aulaREVISTAESTIU

DE SINEUDE 1996

Festes d'Agost • Saharauis, fins quan? • A.C. Sineu, un club de campions

"SANOSTRA,

CAUCA DE BALEARSObra Social i Cultural

TONI CATANYFOTOGRAFI ES

Inauguració dia 10 d'agost, a les 21 horesSala d'Exposicions de l'Ajuntament de Sineu

Toni Catany es possiblement un dels més internacionals i prestigiosos fotògrafs mallorquins. Nat a Llucmajor l'any1942 es va establir a Barcelona l'any 1963 on inicia la seva trajectória fotográfica a partir del 1967 realitzantreportatges de Viatges per a la Vanguardia i Destino.

Però l'interès per a la fotogra fi a li ve des de molt nin, ell mateix ens ho conta al pròleg del llibre que publicà "SANOSTRA' Caixa de Balears l'any 1983 sobre l'obra del fotógraf Llucmajorer Tomas Monserrat.

"Quan jo era un infant, un dels entreteniments que més m'agradava era el de mirar i remirar les fotogra-fi es de la familia que els de ca nostra gauardaven dins un calaix: la de meu pare, amb uniforme de soldat del'Africa, la de la meva mare quan encara vestia de pagesa,..."

Des de l'exposició individual del 1972 ha fet més de cent esposicions i altres tantes de col.lectives per tot el món.Al llarg de la seva trajectória Toni Catany ha demostrat sempre el seu esperit mediterrani. Dels seus múltiples viat-ges per itália, Grecia, Turquia, nord d'Africa... han sorgit magnifiques exposicions i publicacions.

Entre les seves publicacions podem destacar la monografia sobre Tomás Monserrat (1983); Natures Mortes(1987), premiat com el millor Ilibre fotográfic en l'edició de la Primavera Fotogra fica 1990 a Barcelona; La mevamediterrània amb el que va obtenir el premi del Llibre en els Rencontres Internationales de la Photographied'Arles el 1991; Somniar Deus (1993), publicat per la prestigiosa editorial Lunwerg i l'any 1994 Obscura memò-ria, publicat també per lunwerg i "SA NOSTRA" Caixa de Balears.

L'exposició que es presenta a la sala d'Exposicions de l'Ajuntament de Sineu, organizada per l'Obra Social iCultural de "SA NOSTRA", a partir del 10 d'agost és una selecció de fotogra fi es de natures mortes i retrats. Sónfotogra fi es de gran format (1m x 1m) i ens mostren una vegada més la sensibilitat d'aquest gran fotògraf percaptar els aspectes i els elements més quotidians de la nostra vida que en aquestes fotogra fi es es converteixenen autentiques obres d'art.

aula EditorialREVISTA

Imprès a:Gràfiques SIBA - Tel. 52 32 44

Santa MargalidaTira tge: 400 exemplars

Tots els articles apareguts en aquestarevista expressen únicament l'opiniódels seus autors, excepte l'editorial i

ti‘els signats per la redacció.

113

NY 2 • 3er. Trimestre 96preu: 300 Pts.

Associació Cultural "Baula"Biblioteca MunicipalC/. San Francesc, 10

Coordinador:Miguel Puiggrós

Redacció: Alexandre AparicioJoana Maria Antich

Esperança MateuJosep Lluis GayaMarisan CatalanMiguel GelabertPere Joan Niel!Coqué AguilóJordi RamisJoan Mateu

Col.laboradors:Antoni Frau Rebassa

Antoni Jordà RealJoan Parets

Antoni AguilàCatalina Font

Mateu Jaume VanrellMagdalena RealIsabel M" Oliver

Antònia Real

Correcció Lingüística:M.' Magdalena Alomar

Fotografia:Miguel GelabertRafel Campins

Miguel Puiggròs

Publicitat:Esperança Mateu Busquets

C/. Ramon Llu11, 11Tel. 52 08 99

Disseny i Maquetació:Jordi Ramis FerriolJosep Lluis GayaMiguel Bordoy

Diposit Legal:PM 01296 - 1995

J a fa una dècada que un grupde joves, amb AssumptaGómez al davant, va decidircrear el grup d'Esplai "SaBarcella". I és que, encara que

no ho pareix, el temps passa volant.Han estat 10 anys de feina constantper un Sineu millor, no lliures deproblemes i crisis, pen) tampoc d'a-legries i satisfaccions.Creim que associacions com "SaBarcella" són importants per totpoble que desitja educar els mésjoves en uns valors humans bàsicscom l'ecologisme i l'altruisme.Reconeixem la feina que han fet ique fan tots els monitors, coordinatsper Miguel Gelabert "Confit" iCatalina Ferriol "Serradora", i desde "baula" els animam a seguir tre-ballant.Volem recordar al poble que la tascade "Sa Barcella" no és fàcil: en l'es-plai no es guarden els al.lots, sinóque se'ls educa al mateix temps quese'ls diverteix. L'única compensacióque tenen els monitors, com elsmembres de qualsevol associaciósense ànim de lucre (la revistamateix), és la satisfacció per la feinaben feta.Finalment, només volem demanar al'Ajuntament que acceleri tot quansigui possible l'acondicionament dellocal que ara ocupa l'esplai, ja queno compleix les condicions mínimes.

Decapitació de Soler.Aquest segon editorial es titulava,en principi, "Clima favorable per lanostra llengua". El seu contingut eraiclò més optimista que aquest. Lescircumstàncies de les darreres set-manes ens han obligat a escriure unnou editorial, ara no tan optimista."Baula", com a associació cultural,no té color politic. Ara, evident-

ment,té opinió i dret de crítica. I mésquan una de les conseqüències de ladimissió de Cristòfol Soler com apresident de la comunitat autónomaafecta a una de les funcions de lanostra associació: la normalitzacióde la llengua.Soler es va caracteritzar per defensarunes postures bastant positives decara a la protecció del medi, l'impulsa la llengua, la democratització deles institucions, les relacions amb lesaltres comunitats de parla catalana,etc. Això són postures totalmentcontràries a les que va dur Cariellasi a les que manté el seu partit, el PP.La remodelació del govern (en quèla independent Ina Martinez, massaprogre" pel partit, ocuparia una de

les conselleries més importants) vafer vessar el tassó. El propi PP, comsabeu, va demanar a Soler que dimi-tís. Soler encara no havia demostratres, per() al manco l'estil de fer poll-tica era molt més moderat del quees tavem aconstumats.S'ha demostrat que, a pesar delsescàndols recents (Cas Calvià, Túnelde Sóller, Fundació Illes Balears,...),l'amo en Biel (però també els que hiestan a darrera, poders econòmics ifinancers inclosos) continua coman-dant al PP. Ara hi ha posat JaumeMatas, que segur serà un ninet "bonal.lot". Per ara no podem fer judicis,pen) esperam que governi bé i per atots els mallorquins. Com que somobjectius, si el govern de Matas ésfavorable per Mallorca ho sabremapreciar.I a cultura tindrem a Flaquer. I elConsell Insular desbaratat. I proble-mes judicials per Cariellas, Gilet,Berastain,... I els de Verger i els deCariellas es fan amics. I els lleials aSoler són molts. I... A Mallorca pas-sen moltes coses!!.

Redacció

DE SINEU

10 Anys d'Esplai

9e,,,e---061 Vol&Un segle: tot una vida.Es sa padrina de Sineu. Nopassa cada dos per tres, nitots vivim per contar-ho.Per?) ella, na Caterina Real,"madó Sió", va complir 101anys el passat 10 de maig. Iben fets perquè memória isalut no n'hi manca.

Com que segur que té moi-tes coses per contar-nos hemdecidit entrevistar-la i aveure si de passada ensdóna la fórmula magica perpoder arribar tan enforacom ella.

-Com passareu la infancia?

-Ma mare es va morir quantenia 29 anys. Jo, en aquellsmoments, només en tenia 7.Mon pare es va tornar a casaramb una vídua, na Maria d'esPujol, que feia de dida a Casmetge Gacies, on mon pareestava llogat. Mon pare tambéva morir jove, als 40 anys. Depetita només vaig anar a escola7 setmanes per aprendre lesoracions per fer la primeracomunió, i també perquè lameva madrasta no volia quem'ensenyassin lletra. Ensguanyàvem la vida fent depagesos. Vivíem del camp, i als15 o 16 anys vaig anar a fer deteta, de criada i a fer feina a lamuntaya.

-Què hi trobau d'així com vael camp?

-Són uns tudats. Un temps homanàvem tot ben net. Quansegilvem, si deixàvem

qualque espiga, espigolavem 2o 3 vegades per replegar-lestotes, i quan traginàvem gar-bes amb el carro anàvem aldarrera a peu per si queia algu-na espiga i replegar-la. Hihavia molta misèria i per aixòs'havia d'aprofitar tot.

-Com visquéreu la guerra?

-En temps de guerra conrtivema prop de Búger. Allà matarengairebé tothom. Després de laguerra ho passàrem molt mala-ment. No hi havia farina i nopodíem fer pa. Menjezvem pa deblat d'indies, que ens donavenraccionat. Tampoc no hi haviaroba: jo filava la llana del nitper fer la roba als meus al.lots.

-Vos heu vist arribar tots elsavanços: corrent,Com es vivia abans?.

-En tocar fosca anàvem aencendre el llum d'oli o depetroli: una capsa de mistosvalia dos cèntims. I tots a dor-mir ben prest. La primera tele-

visió que va arribar al poble ladugué en Tarongí i va ser totun esdeveniment.

-La gent ha canviat?

-Tot ha canviat, i per bé. Aratothom és senyor i tothom té elque vol.

-Enyorau res del passat?

-No. Només hi havia misèria.A temporades ho passavemmolt malament. Ara hi ha detot i molt.

-Que trobau de sa festa quevos feren l'any passat pelvostre centenari?

-Va ser massa. Va ser una cosamai vista. Mai em pensava quefessin tot nixe, per mi. Vaigestar molt contenta. Abans feiaels anys dia 9 de maig, peròquan vaig anar a la Sala a cer-car tots els papers, aquestsduien que vaig néixer dia 10.

-Donau-nos el secret perviure un segle.

-Salut i carinyo.

Aix() ha estat el retrat d'unadona que, encara que hapassat una dictadura, noaconseguiren fer-li arrelaruna llengua forastera: madóSió no sap xerrar en castellài l'entén molt poc. Gracies apersones com ella la nostracultura va sobreviure dicta-dures i guerres i imposi-cions a la força.

Pere Joan Niel!

FERRERIA

Miguel Mateu Busquetsttril FERROS EN GENERAL

Barreres • PortesEscales • Reixes

BaranesDecoració amb forja

Son Ratet, s/n. - Tel. 52 01 39

SINEU

BAR - RESTAURANT

"ES CADAFAL"especieditzot e■N:

Calina AACI110■^Cp.11.10

CtiC1 cieBoti

CCIICIeretcl CcIbrif

Porcello petitn cI for-n

FresjiciLwin de Reix

Plaça Major - Tel. 52 05 38

SINEU

J a ha arribat la calor, l'Agost, i

les festes de la Mare de Déu.

Unes festes que, com cada any,

es preparen amb il.lusió. Una pre-

paració en la que participen totes

les entitats del poble (enguany

inchis les monges tancades, que

han col.laborat en la confecció del

programa de les festes fent un bro-dat per a la portada).

Amb aquestes unies us volem

avançar, només breument, les acti-

vitats, festes, actes i exposicionsque hi ha preparades i les quals

"baula" ha tingut accés. Moltesd'elles no estan ben detallades:

quan tancarem aquesta edició

encara quedaven alguns punts per

concretar.

A L'AJUNTEnguany s'ha preparat una

exposició de pintures a l'oli deBabette Mahien, en que es mostra

els millors racons de la nostra illa.

La podreu visitar als baixos de

l'Ajuntament. A la sala d'alt una

segona exposició, aquesta de foto-

grafia, del mallorquí Toni Catany.

Ambdues exposicions s'inaugura-ran el 10 d'Agost i romendran

obertes tot el mes.

ItINEMA A LA FRESCA.

Si us agrada el cinema tin-

dreu la possibilitat de gaudir d'"El

primer caballero" a la Plaça de

Sant Marc el 9 d'Agost a la nit.

LECTURA DE FOE*.-Com cada any, Biel Florit

"Sabateret", organitza i presenta

un dels actes més interesants de

totes les festes. No dubteu en anardia 16 a les 20 h a l'Ajuntament.

LLIBRES.Cada any per aquestes dates

surt el nou volum de la història de

Sineu. El d'enguany (3er volum)

abarcarà el segle XVI. Com sabeu,

els autors de la col.lecció són

Bartomeu Mulet, Ramon Rosselló

i Josep Maria Salom. La presenta-

ció serà dia 15 a la sala.

**ITO, PROJECCIÓDE DIA

Des de l'Associació Cultural

Baula, editora d'aquesta revista,

preparam una vetlada a la fresca.

Serà dimarts 13 d'Agost a un Hoc

un tant especial: el pou Llevaner.

Hi haurà trempó i vi per a tothom

després de sopar, el sineuer

Jaume Torelló ens mostrarà les

millors diapositives dels seus viat-

ges. És una vetlada que no us

podeu perdre.

It A INFANTSS'esplai "Sa barcella" orga-

nitza un dia de festa pels més

petits. Dia 14 a l'horabaixa hi

haurà jocs al mercat i actuació

d'"Els Borinots". S'està preparant

també un taller d'estels per a tot-

horn (nins i grans).

DE TEATREEl grup "La Prima" ja està

assejant a fons l'obra que presenta-

ran dia 17 al pati de s'escola. No

ens volgut revelar el titol de l'obra

(quina serà la sorpresa?).

ESPORTSDia 11 diada ciclista, dia 12

finals de futbet (qui será el cam-

pió?), dia 13 partit del Pretensats

Ferriol amb un altre encara no

concretat, dia 14 presentació delsequips del C.E.Sineu, dia 15 partit

de futbol del Sant Marc i dia 18

encontre dels equips de tercera

nacional CosntAncia i Baleares.Com es habitual, els dies 14,

15 i 16 no faltaran ball de bot, ber-

benes, revetla, xeremies, carreres

al cós, gran gelatada de la tercera

edat, etc.

Redacció hi!)

Fra. Joan Riera, 8 - Tel. 85 51 49

SINEU

LII CRIDITCorrellenguaEl 18 de maig passa la flama per lallengua per Sineu. Un centenar desineuers portaren la flama des deles mines fins a la benzinera, fentuns quants trajectes per dins elpoble. El batle, Andreu Mates, fouel que rellevà la flama dels deMaria de la Salut. A sa Plaça esllegí un manifest a favor de la lien-gua i l'autogovern. A la diada par-ticipa gent de diverses entitats igrups del poble (Esplai, Baula,Escola,...), a més de molts particu-lars. El mateix dia 40000 persones(segons l'OCB) es concentraren aplaça Major de Palma sota el lema"Som Comunitat Històrica".

Restauració creusJa torna a ser al seu lloc la creu dela Placeta del Pou d'en Rebassa.Lacreu ha estat restaurada per l'em-presa CECROM SL sota el suporteconòmic de "Sa Nostra" i a travésd'un conveni amb la conselleriade cultura. Aprofitant la restaura-ció la creu s'ha situat a uns 2metres de la posició original perfacilitar la fluidesa del transit alcarrer Hospital. La creu fou aixe-cada l'any 1567. Les gelades, lesinsolacions, l'aigua de pluja (enzones contaminades) i especial-ment els l'quens microscòpics ialtres organismes corrosionen lapedra de marès i deterioren lacreu.

Institut a SineuEn cada número de "baula" ésactualitat, desgraciadament. Enun dels darrers plens de l'ajunta-ment de Sencelles es va decidirtornar a reivindicar l'institut. Elconsistori de Sencelles va acordarcedir un solar al MEC. El consisto-ri vol aprofitar l'actual situaciópol'tica (ajuntament, govern bale-ar i govern central governats pelPP) per aconseguir l'institut, ques'havia de fer a Sineu. Ja començaa ser ben hora que l'Ajuntamentsineuer expliqui d'una maneraclara la seva postura sobre el queesta succeint amb aquest tema.

Coses de la Sala(informació proporcionada ama-blement per l'ajuntament)-P.I.E.-96:

El Conseil Insular de Mallorcava aprovar el projecte que va pre-sentar l'Ajuntament al Plad'Instal.lacions Esportives (P.I.E.)per aquest any 1996. Per tant, elConsell Insular de Mallorca finan-ciarà el 60% aproximadament delPIE. d'enguany. Aquest inclouper aquest any una sèrie de millo-res i reformes al poliesportiu queafecten el bar i el seu entorn i elsentorns del camp de futbol.Aquestes obres es posaran enmarxa passat l'estiu

-Acondicionament Casc Antic: Una de les mesures que ha

pres l'Ajuntament per a condicio-nar el casc antic del poble és la quefa referència al mobiliari urbàexterior que n'ocupa la seva viapública. Així les cadires dels res-taurants o bars, les veles, rètols iparasols hauran de complir unasèrie de condicions que es comu-nicaran als afectats pel que fa alcolor, material, publicitat Esdonarà un termini d'un any alsrestaurants o bars actuals mentreque els nous restaurants o barsque s'obrin, ja hauran de compliraquestes condicions. Recordamque només afecta al casc antic deSineu.

Pla de façanes-96: L'Ajuntament va aprovar l'ad-

hesió al Pla de Fagnes del 96 delCIM. Aquest Pla estableix unbarem de preferències a l'horad'incloure la proposta dels inte-ressats en el Pla. Enguany el CIMfinançaa el 25% de la restauració,l'Ajuntament el 15% i la resta elpropietari.

-Codi Penal: Una de les característiques

fonamentals del nou Codi Penalvigent són les repercusions no tansols pecuniàries sino penals quesuposen les infraccions urbanísti-

ques. Per això recomenam que al'hora de fer obres de construccióo de reforma es seguesquin els trà-mits legals adequats i que per aixòels serveis municipals estan a lavostra disposició.

Cendres a Sineu:Com sabeu la incineradora

de Son Reus (vegeu "baula"número 0) encara no té Hoc onabocar les cendres una vegada esposi en funcionament. De fet aixòha provocat la ruptura del "Pactede Progrès" del Conseil Insular deMallorca (CIM). El 6 de juny lapresidenta del CIM, M.A.Munar,va despatxar els dels PSM delsseus càrrecs. Munar, una estonaabans de la destitució dels cincconsellers nacionalistes, va dirtextualment que "haviem pactatamb el batle de Sineu, del PSM,per l'abocador de cendres". Elbatle es va reunir amb els mem-bres del seu grup, SineuersIndependents, per discutir laqüestió. Pareix que la intenció deMunar era dur les cendres a lesmines. Només ens faltava aques-ta!.

EsportsMartí Ferriol Gelabert (de

Can Nadal-AC.SINEU) va guan-yar la XII edició del Trofeu Pla deMallorca. Ferriol va guanyar en lacontrarellotge del darrer dia, 25 demaig, cosa que li permeté mante-nir el liderat (més informació en lasecció "En Forma"). Per altrabanda ja s'està jugant el torneigd'estiu de futbet d'enguany a laPlaça del Fossar. Inicialment laprevisió era jugar només cadadimecres, divendres i dissabte, i ales darreres setmanes de dilluns adivendres.

Futur de SineuEl dimecres 17 d'abril, l'aleshoresconseller d'Obres Públiques delGovern Balear, Bartomeu Reus, vapresentar una "Hipótesis delmodelo territorial" que marcavales pautes de creixement urbà a

Mallorca. Es fixaven 4 nuclis ons'hauria de centrar el creixementpoblacional (Palma, Inca, Alcudiai Manacor) i 3 nuclis intermitjosque serien equipats per complirfuncions supramunicipals. Entreaquests darrers hi havia Sineu (apart de Sóller i Campos). Aquestesdirectrius marcarien les pautesquant a economia, turisme, indus-tria, medi ambient, serveis i cornu-nicacions en l'inici del seglevinent. Segons aquest document,el paper de Sineu es veuriareforçat en l'ordenació territorialde l'illa, amb una previsió d'unapoblació d'unes 6000 persones almunicipi. Es probable que enaquestes directrius algunes infra-estructures com l'institut fossinirrenunciables.

Padró MunicipalEl grup municipal del PP es

va queixar del fet que funcionarisde l'ajuntament facin hores extresper a la realització del nou cens deSineu. El PP sosté que aquestafeina podia ser realitzada per gentque es troba a l'atur o per estu-diants que volen guanyar algun

dobler. El batle, Andreu Mates,digué que la feina d'actualitzaciódel padró fou feta per la coordina-dora Margalida "Coca", funcionA-ria, i per una estudiant i una per-sona que treballa a temps parcial al'ajuntament. Mates aclarí queaixò s'ajusta a la llei, que obligaque al manco el coordinador siguifuncionari.

Premsa en mallorquíDes de l'i de Maig hi ha un

nou diari a Mallorca, l'únic i el pri-mer en català dels set que s'editenaquí. El "Diari de Balears" és undiari en la nostra llengua queincorpora una Amplia informacióde la Part Forana i de la políticabalear. Felicitam el Grupo Serraper aventurar-se a dur a termeaquesta tasca. Per altra banda dia14 de Juny també sortí un altrediari, aquest en castellà, "La Vozde Baleares", que esperam quetambé doni una bona informacióde la Part Forana i que respecti lallengua i la cultura d'aquestesilles. Joan Frau "Sinium" i MaciàPuiggròs són col.laboradors aSineu del Diari de Balears. Miguel

Puiggròs és el corresponsal de LaVoz. Els dos primers són tambécol.laboradors de "baula" mentresel tercer n'és el coordinador gene-ral.

Restauració EsglésiaLa restauració de l'església deSineu s'està complicant. El passat13 de Juny es va iniciar l'estudigeotècnic per determinar si l'es-tructura pateix danys en els seusfonaments. Com ja yam anunciaral número O d'aquesta revista,part de les col.lectes dels diumen-ges es dediquen a la restauració.Tanmateix, el presupost de restau-ració ascendeix a prop dels 100milions. El bisbat de Mallorca jaha advertit que no pot gastaraquesta quantitat de doblers. S'hade trobar una solució urgent: nopot ser gastar una doblerada encarreteres, per exemple, i deixarpassar la destrucció del patrimoni.Pei-6 tampoc no pot ser que el bis-bat no tengui duros per restauraresglésies i sí per omplir d'anellsles mans del bisbe.

Miguel Puiggròs XE)i Miguel Gelabert

ZE-j-6

199641""

zvA,8.EllllSOS NIEMEN 11 LII RESTRlilid DE MORESDilluns - Dimecres de 9'30 a 12'30 h. del Matí.

INICI 16 DE SETEMBREINSCRIPCIO PER MESOSGRUPS REDUÏTS

Tel. 52 03 51

FER DfHECRE5

Dimecres d'estiu

L 'estiu ja és damunt, la gent

comença a anar prima de

roba i les ganes de voltar

pel mercat a les dotze del migdia

són poques.

Els porcs negres encara no acaben

de tenir la força que haurien de

tenir, però fan el deliri dels estran-

gers i altres curiosos de la part

forana.

El dimecres 1 de maig es va fer la

presentació de l'AC Sineu per

aquesta temporada i el capvespre

va començar la contrarellotge del

Pla de Mallorca, que es va dispu-

tar entre Sineu i Maria de la Salut.

Mentrestant, a la frontera de

França tiraven les fresses de la

peninsula i aquí es venien d'allò

més bé: ente 225 i 250 ptes. I ben

bones que eren!.

De vedells ara n'hi ha pocs. Això

deu ser influència de les "vaques

boges".

Dos pagesos veils comentaven la

sorpresa que tingueren al matí,

sobre l'enremada que l'Ajunta-

ment feu posar, amb motiu de la

Fira, perquè els cans raterets tin-

guessin ombra. La dita enramada

esta feta d'ullastre i canyissada. La

canyissada fou un encert: va bé

tenir un poc d'ombra, i més a l'es-

fiu.

La fira va ser, valgui la redundan-

cia, una firassa, tant el matí com

Yhorabaixa.

Una placera em demanà a veure

d'on han sortit tots aquests

estrangers. "Deuen ser de quarta

o cinquena categoria -me

comenta- ja que no gasten ni les

soles de les sabates. Només

miren".

Un pagès comentaya que els alls

havien agafat mal i s'obrien les

cabeces. Això que hi havia una

bona anyada. Però les darreres

aigües ho espenyaren tot i no és

gaire bo pels sembrats. Mals

llamps les pluges!. De fet, els

pagesos anaven empipats amb

aquests ruixats: els sembrats es

jeuen, cosa que dificulta batre i

fa que es retrassin les feines del

camp.

Els que anaven contents eren els

caragolers: el quilo de caragols

anava a 1000 o 1400 ptes.

Dos pagesos discutien a veure què

feia una bastida posada al voltant

d'una creu (la d'en Rebassa) a l'en-

trada de Sineu, i que posava

"Restauració de creus de Terme".

De restauració res de res, ja que

feia més de dos mesos que hi

havia la bastida. Tanta sort que fa

unes setmanes varen tornar posar

sa creu.

Una bona noticia: el correllengua,

corn tothom esperava, va tenir un

gran èxit. I és que des del principi

va cridar molt l'atenció i s'hi va

apuntar molta gent.

L'empedrat d'una part del mercat

està dificultant que els venedors

puguin ser al seu lloc, però està

quedant d'allò millor.

La Policia Local va haver de retirar

la parada a un venedor del mercat

per no tenir llicència municipal. I a

més, multa. Segons sembla, és que

s'inicia una campanya contra els

que no duen papers.

Una mala notícia: torna a venir el

carterista i fot una o dues carteres

per setmana. Vius iclò!.

I, vatua el món!, amb aquesta calor

ja és ben hora que s'obri la piscina

i podrem anar a refrescar-nos.

Els que van ben contents són els

del Club Ciclista, amb la victòria

de Martí Ferriol al Pla.

Enhorabona Martí!.

Antoni Frau A

&Fri Prora

Sm. ahlusch. .4a4cella

Una d'Esplai

S 'altre dia, de pagès és clar,

arribà a ses meves mans un

escrit d'aquells que et fan

pensar. Estava publicat en una

revista de poble i l'havien escrit

dues monitores d'esplai: l'Anna i

l'Assumpte. En ell s'intenta definir

el que és un monitor (quina cosa

més difícil!). Personalment crec

que se'n sortiren bastant be.

Deia una cosa com "Què és un

monitor?".

Una joguina?, un boig?, un atleta?,

una guia?. Sí. Una joguina perquè,

junt amb els nens deixa anar la

seva imaginació; un boig perquè

no segueix la corrent d'una socie-

tat consumista i materialista; un

atleta perquè salta, corre i no para;

un guia perquè dóna una visió

general dels diversos valors:

morals, de convivència, transcen-

dentals,... Pere, sobretot un amic

per a tothom.

La tasca del monitor no només la

fa un tot sol, sinó que al seu vol-

tant hi ha tot un equip, trobades,

moltes hores de xerrades, d'inter-

canvi d'opinions i experiències

amb altres centres, cursets,

monogràfics, etc. Busquem els

recursos necessaris per tal de dur a

terme el nostre objectiu: educar en

el Heure. Tot aim') visait amb un

esperit jove i dinàmic.

Això són les idees que exposaven

Anna Puig i Assumpta Calvo,

monitores del club d'esplai "La

Guineu".

Aquestes línies pretenen esser un

petit homenatge a tots els bojos,

atletes, joguines i guies que són

capaços de deixar els interesos

personals de banda per intentai

tirar endavant un projecte que,

corn podeu veure, es compartit per

gent de molt enfora... ànims, sort i

fora por "players"!!!.

Antoni Aguilà Fuster

MINICELGEL CELULITICO CORPORAL

Només aSaló de Bellesa

i Estètica

AntòniaNoguera

GE RMAINE 6-E-CAPUCCIN ILA BELLEZA EN SU LUGAR

Tel. 52 03 85(Sineu)

GUIA IDFLS FehIS COSTUNASPrevenció abans que curació:Sida la pesta del segle XX.

uan es va donar a coneixerel Virusde la Inmunodefi-ciència Humana es va pro-

duir la nostra societat una espe-cie de "psicosis", de por incontro-lada a aquesta rfialaltia i a aquellespersones que la patien. Al princi-pi, això va venir produit principal-ment per la manca d'informacióreferent a les vies de transmisió, iperque la societat no estava prepa-rada per abordar una malaltia d'a-questes característiques i dimen-sions.

Ben conegudes per tots nosaltresson les noticies que ens arribarende molts diferents punts

d'Espanya, i la nostra comunitat(inclós el nostre poble) no se'n vaescapar, del comportament derebuig que es produia sobre tot ales escoles, cap a totes aquellespersones que tenien aquestamalaltia o que per pertanyer a ungrup determinat podia existirmajor risc de contreure'l.

Afortunadament les campanyes iprogrames de prevenció que s'handuit a terme a tot l'estat espanyolhan contribuit a que aquestapor,que arribà a ser fins i tot irra-cional i indiscriminada, vagi dis-minuint.

Desde el seu descobriment finsara, són molts els avenços (cientí-fics i socials) que s'han donat en eltractament d'aquesta malaltia.Sobre tot es un pas molt importantel coneixement de les vies detransmisió. Això posa de manifestque l'idea de que només podiaafectar a una minoria, a més dis-criminada, amb un estil de vidadeterminat no és tan certa comsemblava i que tots i totes esteimexposats al virus de la SIDA(VIH), sobretot si no es prenen lesmesures oportunes.

Hem introduit, ide), el tema de laprevencio. El prevenir la salutfutura en moltes ocasions compor-ta la reducció de determinats com-portaments que de forma inmedia-ta o a curt plaç tenen conseqüèn-

cies agradables. Tambe prevenirsuposa l'adquisició de noushàbits.

En el cas de la SIDA estan implica-des conductes molt gratificants acurt plaç: sexe i drogues. Pel quefa a les drogues el problema escomplica encara mes perque hi hamolts de casos en que s'interes perIa seva salut es limita tan sols aevitar les sensacions de malestarfísic que provoca la falta desubstància, i per tant les capacitatsde prevenció de la persona sónpràcticament nules.

Es important tenir en compte queen tot el tema de la prevenció unfactor prioritari és la "Percepció de

risc". Aquest element és d'absolu-ta importància en el fracàs delscanvis i per tant en la transmisiódel virus. Si parlavem de que en escas de ses drogues, abans de laprevenció hi ha la necessitat d'evi-tar el "Sindrome d'Abstinència",en el cas del sexe (via per la que estransmiteix una bona part delscasos de SIDA), les persones tenimnormalment informació suficient,pere) en molts de casos quan lapossibilitat d'un intercanvi sexualaumenta, no es pensa o no es"creu" que existesqui risc en ague-Ila situació en concret (la personaapareix saludable, normalment esconeguda i pensam: "segur que noté la SIDA" o tambe "per unavegada no tendre tan mala sort").Desafortunadament, en un mo-ment les campanyes d'inforrnació,de prevenció,etc, deixen de serefectives. Per aixo, és importantque tots tenguem "percepcio de

risc personal", sense arribar apunts critics d'inflexio i discrimi-natoris del comportament.

Per poder fer una prevenci6 ade-cuada i promoure actituts positi-ves envers de la SIDA, convé teniren compte algunes recomenacions,com per exemple:

1. Formació escolar sobreenfermetats infeccioses en generali prevenció.

2. Guardar les mesures gene-rals que disminueixen el risc decontagi de qualsevol malaltia detransmisi6 sexual (utilitzaci6 deprofilàctics).

3. No compartir xeringues oobjectes personals que podenentrar en contacte en la sang(fulletes d'afeitar, raspalls dedents,etc).

4. Mantenir un bon estat desalut, corn a mesura general, quepugui retrasar la progresi6 dequalsevol infecci6 (en el casd deque ja hi hagui contagi) a l'enfer-metat seguint una dieta equilibra-da, pràctica habitual d'exercicifísic, reduir l'estres emocional,evitar infeccions o reinfeccions,etc.

5. Una actitut positiva i de res-pecte per totoes aquelles personesque puguin estar infectades pelvirus, en la convicció de que totsesteim exposats a aquesta enfer-metat.

Per altra banda, el factor discrimi-naci6 s'esta convertint en unabarrera per el canvi de comporta-ment, i esta influin directament enIa transmisi6 del VIH. El temor alrebutx, a la marginaci6, provocal'ocultació d'inforrnacio personalque pot ser de vital importanciaper la nostra salut. Per tant, la Ilui-ta de tots els estaments socials i detots i cada un de noltros contra ladiscriminaci6 es converteix en uncamp d'actuacio directa en la pre-vencio de la SIDA.

Marisan Catalan

Piagiries ObertsLes consequències de l'extrès en la pell.

V ida "superactiva", ritme"trepidant", vida familiarrepleta d'obligacions. Un

caramull d'obligacions. Un cara-mull de raons per no saber on es téel cap!. Resultat:fatiga general del cos, tensió,... un"cóktel" explosiu que pot resumir-se en una paraula: estrés.Segons Juvena hi ha un parell declasses d'estrés que tot seguit ana-litzarem:-Exbgen: provocat per agressionsexternes com la llum, la contamina-ció, les variacions tèrmiques com elfred, la calor, etc.-EnclOgen: inherent a l'organisme,provocat per les nostres emocions.A saber: distrés, negatiu, originatper tensió nerviosa, conmocionsafectives, cansament, manca deson,etc; eustrés, positiu, totes lesalegries.El resultat no es fa esperar i lesreaccions s'encadenen. Veurem elcamí que segueixen:

La pell reacciona davant l'estrésproduint en primer Hoc una dismi-nució de la microcirculació sanguí-nea que suposa una reducció de l'o-xígen i dels elements nutritius idóna com a resultat una gran lenti-tud del metabolisme cel.lular. Lesconseqüències de tot aim') sari unamés lenta renovació cel.lular, la dis-minució de l'energia en les cèl.lulesi un gran creixement dels radicalslliures.L'epidermis debilitada perd el seupoder protector davant les agres-sions exteriors provocant deshidra-tació i envelliment, que a la vegadadóna lloc a grans irritacions.Un altre problema és l'augment deIa secreció de les glàndules sebàciesi sudorals produint asperesa i des-camació de la pell.Per evitar aquests aspectes desa-gradables s'ha de tractar deguda-ment l'estrés: fer esport, sortit acaminar, reunir-se amb els amics iparlar i compartir mutuament els

problemes, fer relaxació, massat-ges, etc. Tots ells bons remeis perl'estrés. Cuidarse interior i exterior-ment fa que la persona se senti méssegura d'ella mateixa i la millorforma de cuidar-se és cuidar-se lapell.Hem de guanyar a l'estrés!. Semprehe pensat que no hi ha personesIletges, només mal arreglades. Lapersona s'ha de cuidar dia a dia.L'esteticista és la millor per aconse-llar-te dels productes que hemd'emprar. Ja ha passat a la históriacomprar productes pel cuidat de lapell a qualsevol Hoc: poden provo-car alergies i irritacions a la pell."Ozon", estudi d'estètica, assessorai fa el diagnòstic de la teva pell ambla seguretat que el que empres fal'efecte que esperes així que posaten bones mans i entre al man del'estètica científica i especialitzada.

Catalina Font i BauzaEsteticista- Qu iromassatgista

Tocar Bauleta

per a tots aquells que apreciam ivaloram el fet vital i imprescin-dible de la comunicació dins el

nostre model de vida actual, el recentnaixement de la revista BAULA noens ha passat de Ilarg.El dret i el deure a la informació janingú no s'ho planteja als nostresdies; els anomenats massmedia, elsmitjans de comunicació de masses,estan pràcticament presents i immer-sos dins cada racó de la nostra vida,Sineu no pot esser una excepció.Es difícil imaginar-nos les nostrescompres, la nostra percepció de Pen-torn, la nostra ideOlogia, el nostresaber, els fets quotidians més sim-ples; fora tenir en compte tot allò queens transmeten els mitjans de comu-nicació tant escrits, gràfics, radiofò-nics, audiovisuals, com els telematicsque ja toquen a les portes de les nos-tres cases.Dins el nostre poble BAULA ampleun buit llargament arrossegat, unainicativa que a petita escala ha de

premetre consolidar al nostre pobleun mitja imprescindible d'informa-ció plural, de tots i per a tots; de for-mació per anar millorant i esser unamica més lliures i per entretenir-nosactivament, tot fent poble.Es de Ilei recorAxer l'esforç, saberapreciar i agrair la iniciativa que totjust comença a caminar i que ja esresponsabilitat de tots, és una fitaque entre tots els sineuers hem d'a-rribar a conseguir. I aims) pot ser pos-sible participant, criticant, aplaudint,col.laborant en definitava ambaquest mitja.Segur que així BAULA creixerà unamica cada dia dins les nostres cases,al carrer o a la feina, per fer possibleles nostres cases, al carrer o a la feina,per fer possible coneixer-nos minor,aprendre dels altres i que els altresaprenguin de cada un de nosaltres ifer-nos sentir més comunitat.

Maten Jaume Vanrell

C/. Bernardi Font, 1 • Tels. 52 09 89/82 • SINEU

Buenos Aires, 40 - Tel. 52 00 76

SINEU

Ss cozza1et de 7oza VitaTomeu de Son Marron: "Ens han obligat a viure de subvencions"

Ha anat bé l'experiència detornar a vendre porcs almercat de Sineu?

-De moment la demanda es supe-rior a l'oferta: no tenim porcs sufi-cients per tots els que en volen. I vaa més: hi ha gent que encara no hoconeix a això.-Tú ets un dels responsables que aSineu es tornin a vendre porcs.-Vaig ser el primer que ho vaigmoure. Va ser a un dinar de la Unióde cooperatives on va assistir elconseller Pere Morey, i li vaigdemanar per obrir el mercat deporcs a Sineu i em va dir que si. Undimecres va venir el seu directorgeneral i jo i en Jaume Ferriol liexposarem el projecte. Per?) a l'horad'arreglar papers tot es va aturar.Quan va entrar en Mariano Sociesn'hi vaig tornar a parlar i tambédigue que si: aleshores l'Ajun-tament va construir les ins-tal.lacions al Fossar.-La peste porcina està totalmenterradicada?-A Mallorca sí. Ens digueren quepodiem estar ben contents ja quetenim el primer mercat d'Espanyaon es tornen a vendre porcs legal-ment. El principal problema, lapesta, ja fa temps que noltros eltenim solucionat.-Quines ventatges té la cam deporc negre sobre la de l'altre porc?-Té ventatges i inconvenients. Elprincipal inconvenient es que témassa grassa, però la seva principal

ventatge es Lambe la grassa. Esigual que el cuixot "pata negra",que té un millor contingut en gras-sa que l'altra cuixot. La cam deporc negre es més humil, més ten-dre. El que passa es que durant untemps ens feren creure que la gras-sa no era bona per la salut.-Que opines de la polémica que vasorgir fa uns mesos, a rel d'unanoticia en la premsa en que es deiaque a Sineu s'engreixaven porcsamb animals morts?-Aim') no té res a veure amb la nos-tra associació. Jo vaig telefonar totd'una al conseller per informar-lique la persona que feia això no per-tanyia a la nostra associació. Detotes formes els més perjudicatshan estat els carnissers.-Quin futur veus a l'agricultura?-Tot s'ha mecanitzat molt. A SonMarron abans hi havia moltes per-sones: basta veure com es de grossaIa greixonera de les sopes. Ara socjo totsol i em sobra temps.-Pots parlar un poc del Patronat deRaces Autóctones?-El PRAM va neixer a partir d'ungrup de pagesos joves que voliemrecuperar les races de Mallorca. Laintenció era fer-ho també amb lesplantes, per?) en aquest sentit nos'ha fet gaire cosa. Hem recuperatespecies que ara ja no hi serien.Voliem recuperar el ca de bou. Vamtrobar una parella pen) ja era massavella i no va poder criar: el ca debou es va extingir. Hi ha gent que té

PERFILBartomeu Torres, pages, és un sineueramb totes les conseqüències. Va neixel aArta però ja de ben jovertet va venir aviure a la finca de Son Marron amb laseva familia: es conegut per tothom comen Tomeu de Son Marron. Va festejar aSineu amb Aity Maria Artigues i s'hi vacasar i hi va tenir un fill i unafilla, i arafa poc un alb e. Esta o ha esta i;liiculat adiverses associacions culturais (LaPrima,...) i agricoles (tresorer de laCooperativa de Sineu, president del'Associació de Porc Neo, sod delPatronat de Races Autòctones deMallorca, afiliat a Unió de Pagesos,membre de l'Associació d'Oví, d'unaassociació d'agricultura biológica,... la1/isto no s'acaba mai).

cans de bou, però no són autèntics.S'ha arribat reconeixer que la quali-tat de les races d'aquí és molt alta,al contrari del que ens feien creure.De fet, hi ha un frau en el sentit quemolta cam diuen que és mallorqui-na per poder-la vendre millor.-L'entrada al Mercat Comú, o a laComunitat Europea, com ha afec-tat el camp?-Molt malament: ens han obligat aabaratir els preus a canvi de viurede subvencions.Quan hi entrarem el preu del xotera de 800 a 900 ptes. Ara, suposantque cada any en puja 100, hauria devaler 1400 o 1500 ptes. Idò nomésen treus 600 o 700 ptes el quilo.-Unió de Pagesos.-A Mallorca som pocs, però hi ha deser. Els pagesos mallorquins sonreticents al sindicalisme: alguns cri-tiquen els que hi estan afiliats. EnPere Ramis, en Jaume "Curolla",l'amo en Guillem "Puput",... forendels primers a Unió de Pagesos. Enel meu cas, sempre que sortia unacosa així, era dels primers que m'hiapuntava. Com més junts, com mésunits, millor.

Miguel Puiggròs

Ces-41-•-;4"A-1

Saharauis, fins quan?" La carta de les Nacions Unidesdefensa la llibertat i l'autodetermi-nacio dels pobles..." PARAULES!

" Els pobles sotmesos retroben laseva cultura, la seva religio i el seuautogovern..." PARAULES!

" La ONU promet un referendum alpoble Saharaui per rimy 1992, per-que siguin els saharauis els quedeicideixin el seu autogovern..."PARAULES !

Solsament Paraules, anem ara aanalitzar unes quantes realitats. Elpoble Saharaui, poble que molts

desconeixem perque darreramentni tan sols surt en els mapes, fa uns20 anys es va veure obligat a aban-donar les seves terres i a refugiar-seen un reca d'un inmens desert dinsterritori d'Algeria. El motiu del seuexili es complex i sols podem trobaruna explicado dins la seva entre-mada i recent historia.L'any 1975 Espanya vivia elsdarrers moments de la dictadura ierem molts els problemes a resol-dre, la situacio al Sahara occiden-tal, antiga colonia espanyola, cadacop es feia mes insostenible i

Espanya va optar per abandonar elSahara. A partir poderosos, no tar-daren en aprofitar l'ocasio i invadi-ren tot el Sahara Occidental.Davant aquesta situacio els saha-rauis optaren per no sotmetre-se al'invasor i abandonar les sevesterres, Algeria els va donar assili ialla son des de fa 20 anys.

"PATRIA 0 MARTIRI" aquest esel seu lema, i no abandonaran elseu martiri, viure en el desert, finsque el marroc no abandoni el seusterritoris i puguin tornar a la sevapatria. Fins aquests campaments derefugiats saharauis, ens desplaça-

rem un grup de mallorquins acorn-panyant la 3 Caravana per la Paual Sahara Occidental, organitzadapel Fons Catala de cooperacio alDesenvolupament, dita caravanala constituien ambulancies,camions cisterna, trailers carregatsde medicines, material escolar, ali-ments, roba i sabates.El nostre objectiu era conviure unsdies amb els aproximadament200.000 refugiats per tal de coneixerels seus problemes i les seves neces-sitats.Viuen agrupats en nuclis de

poblacio que ells anomenen"vilaies", cada familia disposad'una tenda de tela anomenada"haima" on passan la major partdel dia, d'una petita construccioque ells mateixos fabriquen en fangon hi tenen els fogons per cuinar id'una altra construccio molt petita iexteriorment similar a la cuina onnomes hi ha un forat al terra, esl'escussat. No tenen mobiliari,exceptuant un petit armari de fustaon hi guarden tot el que tenen (tas-sons, plats, fogo de buta, mantes,estores i poca cosa mes)..Cada familia reb els aliments i l'ai-gua per sobreviure, no els mancamenjar pero nomes consumeixen elmes basic llet, pa, arros, formatge,te, llegums i poca cosa mes, la camnomes la tasten els dies de festa isempre es cam de cabra o de camell(quasi totes les families tenen unpetit tancat en 5 o 6 cabres que s'a-limenten del poc que sobra a cadafamilia).Un dels costums mes habituals allaes beure te, per ells es tot un ritual,cada cop que fan te, en fan 3, " elprimer amarg com la vida, el segondolç com l'amor i el tercer suaucom la mort", fer el te els suposaaproximadament una hora i beuencinc o sis tes cada dia, aixi que cal-culau les hores que passen assegutsfent te.Un altre fet que ens va cridar l'a-

tenció va ser el paper de la dona, lanostra convivencia amb les familiesens va fer permetre observar el seucomportament, la dona es el motordels camps de refugiats ja quemolts d'homes son a les zones fron-tenses, i elles duen el control de lesescoles, dels hospitals i dels tallers.La dona es el pilar de la societatsaharaui, damunt ella recau l'orga-nització economica i social dels

campaments i han jugat un paperimportant dins el Front Polisari.Des de la seva creacio l'any 1973 elFront Polisari va lluitar per la inde-pendencia del Sahara Occidental irapidament aquesta organització esva convertir en l'única representa-dó politica del poble saharaui. ElFront Polisari va lluitar per laconstitució d'un regim republica,Ia República Arab SaharauiDemocratica (RASD) que no comp-ta amb el reconeixement internacio-nal de les Nacions.Una de les tasques per la que mes

lluita el Front Polisari i en generaltots els saharauis es perque esdugui a terme d'una vegada elReferendum que els permetra deci-dir el seu futur com a poble peròinclus això s'els ha complicat ja queButros-Ghali, secretari general deles Nadons Unides, va anunciar elpassat mes de maig la retirada delcontingent de la MINURSO (força

de les Nadons Unides) que es dedi-cava a la identificació censal delssaharauis que podien participar alreferendum. Aixi les coses el pobleSaharaui esta perdent l'unica cosaque li quedava, l'esperança depoder recuperar per via legitimai sense necessitat de les armes elsseus territoris. Esgotades totes lespossibilitats de Referendum solsels queda enfrontar-se al Marrocper via de les armes, trist futur perun poble feble, desarmat, senseinfraestructura, sense suport inter-nacional, trist futur per un pobleque l'unic que vol es recuperar laseva terra, la terra que perderen fa20 anys. 20 anys son molts d'anys imes llargs es fan en el desert, vis-quent en condicions infrahumanes,sols els queda la seva capacitat demantenir-se units com a poble iprega al seu Deu perque un dia nomolt llunyà tornin a veure la sevaterra.

Despres de 5 dies de conviure ambles families saharauis tornarem aMallorca, la premsa recolha el viat-ge de Hassan II, Monarca deMarroc,a França, on era rebut entots els honors, pocs dies despres elnou president espanyol, Jose M°Aznar, visitava el Marroc perreforçar les relacions entre els dospaisos, però en cap moment esmencionà el poble saharaui, en capmoment es condemna l'acció delMarroc, en cap moment es sensibi-litzaran amb l'engoixa dels saha-rauis.El Marroc es fa fort, cerca elrecolzament dels paisos occiden-tals. I els Saharauis, Qui els recor-da? Fins quan podran aguantar?.

Esperança Mateu

ELECTRIFICACIONS I AIRE ACONDICIONAT

FON-GIL, S.L.

Carrer dels Bous, 22 - Tel. 52 09 91 - Tel. MON 908 63 64 79 - SINEU

Avse.4-tgeteo

El pitjor que li pot passar aun mateix és que sempre el

comprenguin.

Creu, 4 - Tel. 52 03 84

SINEU

JAIME COLL I OLIVER Llegiu

aulaREVISTA DE SINEU

Instal.lacions i ReparacionsElèctriques.

Joan Vich (de ca na Quixalina)

i Ricardo PuertasTels.' 28 38 39 - 27 69 89

Tel. Mòbil 908 53 44 38

Piagins Olc•r-ts

Obres a la carretera de Palma.

E Is que hem passat darre-rament per la carreterade Palma haurem vist

que hi comença ha haver unbon enrenou. Són les obres dereforma i ampliació.Les obres seran de gran enver-gadura i convé que tots i toteshi estem ben informats perquèafectara a tot el poble.Per això hem volgut saber ihem parlat amb el batle,n'Andreu Mates. Ens ha ditque el projecte fou promogutl'any 88 des de l'Ajuntament, pre-sentat i acceptat per tots els munici-pis que integren la Mancomunitatdel Pla i aprovat dins la declaracióde la zona com a Comarca d'Accióespecial.L'obra es dura a terme en tres fases:Ia primera en el tram que va deSanta Eugènia a Ruberts (els car-tells que han posat ho marquen), lasegona de Ruberts al Creuer deLlorito (devora Son Marron) i la ter-cera ja fins a Sineu, a l'alçada delvial de circunvalació.La reforma consistira principal-ment en l'eliminació de les curvesde Son Palou (això és el que ja s'hacomençat a fer) i l'ampliació de lacarretera fins a 10 metres, delsquals n'hi ha 7 de transitables i 1,5per cada banda de vorera asfaltada.La reforma inclou la reposició deles parets de pedra que s'hagin detomar, encara que ja s'adverteix que

seran més baixes.pressupost total de les obres

supera els mil milions de pessetes(ho il'eu llegit 136, mil milions) delsquals uns 550 seran finançats pelMinisteri d'AdministracionsPúbliques, uns 490 pel ConsellInsular de Mallorca i 89 milions elsaporten els 14 municipis de laMancomunitat, en definitiva dob-bers que pagam amb els nostresimposts.Esta previst que les obres acabin eldesembre del 98, és a dir que com aminim i amb molta sort durarandos anys i mig. Aquesta és la infor-mació que tenim i ens demanam,

ÉS NECESSARIA TANTA L'AM-PLIACIO?

Alguns pensen que la carretera noés segura. A Trafic ens han dit quel'any 95 hi hagué 3 accidents, capd'ells mortal. Esta comprovat que

les carreteres estretes o ambcurves tenen una accidentali-

tat molt baixa perquè es circu-la amb més precaució.Podem posar com exemple lade Palma-Sóller, on practica-ment no hiha accidents i cap d'ells ésmortal, o la de Llucmajor onno hi havia hagut mai tantsaccidents i tan greus com des-prés d'ampliar-la.Uns altres diuen que així seramés rapida. El temps que hi

ha ara, amb cotxe, des d'on ha decomençar la reforma fins a Sineusón 10-12 minuts. Quants enpodem avançar? segurament com amolt cinc. Id() bé, aquests cinc

minuts valen mil milions!Reformar la carretera dura canvis alpoble. Valdria la pena fer una refle-xió i mesurar les conseqüènciesabans de que sigui massa tard.Sineu ens agrada tal com es, sensecoses desmesurades ni fora de Hoc.

Una reforma on només s'arreglas-sin els punts més conflictius comles curves i qualque boci més estretens pareixeria més que suficient iés, si no ho varem entendre mala-ment, el que primer es va dir que esfaria. Arreglar les parets segues quecauen i pintar les línies d'enterra atots els trams pels dies de boira.No fa falta més.

Coqué Aguiló i Jordi Ramis

Muen que...iuen alguns sineuers queaixò de fer tants de forats

per dins l'església per estudiar esseu terreny no pot dur a res de boi que sa broma costarà 600000 ptes.Pen) es resultat ha sigut que s'hatrobat aigua a 9 metres de profun-ditat i ja n'hi ha que pensen en sapossibilitat de comercialitzar-lacom aigua beneida de Lourdes.Per ventura resultaria un bonnegoci per així poder pagar sesobres de restauració: encara hi hamolta de gent que creu amb sosmiracles.

alemany molt ric ha com-L) prat ca Don Enric.La fi ha

passat sa barrina i es papers ja sónper l'Ajuntament. I que sabeu quehi volen fer?. Iclò un hotel. Pere) noun hotel qualsevol. No basta unhotel de 5 estrelles: ha de ser un dediamant per poder-lo omplir d'a-lemanys d'aquests de molts deduros. Hi ha una cosa que molestaal nous propietaris: el famósTeleClub, o Casa de Cultura, oLocal de sa tercera edat, o Llar delsPadrins, o... té més noms?. De fethan pensat esbucar-ho per així

tenir una bona vista. Ja vos conta-rem com acabarà aquest "cule-

brón".

T que heu vist es batle quin cotxe1 que mana! És grès eh! És unapena que no tingui cotxeria perarraconar-lo d'aquest sol. Per ven-tura en Tomás no li ha donat per-mis d'obres. Tanmateix sa pena

més grossa és que ja no el podràhuir pel CIM, ja que com sabeu,"Sa Princesa" n'ha feta una de ses

seves. I es que "Sa Princesa" deuestar emprenyada que no li dei-

xassin dur ses cendres a ses mines.

Respecte al cotxe del baile n'hi ha

que diuen que s'altre dia pel futbetja li feia renous raros.

SC abieu que s'altre dia van tor-nar fotre una cartera? Aquest

pic va tocar a sa dona d'en ToniSaig, es ferrer. I és que aim') és unaloteria: toca a qui toca. I no és queno us ho diguem que es dimecres

heu d'anar amb sos ulls benbadats. I aixi hi tot cada dimecreshi ha un "percance". Amb un poc

de sort en Tomeu de Son Marronla trobará (com recordareu ja va

trobar sa de na Bel Bauçana). Ixerrant de robatoris s'altre dia va

rebre es rector, a qui van fotre25000 ptes d'un donatiu. Una per-sona que viu devora diu que vaveure dos sospitosos sortint a totavelocitat. Diuen que es rector lesha posades de sa seva butxaca.

T ja sabeu que es diari "Baleares"1 se publica en català. Idò diuenque es Grup de sa tercera edat, queel Ilegia des de sempre, ara ja no el

reben. Quina deu ser sa raó?.També mos han dit que na Mariadels diaris, d'ençà que dit diarisurt en mallorquí, no en ven tantscom en venia. Haurem d'analitzarsa mentalitat sineuera. O es que noestimam lo nostro?.

T ambé deien que en Josep1 Maria Salom, un dels autors

dels llibres d'Història de Sineu,

tenia possibilitats de ser nomenat

nou director provincial del MEC.Ja ens hauria anat 136 que unsineuer ocupás un càrrec tanimportant. Potser així acabaria

d'arribar s'institut (que ja pareix

més que probable que no arribimai). Però no ha pogut ésser. Sa

veritat és que en el MEC, tant si higovernen es socialistes com es

populars, no hi tenim gens de bo.

Inchis han anulat ses obres de s'es-

cola que havien de permetre queels infants de 3 anys hi poguessinanar!.

T es ple de dia 1 de juliol fou forçamogut. Pareix que es tenia de

ses inundacions del 94 encara noacaba de tenir tothom satisfet: n'hiha que demanen no pagar sa con-tribució durant 4 anys, n'hi ha quediuen que davant arniixades d'ai-gua tan fortes no s'hi pot fer res,

etc.

T no podem deixar de citar elsnous inquilins d'una casa de sa

carretera de Lloret. Si fins ara eren

noticia els alemanys, ara ho són

ses cotorres (lloros, no vos mal-penseu!), que s'han fet salvatges ihan fet niu a una teulada.

Tes dimecres van d'ex. El 3 del'expresident Cristòfol

Soler voltava pel mercat, vestitamb "polo" i "bermudes" a l'estil

més "playero". El dimecres dedavant, 10 de juliol, l'exmister delgran Barça, Johan Cruyff, es cansa-va de firmar autògrafs a tothomque n'hi demanava després d'ha-ver visitat es taller d'en Gago.

T ens heu de perdonar quan, en

qualsevol secció de sa revista,surt alguna noticia que d'actuali-

tat ja no en te res: en una revista

trimestral poc es pot fer en quant aactualitat. Per altra banda donar

ses gràcies al poble per sa bona

acollida que ha tingut fins ara sarevista, especialment entre els

joves. Ara hem d'aconseguir que

tots es padrins també ens Ilegei-

xin.

A h! Ja no hi pensavem però

tots ho sabeu: es Lleó de SantMarc torna tenir coa.

Uns Xafarders

¡WI

I

. ,

tir roosiv. en

ARREE Aititrvi-cornerxi- de SivIetA

Plaça de la C;titució (1919)

••••••••■••••••••• *I MO **al.*

Elegantisimn "toilette. de noch euerpo de enenje.de "liberty v- túnica de tul negro adornado eon perlas. To

endo.eohn. de gasa blanen. eon adorno de perlas.'Toilette. de mañana. •Tuilleur• fantasia. de terciopelo deInns. Sombrero de paja con ni ciel te. urgea. eu rs. TALBOT

•■•*•01.11111W...■

f(42:0)1

Li Moda 11 6eg1e XX1920

FUSTERIA

Antoni RamisLladó

Plaça Mercat, 31Tel.: 85 50 25 - Part. 52 04 94

SINEU

Ferreteriade SineuLLOGUER MAQUINARIA

COPIES CLAUSVENDA DE:

EINES - BRICOLATGEPINTURES - REG - MAQUINARIA

Son Costa, s/n. - Tel. 85 50 12

SINEU

Pàgines Oberteski•-

Confirma ci (5 96

D ia 14 d'abril al convent deSan Francesc es va celebrarIa confirmació de les quin-

tes 78 i 79. No varem esser vint-i-cinc ni trenta ni quaranta, sine) qua-ranta quatre els joves que varemrebre aquest sacrament.

Aquest dia l'església nopareixia la mateixa, hi havia ungrup musical, estava plena de pan-cartes en les quals es podia Ilegir ellema "Tu ets qui tries", perquè real-ment creim que és una opció nostrai individual.

Per a preparar aquest esdeve-niment ens yam reunir cada dissab-te a les monjes en unes trobadesmolt divertides ja que malgrat fés-sim molta de feina i activitats junts,eren dies de companyerisme, d'a-mistat, un Hoc on ens podiern veuretots.

Tots havíem decidit voluntà-

riament anar davant el vicari epis-copal i tota la comunitat cristiana areforçar la nostra fe. Per tant, era uncamí que nosaltres acabavem,uncamí que esperam que ens condues-qui cap a la meta: Jesús.

En aquesta missa hi van par-ticipar tots, tant el catequistes, cornels confirmands, amb els seus res-pectius padrins, com els post-con-firmands.

Fou molt divertida i a lavegada emotiva. Seguidament es vacelebrar un gran refrigeri al claustrede San Francesc on no va faltar deres.

Finalment, només volem dir-vos que estam molt contents d'ha-ver emprès aquest camí i us volemanimar que vosaltres també ensacompanyeu.

Magdalena Reali Isabel Mg Oliver

Els joves que ens varem confir-mar forem:Mg Antònia Buades NielTomàs Alvarez Keayney

Antònia Coll BauzAPilar Mas CifrePedro Gelabert FerriolAntònia Torres BauzAIsabel Oliver MuletJuan Munar FiolJosefina Tugores GarciaOna Bordas Gómez de la TiaMiguel Rebassa MatasFrancisca Rebassa SalomJosé Serra RealMagdalena Real MirallesMargarita Ferriol Ferriol/vP Angeles Ramis OliverCatalina Bergas CollPedro Roig MassanetIW Francisca Gelabert SolerCatalina Barcelo Alomar1‘4 4 Antònia Roig PerellóM 4 Antònia Coll RotgerGabriel Gelabert FloritAngela Bergas CollPedro Mestre RayóSebastian Gayà RamisMateu Munar RamisMiguel Tugores GelabertCristina Rebassa RealM'-' Antonia Tugores PonsJoan Vanrell TorellóJosé Andrés Genovart RossellóAntònia Torres ArtiguesBartolomé Torres ArtiguesMateo Coll GenovartCatalina Mestre RayóRafel Campins DuranMargarita Perelló MunarYana Comas AlomarIVP Antònia Sampol GiliAntònia Febrer CampinsJosé Bergas PujadasSebastian Ferrer PerellóRaquel Pla Escobar

GALERIA DELS BousN —3

Compram Moblesi "trastos" veils

Pagam al comptat

Dels Bous, 48Tels. 52 06 34 - 85 52 01

SINEU

EN FO R/v\A

E l passat 1 de maig es van presentar lesdiferents categories de l'AssociacióCiclista Sineu per a la present tempora-

da. El lloc elegit no podia ser altre que sa vol-tadora del poliesportiu. El club està represen-tat enguany en les categories base per alevins,infantils, cadets i juvenils a més de la categoriade socials o ciclodeportistes i mAsters, com s'a-nomena ara.

Això pel que fa a les categories amb llicèn-cia, perquè com sabeu hi ha unrespectablenúmero d'aficionats de Sineu que surtensovint a fer una voltai que també pertanyen alclub.Els corredors de les diferentes categories són

els següents:Alevins: Joan Campins Duran, Miguel JeroniFerragut, Jaume David Llompart, Miguel Rigoi Tomeu Cardell.Infantils: Marc Niell Jaume Vallès i GerardPons.Cadets: Miguel Mas, Rafel Niell, VicençReinés, Joan Tugores, Pere Joan Mestre i JoanPons.Juvenils: Antoni Martorell, Lluís Ferrer, JoanFebrer, Joan Rigo, Jaume Cardona, ManoloMuñoz i Marc Pons.Els esponsors d'aquests grups són BicicletesCan Nadal i Portes Riutort.Socials: Marti Ferriol, Xema Estela, XiscoLlompart, Antoni Figuerola GuillemMartorell, Pep Toni Genovart, Antoni Mulet,Rafel Campins, Sebastià Gayà i MiguelPuign5s.

Els socials ténen com a esponsors el PubSa Mola, Bicicletes Can Nadal, Portes Riutort iBar Sa Plaça.

Els responsables esportius de l'AC Sineusón: Xema Estela, Martí Ferriol, GuillemMartorell, Antoni Mulet i el president JoanRiutort.

mop!IlielOIN

A.C. SINEU, UN CLUBDE CAMPIONS.

VICENÇ REINESLes primeres satisfaccions dels corredors

de l'A. C. Sineu en aquesta temporada nos'han fet esperar. El ciclista de Deià i queenguany pertany al club de Sineu, VicençReinés, s'ha proclamat Campió de Balears encarretera en la categoria cadet. Aquesta jovepromesa del ciclisme de les illes sempre hademostrat la seva força i inteligència en les

.-1/(Tins. i infantils

Juvenils

Categoria Social

Vicenç Reinés

carreres en que ha participat, quali-tats fonamentals en aquest esport.Enhorabona.

MARC PONSUna de les més fermes prome-

ses del nostre poble es en MarcPons, en la categoria de juvenils. EnMarc sempre sel veu pel poble enbicicleta, faci fred o calor, sigui dedia o de nit. Xerrar de la famíliaPons es xerrar de ciclisme: en Marces el major de tres germans, elsquals també corren amb el club. Amés tenen el suport incondicionalde la seva mare i el seu padrí.

Segur que aquest estiu en Marcens donara més d'una satisfacciócom ja ens té acostumats.

Marc Pons, un jove amb perspectives

PLA DE MALLORCAUna altra de les satisfaccions en

aquesta temporada de l'A.C. Sineuhaestat en la XII edició del Pla deMallorca per a socials, ja que enaquesta edició el club de Sineu haguanyat quasi la totalitat de lesclassificacions de la cursa. En con-cret, en Rafel Campins (juvenil) hagaunyat el premi de la muntanya,en Sebastià Gaya ha sigut el primerjuvenil, en Pep Toni Genovart haguanyat la classificació de les metesvolants, en Xesc Llompart ha sigutel primer en el premi de la regulari-tat, en Toni Figuerola ha guanyat enla seva categoria master, i com grantriomfador d'aquesta edició, enMarti Ferriol. Aquest darrer haguanyat en la classificació de ciclo-

esportistes d'una manera absoluta ibrillant (en la darrera etapa, crono-metrada, d'uns 14 quilòmetres vaesser el primer amb una diferenciaconsiderable sobre la resta de parti-cipants).

En Martí destaca per la sevaforça física per() també per la sevasang freda damunt la bicicleta. Nohem d'oblidar pelt, que totsaquests exits han estat possiblesgracies a tots els corredors del clubque s'han sacrificat fent una autèn-tica feina d'equip. Una vegada més,enhorabona.

CAMPIONA'TD'ESPANYA JUNIOREN PISTA

El Sineuer Marc Pons fue profeta en "su" velódromo y logró el bronce.Marc Pons Salve, el honor isleño. Sóndos titulars, un de "La Voz deBaleares" i l'altre de "Diario deMallorca", del passat dilluns 29 dejuliol. I es que en Marc va estarfabulós en el campionat d'Espanyaper juvenils d'enguany, disputat aSineu els dies 27 i 28 de juliol. Marcva fer tercer en la prova de puntua-ció, darrera mikel Astorlaza(Euskadi) i Oriol Gomis(Catalunya). Hi va haver certapolèmica amb els catalans quetambé volien bronze, per() al finalla fotofinish va demostrar que per-tanyia a Marc. El noi sineuer, juntamb Colom, Becerra i Arce, tambéva guanyar el bronze en la persecu-dó per equips. A més, Pons s'haviaproclamat una setmana abans cam-pió de Balears de persecució i depuntuació. Ànim Marc! A veure sitenim un Indurain Sineuer!.

No ens queda més que felici-tar l'Associació Ciclista Sineu: lagent del club que d'una maneradesinteressada fa que l'Associacióseguesqui endavant i els corredorsque són els qui en certa manerarecompensen la tasca i fan que, cer-tament, valgui la pena.

Miguel Gelabert

INSTAL.LACIONS I REPARACIONSELÈCTRIQUES

Antoni BergGelabert

as

Ctra. Llorito, Il - Tels. 52 02 74 - Tel. Mòbil 908 33 29 37 - SINEU

cffFENT CULTURAConversa amb Biel "Sabateret"

S empre t'has caracteritzat peremprar un llenguatge, unestil, molt popular i rural.

Creus que aims) ajuda que les tevesobres arribin a un públic mésample, menys culte i intel.lectual?Això m'ho critiquen. Jo sempre heprocurat, especialment en narrati-va, en poesia no tant, emprar elcatalà de Sineu, i mês en concret elsineuer de "cas sabataret". Es tractade no escriure només de cara aBarcelona. Pretenc, tant en poesiacom en prosa, més en aquest darrer,emprar el català de Sineu. Aquestcatalà tant ric... un sineuer no diumai si o no, per exemple, semprese'n va per les branques.Les teves obres reflecteixen un pocla teva personalitat. Ho dic perquèen "Prims de barra" pareix que fasuna síntesi dels teus records de lainfància, de les històries que avuiconten els padrins. De fet, en elpròleg que et fa en Damià Pons a"Diàstole i quatre poemes d'amor"diu que en els poemes et cerques atu mateix reflectit en el mirall quesón els altres.Això ho fan tots els poetes. S'ha dediferenciar el que jo faig en poesiadel que faig en narrativa. Jo maim'havia plantejat escriure narrati-va. Mai. Idò ara ja tenc acabat el ter-cer llibre. Vaig adonar-me que elnostre català es trobava en unasituació crítica. Acompanyava lameva filla a "Luna" i quan l'anava acercar, si arribava mitja hora mésprest, feia una volta per alla, i nosentia cap jove que xerras enmallorquí. Aleshores em vaig pro-posar contribuir a recuperar el lèxicde la nostra gent. Anava al mercatamb una gravadora com aquesta[assenyala la gravadora que enre-gistra l'entrevista} i recolha, posemper cas, les paraules de la conversade l'amo en Pep Menorca quan feiauna barrina d'un cabrit amb unaaltra cosa, amb tots els girs dialec-tals,... I això ho he anat reflectint enles meves obres.

De què va el teu darrer llibre?Es un llibre de poesia que es titula...,fins ara es titulava "Saliva", peròara es titulara, si em donau permís,el mateix que aquest poema que vosdedic, "Ferro de baula".Si et dic Biel "Caragol"?

Buf!...Una persona a la qual el corno li cabia dins el pit. Gracies a ellna Maria del Mar Bonet va tenir unaidea clara del que eren les tonadesdel Pla de Mallorca. Jo l'estimavamolt.Andreu Mates?Potser avui és el millor batle quepodem tenir. N'estic convençut.Bon gestor de la política municipal.De fet, quan era segon batle exerciadel mateix que exerceix ara. I moltben considerat, inclús pels seusadversaris politics de laMancomunitat del Pla.Jaume Santandreu?Ostres, en Jaume!... En Jaume és unmonstre!... Es una d'aquelles dues otres persones del cosmos que emtrobaran pel que vulguin. M'ho potdemanar tot. Avui precisamentdonen l'A d'or de s'Agrícola aManacor.Soler, Callalas o cap dels dos?Cariellas segur que no. Soler és undemocristia: aims) d'entrada em fadesconfiar. Ara, que gestos n'hatengut: plantar-se com va fer ahirdavant el jutge sollicitant un intér-

pret per poder fer la declaració encatalà és un bon gest [aquesta entre-vista es va fer dia 11 de Maigj. EnCariellas no en va fer mai de gestos.Al revés, un populisme, chien taus-me i caciquisme gens amagat.Què és l'esquerra?

Per experiència personal, a la dretatrobes interessos i a l'esquerra tro-bes idees. A un de dretes li demanesper que ho és i et diu per conservarel que té: això no són explicacions!.Ser dreta avui és ser neolliberal.Vols llibres?. Compra-los. Volsbiblioteques públiques?... Als del'Inserso se'ls acaben les vacancespagades a Benidorm.Has de dir res de la llengua?Tot està explicat.I de Pais?. Això no hi està.Mallorca. Lliure, independent isocialista.I no ampliam més?Tot el que ells vulguin. Sineu, Pla deMallorca, Mallorca, Illes Balears,Països Catalans,... i per extensióEspanya, Europa, el Món,l'Univers,... De totes maneres josempre he pensat que, per avançar,en fer cada passa, el peu que méscompte no és el que s'ha avançat,sinó el que queda a darrera i dónal'impuls a tot el cos per avançar.Biel, gracies per l'entrevista i pelpoema.

Miguel Puiggròs

r(4.24:1

retpkirjt i "Sabatm et", és fill d'unanissaga de fusto s, però de sabateis jtistamentcap ni un. Va néixer l'any 44 a una fusteriadel cantó del carrer de les Animes amb elcarrer de Sant Josep, en un clima social, cul-tio al i politic molfdifeient del que tenim ara,i que es veu leflectit en obres seves. D'ideesnacionalistes i esquenanes, com ell mateixleconii.x, ha eso it un grapat de llit,tres (tantprosa com poesia) i ha guanyat diversos pre-mis (entre ells el de la "Revista de Sineu"

.;1984). No ha passat pel la universitat, poi)tot i això, el seu rostre, amb la barba, els ulls

-ofunds datum les ulleres, i el Ducadosa laboca, sembla el d'un intel.lectual d tota la

PERFIL

vida. Va començar la seva caftera literariafent col.labmacions a diversos diaris i revistesde la part forana, can era que ha culminat ambobres com "Carussa" (1980), "PrimsBarra" (1983), "Amb els ulls fits' (1990),"Històries de Son Sarigot" (1991), "Pols decore" (1992),"Dióstole i quatre poemes d'a-mor" (1994), "Albellons de la memò-ria"(1996),...i nombrosos . artifles d'opinió a lapremsa. Ha fet part de la seva vida, arid, laseva familia, entre Sine

u iCala Gamba (Coll

d'en Rebassa), venent des de cuines a cactus,passant per xgmeies, material electric,evidentment escrivint.

Especialitat en Garrovetes del PapaSINEU Tel. 52 08 42

Ferro de baula. Alerta! Avui, com sovint, necessitam despertar d'un somni,d'una facilitat distorsionada ferm, d'una boldor enganadora,i que en l'enravenada consequent, ara, ara que em vénen, aras'ens deixondeixin els crulls de Is memòria un altre pic.Potser cal obviar ja l'agreng remug escatimat de Ilibei.tat,aquell temps empes, aquells veils records que ortiguen l'escrot...I desitjar que el viure en vés d'himnes faça bajoques de doble bessó.Necessitam canar-nos la saba sineuera tots els matins, tots,per si, casualment, per si de cas, per si en una descurança,per si en un ja està fet, la llecor de la tribu cercàs gorg somnolenci ens posits en el franc possible d'haver de triar entre la cienciai els ous d'imnera: clapats, escampats i lletjos com feina d'embarc.I no oblidar que hi ha truges que es mengen els propisCom cegues de femer s'ho mengen tot, inclòs l'instint de supervivencia...El que no mata engreixa... Qui dies passa, anys empeny... ja sabeu.Som bestiar asilvestrat per la santa doctrina de la forqueta i el trinxet.

Fer suaument rruuttu...!, sense troca, no ordre, ni pecat.Saber encamellar-nos dins el cor de l'amnesia si convé quan convé,però no gaire temps, amics meus, estimats, que després s'ho OVUM.

Necessitam femelles mogudes sempre i sense febleses a la sang del Corperquè dels seus pits s'hi pupa congriar llet, no pas iogurt,sabedores que sabem que saben tot el que han de saber... I més!Que ens facin costat, perquè nosaltres farem costat i pla i esquena.I mascles en grans estols, sens dogmes, com cantaires rossinyols de mitjanit,que de veritat, no son homes de cantar, clar, fotre!, pen) quin goig, Déu!Rompedors d'esquemes, respectadors estrictament d'allò respectable...Tot i conéixer tots plegats, néixer dins el coneixement de la saviesa

de que:No és que siguem sineuers, el segell no importa, jovenea: Nosaltres som Sineu.(A la revista "baula". A tots els seus redactors i collaboradors, en homenatged'amistat i consideració per la feina ben feta).

Biel Florit, "Sabateret". Primavera 96.

FENT CULT UTA

Elements: Avui, LA BAULA

L a fisonomia d'un poble és el resultat sumatiu de tota una sèrie d'elements característics (traçat de carrers i plages, tipologiade cases, ...) que d'una manera o altra s'adapten al medi físic de la pròpia localització. Pere) hi ha tota una sèrie d'elementsmês o menys significatius que podriem considerar com a petits, que són els que en alguns casos complementen, dónen

caracter i fins i tot articulen el conjunt d'una façana, d'un carrer o plaça i globalment de tot el poble. Són iclò aquests petits ele-ments, que per ventura veim cada dia i a força de tenir-los devora no ens hi fixam, l'objecte d'aquesta secció, dins de la preten-ció més amplia de donar a conèixer el patrimoni própi del nostre poble.

A cada article intentarem mostrar un element concret, del que n'analitzarem la funció, els materials, les diverses tipolo-gies, ... i a més d' esmentar-ne alguns dels exemples més significatius, en donarem la localització concreta i l'estat actual, sensepretendre però que sigui un inventari exhaustiu, encara que sí hauria d'esser significatiu.

En aquest primer article, donat que la revista s'anomena Baula, intentarem presentar aquest element complementari i almateix temps important de la porta típica de les nostres cases.

NOM: Baula porta, que sol consistir amb un clau llis o decorat amb una creuo aspa, o esser un element més complexe i decorat, en els casosmés sençills no hi ha cap element de contacte.DEFINICIÓ:

"Peça circular o semicircular que serveix per trucar a la porta ...".Diccionari Alcover-Moll."Peça circular, generalment metàl.lica, que serveix per a trucar a unaporta, estirar-la en obrir-la o tancar-la ...". Gran Enciclopedia Catalana.

MATERIALS: Ferro, Llautó o Fusa

UTILITAT:

Tocar. "Tocar bauleta" (joc d'infants pràcticament desaparegut).Estirar o agafar.Decorativa.

FORMES:Circular : plana o cilíndrica.Semicircular: generalment cilíndrica.Oval: cilíndrica i tornejada.De Penjoll.Altres.Totes elles poden esser simples o més complexes: decorades ambincisions, entorsillades, estriades, tornejades, amb relleus (cares,carasses, antropomòrfiques, zoomôrfiques, geomètriques,...) etc.Pel que fa a la subjecció a la porta també hi diversitat de formes,des de un clau fins a tota una peça, generalment decorada quesubjeccta els dos claus i a vegades els punt de contacte amb la

LOCALITZACIÓ:A la majoria de les cases amb portes a l'entrada i a la cotxeria.

POSSIBILITAT DE PERVIVENCIA:Tant sols amb funció decorativa ja que són substituides per tim-bres i porters automàtics pel que fa a la funció de cridar, i perpoms, manetes i anses en la funció d'agafar i estirar. Per altrabanda desapareixen amb la proliferació de persianes i vidrieresals portals de les cases i portes basculants a les portasses.

iti4 J47••51

Classes Particulars:Matemaiques, Física, Química,

Biologia, Geologia, CiènciesNaturals...

-7

)

Miguel Puiggròs. Tel. 52 03 85

BFMBAUÇÀ, FUSTER & MIQUEL

ASSESSORIA FISCALSERVEIS CONTABLES

ASSEGURANCES

Carrer Major, 18 -1er. - Tel. 52 08 70

SIN EU

7e004 eitee teetep pela eie Vievai

per viure al poble creà novesbarriades, cosa que es reflexa endiversos poemes:

Homes si us heu de casaranau a la Bona Novadonen ses dones a provai si no agrada no va.

En Floquet amb so perfilper davers ses Cases Novesdiu que no troba donescom sa filla de Can Gil.

A gafant per títol aquestadita el que es vol suggerires que tot ha anat canviant.

I en especial fent ressò a la pagesiaque ha sofert molts canvis en poctemps. En aquesta secció nova de larevista anirem fent un recull decançons i gloses amb les que moitesgeneracions de pagesos sineuerss'han entretingut i els han ajudat apassar aquelles jornades de treballde sol a sol que feien.Essent aquesta la primera vegadaque la secció surt a "baula" hemcregut oportú dedecar-ho a cançonsque fan referencia a diversos aspec-tes de la nostra vila.No hi ha manera mes bona decomençar que alabant les al.lotessineueres així com fa aquesta glosa:Quan l'arbre de la cienciadins el paradis floríuna llavor s'establíDéu no ho pogué consentirque se perdes tal herenciade s'hermosura de s'essencia

dins Sineu es va espargirs'hermosura ve d'aquíno hi ha poble mallorquíque ens faci competencia.

No hi ha poble que ens fad com-petencia ja que no estem mancatsde res, segons aquesta altra cançó:

A Sineu tenim de totnomes ens manca es botxítenim es calatravíque escorxa ases i tot.

La Plaça, com a nucli de la vila,també es anomenada en cançonscom aquesta que dedica un home ala seva estimada:

Plaça reial de Sineuque de pics t'he atravessadaper anar a ca s'estimadacarinyo de lo cor meu.

La necessitat de cases per a la gentque deixava la caseta de foravila

També es anomenat un succés quequi sap quan va succeir:

Voleu sabre que ha succeiten es poble sineuera en Tià des carrers'al.lota l'ha desdit.

Mai ha faltat la devoció cap a lamare de Déu de Sineu per part delssineuers. En aquesta cançó tenimmostra d'aquesta devoció per partd'un pagés:

Mare de Déu de Sineudau aigua a sa meva rotasa palla la vos don tota

però es blat ha de ser meu.

I per acabar vos proposam unaendevinalla:Vós que sou un home entesun punt allargau la vidaquin és l'animal que cridaquan té la cam consumidai quan es viu no diu res?

Racó Poètic uDe canonge apoeta:Miguel Costa i Lloberai "Lo Pi de Formentor".

M iquel Costa i Llobera vanàixer a Pollença el 1854,fill primogènit d'una

familia de propietaris rurals. Depetit va rebre la influència del seuoncle, metge de Pollença, que li vafer descobrir el paisatge local i li vafer llegir els classics llatins. EstudiAla carrera de dret a Madrid, i aBarcelona, on pogué frequentar elscercles literaris i participa en elsJocs Florals.

El 1880 inicià la carrera eclesiàstica que acabà a Roma; però,quin motiu va impulsar al nostreautor a seguir el carni de Jesús?Doncs simplement perque ja estavacansat de fer de senyorot rural talcorn deia ell en bon italià de:" man-giare, bere, dormir, vestir calzoni" .Va obtenir una canongia a la Seu deMallorca, ciutat on residí lliurat ales tasques pròpies del seu ministe-ri i a l'intim treball de la poesia.

Des del 1918 abandonà, gaire-bé, la literatura activa: de pietatencongida començà a sospitar queels versos eren un exercici massaprofà i potser es deixà influir per lasensació, evidentment injustifica-da, d'haver perdut l'atenció delslectors i de la critica. Morir a latrona d'una església de Palma,l'any 1922, mentre predicava elpanegíric de Santa Teresa d'Avila.

Tes obres de Costa les podemclassificar de la seguent manera:L'any 1885 publicà un volum depoemes amb el titol de Poesies, alqual van seguir De l'agre de la terra(1897), Tradicions i Fantasies(1903), Horacianes (1906) i Visionsde Palestina (1908), aquest darrerfruit d'un viatge a Terra Santa.

El poema que m'ha agradat mes

de Costa i Llobera es, indiscutible-ment, el " Pi de Formentor "; unpoema escrit en la seva època demaduresa l'any 1875 i que pertanyal recull de poemes titulat"Primeres poesies". El Pi deFormentor pertany, encara, per laseva textura estètica, a un monromantic " cent per cent, el tipus depoema que hauria d'haver produitla Renaixença.

A Costa i Llobera el podem situarentre el Modernisme i elNoucentisme; els noucentistesprendran com a model a Costa perla seva rigurositat ipel vers ben tre-ballat. L'autor s'inicià en la poesiaamb poemes com aquest, d'unagran qualitat i per això podem dirque tota la seva poesia és una poe-sia mestra que segueix el camí d'al-tres mestres com Lamartine i VictorHugo.

Passem ara a comentar el poema iVeurem clarament la riquesa de lapoesia de l'autor.

El Pi de Formentor és un poemade vuit estrofes en versos alexan-drins part va de la primera estrofafins a la quarta i la segona corres-pon a les estrofes 5-8.

A la primera part l'autor ens des-criu un arbre, es tracta concreta-ment d'un pi, peró no d'un pi nor-mal i corrent sinó del pi deFormentor ja que en la poesia deCosta tot és concret: si és un pi, no

es un pi qualsevol, sinó que té unnom propi i si és una mar, no és elvast oceà victorhuguesc sinó la marde Pollença. Tots els detalls, en lapoesia de Costa, són vist concreta-ment.

Costa i Llobera observa el pi i noel perd de vista, la visió del pi hacolpit la seva Anima. L'Anima delpoeta és arravatada, de sobte, per lalluita i victòria del guerrer que hidescobreix; el poeta s'identificaamb el pi, li comunica vida i repvida d'ell.Aquesta identificació del poetaamb el pi la podem veure clara-ment a la primera estrofa i, sobre-tot, en les cinc primeres paraulesdel primer vers: "Mon cor estimaun arbre". Costa i Llobera identificael pi corn un monarca i això hopodem veure a la segona i sisenaestrofa:" Déu ungí d'aromes sa testa consagradai li dona per trono l'esquerpa serralada,per front la inmensa mas "."i truimfador espolsa dam unt les nuvoladessa cabellera real ".

Cal remercar la presència dedos animals en el poema ja queCosta és un gran amant de la natu-ralesa, es tracta d'un voltor i d'unaàguila marina. El pi contenpla elsanimals amb molt de detall, sent elcrit sublim de l'aguila marina i l'alagegantina del voltor remoure sonfullam.

El to orquestal del poeta esmanté en gradació perfecta de motsi d'imatges en les estrofes tercera iquarta: el poeta mira el pi i el veuenvoltat de Bum divina; l'àguila i elvoltor remouen son fullam, el pirevincle per les rogues sa poderosarel.... L'expressivitat del llenguatgei l'us encertat de la conjunció i" en tèpluges i rosades, i vents i llum arden-ta", prepara gradualment el procésevolutiu de l'arbre, que de cop ivolta apareix davant els seus ulls

a Lo Pi de Formentor

Electus ut cedri.

Mon cor estima un arbre: mes yell que l'olivera,més poderós que el roure, mes verd que el taronger,conserva de ses fulles l'eterna primaverai lluita amb les ventades que atupen la ribera,que cruixen lo terrer.

No guaita per ses fillies la flor enamorada;no va la fontanella ses ombres a besar;mes Déu ungi d'aromes sa testa consagradai li donà per trono l'esquerpa serralada,per font la inmensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, renaix la Hum divina;no canta per ses branques l'aucell que encativam;lo crit sublim escolta de l'aguila marina,o del voltor que puja sent l'ala gegantinaremoure son fullam.

Del Him d'aquesta terra sa vida no sustenta;revincla per les rogues sa poderosa rel.Te pluges i rosades, i vents, i Hum ardenta,i, com un yell profeta, rep vida i s'alimentade les amors del cel.

Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge;domina les altures i aguaita l'infinit;per ell la terra és dura, mes besa son rematgelo cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratgeper gloria i per delit.

Oh si: que quan a lloure bramulen les ventadesi sembla entre l'escuma que tombi lo penyal,llavors ell riu i canta mes fort que les onades,i triumfador espolsa damunt les nuvoladessa cabellera real.

Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,com a penyora santa, duré jo el teu record.Lluitar constant i vencer, regnar sobre l'alturai alirnentar-se i viure de cel i de llum pura....,Oh vida! noble sort!

Amunt, Anima forta! Traspassa la boiradai arrela dins l'altura com I'arbre dels peuxals.Veuràs caure a tes plantes la mar del moni tes cançons valentes aniran per la ventadacom l'au dels temporals.

transfigurat en vell profeta, i amb elpoder seductor l'atreu a alimentar-secom ell de les amors del cel.

A partir de la cinquena estrofaentram en la segona part del poema.Aqui el poeta estableix un diàleg ambl'arbre i amb ell mateix.

A la cinquena estrofa podem veureclarament la grandesa del pi deFormentor:"domina les altures i aguaita l'infinit....i te el llamp i l'oratgeper glòria i per delit ".

Es a la setena estrofa om podemobservar que el poeta inicia el diàlegamb el pi i amb ell mateix:" Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la term impura,com a penyora santa, duré jo el teu record.Lluitar constant i Micet; regnar sobre l'alturai alimentar-se i viure de cel i de Ilion pura...,Oh vida! noble sort!".

Costa dura el record del pi dins elseu cor i ho traspassarà, com diu ellmateix, a la terra impura, és a dir, a lasocietat mesquina i egoista. El poeta ésjove i ha de lluitar molt per poder seguirdins aquest fabulós món que és la poe-sia; un món, potser si, ple de contradic-dons peró, que a la llarga, dóna un granplaer. I aixó es nota en els tres darrersversos de la setena estrofa:" Lluitar constant i véncel; regnar sobre l'alturai alimentar-se i viure de cel i de Ilion pura...,Oh vida! noble sort!".

En la darrera estrofa l'admiratiusubratlla la plenitud de sentiment ambquè parla el poeta, i per a parlar ambsentiment és menester que algú ensescolti. El poeta no té ningu al seu costat;parla amb ell mateix, parla al jove real devint-i-un anys que és ell, i es comprometa traspassar boirades i arrelar dins l'altu-ra com l'arbre estimat i envejat. El pi ésel propi Costa en el llindar de la joven-tut, és l'autodefinició de com vol ser enel anys a venir. El pi ja és vida seva.Persona i obra es compenetren.

Joan Mateu Cladera

BIBLIOTECA bhICom ja sabeu la Biblioteca organitzà, amb la col.laboració de Sa Quintana, el II Concurs de Redacció i I de

Dibuix per a celebrar la festivitat de Sant Marc. El tema fou: EL TEU POBLE.S'havien establert dos premis, un per a cada apartat, però a l'hora de fer-ne la selecció ens trobarem què tant

les redaccions com els dibuixos eren d'una gran originalitat i qualitat, per tant n'atorgarem tres de dibuix i dosde redacció que, tal i com ho prometerem, anirem incluint-les en aquesta revista.

REDACCIO: EL TEU POBLE."Fa molt de temps el meu padri em va contar una història d'un poble ocultat en el cor de Mallorca, d'una preciositat que et

cega els ulls. AIR en el poble, la gent és molt amable, encara que la seva ànima t'intriga. Els seus voltants, en primavera, estanplens del blat encara verd i mentrestant el vent l'oreja com si el pentiniis, d'un verd viu, ple d'alegria, que t'inquieta a cada pasque dones, el vent et pega als ulls i amb aquell flaire fresc com la menta pareix que t'han de rebentar. Camines i camines i no etcanses de caminar pels seus carrers com si fossin un aplec de laberints que passes 1.001 cops pel mateix Hoc. T'impresiona veureel seu mercat amb els arbres enrevoltant-lo i pots gaudir de la seva bellesa i les seves escales que et duen al centre de la vila, infi-nites com les estrelles. El Palau dels reis, de Jaume I, que t'observa i tu no pots deixar de mirar-lo, és una de les més belles cosesque niai has pogut contemplar. El convent dels monjos Minims, que encara el conserven i el seu claustre, un gran pati ple decolumnes gegantines i el pou enmig. Vas caminant i no pots creure el que veus, és un gegant de cents d'anys que repica les cam-panes, que et penetren al fons de l'orella. Ara la seva esglèsia a punt de caure i deixar enrera milers d'anys i milions de miraclesdels nostres avantpassats i, cada dia, el campanar li replica a l'esglèsia perquè l'abandona. En aquesta vila et sorprén la immen-citat de placet es que et donen una impressió de soletat, plent d'arbres, i elles t'atreuen i et pressionen fins que no et seus en undels seus bancs i contemples embabiada els seus monuments, com les dides, el lleó de Sant Marc o la placeta dels Donants, finsque és l'hora de marxar i pel cam' mires com es pon el sol i les orenetes van a dormir i t'atures i contemples el teu voltant, isomrius i comences a ccírrenJo, innocent, no sabent de qui parlava el meu padrí, li pregunto:

- I quin is aquest lloc meravellós?. El meu pachi em contesta i em diu:- I quina vila potser mis qui en la que vius, is el teu poble!.lei meu poble is SINEU".

M4 Antonia Munar Fiol, 8. ler. premi.

Magdalena Roig ferriol, (2on E.G.B.) ler. premi. "Panoràmica d'es Fossar"

Batiaments Abril, Maig i Juny:17/4196 Sergi Ramis i Frau, fill de Joan i Antònia Agnès.1/6/96 Pere J. Jaume i Camps, fill de Pere Joan i Concepció.9/6/96 Guillem Toni Munar i Martorell, fill de Joan i Joana M.9/6/96 Aina Niel! i Real (foto), filla d'Antoni i Antònia.

Primeres Comunions Abril, Maig i Juny:19/5/96 Francesca Alomar i Riutord, Gabriel Ferrer i Miguel,Francisca Alzina i Munar, Joan Ferriol i Riutord, Margalida Floriti Amengual, Lluc Albert Barceló i Gelabert, Maria Cladera iTarongi, Gabriel Jaume i Alomar, M. Antònia Llull i Torelló, MariCarme Sansó i Sabater.2/6/96 Vicenç Barbera i Genovard, Margalida Jaume i Alomar,Joan Roig i Ferriol, Cristina Esteva i Jimenez, Jaume Biel Barceló iMunar, M.Magdalena Munar i Martorell.25/6/96 Mateu Cladera i Font.29/6/96 Toni Munar i Mascará, Pere Munar i Mascaró.

Han fet 18 anys:1/5/96 Maria Victòria Amorós i Lopez.4/5/96 Gabriel Fuentes i Sancho.12/5/96 Xisca Rebassa i Salom.14/5/96 Catalina Mestre i Rayo.28/5/96 Pep Toni Munar i Fontirroig.31/5/96 Teresa Ramón i Campos.8/6/96 Joan Cerdà i Bordàs.27/6/96 Bel Maria Oliver i Mulet.

Aviat serán majors:20/7/96 Angela Bergas i Coll.21/7/96 Maria Antònia Jaume i Font.3/8/96 Sebastià Gaya i Ramis.13/8/96 Angel Fernandez i Salguero.24/8/96 Rafe! Campins i Duran.27/8/96 Joan Company i Bergas.29/8/96 Maria Eugènia Ribas i Ordines.29/8/96 Maria Antònia Roig i Perelló.13/9/96 Cristina Magda Rebassa i Real.17/9/96 Antònia Torres i Bauçà.

Matrimonis Abril, Maig i Juny:13/4/96 Sebastià Quetgles i Gamundi amb M.Antemia Alomar iMunar.1/6/96 Joan Simó i Femenia amb Coloma Ferriol i Fontcuberta.22/6/96 Joan Mestre i Gaya amb Miquela Tugores i Pons.

Defuncions Abril, Maig i Juny:10/4/96 Francesca Ferragut i Munar (93 anys).15/4/96 Maria Font i Mestre (88 anys).19/4196 Guillem Estarelles i Morro (78 anys).30/4/96 Joan Mates i Niell (89 anys).Pel Maig no hi hagué cap mort.Especial menció a M.Elisabeth Bennasser i Bauça, que mori l'i deJuny a l'edat de 20 mesos.Anunciam que si voleu enviar una foto d'alguna persona que, peralguna raó pot sortir publicada (batiament, comunió, 18 anys,boda, defunció) podeu fer-ho.Tindran prioritat les dues primeres que ens arribin cada trimestre.

131111TELEFONSD'INTERÉSA SINEU

Ajuntament . 52 00 27Fax Ajuntament: 85 50 63Policia Local: (908) 53 00 10Apotecaria Estela: 52 01 19Apotecaria Barceló: 52 00 13Unitat Sanitária . 52 02 92Centre Salut . 85 50 43Correus . 52 02 04Casa Cultura: 52 06 27Centre d'Art s'Estacid: 52 07 50

DARRERES NOVETATS.

COMIC.- En Joanet de la gerra. Ed.Moll. Palma-94.

EDUCACIO.- Estimem la nostraterra. Guillem Ramis Moneny. Ed.Moll Palma-95.

LITERATURA.- Les finestres s'o-bren de nit. Manuel de Pedrolo.Ed. Moll-93.

CUINA.- Mallorca a la cuina. Ed.Ludiprex-96.

COSTUMS.- Rito, música y escenaen Semana Santa. Ed.Com. deMadrid-96.

HISTORIA.- Breve historia deEuropa. Ed. Alianza. Madrid-94.

ARQUITECTURA.- La Seu deMallorca. Ed. CIM. Palma-95.

CINEMATOGRAFIA.- 100 gran-des directores de cine. Jose M4

Caparrós Lera.Ed. Alianza. Madrid-94.

DIBUIX.- El moble a les HiesBalears(XIII-XIX). M4 Jose MassotRamis d'Ayreflor. Inst. Balear deDisseny-Palma-95.

ENREGISTRAMENTS SONORS.-CD: Ses minors cançons. OCULTS.

Antònia Real Noguera

CLUB D'OCI

Cinema :Els germans Coen.

"Fargo".

Amb Fargo, Joel i Ethan Coen, tor-nen al Thriller contemporani,genere que inaugurà la seva carre-ra ara fa 12 anys. La primerapel.lícula anomenada "SangreFácil" es escollida per la críticanordamericana com una de les 10millors produccions del 85. Dosanys després amb "Arizona Baby"introdueixen el seu peculiar sentitde l'humor i el mantenen corn unaconstant a tota la seva obra."Muerte entre las flores" els consa-gra com autors i fa que el seu cine-ma, malgrat sigui independent,s'extengui pels circuits comercials.El seu millor moment arriba amb"Borton Pink" que és tot un trobe-111 al festival de Cannes i se'n durla Palma d'or a la millor pel.lículai també els premis al millor direc-tor i millor actor. Amb "El GranSalto", que és la pel.lícula méscomplicada i amb major pressu-post, no aconsegueixen l'exitdesitjat. Ara,després de dos anys,estrenen "Fargo" que conta lahistòria d'un venedor de cotxes deMiniapolis agobiat per les deutes is'imposa una solució: contractar aCarl (Esteve Busceni) i Carl (PeterSlormore), dos delinquents moltpoc fins -o sigui el contrari d'undolent de guant blanc- perquèsegrestin a la seva dona,per a treu-re doblers al seu ric i tacany sogre.A partir d'aquí, tot es complicaterriblement. Es la història d'uncrim on els implicats perden total-ment el control de la situació.

Música:The CramberriesUn disc dedicat als que ja no hisón.

Després del gust de boca causatpel meravellós Album anomenat"No Need To Argue" (1994), ambcançons com Zombie, Ocie To MyFamily i Ridiculous Thoughts, anyi mig després ens sorprenen ambun nou Album "To The FaithfulDeported" que es un homenatgeals que ja no hi són amb noltros,amb aquella ternura -i ràbia- quetransmeten les cançons de DoloresO'Riordan. El seu nou treball té unsò més directe i més elaborat queels dos anteriors. L'homenatge esper gent de l'escena musical cone-guda, com Kurt Cobain o JohnLennon (I Just Shot John Lennon) id'altres menys conegudes comDenny Cordell que descubrí elgrup l'any 1991 i moria quatreanys després; i inclús un temadedicat al padri de Dolores,Joe,desaparescut fa alguns anys.També hi ha un doble record a lesvíctimes, especialment nins, de laguerra de Bòsnia "War ChildBosnia", com també temes anti-droga com és el cas de"Salvation".To the Faithful Deported (Mercuri)CD (15 temes),2.895 ptsCassete,2.395 pts aprox.

Font: EL SEMANAL

Llibres:"Wilt"Humor angles.

Henry Wilt, professor de literaturaa un politècnic angles, consum laseva existencia entre la frustaciód'ensenyar a uns alumne desinte-

resats per les seves classes i eldesencant d'una vida familiar con-vencional. Casat amb Eva, unadona robusta i dominant, sommia

despert amb acabar amb ella, arri-

bant a assajar alguns projectes

d'assassinat amb una pepa infla-

ble especialment rebel. Però un diaEva desapareix i Henry es conver-

teix en el principal sospitós de l'es-trany succés. Els interrogatoris dela policia posaran a prova l'ingeni

de Wilt,... Aquest relat, exemplecruel i refinat humor angles, fou

dut al cinema per MichaelTuchner.

Alexandre Aparicio

Jr(.34 .10)13

S NSENC L ESEU

V ILLALAPR IMERA

TELLLORETAPR IA

M PUERBANDERAI

QUIBNOVOLPOSLN

SQUIENOAVAGEIE

ACNARFALIVYR G

CSERAMEGCNAEGU

OONSINEAAUGRAESINEURRIOVERTATES ELRDPAPOAT

IXISCAMARIAPONTROTAIRIUTNOMAXPETRANAO T AS

Sopasineuera:Troba el nom dels 14 municipisque integren la Mancomunitat delPla (veure pàgina 23 del núm. 0 de"baula"). Una vegada resolta, ambles lletres que sobren, es podrà Ile-gir: una dita molt popular, unrefrany, una espressió que empra-ven els de fora quan venien apagar imposts a Sineu, el nomd'un comestible dolç típic sineuer,i el nom d'un famós esportistasineuer ja difunt:

ResfatÁvtalif gŒiQJtia/ - 91e,efartict,

Objectes Regal • CeramicaPunt Mallorquí

Sa Plaça, 13 - Tel. 85 50 67

SINEU

Especialitats en Cuina MallorquinaFrit Mallorqui i Sopes de Matances

Arròs Brut i PaellesBacallà al forn

CaragolsCalamars farcitsSípia a la planxa

Coloms amb col farcits, etc...

C/ Major, 7 Tel 52 01 72 - SINEU

1éctrica 5ineu

ELECTRODOMESTICS

Son Torrens, 1 - Tel. 52 02 10

SINEU

.V11

'

Guanyi més amb la seva pensióTenir la seva pensió domiciliada a "la Caixa" on vulgui i quan vulgui i molts més

té més avantatges: tramitació gratuita, avantatges. Informi's en qualsevol de les

màxima rendibilitat per als seus

estalvis, assegurança per a la seva

llar*, disponibilitat de la seva pensió

nostres oficines de com pot guanyar

més amb la seva pensió.

Avtegtiratika ttttt lada amh lain *. S.A. rl' i t".

CAICA DISTALVIS I PENSIONSOf WIL-41.01.

RESplURANT

ES MOLI D'EN PAUCUINA MALLORQUINA

CTRA. SANTA MARGALIDA - TEL. 85 51 16 - SINEU