[arquitectura de la informació] pac 1: com l'arquitectura de la informació pot influir...
DESCRIPTION
Més informació a elmeuordinador.blogspot.comTRANSCRIPT
COM L’ARQUITECTURA DE
LA INFORMACIÓ POT
INFLUIR POSITIVAMENT EN
UNA ORGANITZACIÓ JORDI LLONCH ESTEVE
ARQUITECTURA DE LA INFORMACIÓ – PAC 1 CC BY-NC-SA
Arquitectura de la informació – PAC 1 Jordi Llonch Esteve
CC BY-NC-SA Pàgina 1 de 9
ÍNDEX
1. Introducció ................................................................................ 2
2. L’arquitectura de la informació i la seva importància ...... 3
3. L’arquitecte de la informació ................................................ 4
4. El disseny centrat en l’usuari ................................................... 4
4.1 Relació entre DCU i AI ...................................................... 5
4.2 Fases de desenvolupament d’un lloc web .................. 5
4.3 Esquema de les fases: on se situa l’AI? .......................... 6
5. L’arquitectura de la informació a les organitzacions ........ 7
5.1 Per què invertir-hi? ............................................................. 7
6. La documentació a presentar a l’organització ................. 8
7. Bibliografia i altres recursos ..................................................... 9
7.1 Llibres .................................................................................... 9
7.2 Recursos web ..................................................................... 9
7.3 Imatges ................................................................................ 9
Arquitectura de la informació – PAC 1 Jordi Llonch Esteve
CC BY-NC-SA Pàgina 2 de 9
1. INTRODUCCIÓ
Les persones som éssers socials que acostumem a establir-nos en
grups en el transcurs de les nostres vides de manera instintiva.
Això succeeix, en part, per la sensació de seguretat que aporta
la comunitat. En el marc econòmic succeeix pràcticament el
mateix amb les organitzacions.
Les organitzacions són qualsevol sistema social format per més
d’una persona que s’estableixen amb la finalitat de resoldre
problemes o aconseguir objectius que de manera individual
serien impossibles de solucionar o aconseguir. Per tant, el terme
organització inclou empreses, negocis i entitats (amb o sense
ànim de lucre).
Tota organització, des de la més petita fins la més gran, ha de
gestionar informació, un procés que esdevé més i més complicat
quan més gran sigui la seva dimensió. Per tal d’optimitzar
aquesta tasca neix l’arquitectura de la informació, de la qual en
donarem més detalls a continuació.
Arquitectura de la informació – PAC 1 Jordi Llonch Esteve
CC BY-NC-SA Pàgina 3 de 9
2. L’ARQUITECTURA DE LA INFORMACIÓ I
LA SEVA IMPORTÀNCIA
L’arquitectura és, segons el Gran Diccionari de la Llengua
Catalana en una de les seves entrades, la composició,
estructura o manera com són encaixades i distribuïdes les
diverses parts d’un objecte o d’una obra. Si a aquesta definició li
afegim el complement “de la informació”, tenim que
l’arquitectura de la informació (AI) és l’art i la ciència que
s’ocupa del disseny estructural i organització de sistemes
d’informació.
La seva finalitat és organitzar de manera òptima grans quantitats
d’informació d’entorns web, intranets, aplicacions o sistemes
complexos, per tal d’ajudar els seus usuaris a satisfer les seves
necessitats d’accés a la informació, ja siguin aquestes trobar-ne
de nova o recuperar-ne d’antiga.
Una arquitectura de la informació ben construïda ajudarà a
trobar la informació que un usuari cerqui de manera ràpida. De
la mateixa manera, quan més senzill sigui un sistema
d’informació intern, més ràpid (i barat) es podran formar els
empleats que l’hagin de fer servir. Així mateix, quan més ben
dissenyat estigui un lloc web, menys costarà modificar-lo en cas
de necessitar ampliar-lo en un futur.
Com es pot comprovar, el temps i la facilitat d’ús són factors
d’un valor incalculable en el procés de cerca d’informació, per
això l’èxit d’un sistema d’AI depèn, en gran mesura, de la seva
velocitat i facilitat d’accés.
Arquitectura de la informació – PAC 1 Jordi Llonch Esteve
CC BY-NC-SA Pàgina 4 de 9
3. L’ARQUITECTE DE LA INFORMACIÓ
Darrere de qualsevol sistema d’informació hi ha una persona
encarregada d’organitzar de manera òptima aquesta
informació, es tracta de l’arquitecte de la informació. La seva
feina consisteix en aplicar coneixements de disciplines molt
variades per aconseguir que el sistema que ha de construir sigui
el més amigable, intuïtiu i útil possible per als seus usuaris.
Algunes de les disciplines de les quals un bon arquitecte de la
informació en pot aprofitar els coneixements són: el disseny
gràfic i de la informació, les ciències de la informació, el
periodisme, l’enginyeria de la usabilitat, el màrqueting, la
informàtica, l’arquitectura i la gestió de projectes, entre moltes
altres.
Els coneixements que un arquitecte de la informació farà servir
d’aquestes disciplines per dur a terme la seva feina de manera
exitosa seran sobre els usuaris i les seves necessitats, sobre els
continguts del sistema i sobre el context on aquest s’apliqui.
4. EL DISSENY CENTRAT EN L’USUARI
Les persones ens comuniquem amb els ordinadors mitjançant
interfícies que inclouen dispositius d’entrada i sortida, com ara els
teclats i les pantalles. Hi ha diferents formes d’abordar el disseny
d’aquest tipus d’interfícies, ja sigui des d’una perspectiva
tècnica, analitzant el problema o centrant-se en l’usuari, entre
d’altres.
El disseny centrat en l’usuari (DCU) és el punt de vista des del
qual els desenvolupadors de pàgines web, aplicacions o
sistemes que requereixin una interacció entre persones i
dispositius (com ara ordinadors) utilitzen informació sobre què
fan els seus usuaris per a crear les aplicacions. És a dir, es posa la
persona en el centre del desenvolupament.
Arquitectura de la informació – PAC 1 Jordi Llonch Esteve
CC BY-NC-SA Pàgina 5 de 9
4.1 RELACIÓ ENTRE DCU I AI
Com millor es coneguin els usuaris d’un lloc web, més fàcil serà
oferir-los el que necessiten. Aquí és on el DCU entra en contacte
amb l’AI. Una bona arquitectura de la informació d’un lloc web
permetrà que els seus usuaris ni se n’adonin de la seva existència
si el disseny centrat en l’usuari ha estat òptim, ja que els usuaris
seran capaços de moure’s pel lloc web i obtenir la informació
que estan buscant sense haver de fer cap esforç addicional per
entendre el funcionament de la web.
És el que en anglès es coneix amb el terme second nature, és a
dir, quan una habilitat nova es comporta com si fos innata, però
sense ser-ho. Un exemple és la forma com fem zoom a les
imatges dels dispositius tàctils mitjançant els dos dits (habilitat
nova que va introduir Apple amb el seu iPhone i que avui dia
està estesa entre la majoria de la població).
4.2 FASES DE DESENVOLUPAMENT D’UN LLOC
WEB
El procés de creació d’un lloc web és força complex i es divideix
en les següents etapes:
Anàlisi
En aquesta etapa es recopila informació sobre les
característiques dels usuaris potencials, els objectius de
l’aplicació i els requisits tècnics del desenvolupament.
Disseny
En aquesta etapa es porta a terme el disseny del lloc web
aplicant les característiques definides en la fase d’anàlisi.
Prototip
En aquesta etapa es fabrica una versió inicial del lloc web
el qual disposi de la pàgina d’inici, el menú principal i
algunes pantalles inferiors representatives.
Arquitectura de la informació – PAC 1 Jordi Llonch Esteve
CC BY-NC-SA Pàgina 6 de 9
Avaluació
En aquesta etapa s’avalua la usabilitat del lloc web
mitjançant mètodes d’avaluació amb usuaris reals o no.
Implementació i publicació
En aquesta etapa es desenvolupa el lloc web final
mitjançant estàndards (html, css, etc.), es comprova que
funcioni adequadament i es posa a disposició dels usuaris.
Seguiment
En aquesta etapa es realitza un manteniment del lloc
web, ja sigui afegint notícies, altres redissenys o millores.
4.3 ESQUEMA DE LES FASES : ON SE SITUA L ’AI?
Com mostra el diagrama següent, l’arquitectura de la
informació comprèn les etapes de disseny, prototipatge i
avaluació en el disseny centrat en l’usuari.
Arquitectura de la informació – PAC 1 Jordi Llonch Esteve
CC BY-NC-SA Pàgina 7 de 9
5. L’ARQUITECTURA DE LA INFORMACIÓ
A LES ORGANITZACIONS
Com s’ha vist fins ara, l’arquitectura de la informació té un valor
incalculable que pot beneficiar a qualsevol tipus d’organització
(amb ànim de lucre i sense, del sector públic i privat...). Per això
es recomana que les organitzacions li dediquin recursos adients.
5.1 PER QUÈ INVERTIR-HI?
Una bona arquitectura de la informació en una organització
influeix de manera positiva tant a usuaris com a clients aportant
els següents beneficis:
Trobar informació:
o Redueix el cost de trobar informació.
o Redueix el cost de trobar informació errònia.
o Redueix el cost de no trobar informació.
o Redueix el desordre organitzatiu.
Reduir costos:
o Redueix els costos de manteniment.
o Redueix els costos de formació.
o Redueix la rotació de personal.
o Redueix la duplicació d’esforços.
Augmentar beneficis:
o Augmenta les vendes.
o Ofereix un avantatge respecte a la competència.
o Augmenta la fidelitat de la marca.
Facilita l’intercanvi d’informació.
Incrementa el coneixement del producte.
Fa més sòlida l’estratègia de l’organització.
Fa que visitar un lloc web sigui una experiència agradable.
Arquitectura de la informació – PAC 1 Jordi Llonch Esteve
CC BY-NC-SA Pàgina 8 de 9
6. LA DOCUMENTACIÓ A PRESENTAR A
L’ORGANITZACIÓ
Un cop acabat el procés de disseny de l’arquitectura de la
informació, l’arquitecte lliurarà una sèrie de documents als
responsables de l’organització per tal que tinguin una idea
general de com serà el lloc web un cop implementat i publicat.
Tot i que hi ha varis documents que es poden presentar, els més
bàsics són els arbres de contingut (coneguts també com mapes
o blueprints) i les retícules (també anomenades maquetes,
wireframes o prototypes).
Els arbres de contingut són esquemes detallats que mostren les
relacions entre pàgines i altres components i es poden usar per a
mostrar sistemes d’organització i navegació. Són molt semblants
al mapa d’un lloc web.
Arbre de contingut1
Les retícules o maquetes són representacions de les pàgines
finals d’un lloc web des d’una perspectiva arquitectònica.
Mitjançant aquestes l’arquitecte decideix com agrupar els
components de contingut, com ordenar-los i a quins grups de
contingut donar prioritat.
Retícula2
Arquitectura de la informació – PAC 1 Jordi Llonch Esteve
CC BY-NC-SA Pàgina 9 de 9
7. BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS
7.1 LLIBRES Morville, Peter i Rosenfeld, Louis. Introducció a l’arquitectura de
la informació i Arquitectura de la informació en l’empresa:
Defensa de l’AI. Arquitectura de la informació per al World Wide
Web. Barcelona: Fundació per a la Universitat Oberta de
Catalunya, 2012. p. 11-47, 353-365.
Gil Rodríguez, Eva Patricia; de Lera Tatjer, Eva i Monjo Palau,
Antònia. Usuaris i sistemes interactius. Barcelona: Eureca Media,
S.L., 2010.
Giménez, Ferran i Ripoll, Anna. Arquitectura de la informació de
la v3 de Mosaic. Barcelona: Eureca Media, S.L., 2010.
7.2 RECURSOS WEB Wikipedia. Arquitectura de la información [en línia]. 8 de febrer
de 2012. Disponible a internet
http://es.wikipedia.org/wiki/Arquitectura_de_la_informacion
[Consulta: març 2012]
Nosolousabilidad. Informe APEI sobre Usabilidad [en línia].
Disponible a internet
http://www.nosolousabilidad.com/manual/index.htm [Consulta:
març 2012]
7.3 IMATGES 1. Arbre de contingut, Arquitectura de la informació per al World
Wide Web. Pàgina 23. Dret a citació.
2. Retícula, Arquitectura de la informació per al World Wide Web.
Pàgina 23. Dret a citació.
La resta d’imatges presents en aquest treball són de domini
públic o pròpies.