1. La paradoxa de la vergonya.Els Serveis socials davant la pobresa."Los derechos se han acabado, la fiesta ha terminado y hay que pagarla".Ivo Andic, multimilionari propietari de MANGO.Ens estem empobrint, les xifres i els testimonis sn aclaparadors. Lespiral demiseria sexten en diferents mbits i dimensions, leconmica, la cultural, en dretssocials i cvics. Per aturar-se en els nombres i els titulars indignats no basta, calfer lesfor de posar-se en la pell de les famlies, els nins, els pensionistes queviuen i respiren la pobresa minut a minut. Olorar el patiment de fer un plat al dia,de no poder anar al metge, de no poder comprar el llibre de text que la resta de laclasse t. Creix de forma imparable una societat polaritzada, a on ja no esgaranteixen les mnimes condicions de vida dignes per a molts. La pobresa demolts que a lany 2007 pertanyien a la que avui en dia sabem, a fora de realitat,que era una categoria inexistent, la classe mitjana. Encara que tamb hi ha moltsque a lany 2007 ja estven en risc de pobresa o exclusi social, molts que hanvist com les seves condicions de vida han empitjorat drsticament. Anem als fredsnombres, avui un 185 de la poblaci de Les Illes es troba en risc de pobresa, unde cada tres nins a larxipilag viu sota el llindar de la pobresa, segons UnicefBalears. Des de el 2007 el percentatge de poblaci en risc dexclusi social haaugmentat en un 16%.Davant daquest panorama, Com han reaccionat les diferents administracions?Esclata la paradoxa, aix mentre per un costat la demanda dajuda als serveissocials ha crescut de forma exponencial, per laltre costat la capacitat de respostadels serveis socials ha minvat de forma significativa. Donem una passa ms, quanlaugment de la pobresa i lexclusi saccelera, els diferents governs decideixenreduir els pressuposts de benestar social.Per argumentar la versemblana daquesta paradoxa ens recolzarem en dosdocuments, el primer un qestionari sobre limpacte de la crisi als Serveis Socialsdels municipis de Mallorca, realitzat per la comissi de dades i denncia de

2. PROSOCIAL, el segon, linforme sobre els pressuposts socials del Govern Balear,el Consell de Mallorca i lAjuntament de Palma realitzat per EAPN-Illes Balears.Respecte al qestionari dels municipis mallorquins unes primera conclusi s quehan desaparescut professionals i eines que oferir als ciutadans, a la vegada queaugmenta el nombre de ciutadans que acudeixen als Serveis Socials. Elsprofessionals destaquen larribada de persones "normalitzades" que per qestionseconmiques necessiten dels recursos de la xarxa de Serveis Socials. A talldexemple mostrem serveis que ja no existeixen o que han minvat: serveissocioeducatius de medi obert, reducci de la Renda mnima dinseriment, reduccidels espais de formaci lligats a la RMI, punt dinformaci jurdica itinerant de ladona, serveis dorientaci laboral de sindicats i del SOIB, cursos de formaciocupacional(GOL, OLOAS,SOLSUD), serveis de mediaci cultural, PISE al mancopel 2012-13, convocatries dajudes per llibres i material escolar, es deixen desubstituir als professionals que es jubilen, INFOJOVE, es modifiquen a la baixaels barems de valoraci de grau i nivell de reconeixement de dependncia delsistema de prestacions, minva la dedicaci de les treballadores familiars i es privalaccs a la salut pblica de diferents collectius com immigrants sense regularitzar,majors de 26 anys sense cotitzar o aturats de llarga durada.Sobre lempobriment de la xarxa de serveis socials als municipis, elsprofessionals expressen la seva impotncia i angoixa. Moltes vegades es quedenen testimonis immvils de la misria dels altres.Respecte a linforme sobre els pressuposts realitzat per lEAPN-Illes Balears,aquest tamb incideix en la idea de la cruel paradoxa, pot ajudar la imatgesegent: si a una situaci de epidemia greu les autoritats optessin per tancarhospitals, destruir medicaments i empresonar metges i infirmeres, qu pensaremde les autoritats? Lestudi a ms parteix dun plantejament molt interessant, a les Illes el nostre puntde partida era molt feble, el nostre estat del benestar era molt magre. Aix les Illespateixen un dficit dinversions socials en relaci a la mitjana de lestat bastantpronunciat, cal assenyalar que lestat espanyol estava per sota la mitjana europea,plou sobre banyat. Lestudi mostra que als pressuposts del 2012 hi ha unareducci de 14.373.441 milions deuros. Tamb es supremeixen o minvenrecursos, professionals i programes, enumerarem uns quants:Govern Balear.Es congelen partides de la RMI i ajudes econmiques urgents quan la demanda esmultiplica, es redueixen programes datenci directa gestionades per entitats nolucratives, el Govern suspen durant 18 mesos drets reconeguts a la cartera de 3. Serveis Socials, es supremeixen transferncies del SOIB als ajuntaments per acontratar persones desocupades, minven beques per a llibres de text, menajdors itransport escolars.Consell de MallorcaHa desaparegut la llar de menors amb dificultats de conducta "Sa pedra viva", shareduit en un 81% les transferncies als ajuntaments, els serveis de formaci lligatsa la RMI han minvat en un 43% i shan reduit les subvencions per projectessectorials.Ajuntament de PalmaHan minvat les ajudes als llibres de text, sha reduit en un 50% el programadintervenci familiar en situaci de risc i shan congelat les ajudes econmiquesurgents.Per completar una mirada sobre lactual capacitat de resposta dels Serveis Socialsdavant la creixent demanda, volem apropar-nos a linforme sobredesenvolupament dels Serveis Socials 2012 elaborat per lassociaci espanyolade directors i gerents de serveis socials. Respecte a Les Illes es destaca que laseva situaci de feblesa i amb tendncia a empitjorar dels Serveis Socials sinadmissible. Aquests estan a la cua de les regions dEuropa segons lindex DECde la xarxa de serveis socials( drets, economia i cobertura ), que t en compte elsindicadors de desenvolupament normatiu, despesa per habitant i any en relaci alPIB i la cobertura dels serveis socials. Les Illes Balears avui sn al lloc n 13 delestat espanyol, la seva puntuaci s dun 29 sobre 10, la qualificaci s: Feble.Poc ms a afegir, excepte que la festa illuminada per la nostra imprudncia ibogeria de la que xerren els propietaris de grans empreses, s un sarcasmeinsultant, una provocaci.Creiem que ja sigui un efecte desitjat o el producte duna poltica molt negligent,sest modificant la naturalesa de la xarxa de serveis socials. Per dir-ho de formasinttica, de lincipient cam cap als drets socials dels ciutadans a larbitrarietat dela caritat. Tornem a debats de fa ms de 30 anys. Sabem que la sanitat i leducacisn els nous espais de negoci dun sistema capitalista ferit, oportunitats de negocisegons les seves paraules. Desaparici del sector pblic com a garant dunaprogressiva igualtat doportunitats dels ciutadans, s la nostra traducci. Si xerremdels Serveis Socials, excepte els sectors que puguin ser lucratius, aquells sernarreconats als designis i bona voluntat de la comunitat, caritat i assistencialisme.Un smptoma daquesta tendncia sn els mltiples articles als mitjans decomunicaci que promocionen la solidaritat dels veins, les organitzacionsdautoajuda o les xarxes de solidaritat. Respostes davant la inacci de les 4. administracions, molt respectables, per que no assenyalen les causes de lasituaci econmica ni exigeixen la responsabilitat dels poders pblics. Larticle delPas del 3 de novembre "La solidaridad baja a los barrios" s un bon exemple, dinslarticle tamb es diu:" Desbordats, aquests centres deriven molts de casos a lesentitats socials de tall caritatiu i assistncial".Per concloure des de PROSOCIAL pensem que aquests temps ens demandentenir una visi i concepci del sector social collectiva i a llarg termini, enfront devisions de curt termini i individualistes. Sin els serveis socials seran irrellevants iles conseqncies socials desastroses.