llegeixo per a mi, llegeixo per a tu CICLE MITJÀ, TERCER CURS

Activitat d’animació a la lectura

El currículum de Llengua catalana a Primària s’articula al voltant d’un eix: «l’ús social de la llengua en els diversos contextos: privats i públics, familiars i escolars». En aquest marc, la lectura presenta també una dimensió social que l’alumne ha de desenvolupar i recolzar sobre un treball previ de tipus personal.

D’altra banda, en aquest nivell l’alumne ja ha experimentat un avenç important en l’adquisició de les tècniques de lectura, de manera que el contacte amb nivells inferiors (P5 o el primer curs del cicle inicial) l’ajudaran a prendre consciència del seu progrés. Alhora, els alumnes de cursos inferiors veuran en ells models estimulants per al seu propi aprenentatge.

Descripció de l’activitat

PRIMERA FASE

Els alumnes han de remenar a la classe o a la biblioteca diversos llibres de contes. Es tracta que en mirin les portades, en llegeixin el títol, en fullegin l’interior... Seria bo que després d’una primera presa de contacte amb diversos llibres, cada alumne n’escollís un. En una llista de tots els títols, cada alumne ha de posar el seu nom al costat del llibre que ha escollit. Així sabrem quins llibres ha mirat cada nen durant les setmanes de la fase primera de l’activitat.

Es poden utilitzar contes tradicionals com Els tres porquets, El gat amb botes, La bella dorment...; però també altres de menys coneguts que els puguin atreure.

Els alumnes aniran escollint els contes que siguin especialment atractius per al grup. En aquest procés es treballa una cosa important en aquest nivell: la formació de criteris i gustos personals.

SEGONA FASE

En aquesta fase els alumnes escoltaran un CD en què es narri de manera dramatitzada alguns contes, si pot ser els que ells han escollit en la primera fase. La col·lecció «Cavall volador + CD» de Combel Editorial permet llegir els contes i escoltar-los en el CD corresponent.

L’audició s’ha de repetir diverses vegades. En un primer moment es buscarà la comprensió del conte, co-mentant-lo entre tots i aclarint-ne els dubtes. En un segon moment se n’estudiaran les veus, ens fixarem en la pronúncia d’algunes paraules, en comentarem l’entonació que cal donar a certes oracions i el ritme que se segueix al llarg del relat. Tot plegat anirà acompanyat en tot moment d’exercicis d’imitació. Els alumnes han d’intentar imitar algunes de les realitzacions que es perceben en l’audició.

TERCERA FASE

Prenent com a model el que s’ha vist, un grup d’alumnes llegirà de manera dramatitzada el mateix conte que han sentit o un de similar. També es pot fer amb una obra de teatre molt breu. És important que el grup se senti còmode i identificat amb el text que ha escollit.

Aquesta lectura s’ha de preparar en més d’una sessió en què treballarem la pronúncia, l’entonació i el ritme. Quan hagin assolit certa maduresa en la lectura, els podem gravar, de manera que els alumnes en sentin no-vament l’audició però ara amb les seves pròpies veus. Això, a més, els permetrà adonar-se dels encerts i els errors. Finalment, els alumnes de 3r faran la lectura dramatitzada per als seu companys de cursos inferiors aprofitant, per exemple, la celebració del dia del llibre.

• Per fer aquesta i altres activitats, Combel Editorial ofereix col·leccions de relats clàssics com «Encunyats clàssics. Clàssics d’arreu del món» o «Cavall volador clàssic». Hi trobarem contes, històries i llegendes de diferents llocs del món. També pot ser interessant la col·lecció «Cavall volador clàssic + CD», que permet llegir els contes i escoltar-los en el CD. Finalment, la col·lecció «Cavall mitològic» s’introdueix, amb versions senzilles, en el món dels mites clàssics.

• A www.bambulector.com es poden trobar, a més, materials de recolzament interessants:

SOM NAVEGANTSTercer curs

Els viatges de PerseuCombel Editorial

La Laia i el ventEditorial bambú

Contes verticalsEditorial bambú

Al peu de la lletra

Treball de l’alfabet grec i de l’alfabet llatí.

Treball de la rosa dels vents. Lectura i reflexió de les biografies de l’autora i de l’il·lustrador del llibre.

àudio Himne de les Olimpíades en català i en grec.

Audició de la cançó Blowin’in the wind (Escolta-ho en el vent), de Bob Dylan.

Audició i lectura del conte Els músics de Bremen en forma de conte vertical.

Zoom Anàlisi d’imatges que surten al llibre.

Identificació del que representen algunes fotografies.

Identificació d’estats d’ànim a partir d’il·lustracions del llibre.

L’atles Localització d’Argos i de l’illa de Serifos en un mapa.

Recerca de països en un mapamundi.

Relació entre l’índex d’un llibre i un mapa.

Per descobrir Visionat d’un fragment de la pel·lícula Troia, de Wolfgnag Petersen.

Presentació de Salvador Espriu i lectura d’un poema seu.

Visionat d’un fragment de la pel·lícula Star wars, de George Lucas.

+ pàgines web Accés a pàgines web sobre escriptors i sobre els Jocs Olímpics moderns.

Accés a una pàgina sobre els drets dels nens i a una altra sobre la conservació i la recuperació d’animals marins.

Accés a una pàgina sobre els castellers.

• Altres materials d’interès: A www.bambulector.com > Activitats d’aula > Un tren de recursos (vagó 3) podem trobar-hi material de recolzament interessant: textos breus per treballar l’entonació i el ritme en la lectura, embarbussaments per treballar la pronúncia, i dibuixos per pintar trets de les il·lustracions dels contes de les col-leccions de Combel Editorial.

A www.bambulector.com...

113

114

Una cadena de preguntes CICLE MITJÀ, QUART CURS

Activitat d’animació a la lectura

Tal com s’indica en l’estudi PIRLS, els alumnes en aquest nivell han completat la fase d’aprendre a llegir i comencen a llegir per aprendre. Per això una bona activitat d’animació a la lectura és la que permeti als alumnes descobrir en la lectura un instrument útil per accedir a informació que els satisfaci la curiositat per conèixer el món. D’altra banda, PIRLS posa l’accent en l’habilitat de l’alumne de participar en «comunitats de lectors» (a casa i a l’aula), de manera que qualsevol activitat d’animació a la lectura ha de comprendre també la dimensió social de la lectura. Tenint en compte aquests factors es poden programar activitats d’animació a la lectura en la línia que suggerim a continuació.

Descripció de l’activitat

A) Fase de preparació: El professor reunirà llibres informatius de diferents menes (sobre l’espai, sobre els animals, sobre altres cultures...). També ha de recollir petites notes de premsa senzilles. Hi pot incloure algun atles. Seria convenient que agafés també informacions pràctiques d’Internet: horaris de transports (avió, trens...), etc. Seria desitjable que el material complís tres requisits bàsics:

• Atractiu (amb imatges, fotos, colors...). • Senzill, perquè el llenguatge, l’estil o la mida dels textos no es converteixin en una barrera. • Variat, perquè pugui respondre a interessos diversos.

A partir d’aquests materials, el professor ha de plantejar cadenes de preguntes diferents. Les quatre primeres cadenes de preguntes podrien ser:

CADENA 1: Als anys 70 es va estrenar la pel·lícula Shark (Tauró), que va ser un gran èxit. BUSCA DE QUÈ TRACTA LA PEL·LÍCULA. El protagonista és un tauró. Dels taurons se n’aprofita quasi tot (la pell, les dents...). BUSCA PER A QUÈ ES FAN SERVIR LES ALETES. Però al mar hi ha molts tipus d’animals, alguns més simpàtics que els taurons. És el cas, per exemple, dels dofins. BUSCA TRETS CURIOSOS DELS DOFINS. Però per trobar un animal especialment simpàtic, l’ós panda, s’ha de viatjar fins al sud de la Xina. Si vas a la Xina, has de saber que posen noms d’animals als anys. BUSCA QUINS SÓN AQUESTS NOMS. Si t’atreuen les coses curioses sobre els animals, potser hauries d’investigar QUÈ FEIEN ELS EGIPCIS AMB ELS GATS un cop morts.

CADENA 2: Si mires un mapa d’Europa, hi veuràs un país que té forma de bota. INDICA DE QUIN PAÍS ES TRACTA I QUIN MAR EL BANYA. En aquest mar hi ha, des de fa moltíssims anys, taurons, i ja en l’Antiguitat els romans van saber treure profit d’aquests animals. INDICA PER A QUÈ FEIEN SERVIR ELS ROMANS LA PELL DELS TAURONS. I parlant de romans, ells, com nosaltres, també anaven a l’escola. BUSCA COM S’EDUCAVA ELS NOIS A ROMA. Però on era força dur aprendre era a Egipte, allí els mestres deien que «els nens tenen les orelles a l’esquena». INVESTIGA QUÈ VOL DIR AIXÒ. I, continuant amb els egipcis, els escribes no escrivien sobre paper. BUSCA SOBRE QUIN MATERIAL ESCRIVIEN.

CADENA 3: Molts països tenen la costa banyada pel mar Mediterrani. INDICA’N EL NOM DE TRES, COM A MÍNIM. En aquest mar hi desemboca el Nil, la principal font de riquesa de l’Egipte antic. En aquest país els antics faraons es construïen tombes gegants que els grecs van anomenar piràmides. BUSCA QUÈ VOL DIR AQUESTA PARAULA PER ALS GRECS. I, parlant dels grecs, BUSCA EL NOM DEL SAVI GREC QUE CAP AL 330 ABANS DE CRIST VA ESTUDIAR ELS TAURONS aconseguint la informació dels pescadors. I és que els pescadors són sens dubte els qui millor coneixen el mar, i al mar hi ha esculls de corall. BUSCA QUÈ SÓN ELS ESCULLS DE CORALL. El corall sempre ha estat molt preuat. BUSCA ALGUNS USOS QUE S’HA DONAT AL CORALL.

CADENA 4: Cada any es produeixen morts ocasionades per animals. DESCOBREIX QUANTA GENT MOR PER ATACS DE TAURÓ. Sorprenentment, és més petit el nombre de morts per atacs de tauró que els provocats per altres animals, com les abelles o els elefants. Parlem dels elefants: pel seu aspecte ens recorden uns altres ani-mals prehistòrics recoberts de pèl: els mamuts. BUSCA ALGUNA DADA INTERESSANT SOBRE L’ASPECTE DELS MAMUTS. L’aspecte, en el cas dels humans, varia en cada cultura. Sense anar excessivament lluny, a Egipte els joves duien un pentinat característic que recorda al que avui podem veure en algunes tribus urbanes. COM ERA AQUEST PENTINAT? A Roma les dones es feien pentinats originals. INVESTIGA COM PORTAVEN ELS CABELLS ELS HOMES. I, si parlem de la cura personal, pot ser interessant que sàpigues que fa més de �.000 anys els sumeris van inventar el sabó. BUSCA COM EL FEIEN I QUIN ASPECTE TENIA.

b) Fase de desenvolupament: Aquest material s’ha de portar a l’aula o posar-lo en una zona determinada de la biblioteca; és bo donar-li un espai específic. Es distribueix els alumnes en quatre grups i a cada un se li dóna una cadena de preguntes que es pugui resoldre amb els materials que tenen. S’explica l’activitat i se’ls demana que entre tots trobin les respostes a les diferents preguntes de la cadena. Al final es fa una posada en comú de tota la informació i s’arxiven les cadenes resoltes, que poden anar augmentant en dificultat i orientant-se cap als temes preferits pels alumnes.

• Per resoldre les cadenes de preguntes proposades, els alumnes poden manipular títols senzills de Combel Edi-torial com Els secrets del tauró (pàg. 11, 12, 3�, 38, 39), Els secrets del mamut, El petit dofí, La reina Rodamón a la Xina, Els mons antics (pàg. 20, 31, 32, 33, 41, 139, 14�) i El planeta Terra. Totes les informacions que es demanen les poden trobar en aquests llibres.

• A www.bambulector.com es poden trobar, a més, materials de recolzament interessants:

SOM NAVEGANTSQuart curs

Els secrets del tauróCombel Editorial

Formidable!Editorial bambú

La duanaEditorial bambú

Al peu de la lletra

Interpretació d’una línia del temps.

La personificació dels animals: visionat de fragments de Cars, Els pantalons equivocats, Wallace & Gromit i Pingu.

Accés a pàgines web per descobrir el món de l’etimologia.

àudio Audició de la banda sonora de la pel·lícula Shark, de Steven Spielberg.

Audició de la faula La cigala i la formiga.

Audició de la cançó Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa.

Zoom Visionat d’un fragment de Vint mil llegües de viatge submarí, de Ricard Fleischer.

Explicació de la gran transformació de la protagonista.

Exposició de fotos de fronteres que priven els homes de la llibertat de moviment.

L’atles Identificació en un mapa d’un seguit de llocs indicats.

Identificació de llocs en un mapa mut.

Recerca en un mapa dels indrets citats al llibre.

Per descobrir

Anàlisi del personatge de Jacques-Yves Cousteau.

Anàlisi del concepte «tenir confiança».

Accés a la web de l’ACNUR.

+ pàgines web

Visita a un aquàrium. Accés a una pàgina sobre l’autor del llibre.

Accés a pàgines web relacionades amb el llibre: impremta, casa de la xocolata...

• Altres materials d’interès: A www.bambulector.com > Activitats d’aula > Un tren de recursos (vagó 4) podem trobar-hi audiovisuals sobre els taurons, informació senzilla sobre tribus urbanes amb fotos representati-ves, i nous models de cadenes de preguntes.

A www.bambulector.com...

115

11�

Útil, divertit, bonic CICLE SUPERIOR, CINQUÈ CURS

Activitat d’animació a la lectura

En el darrer cicle de Primària la lectura s’ha de considerar una activitat individual enriquidora i plaent i, si-multàniament, ha d’acompanyar els alumnes en la incorporació al món. Per això és important que una pràctica d’animació a la lectura en aquest nivell s’orienti en una doble direcció:

• Manipular, identificar i conèixer una tipologia molt àmplia de textos. L’alumne no només ha de llegir tex-tos literaris o acadèmics, sinó que ha d’entrar en contacte amb la varietat de textos més àmplia possible.

• Descobrir i incorporar en la seva vida les diverses finalitats de la lectura. L’alumne ha de saber que llegint pot aprendre, divertir-se, evadir-se, sorprendre’s, sentir plaer...

Desenvolupament de l’activitat

Les sessions d’aquesta activitat es poden programar amb una periodicitat quinzenal (una hora cada quinze dies) i sempre en funció de les característiques i la dinàmica del grup. • En cada sessió dedicada a l’animació a la lectura es lliurarà als alumnes diversos textos curts i de naturalesa

molt diversa. Se’ls planteja la tasca següent: en grups de dos o tres membres han de determinar si la finalitat de cada text és pràctica (aportar una informació de manera que qui ho llegeixi pugui «utilitzar» la informació en la seva vida), si busca per sobre de tot divertir, provocar el riure en el lector o si, finalment, el que pretén és crear una cosa bonica que permeti gaudir de la bellesa.

• Amb els textos es crearan tres «arxius» a classe que poden prendre la forma de panells, d’arxius informàtics o qualsevol altra forma. S’aniran ampliant en sessions successives.

• Quan els alumnes s’hagin familiaritzat amb els tres blocs, segons els seus gustos i preferències es formaran tres «cases» d’alumnes:

a) Els pràctics. b) Els divertits. c) Els artístics. A partir d’aquest moment, ells hauran de dur a la sessió d’animació a la lectura textos nous que hauran de

presentar adequadament: 1. De quina mena és. 2. Per què l’han escollit. 3. Què té de nou que no s’hagi vist en els textos anteriors.

Aquests textos, a part de ser presentats, llegits i «gaudits» a classe, s’aniran consignant en un panell que pot servir per fer una petita competició entre els diferents equips. La «casa» amb més aportacions i que hagi agradat més serà la guanyadora i es pot pensar a premiar-la a final de curs d’una manera adequada.

• Seria interessant que aquestes tres finalitats també es descobrissin en altres menes de materials: anuncis pu-blicitaris, diaris digitals, etc.

• Finalment és interessant manipular textos que combinin les tres finalitats, ja que permetrà ampliar la gamma de textos i oferir-ne una visió més completa.

• Per fer l’activitat es poden tenir en compte els títols proposats en les col·leccions de Bambú Lector: «Bambú literatura juvenil contemporània» i «Lletres Majúscules: Clàssics universals».

.

• A www.bambulector.com es poden trobar, a més, materials de recolzament interessants:

SOM EXPLORADORSCinquè curs

Les set cases del ButiEditorial bambú

La gran aventuraEditorial bambú

En perill de mortEditorial bambú

Història de l’art

Visita d’obres de Goya al Museu del Prado.

Coneixement del mite d’Hèrcules a través de Francisco de Zurbarán.

Visita al Museu d’Orsay de París per conèixer obres de Cuno Amiet i Claude Monet.

Actual Vista a una protectora d’animals.

Accés a l’actualitat de la NASA i de l’Estació Espacial Internacional.

Informació sobre el canvi climàtic i l’escalfament global que amenaça el pol Nord.

Professions Coneixement de l’ajuda que ens ofereixen els gossos en diversos àmbits.

Accés a la pàgina web de l’autor per conèixer-ne les reflexions sobre escollir una professió.

Els periodistes.

àudio: l’anglès

Audició de How much is that doggie in the window.

Audició de Tale as old as time de la pel·lícula La Bella i la Bèstia.

Audició de I need to wake up del documental Una veritat incòmoda.

Diversitat L’origen de les diferents races de gossos. Les races autòctones.

Adaptacions cinematogràfiques dels llibres.

La lluita pels drets humans: Martin Luther King.

Per descobrir

Conrad Lorenz i la seva feina. Santiago Ramon y Cajal i altres premis Nobel.

Visita a la Casa Blanca, a Washington.

• Altres materials d’interès: A www.bambulector.com > Activitats d’aula > Un tren de recursos (vagó 5) podem trobar-hi models dels diferents tipus de text (pràctics, divertits, literaris...) preparats per a la realització de l’activitat.

Suggeriments

PANELL DE COMPETICIONS

Les «cases» de 5è. SIMPATITZANTS APORTACIÓ DATA PUNTUACIÓ

CASA DELS PRàCTICS

CASA DELS DIVERTITS

CASA DELS ARTISTES

textos per als pràctics

Instruccions, una invitació, una felicitació, una recepta de cuina, un plànol d’una ciutat, un plànol de metro o d’autobusos, una reclamació, un prospecte d’una medicina, un catàleg, etc.

textos per als divertits

Acudits, embarbussaments, cançons, petites històries divertides, endevinalles...

textos per als artistes

Poemes, relats curts, cançons, llegendes...

A www.bambulector.com...

117

118

Club de lectors CICLE SUPERIOR, SISÈ CURS

Activitat d’animació a la lectura

Quan els alumnes s’acosten als canvis que comporta l’adolescència, un pla lector ha de tenir certs objectius essencials:• Incorporar de manera sòlida la lectura com a font de plaer.• Aportar un component essencial per a l’aprofitament saludable del temps lliure.• Desenvolupar qualitats com la creativitat o l’habilitat per a la cooperació en grup.• Fomentar valors com la tolerància, el compromís amb la pròpia formació...

Per aconseguir-ho és interessant crear un club de lectors.

Desenvolupament de l’activitat

PRIMERA FASE: la formació

En aquesta fase és important crear el que podem anomenar les senyes d’identitat del club. Hi han de participar tots els membres perquè això pot tenir un bon efecte motivador. Els passos que s’han de seguir poden ser els següents: 1 Decidir el nom del club. 2 Buscar un logotip, dissenyar-lo i elaborar el cartell del club lector. 3 Dissenyar un model de carnet. 4 Elaborar una normativa amb els compromisos que s’han d’acceptar. S’hi especificarà la periodicitat de les

reunions, el mètode per escollir els llibres, la manera d’escollir el moderador en cada reunió, etc. En una primera fase aquest document pot ser molt senzill, ja que serà l’experiència qui determini què cal fixar com a «norma» i què no.

SEGONA FASE: la selecció

• En primer lloc, i segons els gustos dels lectors, s’escollirà un gènere (narrativa, lírica...).• El pas següent serà escollir un tema: aventures, misteri, humor, fantasia...• A partir d’aquí s’ha de dedicar com a mínim una sessió a compartir impressions, idees i recomanacions. Els alum-

nes, i també el professor, pot portar a l’aula llibres que hagi llegit sobre el tema escollit i li hagin agradat especi-alment. Aquests llibres s’han de tocar, mirar, veure’n les il·lustracions, llegir-ne les contraportades, etc.

• Un cop escollit el títol que es llegirà, s’estableix un calendari de lectura que pot respondre, més o menys, a l’es-quema següent:

dates (1) capítols (2) suggeriments (3) conclusions (4)

(1) S’hi indica el termini fixat per a la lectura. (2) S’hi indiquen els capítols que s’han de llegir en aquest temps. (3) Espai en el qual si algú ha llegit el llibre o el coneix suggereix als membres del club que es fixin en alguna

cosa, o en el qual referenciar alguna qüestió concreta. (4) S’hi pot apuntar la valoració de cada sessió o les conclusions principals que se n’hagin tret.

• A www.bambulector.com es poden trobar, a més, materials de recolzament interessants:

SOM EXPLORADORSSisè curs

El misteri del carrer de les GlicinesEditorial bambú

La nena novaEditorial bambú

Sota la sorra d’EgipteEditorial bambú

Història de l’art

Visita de museus emblemàtics; els seus arquitectes.

L’obra plàstica de Hopper i Pollock.

Patrimoni de la Humanitat: visita de la web de la UNESCO.

Actual Visita a l’hemeroteca de La Vanguàrdia.

Accés a la pàgina web del Govern dels Estats Units.

Exposició fotogràfica de la Ciutat dels Morts d’El Caire.

Professions La professió de jardiner. Accés a la pàgina web de la NASA i de l’Agència Espacial Europea.

L’arqueologia i Indiana Jones: visionat de fragments de pel·lícules de l’heroi.

àudio: l’anglès

Audició de la cançó Help, dels Beatles.

Audició i visionat d’Amics per sempre.

Audició i visionat de Thriller, de Michael Jackson.

Diversitat Diferents cares del masclisme.

Els discapacitats i els Paralímpics. Exposició de fotos de piràmides del món.

Per descobrir

El cinema negre: Hitchcock. Audició de la Sonata per a piano D664, de Schubert.

Visionat d’un fragment de la pel·lícula Sinuhé l’egipci, de Michael Curtiz.

• Altres materials d’interès: A www.bambulector.com > Activitats d’aula > Un tren de recursos (vagó 6) podem trobar-hi altres sèrie de materials: proposta de logotip per a un club de lectors, possibles models per a fer un carnet..., materials que poden dinamitzar el funcionament d’un club de lectors.

A www.bambulector.com...

• Cada setmana s’intercanviaran idees o opinions sobre el que s’ha llegit. Es tracta de fer una lectura crítica dels llibres, però sempre atenent l’aspecte més lúdic i motivador de la lectura. El professor pot, segons el que s’hagi llegit, aportar algun material suplementari per a la sessió (algun poema sobre el tema, algun text de premsa...).

• En la darrera sessió seran els alumnes els encarregats de portar materials relacionats amb l’obra que s’ha llegit.

TERCERA FASE: activitats complementàries del club

El club de lector tindrà molta més vitalitat si les activitats de lectura es complementen amb altres:• Veure exposicions relacionades d’alguna manera amb el que llegeixen.• Entrevistar algú que conegui de prop el món presentat en el llibre o algun dels temes tractats.• Fer una excursió a llocs relacionats amb el llibre.• etc.

De tot això se’n farà una memòria d’activitats que es convertirà en una altra senya d’identitat del club de lectors.

119

Editorial Casals, fundada el 1870

Coordinació editorial: Fina PalomaresTraducció i adaptació: Mireia Cornudella i Pere MorenoAssessoria: Óscar Juan Rodríguez i Montse Ganges Disseny de coberta: Estudi Miquel PuigDisseny interior: Estudi VilageliuMaquetació: Estudi Vilageliu

© Anna Soblechero Maroto© Editorial Casals, SA Casp 79, 08013 BarcelonaTel.: 93 244 95 50 Fax: 93 2�5 �8 95 http://www.editorialcasals.com http://www.bambulector.com

Primera edició: octubre del 2009ISBN: 978-84-218-430�-2Dipòsit legal: M-33825-2009Printed in SpainImprès a Fernández Ciudad, SL, Pinto (Madrid)

No està permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el tractament informàtic ni la transmissió sota cap concepte ni per cap mitjà (electrònic, mecànic, fotocòpia, gravació o altres mètodes) sense el permís escrit dels titulars del copyright.