avantprojecte de pressupost del catsalut per a l'any 2011 › documents › noticies ›...

Avantprojecte de pressupost del CatSalut per a l'any 2011 Consell de Direcció del CatSalut

maig 2011

Índex

1. Entorn econòmic del pressupost del CatSalut 2011 ............................................................1

2. Línies de política sanitària per a l’any 2011 .......................................................................11

3. Memòries dels programes de despesa del Servei Català de la Salut 2011 .......................22

4. Avantprojecte de pressupost d'ingressos CatSalut 2011 ..................................................35

5. Avantprojecte de pressupost de despeses CatSalut 2011 ................................................37

6. Pressupostos de les empreses públiques, consorcis i fundacions 2011 ...........................41

7. Documentació d’inversions .................................................................................................49

1. Entorn econòmic del pressupost

del CatSalut 2011

1

ENTORN ECONÒMIC DEL PRESSUPOST DEL CatSalut PER A L’ANY 2011

Entorn econòmic general

L’any 2011 va començar amb bones perspectives de recuperació, gràcies a l’embranzida

dels països emergents i a la sortida de la crisi de les economies més avançades. Tot i això,

preocupen la ràpida pujada de les primeres matèries, principalment el petroli, arran dels

conflictes dels països del nord d’Àfrica, i que es presenta com el principal risc per al

creixement, així com la persistència dels problemes en el deute sobirà europeu.

Els Estats Units i la zona de l’euro s’espera que creixeran un 3% i un 1,5%, respectivament

en el conjunt de l’any 2011. A la zona de l’euro, el Banc Central Europeu continua pujant els

tipus d’interès per tal de controlar la inflació i el Consell Europeu s’esforça a adoptar

mesures que contribueixin a contenir la crisi del deute perifèric.

En el cas d’Espanya, les decisions comunitàries i l’aplicació d’un extens programa de

reformes han permès que els mercats financers hagin donat una treva a la prima de risc del

deute espanyol. Tot i això, l’augment dels preus, la reculada dels llocs de treball i la pujada

dels tipus d’interès es presenten com a principals obstacles per a la millora de la despesa

interna. Així, tot i la major aportació del sector exterior, les previsions de creixement de la

despesa interna el 2011 continuen sent modestes i es situen al voltant del 0,5% del PIB.

Entorn pressupostari del sector públic

Els Pressuposts Generals de l’Estat (PGE) per al 2011 són els primers aprovats després de

l’entrada en vigor de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de

finançament de les Comunitats Autònomes de règim comú i Ciutats amb Estatut

d'Autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries. Per tant, recullen per primera

vegada el nou sistema de finançament en la seva integritat.

Els PGE per al 2011 reflecteixen els dos principis bàsics que guien la política econòmica del

govern de l’Estat per intentar sortir de la crisi: austeritat i reformes. El principi d’austeritat

suposa un ajustament de les despeses que té com a objectiu una reducció del dèficit públic.

Al mateix temps, el govern central emprèn reformes estructurals amb la intenció de millorar

la competitivitat de l’economia i impulsar la recuperació del creixement econòmic i la

reducció de l’atur.

2

El context d’elevada incertesa i volatilitat a Espanya (tensions en els mercats de deute públic

i gran necessitat de finançament exterior) fa que la reducció del dèficit públic fins a un nivell

sostenible sigui el repte més urgent del govern de l’Estat, preocupat per facilitar l’accés tant

de les administracions públiques com del sector privat al finançament en condicions

assequibles. D’acord amb la senda de consolidació fiscal adoptada, és objectiu

indispensable assolir el 6% del PIB de dèficit per al conjunt de les administracions públiques

el 2011. L’objectiu marcat per la Comissió Europea és arribar al 3% l’any 2013 i tornar a

complir d’aquesta manera el pacte d’estabilitat i creixement.

S’estan duent a terme reformes estructurals en el mercat de treball, en el sistema financer,

en els sectors de serveis i d’energia i en el sistema de pensions. Tots aquests canvis

importants tenen incidència en els PGE del 2011.

Els pressupostos per al 2011 aprofundeixen en la línia de reducció de despesa que ja tenien

els de l’exercici anterior i, paral·lelament, inclouen alguns ajustos en l’estructura impositiva

(augmenta la tributació de les rendes altes en l’IRPF, s’altera la tributació de les societats

d’inversió de capital variable –SICAV– i de les mitjanes empreses i s’elimina la deducció per

adquisició de l’habitatge habitual per a contribuents amb base imposable superior als

24.170,20 euros).

La previsió d’ingressos no financers, abans de descomptar les participacions de l’IRPF, l’IVA

i impostos especials cedides a les comunitats autònomes, és un 5,7% més alta que la de

2010. Tanmateix, els ingressos no financers de l’Estat s’estima que seran de 106.020

milions d’euros, una xifra un 12,8% inferior a la pressupostada per al 2010. Aquesta reducció

l’explica en gran part la plena entrada en vigència del nou sistema de finançament de les

comunitats autònomes de règim comú, que implica un major percentatge de cessió

d’impostos i, per tant, uns menors ingressos impositius per a l’Estat.

La recaptació per IRPF creixerà un 6,2% respecte l’avanç de liquidació el 2010,

principalment per l'eliminació de la deducció dels 400 euros o la de 2.500 euros per

naixement o adopció. Els ingressos previstos per l'Impost sobre Societats creixeran un 9,3%.

La recaptació de l’IVA creixerà un 7,3%, principalment com a conseqüència de l’impacte

recaptatori de la pujada dels tipus normal i reduït que va entrar en vigència l’1 de juliol de

2010.

Els PGE per a 2011 suposen un gran esforç d'austeritat en la despesa pública, adoptant

mesures de retallada en aquelles partides no prioritàries. Així, la despesa no financera de

l’Estat es situa en els 150.056 milions d’euros, un 18,9% menys que el previst per l’any

2010.

3

L’esforç de reducció de despesa que es produeix també en el pressupost consolidat, un

6,11% inferior al de l’any 2010. D’aquesta manera les reduccions de la despesa per a 23 de

les 26 polítiques de despesa permeten reduir el dèficit públic i redirigir recursos cap a les

prestacions per desocupació i les majors despeses d’interessos. La rebaixa del 5% a mitjans

del 2010 de les retribucions del personal al servei del sector públic i les restriccions en les

ofertes d’ocupació pública produeixen en conjunt una disminució de la despesa de personal

d’un 2,7% respecte al pressupost de 2010. Així mateix, l’any 2011 les retribucions del

personal al servei del sector públic no podran experimentar cap increment pel que fa a les

vigents a 31 de desembre de 2010.

Tot i el context d’ajustaments pressupostaris que afecten pràcticament totes les partides, en

els pressupostos hi continua predominant la despesa social, amb especial atenció a les

prestacions d’atur, ja que la gestió de la resta de despeses socials (sanitat, educació, serveis

socials) està transferida a les comunitats autònomes. El conjunt d’actuacions de protecció i

promoció social representen un 55,4% de la despesa consolidada, amb una elevada

participació de les pensions, que suposen el 64,1% i les prestacions d’atur, que representen

el 17,4%.

De manera paral·lela, els pressupostos prioritzen la despesa de recerca, desenvolupament i

innovació (R+D+i) i la inversió d’infraestructures per tal d’impulsar, juntament amb les

reformes estructurals, el creixement de l’economia.

L’escenari macroeconòmic que acompanya els pressupostos de l’Estat per al 2011 preveu

que l’economia espanyola segueixi per la via de la recuperació feble iniciada en el darrer

període del 2010. S’estima un increment del PIB real de l’1,3% el 2011, enfront el

creixement negatiu del 2010.

Principals magnituds econòmiques incloses als Pressupostos Generals de l'Estat per a l’any 2011

PIB real a preus de mercat 1,3%

Retribució personal de les AAPP 0,0%

Taxa d’atur 19,3%

Ingressos consolidats no financers 255.909,95

Despeses consolidades no financeres 297.425,27

xifres en milions d’euros.

4

El 2011, es preveu que la demanda nacional tingui ja una contribució positiva al creixement

del PIB real, així com la contribució de la demanda exterior neta que es situarà en un 0,9%.

Així, el comerç exterior presenta un dinamisme important, especialment pel que fa al

creixement de les exportacions, que reflecteix un cert reequilibri del patró de creixement de

l’economia espanyola des del sector de la construcció cap a activitats amb major potencial

exportador. D’altra banda, s’espera que la inversió en construcció es redueixi un 4,5% el

2011, com a conseqüència de l’ajustament de la inversió en habitatge i la forta contracció de

la inversió en obra pública provocada per les mesures d’austeritat fiscal.

Pel que fa al mercat de treball, la taxa d’atur que es preveu als pressupostos és del 19,3% el

2011. En aquest context d’atur elevat, els costos laborals unitaris segueixen retrocedint i, per

tant, la productivitat per treballador augmentant.

Posteriorment a la presentació dels pressupostos, el 29 d’abril de 2011, el Govern de l’Estat

va aprovar el Programa d’Estabilitat 2011-2014, en el que allarga els compromisos de

consolidació fiscal fins l’any 2014, any en el qual es fixa un objectiu de dèficit del 2,1% del

PIB (el 2013 preveu reduir el dèficit al 3% del PIB). Dins del Programa, el Pla de Revisió de

la Despesa 2011-2013 es presenta com una peça clau de l’estratègia de consolidació fiscal

juntament amb els acords assolits amb les comunitats autònomes i les corporacions locals,

al mateix temps que evidencia el ferm compromís amb els objectius fiscals.

El Programa d’Estabilitat detalla la manera com es materialitzaran aquests objectius. La part

més important de l’ajustament fiscal es realitzarà pel costat de la despesa pública, que en el

període 2010-2014 perdrà 5,2 punts de PIB. Els ingressos també contribuiran a l’ajustament

i elevaran el seu pes en el PIB en 1,9 punts percentuals.

Més enllà del compliment dels objectius de dèficit assumits en l’àmbit comunitari i

l’estabilització del deute públic en l’horitzó temporal del Programa, el segon gran objectiu en

matèria fiscal és assegurar la sostenibilitat a llarg termini de les finances públiques.

D’aquesta manera, el Programa estima que l’impacte de la reforma del sistema públic de

pensions aprovat recentment implicaria reduir l’increment en la despesa associada a

l’envelliment fins a l’any 2050 a la meitat del que s’havia calculat inicialment, al voltant de 3,5

punts percentuals menys.

L’actualització del Programa l’any 2011 té en compte la intenció de l’Executiu espanyol

d’introduir una regla sobre la despesa pública amb la que es pretén reforçar la part

preventiva de la política fiscal. L’objectiu és aplicar-la en el conjunt de les Administracions

Públiques, de forma directa a l’Administració General de l’Estat i les Corporacions Locals i

promoure la seva adopció per part de les comunitats autònomes.

5

Pel que fa als pressupostos de la Generalitat de Catalunya, el Departament d’Economia i

Coneixement ha avançat que els pressupostos del 2011 seran austers, seriosos i creïbles.

La situació econòmica demana un exercici rigorós i difícil d’ajust de la despesa pública, en

un any d’una extraordinària excepcionalitat.

El Departament d’Economia i Coneixement vol posar de relleu que l’ajust del 10% de la

despesa no financera i no finalista no serà lineal per a tots els àmbits. D’una banda, els

interessos creixeran i, de l’altra, no s’ajustaran amb la mateixa intensitat a tots els

departaments. En aquest sentit, el pes de la despesa social associada a l’estat del benestar

serà superior a la del 2010 en 3 punts. Aquest any, els departaments de Salut, Ensenyament

i Benestar Social representaran el 70% del total del pressupost dels departaments, davant

del 67% de l’exercici anterior. Els nous comptes també prioritzaran l’impuls a l’economia

productiva amb una injecció significativa a l’Institut Català de Finances, perquè pugui dur a

terme una política activa de facilitació del crèdit.

Segons les previsions que ha avançat el Departament d’Economia i Coneixement, l’objectiu

de dèficit per al 2011 se situaria per sobre del 2% i els tres anys següents s’ajustarà al pla

d’estabilitat aprovat al Consell de Política Fiscal i Financera: 1,3% el 2012, 1,1% el 1013 i

1% el 2014.

La política sanitària als Pressupostos Generals de l’Estat

Els crèdits assignats a la política de Sanitat en els pressupostos per al 2011 suposen un

total de 4.254,49 milions d’euros, un 8,2% menys que l’any 2010.

Dins d’aquests recursos, la dotació per al Fons de cohesió sanitària, que va passar de 54,09

milions d'euros el 2005 a 99,09 milions d'euros el 2006, es va anar mantenint al llarg de

successius exercicis i fins l’any 2010, en 99,09 milions d’euros. Per a l’exercici 2011, els

recursos del FCS són de 87,20 milions d’euros, el que suposa una reducció del 12%

respecte als recursos aprovats per al 2010. Els crèdits del Fons de cohesió sanitària

compensen les despeses d'assistència sanitària de pacients derivats entre comunitats

autònomes i les despeses d'assistència sanitària de ciutadans desplaçats procedents de

països de la Unió Europea o d'altres amb els quals Espanya té signats acords bilaterals.

També és un mecanisme d’estímul per al funcionament dels centres i serveis de referència a

nivell estatal i per al finançament dels anomenats “usos tutelats” de tecnologia i

procediments.

Un altre aspecte clau de la política sanitària de l’Estat és el Pla de Qualitat del Sistema

Nacional de Salut. El Pla de Qualitat s'articula en sis grans àrees d'actuació: protecció,

promoció de la salut i prevenció; foment de l'equitat; suport a la planificació dels recursos

6

humans en salut; foment de l'excel·lència clínica; utilització de les tecnologies de la

informació per millorar l'atenció dels ciutadans i augment de la transparència. Es compta

amb una dotació de 30,27 milions d'euros per a l'exercici 2011, si bé, d’aquests recursos es

distribuiran per a les comunitats autònomes un volum de poc més de 24 milions d’euros.

Les Estratègies de Salut formalitzen els compromisos explícits entre el Ministeri i les

comunitats autònomes i tenen com a objectiu millorar la resposta sanitària enfront de

determinats problemes de salut. Per al 2011, aquest programa compta amb un total de

16,12 milions d'euros. Se seguiran finançant estratègies en promoció del part natural,

violència de gènere, cures pal·liatives y seguretat de pacients, iniciades ja en exercicis

anteriors i que han demostrat la seva utilitat en la millora de la qualitat en l’assistència

sanitària prestada als ciutadans. A més, l’any 2011 es manté el Pla de Salut Bucodental per

a implantar l'atenció odontològica gratuïta als menors en el Sistema Nacional de Salut, amb

una dotació de 12 milions d'euros.

L'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris té un pressupost per al 2011 de

48,93 milions d’euros. Les actuacions de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i

Nutrició compten amb una dotació de 17,40 milions d'euros i l'Organització Nacional de

Trasplantaments comptarà amb una dotació de 3,97 milions d'euros.

El Reial decret Llei 4/2010, de 26 de març, de racionalització de la despesa farmacèutica

amb càrrec al Sistema Nacional de Salut i el Reial decret Llei 8/2010, de 20 de maig, pel

qual s'adopten mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic, suposen una

disminució de la despesa farmacèutica. Aquest fet queda reflectit als pressupostos de les

diferents entitats que desenvolupen aquest tipus de despeses, com és el cas de l'Institut

Nacional de Gestió Sanitària o de les Mutualitats de funcionaris.

El Sistema de Finançament de les Comunitats Autònomes de règim comú establert en la Llei

22/2009, integra el finançament de la totalitat dels serveis traspassats, inclosos els serveis

sanitaris, a través dels tributs cedits (capacitat tributària), de la Transferència del Fons de

Garantia de Serveis Públics Fonamentals (d'ara endavant, Fons de Garantia) i del Fons de

Suficiència Global. D’aquesta manera, les necessitats de finançament de l’any 2007, any

base del model per als increments posteriors, inclouen la garantia dels serveis d’assistència

sanitària de 2007 i els 655 milions d’euros de la dotació complementària per al finançament

sanitari i la insularitat inclosos en la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any

2007.

A més, per tal d’afavorir la convergència entre comunitats autònomes i el desenvolupament

d'aquelles que tinguin menor renda per càpita, la Llei 22/2009 crea dos nous Fons de

Convergència Autonòmica dotats amb recursos addicionals de l'Estat: respectivament, el

Fons de Competitivitat i el Fons de Cooperació. Els crèdits d'aquests dos Fons, es

7

percebran per les comunitats autònomes quan es practiqui la liquidació corresponent a l'any

al que es refereixen.

D’altra banda, i paral·lel al finançament dels recursos sanitaris mitjançant el model de

finançament de les comunitats autònomes, l’Institut Nacional de la Seguretat Social

transfereix fons anuals a les comunitats autònomes per tal de compensar l’assistència

sanitària a pacients estrangers residents a l’Estat espanyol finançada mitjançant

l’anomenada “quota global”, la qual es compensa entre els diferents sistemes de Seguretat

Social.

Així mateix, el Fons del programa d’estalvi en incapacitat temporal (IT), que es troba recollit

en el pressupost de la Seguretat Social que s’inclou en els PGE 2011, preveu unes

dotacions anuals que es distribueixen entre les comunitats autònomes en funció de la

població protegida i es liquiden en funció de l’assoliment d’uns objectius en relació a la

gestió i el control sanitari de la IT. El pressupost per a l'any 2011 del programa d'estalvi en IT

assoleix un import de 312,79 milions d'euros per al conjunt de les comunitats autònomes

(sense considerar País Basc i Navarra), la qual cosa implica un creixement del 3% respecte

al valor pressupostat el 2010. Aquest fons es gestionaran mitjançant convenis entre l'Institut

Nacional de la Seguretat Social i els diferents Serveis de Salut de les comunitats autònomes.

La política de Sanitat recull, així mateix, els crèdits destinats a l'assistència sanitària

dispensada pels organismes integrats en el Sistema de Seguretat Social: Mútues

d'Accidents de Treball i Malalties Professionals, Institut Nacional de Gestió Sanitària i Institut

Social de la Marina. L'import total dels crèdits que té assignat el Sistema de Seguretat Social

en l'àmbit de la política de Sanitat és de 1.640,98 milions d'euros. Els crèdits destinats a

l'Institut Nacional de Gestió Sanitària pugen a 228,12 milions d'euros. El volum total de

crèdits tant per a atenció primària com hospitalària de les Mútues d'Accidents de Treball i

Malalties Professionals puja a 1.380,75 milions d'euros.

Finalment, assenyalem que el Mutualisme Administratiu aportarà a la política de Sanitat per

al 2011 un total 2.088,33 milions d'euros, la qual cosa representa una disminució del 0,8%

respecte a l'any 2010. Els crèdits tenen com finalitat el finançament de l'assistència sanitària

prestada per les entitats MUFACE, MUGEJU i ISFAS.

8

Entorn econòmic del pressupost del CatSalut 2011

Un dels objectius fonamentals que ha prioritzat el Govern de la Generalitat de Catalunya en

aquesta legislatura és el reequilibri dels comptes públics, atesa la situació

econòmicofinancera en que està immersa la Generalitat, principalment com a conseqüència

de la crisi econòmica.

El gener de 2010, el Govern va aprovar el Pla de Reequilibri Econòmic i Financer de la

Generalitat 2011, que inclou com un dels seus aspectes essencials l’objectiu de reduir el

dèficit públic mitjançant una racionalització de les despeses i consolidar uns escenaris de

despesa pública que permetin assolir els objectius de dèficit previstos als Plans d’Estabilitat

de l’Estat espanyol. La concreció d’aquests objectius en els diversos àmbits de la despesa

de la Generalitat implica com a prioritat d’actuació per al Departament de Salut per al

període 2011-2014 la definició, execució, avaluació i seguiment del Pla de mesures urgents

per a la sostenibilitat del sistema sanitari en el 2011 –que es concreta en el curt termini- i

l’Escenari de sostenibilitat i progrés del sistema sanitari 2011-2014 -que afectarà el mig i

llarg termini-, amb el propòsit d’assolir l’objectiu governamental de sostenibilitat de les

finances de la Generalitat preservant els serveis públics i la seva qualitat.

L’objectiu del Pla de mesures urgents és garantir la sostenibilitat econòmica del sistema

sanitari públic i la qualitat de les seves prestacions i serveis. Cal actuar per tal d’evitar una

pèrdua de qualitat dels serveis públics. Per això, aquest pla conté un conjunt de mesures

que, sense suprimir prestacions, sinó reordenant i racionalitzant els serveis sanitaris,

pretenen adaptar la despesa al volum de recursos disponibles. Les mesures es centren

fonamentalment en quatre àmbits d’actuació:

Simplificació de l’estructura administrativa. Aquest àmbit incorpora la major part de les

mesures, i l’impacte sobre la despesa suposarà un estalvi proper al 25% (l’aprimament de

les estructures directives mitjançant la reducció d’alts càrrecs i comandaments; la

reducció de la quantitat d’òrgans col·legiats i d’entitats adscrites; reduir en un 50% les

despeses de representació, comunicació, estudis, publicitat i protocol, entre d’altres i

potenciar l’administració electrònica).

Mesures en la prestació de serveis sanitaris i assistencials. En podem destacar: la

rebaixa d’un 2% les tarifes que es paguen per l’activitat sanitària. Aplicar un model de

gestió clínica de les llistes d’espera, basat en la urgència. Ajustar l’activitat dels centres

sanitaris buscant més resolució (priorització clínica i reorganització dels processos). La

millora en l’ús responsable dels serveis per part de la ciutadania.

Mesures de farmàcia. Avançar en la política de gestió clínica de la qualitat i de l’efectivitat

que incentivin l’eficiència dels professionals. Potenciar genèrics i alternatives a preu

menor.

9

Mesures d’inversions que mitjançant una nova programació de les actuacions previstes,

permetran una reducció d’aquestes despeses d’un 20%, adaptant-les a les noves

disponibilitats pressupostàries.

Aquest pla és un repte per a la sostenibilitat del sistema sanitari perquè ha de garantir la

seva continuïtat sense perjudicar els resultats en salut, i això requereix un esforç col·lectiu i

conjunt de tots els agents del sistema. La responsabilitat i qualitat, però, dels professionals

que han fet del model sanitari català un exemple per a d’altres, són les peces clau que han

de permetre assolir aquesta sostenibilitat i el progrés del sistema de salut.

10

2. Línies de política sanitària per a l’any 2011

11

LÍNIES DE POLÍTICA SANITÀRIA PER A L’ANY 2011

Introducció

Els objectius del Departament de Salut es centren en la millora de l‘atenció a les persones

per a tot allò que estigui relacionat amb la seva salut. Té l’encàrrec d’orientar les seves

actuacions a la millora de la salut de les persones. Tanmateix, té la responsabilitat d’establir

mecanismes que permetin que el sistema sanitari doni una resposta adequada a les

necessitats de salut de les persones de manera eficient, equitativa i amb el màxim grau de

qualitat possible.

En el marc de creació d’estratègies per la millora de la salut de les persones, el Departament

de Salut actua incorporant la participació dels professionals, a través de les societats

científiques, la de les institucions, la dels proveïdors i la dels agents socials.

El depatament centra les seves actuacions en matèria de política sanitària en els següents 5

eixos que marquen les actuacions de l’inici de la present legislatura:

Pla de Salut

Programa per a la prevenció i atenció a la cronicitat

Model assistencial de qualitat i seguretat dels pacients

Pla per a la ordenació de la cartera i els serveis sanitaris.

Programa per a l’ordenació de la recerca i la innovació sanitàries

1. PLA DE SALUT

El nou Pla de Salut ha d’establir els objectius i les línies estratègiques per tal d’aconseguir

millors resultats en salut i qualitat de vida de la població. Per assolir aquestes finalitats, per

la seva vigència i consens, les intervencions i objectius s’articularan al voltant de 5 eixos:

Eix 1. Intersectorialitat. Parteix de la premissa que el manteniment i la millora de la

salut només és possible si s’actua sobre aspectes relacionats amb les condicions de

vida de la població.

Eix 2. Accions comunitàries. Referent a les accions comunitàries per a la salut,

formula objectius i estratègies orientats a la promoció de la salut i a la prevenció de la

malaltia.

Eix 3. Atenció sanitària, sociosanitària i de salut pública. Orientada a les necessitats

de salut.

12

Eix 4. Professionals de la salut. Aborda estratègies orientades als professionals per

garantir les competències i la qualitat en un context de coneixements i recursos

limitats.

Eix 5. El paper de la ciutadania. Proposa estratègies per impulsar la participació i la

responsabilitat dels ciutadans respecte a la pròpia salut i l’adequació de les polítiques

de salut a les realitats territorials i socials.

Les propostes contingudes en aquests eixos respondran, als criteris de

o Evitabilitat

o Viabilitat- sostenibilitat

o Transversalitat i Desigualtats en salut

o Priorització, efectivitat i factibilitat

o Responsabilitat i participació.

Avaluació dels objectius de salut i de disminució de risc fixats per a l’any 2010

o Comparació dels indicadors observats amb els criteris establers en la definició

dels objectius i valoració del grau d’assoliment dels objectius generals de

salut i de disminució de risc (192) establerts en el darrer Pla de salut de

Catalunya a l’horitzó 2010 d’acord amb les categories: assolit, parcialment

assolit, no assolit, no avaluable.

o Es prendrà com a referència el punt de partida de l’any 2000 (o 2002 per els

indicadors quina informació s’obté a partir de l’ESCA-2002), el punt de

l’avaluació a meitat de període (2005-2006) i un punt corresponent a l’última

dada disponible.

Priorització d’intervencions

o La conjuntura demogràfica i epidemiològica, els avenços científics i

tecnològics, els costos creixents de la despesa sanitària, les expectatives i

demandes dels sectors professionals i socials obliguen a obrir un procés que

doni suport a la presa de decisions. Per la qual cosa cal disposar d’una

metodologia rigorosa que, d’acord amb criteris explícits (magnitud i gravetat

dels problemes, evidencia de l’eficàcia de les intervencions, factibilitat i

acceptabilitat de les mateixes), permeti la selecció de prioritats.

Formulació d’objectius de salut 2014 basada en projeccions

o Es proposa realitzar una anàlisi de tendències i de projecció de taxes de

morbi-mortalitat a l’horitzó 2020 amb la finalitat de formular objectius sobre

alguns dels principals problemes de salut. En aquest sentit, ja s’estan

elaborant les tendències referents a Càncer, Cardiopatia isquèmica i Infecció

pel VIH i Sida. Per a la resta de problemes de salut rellevants es treballarà en

base a la informació disponible i les aportacions dels referents.

13

Promoure l’ elaboració del Pla de salut com a procés descentralitzat mitjançant la

participació

o L’elaboració del Pla de salut és una de les etapes del cicle de planificació, en

la que tant els nivells estratègics i operatius hi estan implicats. Tanmateix les

funcions i responsabilitats pròpies de cada nivell fan que la participació en

l’elaboració hagi de ser diferent. Tradicionalment, les unitats del nivell central i

les regions sanitàries coordinades pel Servei del Pla de salut han elaborat el

Pla de salut de Catalunya i de Regió Sanitaria, respectivament.

2. PROGRAMA DE PREVENCIÓ I ATENCIÓ A LA CRONICITAT

L’organització sanitària a Catalunya ha assolit un alt grau d’eficàcia en la gestió de malalties

agudes i s’han impulsat estratègies de prevenció i detecció de grups de risc per a

determinades patologies. Així mateix, s’ha fet una forta aposta per la introducció de les

Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en la sanitat. Tanmateix, el gran repte

que ha d’afrontar actualment el sistema de salut català és l’atenció a les persones

amb problemes crònics. Els canvis demogràfics en la població ens porten cap a un

escenari que estarà dominat per l’envelliment de la població i l’elevada prevalença de les

malalties cròniques. Com a conseqüència d’això s’incrementa l’ús dels serveis sanitaris, tant

en l’àmbit de la primària com a la resta de serveis assistencials, posant en risc la

sostenibilitat del sistema.

Aquest escenari exigeix:

reorientar el sistema de salut perquè permeti encarar de manera integral l’atenció a

les persones amb malalties cròniques, promovent un model d’atenció compartit i

cooperatiu entre les organitzacions sanitàries i socials, redundant així en una millora

de la continuïtat assistencial i en l’atenció en general.

Elaborar una estratègia per adequar el sistema sanitari a les demandes actuals i

futures en la prevenció, l’atenció i la cura de les malalties cròniques per tal que

s’ajusti a les necessitats dels pacients als de la població.

Per això, el Departament de Salut està liderant la definició i el desplegament del model

català d’atenció a pacients crònics juntament amb els principals actors del sistema. El model

s’està elaborant d’una forma participativa i consensuada, per tal d’agilitar el desplegament

en el territori.

14

L’objectiu del model és:

o assolir la millora de la qualitat de vida i de la prevenció i atenció a les

persones en situació de cronicitat de manera que mantinguin i/o milloren la

seva capacitat funcional i així endarrerir el màxim possible l’evolució de les

seves malalties i les possibles complicacions.

Les característiques principals del model són les següents:

o El pacient és el centre del sistema

o Atenció proactiva, fomentant la prevenció i la promoció de la salut

o Avaluació integral

o Intervenció multidimensional i multidisciplinària

o Atenció global, integrada i amb una visió territorial i comunitària

o Continuum assistencial

Les actuacions principals són les següents:

o Conèixer l’estat actual de les qüestions relacionades tan a Catalunya, com a

les altres Comunitats Autònomes i també a nivell internacional, atès que en

les diverses àrees territorials que marquen el mapa sanitari català s’han

desenvolupat, per part de professionals i proveïdors, un volum significatiu

d’experiències relacionades amb l’atenció a pacients crònics.

o Establir un model, propi i adequat a la realitat catalana, de prevenció i atenció

a la cronicitat, que tingui com a objectiu la millora de la salut de les persones

que pateixen o podrien patir malalties cròniques.

− Aquest model ha d’estar dirigit a les persones i incorporar el

coneixement dels professionals, amb la participació integral de tots

els actors implicats, ha de ser sostenible.

o Fonamentar el programa en tres eixos estratègics transversals a totes les

actuacions derivades del mateix:

− Incorporar les TICs i les aliances amb operadors tecnològics com a

eina essencial de desenvolupament i posada en marxa del programa.

Així com potenciar serveis com la teleassistència, el consultori virtual i

noves tecnologies diagnòstiques a domicili, entre d’altres, que faciliten

el seguiment clínic i l’atenció proactiva dels pacients crònics.

− Definir el model de coordinació entre l’àmbit social i de salut amb una

visió de procés integral d’atenció, establint models integrals de

coordinació i col·laboració entre els serveis sanitaris i els serveis

socials.

15

− Replantejar el model de compra i de pagament d’acord amb el nou

model de prevenció i atenció a la cronicitat.

o Establir estratègies de foment de l’autocura, com a una de les mesures que

poden tenir més impacte en l’obtenció de bons resultats de salut i en una

major eficiència en la utilització dels recursos sanitaris.

o Crear una central de trucades per a realitzar trucades als pacients crònics tant

a nivell proactiu (educadora, formativa, autocurativa i preventiva) como reactiu

(situacions imprevistes, aguditzacions).

o Crear bancs d’ajudes tècniques territorials per a posar a disposició de la

cartera de serveis dels equips multidisciplinaris que atenen pacients crònics

els serveis i equipaments que facilitin que la persona en situació de

complexitat o dependència pugui romandre al seu domicili.

o Crear els grups de treball multidisciplinars, amb la lògica de xarxa única,

necessaris per l’execució del programa, determinant-ne la composició i els

objectius.

o Garantir la coherència del programa tant a nivell sectorial, com territorial, com

interdepartamental.

o Establir un model operatiu pel desplegament del programa.

o Detectar i tractar les discrepàncies dels aspectes relacionats amb la

planificació operativa i l’aplicació del programa.

o Establir els mecanismes necessaris per desplegar el programa a nivell

territorial.

16

3. MODEL ASSISTENCIAL DE QUALITAT I SEGURETAT DELS PACIENTS

Una estratègia clau en l’eix Salut del Pla de Govern 2011-2014 es la promoció de

l’excel·lència i la qualitat de la sanitat a Catalunya com a referent de confiança per al

ciutadà, com a repte per a les organitzacions sanitàries i els professionals i, com a referent

de país.

Per desenvolupar aquesta estratègia de promoció de l’excel·lència i la qualitat de la sanitat

catalana es defineix un Model de Qualitat que potencia dues eines ja existents en el nostre

sistema sanitari, però amb una orientació on l’element vertebrador és la garantia de la

seguretat de l’assistència al ciutadà, com a dimensió principal de la qualitat, i crea un tercer

esglaó com a reconeixement de l’obtenció de bons resultats:

L’autorització de centres i serveis assistencials

L’acreditació de centres i serveis assistencials

La Marca Q de Salut

Aquests tres esglaons progressius del Model de Qualitat i Seguretat del sistema sanitari

català integren en la seva definició de requisits i estàndards les línies, objectius i activitats

del Pla Estratègic de Seguretat dels Pacients definit per als anys 2011-2014. D’aquesta

manera, en l’autorització s’incorporen els elements bàsics normatius referents al Pla de

Seguretat dels Pacients, i a l’acreditació aquells estàndards que estableixen un grau

superior d’exigència, de forma coherent, integrada i alineada a les estratègies establertes

per l’Aliança per a la Seguretat dels Pacients a Catalunya.

Autorització de centres i serveis sanitaris

o Potenciar el procés d’autorització de centres i serveis per a que actuï com a

garant de la qualitat i la seguretat de l’assistència que rep el ciutadà.

o Introduir elements innovadors de l’autorització del Model de Qualitat com la

renovació periòdica de l’autorització i la simplificació del procediment, facilitant

que els tràmits es realitzin en la mesura possible per via telemàtica, eliminant

l’aportació de documentació i fomentant les declaracions responsables del

titular del centre.

Acreditació de centres i serveis assistencials

o Establir el procés d’acreditació de centres i serveis com a element certificador

de la qualitat assistencial a un nivell de més exigència que l’autorització

orientant les organitzacions cap a l'excel·lència, mitjançant un procés continu i

progressiu d’avaluació dels centres sanitaris, amb dos objectius:

− La implantació de la cultura de l’excel·lència i la seguretat dels pacients

en les nostres organitzacions sanitàries i els seus professionals.

17

− La garantia de la qualitat assistencial, i sobretot de la seguretat de

l’atenció, certificant la qualitat del sistema al ciutadà.

Destacar els elements estratègics que incorpora l’acreditació:

o La incorporació com a eix vertebrador del model, dels aspectes de seguretat

dels pacients de més exigència.

o La avaluació de les pràctiques clíniques mitjançant l’acompliment

d’estàndards de qualitat establerts segons les evidències científiques

existents, i per tant, la definició del procés segons aquestes.

o L’obtenció de resultats a partir del procés.

o La promoció de la qualitat i seguretat mitjançant la realització de plans de

millora continua de la qualitat i seguretat orientats a la millora dels resultats

obtinguts.

o La vinculació, en funció dels resultats obtinguts, a la compra dels serveis

sanitaris. El tipus i grau d’aquesta vinculació determinarà la rellevància

d’aquest element estratègic.

La Marca Q de Salut

o Incorporar en el Model de Qualitat i Seguretat del sistema sanitari català el

reconeixement als centres mitjançant la definició de la marca Q de Qualitat en

la Salut que permet tant el reconeixement a la globalitat dels resultats, com a

aspectes específics estratègics que es consideren prioritaris:

− La Globalitat: Q de Salut en Qualitat Global com reconeixement a als

centres que presenten millors indicadors de resultats en tots aquells

indicadors del model d’acreditació dels criteris de resultats.

− La Seguretat de l’atenció: Q de Salut en Seguretat dels Pacients com

reconeixement als centres amb millors resultats en tots aquells

estàndards relacionats amb la seguretats dels pacients.

− L’Eficiència i sostenibilitat: Q de Salut en Eficiència com reconeixement

als centres que tenen millors resultats en paràmetres referents a cost-

efectivitat.

− L’Ètica: Q de Salut en Ètica com reconeixement als centres que tenen

millors resultats en aquells estàndards relacionats amb l’ètica.

− I així en tots aquells aspectes que es considerin estratègics i que es

vulguin reconèixer i potenciar.

18

o Incorporar i simplificar l’obtenció dels resultats dels indicadors relacionats amb

els estàndards de l’acreditació i avaluació dels processos, per tal d’obtenir un

indicador sintètic de la qualitat del centre, que permeti l’aplicació cada cop

més precisa de la Marca Q de Salut.

4. PLA PER A LA ORDENACIÓ DE LA CARTERA I ELS SERVEIS SANITARIS.

El context actual dels sistema de salut apunta un canvi de tendència en la dinàmica

demogràfica, mentre es mantenen els continuats avenços tecnològics i en el coneixement, i

es pateix una forta restricció en els recursos econòmics disponibles. Aquesta situació ha

portat a la necessitat d’emprendre mesures de contenció immediates per fer front als ajustos

pressupostaris però també ha fet palesa la necessitat d’emprendre reformes de fons del

sistema per mantenir la qualitat, guanyar en eficiència i assegurar la seva sostenibilitat en el

futur.

La reordenació dels serveis és una de les vies principals de reforma que han de permetre

guanyar eficiència amb efectes a curt, mig i llarg termini. La reordenació dels serveis inclou

accions a diferents nivells de la presa de decisions. D’una banda, cal facilitar que els

professionals que puguin prendre les decisions més adequades en l’atenció als pacients,

tenint en compte l’efectivitat de les actuacions i els recursos disponibles. D’altra banda hi ha

un gran ventall d’accions que afecten al model organitzatiu de com es presta l’atenció i

finalment també hi ha decisions a nivell de la política sanitària en allò que afecta a la direcció

del sistema. És voluntat del Departament de Salut, definir aquest conjunt d’actuacions amb

la col·laboració dels professionals i les institucions, per tal de decidir conjuntament una nova

planificació de l’oferta de serveis a tot el territori i la gestió de la demanda, tenint en compte

també la visió de la ciutadania.

El Pla per a l’ordenació de la cartera i els serveis sanitaris és l’instrument de

planificació que està elaborant el Departament de Salut per guiar aquest procés de

reforma, amb l’objectiu explícit d’adaptar els serveis sanitaris per donar el millor

servei al pacient, d’acord amb les necessitats de la població, les prioritats del Pla de

salut i el context actual, en un sistema de salut de qualitat, equitatiu i sostenible.

El Pla per a l’ordenació de la cartera i els serveis sanitaris es basa en les prioritats

que marca el Pla de salut i integrarà en forma de mesures les actuacions derivades

dels plans directors del Departament de Salut i altres programes i línies d’actuació

vigents.

19

El Pla s’ha de bastir amb la participació dels professionals i les institucions que

actuen en el camp de la salut i els serveis sanitaris, amb el consens sobre les

orientacions estratègiques de futur per als serveis sanitaris:

o Model assistencial centrat en el malalt

o Integració assistencial

o Multidisciplinarietat i funcionalitat en el procés

o Model comunitari amb suport TIC

o Prioritats compartides

o Ús adequat dels recursos

o Co-responsabilització (professionals, institucions, ciutadania)

L’abast del Pla és el conjunt dels serveis de la xarxa sanitària d’utilització pública -

“SISCAT”- amb una concepció sistèmica de xarxa única, en la qual, independentment

de les línies de serveis i titularitats, les estructures es complementen amb una

finalitat comuna de donar l’atenció adequada a la població.

El Pla es durà terme durant l’any 2011 i definirà mesures d’impacte per al període

2011-2014, algunes de les quals es podran posar en marxa durant el segon semestre

de 2011.

Les mesures que es preveu establir s’articulen al voltant de tres eixos i en una sèrie

de línies d’actuació, entre les quals destaquen les següents:

o Gestió clínica (facilitant la presa de decisions per part dels professionals):

− Posar a l’abast dels professionals eines per prioritzar, deixar de fer o fer

millor determinats procediments assistencials, sobre la base del

coneixement i el consens entre professionals.

o Model organitzatiu

− Revisar la cartera de serveis segons nivells de complexitat i

característiques centres.

− Redistribuir funcions entre atenció primària i atenció especialitzada per

procediments o tipus pacients concrets.

− Compartir de processos (guàrdies, telemedicina, equips multicèntrics...).

− Concentrar recursos (urgències, proves diagnòstiques, nivell de

referència...).

− Optimitzar els recursos humans i les competències professionals.

− Desplegament modalitats assistencials més eficients en substitució

d’altres (per exemple atenció de cures postagudes en substitució

d’ocupació unitats hospitalàries d’aguts).

20

o Direcció de sistema

− Identificar territoris de preferència per a disminució d’utilització (en base a

variabilitat i sobreutilització).

− Establir objectius de demanda esperada per àmbits assistencials concrets

(per exemple oftalmologia, dermatologia...).

− Adaptar els sistemes de compra i avaluació als canvis en el model

assistencial.

− Desenvolupament i integració sistemes d’informació, en consonància a

les noves necessitats de gestió, planificació i avaluació.

5. PROGRAMA PER A L’ORDENACIÓ DE LA RECERCA I LA INNOVACIÓ SANITÀRIES

El paper de la recerca i la innovació sanitària és clau en la millora de l’atenció a les persones

en tot allò que està relacionat amb la seva salut. És imprescindible canalitzar el coneixement

i posar-lo a disposició del sistema sanitari com a garantia de qualitat.

El Programa per a l’ordenació de la recerca i la innovació sanitàries:

Té l’objectiu:

o Ordenar la recerca i la innovació lligades a les institucions sanitàries

Les actuacions principals són les següents:

o La definició del Programa per a l’ordenació de la Recerca i la Innovació

Sanitària a Catalunya

o Creació d’un Consell Assessor del Programa de Recerca i Innovació

− Obrir un marc participatiu amb màxima implicació de les institucions i els

professionals.

− Visualització en propi Departament de l’inici d’una nova etapa

I per desenvolupar-ho el programa consta dels punts següents:

o Governança: adequació al model CERCA – Patronats

o Estructuració de la recerca: mapa de recerca biomèdica, avaluació,

optimització de recursos...

o Valorització i transferència: bones pràctiques, unitats de suport compartides

o Creació d’una Unitat de Valortizació Centralitzada de Suport

o Plataformes tecnològiques: convergència de tecnologies existents i plans

d’optimització i creixement.

o Recerca clínica: revisió del model de contractació d’assaigs clínics, informació

i formació.

o Medicina personalitzada: penetració de noves tecnologies (model NICE), innovations hubs.

21

3. Memòries dels programes de despesa del Servei Català de la Salut 2011

22

Subsector CatSalut, ICS i ICASS Departament de Salut Servei/Entitat: Servei Català de la Salut (CatSalut) (5100) Programa: Direcció i administració generals (121)

Unitat responsable Direcció del CatSalut Diagnòstic de la situació D'acord amb la prioritat del Govern de la Generalitat per reequilibrar els comptes de la Generalitat, el Departament de Salut ha prioritzat la definició, execució, avaluació i seguiment del Pla de mesures urgents per a la sostenibilitat del sistema sanitari en el 2011-a curt termini- i l'Escenari de sostenibilitat i progrés del sistema sanitari 2011-2014 -mig i llarg termini- , amb el propòsit d'assolir l'objectiu governamental de sostenibilitat de les finances de la Generalitat preservant els serveis públics i la seva qualitat. El CatSalut, com a administració sanitària, vol actuar com a referent del procés de racionalització i modernització amb l'objectiu de millorar l'eficiència i de facilitar els processos als ciutadans i als agents del sector salut. Situar al ciutadà com a eix dels sistema comporta també l'exigència de la seva corresponsabilitat en la seva salut i en el bon ús dels recursos sanitaris com a contribució particular i col·lectiva a la sostenibilitat del sistema, i per tant cal aprofundir en la autogestió de la seva salut. També es treballa per millorar l'accés als serveis sanitaris, i es necessari continuar avançant en el disseny, revisió o implementació de polítiques per tal de millorar la satisfacció dels ciutadans en l'àmbit de la salut. És necessari gestionar professionalment les funcions de planificació de serveis, contractació i avaluació de l'assegurament públic per tal d'incentivar l'assoliment dels objectius de política sanitària, l'eficiència, la qualitat i l'equitat del sistema sanitari públic català. Un cop completat el desplegament del model de governança territorial,ara cal avançar en l'adequació normativa i en la racionalització i optimització dels recursos territorials en el marc de la LOSC. El Pla de sistemes del Catsalut ha de consolidar els procediments de relació i intercanvi d'informació amb els proveïdors de serveis i de la resta d'organismes de l'Administració. En relació a les línies estratègiques del Departament de Salut i l'Agència d'informació d'Avaluació i Qualitat cal donar suport a la utilització dels sistemes d'informació i les TIC tot facilitant la introducció d'aquests en la prestació de serveis sanitaris.

Missió A través d'aquest programa el Catsalut pretén garantir un sistema de salut de cobertura pública de qualitat a tots els ciutadans de Catalunya, que doni resposta a les seves necessitats de salut amb equitat, eficiència i eficàcia, i que ho faci conciliant la qualitat i els resultats en salut amb l'equilibri econòmic i la cohesió social.

Objectius estratègics i operatius 1. Garantir la sostenibilitat i progrés del sistema sanitari català. 1.1 Dirigir i desplegar el Pla de mesures urgents 2011 per a la sostenibilitat del sistema sanitari públic. 1.2 Dirigir i desplegar l’Escenari per a la Sostenibilitat i Progrés del Sistema Sanitari 2011-2014. 2. Millora de l’eficiència i l’agilitat de l’Administració Sanitària.

2.1 Participar en el desplegament del Programa per a la simplificació de l’estructura organitzativa de l’administració sanitària i del sector públic de

salut vinculat. 3. Millora de la gestió, els resultats i l’excel·lència de la sanitat pública. 3.1 Impulsar i adaptar el sistema d’assignació de recursos i de contractació de serveis sanitaris al nou model de gestió assistencial. 3.2 Millora la gestió de la llista d’espera.

3.3 Disposar de les infraestructures en sistemes d’informació i tecnologies de la informació i la comunicació (TIC’s), tot mantenint la seva

evolució, fomentant la interoperabilitat amb els proveïdors sanitaris i les administracions. 3.4 Promoure l’ús de les TIC’s com a eines de simplificació i apropament de l’administració sanitària i la història clínica compartida. 4. Implicació i corresponsabilització del ciutadà en la seva salut.

4.1 Definir un model de relació amb la ciutadania d’acord amb els seus drets i deures en relació al sistema públic de salut,amb les noves

tecnologies com a eines per aconseguir-ho. 4.2 Promoure la participació ciutadana en la presa de decisions i fomentar la responsabilitat en la autogestió de la seva salut. 4.3 Definir un sistema de salut transparent i accessible a les necessitats del ciutadà.

23

Subsector CatSalut, ICS i ICASS Departament de Salut Servei/Entitat: Servei Català de la Salut (CatSalut) (5100) Programa: Direcció i administració generals (121)

Serveis / productes / activitats 1. Coordinar la definició del pla de mesures urgents 2011 per a la sostenibilitat del sistema sanitari públic. 2. Definir la metodologia i fer el seguiment del compliment de les mesures del pla. 3. Fer el diagnòstic de la situació del sistema sanitari públic català. 4. Definir i valorar les mesures per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari. 5. Coordinar l’elaboració de l’Escenari per a la Sostenibilitat i Progrés del Sistema Sanitari 2011-2014. 6. Desplegar el Programa per a la simplificació de l’estructura organitzativa de l’administració sanitària i del sector públic de salut vinculat en l’ambit

del CatSalut. 7. Elaborar el Pla d’inversions en infraestructures de salut 2011-2014 8. Definir un nou model de gestió i informació de les llistes d’espera. 9. Definir i implantar un model comunicatiu a la ciutadania en relació a l’abordatge de les llistes d’espera.

10. Desenvolupar criteris de priorització dels malalts en llista d’espera. 11. Informar al ciutadà per auto responsabilitzar-se de l’ús dels recursos. 12. Inclusió de nous processos/circuits a l’OVT 13. Establir millores en la relació i comunicació amb el ciutadà a través de la OVT, canal salut. 14. Creació d’una comissió de coordinació interregional per facilitar fluxos i canals de comunicació envers a les necessitats d’accés de la ciutadania. 15. Adequar el sistema d’informació de recepta electrònica a la prescripció en l’àmbit de l’atenció especialitzada i el seu desplegament, així como

consolidar la Història Clínica Compartida de Catalunya.

Indicadors Tipus Unitat

2009 2010 2011 Objectiu Nom Real Real Previst Previst Any 1. Aprovació del pla de mesures urgents 2011 Output Sí(1)/No(0) 1

2. Elaboració de l'Escenari per a la Sostenibilitat i Progrés del Sistema Sanitari 2011-2014

Output Sí(1)/No(0) 1

3. Participació en el Programa per a la simplificació de la estructura de l'administració i el sector públic de salut


4. Informar al ciutadà del cost de la prescripció farmacèutica Qualitat Sí(1)/No(0) 1

5. Incrementar el percentatge de tràmits que es poden fer de manera telemàtica mitjançant el portal de serveis i tràmits

Resultats % 20,00

6. Creació del grup funcional de ciutadania Qualitat Sí(1)/No(0) 1

7. Adaptar el seguiment econòmic de la despesa en salut als nous requeriments d’informació


8. % d’actuacions d’inversió finalitzades en el marc del pla d’inversions en infraestructures de salut 2011-2014

Resultat % 20,00 100,00 2014

Impacte sobre polítiques transversals Competitivitat

Resum de despeses del programa (EUR) Capítol 2011 1 Remuneracions del personal 25.938.000,002 Despeses corrents de béns i serveis 24.045.550,283 Despeses financeres 0,004 Transferències corrents 5.537.393,465 Fons de Contingència 0,006 Inversions reals 2.029.367,437 Transferències de capital 0,008 Variació d'actius financers 74.100,009 Variació de passius financers 0,00

Total despeses 57.624.411,17

Nombre de llocs de treball pressupostats 513

24

Subsector CatSalut, ICS i ICASS Departament de Salut Servei/Entitat: Servei Català de la Salut (CatSalut) (5100) Programa: Atenció primària de salut (411)

Unitat responsable Direcció del CatSalut Diagnòstic de la situació En els darreres anys, s'ha produït un augment de les demandes d'atenció sanitària i de la freqüentació en els serveis d'atenció primària. Aquest ús intensiu dels serveis no representa una millora en l'estat de salut ni un augment de la qualitat de vida de la població però incrementa la despesa sanitària. L'evolució de les característiques de la població en referència al sobreenvelliment i l'augment de les malalties cròniques presenta noves demandes i un canvi necessari en l'orientació del sistema sanitari. L'accessibilitat i la proximitat de l'atenció primària a la població i el seu paper com a eix vertebrador del sistema sanitari són elements claus en l'abordatge d'aquests reptes. Per mantenir l'excel·lència de l'atenció primària i augmentar la capacitat de resolució és necessari enfortir el paper de l'atenció primària i garantir els professionals i les eines per desenvolupar al màxim les capacitats i habilitats que es poden desenvolupar en aquest àmbit. L'alta tecnologia i especialització dels serveis hospitalaris són elements atractius per buscar les respostes a les demandes d'atenció immediata, provocant la saturació dels serveis i la pèrdua d'eficiència en el conjunt del sistema. La corresponsabilització de la ciutadania vers la salut, la cooperació entre les diferents entitats proveïdores i la utilització d'eines, com el triatge o el suport telefònic, ajuden a construir un model d'atenció territorial a les urgències. La corresponsabilització en l'ús dels serveis sanitaris és una de les actituds que conjuntament amb el desenvolupament de la capacitat d'autocura conformen una ciutadania més autònoma i participativa en els sistema sanitari català. Desenvolupar una política farmacèutica i del medicament de forma integral i integrada amb la resta del sistema sanitari i sectors productius, que fomenti l'ús racional, segur i adequat dels medicaments i els productes sanitaris, i que promogui una gestió de la prestació eficient. La política farmacèutica del CatSalut en el període 2004-2010, s'ha traduït en un increment acumulat(21,63%) situat 10,24 punts per sota la mitjana estatal (31,87%), el que ha suposat un estalvi de 168,2 milions d'euros en aquest període.

Missió A través d'aquest programa el Catsalut pretén garantir una atenció primària de cobertura pública de qualitat a tots els ciutadans de Catalunya, mitjançant una adaptació de l'oferta assistencial a les necessitats de la població amb equitat, eficiència i eficàcia, tot adaptant-se a l'entorn econòmic, a la pluralitat i diversitat del territori comptant amb la participació de ciutadans i professionals.

Objectius estratègics i operatius 1. Incrementar la capacitat resolutiva de l’atenció primària en salut. 1.1 Promoure la capacitat d’autonomia de gestió dels centres. 1.2 Augmentar el grau de resolució dels professionals d’infermeria en el marc de treball en equips i protocols consensuats. 1.3 Millora de l’accés a proves diagnòstiques i a l’atenció especialitzada. 1.4 Ús de les noves tecnologies per millorar l’accés i reduir les visites presencials. 2. Atenció al pacient crònic. 2.1 Identificació i traçabilitat dels pacients. 2.2 Desenvolupar experiències d’atenció integrada per millora la continuïtat assistencial. 2.3 Alinear les polítiques sanitàries i socials. 3. Racionalitzar el model d’urgències i emergències. 3.1 Impulsar la coordinació dels dispositius amb una perspectiva territorial des dels dispositius d’urgències territorials.

3.2 Potenciar que els dispositius territorials atenguin als pacients de baixa complexitat i derivant únicament als pacients que requereixin el recurs

d’alta complexitat. 3.3 Potenciar instruments que facilitin la coordinació entre tots els serveis que ofereixen atenció a les urgències d’alta complexitat. 3.4 Impulsar la implantació de la telemedicina i l'atenció telefònica. 3.5 Adequar el sistema de pagaments per incentivar l’eficiència i la coordinació. 4. Foment de l’autocura mitjançant programes de pacient expert, grups de suport i grups educatius. 4.1 Impulsar el desplegament de programes de pacient expert i d’altres grups de suport. 5. Promoure les actuacions en salut comunitària. 5.1 Impulsar actuacions en salut comunitària. 6. Promoure un model d’interconsulta amb altres especialitats.

6.1 Definir el model territorial d'interconsulta factible i la cartera de serveis,incloent les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies,l'accés a

les proves complementàries fetes des de l'AP i el model de consulta d'alta resolució(acte únic)segons el cas.

6.2 Consensuar entre els diferents àmbits, les rutes assistencials i els criteris per a l’atenció ordinària, preferent i urgent en la interconsulta dels

problemes de salut prioritzats. 7. Desenvolupar una política farmacèutica integral.

7.1 Fomentar l’ús racional dels medicaments, les polítiques de suport a la prescripció i les activitats d’atenció farmacèutica centrades en el

pacient i el seguiment de la seva farmacoteràpia.

25

Subsector CatSalut, ICS i ICASS Departament de Salut Servei/Entitat: Servei Català de la Salut (CatSalut) (5100) Programa: Atenció primària de salut (411)

Serveis / productes / activitats 1. Elaboració de circuits d’accés a proves diagnòstiques. 2. Elaboració de circuits d’accés a l’atenció especialitzada. 3. Promoure que les entitats proveïdores estableixin acords de gestió amb els equips d’atenció primària. 4. Consolidar la implantació territorial del programa del pacient expert. 5. Promoure la innovació en la gestió en l’àmbit de l’atenció primària, fent difusió de les bones pràctiques. 6. Establir i monitoritzar indicadors de la qualitat de la prescripció. 7. Promoure la prescripció i utilització de genèrics. 8. Desplegar la recepta electrònica a tots els àmbits assistencials. 9. Desenvolupar el programa d’harmonització de la medicació hospitalària.

10. Reordenar els serveis farmacèutics d’atenció al pacient geriàtric.


2009 2010 2011 Objectiu Nom Real Real Previst Previst Any 1. Percentatge de prescripció de receptes electròniques Resultats % 65,00

2. Assolir que un percentatge dels centres de la XHUP utilitzin la recepta electrònica

Resultats % 10,00

3. Nombre d'EAP amb acord de gestió signat Eficiència % 90,00

4. Nombre d'EAP que disposen del programa de pacient expert Resultats Nombre 10

5. Nombre de plans funcionals sobre el model d'urgència per territoris

Qualitat Nombre 5

6. Taxa de prescripció de genèrics Output % 35,00

Impacte sobre polítiques transversals

Resum de despeses del programa (EUR) Capítol 2011 1 Remuneracions del personal 0,002 Despeses corrents de béns i serveis 291.303.377,493 Despeses financeres 0,004 Transferències corrents 1.326.571.724,685 Fons de Contingència 0,006 Inversions reals 52.137.167,237 Transferències de capital 3.484.155,888 Variació d'actius financers 2.198.669,649 Variació de passius financers 0,00

Total despeses 1.675.695.094,92


26

Subsector CatSalut, ICS i ICASS Departament de Salut Servei/Entitat: Servei Català de la Salut (CatSalut) (5100) Programa: Atenció especialitzada de salut (412)

Unitat responsable Direcció del CatSalut Diagnòstic de la situació En els darrers anys, s'ha produït un increment de la utilització dels serveis sanitaris en l'àmbit de l'atenció especialitzada. Diferents factors han contribuït de forma significativa a aquest nou escenari tals com: l'increment sostingut de la població coberta pel CatSalut (població del Registre Central d'Assegurats) causat sobretot pel factor migratori de població estrangera, l'increment de l'esperança de vida, el desenvolupament de la tecnologia, cada cop menys invasiva, l'ambulatorització de l'atenció, la millora de l'accessibilitat als diferents serveis, la marcada disminució de les llistes d'espera, etc. Aquest entorn canviant des del punt de vista demogràfic, epidemiològic i social, ha tingut una especial rellevància en l'increment de la utilització dels serveis de l'àmbit de l'atenció especialitzada (atenció hospitalària d'aguts, atenció sociosanitària, atenció a la salut mental i les addiccions). Els centres sanitaris es veuen obligats a reorientar els seus esquemes assistencials cap a un model d'atenció sense ingrés, més obert i flexible, per tal d'optimitzar els recursos disponibles. Cada vegada es fa més significativa la necessitat d'enfortir les relacions entre els diferents centres i equips professionals. L'elevada descentralització dels recursos a Catalunya, en un model de proximitat al ciutadà, demana treballar per avançar en la coordinació, potenciar el treball en xarxa de serveis i professionals de la salut, i millorar la continuïtat assistencial a través dels diferents nivells. L'atenció de la salut de les persones demana un enfocament integral: cal aprofundir en una visió més global e integral del procés assistencial. La col·laboració entre entitats proveïdores per a la identificació de centres de referència i gestionar la concentració de l'activitat pels procediments diagnòstics i terapèutics d'alta especialització ha de garantir el volum de casos suficients pel manteniment dels criteris de qualitat i seguretat del pacient i l'eficiència dins el sistema sanitari.

Missió A través d'aquest programa el Catsalut pretén garantir una atenció especialitzada de cobertura pública de qualitat a tots els ciutadans de Catalunya, mitjançant una adaptació de l'oferta assistencial a les necessitats de la població amb equitat, eficiència i eficàcia, tot adaptant-se a l'entorn econòmic, a la pluralitat i diversitat del territori comptant amb la participació de ciutadans i professionals.

Objectius estratègics i operatius 1. Reordenar els serveis d’atenció especialitzada.

1.1 Fer una ordenació prospectiva dels nous procediments diagnòstics i/o terapèutics,que impliquin una actualització de la cartera de serveis

ofertada pel sistema sanitari públic, segons criteris d’eficiència i qualitat.

1.2 Definir el model territorial d’interconsulta i la cartera de serveis, incloent les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies, l’accés a les

proves diagnòstiques de l’at. primària i la consulta d’alta resolució (acte únic).

1.3 Consensuar entre els diferents àmbits, les rutes assistencials i els criteris per a l’atenció ordinària, preferent i urgent en la interconsulta dels

problemes de salut prioritzats. 2. Terciarisme en l’àmbit de l’organització de serveis. 2.1 Analitzar la cartera de serveis dels diferents centres de referència de terciarisme. 2.2 Definir els mecanismes de coordinació funcional i de derivació de pacients del territori als centres de referència de terciarisme.

2.3 Concretar els mecanismes necessaris per a operativitzar, sota criteris de complementarietat i en un marc de coordinació i consens dels

actors implicats, l’ordenació dels servei d’alta complexitat del territori. 3. Reordenar els serveis d’atenció sociosanitària. 3.1 Analitzar a nivell territorial les dinàmiques de la seva ordenació i/o reconversió dels serveis per millorar l’efectivitat i l’eficiència. 3.2 Desenvolupar un model operatiu d’atenció dels malalts subaguts i post-aguts. 3.3 Millorar l’accessibilitat als recursos ambulatoris d’atenció (hospitals de dia, equips d’avaluació i seguiment...). 4. Reordenar l’atenció de salut mental.

4.1 Avaluar l’activitat dels recursos hospitalaris i comunitaris, i garantir la continuïtat d’aquests últims, evitant duplicitats en la prestació de

serveis.

4.2 Reordenar l’atenció a les urgències psiquiàtriques en el territori, optimitzant els punts d’atenció i la composició dels equips de professionals

que presten aquest servei.

4.3 Priorització operativa dels recursos d’atenció a la salut mental infantil i juvenil i dels altres programes que hagin demostrat un grau òptim de

cost- efectivitat.

27

Subsector CatSalut, ICS i ICASS Departament de Salut Servei/Entitat: Servei Català de la Salut (CatSalut) (5100) Programa: Atenció especialitzada de salut (412)

Serveis / productes / activitats 1. Iniciar la implementació del Pla de demències de Catalunya. 2. Reduir el nombre de centres que ofereixen serveis d’alta especialització, d’acord criteris definits. 3. Avaluar la prova pilot de l’ interrupció voluntària de l’embaràs farmacològic. 4. Iniciar la implantació de l’ interrupció voluntària de l’embaràs farmacològic al territori català. 5. Consolidar el cribratge de càncer colorectal. 6. Avaluar la implementació de dos oncoguies: càncer de pulmó, sarcoma teixits tous i ossi. 7. Continuar el desplegament de la reordenació de serveis d’atenció especialitzada. 8. Consolidar les experiències d’activació de codis d’emergència per reduir el temps d’intervenció i obtenir la millor assistència possible en l’atenció al

ictus, infart agut de miocardi i pacient politraumàtic.


2009 2010 2011 Objectiu Nom Real Real Previst Previst Any 1. Percentatge d'implantació d'IVE farmacològic Resultats % 25,00

2. Elaborar la proposta de millora del codi infart Resultats Sí(1)/No(0) 1

3. Nombre de regions sanitàries que tenen implantat el projecte Teleictus

Resultats Nombre 7

4. Percentatge de territoris que tinguin com a mínim el 50 per cent dels especialistes reformats

Qualitat % 50,00


Resum de despeses del programa (EUR) Capítol 2011 1 Remuneracions del personal 0,002 Despeses corrents de béns i serveis 3.979.548.804,143 Despeses financeres 0,004 Transferències corrents 25.070.424,405 Fons de Contingència 0,006 Inversions reals 82.313.710,147 Transferències de capital 39.303.850,938 Variació d'actius financers 66.482.388,639 Variació de passius financers 0,00



28

Subsector CatSalut, ICS i ICASS Departament de Salut Servei/Entitat: Servei Català de la Salut (CatSalut) (5100) Programa: Transferències internes per serveis de salut (415)

Unitat responsable Direcció del CatSalut Diagnòstic de la situació El CatSalut és un ens públic de naturalesa institucional adscrit al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que duu a terme operacions específiques de caràcter pressupostari i economicofinancer, entre les quals figura la necessitat de recollir aquestes operacions específiques amb l'Institut Català de la Salut, com empresa pública proveïdora de serveis sanitaris. El resultat de les operacions pressupostàries de l'Institut Català de la Salut sempre ha de ser equilibrat, i és mitjançant aquest programa que elCatSalut realitza les transferències necessàries per finançar els serveis sanitaris prestats per l'Institut Català de la Salut i equilibrar el seu resultat pressupostari, en el marc del seu contracte programa amb el CatSalut. El detall dels objectius, activitats i indicadors cal consultar-lo a la memòria de l'entitat receptora dels recursos.

Missió A través d'aquest programa el CatSalut pretén garantir el finançament dels serveis sanitaris prestats pels centres assistencials de l'Institut Català de la Salut, d'acord amb el contracte programa amb aquesta empresa pública, i que no són finançats pels ingressos propis de l'Institut Català de la Salut.

Objectius estratègics i operatius 1. Garantir la prestació de serveis sanitaris als ciutadans per part de l'Institut Català de la Salut. 1.1 El detall dels objectius cal consultar-lo a la memòria de l’Institut Català de la Salut.

29

Subsector CatSalut, ICS i ICASS Departament de Salut Servei/Entitat: Servei Català de la Salut (CatSalut) (5100) Programa: Transferències internes per serveis de salut (415)

Serveis / productes / activitats 1. Finançar els serveis sanitaris i les despeses d'administració de l'Institut Català de la Salut, d’acord amb els criteris establerts en el contracte

programa amb el CatSalut. 2. El detall de les activitats cal consultar-lo a la memòria de l’Institut Català de la Salut.


2009 2010 2011 Objectiu Nom Real Real Previst Previst Any 1. % de finançament despeses ICS no finançades per tercers

Resultats

% 100,00

100,00 100,00


Resum de despeses del programa (EUR) Capítol 2011 1 Remuneracions del personal 0,002 Despeses corrents de béns i serveis 0,003 Despeses financeres 0,004 Transferències corrents 2.698.344.553,395 Fons de Contingència 0,006 Inversions reals 0,007 Transferències de capital 13.000.000,008 Variació d'actius financers 0,009 Variació de passius financers 0,00



30

Subsector CatSalut, ICS i ICASS Departament de Salut Servei/Entitat: Servei Català de la Salut (CatSalut) (5100) Programa: Altres serveis de salut (419)

Unitat responsable Direcció del CatSalut Diagnòstic de la situació El transport sanitari urgent consisteix en el trasllat de persones malaltes o accidentades en situació de risc vital o dany irreparable. El transport sanitari urgent, des de l'any 2006, es contracta a través de l'empresa pública Servei d'Emergències Mèdiques,SA i es basa en la contractació de dispositius distribuïts en el territori. Per tant, el detall dels objectius i les actuacions es pot veure a la fitxa de l'esmentada empresa pública. El transport sanitari no urgent és el trasllat de persones malaltes o accidentades que no poden utilitzar un transport ordinari d'anada o tornada a un centre del sistema sanitari d'utilització pública. Segons el vehicle, pot ser individual o col·lectiu (màxim de sis persones) i segons el moment de la demanda pot ser programat (sol·licitat amb una antelació de 24 hores) o no programat (realitzat en un màxim de 4 hores). Pel que fa al transport sanitari no urgent, l'increment de la població de Catalunya amb el conseqüent augment de la demanda en serveis de transport sanitari i la cobertura de noves indicacions en la cartera de serveis de rehabilitació, entre d'altres, que comporta en moltes ocasions l'ús del transport sanitari, obliga a racionalitzar-ne la seva prestació, coordinant-la amb el funcionament de la resta del sistema i garantint un servei més ràpid i de major qualitat. Amb aquest objectiu, el concurs adjudicat i amb inici d'activitat durant l'any 2006 separa la contractació del transport urgent i el no urgent. El nou sistema permet garantir una correcta atenció i accés a la prestació mitjançant la utilització dels recursos de transport sanitari adequats a les necessitats del trasllat, tenint en compte els criteris de priorització, així com l'optimització dels recursos disponibles. El transport sanitari, com a prestació bàsica i en molts casos vital per a la supervivència, s'ha de portar a terme mitjançant els procediments i protocols que garanteixin la correcta ordenació de la demanda, la idònia utilització dels recursos, el respecte al principi d'igualtat en l'accés i l'ús adequat i responsable. El transport sanitari no urgent es presta de forma separada de l'urgent i es basa en la compra d'activitat. La contractació del transport sanitari no urgent té com a criteri primordial el d'ajustar la realització del servei a l'hora i ruta prèviament programada, per tant, la contractació es realitza en base a l'activitat a realitzar. Així, les entitats adjudicatàries són responsables d'un territori i de donar resposta als trasllats sanitaris no urgents dels ciutadans que estiguin en aquest territori. Per a la realització del transport sanitari no urgent es disposa d'un mínim de 745 vehicles per al conjunt de Catalunya.

Missió A través d'aquest programa el CatSalut pretén garantir una adequada atenció i accés a la prestació del servei de transport sanitari de cobertura pública a tots els ciutadans de Catalunya, d'acord amb els criteris de planificació definits, mitjançant la idònia utilització dels recursos per tal de contribuir a la millora de la qualitat de vida de les persones usuàries d'aquesta prestació, tenint en compte criteris d'igualtat en l'accés, i d'ús responsable.

Objectius estratègics i operatius 1. Millorar la prestació del servei de transport sanitari no urgent en relació a la realització i puntualitat dels mateixos. 1.1 Mantenir un baix nombre de queixes o reclamacions per la puntualitat del servei.

1.2 Mantenir un baix nombre de queixes o reclamacions en la qualitat del servei, en relació a la comoditat i adequació de l’estructura,

equipament i manteniment.

1.3 Mantenir un baix nombre de queixes o reclamacions en la qualitat del servei, en relació a l’atenció, tracte o actitud i relació dels

professionals. 2. Millorar la informació detallada de la prescripció, la realització i la qualitat del servei. 2.1 Disposar dels indicadors necessaris per a l’avaluació quantitativa i qualitativa dels serveis.

31

Subsector CatSalut, ICS i ICASS Departament de Salut Servei/Entitat: Servei Català de la Salut (CatSalut) (5100) Programa: Altres serveis de salut (419)

Serveis / productes / activitats

1. Disposar del nombre de queixes o reclamacions per motiu de puntualitat, valorant el temps d’espera dels serveis, per entitats de transport sanitari i regió sanitària per període d’un any natural.

2. Disposar del nombre de queixes i reclamacions per motiu de comoditat i adequació de l’estructura, equipament i manteniment per entitats de transport sanitari i regió sanitària per període d’un any natural.

3. Disposar del nombre de queixes i reclamacions per motiu de l’atenció, tracte o actitud i relació dels professionals, per entitats de transport sanitari i regió sanitària per període d’un any natural.

4. Assolir una cobertura de la informació del 100% del nombre de serveis mensuals no urgents individuals prescrits per unitat productiva. 5. Disposar cada sis mesos del nombre de serveis no urgents individuals de cada regió sanitària i dels prescrits per cada unitat operativa de cada

regió sanitària. 6. Assolir una cobertura de la informació del 100% del nombre de serveis mensuals no urgents col•lectius prescrits per unitat productiva. 7. Disposar cada sis mesos del nombre de serveis no urgents individuals de cada regió sanitària i dels prescrits per cada unitat operativa de cada

regió sanitària. 8. Disposar del 100% de les certificacions sanitàries actualitzades amb el llistat de vehicles per cada empresa l’últim mes de l’any. 9. Disposar, l’últim mes de l’any, del llistat de vehicles per entitats de transport sanitari i per regions sanitàries acompanyats de la còpia de la

certificació sanitària vigent.


2009 2010 2011 Objectiu Nom Real Real Previst Previst Any 1. % màxim reclamació puntualitat / serveis TS no urgents Qualitat % 0,60 0,45 2,00

2. % màxim reclamació estructura / serveis TS no urgents Qualitat % 0,60 0,10 2,00

3. % màxim reclamació tracte o actitud / serveis TS no urgents Qualitat % 0,60 0,10 2,00


Resum de despeses del programa (EUR) Capítol 2011 1 Remuneracions del personal 0,002 Despeses corrents de béns i serveis 291.512.000,003 Despeses financeres 0,004 Transferències corrents 0,005 Fons de Contingència 0,006 Inversions reals 0,007 Transferències de capital 0,008 Variació d'actius financers 0,009 Variació de passius financers 0,00



32

Subsector CatSalut, ICS i ICASS Departament de Salut Servei/Entitat: Servei Català de la Salut (CatSalut) (5100) Programa: R+D Biomèdics i en ciències de la salut (573)

Unitat responsable Direcció del CatSalut Diagnòstic de la situació El passat 15 de juny de 2010 l'Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (AATM) va passar a ser l'Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS), com a resultat d'assumir l'activitat i objectius corresponents a la implantació de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) provinents del Departament de Salut, en el sistema sanitari públic català. Aquesta política resultarà en un ús més eficient dels recursos del sistema per part dels centres assistencials perseguint la millora de la qualitat del servei. En un context sanitari marcat per el sosteniment i la millora del servei assistencial amb una actuació de govern dirigida a la contenció de la despesapública i amb l'objectiu de mantenir el sistema sanitari públic català cobra força, encara més, el paper de l'Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en salut. En aquest context complex, l'accés a una informació sistemàtica, orientada a avaluar l'assoliment de fites, que utilitzi indicadors objectius, vàlids, sensibles, específics i compartits representa un actiu intangible d'enorme importància pel sistema sanitari. La creació de l'Observatori de Salut de Catalunya (OSC) permetrà disposar de coneixement suficient del sistema sanitari per tal de poder prendre decisions informades en els àmbits de la gestió política i assistencial del mateix. El CatSalut coadjuva al finançament de diversos projectes de recerca sanitària mitjançant el pagament d'atenció especialitzada. Dins del programa de recerca biomèdica i en ciències de la salut, està pressupostat el finançament específic a l'empresa pública l'Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut.

Missió A través d'aquest programa el CatSalut pretén garantir el finançament a l'empresa pública l'Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS) mitjançant una subvenció corrent per a fer viable definir, impulsar i implementar mecanismes i eines que afavoreixin la millora de la qualitat del sistema sanitari de cobertura pública, contribuint a dotar el sistema de salut de Catalunya de les infraestructures i els serveis de tecnologies de la informació i comunicació (TIC) que facilitin al Departament de Salut i al Servei Català de la Salut la informació necessària per a l'avaluació de la qualitat de la prestació dels serveis de salut, a realitzar l'avaluació de les tecnologies sanitàries i de la recerca sanitària i a gestionar la informació en matèria de salut generant coneixement del sistema. Objectius estratègics i operatius 1. Garantir el finançament i, en conseqüència, la viabilitat econòmica dels projectes de recerca i avaluació encarregats pel Departament de Salut i el

CatSalut directament a l'empresa pública l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS). 1.1 Finançar el pressupost necessari per a cobrir l'activitat de l'empresa pública AIAQS no finançada per altres agents.

33

Subsector CatSalut, ICS i ICASS Departament de Salut Servei/Entitat: Servei Català de la Salut (CatSalut) (5100) Programa: R+D Biomèdics i en ciències de la salut (573)

Serveis / productes / activitats 1. Dotar una subvenció nominativa per al finançament de totes les despeses de l'empresa pública Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca

Mèdiques no finançades per altres agents. 2. Dotar una subvenció nominativa per a la convocatòria de recerca que de forma plurianual convoca l'empresa pública Agència d'Avaluació de

Tecnologia i Recerca Mèdiques amb finançament del CatSalut i el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa.


2009 2010 2011 Objectiu Nom Real Real Previst Previst Any 1. Execució de la subvenció a l'Agència d'Informació, Avaluació i

Qualitat en Salut (AIAQS) Resultats % 100,00 100,00 100,00


Resum de despeses del programa (EUR) Capítol 2011 1 Remuneracions del personal 0,002 Despeses corrents de béns i serveis 0,003 Despeses financeres 0,004 Transferències corrents 2.247.977,695 Fons de Contingència 0,006 Inversions reals 0,007 Transferències de capital 0,008 Variació d'actius financers 0,009 Variació de passius financers 0,00



34

4. Avantprojecte de pressupost

d’ingressos CatSalut 2011

35

AVANTPROJECTE DE PRESSUPOST D'INGRESSOS CatSalut 2011

PRESSUPOST 2010 AVANTPROJECTE 2011 %

Transferències Generalitat 9.477.388.100,00 8.930.443.715,41 -5,77% Ingressos Tercers CatSalut 70.276.498,95 625.400,00 -99,11% Bestretes Personal 141.780,00 74.100,00 -47,74%

TOTAL 9.547.806.378,95 8.931.143.215,41 -6,46% xifres en euros

36

5. Avantprojecte de pressupost de despeses CatSalut 2011.

37

AVANTPROJECTE DE PRESSUPOST DE DESPESES CatSalut 2011

CAPÍTOLS DE DESPESA PRESSUPOST INICIAL 2010

AVANTPROJECTE PRESSUPOST 2011

%

Sous 21.887.000,00 20.786.000,00 -5,03%

Quotes de la Seguretat Social 5.151.000,00 5.152.000,00 0,02%

TOTAL CAPÍTOL I 27.038.000,00 25.938.000,00 -4,07%

Béns i serveis 36.449.000,00 34.307.927,77 -5,87%

Compra de serveis 4.477.322.500,41 4.151.208.688,14 -7,28%

MHDA 314.888.499,59 400.893.116,00 27,31%

Subtotal compra de serveis 4.792.211.000,00 4.552.101.804,14 -5,01%

TOTAL CAPÍTOL II 4.828.660.000,00 4.586.409.731,91 -5,02%

Farmàcia 1.479.702.000,00 1.285.049.389,52 -13,15%

Lliuraments per desplaçaments 15.477.000,00 14.527.916,01 -6,13%

Pròtesis 24.442.000,00 26.518.165,51 8,49%

Medicació especial i estrangera 725.000,00 471.253,64 -35,00%

Contracte Programa ICS 2.793.506.800,00 2.698.344.553,39 -3,41%

Altres transferència corrents 31.992.027,26 32.860.795,55 2,72%

TOTAL CAPÍTOL IV 4.345.844.827,26 4.057.772.073,62 -6,63%

DESPESES I APORTACIONS DE CAPITAL 346.121.771,69 260.949.309,88 -24,61%

Bestretes de personal 141.780,00 74.100,00 -47,74%

TOTAL PRESSUPOST 9.547.806.378,95 8.931.143.215,41 -6,46%

* xifres en euros

38

Personal0,29%

Concerts46,48%

MHDA CatSalut4,49%

Altres0,83%

Farmàcia14,39%

Béns i Serveis0,38%

Despeses de Capital2,92%

Contracte Programa ICS

27,49%

MHDA ICS2,72%

AVANTPROJECTE DE PRESSUPOST 2011CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA

Personal0,28%

Concerts46,89%

MHDA CatSalut3,30%Altres

0,76%

Farmàcia15,50%

Béns i Serveis0,38%

Despeses de Capital3,63%

Contracte Programa ICS

27,09%

MHDA ICS2,17%

PRESSUPOST 2010CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA

39

Atenció Primària17,55%

MHDA7,21%

Farmàcia14,39%

Recerca/TIC0,03%

Atenció Especialitzada

56,25%

Transport Sanitari i Altres3,26%

Administració1,32%

AVANTPROJECTE DE PRESSUPOST 2011 CLASSIFICACIÓ FUNCIONAL

Atenció Primària18,43%

MHDA5,47%

Farmàcia15,50%

Recerca/TIC0,02%

Atenció Especialitzada

55,93%

Transport Sanitari i Altres3,30%

Administració1,35%

PRESSUPOST 2010CLASSIFICACIÓ FUNCIONAL

40

6. Pressupostos de les empreses públiques, consorcis i fundacions 2011.

41

PRESSUPOST 2010-2011 DE LES ENTITATS DE DRET PÚBLIC SOTMESES A L'ORDENAMENT JURÍDIC PRIVAT (EDP)

PRESSSUPOST 2010 PRESSUPOST 2011 %

Institut de Diagnòstic per la Imatge 28.766.408,77 30.984.477,98 7,71%

Gestió de Serveis Sanitaris 58.293.771,25 64.834.494,47 11,22%

Institut d'Assistència Sanitària 101.766.515,21 91.464.453,35 -10,12%

Gestió i Prestació de Serveis de Salut

20.454.955,20 18.031.041,04 -11,85%

Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques

4.414.227,09 7.859.771,41 78,06%

Institut Català d'Oncologia 164.717.236,67 153.089.512,64 -7,06%

Banc de Sang i Teixits 73.803.265,00 72.128.827,41 -2,27%

Parc Sanitari Pere Virgili 25.340.962,42 24.993.464,79 -1,37%

Institut Català de la Salut (ICS) 2.915.506.800,00 2.771.344.553,39 -4,94%

TOTAL EDP 3.393.064.141,61 3.234.730.596,48 -4,67%

42

APORTACIONS DEL CATSALUT A ENTITATS DE DRET PÚBLIC SOTMESES A L'ORDENAMENT JURÍDIC PRIVAT (EDP) 2010-2011

TRANSFERÈNCIES CORRENTS FINANÇAMENT INVERSIONS

Pressupost 2010

Pressupost 2011 %

Pressupost 2010

Pressupost 2011 %

(1) (2) (2)/(1) (1) (2) (2)/(1)

Institut de Diagnòstic per la Imatge

630.000,00 -100,00%

Gestió de Serveis Sanitaris

3.777.042,54 3.588.190,41 -5,00%

1.890.583,90 730.300,00 -61,37%

Institut d'Assistència Sanitària

6.655.331,69 4.621.548,29 -30,56%

Gestió i Prestació de Serveis de Salut

641.381,78 609.312,69 -5,00%

2.510.549,66 2.192.400,03 -12,67%

Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (explotació)

1.765.305,45 1.623.509,63 -8,03%

Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (recerca)

333.150,57 204.970,90 -38,47%

Total Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques

2.098.456,02 1.828.480,53 -12,87%

Institut Català d'Oncologia

14.536.948,25 14.000.000,00 -3,69%

Banc de Sang i Teixits

Parc Sanitari Pere Virgili 3.000.000,00 1.530.000,00 -49,00%

Institut Català de la Salut (ICS)

2.793.506.800,00 2.698.344.553,39 -3,41% 26.000.000,00 13.000.000,00 -50,00%

TOTAL EDP 2.803.023.680,34 2.705.900.537,02 -3,46%

52.223.413,50 34.544.248,32 -33,85%

43

PRESSUPOST 2010-2011 DELS CONSORCIS SANITARIS (CS) AMB PARTICIPACIÓ MAJORITÀRIA I/O CONTROL EFECTIU


Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell

242.378.204,84 216.121.126,19 -10,83%

Consorci Sanitari de Terrassa 157.477.969,31 135.857.907,58 -13,73%

Consorci Sanitari de Barcelona 23.148.308,15 18.997.239,91 -17,93%

Consorci Hospitalari de Vic 99.041.418,35 85.732.086,95 -13,44%

Consorci Sanitari Integral 226.546.087,75 210.770.847,94 -6,96%

Consorci Sanitari de l'Alt Penedès 37.482.413,85 33.057.503,43 -11,81%

Consorci Sanitari de l'Anoia 65.000.935,02 62.722.270,11 -3,51%

Consorci Sanitari de Mollet del Vallès 2.441.485,71 2.300.180,00 -5,79%

C del Laboratori Intercomarcal de l'Alt Penedès, l'Anoia i el Garraf

15.308.610,88 14.068.364,16 -8,10%

Consorci Sanitari del Maresme 122.092.606,12 108.975.863,11 -10,74%

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

107.890.694,94 94.632.252,30 -12,29%

Hospital Clínic i Provincial de Barcelona 471.835.938,64 449.812.682,00 -4,67%

Consorci Mar Parc de Salut de Bcna. * 300.168.046,91

Consorci de Gestió Coorporació Sanitària * 14.952.616,52

TOTAL CONSORCIS 1.570.644.673,56 1.748.168.987,11 11,30%

*Aquestes entitats s’incorporen en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011

44

APORTACIONS ALS CONSORCIS SANITARIS (CS) AMB PARTICIPACIÓ MAJORITÀRIA I/O CONTROL EFECTIU 2010-2011


Pressupost

2010 Pressupost

2011 %

Pressupost 2010

Pressupost 2011

%

(1) (2) (2)/(1) (1) (2) (2)/(1)

Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell

12.675.000,00 5.000.000,00 -60,55%

Consorci Sanitari de Terrassa

7.691.021,56 1.643.045,68 -78,64%

Consorci Sanitari de Barcelona

5.939.597,64 5.507.393,46 -7,28%

16.755.996,06 13.067.950,14 -22,01%

Consorci Hospitalari de Vic 360.000,00 100,00%

871.587,35 1.893.985,95 117,30%

Consorci Sanitari Integral

8.978.538,66 9.122.227,43 1,60%

Consorci Sanitari de l'Alt Penedès

1.210.063,66 352.063,66 -70,91%

Consorci Sanitari de l'Anoia

4.818.355,41 4.081.092,10 -15,30%

Consorci Sanitari de Mollet del Vallès

398.000,00 0,00 -100,00%

1.019.000,00 0,00 -100,00%

C del Laboratori Intercomarcal de l'Alt Penedès, l'Anoia i el Garraf

Consorci Sanitari del Maresme

320.278,39 320.278,39 0,00%

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

2.115.104,62 580.639,83 -72,55%

Hospital Clínic i Provincial de Barcelona

25.000.000,00 25.000.000,00 0,00%

Consorci Mar Parc de Salut de Bcna.*

970.000,00 100,00%

4.640.348,18 100,00%

Consorci de Gestió Corporació Sanitària *

TOTAL CONSORCIS 6.337.597,64 6.837.393,46 7,89%

81.454.945,71 65.701.631,36 -19,34%

* S’incorporen en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011

45

PRESSUPOST 2010-2011 DE LES SOCIETATS MERCANTIS


Energètica d'Instal·lacions Sanitàries, SA 4.463.706,89 1.820.273,51 -59,22%

Sistema d'Emergències Mèdiques,SA 253.263.239,23 224.099.951,84 -11,52%

UDIAT,Centre Diagnòstic SA 29.368.375,90 26.885.890,05 -8,45%

Sabadell Gent Gran Centre de Serveis SA 3.572.495,54 3.625.959,80 1,50%

Aura Salut Pública i Serveis Sociosanitaris SL 350.615,40 996.774,97 184,29%

For Tissues and Cells 268.097,43 180.036,00 -32,85%

Barnaclínic, SA 10.816.214,36 11.056.613,07 2,22%

Gesclínic SA 6.027.730,00 5.156.610,77 -14,45%

Consorci de Prev. i Salut Terrassa SL * 356.266,70

Cordinació Logística Sanitària AIE * 2.635.838,32

TOTAL SOCIETATS MERCANTILS 308.130.474,75 276.814.215,03 -10,16%

Notes : Del Pressupost 2010 s'ha eliminat l'entitat Sanitat Integral del Baix Llobregat, SL que ha estat disolta. (*) Aquestes entitats s'incorporen en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011

46

PRESSUPOST 2010-2011 DE LES FUNDACIONS


Fundació Privada Hospital Transfronterer de la Cerdanya

2.754.574,00 2.053.444,00 -25,45%

Transplant Services Foundation 4.971.690,94 5.388.677,43 8,39%

Fundació de Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

329.585.140,64 309.626.670,37 -6,06%

TOTAL FUNDACIONS 337.311.405,58 317.068.791,80 -6,00%

APORTACIONS A FUNDACIONS 2010-2011


Pressupost 2010

Pressupost 2011 %

Pressupost 2010

Pressupost 2011 %

(1) (2) (2)/(1) (1) (2) (2)/(1)

Fundació Privada Hospital Transfronterer de la Cerdanya 465.894,00 465.894,00 0,00% 2.288.680,00 1.587.550,00 -30,63%

Transplant Services Foundation

Fundació de Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 8.436.093,54 8.774.617,38 4,01% 2.855.773,00 3.342.411,00 17,04%

TOTAL FUNDACIONS 8.901.987,54 9.240.511,38 3,80% 5.144.453,00 4.929.961,00 -4,17%

47

Entitats Dret Públic

58,00%

Consorcis Sanitaris31,35%

Societats Mercantils

4,96%

Fundacions5,69%

PRESSUPOST 2011-ENTITATSCatSalut

Finançament inversions

1,89%

Compra de serveis CatSalut40,84%

Altres8,43%

Transf. corrents CatSalut48,81%

Variació de passius financers

0,03%

PRESSUPOST 2011-FINANÇAMENT ENTITATS CatSalut

En altres ingressos s'inclouen: altres transferències corrents, ingressos financers i patrimonials, i altres vendes i prestacions de serveis.

48

7. Documentació d’inversions.

49

RESUM INVERSIONS PRIORITZADES 2011

REGIÓ SANITÀRIA LÍNIA PROJECTES OBRES EQUIPAMENTS TOTAL

Alt Pirineu i Aran At. Hospitalària 0 1 0 1

Alt Pirineu i Aran Total 0 1 0 1Lleida At. Primària 0 9 3 12

At. Hospitalària 0 3 2 5Lleida Total 0 12 5 17Camp de Tarragona At. Primària 4 7 0 11

At. Hospitalària 0 1 0 1At. Sociosanitària 0 0 1 1

Camp de Tarragona Total 4 8 1 13Terres de l'Ebre At. Primària 4 6 1 8

At. Hospitalària 0 1 0 1Terres de l'Ebre Total 1 7 1 9Girona At. Primària 3 5 3 11

At. Hospitalària 0 3 1 4Girona Total 3 8 4 15Catalunya Central At. Primària 1 4 2 7

At. Hospitalària 0 1 0 1Catalunya Central Total 1 5 2 8Barcelona At. Primària 7 19 8 34

At. Hospitalària 1 9 4 14At. Salut mental 1 0 0 1

Barcelona Total 9 28 12 49

TOTAL 18 69 25 112

LÍNIA PROJECTES OBRES EQUIPAMENTS TOTAL

Atenció Primària 16 50 17 83Atenció Hospitalària 1 19 7 27Atenció Salut Mental 1 0 0 1Atenció Sociosanitària 0 0 1 1

TOTAL 18 69 25 112

50

REGIÓ FASE LINIA MUNICIPI CENTRE ACTUACIO ON/RAM*

Alt Pirineu Obres At. Hospitalària Puigcerdà Hospital Transfronterer Construcció ON

i Aran

Lleida Obres At. Primària Alcarràs CAP Alcarràs Ampliació RAM Alpicat CAP Alpicat Ampliació RAM Arbeca CL Arbeca Construcció ON Artesa de Segre CAP Artesa de Segre Ampliació RAM Benavent de Segrià CL Benavent de Segrià Construcció ON Cervera CAP Cervera Ampliació i reforma RAM Lleida CAP Onze de Setembre a Lleida (L) Construcció ON Torres de Segre CL Torres de Segre Construcció ON Rossellò de Segrià CL Rossellò de Segrià Construcció ON At. Hospitalària Balaguer Hospital lleuger de Balaguer Construcció ON Lleida Hospital Sta.Maria Reforma de l'Ala Est RAM Llleida Hospital Universitari Arnau de Vilanova Implantació accelerador

linial RAM

Equipaments At. Primària Agramunt CAP Agramunt Ampliació (fase 1) RAM Alpicat CAP Alpicat Ampliació RAM Artesa de Segre CAP Artesa de Segre Ampliació RAM At. Hospitalària Balaguer Hospital lleuger de Balaguer Construcció ON Lleida Hospital Sta.Maria Reforma de l'Ala Est RAM

*ON: Obra nueva RAM: Reforma, Ampliació o Millora (L) : Previst Licitació 2011

51


Camp de Projectes At. Primària Albinyana CL Albinyana Construcció ON Tarragona L'Arboç CAP L’Arboç Ampliació i reforma RAM Riudecols CL Riudecols Construcció ON Vilaplana CL Vilaplana Construcció ON

Obres At. Primària El Vendrell CAP El Vendrell Construcció ON Nulles CL Nulles Construcció ON Reus CAP Reus 4 Construcció ON Riudoms CAP Riudoms Ampliació i reforma RAM Tarragona Parc Sanitari Camp Clar de Tarragona(L) Construcció ON Valls CAP Dr. Sarró de Valls Construcció ON Vila-Seca CAR Vila-Seca Construcció ON At. Hospitalària Tarragona Hospital Universitari Joan XXIII Pàrquing RAM

EquipamentsAt. Sociosanitària

Tarragona Sociosanitari Francolí Finalització de l'obra de la planta baixa

RAM

Terres de Projectes At. Primària Roquetes Centre Polivalent Roquetes Construcció ON

l'Ebre Obres At. Primària Alfara de Carles CL d'Alfara de Carles Construcció ON Amposta CAP Amposta Construcció ON El Pinell de Brai CL El Pinell de Brai Construcció ON La Bisbal de Falset CL La Bisbal de Falset Construcció ON L'Aldea CAP L'Aldea Construcció ON Paüls CL Paüls Construcció ON At. Hospitalària Tortosa Hospital Verge de la Cinta Reforma Urgències RAM

Equipaments At. Primària L'Aldea CAP L'Aldea Construcció ON

*ON: Obra nueva

RAM: Reforma, Ampliació o Millora

(L): Previst Licitació 2011

52


Girona Projectes At. Primària Figueres CAP Figueres 2 Construcció ON L'Estartit CL L'Estartit Construcció ON Verges CL Verges Construcció ON

Obres At. Primària Aiguaviva CL Aiguaviva Construcció ON Amer CL Amer Construcció ON Porqueres CL Porqueres Construcció ON Sant Joan de les

Abadesses CL de Sant Joan de les Abadesses Construcció ON

Vilablareix CL Vilablareix Construcció ON At. Hospitalària Figueres Hospital de Figueres Reforma RAM Girona Hospital Universitari Josep Trueta Mòduls ICO RAM Olot Hospital d'Olot Construcció ON

Equipaments At. Primària Amer CL Amer Construcció ON Les Planes d'Hòstoles CL Les Planes d’Hostoles Construcció ON Vilablareix CL Vilablareix Construcció ON At. Hospitalària Girona ICO Girona Bunker ICO Girona RAM

Catalunya Projectes At. Primària Santa Coloma de Queralt CAP St. Coloma de Queralt Ampliació i reforma RAM

Central Obres At. Primària Manresa CAP Bages Reforma RAM Moià CAP Moià Construcció ON Súria CAP Súria Construcció ON Vic Consorci Hospitalari de Vic Ampliació i reforma RAM At. Hospitalària Manresa Hospital Althaia de Manresa 3a fase de l'ampliació RAM

Equipaments At. Primària Moià CAP Moià Construcció ON Súria CAP Súria Construcció ON

*ON: Obra nueva

RAM: Reforma, Ampliació o Millora

53


Barcelona Projectes At. Primària Badalona CAP Gorg Ampliació RAM Barcelona CAP Besòs Mòduls per ampliació RAM Gavà CAP Gavà-3 Construcció ON Llinars del Vallès CAP Llinars del Vallès Construcció ON Mataró CAP Cirera Molins Ampliació i reforma RAM CAP Ronda Prim Construcció ON Terrassa CAP Can Roca Construcció ON

At. Hospitalària Viladecans Hospital de Viladecans Ampliació RAM

At. Salut mental Rubí Mòduls per salut mental a Rubí Mòduls per salut mental a Rubí ON

Obres At. Primària Badalona CAP Llefià-Gran Sol Construcció ON Barcelona CAP Guinardó Construcció ON CAP Sarrià Construcció ON CAP Trinitat Vella Construcció ON Casernes de Sant Andreu Construcció ON CAP Bordeta - Magòria a Barcelona (L) Construcció ON Castellar del Vallès CAP Castellar del Vallès Ampliació RAM Castelldefels CUAP El Castell Reforma planta baixa RAM El Prat de Llobregat CAP Pujol i Capçada Ampliació i reforma (fase I) RAM CUAP 17 de setembre Fase 2 de l'ampliació RAM Fase 1 de l'ampliació RAM Gualba CAP Gualba Construcció ON Masquefa CAP Masquefa Construcció ON Sant Cugat del Vallès CAP Sant Cugat-3 Construcció ON Sant Feliu de Llobregat CUAP Sant Feliu de Llobregat Ampliació RAM Sant Pere de Ribes CAP Sant Pere de Ribes Construcció ON

*ON: Obra nueva RAM: Reforma, Ampliació o Millora (L): Previst Licitació 2011

54


Barcelona

Obres At. Primària

Vilafranca del Penedès

CAP Vilafranca del Penedès (L)

Construcció

ON

Santa Coloma de Cervelló CAP Santa Coloma de Cervelló (L) Construcció ON Sant Adrià de Besós CAP La Mina a Sant Adrià de Besós (L) Construcció ON

At. Hospitalària

Badalona

Hospital Universitari Germans Trias i Pujol

Refor.serv.urgències (1a.fase)

RAM Àrea ambulàtoria ICO RAM Barcelona Hospital Clínic Reformes (fons finalistes) RAM Hospital U. General de la Vall d'Hebró Bloc quirúrgic RAM Esplugues de Llobregat Hospital Sant Joan de Déu Reforma i ampliació RAM Granollers Policlínica de Granollers Enderroc antiga Policlínica RAM L'Hospitalet de Llobregat Hospital Universitari de Bellvitge Ampliació 2ona fase RAM Terrassa Hospital de Terrassa Radioterapia RAM

Vilafranca del Penedès Hospital de Vilafranca Remodelació, UCI, quiròfans i obstetricia

RAM

Equipaments At. Primària Barcelona CAP Borrell Construcció ON

CAP Ciutat Meridiana Ampliació RAM CAP Trinitat Vella Construcció ON Castelldefels CUAP El Castell Reforma planta baixa RAM El Prat de Llobregat CAP Pujol i Capçada Ampliació i reforma (fase I) RAM CUAP 17 de setembre Fase 1 de l'ampliació RAM Sabadell CAP Gràcia de Sabadell Construcció ON Sant Cugat del Vallès CAP Sant Cugat-3 Construcció ON At. Hospitalària Badalona Hospital Universitari Germans Trias i Pujol Reforma servei

d'urgències (1a fase) RAM

Hospital Universitari Germans Trias i Pujol Àrea ambulatòria ICO RAM Barcelona Hospital U. Traumatologia de la Vall

d'Hebron Fase II RAM

Viladecans Hospital de Viladecans Equipament quiròfans RAM

*ON: Obra nueva RAM: Reforma, Ampliació o Millora

(L): Previst Licitació 2011

55

avantprojecte de pressupost del catsalut per a l'any 2011 › documents › noticies ›...

Documents