aspectes a considerar per l’explotació comercial de la ... · una aposta comunicativa seriosa i...
TRANSCRIPT
Aspectes a considerar per l’explotacióAspectes a considerar per l’explotació comercial de la navegació turística alcomercial de la navegació turística al
riu Ebreriu Ebre
ÍNDEX
1.1. ELEMENTS DE SUPORT A LA CREACIÓ DE PRODUCTE 3
1.2. ALGUNES NECESSITATS BÀSIQUES A CONSIDERAR EN L’ESTRUCTURACIÓ DELS PRODUCTES
9
1.3. DEFINICIÓ D’ESCENARIS 14
NOTA D’ACLARIMENT: Aquest document està extret del document “Estudi de viabilitat d’un
producte pilot per a l’explotació comercial de la navegació turística en el riu Ebre” redactat l’any
2008. En el moment de la redacció del document es preveia la construcció de dos llaguts, amb
dues anualitats consecutives, per aquest motiu al llarg del document es parla de dues
embarcacions. Actualment no hi ha previsió de data per a la construcció de un segon llagut.
En relació als elements museogràfics instal·lats a l’embarcació, en el document es parla del
total d’elements previstos en el projecte de museografia, projecte de màxims del qual s’ha
executat les següents partides: Instal·lació d’equip de so per a la reproducció de diverses
locucions neutres i interpretades (en diversos idiomes) que explicaran aspectes de la navegació
tradicional, instal·lació de carteles i senyalitzacions explicatives de les parts del llagut i
instal·lació d’elements d’atretzo.
1. DISSENY DEL PRODUCTE BÀSIC I DEFINICIÓ D’ESCENARIS
DISSENY DE PRODUCTE
2
1.1. ELEMENTS DE SUPORT A LA CREACIÓ DE PRODUCTE
Es plantegen diferents factors que poden condicionar la creació de productes pilot i, amb una visió més extensa, l’impuls de la navegació a l’Ebre amb finalitats
turístiques. Aquests condicionants, d’una manera molt sintètica, es poden integrar en
aquests punts:
- Dificultat de detectar una demanda real associada al turisme fluvial,
complementàriament a limitacions tècniques i manca de serveis.
- Limitacions en el dimensionament empresarial en general, lligades al mateix
temps a un cert escepticisme d’aquest àmbit a l’entorn del projecte de
navegabilitat.
- La manca de claredat i continuïtat en diverses de les activitats.
Tot i que aquests condicionants són importants en alguns àmbits, és evident que el
territori compta amb recursos i moltes altres potencialitats per al desplegament de les
opcions de producte pilot. Aquests elements de suport es poden sintetitzar en moltes
de les variables que atorguen singularitat al territori, però es poden agrupar al mateix
temps en un seguit de grans conceptes:
A) Factors lligats a disponibilitat d’uns objectius clars
- Es tracta de generar producte clar i viable i d’afavorir la complementarietat
amb altres iniciatives ja existents o bé que es puguin desplegar amb
posterioritat. Aquestes orientacions han de ser enquadrades en la definició
d’un model turístic que, en part, correspon ja al Pla de Dinamització.
- Hi ha una clara voluntat institucional de convertir el turisme en una
activitat amb impacte econòmic efectiu en el territori, partint de l’aspiració a
un visitant de tipus selectiu.
- Un dimensionament d’embarcació que permet la realització de
plantejaments concrets en l’àmbit del producte.
DISSENY DE PRODUCTE
3
- L’assumpció que hi ha una temporada –concreta però relativament
extensa- de major aptitud per al desenvolupament d’aquesta activitat.
- La voluntat d’integració de recursos amb elevat potencial en el territori. S’emmarca en l’elevada complementarietat entre un eix lineal com
el riu (assimilable al concepte de “Via Blava”) amb altres elements
aglutinadors, com la Via Verda, el GR-99, la Batalla de l’Ebre, la Ruta de les
3 C, les referències vinculades a l’enoturisme, altres recursos patrimonials,
etc. Les potencialitats lliguen amb determinats segments de mercat i renda
per càpita i amb l’increment de despesa associat al turisme cultural.
- L’existència d’alguns establiments que integren de manera directa el recurs fluvial. Aquest fet és extensiu a les opcions de millora de producte –
cata de productes, càtering, activitats complementàries, optimització de
recursos territorials- per a la seva competitivitat de cara a la
comercialització i intervenció d’agències.
- La nova orientació en la promoció turística del territori, que pot facilitar
una aposta comunicativa seriosa i alhora adaptada al perfil d’oferta
realment dissenyat.
B) Factors vinculats a elements de vertebració de producte:
- Existeixen unes mesures de suport prioritàries per a la viabilitat de la
navegació fluvial, representant una major garantia en l’estructuració de
l’oferta.
DISSENY DE PRODUCTE
4
- Existeixen criteris clars sobre les característiques de les embarcacions i la
seva adequació al territori i a la tradició.
- El territori disposa d’entrada dels recursos humans suficients, si bé s’ha de
preveure una formació complementària i específica dels mateixos abans
d’iniciar aquest projecte de llaguts.
- Existeixen ja algunes empreses d’activitats amb idea d’estabilitat i bons
resultats, dins el caràcter complementari del treball que realitzen els
tècnics. En general, es pot parlar d’una certa massa crítica d’empreses, que
s’assoleix en determinats moments.
- Hi ha al territori establiments que es poden vincular al producte i a
l’orientació turística de la zona.
- Una part dels establiments mostra disponibilitat a la cooperació en el marc
de producte.
- Una part de l’oferta comença a ser assimilable a un perfil de visitant de
perfil mig-alt tant des del punt de vista econòmic com intel·lectual. Els
establiments de major qualitat disposen d’un target definit per persones que
busquen tranquil·litat de l’interior, natura, cultures que han passat pel
territori i proximitat a recursos molt diversos, incloent el sol i platja.
- L’impuls constatable de la demanda d’activitats com el piragüisme, és
compatible amb altres propostes en l’àmbit de la navegació. La potenciació
cada cop més continuada d’activitats al riu (p.ex. descens de muletes) és
generadora d’un ambient favorable a aquest perfil d’activitats.
- Garanteix l’estabilitat d’alguns dels establiments el seu dimensionament,
que manté encara sovint un caràcter familiar.
C) Factors vinculats al recurs territorial:
DISSENY DE PRODUCTE
5
- Existeix un paisatge amb elevada qualitat a valoritzar, incloent trams com el
del Pas de l’Ase i el Pas de Barrufemes, així com el propi Assut de Xerta o
els galatxos existents al riu.
- Hi ha previsions de suport a l’entorn fluvial, que han de tendir a donar
continuïtat al potencial de la via navegable, juntament amb les pertinents
actuacions de manteniment. No s’ha d’oblidar, a més, que les condicions de
navegació de bona part del tram fluvial es mantenen en el temps.
- Nous recursos patrimonials –com els jaciments arqueològics o noves
referències museístiques i interpretatives- tendeixen a afegir-se a altres
recursos d’elevat potencial i a la qualitat del territori en general.
- Es disposa de productes de qualitat alimentària i artesanal amb projecció
territorial i no només local.
SÍNTESI DEL PROJECTE MUSEOGRÀFIC COM A NUCLI DEL PRODUCTEREFLEXIONS ARGUMENTALS
Necessitat d’incorporació d’elements d’història, arqueologia, recursos antròpics. L’antiga navegació fluvial ha de ser el principal element a divulgar.
Les característiques de l’embarcació han de permetre incorporar atrezzo de càrrega. Una part de l’embarcació pot ser museïtzada sense perjudicar espais de pas i funcions a realitzar.
DISSENY DE PRODUCTE
6
És necessari vincular elements de video i àudio, incorporant alhora la necessitat de traducció a les principals llengües. El guia ha de ser una figura de suport, així com la distribució de tríptics.
No existeixen excessives opcions de localització d’elements interpretatius als embarcadors.
El disseny de l’embarcació ha de permetre contemplar elements de l’interior.
És factible disposar de petites taules per a la realització d’activitats diverses.
Caldria incorporar determinats elements de demostració sobre les tasques de navegació i els sirgadors, encara que sigui amb caràcter puntual.
DISCURS MUSEOLÒGIC
1. Criteris: Difusió i valoració d’un patrimoni. Intel·ligibilitat: estructura argumental clara i llegible. Capacitat de provocar emocions i entretenir.
2. Procediments de comunicació: Conèixer diferents històries (en les quals ha participat
d’alguna manera una comunitat). Viure i experimentar. Ritme i varietat. Respecte a l’original. Potenciació del que és únic i singular.
3. Idees principals: Com a patrimoni del riu Ebre. Home, territori i paisatge. Llagut, eina de treball singular.
SÍNTESI DE CONTINGUTS I RECURSOS MUSEOGRÀFICS PER BLOCS TEMÀTICS
1. El llagut: carteles serigrafiades, fulletons en diversos idiomes, audiovisual.
2. Els llaguters: so ambient, audiovisual, fulletons en diversos idiomes.
3. La navegació: interactiu, audiovisual, fulletó.4. La càrrega: atrezzo vaixell, audiovisual.
Font: Emblemma, espais audiovisuals.
- Algunes de les poblacions –cas de Miravet o Benifallet, a banda de la
singularitat de Tortosa i el potencial de suport de poblacions com Móra
d’Ebre- disposen de recursos importants en el seu entorn més immediat. En
tot cas, es tracta que el riu sigui almenys un element del major potencial
possible, encara que pugui ser complementari en relació a nodes singulars
com el Castell i les cantereries a Miravet o les Coves a Benifallet.
DISSENY DE PRODUCTE
7
1.2. ALGUNES NECESSITATS BÀSIQUES A CONSIDERAR EN L’ESTRUCTURACIÓ DELS PRODUCTES
Algunes necessitats per a l’impuls de la navegació fluvial en general, però que cal
integrar també en la present proposta de producte pilot, passen per:
- L’adequació de les expectatives i la promoció a la demanda real que es registri
en cada moment.
- L’adaptació de les façanes fluvials i la millora de la divulgació de recursos a
l’entorn de cada població.
- L’estructuració de productes que pivotin sobre el turisme cultural, dins els quals
la navegació sigui un complement de qualitat. No es pot oblidar que el
concepte de turisme cultural és aquell que permet una immersió real en el
territori, element central de les noves orientacions de la demanda. La seva
potenciació implica un equilibri adient entre els components lúdic i didàctic de
les propostes.
- El foment i complementarietat entre diferents modalitats de navegació, dins una
semiespecialització de trams, la millora de la mobilitat i la dotació de serveis.
D’una manera més directament vinculada a la proposta concreta de productes pilot, cal
apuntar necessitats vinculades als àmbits següents:
a) La navegació:
- És necessària la continuïtat d’acció de l’administració en la garantia sobre
la via navegable i actuar, en general, en aquells elements que puguin
representar un impediment per al producte.
- Cal plantejar temps de navegació que no superin les dues o tres hores en
total. Evidentment, un turisme més selectiu pot acceptar desplaçaments
més llargs, sempre que hi hagi complementarietat amb altres elements.
- És necessari plantejar la necessitat d’embarcadors de repòs adients.
DISSENY DE PRODUCTE
8
- La realitat climàtica del territori influeix en la demanda potencial (p.ex. les
boires són freqüents a l’interior en determinades èpoques).
- Cal que qualsevol proposta sigui complementària amb aquelles que ja
tenen lloc al territori (Móra-Miravet, Benifalletenc, Viu lo Riu) i les que es
puguin desplegar en un futur.
- És important la potenciació prioritària d’unes determinades polaritats com
poden ser els entorns de Miravet, Benifallet i Tortosa, així com el suport
potencial que representa l’oferta de Móra d’Ebre-Móra la Nova.
b) Els recursos humans:
- Es podria preveure que el mariner pugui realitzar funcions de guiatge al
mateix temps. Aquestes tasques de guiatge poden tenir lloc també fora de
l’embarcació, amb una òptica d’amortització i de millora de l’atenció al
visitant.
- Les necessitats de formació es poden cobrir amb cursos puntuals, i
existeixen els agents per impulsar-ho.
DISSENY DE PRODUCTE
9
c) La implicació dels agents:
- En general l’impuls d’organització i serveis depèn de les opcions de
lideratge de les persones.
- El recolzament de l’administració ha de ser important els primers anys.
- En general es detecta un interès des dels establiments per a la participació
en possibles productes.
- En alguns casos existeix vinculació entre empreses i establiments.
ELEMENTS A CONSIDERAR EN LA CREACIÓ DE PRODUCTE Definició de components de l’oferta. Número de tripulants necessaris. Perfil d’usuari-visitant, prioritzant un target definit a l’entorn de la valoració de la cultura i
la natura. Opció d’inclusió d’activitats com les cates o tast de productes. Elements logístics necessaris: vehicles privats, autotaxis o microbus, autobusos. Temps de recorregut i timing associat a cadascuna de les activitats: projecció, audio,
guia, joc interactiu, tast, aturada puntual, activitats a l’embarcador, etc. Necessitats de contractació d’assegurança, implicant sobrecost (p.ex. de cara a grups
contractats). Opcions i necessitats de guiatge fora de l’embarcació. Consideració dels costos d’anada i tornada del vaixell fins al punt de repòs. Concreció de possible comissió per a l’agència. Estructuració bàsicament a partir de la dualitat entre:
- Temps de recorregut curts orientats a una major massa potencial de turistes.- Modulació d’itineraris més llargs associats a altres perfils.
d) Altres elements diversos:
- L’èxit de funcionament dels productes va lligat en part al màxim nivell de
contractació prèvia.
- Totes les inversions en el context del sector turístic tenen un elevat
component de risc.
- És important la participació de l’àmbit cultural en l’estructuració d’una oferta
de qualitat amb components alhora divulgatius i d’elevada amenitat. Això
s’ha d’emmarcar sempre en la necessitat d’acollir perfils molt diversos de
visitants.DISSENY DE
PRODUCTE10
- Cal considerar les necessitats logístiques –bàsicament de mobilitat- que
puguin anar lligades als diferents escenaris a proposar.
- Cal plantejar elements per a l’increment del valor afegit del producte final.
DISSENY DE PRODUCTE
11
ALGUNS ELEMENTS PER MILLORAR O COMPLEMENTAR EL PROCÉS DE DISSENY I CREACIÓ DE PRODUCTE
Cal definir aquell perfil d’establiments –allotjament i restauració, bàsicament- que
poden complementar el producte i diferenciar l’oferta des del punt de vista territorial.
És necessari apostar per una oferta que permeti alhora un acostament qualitatiu al
territori i una diferenciació en relació a altres àrees d’oferta o destinacions. Petits
hotels rurals i una oferta d’allotjaments rurals a consolidar poden ser exemples
d’aquesta orientació.
La integració dels establiments pot ser directa, dins la configuració del propi
producte, o bé amb caràcter complementari en relació a productes centrats de
manera directa en la navegació.
Cadascun dels plantejaments implica lògicament criteris diferenciats d’organització,
promoció i comercialització.
Cal definir aquells elements de millora qualitativa de producte que poden ser un
element d’increment de la seva competitivitat de cara a la comercialització i
intervenció d’agències. És necessari considerar que els elements de museïtzació i la
contemplació del propi recurs territorial han de tenir un paper central en l’experiència
que ha de significar el recorregut. Entre les opcions més clares de complement hi ha
les següents:
- Càtering.
- Cata de productes de qualitat del territori.
- Activitats complementàries diverses.
- Optimització de recursos territorials (a integrar en el producte i bàsicament
fora dels llaguts).
És important establir criteris de complementarietat amb altres productes i/o recursos
del territori, considerant sobretot la voluntat d’allargament de l’estada en el mateix.
Caldrà animar des de les administracions les dinàmiques de cooperació dels agents
privats, preferentment mitjançant estructures associatives vinculades a branques
d’oferta o bé a àrees territorials concretes.
DISSENY DE PRODUCTE
12
1.3. DEFINICIÓ D’ESCENARIS
La definició d’aquests escenaris ha de ser un element per a la definició de productes generadors de valor afegit i, evidentment, fonamentats sobre la viabilitat tècnica i econòmica. En aquest sentit, les propostes no han de ser
excessivament tancades, donat que les característiques del territori i la vinculació entre
oferta i demanda fan que no es pugui rebutjar determinats perfils d’usuaris amb uns
criteris excessivament selectius.
El disseny de producte pilot ajuda precisament a la configuració o definició de
producte, incorporant lògicament components de vertebració de l’oferta, incloent els
aspectes logístics. L’objectiu és la continuïtat en la disponibilitat de producte flexible i
vertebrat. No es pot oblidar que parlem d’un mitjà per assolir un objectiu com és el
desenvolupament turístic.
Dit d’una altra manera, la prioritat actual és plantejar un producte pilot a partir de conceptes clars, amb criteris estàndard i temps de recorregut no excessius, adaptables a un volum potencial de turistes o usuaris significatiu, però alhora basada en una oferta de qualitat.
Els factors de vinculació als trams prioritaris ajuden de manera clara a la selecció dels
escenaris possibles, juntament amb factors com l’atracció de visitants que ja es
registra en punts com Miravet. Entre les opcions es planteja també la possibilitat de
concentrar les embarcacions en un determinat tram o bé de realitzar una distribució
que permeti una major cobertura territorial, sempre amb major necessitat de suport
logístic (p.ex. microbus o autotaxi per connectar amb recursos com el castell de
Miravet, les coves de Benifallet o el celler cooperatiu del Pinell de Brai, entre altres
possibilitats).
DISSENY DE PRODUCTE
13
Altres variables a considerar són:
- La necessitat i/o possibilitat de vinculació amb altres ofertes i productes.
- Una visió complementària entre embarcadors (incloent embarcadors de suport)
i altres nodes per tal de donar joc a les opcions del territori. S’emmarca en una
visió ordenada del mateix.
- La inclusió dels temps de viatge, considerant anada i tornada, la qual cosa
ajuda a definir diversos dels escenaris.
- La consideració de l’Assut de Xerta com un element d’inclusió factible en la
proposta (tot i que no en tots els escenaris).
- La constatació que fins ara s’ha plantejat els trams Miravet-Benifallet i Xerta
Tortosa com a opcions més clares, però també que les opcions són múltiples
en aquest sentit. Al mateix temps, cal recordar la gradació d’elements de
patrimoni amb Miravet, Benifallet i Tortosa com a polaritats principals, així com
la realitat de Móra com a centre de serveis. En aquest context, no es pot
oblidar que la capacitat d’atracció del castell de Miravet i la seva possible
orientació a la navegació s’emmarca en els objectius inicials del present estudi.
- Les opcions de realitzar viatges amb l’embarcació només d’anada o bé d’anada
i tornada.
- La necessitat que les embarcacions sempre comptin amb un determinat nivell
d’ocupació, i amb un funcionament relativament continuat.
- La necessitat de suport logístic en determinades de les opcions, sobretot en el
cas que es plantegin les embarcacions sobre trams diferents i que s’incorporin
recursos patrimonials aliens al riu.
- La voluntat d’evitar la dispersió o desorientació dels usuaris amb propostes
excessivament flexibles des del punt de vista temporal i territorial.
DISSENY DE PRODUCTE
14
- La constatació que trams més curts concentren el potencial d’oferta i demanda
–afavorint la promoció- i eviten altres necessitats logístiques. Al mateix temps,
ofereixen opcions de contractació externa en àmbits com els autotaxis.
- La possibilitat de definició de trams complementaris que no es poden descartar
pel seu interès (com el situat a l’entorn del Pas de l’Ase).
- La consideració de factors limitadors com el volum de persones que al mateix
temps poden realitzar la visita a elements com el Castell de Miravet o les
Coves de Benifallet.
- La necessitat de complementarietat amb iniciatives ja existents.
A partir d’aquests plantejaments es defineixen un seguit d’escenaris, inclosos en la taula sintètica posterior, que contempla aquests criteris i reflexions:
- S’ha triat entre moltes altres variables que es podien oferir. En general, s’ha
optat per aquells escenaris o opcions que millor s’adiuen al perfil del territori i la
navegació. Preveuen la sortida/arribada a partir dels principals embarcadors,
com Tortosa, Benifallet i Móra d’Ebre.
- Es plantegen per una banda escenaris amb temps de recorregut curts i per
l’altra uns altres de tipus mig-llarg.
- S’incorporen en alguns casos variants d’una mateixa proposta (p.ex.
incorporant el castell de Miravet o no). Al mateix temps, incorporen possibilitat
d’aturada i visita, aturada sense visita, o bé sense aturada.
- Es contemplen perfils de turistes i visitants que responen al perfil dels
segments de mercat adaptables al territori, no tant partint d’una nomenclatura
tècnica.
- Es contempla l’opció de diversos dies d’estada del turista, amb la qual cosa
pugui combinar l’estada amb el “tast” de la navegabilitat.
- D’alguna forma, es dóna peu a considerar la incorporació d’elements
significatius del patrimoni, perquè ajuden a vertebrar producte i allargar estada i
DISSENY DE PRODUCTE
15
també perquè ja actualment són element d’atracció sobre el territori (30.000
visitants en el cas del castell de Miravet).
- Es consideren uns objectius d’ocupació, no tant un promig.
- Es tenen en compte les variacions que es poden experimentar al llarg dels dies
de la setmana, i s’incorpora la possibilitat de dinar o no durant el recorregut, en
el tram d’anada (just en el punt de parada).
REFLEXIONS SOBRE TEMPORADA I DIES DE REALITZACIÓ Com a escenari de partida de funcionament setmanal en temporada de
navegació s’ha considerat:- Caps de setmana (dissabte i diumenge) i obert al llarg de tota la
temporada.- Dies de setmana oberts: dimecres, dijous i divendres mesos
d’estiu i dijous i divendres, resta de temporada de navegació. Els dies d’obertura es consideren adients per tal de:
- No obligar a realitzar un doble torn de personal al llarg de la setmana, amb dilluns i dimarts com a dies de descans setmanal.
- Adequar-se a la realitat de la demanda prevista entre setmana, ja que els visitants-turistes són un nombre molt menor.
- Amortitzar i fer viable la temporada mitjançant els grups concertats de turistes, escolars o jubilats, omplint els buits entre setmana, en horaris programats.
- Possibilitar itineraris “a la carta” per a grups, en els dies entre setmana, amb major flexibilitat i disponibilitat.
- Es considera una definició d’escenaris adaptada als diferents perfils de
demanda i d’estada. Els escenaris de màxims i d’elevada durada es plantegen
bàsicament per a un perfil especialitzat i d’elevat interès en el territori, però que
comporta un número més reduït de turistes.
- S’incorporen alguns dels elements fins i tot considerant la dificultat tècnica que
pot representar alguns aspectes de navegació i també de logística o mobilitat
en general.
- En la mateixa línia, s’ha considerat els escenaris de major viabilitat tècnica i
econòmica valorant almenys les primeres anualitats, però tampoc no s’ha
volgut deixar de banda altres opcions que puguin resultar d’interès.
Evidentment, tot entra dins una elevada variabilitat, corresponent al perfil de
funcionament del sector. Per tant, es plantegen més aviat com a escenaris-objectiu.
DISSENY DE PRODUCTE
16
Evidentment, molts dels viatges poden englobar diferents perfils diversos de turistes i
visitants de manera simultània.
CRITERIS SINTÈTICS PER A LA DEFINICIÓ D’ESCENARIS Embarcació de 53 places. Disponibilitat de dues embarcacions (a partir següents
anualitats). Treball bàsicament entre Móra i Tortosa, amb Miravet i
Benifallet com a nucli més clar i altres subtrams complementaris al nord i al sud.
Voluntat d’integrar l’Assut (en algunes de les ofertes que sigui possible).
Intenció que no superi determinat temps de viatge, dues o màxim tres hores en total. Òptim, entre 1,5 i 2 hores.
Considerar les intervencions de l’Idece a l’hora de proposar uns embarcadors principals.
Definir una temporada-tipus de funcionament del producte. Es proposa bàsicament el període entre 1 d’abril i 31 d’octubre.
Plantejar un volum de visitants o usuaris potencials (potser en dos o tres nivells).
Més concretament, els escenaris consideren aquests diferents perfils de turistes segons uns segments de mercat o tipologia de visitants:
1. Familiar: un dels perfils interessants per l’adaptació a la demanda
d’altres activitats.
2. Tercera edat: es refereix en aquest cas a petits grups, una part dels
quals pot tenir elevat poder adquisitiu.
3. Grups escolars: vinculats a determinats períodes de l’any, poden ser un
element de suport al funcionament de l’estructura, entre mig de la
setmana, plantejant-ho dins els itineraris de curta durada.
4. Grups tercera edat. Menys interessant des del punt de vista econòmic,
es pot apuntar la mateixa reflexió prèvia.
5. Grups organitzats: amb un plantejament similar als grups previs, es
preveu en general una major diversitat pel que fa a interessos i poder
adquisitiu.
DISSENY DE PRODUCTE
17
6. Visitants-turistes amb allotjament a la zona : en aquest cas potser
exigeix menys oferta d’activitats complementàries, donat que ja les
obtenen pel seu compte (autodisseny de producte).
7. Paquets turístics per agència: englobaria un perfil divers d’usuaris, entre
els quals alguns d’elevat nivell adquisitiu.
8. Visitant de turisme cultural: Probablement el grup més interessant des
d’un punt de vista de generació d’impacte econòmic i de posada en
valor del patrimoni i els recursos del territori.
Cal tenir en compte que alguns d’ells són interessants pel fet d’ajudar a la generació
d’un efecte boca-orella.
També cal considerar els escenaris des del punt de vista de la durada de l’estada, així
com des del punt de vista de diferenciació de dies de la setmana. En aquest sentit, el
gràfic posterior dóna unes pautes d’orientació sobre aquesta durada de les estades.
POSSIBLE DIFERENCIACIÓ DE SUBTRAMS
DISSENY DE PRODUCTE
18
Móra d’Ebre
Miravet
BenifalletXerta Tortosa
Ascó-Garcia: 9,7 km (40 minuts)
Garcia-Móra: 4,89 km (20 minuts; 60 entre Ascó i Móra)
Miravet-Benifallet: 11,43 km (46 minuts)Benifallet-Assut: 11,89 km (48 minuts)Assut-Aldover: 3,69 km (15 minuts)
Móra-Miravet: 12,74 km (52 minuts)
Ascó
Aldover-Tortosa: 7,98 km (33 minuts; 48 minuts des de l’Assut)Nota: es planteja considerant una velocitat mitjana de 8 nusos.
Nota d’aclariment: Cal tenir present que la normativa de navegació de l’IDECE determina que la velocitat màxima de les embarcacions seràde 10 km/h (5.4 nusos)
La determinació dels escenaris més viables ha de partir d’aquestes consideracions
fonamentals:
Les necessitats vinculades als autotaxis o altres elements logístics són
també elements per a la selecció d’escenaris més idonis.
El plantejament d’alguns escenaris alternatius pot ser un element de
suport a l’elecció de l’opció més idònia, almenys en la fase inicial. En tot
cas, aquest plantejament s’ha de fer considerant sempre la viabilitat
tècnica.
És necessari realitzar una aposta per uns escenaris concrets atenent a
la previsió d’embarcacions a realitzar. Per tant, la resta dels plantejats
en la taula d’alternatives són condicionats a la disponibilitat de més
llaguts.
Evidentment, cal partir d’uns criteris de selecció concrets, però també cal donar peu a
la consideració dels criteris de tipus qualitatiu. Entre aquests, cal tenir en compte la
necessitat d’orientació de l’oferta als productes de qualitat –i per tant a un determinat
perfil d’usuaris majoritari-, la integració de diferents modalitats i la vertebració territorial
general, partint d’unes determinades polaritats principals.
A cavall dels diferents criteris, es poden apuntar algunes reflexions que ajuden a la
determinació dels itineraris més viables, al marge de les consideracions de tipus més
directament econòmic:
En general, aquells escenaris que no vinculen els nodes patrimonials i de
serveis principals no ofereixen el mateix interès que la resta de propostes,
donat que impliquen un cert desaprofitament de fluxes ja existents i donat
que també dificulten optimitzar la inversió en patrimoni.
Algunes de les opcions coincideixen en part amb propostes que ja es
troben en funcionament amb suport del sector públic. Cal optar
majoritàriament per altres propostes o bé per diferenciar de manera
significativa la proposta.
DISSENY DE PRODUCTE
19
L’itinerari A (Tortosa-Aldover-Tortosa) no sembla l’opció de major interès
a l’hora de pensar en la projecció del producte, considerant la manca
d’oferta directament vinculada a l’embarcador d’aturada.
L’escenari G (Móra d’Ebre-Garcia-Pas de l’Ase) té evident interès des del
punt de vista paisatgístic, però no sembla prioritari a l’hora d’estructurar
les dues primeres anualitats amb la disponibilitat inicial d’embarcacions.
En tot cas ho pot ser des d’un punt de vista complementari, especialment
més endavant.
L’escenari R (Móra-Miravet-castell-Benifallet-coves-tornada) tot i el seu
potencial patrimonial, presenta una durada excessiva, exceptuant grups
molt concrets d’usuaris.
L’escenari T (Tortosa-Assut-Benifallet-coves-tornada) no sembla una
aposta en principi prioritària, donat que implica la disponibilitat de vehicle
de suport per a la tornada a Tortosa. En un context de priorització de
resultats segurament cal realitzar altres apostes (tot i que el fet de
comptar amb Tortosa com a punt de partida no deixa de representar un
potencial significatiu).
Sembla evident la necessitat d’aprofitar determinats punts d’arribada
(Miravet, Benifallet) per facilitar la visita als principals recursos
patrimonials respectius (castell, coves). En tot cas, la disponibilitat d’un
nombre suficient de viatges ha de facilitar la possibilitat d’optar per una
visita llarga o curta, segons el temps disponible i la motivació de l’usuari.
DISSENY DE PRODUCTE
20
En relació al punt anterior, semblen de major viabilitat general –tant en la
seva versió curta com llarga- les opcions que connecten: Tortosa-Assut-
Tortosa; Benifallet-Miravet; Móra d’Ebre-Miravet. Aquest plantejament
respon al balanç entre interès, recorregut, aturades, adaptació al perfil de
client, durada de les estades, necessitats logístiques, etc.
Tot i les reflexions prèvies, s’ha d’insistir que l’estudi econòmic ha de representar una base important per a la presa de decisions. Per exemple, cal considerar
l’existència d’uns costos fixes al llarg de l’any, com són els representats pel capità i el
mariner.
DISSENY DE PRODUCTE
21
ESCENARIS DE FUNCIONAMENT DE PRODUCTE PILOTRecorregut (hores) Aturades (lloc i temps aturada) Total
hores recor-regut
Adaptació al perfil de turista /segment de mercat* Adaptacíó s. dies estada del turista (públic-objectiu)
ESCENARIS ITINERARIS
CURTS
Anada Tornada Total Sense aturada
Aturada sense visita
Aturada amb visita
1 2 3 4 5 6 7 8 1/2 1 2 3 1 setmana o més
2ª. residència
A. Tortosa-Aldover-Tortosa
- - 1,5 1,5
B. Tortosa-Assut-Tortosa
1 1 2 0,5 2,5
C. Benifallet-Assut-Benifallet
- - 1,5 1,5
D. Benifallet-Pas Barrufemes
- - 1,5 1,5
E. Benifallet-Miravet
1 1 2 1 3
F. Móra d’Ebre-Miravet
0,75 0,75 1,5 1 2,5
G. Móra d’Ebre-Garcia-Pas de l’Ase
1 1 2 2
Recorregut (hores) Aturades (lloc i temps aturada) Total hores recor-regut
Adaptació al perfil de turista /segment de mercat* Adaptació s. dies estada del turista (públic-objectiu)ESCENARIS ITINERARIS MITJANS-LLARGS
Anada Tornada Total Sense aturada
Aturada sense visita
Aturada amb visita
1 2 3 4 5 6 7 8 1/2 1 2 3 1 setmana o més
2ª. residència
P. Benifallet-Miravet (castell)
1 1 2 (2-4) 4-6
Q. Tortosa-Assut (molí)-Tortosa
1 1 2 2 4
R. Móra d’Ebre-Miravet (castell)-Benifallet (coves)-tornada
0,75+0,75 1,5 3 Miravet 2Coves 2Dinar 2
9
S. Móra d’Ebre-Miravet (castell)
0,75 0,75 1,5 (Dinar o no, 2-4)
3,5-5,5
T. Tortosa-Assut-Benifallet-Coves (tornada bus a Tortosa)
3 (Auto-car
0,50)
3,50 Coves 2Dinar 2Visita
Benif. 0,5
*Perfils de turista o visitant: 1, familiar; 2, tercera edat; 3, grups escolars; 4, grups tercera edat; 5, grups organitzats; 6, visitants-turistes amb allotjament a la zona; 7, paquets turístics per agència; 8, visitant turisme cultural.
DISSENY DE PRODUCTE
22
INDEX
2.1.CRITERIS BÀSICS PER AL DESPLEGAMENT DE LA GESTIÓ 26
2.2. PROMOCIÓ I COMERCIALITZACIÓ 28
2. NECESSITATS DE GESTIÓ PER A L’IMPULS DE LES PROPOSTES DE NAVEGACIÓ
2.1. CRITERIS BÀSICS PER AL DESPLEGAMENT DE LA GESTIÓDISSENY DE
PRODUCTE23
D’entrada, és fonamental una coordinació adient entre administracions i entre
aquestes i les empreses, pensant no tant en el simple impuls del producte pilot, sinó
en l’impuls de la navegació en general.
Es preveu el funcionament a partir del REGIM DE CONCESSIÓ i d’un CONCURS D’ADJUDICACIÓ, que permetin l’aplicació de criteris de fiabilitat i rendibilitat
econòmica.
Es tracta que alguna agència s’impliqui directa o indirectament en l’assumpció de la
proposta. No es pot oblidar que la gestió o explotació i la comercialització correspon a l’àmbit privat, de manera que es pugui generar un impacte real en el territori. Per tant, és important que des de l’àmbit de les agències es pugui detectar
aquest atractiu. És evident que els criteris de selecció d’empreses han de partir del
potencial de les mateixes i la complementarietat amb el potencial emprenedor del
territori i d’aquelles activitats que es puguin generar (per la qual cosa cal realitzar un
seguiment des de l’àmbit de l’administració pública.
Evidentment, han d’existir criteris clars en la selecció d’empreses i la detecció de
potencials emprenedors per a la creació d’iniciatives. Es per això que des de
l’administració, com a finançador de les infraestructures corresponents als vaixells
(llaguts) que es posen en marxa, i de la seva museïtzació, s’haurà de convocar un CONCURS PÚBLIC que contingui un PLEC DE CONDICIONS que sigui clar per a la selecció de l’empresa concessionària a partir d’unes garanties i d’uns paràmetres qualitatius en la oferta, que no tan sols facin viable aquesta empresa
conjunta, sinó que contingui elements de clara dinamització del territori per tal de crear
el producte que s’ha anat definint en el present estudi.
Per això, entre d’altres que s’inclouran en el Plec de Condicions, també serà necessari
presentar per part de les empreses d’un Pla d’Empresa per al desplegament d’aquest
perfil concret d’activitats, a més a més del suport de la presentació del Pla de Màrqueting paral·lel corresponent.
També és necessari garantir la cobertura de les necessitats en l’apartat de recursos
humans, considerant la formació concreta necessària i altres aspectes diversos.
DISSENY DE PRODUCTE
24
Aquesta mateixa implicació privada haurà de comportar en el concurs contactes o
compromisos ja signats amb altres possibles activitats, com ara empreses d’activitats,
restauració, autotaxis i altres. Caldrà assumir també per l’empresa altres despeses
com l’Assegurança, considerant el servei públic (passatgers), i evidentment
l’establiment d’una fiança: per desperfectes en els vaixells o possible manteniment
defectuós. La filosofia de cooperació pública-privada, al mateix temps, s’ha de
plantejar de manera que des del segon àmbit es detectin tots els elements adients per
al desplegament de les activitats.
La filosofia, en tots els casos, és doncs la generació de producte en un context de
renovació.
Globalment, també cal superar altres limitacions i aprofitar altres oportunitats que es
puguin detectar en el context de desplegament de la nova proposta. Cal pensar que
molts dels entrebancs a superar són en realitat aspectes concrets de gestió.
DISSENY DE PRODUCTE
25
2.2. PROMOCIÓ I COMERCIALITZACIÓ
En el pla d’empresa i el pla de màrqueting que ha de formar part de les propostes de
les empreses que es presentin, cal tenir clar per les mateixes les bases de promoció i
comercialització mínimes.
Entre els elements de promoció i comercialització caldrà destacar:
A. Adaptació al perfil d’usuaris i turistes que es defineixin com a públic
objectiu.
Entre aquests cal considerar: persones, parelles o famílies interessades en la singularitat del territori i del propi producte específic; grups escolars i diversos, preferiblement adaptats a interessos connectats amb el territori;
residents al propi territori; altres persones de perfil més divers i afluència
aleatòria.
És evident que en cadascuna de les fases de desplegament es pot apostar
més directament per un perfil majoritari o un altre, sempre amb orientació
general a la qualitat i a un cert nivell econòmic i sociocultural.
Cal tenir en compte dues premisses fonamentals i paral·leles de funcionament,
com són: d’una banda, precisament, aquesta orientació a la qualitat; de l’altra,
un nivell de funcionament general suficient per a la viabilitat de la proposta (fet
que implica disposar d’una certa proporció de visitants de nivell mig i/o de
menor adaptació o coneixement del recurs territorial).
B. Determinació del mercat potencial per al desplegament de les opcions
comercials reals de la navegabilitat.
Es tracta d’un punt especialment vinculat amb el previ des del punt de vista
d’orientació al perfil d’usuaris i visitants. D’altra banda, també determina les
orientacions del pla de màrqueting en el sentit que dóna pautes d’actuació
preferents tant pel que fa a territori com a calendari.
Es tracta, dit d’una altra manera, d’establir en cada fase les proporcions
adequades de cada un dels perfils de visitants-objectiu. Per exemple, les
primeres anualitats poden incorporar una proporció més àmplia de persones DISSENY DE
PRODUCTE26
del propi territori o del seu entorn més immediat, mentre que en fases
posteriors les accions promocionals i la captació d’usuaris poden apostar
successivament per corones més allunyades.
De manera sintètica, a banda del propi territori es poden definir bàsicament tres
corones principals d’influència:
1. Quadrant sudoccidental de Catalunya, nord del País Valencià i franja
oriental aragonesa.
2. Resta de Catalunya, Aragó i País Valencià.
3. Resta de l’Estat (exceptuant les àrees més allunyades, i sud de
França).
A aquestes corones es poden afegir la que representaria el context
internacional, definit prioritàriament pels principals emissors d’Europa
Occidental. S’ha de tenir en compte que en els principals països de l’àrea
existeix un potencial ampli de persones interessades en la navegació fluvial, i
més encara en el patrimoni natural i cultural en un sentit ampli.
C. Pla de màrqueting i orientacions bàsiques de comunicació i promoció.
Precisament aquest pla representa una actuació clara en relació a l’esmentat
públic-objectiu.
En el present estudi s’avancen algunes de les fórmules per funcionar de
manera que sigui viable.
Per l’empresa, caldrà proposar les alternatives més viables (o les escollides) de
funcionament i les millores proposades que es puntuaran dins el plec de condicions.
El pla de comercialització i de màrqueting, haurà d’incloure un estudi econòmic,
que contingui els elements de promoció previstos per l’empresa, des dels
tríptics fins a la xarxa de comercialització prevista del producte. El pla ha de
tenir un plantejament clar i concret de desplegament temporal i/o de fases,
sempre amb l’orientació a la rendibilitat però també a l’impacte econòmic local.
DISSENY DE PRODUCTE
27
Sobre els aspectes de promoció i comercialització, cal apuntar també aquestes
reflexions necessàries:
- S’ha de fonamentar en realitats clares, per tal de no generar decepció i un
efecte contraproduent en el visitant-usuari.
- La comercialització pot ser multidireccional, especialment com a resultat del
producte pilot i donant peu a la participació de diverses agències i del propi
sector públic.
- En l’apartat promocional, cal una adaptació a les orientacions del Pla
Estratègic i de la marca turística Terres de l’Ebre en general, pel que fa a
participació a fires i utilització de canals diversos. Els productes pilot han de
ser associats al major nivell possible amb altres productes turístics i
recursos de qualitat del territori.
- La iniciativa privada s’ha d’implicar també de manera directa en
determinades esferes de la promoció.
És important tenir en compte la determinació d’un públic objectiu, forçosament orientat
a la filosofia d’un turisme de qualitat que permeti la posada en valor dels recursos del
patrimoni.
També cal plantejar opcions clares de fidelització que permetin la continuïtat en l’èxit
de les propostes. Aquestes opcions han de contemplar alguna mena d’adequació
tarifària que permeti visites posteriors a menor preu, descomptes en establiments,
distribució de lots de productes i similars.
En general, les pautes i orientacions que es descriuen prèviament constitueixen
objectius a assolir a mig termini. És necessària una filosofia de flexibilitat per a
l’adaptació a l’evolució de la demanda, la realitat del riu i la navegació, la incidència de
factors macroeconòmics, etc.
També cal insistir en la necessitat de dissenyar el producte integrant els criteris de
l’embarcació, la museïtzació i les pautes econòmiques i de gestió en general. Des del
punt de vista d’interès per al propi territori, és important que –tot i que és fonamental el DISSENY DE
PRODUCTE28
funcionament viable del producte pilot en ell mateix- es pugui generar un efecte
d’animació sobre altres activitats.
DISSENY DE PRODUCTE
29
CONSIDERACIONS DE PROMOCIÓ I COMERCIALITZACIÓ
DISSENY DE PRODUCTE
Adaptació al perfil de públic objectiu
Opcions de fidelització
Perfil econòmic
Perfil tècnic (demanda desitjable en relació al territori)
Abonaments /preu concertat per a grups
Possibilitat modulació preus
Contacte directe amb el client, agències, escoles, etc
Selecció de target o públic objectiu
Consideració oscil·lacions temporada
Vinculació amb altres elements de gestió
Oferta de producte integrat amb els recursos del territori (Castell, Coves, Assut, Tortosa, etc)
i/o amb el dinar o esmorzar
30