LES AVANTGUARDES

CONCEPTE:

L'avantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, literatura, cinema, etc. Té en general un ús pejoratiu, tot i que també s'utilitza per designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es van produït a Europa durant les primeres dècades del segle XX, i que són agrupats sota els noms genèrics d'avantguarda o avantguardes.

LA LITERATURA D’ENTREGUERRES:

Introducció:El període europeu d'entreguerres correspon en la nostra historia cultural a la desfeta del noucentisme i a l' aparició de nous moviments estètics que arribaran fins als anys agitats de la II República.La implantació de la Dictadura de Primo de Rivera va incidir molt en la vida cívica:- Retall general de llibertats- Supressió de la mancomunitat i el corresponent poder autònomAl terreny literari es produeix una diversitat de tendències:* Noucentistes:( continuadors del noucentisme). On destaca Prat de la Riba en la línia post simbolista i que evoluciona cap a la poesia pura.* Autors influïts per les avantguardes europees; amb una postura més rupturista essencial, segons Foix.

Aquesta diversitat de tendències crea fortes connotacions ideològiques:

* Continuació del noucentisme caràcter burgés, solidesa cultural que tendeix a una producció formalista.

* Les influències europees creen actituds de revolta, com és el cas de Salvat Pappasseït.

Però hi ha casos que són més difícils de classificar, com és el cas de J. V. Foix; que combina un important gruix culturalista amb influències avantguardistes. Les dos postures són molt destacades en :

“La Revista” i “La Revista de Catalunya”“L'amic de les arts”

INFLUÈNCIA DE LES AVANTGUARDES EUROPEES:Els avantguardistes van mantenir una actitud revulsiva cap l'establiment socio-cultural de l'època:

- Hostilitat cap a la llengua comú.- Originalitat creativa refusant la tradició establerta.

Destaquen: La novel·la de Joyce i el teatre a l'absurd.Aquests nous esquemes eren bons per al teatre i la novel·la, però no per a la poesia (que continuava fidel a l'estètica romàntica).Dins de tots aquestos plantejaments sortiran els denominats moviments d'avantguarda.

FUTURISME (1909/1920):Sorgeix a Milà, Itàlia per part de Filippo Tommaso Marinetti. Aquest moviment trencava amb la sintaxis, el ritme i els signes convencionals de puntuació. Considerava com elements principals de la poesia, el valor, la audàcia i la revolució, ja que pregonava el moviment agressiu, l' insomni febril, el passat gimnàstic, el salt perillós i la bufetada. Tenia com a postulats: l'exaltació de lo sensual, lo nacional i guerrer, l'adoració de la màquina, el retrat de la realitat en moviment, lo objectiu de lo literari i la disposició especial de lo escrit, amb el fi de donar-li una expressió plàstica.

Tècnica literària:

-Destrucció de la sintaxis: l’ infinitiu com a única forma verbal vàlida; eliminació de l’adjectiu i de l’adverbi.-Abolició de la puntuació i de les majúscules.-Ús de signes aritmètics, musicals, etc.-Paraules en llibertat.

CUBISME (1907/1914):

Va néixer a França, i va ser encapçalat per Guillaume Apollinaire. Era un art intel·lectual que demanava la participació de l’espectador, el qual havia de reconstruir l’obra mentalment. La primera mostra del cubisme va ser el quadre de Picasso Les senyoretes del carrer d’Avinyó (1907). Les seves principals característiques consisteixen en: l'associació d'elements impossibles de concretar, desdoblament de l'autor, disposició gràfica de les paraules, substitució de lo sentimental amb l' humor i l'alegria, i el retrat de la realitat a través de diversos enfocaments.

Tècnica literària:

-Aplicació del collage a la literatura.-Ús de diferents lletres d’impremta.-Ús de cal·ligrama.-Desaparició dels enllaços lògics de la frase.

DADAISME (1915/1920):

Va aparèixer a Zurich, Suïssa amb Tristan Tzara com a fundador. Va ser el moviment més radical i rebel de les avantguardes. Ideològicament es caracteritzà per una actitud anarquista; l’exaltació del “jo” lliure i independent; la negació de la moral tradicional, les bones maneres i el bon gust; i sobretot, per un violent rebuig de la racionalitat. Defensava l’espontaneïtat, l’atzar, l’absurd i la bogeria.

Tècnica literària:

-Influències del futurisme i del cubisme.-Invenció de l’escriptura automàtica expressant una espontaneïtat total, sense que intervingui la raó, per tal d’assolir l’alliberament mental del jo creador.

SURREALISME (1917/1940):

Va sorgir a França amb André Breton, el qual es va interessar per descobrir els mecanismes de l'inconscient i sobrepassar lo real per mitjà de lo imaginari i lo irracional. S’articulà en dos períodes consecutius, el primer va ser bàsicament literari i artístic; s’hi definí el moviment i s’hi establí una tradició. El segon va ser molt més moral que artístic, explicità la vinculació del surrealisme amb la psicoanàlisi (Freud) i amb plantejaments del marxisme. Es caracteritza per: pretendre crear un home nou, recórrer a la crueltat i l' humor negre amb el fi de destruir tots els matisos sentimentals i perquè a pesar de ser constructiu els aspectes de la conducta moral humana i les manifestacions no són del seu interès.

Tècnica literària:

-Ús de l’escriptura automàtica.-Associació de paraules i imatges.-Defensa de la distorsió al·lucinatòria (consum de drogues) o onírica d’objectes, ambients i experiències. -Ús d’al·literacions i anàfores.-Expressió mitjançant polaritats definitòries de la psicologia humana: vida-mort, passat-futur, realitat-ficció, etc.

AUTORS DESTACAT

S

JOAN SALVAT-PAPASSEIT:

- El poema de la rosa als llavis (1923).

-Óssa menor (1924).

J.V. FOIX:

- Sol i de dol (1947).

- Cròniques de l’ultrason (1985).