assemblea csital barcelona 2015 acta de la sessiÓ … · son creixents. no podem permetre que una...

ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [1/54]

ASSEMBLEA CSITAL BARCELONA 2015

ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR


CSITAL BARCELONA

ASSEMBLEA GENERAL

SESSIÓ ORDINÀRIA

28 DE NOVEMBRE DE 2014

Esborrany de l’acta

Assemblea CSITAL Barcelona 2014

Acta de l’Assemblea General del Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers

d’Administració Local de la província de Barcelona a l’Auditori del Conservatori

Municipal de Música Victòria del Àngels de Sant Cugat del Vallés.(Pl. Victòria del

Àngels, 2 ) el 28 de novembre de 2014, essent les 11:30 hores

Presidència: Sra. Maria Petra Sáiz Anton

Secretari: Josep Berdagué i Pujol

Assistents: cent quatre col·legiats i col·legiades

La Sra. Presidenta declara obert l’acte conforme a l’ordre del dia previst.

Senyora Maria Petra Sáiz: Bon dia a tothom, ens trobem aquí i volem donar les gràcies a

l’Alcaldessa de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès en nom del Col·legi per donar-nos la

possibilitat de poder fer aquesta assemblea en aquest auditori del Conservatori Municipal de

Música Victòria del Àngels; com sabeu cada any anem celebrant l’Assemblea en diferents

comarques. També agrair als funcionaris d’habilitació estatal d’aquest ajuntament la seva

col·laboració per l’organització de l’assemblea. No vull allargar-me molt, una vegada més

queda palès la bona sintonia entre els municipis de Catalunya i aquest col·legi i la relació de

convivència entre les associacions municipalistes representades en aquesta taula.


Agraeixo també a tots els companys, interventor, secretari i tresorer de l’ajuntament que ens

han ajudat, així com als funcionaris, sobretot els que treballen en l’àrea de presidència que

ens han facilitat molt l’organització d’aquest acte, així com als delegats comarcals i a tots

vosaltres per acompanyar-nos en el dia d’avui.

Agrair també a diferents representats d’institucions que s’aniran incorporant al llarg del matí,

de l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, al Tinent

d’alcalde d’aquest ajuntament, Sr. Carles Brugarolas; al senyor Marc Prat, secretari de

cooperació i coordinació de les administracions locals; la síndica responsable de les

corporacions locals, Sra. Maria Àngels Servat; de l’oficina antifrau, la Sra. Lourdes

Perramon; el senyor Miquel Estapé, subdirector del Consorci AOC; la senyora Magda

Castro, cap de formació de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya; als representants

del col·legis professionals: del Col·legi d’Economistes els senyors Joan B Casas i Maurici

Olivé; el senyor Daniel Faura del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya i

altres representants de l’àmbit jurídic i de la presidència de la Generalitat de Catalunya,

espero no deixar-me a ningú, igualment, moltes gràcies per la seva assistència.

Moltes gràcies a tots i dono la paraula a la Il·lma Sra. Alcaldessa de Sant Cugat del Vallès,

Sra Mercè Conesa Pagès.

Sra. Mercè Conesa Pagès: Donar la benvinguda a tots al nostre Ajuntament i també al Sr.

Xavier Amor, alcalde de Pineda de Mar i president de la Federació de Municipis de

Catalunya. Dir-vos que, des de Sant Cugat, som plenament conscients de la tasca

imprescindible que esteu fent i desenvolupant a cada un dels municipis on presteu el vostre

servei i dir-vos, també, que en aquest moment de dificultats, sobretot, d’una exigència en les

vostres figures en relació amb els diferents processos que estem vivint i en les noves

exigències i canvis diferencials que estem adoptant les administracions locals, doncs, és

molt important que tinguem o que podem tenir aquesta opinió el màxim consensuada de

secretaris i d’interventors per veure com a l’administració pública afrontem els nous reptes

que tenim al davant.

Per tant, molt benvinguts i passo la paraula al president de la Federació de Municipis de

Catalunya, Xavier Amor.


Pren la paraula el senyor Xavier Amor, president de la Federació de Municipis de Catalunya.

Senyor Xavier Amor: Moltes gràcies alcaldessa, i presidenta, per la invitació i per poder

participar amb vosaltres en aquesta Assemblea. Alcaldessa, jo vull comentar la idea de què

parlàvem quan entràvem, que jo ja havia estat en aquest conservatori, en aquest

equipament, que, segurament, és d’aquells equipaments que hem anat construint amb la

suma de moltes administracions i que, malauradament, serà difícil en uns anys propers i a

curt termini puguem anar construint equipaments com aquest, però això demostra la força

d’una ciutat com Sant Cugat que mai ens ha deixat de sorprendre, avui hem tingut

l’oportunitat d’estar una estona abans als entorns d’aquest equipament i ens consta la força

que té l’ajuntament en la seva gestió.

Jo em trobo molt bé entre vostès i ara m’explicaré, tinc la sort de ser el president de la

Federació de Municipis, i comptar amb l’Ignacio Soto com a secretari general de la Federació

de Municipis en una etapa que estem de remuntada en una entitat que vol créixer i que no

vol perdre l’objectiu que sempre ha tingut aquesta entitat, que és la de salvaguardar els

interessos d’allò públic, salvaguardar els interessos de l’administració més propera, que per

a nosaltres son els ajuntaments.

També volem compartir, no només compartir els espais comuns de reflexió, que segurament

avui es donaran, sinó sobretot volem testimoniar el nostre compromís de col·laboració per

generar idees. Creiem que podem fer un bon equip a l’hora de generar idees, construir coses

i fer realitat projectes i millorar la capacitat dels governs locals. Fer projectes d’una bona

administració que està obligada a respondre a les necessitats de la ciutadania, a les

necessitats de la gent, el que espera la ciutadania de les administracions locals que és molt

, que la història també reconeix aquest paper i que ara l’administració afronta el futur més

proper però encara hem de donar moltes més respostes.

Vostès tenen un paper essencial davant d’aquests reptes. És important el paper que juguen

els secretaris, els interventors i els tresorers dels ajuntaments, i sabem, i som conscients

des de la Federació de Municipis que tenen una capacitat professional model i que estan

compromesos amb la diversitat territorial i amb l’autonomia local. Només cal veure l’eslògan

d’aquesta assemblea: “ Compromís per l’autonomia local”. Un projecte que és clau i que neix


a Catalunya amb una mirada posada en el terreny de joc, on es juguen les decisions més

importants i que ens afecten més directament, tot i que, a vegades hem tingut tendència a

pensar que està molt allunyat, però tot neix de Catalunya per anar caminant cap a Europa

que es allà on s’estan produint els canvis normatius més importants.

Un projecte, a més a més, un projecte del CSITAL que és un projecte debatut i aprovat per

àmplia participació, el CSITAL és avui sinònim de fortalesa i de rigor, ha estat sempre així,

però ara és més necessari que mai, que jugui aquest paper on les administracions

necessitem treballar i treballar plegats des de la confiança, treballar amb la transparència i

treballar amb l’eficàcia.

No son uns moments còmodes, són moments de dificultat. No els parlaré de la crisi

econòmica que afecta a tantes famílies i que està fent, cada vegada més, que les

desigualtats siguin cada vegada més grans, ni els parlaré de la crisi institucional , ni els

parlaré dels judicis de valors, els hi parlaré de normes, d’aquests marcs jurídics que adoptem

entre tots per facilitar les coses, per solventar problemes. I la veritat que en això també estem

en crisi perquè portem uns mesos complicats davant la llei LRSAL, que el que ha fet o està

intentant fer petit l’exercici de les competències locals, l’àmbit de govern i de l’administració

local i que atempta, directament, als serveis públics que és el mateix que atempta contra els

drets dels ciutadans. Amb aquest panorama, amb aquesta llei,estem obligats a fer molt, tot

el que estigui a les nostres mans, de fer tot el possible per intentar seguir tenint serveis

públics de qualitat, els que els ajuntaments han anat dotant a les ciutats, hem de seguir

donant i oferint polítiques de salut, educació, socials,...en un moment en què les desigualtats

son creixents. No podem permetre que una llei, darrera de la seva literatura i dels seus

titulars, amagui, com amaga aquesta llei, una clara voluntat d’externalització de serveis.

Per tant, ens hem de preparar, hem d’actuar, hem de fer passos endavant per tal de garantir

en la base del nostre territori el benestar i el progrés. Justament aquest any arribem als 35

anys d’ajuntaments democràtics i l’any que ve 30 anys de la Llei de Bases, unes dècades

en què hem construït ciutats i pobles. Aquí tenim un exemple magnífic: Sant Cugat és una

ciutat magnífica, on veiem que 35 anys d’ajuntaments democràtics generen molta riquesa,

però, sobretot, donen moltes oportunitats i donen moltes il·lusions als ciutadans que són els

que han d’estar al centre de la nostra feina. La LRSAL no ha servit, no ha estat servint per

millorar, no serveix per solucionar els problemes que tenim avui en dia en els ajuntaments;


i davant d’això tenim un repte i una oportunitat que és la Llei de governs locals de Catalunya.

En aquesta Llei ens haurem de posar els partits polítics i ens haurem de posar per solucionar

els problemes que la LRSAL ens està comportant. Paral·lelament a aquesta Llei de Govern

locals haurem d’afrontar una Llei de finançament local; sense una Llei de finançament local,

la Llei de Governs locals no estarà complerta. Per tant, hem de treballar en aquesta línia i

vostès tenen un problema cabdal en l’assessorament i intermediació amb els partits polítics

per tal de fer la feina bé . Jo vull acabar la meva intervenció agraint, novament, al CSITAL la

feina que fa i el compromís que ha adquirit amb la Federació de Municipis en aquest projecte

nou , en l’entitat de governança que és necessari i que, a més a més, del resultat positiu

d’aconseguir els objectius guanyarem tots, guanyarem els municipis de Catalunya i, per tant,

moltes gràcies i agrair novament la invitació.

Pren la paraula la senyora Sra. Alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Sra. Mercè Conesa

Pagès.

Sra. Mercè Conesa Pagès: Gràcies al president de la Federació de Municipis de Catalunya,

i per concloure aquesta inauguració només adreçar-vos unes breus paraules per part meva.

Els he donat la benvinguda, tant a la presidenta del CSITAL com a totes les persones que

componen aquest organisme, i que tenen aquesta voluntat de treballar per dotar de rigor i

més qualitat als serveis públics municipals. Perquè aquest rigor és el que es mereix la nostra

ciutadania. És un rigor que podem donar en la mesura que hem estat capaços de discutir

amb profunditat els reptes que se’ns plantegen amb els efectes a nivell legal, però també a

efectes de drets socials i, també,en la mesura que som capaços de trobar i construir les

solucions oportunes que satisfaguin la resposta que la ciutadania demana i espera.

Per tant, avui vostès parlaran i discutiran, comptaran amb la presència d’un magistrat del

contenciós administratiu al que aprofito per saludar, el senyor Garcia Morago. Parlaran d’un

tema de gran actualitat que són les competències locals en un present i en un futur, perquè

estem davant d’un repte d’aquestes competències locals i estem davant la voluntat de no

perdre-les, tenint en compte, precisament, com s’ha demostrat, en un moment de crisi

econòmica profunda que a través de les competències locals s’ha pogut fer front a la

vulnerabilitat de les persones i de les families. Ha estat , precisament, gràcies als municipis

i a vostés que han col·laborat a través dels serveis, que els municipis han pogut donar

solucions a les situacions de màxima vulnerabilitat que ens ha portat la crisi econòmica.


Fins i tot, en un tema que és la pobresa energètica, vostès saben que som els ajuntaments

els que estem donant ajuts i suport social, precisament, en el problema de la pobresa

energètica, malgrat que tenim en aquest moment la discussió de qui és competència. Al final

malgrat la discussió de qui és competent en la matèria de pobresa energètica, al final el que

queda és que l’administració més propera és la que dona la solució a aquella situació

immediata i d’ordre imminentment que s’ha de solucionar.

Doncs, aquesta funció l’ estem fent i l’estem fent entre tots, i avui que se’ns planteja un repte

en relació amb qui pertany aquesta competència, també amb rigorisitat hem de dir quines

han de ser i , també, amb rigorositat, hem de dir si no estem d’acord amb aquelles

legislacions que estan aprovant administracions superiors i que entenem que seran

legislacions absolutament perjucidials per la ciutadania.

Sabem que tenim altres reptes que tenim conjuntament amb els alcaldes, alcaldesses, els

equips de govern, amb els representants de la ciutadania. El repte és treballar amb rigor,

treballar en allò que esperen els ciutadans, rendir comptes als ciutadans, el repte de fer-ho

bé i que els ciutadans no estiguin avui preocupats per a la corrupció. I el que tampoc no

podem fer és deixar que tota la responsabilitat d’un ajuntament recaigui en un informe

favorable o desfaborable del que és el secretari o és l’interventor. Perquè tots hem d’estar

implicats en què aquella administració faci bé les coses, avui tenim l’oportunitat de treballar

amb l’Oficina antifrau de Catalunya, d’on vindran persones i aquesta és també una

oportunitat de futur que a nosaltres ens agrada valorar.

Els vull explicar el cas de l’Ajuntament de Sant Cugat: l’Ajuntament de Sant Cugat des de fa

tres anys està treballant amb l’oficina antifrau de Catalunya en diversas qüestions, hi ha

qüestions que són més formals, declaracions d’intencions, tots podem fer una declaració

d’intencions de comprometre’ns amb la transparència, anem a compromete’ns a utilitzar la

llei d’una manera absolutament correcte, com no podia ser d’una altra manera. Però, a

banda, de les declaracions d’intencions ho hem de cobrir de fets.

Un primer fet, potser el més senzill, és el de la formació o la implicació de la gran majoria de

serveis d’un ajuntament en conéixer amb més profunditat quines són aquelles actuacions

que poden ser susceptibles de vulnerar la legalitat. I això moltes vegades no es dóna, perquè


no hem fet aquesta formació al nostre personal, no hem fet aquesta formació als recursos

humans, per tant les persones que tenim de cara als ciutadans no es plantegen si de la seva

feina pot haver-hi alguna acció que pugui ser contraproduent,o que sigui una acció que està

vulnerant o que està en aquella línia de vulneració de la legalitat.

Aquest fet de la formació, és un fet que és fàcilment abastable per tots els municipis. El fet

que el 86 %, en el cas de Sant Cugat, de la plantilla de personal hagi passat cursos de

formació, fa que aquella persona, encara que sigui de l’àrea administrativa, sigui de l’àrea

d’un cap de secció o de servei es plantegi si amb la seva feina, amb la seva responsabilitat,

la feina que ha estat fent tota la vida, potser hi ha algun fet que pot conduir a una mala

conducta o a una conducta que no és del tot desitjable. Només el fet de qüestionar-nos que

en la nostra acció diària se’ns plantegen dilemes ètics, només qüestionar-nos això ja és un

gran pas per fer reflexionar a una organització i per fer-la millorar en la transparència, i per

tant, treballar de manera ètica.

I aquest és un fet senzill, és un fet que ha d’ajudar-vos que tinguin una administració més

ètica, una administració amb més rigor, una administració que sigui capaç de rendir comptes.

A partir d’aquí, es poden fer altres coses, no només la formació, a partir d’aquí, en el cas de

Sant Cugat és molt interessant abordar el mapa: un mapa de riscos. Quins són els riscos o

els serveis a on l’ajuntament té més risc de vulnerar la normativa. A vegades de manera

inconscient, i per això fem un mapa de riscos, per exemple, un dels més vulnerables és el

servei de contractació, perquè en l’àmbit de contractació podem fer els processos de la

manera més ben feta, però, podem trobar-nos en què hi ha pressions és on hi podem tenir

més risc de males pràctiques. Anem a avaluar aquest servei i anem a fer que aquest servei

sigui absolutament transparent, que aquest servei tingui un anuari annual i que podem citar

quants contractes oberts hem tingut i quants contractes negociats, aquests percentatges

t’indiquen com està funcionant aquell ajuntament. Anem a implicar a tots els grups de

l’oposició en tots els contractes superiors al milio d’euros, en el cas de Sant Cugat, i a

nomenar un membre de l’oposició en el tribunal, i anem posant aquelles mesures perquè

allò que no volen que passi, no passi. I tot i així pot passar.

El que vull dir és que estem tots plegats espantats amb la situació que sembla generalitzada,

la corrupció, tots som dolents i tots estem en el mateix sac, no ens podem deixar dir això

perquè no és veritat. Perquè tots vostès treballen molt bé i la gran majoria dels alcaldes


treballen bé, el personal que tenim a les administracions volem treballar bé i, precisament,

per defensar-nos i com volem treballar bé hem de fer-ho cada vegada millor, hem de

demostrar que ho volen fer bé. I en aquest moment el que ens està demanant la ciutadania

és que treballem amb rigor, amb transparència, bones fites que hauríem de aconseguir i

rendir comptes.

Jo crec que estem preparats per fer-ho, perquè tenim un cos de secretaris, interventors i

tresorers que està preparat per fer això, perquè vostès s’han format, estan a punt, llegeixen

com nosaltres els temps que estan venint. Aquests temps que seran de dificultat però no

només vostès han de tenir la responsabilitat, aquesta responsabilitat ha d’estar compartida.

I aquesta responsabilitat compartida ve quan es treballa a través d’uns valors comuns, a

través d’una ètica comuna I a través de posar aquesta adminstració, realment, al servei del

ciutadà, a través de la feina.

Com jo no tinc cap dubte que vostès tindran avui una jornada absolutament interessant,

tenen uns reptes plantejats d’alt nivell i els tenim tots plegats : els reptes socials són d’alt

nivell, perquè reflexionaran sobre el tema de les competències i perquè tot aquest tema de

competències son qüestions que vostès tenen sobre la taula. Jo els desitjo molt bona feina,

els encoratjo a pensar, a tenir idees, que a vegades semblen idees absurdes, però no ho

son tant, a innovar i també a tenir confiança en vostès, perquè la feina que fan de suport a

les alcaldies és avui una feina imprescindible.

I ja tanco i acabo perquè no seria just si no ho fes, jo he tingut molta sort perquè a la meva

ciutat no només hi ha uns grans professionals sinó que darrera dels mateixos hi ha grans

persones, i per això avui puc dir que me n’orgulleixo en dir que treballo amb el Sr. Josep

Maria Rigau, he tingut la possibilitat de treballar amb el David Ros, que s’acaba de jubilar,

amb la Conxa Cortés i amb el Francesc Carulla, que són grandíssims professionals que

vetllen i que la seva feina és al servei públic , tenen una gran lleialtat institucional i , de

veritat, aprofito avui per agrair-los perquè tinc poques ocasions per fer-ho perquè a vegades

no els cuido prou, els agraixo de veritat, de tot cor, la bona feina que heu fet i que seguiu

fent perquè darrera de la vostra professionalitat hi ha persones excel·lents. Moltes gràcies i

bon dia.


Intervé a continuació la senyora Presidenta de CSITAL Barcelona, Maria Petra Sáiz, qui li

dóna moltes gràcies tant a l’Alcaldessa de Sant Cugat com al President de la Federació de

Municipis de Catalunya,per acompanyar-nos avui i aquí, i que tot seguit s’iniciaran els punts

de l’ordre de dia de l’Assemblea amb l’exposició de la memòria de gestió, dels comptes, i

l’aprovació d’una nova declaració, amb l’objectiu de seguir treballant, i per tant es procedeix

a l’exposició, debat i votació dels assumptes inclosos a l’ordre del dia:

1. Lectura i aprovació de l’acta de l’Assemblea General ordinària de 19

de gener del 2014.

La senyora presidenta dóna la paraula al secretari de la Junta, senyor Josep Berdagué i

Pujol.

Sr. Josep Berdagué i Pujol: La documentació s’ha lliurat al principi de la sessió,

l’assemblea es va desenvolupar el 19 de gener a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet

amb el següent ordre del dia:

1. Acta sessió ordinària del dia Acta sessió ordinària del dia 30 de novembre

de 2012.

2. Memòria de gestió.

3. Memòria econòmic–financera: aprovació comptes 2012, aprovació Pressupost

2014 i avançament liquidació 2013.

4. Torn obert de paraules.

I després es va procedir al lliurament del Premi Ramon Massaguer en la seva VI edició.

La presidenta pregunta si algú vol fer alguna esmena al text lliurat.

S’aprova per unanimitat dels presents l’acta de la sessió anterior corresponent a

l’Assemblea de Santa Coloma de Gramenet de 19 de gener de 2014.


2. – Lectura i aprovació de la Memòria de gestió:

2.1.-Introducció:

Sra. Maria Petra Sáiz Anton: com cada any fem un breu resum de les activitats que ha

realitzat el Col·legi de Barcelona, aquest any té la pecularietat que a mitjans de l’exercici va

haver-hi un canvi de la Junta de Govern, per tant, l’estructura de la memòria respon, per

una banda, al pla de l’activitat col·legial que estava aprovat durant l’any 2010-2014, on s’han

recollit les actuacions previstes a la segona part del 2014, les actuacions que estaven

previstes en el document programàtic d’activitats previstes en l’exercici passat i que es

fonamenten en el Pla director que es va presentar a l’Assemblea del Consell de Col·legis

que va tenir lloc a Lleida a l’octubre de 2013, estructurada en quatre apartats fent referència

a : Foment i reforç de l’organització col·legial; com instrument de gestió eficient per a la

professió dels col·legials i que inclou aquí una sèrie d’actuacions que ha anat fent el Col·legi

de Barcelona i que ha servit d’acció als altres col·legis territorials a nivell català i a nivell

estatal.

Bé, una altra qüestió és, l’apartat de quines serien les millors condicions o aquelles

actuacions determinades a aprovar per l’exercici de la professió i, després, ens centrarem

en com s’ha organitzat la Junta en diferents àrees dins de l’activitat corporativa. Millorar els

serveis als col·legiats, la qualitat en la formació, capacitar la professió. Que són les àrees

següents: Àrea de formació i qualitat; Àrea de deontologia professional i assistència al

col·legiat; Àrea d'organització i règim interior.

La presidenta dóna la paraula al Sr. Josep Berdagué per explicar l’apartat 2 de la

memòria de gestió sota el títol “Fomentar i Reforçar l’organització col·legial com a

instrument idoni i eficient al servei de la professió i dels col·legiats”.

2.1.1. ACTIVITAT DE LA JUNTA DE GOVERN EXERCICI 2014.

Sr. Josep Berdagué i Pujol: A continuació els exposaré molt breument unes pinzellades

sobre aquests aspectes durant l’exercici 2014. les tres primeres sessions es van celebrar

per l’anterior equip de govern, i van tenir lloc els dies 11 de febrer de 2014, 8 d’abril de 2014,

i 26 de maig de 2014.

SESSIÓ ORDINÀRIA celebrada en data 11 de febrer de 2014.

1. Aprovació de l’acta de la sessió ordinària de 12 de novembre de 2013 (acta núm.

05/2013).


2. Restar assabentats de l’acord de l’Ajuntament de Badalona, en relació a l’aprovació

inicial de la modificació dels estatuts del Consorci per a la defensa de la Conca del Riu

Besòs.

3. Aprovació de la presentació d’al·legacions al ple de l’Ajuntament de Sant Feliu de

Llobregat, en relació a l’acord adoptat en sessió de data 28 de novembre de 2013, pel

qual es modifica el catàleg de llocs de treball pel que fa a les retribucions

complementàries del lloc de treball de tresoreria, i que apareix publicat al tauler d’edictes

municipal

4. Aprovació de la presentació d’al·legacions davant el Consorci Localret, en relació al

redactat de l’article 26 dels seus Estatuts, que apareix publicat a la seva web municipal

5. Restar assabentats de la celebració de la III Jornada ACCID el 30 de maig de 2014

6. Donar-se per assabentats de la signatura del conveni amb la Diputació de Barcelona,

per al desenvolupament d’uns estudis en el món local el dia 27 de desembre de 2013.

7. Informació de les àrees de treball.

Àrea de formació i qualitat:

- El mes de març de 2014 estava prevista la realització de la jornada “Els secretaris

de l’Administració local davant del dret d’accés a la informació pública i la

conservació o eliminació de documents públics”.

- S’estan preparant unes jornades de formació referides al nou Pla de Comptabilitat.

En relació amb l’àrea de deontologia professional i assistència al col·legiat:

- Han finalitzat les tasques per fer accessible mitjançant accés restringit la consulta

dels diferents llocs de treball reservats a funcionaris amb habilitació de caràcter

nacional.

- A dia d’avui, no s’ha posat en contacte amb el CSITAL Barcelona, la Direcció

General d’Administració Local per tal d’obtenir algun aclariment o donar resposta

a l’escrit presentat en data 18 de desembre de 2013 que es va presentar al

Departament de Governació i Relacions Institucionals, un escrit en el que es

comunicava que s’havia detectat la manca d’inclusió de determinades places en

el concurs unitari convocat per Resolució de 29 d’octubre de 2013, així com la

manca d’incorporació de determinades places que s’havien de proveir pel

sistema de lliure designació i que es troben vacants.


8.- Informacions de la presidència.

La Junta va donar conformitat a les actuacions fetes pel CSITAL Catalunya el 20

de març de 2014, amb la no assistència dels representants del CSITAL

Catalunya a l’Assemblea del Consejo General de 29 de març de 2014, els motius

esmentats, bàsicament la falta de suport documental per poder analitzar els

temes a tractar dins de l’ordre del dia de l’esmentada Assemblea, així com els

comptes generals de 2013 i del pressupost 2014. No es va poder tenir la

documentació amb suficient antelació.

SESSIÓ ORDINÀRIA celebrada en data 8 d’abril de 2014.

1. Es va aprovar la convocatòria d’eleccions per aprovar la renovació de la Junta pel termini

2014-2018, d’acord amb el que disposen els articles 24 a 31 del Estatuts en relació

al règim electoral.

2. L’aprovació del conveni entre el nostre col·legi i l'Escola Superior d'Arxivística i

Gestió de documents de la Universitat Autònoma de Barcelona.

3. La Junta restà assabentada i prestà la conformitat a l’acord extraordinari i urgent del

Consell de Col·legis de CSITAL de Catalunya del 20 de març de 2014, en relació a

la convocatòria d’Assemblea General convocada pel 29 de març de 2014 pels

motius que en el mateix s’expressen, que es tracta de la no assistència dels

represesentants del Consell CSITAL Catalunya a l’Assemblea . Els motius,

básicament, van ser la manca de suport documental necessari per analitzar els punts

de l’ordre del dia, i allò que respecta als comptes anuals 2013 i el pressupost del

2014, documenació de la que no es va poder disposar amb suficient antel·lació.

Així mateix, el Consell de CSITAL de Catalunya, manifestà la seva disconformitat amb el

fet que no se sotmeti a l'Assemblea General, un acord que justifiqui els motius de la dilació

per a la regularització i liquidació del Fons de Fiançament Col·lectiu dels Tresorers.

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA celebrada en data 26 de maig de 2014.

Es va fer l’examen i comprovació de candidatures presentades, només es va presentar

la candidatura encapçalada per la Maria Petra Sáiz, i de conformitat amb l’article 27.3

dels Estatuts Col·legials, integrà representants de totes les subescales i categories a les

que fa referència l’article 22 dels Estatuts en el nombre previst estatutàriament. I que va

ser directament proclamada. La candidatura va ser votada per 154 col·legiats

electors, en el següent número per grups: 40 col·legiats pertanyents a la sots escala


de Secretaria; 54 col·legiats pertanyents a la sots escala de Intervencio-Tresoreria;

60 col·legiats pertanyents a la sots escala de Secretaria-Intervenció.

No llegiré els noms de la llista guanyadora que teniu a la documentació que us hem

donar a l’inici de la sessió.

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA celebrada en data 10 de juny de 2014.

Es declarà la possessió dels càrrecs electes quedant configurada la Junta per el

període 2014-2018 de la següent manera:

PRESIDENTA: Maria Petra Sáiz Anton

VICEPRESIDENTA: Aurora Corral García

SECRETARI: Josep Berdagué Pujol

VICESECRETÀRIA: Rebeca Just Cobos

INTERVENTORA: Pilar Tena Casabón

TRESORER: Antoni Calpe i Jordà

VOCALS: Joan Lluís Obiols Suari, Isidre Martí Sardà, Jordi Villacrosa Fàbregas,

Joaquím Rosell López i Jaume Manau Terrés.

D’acord amb el compromís que es va adoptar, es procedí els canvis pertinents en al

nomenament de delegats comarcals

ANOIA GEOGINA ROCA MODOLELL

BAIX LLOBREGAT MARCEL·LÍ PONS I DUAT

BAGES MARIONA RIBERA ESPARBÉ

BERGUEDÀ SUSANNA ESPELT PIQUÉ

GARRAF CLARA LAS HERAS OLIETE

BARCELONÉS AURELIO CORELLA COLÀS

MARESME GUSTAU ROCA PRIANTE

OSONA JOAN COSTA ROSELL

VALLÉS OCCIDENTAL LIDIA AGUILARFABREGAT

VALLÉS ORIENTAL FRANCESC ARAGÓN SÁNCHEZ


PENEDÉS VICTORIA RIPOLLÉS DUCH

També es va procedir al nomenament dels delegats especials:

ADMINISTRACIÓ OBERTA DE CATALUNYA I

CNAATD

ROGER COTS VALVERDE

RESPONSABLE DEL PLA DE PENSIONS JOAN RAMON SAGALÉSGUILLAMON

ASSUMPTES COMARCALS MIQUEL SALMERON I CASTRO

COORD. COMISSIÓ COMPTABILITAT PÚBLICA

ACCID

AURELIO CORELLA COLÀS

Així mateix també es van ratificar com a representants en el Consell de Col·legis de

Secretaris, Interventors i Tresorers de Catalunya als col·legiats següents:

JUAN IGNACIO SOTO VALLE

ALFONS CARLES DÍAZ RODRÍGUEZ

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA celebrada en data 26 de juny de 2014.

1. Nomenament de representants a l’Assemblea del Consejo General COSITAL.

S’acorda nomenar els delegats del CSITAL Barcelona a l’Assemblea del Consejo

General de Colegios Oficiales de Secretarios, Interventores y Tesoreros de

Administración Local., a: Aurora Corral García, Isidre Martí Sardà, Juan Ignacio Soto

Valle, Alfons Carles Díaz Rodríguez i Josep Berdagué Pujol.

2. Nomenament de representants a l’Associació Catalana de Control i Comptabilitat

(ACCID).

S’acordà proposar al Consell de Col·legis de Catalunya el nomenament dels següents

representants en la Junta de Govern de l’ACCID:

Maria Petra Sáiz Antón Membre de la Junta de Govern d’ACCID

Francesc Aragón Sánchez Membre de la Junta de Govern d’ACCID

Aurelio Corella Colàs Conseller de l’ACCID


També s’acordà agrair als senyors Antoni Calpe Jordà i Joan Ramon Sagalés

Guillamon la tasca realitzada i la seva dedicació com a representants del Consell de

Col·legis de Catalunya en la darrera Junta de l’ACCID.

3. Constitució de les comissions internes de treball i designació dels Responsables de

les mateixes.

S’acordà constituir les comissions internes de treball i nomenar els responsables de

les mateixes:

- Comissió de formació i qualitat, responsable Isidre Martí Sardà.

- Comissió de deontologia professional i assistència al col·legiat, responsable

Aurora Corral García.

- Comissió d’organització i règim interior, responsable Joaquim Rosell López.

També s’acordà constituir la Comissió Executiva, la qual esta formada per la

Presidenta, la Vicepresidenta, el Secretari, la Interventora, el Tresorer i els

responsables de cadascuna de les comissions constituïdes en l’apartat anterior.

4. Organització del personal CSITAL Barcelona:

S’acordà contractar a la Sra. Maria Teresa Fernández Elias, per tal d’ajudar a la Silvia

Pariente en les tasques del col·legi.

SESSIÓ ORDINÀRIA celebrada en data 18 de setembre de 2014.

Ja s’estava treballant plenament en l’organització d’aquesta Assemblea i en la redacció de

la proposta del Pla d’Actuació Col·legial 2014-2018.

S’acorda encomanar a la Comissió Executiva que estudiï la possibilitat d’elaborar un

treball o llibre sobre el règim competencial sectorial municipal a partir de l’aprovació de

la LRSAL.

També va haver-hi algun canvi, com és designar a Na Criseida Ramírez Domínguez,

delegada comarcal al Garraf, en substitució de Na Clara Las Heras Oliete, i agrair a la

senyora Clara Las Heras Oliete la tasca realitzada i la seva dedicació.

També es van signar els convenis marc del Consell de CSITAL de Catalunya i la FMC, i

entre el CSITAL de Catalunya, la FMC, el Col·legi d'Economistes de Catalunya i el Col·legi

de Censors Jurats de Catalunya l'1/1/2014, i acceptar l'encàrrec de gestió per part del

CSITAL de Barcelona dels següents protocols que els desenvolupen:


La Federació de Municipis de Catalunya ens va encarregar l’organització de la Jornada amb

el títol "Els serveis públics locals. Pautes per a la determinació dels estudis de costos" i

“Formació per a l'elaboració del projecte de pressupost de l'exercici 2015”.

Així mateix el Consell de Col·legis de Catalunya va aprovar formar part de la

Intercol·legial Catalana de Col·legis Professionals, i que la representant seria l’Aurora

Corral García, i el substitut en David Cabezuelo.

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA celebrada en data 22 d’octubre de 2014.

En l’última sessió de la junta es va aprovar la proposta del Pla d'Actuació Col·legial 2014-

2018, que avui es sotmet a la vostra aprovació.

Es tractaren els temes de la proposta dels comptes generals de l’exercici 2013, i del

projecte de pressupost de l’exercici 2015, que avui es sotmeten a la vostra aprovació.

També s’acordava la convocatòria de sessió ordinària de l’Assemblea del dia d’avui.

La presidenta informà que en la propera sessió del Consell de Col·legis, es sotmetrà a

aprovació un conveni amb la Diputació de Barcelona, l’ACM i la FMC, en virtut del qual

es vol concedir beques per cursar el postgrau de dret local i hisenda autonòmica.

Informà que s’ha realitzat un dictamen, per encàrrec del Fons Català de Cooperació al

Consell de Col·legis de Catalunya, sobre el règim competencial dels municipis després

de la LRSAL en matèria de cooperació internacional.

També es comentà que la Diputació de Barcelona ha ofert celebrar un conveni amb el

CSITAL, amb l’objectiu que es facin treballs de recerca sobre el govern local.

Una vegada finalitzat aquest punt us voldria exposar alguns altres temes referents a la Junta

i que han participat a nivell institucional.

2.1.2. ALTRES ACTUACIONS EN LES QUE HAN PARTICIPAT MEMBRES

DE LA JUNTA DE GOVERN I ELS DELEGATS COMARCALS L’ANY 2014

Sr. Josep Berdagué i Pujol: Tota la informació la teniu a partir de la pàgina 34 i següents :

- Jornada sobre la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local.

Incidència i aplicació als governs locals de Catalunya organitzada per

la Diputació de Barcelona i el Consell de Governs Locals de Catalunya.


- La compareixença que va fer la presidenta a la Comissió d’Afers Institucionals

del Parlament de Catalunya el 7 de març de 2014, en relació amb la tramitació

del Projecte de Llei de Governs Locals de Catalunya.

Altres jornades on ha participat el CSITAL Barcelona com per exemple:

- Jornada sobre “Els secretaris de l’Administració Local davant del dret d’accés a

la informació pública i la conservació o eliminació de documents públics”

- V Jornada sobre auditoria al sector públic, que es duta a terme a la sala d’actes

del, el 24 d'abril de 2014.

- II Jornada d’Auditoria del Sector Públic, organitzada pel REA-REGA , Auditores

del Consejo General de Economistas, en la que hi participaren I’interventor

General de l’Administració de l’Estat, diversos presidents d’OCEX, auditors del

Tribunal de Comptes Europeu, membres del REA-REGA, Corporació d’Auditors

del Consejo General de Economistas i la Presidenta del CSITAL Catalunya. Va

tenir lloc a Madrid, el 8 de maig de 2014.

- XIX Jornades de la Intervenció de l'Administració de la Generalitat Catalunya van

tenir lloc a la Seu del Palau de Pedralbes, el 19 de maig de 2014. El CSITAL

Barcelona va estar present a les Jornades amb la ponència sota el títol "La

reforma de l'Administració Local” a càrrec de la presidenta del CSITAL

Barcelona.

- Ple del Patronat de la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals.

Celebrat el 3 de juny de 2014. Assisteix la Sra. Petra Sáiz com a patró en

representació del Consell de CSITAL de Catalunya

- Seminari CUIMP-Centre Ernest Lluch sobre aspectes econòmics de la reforma

dels Governs Locals. Organitzat pel Consorci Universitat Internacional

Menéndez Pelayo– Centre Ernest Lluch. El 8 i 9 de juliol de 2013 va estar present

el CSITAL amb la ponència “Aspectes econòmics de la reforma dels governs

locals”

- Jornada sobre la situació del finançament local amb l’entrada en vigor de

l’LRSAL organitzada per la FMC el 4 de juliol, hi va participar la presidenta del


CSITAL Barcelona amb la ponència " L'aplicació pràctica del "Cost Efectiu" en

els serveis públics municipals "

- Acte de cloenda de la segona edició del Postgrau en auditoria pública, que va

tenir lloc a la seu de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, el dijous 12

de maig de 2014.

- Acte de presentació dels ajuts de recerca celebrat a la Diputació de Barcelona el

22 d’octubre de 2014.

2.1.3 Dinars i reunions organitzades pels delegats comarcals i

altres activitats col·legials.

Durant l’any 2014, tant en la junta anterior com en l’actual, l’activitat dels delegats

comarcals i dels delegats especials, també ha estat important i s’han dut a terme les

reunions comarcals que tot seguit es detallen:

• 6 de maig de 2014. Reunió comarcal del Maresme a Cabrils.

• 7 de maig de 2014. Reunió comarcal del Vallès Oriental a Granollers.

• 9 de maig de 2014 Reunió comarcal del Vallès Occidental a Terrassa

• 13 de maig de 2014. Reunió de les comarques del Barcelonès i del Baix Llobregat a

l'Ajuntament de Viladecans.

• 15 de maig de 2014. Reunió de les comarques del Bages Berguedà. Trobada a

l'Ajuntament de Súria.

• 24 d’octubre de 2014. Reunió comarcal del Vallès Oriental a Granollers.

• 14 de novembre de 2014. Reunió comarcal del Garraf.

Pren la paraula la senyora presidenta tot agraint l’exposició del Sr. Berdagué.

2.2. CONSELL DE CSITAL DE CATALUNYA.

Sra. Maria Petra Sáiz Antón : Com vosaltres ja sabeu, el Col·legi de Barcelona treballa

en col·laboració amb el Consell de SITAL de Catalunya. Moltes de les actuacions que

fa el CSITAL Barcelona les fa per delegació del Consell de Col·legis de Catalunya , és


per aquest motiu que les hem inclós en la memòria perquè tingueu coneixement de

quines són aquelles activitats que aquest Consell de Col·legis ha fet durant aquest any

en les quals el Col·legi de Barcelona doncs fa de gestor, gestor de convenis, gestor de

les obligacions que el propi Consell ens encomana.

La presidenta dóna la paraula al Sr. Alfons Carles Díaz, secretari del Consell de SITAL

Catalunya.

Sr. Alfons Carles Díaz : Bon dia a tothom, farem la intervenció de les actuacions dutes

a termes pel Consell de SITAL Catalunya i del Consell General de Col·legis d’Espanya.

Per començar farem una breu ressenya de les accions organitzatives del Consell de

SITAL Catalunya .

El Consell de Col·legis de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local de

Catalunya és l’organització professional a l’àmbit territorial català que està integrada

pels col·legis de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

El Consell de CSITAL s’estructura a nivell organitzatiu d’acord amb la Llei 7/2006 del

Parlament de Catalunya i de la norma estatutària pròpia que va ser aprovada mitjançant

Resolució de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, de 17 de

desembre (JUS/3820/2009) i publicada al DOGC núm. 550 de 21 de gener de 2010; i

s’articula entorn als següents òrgans de govern:

- La Presidència - La Vicepresidència

- La Junta General - L’Assemblea Congressual

L’any 2014 la presidenta del Col·legi de Barcelona, Maria Petra Sáiz, ha continuat

desenvolupant la Presidència del Consell CSITAL de Catalunya, després de la seva

reelecció per la Junta General de novembre de 2013, i de la seva confirmació en el

càrrec en la sessió de juliol de 2014. Pel que fa a la Vicepresidència igualment ha

correspost al president del Col·legi de Lleida, Ramon Aldomà, qui també va ser reelegit

al novembre de 2013.

La representació i el funcionament dels òrgans col·legiats de govern, de conformitat amb

la regulació estatutària citada, respon en síntesi a les següents característiques:

a) La Junta General és l’òrgan col·legiat de caràcter resolutiu que pot actuar en

ple o en comissió permanent.


b) El Plenari de la Junta General està format per quatre representants de cadascun

dels Col·legis de Catalunya i la Comissió Permanent està integrada pels quatre

presidents dels citats col·legis.

La representativitat de cada col·legi a la Junta General (en la presa de decisions) es

realitza en funció del nombre de col·legiats de cada territori computats a 1 de gener de

cada any.El Col·legi de Barcelona té un 50,80 % de la representació , el Col·legi de

Tarragona el 14,67 %, el Col·legi de Girona té un 18.07 %, el Col·legi de Lleida té un

16,46 %.

c) L’Assemblea Congressual de caràcter extraordinari, formada per tots els

col·legiats dels col·legis de Catalunya, que es configura com un òrgan deliberant per

tal de permetre el seu encaix en la Llei 7/2006.

L’Assemblea Congressual es va reunir per primera vegada, des de la seva creació per

la reforma estatutària de 2010, el passat dia 25 d’octubre de 2013 a la ciutat de Lleida.

El Consell CSITAL de Catalunya constitueix un sistema representatiu estable a nivell

de Catalunya, que garanteix la interlocució homogènia dels quatre col·legis del territori

en relació al conjunt d'interessos de la professió. El Consell és, doncs, la institució

cridada a la relació ordinària amb l’Administració de la Generalitat, i ho és en tot allò que

correspon a les qüestions d’interès general de la professió a Catalunya; en definitiva és

el nivell organitzatiu adient per abordar els temes de desenvolupament normatiu i

executiu que afecten als Secretaris, Interventors i Tresorers de Catalunya, alhora que

és també l'àmbit estructural de coordinació col·legial a Catalunya i de relació amb el

Consejo General de COSITAL.

Aquest any 2014, formalment la Junta General del Consell s’ha reunit al llarg de l’any

en cinc ocasions, no m’allargaré en els acords, la relació dels acords els teniu entre la

pàgina 39 i 44.

L’activitat del Consell de Catalunya a l’any 2014 ha recuperat una certa pauta de

normalitat després de l’any 2013 que va estar inevitablement marcat per l’Assemblea

Congressual de Lleida.

En l’àmbit organitzatiu intern cal destacar el bon nivell de col·laboració i enteniment entre

els quatre col·legis que formen part del Consell de Col·legis de Catalunya, una situació


col·laborativa aquesta que contrasta amb la continuïtat de les divergències, també en

2014, amb el Consejo General de Colegios (COSITAL) que tractarem en el punt

següent.

La relació i la col·laboració amb la Direcció General d'Administració Local de la

Generalitat de Catalunya, s’ha mantingut en 2014 en el mateixos nivells d’anys anteriors,

i sense cap variació significativa en ordre a avançar cap a una cooperació més rellevant.

En aquest punt cal fer esment a la carta d’1 d’octubre de 2014 que la presidenta del

Consell va trametre a la consellera de Governació i Relacions Institucionals en relació a

la consulta del 9 de novembre, i la resposta rebuda per carta de la citada consellera del

7 d’octubre de 2014, tots coneixeu el resultat perquè el Consell va fer el ressò a traves

de la seva plana web.

En canvi, en l’àmbit de les relacions institucionals orientades al foment i participació en

activitats en benefici de la professió, durant l’any 2014 s’han continuat obrint i

consolidant, en la línia d’anys anteriors, nous espais de treball conjunt amb diferents

institucions, i a l’hora aprofundint en els convenis i marcs de col·laboració vigents.

Trobareu el resum de totes aquestes actuacions en les pàgines 44 i 45 de la memòria.

Cal fer especialment esment a la incorporació formal del Consell de Col·legis com a

membre del Patronat de la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals,

així com a la intensificació de la col·laboració amb la Federació de Municipis de

Catalunya, dues institucions d’especial rellevància al món local; i també s’ha de destacar

l’adhesió formal del Consell de Col·legis com a membre de l’Associació Intercol·legial

de Col·legis Professionals de Catalunya. Si bé és cert, que fins aquest moment , s’havia

mantingut una relació informal continua.

Finalment, hem de fer referència a la millora de la gestió econòmica del Consell, de la

informació comptable i de la regularitat en l’aprovació dels comptes anuals, fruit de les

mesures introduïdes en exercicis passats, amb la introducció de la figura de l’interventor.

2.3. CONSELL GENERAL DE COSITAL D’ESPANYA.

Pel que fa el Consell de Col·legis d’Espanya, com ja recordareu, l’any 2012 la

representació del Consell de Col·legis va abandonar la seva presència als òrgans de

govern del Consejo General de COSITAL; des de llavors s’ha mantingut aquesta situació


de distanciament institucional al llarg de 2013 i també de 2014 entre el Consell de

Col·legis i el COSITAL Espanya.

Cal recordar, tal i com s’indicava a la memòria de l’any passat, que les dissensions

existents es van fer encara més evidents amb ocasió de la tramitació legislativa del

Projecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (avui Llei

27/2013, de 27 de desembre de 2013). Aquest any 2014 es van adoptar, en sessions

de la Junta General, els acords de març i d’octubre passat on el Consell va tenir ocasió

de reiterar la seva posició crítica al format i als postulats projectats respecte de les

Assemblees de COSITAL Espanya convocades a Sevilla al març de 2014 i a Madrid al

novembre de 2014, respectivament.

Finalment, en contrast a totes aquestes resolucions del Consejo General ,el CSITAL

Catalunya esmentar la Declaració de Lleida, que va tenir lloc en la passada Assemblea

Congressual, que confirma la línia mantinguda i defensada pel Consell i pels Col·legis

de Catalunya.

3. ACONSEGUIR LES MILLORS CONDICIONS PER L’EXERCICI DE LA

PROFESSIÓ.

3.1. MILLORA DE L’ACCÉS A LA PROFESSIÓ. PROCESSOS SELECTIUS

I PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL.

Sra. Maria Petra Sáiz: En aquest apartat es recull la necessitat de cobrir les places

vacants de forma adequada, en aquest sentit, és cert, que en aquests moments la

Generalitat de Catalunya, en aquests darrers anys ha sigut una de les Comunitats

Autònomes que més places d’habilitats ha tret, amb un total d’unes 311 places des de

que es va implantar la delegació de la convocatòria a la Generalitat de Catalunya.

De fet ara, en aquests moments, estem per una banda davant l’ oferta pública i per altra

banda hi ha els processos selectius; processos selectius que en aquests moments

s’estan fent. Les oposicions de 112 places noves pertanyents a diferents subescales (

de la subescala de secretaria intervenció: 40 places; de la subescala de secretaria,

categoria d’entrada: 18 places; de la subescala d’intervenció tresoreria, categoria

d’entrada: 30 places; de la subescala de secretaria, categoria superior: 12 places.; de la

subescala d’intervenció tresoreria, categoria superior: 12 places.)


A aquestes se li afegirien les dels exercicis 2009, 2010 i 2011, però, per desgràcia,

queden moltes vacants; en aquests moments s’està donant aquest procés selectiu i la

veritat és que ens agradaria que les places es cobrissin però és una situació que

desconeixem com a conseqüència d’aquests traspassos competencials. És el que

origina que no sapiguem com es produiran els futurs processos selectius. Després

l’Aurora aprofundirà més en el seu apartat sobre aquest tema.

3.2. IMPULS DE LA PROJECCIÓ INSTITUCIONAL PÚBLICA.

REFORÇAR LA PRESENCIA DEL COL·LEGI EN INSTITUCIONS

PÚBLIQUES I PRIVADES.

Sra. Maria Petra Sáiz : Bé, nosaltres som un col·lectiu petit al voltant de 360 col·legiats,

però estem en contacte amb totes les entitats amb què ens podem donar a conèixer i

podem interaccionar, i poder influir en la societat dins dels nostres límits, aquest és el

nostre objectiu.

Nosaltres hem continuat amb la línia que ja portàvem en anys anteriors. Tenim relacions

amb altres col·legis professionals i amb entitats, amb la Generalitat de Catalunya, amb

diversos departaments, amb l’Escola d’Administració Pública, anem per la III edició del

Postgrau en auditoria pública, aquesta és una qüestió amb la que ha treballat molt el

CSITAL Catalunya i el col·legi de Barcelona. Aquest conveni es va realitzar amb dos

col·legis , l’Escola d’Administració Pública, el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de

Catalunya, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, la Universitat de Barcelona i la

Diputació de Barcelona.

Amb la Diputació de Barcelona s’han intensificat bastant les nostres col·laboracions en

el marc d’un conveni que tenim de caràcter general. S’han participat en diverses

reunions i en diverses jornades del Kilòmetre 0 , això dóna una visibilitat tant al Consell

de SITAL Catalunya com al Col·legi de Barcelona que està present en totes aquestes

activitats.


Hem continuat les actuacions, encara que no està aquí, amb el Roger Cots, que és el

delegat de les noves tecnologies amb el Consorci d’Administració Oberta de Catalunya,

aviat es prepararan unes Jornades en matèria de l’administració electrònica .

També s’ha implementat i s’ha signat un nou conveni amb un organisme depenent de la

Universitat Autònoma de Barcelona que és el Col·legi d’Arxivistes de Catalunya, molt

relacionat també amb la tria documental. Molt relacionat també amb això, hem nomenat dos

companys en la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental del Departament

de Cultura de la Generalitat.

A més hem fet i seguim amb la feina continua que duu a terme l’Associació Catalana de

Control i Comptabilitat en la Comissió de comptabilitat pública on estan representades

diferents entitats i diversos col·legis professionals, on s’han preparat diversos documents

que teniu penjats a la web, en relació amb matèries comptables, matèria tributària i

ingressos, etc.

I en aquesta línia aquest any, com us avançava l’Alfons, hem format part de la Fundació

Carles Pi i Sunyer, i la setmana passada es va aprovar ja la nostra incorporació a l’Associació

Intercol·legial de Col·legis professionals de Catalunya, entitat que vol agrupar a tots els

col·legis de Catalunya.

Amb això el que intentem és, allò que ens deia l’alcaldessa de Sant Cugat, avançar-nos en

el que és el dia a dia a la conflictivitat de la nostra societat, i avançar-nos com un col·lectiu

independent a totes les corrents que hi ha. En aquestes reunions de la intercol·legial es

recullen les visions de cada col·lectiu i de les seves motivacions, així vas sumant la resta de

visions dels altres col·lectius que potser no t’havies plantejat. Seguirem treballant en aquesta

línia.

La setmana passada vam signar un nou conveni amb la Diputació de Barcelona en el qual

la Diputació ens financia una beca de recerca de 3.000 euros, la vam penjar ahir a la web.

Es pot presentar qualsevol funcionari habilitat de Catalunya, gent de les últimes promocions,

gent de les universitats que hagin pogut treballar en matèries econòmiques o financeres

relacionades en qüestions locals. Aquesta beca està oberta i es fa en conjunt amb altres

beques que s’estan donant també des de la Diputació de Barcelona en diferents entitats

socials catalanes com l’Institut d’Economia de Barcelona i diversos centres d’estudis de

Catalunya. Us convido a que feu difusió de la mateixa,. Al final aquest document

conjuntament amb els altres que es presentin en les altres institucions formarà part d’un

llibre que editarà la Diputació de Barcelona.


Són moltes les institucions que ens demanen que col·laborem amb ells. Ara, recentment,

la Federació de Municipis ens va demanar tant la participació en jornades, participem

també en l’assessorament de la FMC, en la formació del seu personal, també ho hem

fet amb l’ACM, però necessitem gent. Moltes vegades som sempre els mateixos, havíem

comentat i ho farem d’obrir aquest ventall, ho hem fet d’altres vegades, si algú vol

participar en jornades formatives o com a representant del Col·legi en algunes de les

entitats o associacions, el Col·legi està obert i us convido a tots per poder repartir-nos

millor la feina.

Si tinguéssim més capacitat podríem fer més propostes formatives, més actes, més

actuacions, en definitiva mostrar-nos més i mostrar a tota la societat la feina que fem.

Teniu a la memòria aquest punt més àmpliament redactat.

La presidenta dóna la paraula als diversos representants de les diferents àrees de treball

en les que s’ha constituït la Junta:

4.- ACTIVITAT CORPORATIVA. MILLORA DELS SERVEIS ALS

COL·LEGIATS, IMPULS DE LA FORMACIÓ PERMANENT I MILLORAR ELS

RENDIMENTS ECONÒMICS DEL COL·LEGI.

Sr. Isidre Martí Sardà: Bon dia a tothom, parlarem de l’àrea de formació que és una de

les marques de la casa, és el producte de l’esforç de molts membres de la Junta,

primerament, de la pròpia presidenta.

La nova Junta va designar una comissió executiva en el tema de formació que està

controlada per mí mateix, i per la senyora Criseida Ramírez, el senyor Jaume Manau, el

senyor Marcel·lí Pons i la senyora Mariona Ribera. També té una comissió assessora

composada per la Sra. Presidenta i la Sra Vicepresidenta, Sra. Petra Sáiz i Sra Aurora

Corral respectivament. I també formen part del tema de la formació per tal de realitzar

accions descentralitzades, tots els delegats comarcals i el delegat especial per

assumptes comarcals Miquel Salmeron.

Els principals objectius d’aquesta Àrea pels propers exercicis eren:


• Formular una proposta formativa d’acord amb els requeriments de les nostres

administracions.

• Apostar per un formació conjunta amb les diferents administracions i entitats a

Catalunya.

• Dins de la formació, a part de la pròpiament realitzada a través del col·legi,

entenem també aquella formació que es fa a través dels professionals del col·legi

que van a participar en Jornades, en màsters i en cursos.

• Formular una proposta formativa tendent a trobar un punt d’equilibri entre les

accions que tenen per objecte el finançament i foment del coneixement i prestigi

del Col·legi, i les accions que tenen per objecte facilitar al col·lectiu els instruments

necessaris per la seva formació continua i especialitzada. No cal dir que la

formació és un àmbit de finançament important del col·legi, i a la par una forma de

visionar al nostre col·lectiu en la societat.

Dins de l’àrea de formació i qualitat es va crear el Premi de Dret Local Ramon

Masssaguer I Mir, que és una iniciativa que es fa de caràcter bianual, aquest premi al

llarg de les seves edicions ha recaigut en la seva III edició aquest guardó, en la seva

primera categoria, va recaure en els companys José Luís González Leal, Secretari de

l'Ajuntament de Manresa i Isidro Valenzuela Villarrubia, Tresorer de l'Ajuntament

d'Alcobendas; en la seva V edició aquest guardó va recaure en el company Venancio

Gutiérrez Colomina, secretari de l’Ajuntament de Màlaga; en la seva VI edició es va

atorgar al senyor Isidro Valenzuela Villarrubia i al senyor José Luis Martinez-Alonso.

Les activitats de formació han estat i estaran una marca de la casa tant pel prestigi de

les capacitats i aptituds del nostre col·lectiu professional, com per ser un element

important del finançament del CSITAL. La nostra organització col·legial ha estat

concebuda i adreçada a la millora continuada de la capacitació professional del col·lectiu

de secretaris, interventors i tresorers d’Administració local i d’altres professionals i

treballadors del sector públic local i, en ocasions, estatal i autonòmic.

Sent conscients de tot això, les jornades que s’han organitzat al llarg del 2014 que

podeu veure a la memòria són :


A. JORNADES MONOGRÀFIQUES ORGANITZADES PER CSITAL

BARCELONA

• Jornada “Els secretaris de l’Administració local davant del dret d’accés a

la informació pública i la conservació o eliminació de documents públics.”

Organitzada conjuntament en aquest sentit, amb la Comissió Nacional d’Accés,

Avaluació i Tria Documental del Departament de Cultura de la Generalitat. 18 de

març de 2014

Núm. Total d’assistents: 109

Beneficis: Jornada gratuïta

• Jornada sobre "Les opcions i repercussions de la modificació de les

condicions financeres de les operacions d’endeutament subscrites a

càrrec al mecanisme de finançament dels proveïdors de les entitats

locals." Es va dur a terme el 5 de juny de 2014


Beneficis: 2.521,48€

• Jornada “ Cost real i cost efectiu dels serveis públics locals” Organitzada

conjuntament amb la FMC el 8 d’octubre de 2014


Beneficis: 3.600€

• Jornada sobre la Nova Instrucció de Comptabilitat per l’Administració

Local. Es va dur a terme en el Centre de Cultura Contemporània els dies 29 i

30 d’octubre de 2014


Beneficis: 11.265,69€


• Jornades sobre Gestió, inspecció i recaptació d’ingressos locals. Es van

celebrar a l’Espai Francesca Bonemaison de Barcelona el dies 5,6 i 7 de

novembre


Beneficis: 33.755,12€ (import provisional a manca d'emissió de factures

definitives de les despeses)

També per aquest final de 2014 i principis de l’any 2015 hi ha previstes diverses

accions formatives:

• Jornada sobre la crisis de les concessions municipals, previstes per gener de

2015

• Jornada sobre les competències dels governs locals de Catalunya

• Jornada d’Urbanisme i Dret Penal

B. CONVENIS DE COL·LABORACIÓ INSTITUCIONAL EN MATÈRIA DE

FORMACIÓ

En l’àmbit de formació tenim subscrits convenis amb l’Escola d’Administració Pública

de Catalunya, amb l’Associació Catalana de Municipis, amb la Federació de

Municipis, amb el Col·legi d’Advocats, amb el Col·legi d’administradors de la

propietat, amb la Diputació de Barcelona, Oficina Antifrau, amb la Comissió Jurídica

Assessora, amb el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, amb el

Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Una altra de les coses que ens estem plantejant des de l’àrea de formació, és el

tema de la publicació de llibres en l’àmbit local , en aquest sentit estem treballant en

l’edició d’un llibre sobre els Governs de Catalunya i un altre en l’àmbit d’urbanisme.

4.3 ÀREA DE DEONTOLOGIA PROFESSIONAL I ASSISTÈNCIA AL

COL·LEGIAT.

La Presidenta dóna la paraula a la senyora Aurora Corral.

Sra Aurora Corral : Bon dia a tots i a totes, benvinguts a tothom. El que faré serà una mica

repetir-vos el que ja hem comentat en altres assemblees. Ja sabeu que és una àrea no amb

resultats concrets sinó que és una àrea bastant continuista, bàsicament basada en


l’assistència que podem prestar entre els mitjans i recursos tècnics que posa el col·legi als

col·legiats i col·legiades que s’adrecen per diferents motius.

En primer lloc, destaco aquesta tasca perquè crec que és important per a la nostra professió.

Tots aquells col·legiats i col·legiades al llarg de la seva vida professional i en el

desenvolupament de les seves funcions, sempre saben que es poden adreçar al col·legi i

que estem a la seva disposició.

Hi ha hagut un canvi, en l’etapa anterior estava jo només per assessorar-los, ara en aquest

nou mandat estem més companyes, estem amb la Criseida Ramírez i la Rebeca Just, que

atendrem dins de les nostres possibilitats tots aquells dubtes i problemes que tinguin els

col·legiats. No tan sols incidències personals sinò també des d’un punt de vista de la

professionalitat , en el sentit, que qualsevol col·legiat que detecti algun dubte el pot aportar

a la Junta de govern. Per exemple, alguns estatuts d’algun consorci que formi part d’una

administració pública o d’un ajuntament, on hi pugui haver alguna infracció d’ordenament

jurídic, doncs, ens ho comunica, ho estudiem i ho valorem . I si valorem que la Junta ha de

prendre algun acord en relació a aquests estatuts, ho fem.

En segon terme, també en la línia continuista que portem, és la nostra lluita que al concurs

unitari surtin totes les places vacants reservades a habilitats, ja sigui perquè hem estat

contrastant la base de dades de què disposa el Col·legi de Barcelona, que com , sempre us

dic, no és cent per cent depurada perquè no tenim la col·laboració de les dades que seria

desitjable des de Governació, però nosaltres tenim la nostra informació i entre els companys

ens informem i ens diuen que hi ha sortit alguna plaça que no s’ha inclós en el concurs

unitari. Nosaltres el que fem és llistar totes aquestes places, enviar-les al Consejo General i

el Consejo General presenta l’oportú recurs d’alçada davant del Ministerio. La tònica dels

dos darrers o tres anys és desestimar sistemàticament aquests recursos perquè en el nostre

cas, per part de la Generalitat, del departament de Governació se’ns indica que les places

que s’han tramés des de governació són correctes. I en resposta el que fa el Consejo

General, és interposar recurs administratiu contra aquestes convocatòries del concurs

unitari.

Malauradament , els nostres esforços no serveixen encara que nosaltres insistim. El Consejo

General continua insistint. En el que sí estem treballant, perquè tots vosaltres disposeu d’una

contrasenya per poder accedir a la intranet del Col·legi i pogueu accedir a la base de dades

que disposa el col·legi que no serà depurada cent per cent , però qualsevol company que

vulgui realitzar una consulta cercant tipologia de plaça o categoria, es podran veure les

places vacants que hi ha i si necessita informació addicional, nosaltres també tenim

coneixement en la nostra comissió i podeu obtenir les dades.


La presidenta dóna la paraula al Sr. Joaquim Rosell

4.4 ÀREA D'ORGANITZACIÓ I RÈGIM INTERIOR.

Pren la paraula el senyor Joaquim Rosell, responsable de l’Àrea d’organització i règim

interior, donant el bon dia a tothom. Primer de tot explica breument les funcions bàsiques

de l’àrea de la qual és responsable. Per si no ho sabeu, l’àrea fa la coordinació i control

de la pàgina web del col·legi, així com la gestió del personal. Dóna quatre pinzellades

sobre les consultes a la pàgina web que s’han incrementat un 12% entre el període 1 de

gener a l’1 de novembre, passant de les 22.226 visites l’any 2013 a les 25.025 el 2.014.

Resalta que el 53% de les visites s’han fet directament a la nostra pàgina web csital.org,

o sigui, sense ser fruit de búsqueda en navegadors.

En el següent apartat fa un breu esment a la normativa de protecció de dades, l’any

passat es va culminar la posta al dia del Col·legi en matèria de protecció de dades de

caràcter personal, i va quedar pendent la supressió del fitxer “Censo de Colegiados”

inscrit en el “Registro General de Protección de Datos” el 28 de febrer de 1996.

Mitjançant resolució de la directora de l’ACPD de 29 de juliol de 2014, s’ha procedit a la

inscripció de la supressió del fitxer de titularitat privada esmentat. El destí de les dades

d’aquest fitxer s’ha incorporat al fitxer de base de dades de col·legiats/ades.

Una part important del col.legi són les propostes d’actuació (l’any passat no es va fer),

però aquest any en col·laboració amb l’àrea d’assistència al col·legiat, s’ha donat impuls

en aquesta tasca i poder tirar endavant el pla d’actuació col·legial i millorar l’organització

del col·legi. Bàsicament tenim dos punts a tenir en compte:

1.- Millorar i ampliar la informació que donem als col·legiats, ja sigui a través de la

pàgina web, personalment o a traves dels correus electrònics que enviem.

2.- Millorar la coordinació interna del col·legi, de les tasques del personal laboral del

CSITAL, posar al dia l’arxiu i l’organització interna de la seu col·legial, per tal que els

col·legiats puguin tenir un referent i un espai que sigui operatiu i còmode pel treball del

dia a dia.

Per poder implantar el pla de treball, i tenint en compte la manca de disponibilitat dels

col·legiats, cal cercar el suport del col·lectiu de secretaris, interventors i tresorers en


l’aportació de tot tipus de material apte i necessari per a coneixement del col·lectiu en

general. Per aquesta tasca, seria fonamental el paper dels delegats comarcals, que

servirien d’enllaç entre les persones que formen part de l’àrea d’organització i règim

intern i tots els col·legiats/ades i poder canalitzar tota la informació. També s’ha de

valorar la possibilitat de comptar amb el suport de professionals aliens al col·lectiu que

puguin aportar material, ponències, articles opinions sobre normatives vàries,

jurisprudència (magistrats, lletrats en exercici, professors universitaris) etc.

De cara a una tasca concreta que seria el seguiment que es fa dia a dia de la normativa

que surt al BOP, BOE, DOGC i si hi ha temps del DOUE. La proposta seria per fer-ho

diàriament, i en dos dies fer un resum d’aquesta normativa que seria d’aplicació. En un

segon apartat, les normatives fetes tots els divendres després del consell de ministres i

les ordres després dels dinars, moltes vegades són els interventors que donen 3 dies

han de ser molt directes . I en un tercer apartat serien les normatives sectorials que

s’hauria de fer un recull setmanal. Fer una tramesa o be els dissabtes o els dilluns de

les normatives amb una petita explicació.

Per últim seria fer arribar documentació d’assistència a jornades, cursos, seminaris,

ponències, dictàmens, etc. I com a novetat seria començar a fer Jurisprudència amb la

publicació de sentències transcendents pel col·lectiu. En aquest apartat serà fonamental

la col·laboració de tot el col·lectiu amb les seves aportacions, trameses via els delegats

comarcals al col·legi, que faria la corresponent tria per no saturar la pàgina.

També cal informar sobre subvencions generalistes com : PUOSC –actualment està en

Standby- Xarxa de la Diputació, FEDER i altres que puguin ser d’interès general.

Per acabar recorda que tenim disponible l’accés a la pàgina web a través de la intranet,a

la que es pot accedir amb el nom d’usuari i contrasenya a la informació reservada sobre

temes com per exemple: les actes de la Junta de Govern.

La senyora Presidenta agraeix la intervenció del senyor Joaquim Rosell, i diu que hem

tocat tots els punts de la memòria i indica que tot seguit és el moment de passar a

l’apartat de les conclusions i signar la memòria.


5. CONCLUSIONS.

La Sra. Maria Petra Sáiz Anton exposa: aquest any hem tingut una activitat molt maca

amb l’entrada en vigor de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local

(LRSAL) i totes les conseqüències de la repercussió de la Llei d’Estabilitat

Pressupostària i sostenibilitat financera en l’àmbit de la intervenció, això seria el que va

marcar les jornades que s’han fet sobre el tema. I segur que es faran moltes més

activitats per parlar d’aquesta Llei

Un altre fet remarcable és la renovació de la Junta que es va fer a mitjans d’any. Per

aquest nou mandat 2014-2018, els membres de la Junta en la segona part de l’any han

valorat els documents que sotmetrem a aprovació a continuació en aquesta Assemblea,

com és el pla d’actuació pel mandat que s’explicarà més endavant més detalladament,

i la proposta de governació que és una mica a conseqüència de la forma que el col·legi

dóna a totes les actuacions que han sigut conseqüència d’aquesta entrada en vigor de

l’LRSAL. Aquesta aposta per intentar salvar les competències locals, la reedició de la

normativa de la Generalitat de Catalunya a nivell dels governs locals que realment

permeti declarar de forma clara, sense confusions i facilitar una mica la feina del dia a

dia en clau pressupostària i amb seguretat jurídica, les competències locals que es

relacionen a l’LRSAL , aquesta seria una de les apostes del Col·legi i altres qüestions

que vam posar de manifest amb la compareixença que vam fer al Parlament de

Catalunya que podeu tornar a veure a la web del col.legi.

Amb aquest segell propi, el compromís amb les corporacions locals per regular les

competències i exercir la fe pública, control, etc. , totes les funcions que tenim és difícil

conjugar-ho tot. Ens mourem i intentarem l’any que ve seguir treballant en el col·legi.

Dir una vegada més que tots els membres de la junta i jo mateixa us convidem a

participar , perquè sinó, és molt difícil tirar-ho endavant. Sense més a dir, la senyora

Presidenta sotmet a aprovació l’activitat de la Junta de l’exercici 2014. Pregunta si algú

desitja formular alguna qüestió en relació a l’anuari. No produint-se’n cap, fet pel qual,

sotmesa la Memòria de gestió de l’any 2014 a votació, l’Assemblea General Ordinària

de CSITAL Barcelona acorda per assentiment i per unanimitat la seva aprovació.

Acte seguit la senyora Presidenta disposa que es passi a l’apartat número 3 relatiu a la

Memòria econòmica-financera, on es parlarà del tancament de l’exercici 2013, previsió

de liquidació del pressupost de l’exercici 2014, pla de pensions i un resum del projecte


de pressupost de l’exercici 2015. Dóna pas al senyor Antoni Calpe i Jordà, que farà

lectura de la memòria econòmica. Comenta que va ser interventor durant el primer

mandat i actualment és tresorer del col·legi però que parlarà ell perquè l’actual

interventora la Senyora Pilar Tena està de baixa.

6. Lectura i aprovació de la Memòria econòmico-financera.

Pren la paraula el senyor Antoni Calpe i Jordà, tresorer de la Junta de Govern, qui en

primer lloc fa una exposició de l’ordre en que explicarà la memòria, primer de tot parlarà

dels comptes anuals del 2013, després farà un avançament del tancament del 2014 i

finalment ho sotmetrem a l’aprovació de l’Assemblea.

6.1 Memòria econòmica corresponent a l'exercici 2013.

El senyor Antoni Calpe exposa: en primer lloc, pel que fa a la presentació dels comptes

anuals corresponents a l’any 2013, la situació patrimonial al balanç de situació on

destaca dos grups. Hi va haver un increment en termes percentuals d’un 11,29%

respecte al 2.012. Les causes són diferents en quant l’augment de l’actiu i del passiu.

Pel que fa a l’actiu, com tots podeu veure, l’increment és degut a la tresoreria que s’ha

passat de 103.210 euros el 2012 a 124.062 euros el 2013, ingressos que han vingut

principalment del volum d’actuacions formatives. Pel que fa a les altres partides hi ha

diferents variacions, els deutors han pujat un 13.2%, de 33.615 euros el 2012 a 38.052

euros el 2013, a l’immobilitzat material no hi ha hagut cap adquisició el 2013, i per tant

aquesta disminució no és cap altre cosa que la comptabilització de l’amortització

comptable de l’exercici.

Pel que fa al passiu, en l’estructura financera, veiem que bàsicament el més important

ho trobem al compte de resultat. El resultat de l’exercici 2012 va ser de -4.594, i el 2013

29.186 euros això es deriva - com he dit abans - del volum d’actuacions de formació.

Per altra banda, s’han fet un seguit de regularitzacions que s’han imputat als resultats

d’anys anteriors. Cal destacar la disminució dels creditors a curt termini. Això és a grans

trets la distribució del Balanç de Situació.

Pel que fa a l’estructura econòmica del balanç, veiem que aquesta està bastant

equilibrada entre l’actiu corrent i l’actiu no corrent. Pel que fa a l’actiu no corrent, aquest

suposa el 30% del conjunt de béns i està format íntegrament per la seu del Col·legi de


Secretaris, Interventors i Tresorers de Barcelona. Pel que fa a l’actiu corrent, aquest

equival a un 70% del conjunt de l’estructura econòmica i està integrat, com tots vosaltres

sabeu, doncs pels deutors i comptes financers. Tenint en compte la idiosincràsia i la

naturalesa del nostre col·legi, és una estructura bastant equilibrada. Pel que fa a

l’estructura financera, el passiu, veiem que el 93% són recursos propis, patrimoni net

no exigible i el 7% és passiu exigible.

Entrem ara a valorar l’apartat de l’immobilitzat immaterial que correspon a les

aplicacions informàtiques, de les quals l’únic moviment de l’any ha estat la

comptabilització de l’amortització comptable de l’exercici, quedant pendent d’amortitzar

544 euros, corresponents al conta plus comprat el 2012.

En quant a l’immobilitzat material hi ha hagut una adquisició de components per

l’ordinador de l’oficina del col·legi per valor de 760 euros. Bàsicament el gruix de la

variació de l’import ha sigut la comptabilització de l’amortització comptable de l’exercici.

El gruix de l’immobilitzat material està format per dos elements: l’immoble seu del

Col·legi que està amortitzat el 100% ja fa bastant temps i els elements informàtics.

En quant als fons propis, en el patrimoni net , veiem -com he dit anteriorment- una sèrie

d’anotacions comptables reflectides al resultats d’anys anteriors, corresponents a errors

de comptabilització en el seu moment d’una sèrie de partides i que a l’any 2013 es

regularitzen. Dintre les partides regularitzades trobem les que fan referència a les

relacions econòmiques entre el Col·legi de Barcelona i el Consell de Col·legis de

Catalunya.

Pel que fa al compte de resultats, aquest presenta resultats positius de 29.186 euros,

que són ajustats per els ingressos i despeses del Postgrau d’Auditoria Pública que no

són considerades del Col·legi sinó de les entitats organitzadores del Postgrau. Aquest

any són positius i eixugaran les possibles pèrdues d’edicions posteriors.

Els ingressos més importants han estat les activitats formatives col·legials, iniciades al

gener amb una Jornada pràctica sobre la Orden HAP/2105/2012, el RD 1619/2012, la

Ley 7/2012 y las Novedades de la Ley de Presupuestos Generales del Estado para

2013, i es van anar realitzant durant tot l’any diferents formacions que ja hem anomenat

en un punt anterior.

Si mirem la partida serveis professionals i docents tenim un import de 65.737 euros, i

els ingressos per activitats formatives són de 165.562 euros , com podeu veure les

activitats formatives representen un 68% dels ingressos totals del col·legi. Aquest any


s’ha incrementat bastant els ingressos en aquesta partida en relació als anys anteriors.

Per això tenim molt interès en els cursos.

Vist el compte de resultats de 2013 vull fer esmena als comptes del Postgrau. Com

podeu veure tenim 26.267 euros que no pertanyen al Col·legi, ja que com he dit abans

pertanyen a les entitats organitzadores del Postgrau d’Auditoria Pública. Aquestes

entitats van decidir que els beneficis que sorgissin d’aquest postgrau es guardarien per

a futures edicions.

Aquests són els aspectes més importants dels comptes anuals.

6.2. Previsió de tancament de l'exercici 2014

Pel que fa a la previsió de tancament de l’exercici 2014, tenim els resultats executats a

30/9/2014, i he fet una projecció del darrer trimestre de l’any en funció de les previsions

fetes a partir dels resultats del 2013 i els moviments reals del que portem durant l’any

2014.

El resultat es veu millorat en relació a les previsions inicials degut a les activitats

formatives, tant les organitzades pròpiament pel col·legi, com les fetes pel col·legi per

encàrrec o amb col·laboració d’altres entitats. En funció de l’evolució dels ingressos i

despeses d’aquest últim trimestre de l’any en el que s’organitzen les jornades sobre

gestió, inspecció i recaptació d’ingressos locals, veurem com queda el resultat final de

l’exercici.

A continuació passem a l’aprovació del pressupost pel 2015, que presenta una variació

respecte al 2014 de 6.200 euros que representa un 3.92%. Els criteris pels quals s’ha

elaborat aquest pressupost són uniformes respecte als diferents pressupostos anteriors

del Col·legi. Hi ha unes petites variacions en les despeses que són simplement per

intentar ajustar l’increment dels ingressos que vindrà donat per l’increment de l’activitat

formativa i col·laboració amb altres entitats.

Fins aquí l’exposició del Sr.Calpe de la situació econòmica.

La senyora Maria Petra Sáiz agraeix la intervenció del senyor Toni Calpe i sotmet a

votació l’aprovació dels comptes del 2013 i el pressupost de CSITAL Barcelona de

l’exercici de l’any 2015. Demanant si algú desitja formular alguna observació. No se’n


produeix cap, les quals resulten aprovades per assentiment i per unanimitat dels

membres assistents a l’Assemblea General.

Procedeix a continuació a donar la paraula al senyor Joan Ramon Sagalés i Guillamon,

delegat especial en matèria del Pla de Pensions per tal que procedeixi a exposar aquest

apartat de la Memòria de gestió.

6.3.- Pla de pensions

Intervé el senyor Joan Ramon Sagalés qui exposa: Bon dia a tothom, un any més us

explicaré una mica la situació del nostre pla de pensions, les novetats, la seva evolució

durant l’any 2013 i la cartera del fons de pensions.

Hi ha hagut modificacions normatives amb el RD 681/14 que ha modificat àmpliament

el Reglament de Plans i fons de pensions donant un termini de 6 mesos per adaptar-se

a les especificacions del Pla, termini que acaba el 3 de febrer de 2015. L’entitat gestora

està analitzant quins efectes tenen aquests canvis en el nostre pla que és associat, i ens

ha dit que no hi ha aspectes rellevants que puguin afectar-nos. Aquest RD limita l’import

de les comissions per tots els conceptes en l’1,5%, però en el nostre cas està molt per

sota del 0.5%, per això tampoc ens afecta aquest canvi. Hi ha altres modificacions

previstes, avui al BOE s’ha publicat la reforma tributària que m’imagino hi haurà alguna

cosa relacionada amb els plans de pensions, no me l’he llegit encara, però les possibles

modificacions podrien ser en dos temes, per una banda, la limitació d’aportacions

anuals, que en principi seria un màxim de 8.000 euros l’any i la possibilitat de poder

afegir una prestació més, que és poder recuperar les participacions al pla de pensions

en el transcurs de 10 anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta norma.

Pel que fa a altres temes d’interès, tenim per una banda el nomenament de la nova

Comissió de control com a conseqüència de la constitució de la nova Junta de Govern

del Col·legi. Per altra, hi ha dos temes més destacables: se’ns ha comunicat

l’amortització d’aquest pla per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Si recordeu el

2012 va sortir del pla la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet, aquest any

ha sigut l’Àrea Metropolitana de Barcelona. No són notícies que hagin d’alarmar a ningú.

És una cosa absolutament normal i que no ens afecta gairebé per res. Per altra banda


com tots sabeu per la premsa, l’entitat Caixa Catalunya ha estat adquirida pel BBVA ,

encara no sabem com serà la seva integració. Pel que fa a l’entitat gestora era propietat

majoritària de MAPRE, pel que en principi no li afectaria el canvi de propietari. Encara

no se sap res del cert. En principi tampoc ens hauria d’afectar.

Pel que fa a la informació que teniu a la documentació que figura en la memòria respecte

a l’accés a la web de CatalunyaCaixa per tal de consultar el pla, encara no es pot fer.

Ens donaran un codi per a poder accedir a consultar la informació. Tant aviat els tinguem

us ho comunicarem.

Pel que fa a la composició de la cartera del fons, hi ha hagut petits canvis en l’última

sessió del 13 de novembre, que afectarà a l’exercici 2015 ( ja que el 2014 ja està tancat

i no es produirà cap modificació). El nostre pla és fonamentalment de renda fixe 80%

amb un tipus d’interès que està pràcticament a 0, per tant la rendibilitat pel 2015 podria

baixar. Per tal d’evitar això s’ha valorat poder rebaixar el nivell de ràting de les

emissions, que serà de doble B amb totes les garanties, però evidentment a mesura que

vas baixant aquest ràting , la rendibilitat va pujant.

Pel que fa a l’evolució de la rendibilitat del pla durant l’exercici 2013 va ser de 3.13%, i

fins el 30 de setembre 2014 estem a 5.47%, per tant, estem en una bona línia de

rendibilitat atesos els temps que corren de baixes rendibilitats, aquest any no serà

negativa.

Pel que fa al nombre de plans que hi ha dintre del fons, els partícips del fons han baixat,

en el nostre pla ha baixat de 56 a 55 a 30 de setembre.

Pel que fa al patrimoni total del pla, lògicament amb la sortida de AMB ha passat de

9.669.000 eur a 8.114.000 eur. Pel que fa al patrimoni del nostre pla està creixent des

de l’any 2012, hem passat de 354 mil a 410 mil aquest 2014.

Pel que fa a la composició de la cartera es manté sobre el mandat de gestió, és a dir,

tenim a 30 de setembre un 10,67% de renda variable, un 76,95% de renda fixe i un

11,64 en actius del mercat monetari. Com veureu en les gràfiques, durant els anys 2012,

2013 i 2014 hi ha hagut una recuperació amb força de la rendibilitat i l’hem igualat amb

l’evolució de l’IPC des del naixement del pla, estem gairebé en paral·lel al IPC. Tot

apunta que l’any vinent anirà millor, l’any 2015 serà un bon any pel pla. Dóna les gràcies

a tothom per l’atenció rebuda.

La Sra. Presidenta li dóna les gràcies i passa al següent punt de l’ordre del dia que és:


7.- Pla d’actuació col·legial

La Sra. Maria Petra Sáiz exposa que el pla d’actuació col·legial contempla tot el mandat

2014-2018. El que fa és introduir els principis programàtics que es van presentar en la

presentació de la candidatura, aquests, com hem comentat abans, estan inspirats en el

pla director col·legial que es va aprovar a Lleida l’any passat, i conforma tots aquells

preceptes del nostre Codi Ètic amb el que estem treballant des de fa bastants anys.

Està dividit en cinc apartats. La Sra. Aurora Corral ens comentarà les últimes novetats

d’aquest pla.

La Sra. Aurora Corral pren la paraula dient que farà un resum breu per poder donar

temps al següent ponent a fer la seva exposició i no retardar massa la finalització de

l’Assemblea.

Partint del fet que en el mandat anterior ja es va voler iniciar amb una sèrie d’actuacions

diferents al que havia estat l’anterior junta de govern, l’actual junta de govern ha volgut

seguir una mica amb la línia continuista de l’anterior junta però incloent unes noves

actuacions que són les que teniu aquí detallades.

El punt de partida de la Junta de Govern, que és qui ha fet aquesta proposta d’actuació,

i que es sotmet a la vostra aprovació, és tenir en compte la nostra situació actual com a

Funcionaris d’Habilitació Nacional, és a dir, la situació que tenim en les nostres

corporacions locals. Pretenem aconseguir pel nostre col·lectiu unes millors condicions

per l’exercici de les nostres professions. Per tant, aquest pla d’actuació col·legial

reflecteix el fet que el nostre col·lectiu pot aportar molt als nous canvis que les autoritats

d’Hisenda estan incorrent en l’àmbit local i als que els interessa la modernització

administrativa del control jurídic i econòmic-financer. Aquest és un valor que hem d’

explotar i fer arribar no només als nostres ajuntament o a les corporacions locals, sinó

també a la resta d’institucions públiques i privades. Sobre aquesta base hi ha cinc

principis que estructuren aquest pla d’actuació:

1. Fomentar l’organització col·legial. És evident que individualment no podem

aconseguir res. Ho hem d’aconseguir de forma col·lectiva a través del col·legi.

Com ha dit Petra abans, no podem aconseguir-ho només amb el treball de la

Junta de govern, ja sigui del Col·legi de Barcelona com el de Catalunya, sinó que


tots nosaltres ens hem d’implicar en les accions formatives, propostes,

col·laboracions per arribar a fer possibles els objectius marcats. En aquesta línia,

proposem l’opció , com ha comentat abans en Pep Berdagué, de seguir reforçant

la xarxa de delegats comarcals i definir o argumentar la figura dels delegats

especials que serà la persona que coordinarà, que mantindrà un contacte

constant amb els diferents delegats comarcals, per tal de conèixer les

necessitats relatives a la millora de l’exercici de la professió. Volem potenciar

aquesta figura, per exemple: Miquel Salmeron secretari de l’Ajuntament de Súria.

Tots els delegats comarcals li faran arribar les propostes dels col·legiats i

col·legiades, no només en l’àmbit de les trobades comarcals periòdiques sinó

del dia a dia a través d’altres mitjans, i aquesta figura emprendrà les mesures i

activitats que considera que poden satisfer les necessitats existents.

2. Reforçar l’organització col·legial. Això ho fem a través de les tres comissions que

s’han explicat anteriorment:

• Àrea de formació i qualitat. L’Isidre ja us ha explicat anteriorment l’activitat

formativa que hem fet i la que volem portar a terme durant els posteriors

anys de mandat.

• Àrea d’assistència al col·legiat i deontologia professional. Aquí si que

m’estendré una miqueta més, volem arribar una mica més enllà

considerant que aquesta àrea correspon a les peticions dels col·legiats i

col·legiades , per tant, importantíssim i torno a fer la crida, fer-nos arribar

a través del delegats comarcals que és la figura, o si voleu, directament

al col·legi, a mi mateixa o qualsevol de les persones que integren la

comissió d’assistència al col·legiat, els vostres neguits, les vostres

aspiracions i veurem com ho gestionem, és a dir, si teniu qualsevol

problema professional, si veieu que el col·legi ha de perdre alguna

actuació determinada, fer-nos-ho saber i nosaltres veurem com ho

contemplem. Us ensenyo una sèrie de documents de l’àmbit en el qual si

que podem actuar que seria bàsicament l’àmbit de les assegurances que

s’ofereixen al nostre col·lectiu , actualment tenim MUSAAT, ALLIANZ i

d’altres que tinguem subscrites, hem de mirar si hi ha alguna

assegurança que sigui més concreta i s’adapti més al nostre dia a dia i a

les situacions legals que ens puguem trobar. Continuar vetllant per

l’intrusisme professional, en aquest sentit tenim un esborrany ,que hem


d’aprovar, d’actuació davant dels casos d’intrusió professional ja sigui

perquè la persona no gaudeix de la titulació necessària per exercir les

funcions reservades a la nostra professió o bé està exercint aquestes

professions sense disposar de la titulació necessària que l’administració

local li ha de dispensar. Continuar amb l’arxiu de les places vacants

perquè en tot moment puguem saber quina és la situació de les nostres

places i detectar possibles errors. Totes les vacants que sorgeixin es

faran arribar a tots els col·legiats i col·legiades. No només ens han

d’informar els alcaldes quan tenen una necessitat, sinó també quan el

company sap que s’ha de moure fer-nos arribar la petició al col·legi

perquè nosaltres fem difusió amb els anuncis que rebeu tots especificant

totes les condicions del lloc de treball i la persona de contacte per cobrir

la vacant el més aviat possible.

• L’àrea d’organització i règim interior. També es reforça substancialment,

ja us ha anticipat les innovacions el Sr. Joaquim Rosell, però bàsicament

volem que sigui una plana web actualitzada, que tingueu tota la

informació, que tingueu normativa d’actualitat, cursos, jornades,

documentació d’interès per a que pugueu consultar-la ,etc... Un altre cop

us vull demanar la màxima col·laboració possible , qualsevol sentència

que us arribi a l’Ajuntament, qualsevol cosa que considereu que pot ser

d’especial interès per la nostra professió ens ho feu arribar i nosaltres

farem la difusió oportuna.

3. Millorar els serveis al col·legiats. Continuarem millorant els serveis als col·legiats

en la mesura de les nostres possibilitats, òbviament donarem un paper essencial

a l’activitat formativa. Fer accions formatives en el marc dels convenis de

col·laboració subscrits amb les Diputacions i les organitzacions municipalistes, e

institucions supramunicipals per aconseguir el màxim de participació. El que

busquem des de la junta de govern, és fer uns cursos especialitzats, uns cursos

que generin prestigi respecte a les persones que els imparteixen siguin

col·legiats o col·legiades, o sigui gent de l’àmbit acadèmic o de la justícia,

considerem que s’ha d’implicar els dos àmbits, hem de fer venir fiscals, jutges a

les nostres activitats formatives. Com podeu veure en el pressupost, les

despeses del col·legi es financen majoritàriament amb l’activitat formativa. Per

tal de reforçar l’activitat col·legial i impulsar noves activitats, que són impossibles


de cobrir amb les quotes col·legials i per evitar incrementar-les, serà necessari

replantejar l’actual model d’accions formatives o sinó hem d’assumir fins a on

arriba el col·legi amb els seus mitjans. Per tant, hem d’incloure el major nombre

d’actuacions de menor durada que reforcin les que ja es venen realitzant. Us

demano que ens feu arribar les vostres propostes a través del delegats

comarcals, i el col·legi les estudiarà i veurà quina repercussió tenen i a partir

d’aquí es prendran decisions.

4. Aconseguir les millors condicions per l’exercici de la professió . Òbviament

sempre mantenint el resultat de col·laboració que en qualsevol ens de caràcter

supramunicipal que requereixi la nostra ajuda, evidentment, amb la Direcció

General de Cooperació amb les Entitats Locals de l’Administració Central,

col·laborarem esporàdicament en temes concrets, estem super interessats en

col·laborar de forma estreta en allò que creiem que és pura tramitació, delegar

la nostra competència per a la millora de l’exercici de les nostres funcions en

l’oficina antifrau. I, òbviament, amb qualsevol altre institució que assumeixi tot el

pes de la transparència. És un resum molt ràpid però ho teniu àmpliament

desenvolupat a la documentació.

La Sra. Maria Petra Sáiz pregunta si algun dels col·legiats presents vol introduir

alguna modificació o aportar alguna idea. Ningú diu res i es sotmet a votació el

pla col·legial 2014-2018. S’aprova per unanimitat.

Passaríem ara a l’últim punt del dia de l’Assemblea que és la proposta de

declaració.

8.- Proposta de declaració.

Pren la paraula la Sra. Criseida Ramirez i procedeix a la lectura de la proposta que duu

per títol COMPROMESOS AMB L’AUTONOMIA LOCAL

“Emparada en la reforma de l’article 135 de la Constitució espanyola, que va ser

impulsada pels requeriments de la Unió Europea per donar compliment als principis

d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, l’aprovació de la Llei 27/2013, de 27

de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, ha comportat una

redefinició del marc competencial dels ens locals.


Sota el pretext d’evitar duplicitats entre les diferents administracions públiques, aquesta

llei ha suposat un procés recentralitzador que limita el principi constitucional d’autonomia

local i de subsidiarietat preconitzats en l’article 140 de la Constitució espanyola i en els

articles 3.1 i 4.3 de la Carta Europea d’Autonomia Local.

La reforma introduïda per la LRSAL implica un empetitiment de l’autonomia local, una

reducció de les matèries d’interès local i un trasllat competencial a les Comunitats

Autònomes erròniament justificat en criteris economicistes, donat que la gran part dels

ens locals presentaven uns comptes sanejats i que el sector públic local era l’únic que

complia amb els principis d’estabilitat pressupostària. Aquesta situació ha iniciat un

procés d’empobriment de qualitat i quantitat dels serveis públics locals en uns moments

on la greu crisis econòmica requereix una resposta immediata de l‘administració més

propera al ciutadà, com és la local.

En aquest context els Secretaris i Interventors dels Ajuntaments hem desenvolupat un

paper destacat en l’aplicació de la LRSAL, que haurem de continuar mantenint en el

futur, ja que sobre el nostre col·lectiu ha recaigut d’una forma totalment informal i

oficiosa, la tasca d’interpretar les previsions jurídiques contingudes a la normativa vigent,

tant general com sectorial, i dotar de seguretat jurídica a les decisions que els diferents

òrgans de govern municipals han anat adoptant fins el moment per salvaguardar al

màxim les competències locals.

La simultaneïtat de la reforma de la Llei de Bases de règim local amb altres disposicions

estatals en matèria econòmica i financera, emparades amb la Llei Orgànica d’estabilitat

pressupostària i justificades amb una inexistent i mal entesa dependència funcional dels

Interventors i dels Tresorers del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas,

ens ha obligat a realitzar un notable esforç de verificació i remissió d’informació per tal

d’evitar perjudicis als ajuntaments, emparats en molts casos únicament en notes

informatives i sense comptar amb els mitjans personals i materials adequats.

Aquesta situació sembla lluny de redreçar-se a la vista de la lentitud del legislador

autonòmic en la tramitació i aprovació d’una Llei de Governs locals de Catalunya que

interpreti en clau estatutària l’aplicació de la LRSAL, o de la resta de reformes

legislatives impulsades pel legislador estatal i autonòmic que continuen formulant

projectes de llei com el de la Llei de la jurisdicció voluntària, o avantprojectes de llei,

com el de la Llei de simplificació administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels


Governs locals de Catalunya, que amplien les funcions dels Secretaris sense preveure

els recursos necessaris per assegurar la correcta prestació de les mateixes.

En aquest marc complex, els Secretaris, Interventors i Tresorers, reivindiquem la nostra

dependència funcional de les corporacions locals per entendre que no s’ha vist

modificada, tot i el redactat del nou article 92 bis, introduït per la LRSAL en la Llei de

Bases de règim local que ha desapoderat a les Comunitats Autònomes de les

competències que tenien fins ara en la creació, classificació, supressió de llocs de

treball, règim disciplinari o situacions administratives reservades a funcionaris amb

habilitació de caràcter estatal.

Alhora refermem, com hem fet al llarg d’aquests anys, en les diferents assemblees, el

nostre compromís amb els governs locals, amb el principi d’autonomia local i en la

defensa de la nostra professionalitat. Així a la declaració de Cornellà de Llobregat

aprovada a l’any 2011, ja ens vàrem pronunciar en favor d’una reforma profunda de

l’Administració pública, en especial dels procediments de gestió dels serveis públics,

fonamentada en un procés de millora contínua i en un eficaç assessorament jurídic,

tècnic, econòmic i de control intern, amb la finalitat d’obtenir uns serveis públics

gestionats amb criteris d’eficàcia i excel·lència, en el context de l’ètica global del servei,

de la transparència i de la responsabilitat en l’ús adequat dels fons públics.

A la declaració de Barcelona aprovada a l’any 2012 ens mostrarem en desacord amb

les iniciatives de modificacions legislatives limitadores de l’autonomia de les entitats

locals que no aborden els problemes de fons de la gestió i del finançament dels serveis

públics, mentre que a la declaració de Lleida aprovada a l’any 2013, vàrem apostar per

un projecte professional, que incardinat en el nostre Pla Director Professional, està a

favor dels processos de modernització, innovació democràtica i d’integritat institucional

dels governs locals orientats a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i a la

disminució de la desafecció ciutadana vers les institucions públiques.

En definitiva, tenint en compte aquestes declaracions i el context actual de les

institucions locals, així com la percepció que de les mateixes pot tenir la ciutadania,

d’acord amb el lema d’aquesta assemblea: “COMPROMESOS AMB L’AUTONOMIA

LOCAL”, aprovem la següent declaració:

PRIMER. Reiterem el nostre compromís amb l’autonomia local perquè considerem, tal i

com preveu l’article 4.3 de la Carta Europea de l’Autonomia Local, que l’exercici de les


competències públiques ha de correspondre preferentment a les autoritats més

properes als ciutadans, i en aquest sentit els Secretaris, Interventors i Tresorers

d’administració local estarem al costat dels governs locals al capdavant en aquesta

tasca i ens comprometem a treballar per fer-la possible.

SEGON. Instem a la Generalitat de Catalunya per tal que aprovi una Llei de Governs

Locals encaixada en el model territorial previst a l’Estatut d’Autonomia, que interpreti en

clau estatutària l’aplicació de la LRSAL, amb un nucli de competències garantit, que

sigui aplicable d’acord amb la capacitat de gestió de les distintes administracions

públiques, respectuosa amb els principis de subsidiarietat, d’autonomia local i de

diferenciació i incardinada adequadament en els principis d’estabilitat pressupostària i

sostenibilitat financera, que posi fi a la inseguretat jurídica actual.

Alhora que li demanem que en la seva redacció aprofiti l’experiència viscuda des de la

entrada en vigor de la LRSAL i prengui en consideració les aportacions i suggeriments

dels diferents sectors del món local.

TERCER. Emplacem al Govern de la Generalitat de Catalunya, a les Diputacions

Provincials i als Consells Comarcals a què, en la seva condició d’administracions

catalanes supramunicipals, impulsin les reformes legislatives necessàries, per tal de

dotar de la cobertura jurídica als diferents operadors que treballen en el món local i

defensar la seva autonomia.

QUART. Instem al Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas perquè

mantingui en el nou reglament regulador del règim jurídic dels funcionaris

d’administració local amb habilitació de caràcter nacional, la nostra dependència

funcional de les entitats locals i determini i concreti correctament les funcions del nostre

col·lectiu i alhora doti als governs locals dels mitjans necessaris per poder donar

compliment de forma adequada als seus requeriments d’informació”.

Un cop llegida la declaració dóna per acabada la seva intervenció la Sra. Criseida rebent

els aplaudiments dels assistents.

La senyora Presidenta agraeix a la senyora Criseida Ramirez la lectura de la declaració

i sotmet a votació la mateixa, havent preguntat abans si algú desitja formular alguna

observació. No se’n produeix cap fet pel qual l’Assemblea General Ordinària aprova per

assentiment i per unanimitat la Declaració més amunt transcrita.


Amb aquest apartat s’han acabat els punts de l’ordre del dia de l’Assemblea.

Benvinguda i comiat de companys/es.

La Sra. Maria Petra Sáiz fa dues mencions, una als nous col·legiats que aquest any

són 15. Per tant, pràcticament arribaríem a tenir el 95% dels habilitats que treballen a

l’administració local de Barcelona que estan vinculats al col·legi, que considero un

vertader èxit. L’altre menció és esmentar el company que ens ha deixat aquest any, el

Sr. Lluís Chacón Ortega, que com tots sabeu va morir aquest setembre a l’edat de 79

anys, ell era un home compromès amb la seva professió que va escriure diversos textos,

entre ells el Reglament de Patrimoni dels Ens Locals, i que inclús va escriure sobre la

seva experiència laboral al ser destinat a Canàries. Va ser un molt bon company.

Companys jubilats

Per últim, la Sra. Maria Petra Sáiz crida a dues persones que estan presents a la sala

que s’han jubilat aquest any, per donar-lis simplement un record per part del col·legi.

Aquest any s’han jubilat els col·legiats:

- Sr. Jesús Maria Larrainzar González. Interventor de l’Ajuntament d'Hospitalet de

Llobregat, que no ha pogut venir i que ja li farem arribar aquest petit obsequi.

- Sr. Manel Costa Torrentelle. Secretari - Interventor de l'Agrupació Olost-Gaià que

s’acaba de jubilar fa pocs dies

- David Ros Serra. Tresorer de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallés.

Reben un fort aplaudiment. La Sra. Maria Petra Sáiz els pregunta si volen dir alguna

cosa.

Pren la paraula el Sr. David Ros. Des de l’any 73 he estat a l’administració local i he

viscut moments impressionants de canvi d’aquest país. Avui en dia estem també davant

de canvis i penso que els funcionaris d’habilitació estatal hem donat sempre seguretat


jurídica, hem sigut un factor d’estabilitat als ajuntaments i voldria encoratjar-vos perquè

seguiu aquest camí, perquè penso que som un puntal en la democràcia del nostre país.

Pren la paraula el Sr. Manel Costa. Hola bon dia a tothom, jo a diferència del meu

company sí que m’he preparat quatre ratlles, no estic acostumat a fer discursos per tant

ho llegiré. Presidenta, companys/es i amics, agraeixo de tot cor el vostre reconeixement

amb motiu de la meva recent jubilació com a secretari-interventor de l’Agrupació Olost

Osona i Gaià del Bages. El dia 21 vaig fer 67 anys i després de quasi 40 anys de servei

he sigut més assenyat i he encetat una vida, vull compartir aquest reconeixement amb

tots els companys i companyes d’aquest col·lectiu caracteritzat per l’esperit de servei, la

competència professional i el sentit de responsabilitat. Especialment en aquests temps

d’incerteses , de canvis constants i d’una creixent inseguretat jurídica, perquè quan més

necessitats estem de suport , al contrari cada vegada més som objecte d’advertències,

amenaces, sancions …., amb l’excepció del suport de la Diputació de Barcelona. Els

anys m’han ensenyat que els temps canvien i estic segur que aquests no seran fàcils,

ni seran una excepció. Confio i desitjo que tots els principis d’eficàcia i racionalitat,

simplificació i col·laboració que solen proclamar les lleis no es quedin en això, i que el

coneixement del país i de la realitat i el sentit comú s’imposin definitivament a

l’Administració Pública pel bé de tots. Moltes gràcies a tothom i fins a sempre.

Reben un fort aplaudiment.

La Sra. Maria Petra Sáiz els hi dóna les gràcies en nom del col·legi, pels anys de

dedicació i per haver vingut avui aquí. Nosaltres us volem donar un petit detall que és

La Ploma , que com molt d’altres coses , va néixer al col·legi de Barcelona, d’una de les

Juntes que hi havia abans que nosaltres, i que és el testimoni del reconeixement que es

fa servir en tot l’Estat Espanyol per identificar el nostre col·lectiu, us fem entrega

d’aquesta ploma desitjant que aquesta nova etapa que comenceu sigui molt profitosa.

Moltes gràcies.

Conferència del Sr.Héctor García Morago.

La Sra. Maria Petra Sáiz dóna la benvinguda al Sr. Héctor García Morago que ens

farà una petita intervenció sobre aquest tema que ens preocupa tant a tots “Les


Competències Locals”. A l’Hèctor no cal que el presenti, és company nostre , és secretari

de l’administració local en excedència i actualment és magistrat de la Sala del

Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ens parlarà del

present i futur de les competències locals. Li dóna les gràcies.

Comença a parlar el Sr. García Morago, primer de tot dóna les gràcies per haver-lo

convidat a participar en l’Assemblea. Intentaré parlar del tema de les competències

locals amb sentit d’humor per contrarestar el meu pessimisme davant del tema que em

toca parlar, ja que crec que és l’única forma de sobreviure a la situació actual. Avui quan

sortim d’aquí ens trobarem de nou als diaris amb un nou escàndol per una persona que

lidera el Consell General del Poder Judicial, va ser detingut venint d’Andorra portant més

diners que els que permet la llei, són pocs diners, però suficients per crear polèmica.

Jo el tema de les competències ho veig francament malament, no hi ha perspectives de

que pugui millorar significativament. Pel que fa a la Llei de racionalització , és una llei

que ha marcat una pauta d’aquesta línia de seguiment en matèria de competències. Jo

sóc secretari però predomina la meva condició de magistrat i us he de dir que si

recuperem la sentència del Constitucional de 1989 sobre la Llei 7/1985 veurem vàries

coses. Responia a una determinada visió de l’autonomia local i hi cabien també altres

visions polítiques sobre l’autonomia local que podien ser perfectament constitucionals.

Doncs bé, jo crec que la Llei de racionalització , amb independència de fer una extracció

de les seves falles tècniques, respon a una concepció de l’autonomia local que a alguns

ens agradarà molt, poc o res , però està en l’àmbit de la Constitució. L’autonomia local,

per exemple, i això es veu molt clarament en matèria de controls externs, ens diu el

Tribunal Constitucional a través de sentències , admet tot un ventall de possibilitats que

dependran en cada cas de la facilitat política de qui governi, i en matèria de controls

externs, transferir tot el control de legalitat a òrgans externs, en aquest cas, de règim

jurisdiccional, pot haver situacions en que decideixin residenciar amb caràcter general

el primer control de legalitat en òrgans pròpiament administratius. Recordaré o diré pels

que no ho sàpiguen que Andorra , que té una Constitució copiada de la nostra, el control

de la legalitat es fa per part del que aquí serien les comissions territorials d’urbanisme,

tots són susceptibles de recurs d’alçada. I això no ens cap a l’autonomia local,

representa una determinada ajuda.


Una altra qüestió, el que em crida més l’atenció de l’LRSAL, és que en la seva versió

original donava una sensació de crispació, per sort, es va rebaixar una mica, però jo

crec que ha quedat molt tocat en els preceptes 25,28 i 85 , va quedar més pacífic.Són

serveis públics tots aquells que es creïn per lliure voluntat de cada corporació , per

satisfer tots aquells fins, objectius que es desprenen de la competència de les entitats

locals. Això permetia un marge de maniobra molt gran. Si ens fixem per exemple en la

carta municipal de Barcelona comprovareu que encara ho diu més clar : es torna a crear

tots aquells serveis que el municipi consideri necessaris per tal de satisfer les

necessitats col·lectives de la comunitat, en aquest cas de Barcelona. És un exemple

d’una transcripció agosarada d’aquest ens, la capacitat clàusula universal, jo no diria

així de competències, però si de facultats o la competència entesa en un sentit no

estrictament reduït i específic.

Pel que fa al principi de proximitat, jo tinc les meves reserves, no crec que sempre sigui

bo. Si totes les persones fóssim pures, boníssimes, desinteressades, alienes als

sentiments de cobdícia, enveja, tírria, fòbia , estaria molt bé. Però el principi de la

proximitat a vegades té conseqüències nefastes pels que ho pateixen passivament. I

això us ho puc dir com a secretari i com a magistrat. Per exemple, si jo visc en un poble

de 200 habitants, o millor dit, si treballo en un poble de 200 habitants i no visc allà

preferiria que els policies locals fossin d’un tercer poble. Insisteixo, els principis estan

per servir a les persones no a la inversa.

L’Autonomia local ha produït estudis esplendorosos en determinats llocs com en el

nostre, però en altres països com a França , que s’inspiren en els mateixos principis

filosòfics que nosaltres, millor dit nosaltres, ens inspirem en els seus principis , gràcies

a l’autonomia municipal la revolució va arribar a tots els indrets de la república. Amb això

vull dir, no m’interpreteu malament, que no hi ha coses immutables , no hi ha normes

immutables.

Que més puc dir, amb això els sindicats el que ha passat és que s’han focalitzat ,

essencialment en serveis de la salut, d’ensenyament, serveis socials .. La Llei ho diu

clarament , s’està produint una reacció , un traspàs de competències i serveis des de

l’administració més pròxima al ciutadà a l’administració autonòmica. El principi de

proximitat es veu torpedinat. Per què set ous els poders centrals operen sobre sectors

que tenen competències els ens locals. Jo no sé, si l’Estat té atributs per decidir quins

serveis socials pertanyen als municipis, o a les comarques o a les diputacions? . Poso


un exemple : en aquests moments, en la situació tan difícil que ens trobem, no té sentit

allunyar del ciutadà els serveis socials. Menys totxo i més ajudar a la gent que ho

necessita.

Dels esdeveniments dels últims anys s’espera una estratègia creïble de la distribució de

competències. Primer ser conscients de la nostra pròpia quota de responsabilitat amb

la situació que avui en dia estem. Jo crec que l’administració local també té un grau de

responsabilitat en el fet d’haver arribat a aquesta situació. Quan hi havien molts diners,

el fet de tenir molts diners no justifica la seva utilització no sempre allunyada de la

normativa. Qui controlava llavors quan s’instaurava un servei , es fes el que marcava

el reglament d’obres, activitats i serveis que tècnicament és perfecte. Jo no crec que fos

lo més habitual. I a la majoria dels casos aquesta funció s’encarregava al secretari-

interventor. Per tant, hi ha una certa responsabilitat a l’hora de primer l’audàcia per sobre

de la pulcritud en els grans expedients, després en no respectar aquests procediments

, després penso que si volem recuperar competències és molt important el principi de

transparència . S’ha de rebaixar als mínims la legislació de protecció de dades

personals. Podem tenir molta transparència però si al final et topes amb una llei orgànica

(no es el cas de la llei de transparència) que és la de protecció de dades personals i no

pots tirar endavant el teu treball, malament.

La legislació de la protecció de dades és una trampa, qui es relaciona amb

l’administració pública sap que es relaciona amb uns gestors d’interessos col·lectius, i

ha de saber que la seva intimitat privada queda reduïda en aquests casos.

Després, la necessitat de promoure l’austeritat com a principi ètic. Amb això també hem

pecat una mica , vinga disseny, vinga disseny , potser ens convindria treballar envoltats

d’una mica de pobresa.

Després, la necessària pressa de la iniciativa en l’univers institucional que ningú entén.

Que ningú vegi un perill per la seva seguretat professional. Calen més serveis de

l’interès públic i sobren aparells administratius. Si busquem a Google Consorci, podem

estar 3 dies mirant.

La necessitat d’un control efectiu, d’un control de legalitat i d’un control intern i extern.

Els funcionaris d’habilitació estatal tenen marge de maniobra. Aquí s’ha optat per la

dependència més estricta de les Corporacions Locals, jo ja fa molts anys que no estic

en el “fregado” i no sóc a lo millor el més indicat per donar-vos consells. Tot estava molt

bé, molt net , però si l’estructura del salari i les quantitats que indiquen l’escala venen


fixades per tothom des d’una font externa, sinó malament. Jo he anat fa temps a perdre

possessiu en una Corporació , la plaça estava vacant i no tenia intenció de quedar-me,

però tenia que prendre possessió, i el primer que em va dir l’alcalde va ser:- “si vens no

cobraràs complement específic”. Aquesta és una forma d’interferir i condicionar les teves

funcions. Per tant, si voleu dependre absolutament de les corporacions locals, jo em

descobreixo, però mireu d’assegurar l’altre front, perquè sinó us trobareu amb

problemes.

Bé, la necessitat de crear controls de legalitat previs a la Justícia. Per molt mitjans que

posem és impossible controlar l’eficàcia, la legalitat de l’actuació administrativa confiant

essencialment aquest control a la via judicial. Això és un error, s’han de potenciar els

controls de legalitat en el si de la pròpia Administració. No sé com, no sé si generalitzant

els tribunals administratius per totes les matèries, no sé si fent un conveni del col·legi,

FCM , un tribunal privat que informi dels recursos, no sé, busqueu la manera, però ho

heu de fer. Primer per la meva salut, perquè ara, per exemple, en temes tant delicats

com són els plans urbanístics , les impugnacions directes dels plans urbanístics, estic

començant ara a tractar temes del 2010, i em queden penjats del 2009-2008, això no

es justícia, això fa pena. Fins i tot, rebo gent plorant perquè avanci la resolució del seu

cas. Això és tristíssim.

La necessitat d’una reforma de la fiscalitat general de les entitats locals. I sobretot,

sempre ho diré, una reforma de l’organització municipal, és que és de sentit comú , no

pot ser que hi hagi més de 900 municipis a Catalunya , que som un país petit. Crec que

haurien de quedar comarca-municipi i municipi-comarca. Els municipis grans: municipi-

comarca i la resta comarca-municipi. Sóc molt pessimista, ho lamento, quant hi ha tants

interessos creuats, quan una societat és tant complicada, tot això es transforma en una

multitud de nusos gordians. Sabrem conjurar aquesta situació històrica que tenim?

Esperem que si. Esperem que els secretaris, interventors i tresorers siguin una de les

peces fonamentals en aquest repte de cara al futur dels nostres fills.

Acaba la seva intervenció donant les gràcies. Es produeix un fort aplaudiment.

Cloenda de l’Assemblea

Pren la paraula la senyora presidenta. Només ens queda l’acte de cloenda, per això està

amb nosaltres la Sra. Neus Lloveras, vicepresidenta de l’Associació Catalana de

Municipis, que ve en substitució del seu president que està fora de viatge i excusa la

seva presència. I també, el Sr. Marc Prat que és secretari de Cooperació i Coordinació


de les Administracions Locals de la Generalitat de Catalunya, que substitueix al director

General Sr. Soto. I tenim també amb nosaltres el Sr. Carles Brugarolas que és el tinent

alcalde d’economia, empresa, ocupació i comerç de l’Ajuntament de Sant Cugat. Dóna

les gràcies per la seva assistència a aquest acte més o menys formal que és l’assemblea

anual i emplaça a continuar treballant en aquest moment tant complex i lluitar pel futur

com ens ha comentat l’Hèctor, continuar treballant amb aquesta difícil confluència de la

dependència funcional de l’administració local, però com diu la declaració, sense

modificar els status que tenien, sobretot els interventors, via notes informatives que

arriben a les dotze de la nit en els nostres correus electrònics, ens imposen unes

obligacions en contra dels esquemes que en principi ens han acollit a les seves plantilles

i hem estat compartint el dia a dia. Això crea unes situacions externament incòmodes.

Pren la paraula la Sra. Neus Lloveras. Primer de tot excusa l’absència del seu president

per motius d’agenda. És un plaer per a ella ser en aquesta cloenda de l’assemblea d’uns

professionals, que pels alcaldes, pels polítics locals són tant importants. Necessitem

aquest recolzament d’uns professionals que ens assessorin, garanteixin per actuar

d’acord a les normes de l’estat de dret. Els polítics normalment venim de diferents

professions. Sou indispensables per poder fer la nostra tasca. Estic aquí en

representació de la Associació Catalana de municipis. He pogut veure la declaració que

heu fet i després la magnifica conferència del Sr. Hèctor Garcia que he trobat molt

interessant. És important veure les coses amb claredat i no tancar-se, és important estar

oberts i analitzar les coses des de tots els punts de vista. El tema de la LRSAL, des del

punt de vista municipalista, em sembla una bestiesa com ha sortit aquesta llei, la mirem

per davant, per darrera, per tots els costats , la veiem com una llei centralitzadora que

sembla que vulgui tirar per terra la feina de molts, molts anys per aconseguir unes

administracions locals properes que en aquests moments especialment de dificultat

considero que estan fent una feina molt i molt important. A part dels serveis socials, que

aquests sí que són indispensables i es valora i és important que estiguin pròxims, però

jo crec que tots els serveis que en aquests moments els Ajuntaments estan fent, és bo

que siguin descentralitzats i si be puc compartir que hi ha coses que cal millorar

segurament molts temes que ara es veuen com a mancança són conseqüència de mala

utilització de les possibilitats que tenen els ens locals, però en tot cas, en nom de la ACM

torno a reiterar el nostre rebuig total a aquesta Llei. Va en línia contrària a tot el que

s’està fent, sembla el món al revés, a Europa s’està treballant des de fa temps tot el


contrari, no centralitzar, sinó de dotar de més autonomia als ens locals. Per tant, penso

que han estat desencertats, creen desconcert i una sèrie d’incerteses que no són gens

bones. Abans de treure lleis, el que s’ha de fer, és tenir el contacte i tenir en compte el

qui després les haurà de portar a terme o les patirà. Us puc ratificar que aquesta Llei

s’ha fet d’esquenes al món local, la FCM i l’ACM vam estar reclamant poder participar

en fer aquesta Llei, però al final es va fer en un despatx sense tenir en compte els punts

de vista de l’administració local.

Dit això, poso sobre la taula que se’ns ha presentat el projecte de Llei catalana, és una

proposta que vol simplificar estructures, creiem que des de les institucions

municipalistes manca encara debats en el món local, però sobretot que és una Llei que

ha d’anar acompanyada per una Llei de les hisendes locals. Creiem que és important

que es pugui desenvolupar aquesta Llei. Ens cal una Llei dels governs locals que

interpreti en clau estatutària la composició de la llei estatal. Doncs, dit això i veient les

persones que tinc davant, vull aprofitar aquesta cloenda per expressar en aquests

moments complexes, l’agraïment del compromís que tots vosaltres esteu tenint en el

món local i que ha quedat àmpliament demostrat, el fet de ser avui aquí reunits

preocupant-vos per tot el que està passant, buscant solucions, crec que us honora. Per

tancar aquestes breus paraules vull tornar a agrair-vos el vostre compromís. Crec que

a partir d’aquí ens toca treballar a tots plegats i sumar esforços per poder-nos-en sortir.

Moltes gràcies a tots i continuem en contacte.

La Sra. Maria Petra Sáiz dóna l’entrada al Sr. Marc Prat, secretari de Cooperació i

Coordinació de les Administracions Local de la Generalitat de Catalunya. Pern lal

paraula i diu, bon dia a tothom, jo seré breu i no parlaré més d’un minut, dit literalment.

La meva presència aquí únicament és la disponibilitat de la Direcció General i de tot el

departament de Governació a col·laborar amb el vostre col·lectiu. Vull expressar un cop

més el meu màxim respecte per la vostra feina que crec és imprescindible. Només dues

paraules: gràcies per tot allò que heu fet i per tot allò que necessàriament haureu de

continuar fent, abans, algú ho ha dit, sou un pilar fonamental de l’estabilitat de les nostres

institucions. I ànims, molts ànims amb tot allò que ens ve a sobre. Per tant, moltes

gràcies.


Per fer la cloenda de l’acte parla el Sr.Carles Brugarolas, tinent d’alcalde d’economia,

empresa, ocupació i comerç de l’Ajuntament de Sant Cugat. Vull dir-vos que gràcies a

la vostra feina, dins de l’Ajuntament on treballo estem tenint indicadors de millora en el

finançament i que ens indiquen que la cosa està canviant. De ben segur aquestes

millores són fruit del treball i propostes dels secretaris, interventors i tresorers a

l’administració local. Volia incidir en tres temes molt ràpids. El primer és el tema dels

consorcis, segons el meu punt de vista són necessaris per complir determinades

funcions. En la nostra població vam crear un consorci el 2008 amb Cerdanyola. Ara

estem estudiant poder aspirar a fons europeus pel desenvolupament econòmic i creació

d’ocupació, podem rebre entre 30 i 50 milions pel 2014-2015. Clar, això no ho podem

gestionar amb recursos propis. El segon tema és sobre les plusvàlues, segons la seva

definició són increments del valor dels terrenys, però en canvi, ens diuen el valor

cadastral i aquí tens el percentatge a aplicar. En aquest tema tenim un problema greu,

el 15% dels ingressos municipals de Sant Cugat són plusvàlues, i tenim molts litigis. El

que més m’ha xocat de l’administració local no són tots els tòpics que hi ha , sinó que

és la quantitat de recursos i diners que destinem a moure’ns dins d’una administració

local. Penso que entre tots seriem capaços de reorganitzar les administracions en el

tema recursos, per exemple, per fer un curs de formació ocupacional tenim una sèrie de

recursos, però ens fan seguir tants tràmits, tantes justificacions, és tant costós, és molt

farragós portar-los a terme, a conseqüència es fan menys cursos, no ens movem tant.

Gràcies per convidar-me.

La Sra. Maria Petra Sáiz dóna per acabada l’Assemblea essent les 14:15 hores i

convida a tots els assistents al dinar a l’Hotel Sant Cugat. Aixeca la sessió declarant

conclosa l’Assemblea General Ordinària, de tot el qual en dono fe amb el seu vist-i-plau,

assemblea csital barcelona 2015 acta de la sessiÓ … · son creixents. no podem permetre que una...

Documents