arqueologia-prehistÒrica

7/23/2019 ARQUEOLOGIA-PREHISTRICA

1/44

20224- Arqueologia Prehistrica

ARQUEOLOGIAPREHISTRICA

Profesor: Manuel Antonio Calvo TriasTUTORIA: CONCRETAR DAS ANTES

[email protected]

5 lectures obligatries: Preguntes examen. Bloc teric. Fan referencia atotes les tendncies que ha hagut al llarg del temps en la disciplinaarqueolgica. No fer cap resum, per preparar lexamen a partir daquestes5 lectures i a travs de tutories.

Examen-> Comparar arqueologa contextual amb la interpretativa, perexemple. Fe resquemes per llibre mala idea. Consell: Tenir clar cada una deles corrents arqueolgiques i agafar caracterstiques de cadascuna de les


2/44


corrents recopilades de cada llibre, ja que cada llibre les interpreta demanera diferent.

Llegir primer 3 articles de Vicent Llull. Desprs Historia del pensamiento

arqueolgico, per analitzar contexto n es generen les correntsarqueolgiques, i darrer, Victor Fernandez Teoria y mtodo de laarqueologa.

Segon bloc: Tcniques i mtodes dintervenci arqueolgica. Hoprepararem a travs de les clases, segona metodologa sn les practiques.

Tercer bloc: sociabilitzaci del patrimoni arqueolgic: Seminaris al llarg delany. Debats.

2 preguntes a triar una del bloc de teora, una altra de triar dues del blocsegon, una matriu Harris i 5 preguntes curtes de qualsevol cosa.

Tutories: Dimarts desprs de clase.

TREBALL

Anar a veure 20 jaciments o museus que tinguin coleccions arqueolgiques.1,5 punts mostrant fotos y nom llocs. Per a 2.5 punts, fer recerca jacimentque hem triat que ens hagi agradat ms, un treball formalment correcte.Amb cites, presentacin, bibliografa.

Entrega dia examen a paper.

Dir com hem trobat els jaciments. La selecci dels 20 jaciments els vaigcercar a tal pgina.

ARQUEOLOGA. QU S?

Hi ha moltes referncies i publicacions en relaci al que sestn per

arqueologa. Larqueologia est composta per dos grans peus: per una parttot lo que sn les tcniques i mtodes destudi, com sanalitza, difon i peraltra part tot lo que sn les teories i propostes teriques dinterpretaci..Aquests mtodes i teories fan feina sobre la cultura material. Arqueologia


3/44


s aquella disciplina que estudia la cultura material amb una srie de eines ipostulats terics de qualsevol poca. No t per qu+e estudiar la historia delpassat, sin que estudia els objectes, relacionats amb lhome. A mesura queten vas cap a enderrere en el temps, la capacitat dinformaci i documents

s menor, referncies arxivistiques menor. A ms, lestudi de les comunitatspasades a travs dels objectes que han deixat va agafant ms pes perqu notens aquella informacin, per aix moltes vegades es relacionalarqueologia amb la historia del passatl. Com ms enfora ten vas menysinformacin tens, sin els objectes que han deixat. En poques moltantigues larqueologia s lnica Font de coneixement. Larqueologiasemplea per a qualsevol poca, amb paradigmes terics dinterpretaci,independentment de lpoca sempre fa feina amb objectes fabricats perlhome, siguin antics o moderns.

Analitzant els objectes te permet tenir una informacin que amb altres fontsno aconsegueixes. Se combina amb altres estratgies de coneixement.

PUNT DE PARTIDA DE LARQUEOLOGIA-> Cultura material.

MARCOS TERICOS Y HERRAMIENTAS CONCEPTUALES

Estudia larqueologia els objectes, per tant, avan de saber quins objectesdestudi, algunes reflexions:

Els objectes no sn elements passius, sin que influeixen de maneraimportant a com som nosaltres i com veiem el mn. Objectes que empleaminflueixen de manera determinant amb la notsra manera de veure el mn ide relacionar-nos, per tant els objctes sn enormement actius. Influeixen demanera determinant amb les persones i les relacions que tenen aquestespersones.

Exemple: Mitjants segle XIX, cotxe dissenyat de vapor, amb forma de

carruatge, en adaptar-lo mai es pensaba que el resultat final de lobjecteacabs sent un cotxe i carreteres i condiciones la manera de viure de totesles persones.

Altre exemple: Anys 50 Steve Jobbs al 76 va fer el primer ordenadorpersonal dApple, ning es pensava que 20 o 30 anys desprs hi hauriainternet i que parells anys ms dinternet, reds social. Aquest conjuntdaparats han canviat manera de viure i relacionar-nos.Lutilitzaci objectes acaba condicionant la manera de viure. Objectes que

hi ha a la clase ajuden a configurar un tipus de relaci jerrgica entrealumnes i professors.


4/44


Els objectes, aix com estn estn marcant un tipus de relaci social ideixen de manera clara qui est a cada lloc.

En arqueologa sempre mirarem objectes, mai pensar que els objectes sn

neutres o passius, els objectes influeixen de manera determinant amb eltipus de relaci social que tenim i relaci amb el mn fins i tot objectes queno ens donem compte que esteim utilitzant.

Idea La cultura material com agent actiu. Hodder1)

Si els objectes sn importants, no hem de tenir a lhora de estudar-los unarelaci asimtrica amb ells sino que emplearem com a nosaltres mateixos,una relaci simtrica (concepte de Latour, 2008). Gran part de lo quenosaltres som es la suma de la interacci amb els nostres objectes. Formaque t un animal de escapar-se est condicionada per la forma de caar delcaador. Necessari analitzar les dues cares. Lo que caracteritza als homes sque vivim en comunitat, animals socials, i empleam objectes. Si per tant elque ens caracteritza es aix s que aquests objectes i lo que som va plegat,no es pot separar

Mirem persones i tamb mirem objectes, ho relacionem directament.

Persones que sempre utilitzen objectes. Si mires diferents poques canviapersones i objectes. Per tant sempre hi ha relaci de simetra entre personesi objectes.

3 idea: els objectes sn contingents. Un objecte fora del seu context nosignifica res. La nica manera de relaciona objectes i persones es estudiar-los en un mateix context, poca

Exemple: Cermica de Srbia () que fan dones daquesta tnia i la fan a

casa seva, empleen per cuinar, menjar Per tant aquesta cermica es unobjecte fabricat dins un espai domstic amb una finalitat domstica. Lamateixa pea de cermica est a una casa diferent dun altre temps, s elmateix objecte, per el concepte ha canviat, sempre sha danalitzar dins elcontexte, a veg. sgnificar i funcionar duna manera i altres veg. daltramanera..

Tercer exemple: muntanya sagrada per a un home duna tribu a Australia,un concepte turstic per a un turista.

Cuarta idea: Els objectes funcionen dins un contexte, per encara queestiguin dins aquest contexte els objectes acaben relacionant amb altresobjectes i persones. Per tant no se poden estudiar de manera individual,


5/44


xarxes a on aquest objecte es situa, sempre estarn ficats dins una sxarxa deconnexions i hem de saber interpretar aquesta xarxa de connexions persaber com funcionen.

Silicon Valley son es va crear Apple, i contractaren gent de molts pasosuna multinacional, per tant una xarxa de connexions, i el dissenyen gentmolt variada de molts llocs diferents. El lloc on es fabrica s fabrica sontots coreans, els sistemes de contractaci de EUA no s el mateix que aCorea on hi ha les fabriques. s el mateix objecte. Segent xarxa derelacions, obrir els I-phones, les peces que ho conformen venen de diferentspasos, i el passat ms significatiu es el Coltan de Congo. Les relacions defeina laborals de la gent del Congo no sn les mateixes que els quifabriquen lobjecte, en situacions molt diferents.

Segent nivel de connexio de la xarxa, molts i-phones es compren perinternet i si vols una tenda fsica mires el mapa que coincideix amb elsgrans nuclis urbans metropolitans que hi ha a Espanya. Si cerques comfunciona lempresa, veues que Apple a Espanya depenen de Apple salesinternational que est a Irlanda.

Aix s un objecte, per tant si analitzam la xarxa de connexions, aquestobjecte es tpic de la globalitzaci, all on vivim al segle XXI. Els objectesno hi ha que mirar-los dins el seu contexte, sin la xarxa de relacions que

generen aquests contextes, perqu et donen molta relaci associada amb lavida daquelles persones que utilitzen els objectes i la societat en la que esmouen les perones que ho empleen. Per tant, no s fcil estudiar un objecte,perqu la quantitat de relacions que aconsegueixes s tant gran, per en lamesura que entris en aquesta xarxa de contactes, intercanvis i connexionstindrs ms clar qu significa lobjecte i quin paper juga a la xarxa.

Darrera idea: La majoria de veg. aquestes xarxes de connexi tenen unsistema de funcionament fractal. Anys 30 una srie de matemtics varen

veure que hi havia srie destructure si patrons que es repetenindependentment de lescala o lespai. Una cosa microscpica acabavatenent la mateixa estructura que una cosa ms gran perqu es repetia elmateix objecte de forma fractal. La naturalesa repeteix models simtrics demanera reiterada. La simetra es un model de duplicar i la naturalesa ttendencia a fer un model fractual, duplicar-lo. Un model que t unaestructura que es repeteix independentment de lescala mb la que la estasmirant. Sempre es la mateixa estructura.

Moltes de les relacions de xarxes interconnexions dels objectes tenenaquest model fractal. Si estudiam una petita part de les connexions podremtenir un model que ens expliqui la part grosa daquestes connexions. Modeli-phone ens servira per ms coses com fabricacio ropa, i es pot repetir per


6/44


tant el model a veure si hi ha un comportament fractal. T gran ventaja, nonecessites analitzar les xarxes de connexi sino definir una srie de modelsi contrastar aquests models fractals que funciona per moltes coses, ja tensun model fractal que te funciona. Aplicant teora de fractal spots expandir o

contrastar de manera ms rpida. Facilita ms lestudi dels objectes.Per tant, els objectes son actius, simtrics, contingents, estninterconnectats, i moltes veg. tenen patrons fractals que ens permetenestudiar fenomens de microescala.

Estudi cultura material et permet enfrontar-te a lestudi de les comunitatsprehistriques. Hi ha poques que la informacin que es t veexcllusivament de lanlisi daquests objectes materials i aquesta eslestratgia de larqueologia que sutilitza, sobretot les prehistriques.

De la mateixa manera que no hi ha un periode cronolgic associat alarqueologia, tampoc hi ha una manera concreta daplicar larqueologia,no hi ha un nic mtode o sistema de fer les coses b, sino una gran varietatdestratgies, possibilitats, estratgies i mtodes. La manera correcte aniren relaci a les preguntes i les coses que vols saber, excavars dunamanera o altra i depn de la problemtica que t cada jaciment. No s lomateix excavar un jaciment funerari que una casa. Cada jaciment te permetdesenvolupar una tcnica dexcavaci.

Ms enll daix, s que hi ha alguns principis comuns a qualsevol tipusdintervenci arqueolgica, que tots els mtodes coincideixen. Son elsprincipis de actuaci, que sarticulen en 4 grans eixos:

1)Mxima documentaci: grfica, fotogrfica, fitxes, espacial Quete permetin una gran documentaci de lo que ests trobant. Primereix dactuaci s aquest i sha de perseguir una mximadocumentaci de lo que ests trobant.

2)Els materials que t recuperis has de tenir sistema que et permeticonectar amb la documentaci que has agafat. Establir un sistemaperqu materials fsics que has trobat i documentaci que hasgenerat, se pugui saber a quin estrat sha trobat i on sha trobat. Sifaig fotos al forat i els materials es posen a una bossa no se compleixamb aquest principi. He de ser capa de vincular els materials a ladocumentaci.3)Tota la documentaci i materials han de tenir una coherencia ambles interpretacions que faig. Perqu sigui arqueologa hi ha dhaver

relaci lgica entre les dades que tenc i les interpretacions que faig.Pot haver diferents tipus dinterpretacions. Shan de vincular amb ladocumentaci i objectes que ha strobat. Larqueologia estableix unalgica entre interpretaci i dades que t.


7/44


4)A lactualitat, larqueologia no noms est encaminada a generarconeixement sobre les comunitats que estudia, sino que est dedicadaa transferir aquest patrimoni arqueolgic a la societat a travsdadequar jaciments, cmics, pgines web Larqueologia no nome

s satura ala investigacin. En el s. XXI t lobjectiu de transmetreel coneixement del patrimoni arqueolgic a la societat, en tallers,llibres, turismo visitable Qui fa arqueologa pura est ara enfocaten aquests eixos dactuaci. Tots els projectes dintervenciarqueolgica es regeixen per aquests 4 eixos.

Una vegada vists aquests 4 eixos de funcionament, hem de tractar lavariabilitat, de jaciments en arqueologa tan gran la variabilitat que tedificulta el fer feina.

Primer tipus: Variabilitat arqueolgica cronolgica: Des de la prehistriafins a lactualitat. Has dadaptar les tevs metodologies en funci a aquestavariabilitat aruqeolgica perqu la problemtica no es la mateixa.

Els jaciments ms antics, relacionats amb els eixos de hominitzacio osocietats casadoresrecollectores es generen a partir de una sedimentacinatural. El procs de generaci del jaciment s natural. Tots els estratstenen una formaci natural. Quan ests excavant amb cronologies deprocesos dhominitzaci tan antics et trobes amb jaciments que tenen un

origen natural: rius, zones de sedimentaci lica i necessites equips igent que spiga de sedimentologa per saber com shan format elssediments naturals que tests trobant. Quan analitzem periodes msmoders, ocm ciutats el procs de generaci s antrpic. No necessites unexpert de sedimentaci perqu son antrpics. En els casos de jacimentsnaturals requereix tipus de specialistes en sediments.

Caadors-recolectors i hominitzaci tenen una movilitat relacionada ambrecursos. Si no son sedentaris, els jaciments mai sern permanents, sino

naturals. Campaments estacionals sobretot o algn campament base iestableix una problemtica diferent que en lloc dutilitza un lloc sempredoncs han utilitzat altres. Pots trovar alguna estructura de cabana icombusti per mai cases ni santuaris I sha dexcavar duna manera quetestas trobant ocupacions sense estructures que delimiten aquestesocupacions i obliga a excavar duna manera diferent i determinada. A lavegada, el tipus de material que estas trobant. Excaves duna manera que etpermeti identificar aquestes estructures.

Aquestes comunitats generen tipus de cultura material molt especfica. Elstipus de restes materials son eines ltiques, restes ssees danimals quecaen iu restes paleobotniques (carb, polen) que sassocia a aquests


8/44


caadors-recolectors. Aix obliga a excavar de determinada manera perrecpuperar aquest material. Exavacions lentes i minucioses

Estratgies dexcavaci lentes en aquells jaciments, utilitzant sistema

dexcavaci per quadrcula. Tambe minuciosa, diferent a la que sexcava enpoca romana o medieval amb pics i pales perqu tenen problemticadistinta.

Amb laparici del Neoltic i domesticaci animals i generaci agriculturai economa productiva. Ladopci agricultura comena a generar efectes desedentarisme i comencen a fixar-se a un territorio i comencem a veureestructures arquitectniques estables (tapial, tabic, parets) veiem cosesque no veiem abans. Tens una realitat arqueolgica totalment diferent i nomires a quina poca estn vivint perqu saps que viuen durant tot lany nithas desfroar per saber quin tipus danimals cacen sino quines plantesconrreen i quins animals domestiquen. Interessa saber si sacrifiquen, quinsistema de ramat hi ha, si sacrifiquen a les femelles o no Et preocupesquin tipus de plantes estn conreant, com gestionen lanimal domesticat irequereix noves estratgies dexcavaci i anlisi.

Apareixen nous objectes com la cermica, i et demanes com la fabriquen iperqu comencen a usar largila i estratgies dinvestigaci que no thaviesplantejat.

Procs de generaci deconomies productores i tendeix alemmagatzematge i provoca que entre les societats hi hagi difernciesdaccs, convulsions de riqueses que es reflecten en tipus arquitectnicsdistins. A PARTIR DEL calcolitic trobes fenomens de ocmplexitat socialque es reflecteix a la cultura que estas veient. Se complica la culturamaterial i trobes tipus arquitectnics diferents que analitzen tipus derealitats distintes. Comences a trovar desde zones dhabitaci, zones dedefensa i control del territorio, zones de santuaris Tens poblats, llocs de

demarcaci de pas i per analitza aquesta estrategia has demplear noveseines per enfrontar-te a aquesta realitat. Tipus destratgies delaborarcermiques es multipliquen, diferentes tipolgiques, i comencen aaparixer per primera vegada objectes metlics: primer coure, desprsbronze i ferro a les eines. La manera dexcavar i extreure una eina de metallno t res a veure a extreure una eina ltica. Eines de slex son molt estables,i amb metall hi has danar en compte perque pots retllar-les i normalmentes sol excavar amb esptules de fusta sense que se fagi malb. Quancomences a extreure materials metlLICS SAps que poden tenir procesos i

problemtica de restauraci important i quan han estat 2000 anys enterrats iquan els desenterres i els canvies lambient que tenien ,l es condicionsdaquestes peces canvien. Procs doxidaci en metalls molt com, i pertant has de tenir molta precauci.


9/44


Amb laparici de comer i comenen el control de santuaris i intercanvisestandaritzat estas acostumbrat a un jaciment els materials ltics eren delteu entorn local, a un marge petit de km, arriba un momento com a lpoca

de Ferro comences a trovar jaciments que son fruit dintercanvi a llargadistancia. Te preguntes don son els materials quan comena el comer encanvi. Et demanes qu estn comerciant: lo de dins de lmfora qu+e era?Amb qui estn comerciant? Punics, ibers? La gent daqu qu els dona acanvi? A partir de lpoca del ferro sobren noves preguntes que faci quecomencis a excavar de forma diferent perqu et trobes amb situacionstotalment diferents. La complexitat arquitectnica es dispara.

Associat a lurbanisme, planificaci arquitectnica: barris, ciutats, temples.No es lo mateix excavar poblat amb deu cavanes que excavar una ciutatromana. La manera dexcavar s totalment diferent.

Si excavo una cermica neoltica, des de el momento que apareix lacermica torn i sassocia al comer a gran escala, no es un comercontrolable, com el Mont de Testaccio a Roma, tens tonelades de cermicadiverses, fetes a torn (us exactament igual que llaunes de coca-cola perexemple) tenen un producte que es reparteix i reflexteix el poder dunimperi. Analitzar cada mfora daquestes que sn totes iguals no t sentit,aplicar la mateixa problemtica danlisi del neoltic, sino que aquesta

realtat obliga a realizar un altre tipus danlisi. No hi ha una maneradexcavar per tant, sino moltes, que han de seguir aquells 4 principisdactuaci

1)Variabilitat arqueolgica funcional:

No s lo mateix excavar una casa o una ciutat, on hi vieuen, on hi haestructures domstiques, de produccin, on es viu, que excavar jacimentsfuneraris on hi ha un procs denterrament associat a creences, rituals,

visions del ms enll. No s lo mateix hbitat que necrpolis, i necrpolisdel Neoltic que dpoca romana. En aquesta variabilitat cronolgica lisumam tema de funcionalitat. Tampoc s lo mateix excavar una esglsiaque una casa.

No s lo mateix trovar-se una copa a un altar duna esglsia que a una casa.En lesglsia ser la sang de crist i en la casa vi. El mateix objecte enfunci del lloc on es trobi tindr multitud de preguntes a nivel simblctamb.

2)Variabilitat arqueolgica dubicaci: Se complica encara ms. Nosexcava de la mateixa manera un jaciment que est enmig deldescampat o sembrat o enmig dun bosc, que un jaciment que est a


10/44


dins o davall la ciutat. Excavar amb extensi a zones rstiques s unluxe que no se tha permes quan excaves a una ciutat, quan tenstantes cases, i tens noms el solar de lo que shavia construit, perqutens una paret, una casa, un carrer i noms tens una visio

fragmentada del jaciment. Ciutat Pollentia que est a zona rustiqcatens una visi de com va ser la ciutat en lantiguitat, perqu no tensms delimitacions, per a Palma tens visi fragmentada ja que varenconstruir moltes civilitzacions. Per tant millor excavar en extensi izones rstiques. Tamb lexcavaci subaquatica. Hi ha restriccientre profunditat i el temps que pots estar submergit. Si ests a un

jaciment terrestre i pots discutir, els sistemes de coordinacio el spotsfer noms a dalt, per no en la mar. Els protocols son distins. Elsmaterials que et trobes quan s una situacin de sequetat (egipte) ofred (mamut) o quan estn saturats daigua el nivel de conservaci sexcepcional. Per quan canvies a un ambient que no hi ha aigua, elsprocesos de deteriorament sactiven rapidament perqu es unambient sec. Quan excvacves a subaqutic hi ha dhaver procesos deneteja, Els mtides son distintas per tant.3)Variabilitat arqueolgica de tipus dexcavaci: Et trobars ensituacions molt distintes. No s lo mateix excavar un jaciment ambexcavaci programada amb uns interessos i objectius en un temps icoses previstes, que si thas denfrentar a una excavaci durgncia.A Son Espases es va trovar el primer assentament rom de Palma,

lexrcit de Cecili Metel, i va estar dos o tres anys a lexplanada deSon Espases. Les preguntes que te fas a una excavaci programadano s lo mateix que a una excavaci durgncia.4)Variabilitat arqueolgica en els estudis interdisciplinarietatpaleobotnica: En arqueologa trobes tot el que trobes al jaciment,pot ser arquitectura, llavors, polen, vegetals, carb, sedimentologaUn arqueleg no pot sabe rde tot, t una formaci bsica damunt totsels temes i desprs sespecialitza en un tema concret. Per tant afegimvariabilitat quantitat disciplines que arquelegs utilitzen. Analisis de

carb, de palinologa (polen) i fitologa. Recollir carb de diferentmanera que recollir polen en funci de lo que has destudiar desprs.ADN, clculs mentals. Gentica-Estudis de restes ltics-Estudis de cermica-Estudis de metalls-Datacions

En arqueologa te trobes situacions que no saps qu trobars.

Es tan variable larqueologia que no hem danar amb idees preconcebudesni amb una visi rgida i esttica, sino adaptar-te a lo que ests excavant,preguntes que vols fer, analtiques, gent que has dexcavar Has de tenir


11/44


ventall d emetodologies segons el jaciment. Al final tenir clar els 4 tipusdactuaci. Se pot discutir desprs en quadrcula per tenir clar que ferarqueologa se funciona amb aquests 4 eixos.

Al llarg del curs farem el cam que es faria amb una intervenciarqueolgica estndard, per tant lo primer ser veure les tcniques deprosprecci, lo segent ser els mtodes dexcavaci arqueolgiques, itercer ser les tcniques i mtodes destudis de laboratori.

LA PROSPRECCI ARQUEOLGICA

Hi ha mpoltes definicions i la majoria son correctes. Lnic que sha de teniren compte es son aquelles formes dintervenci arqueolgica que no suposamoviment de terres. Conjunt dintervencions arqueolgiques molt variadesen el terreny que no suposen moviments de terres, caracteritza a laprospeccio que no hi ha moviment de terres. Marca la definici legal a laprospecci. La prospecci serveix per a moltes coses. Abans dels anys 80les estratgfies de prospecci estaven lligades normalment a anlisisespacials, a documentacio de patrons dassentament per en lactualitatla prospecci sutilitza en molts de camps. Dos grans nivells:

1)Utilitzaci tcniques de prospeccio per gestio de jaciments: T dosaventatges: -Ajuda a prendre decisions de manera rpida i redueix elscosts en temps i personal de les intervencions que es volen fer. Enlloc dexcavar mirar en superficie la quantitat de cermica, anlisisde georadar i veiem que la cermica, larquitectura i anlisis degeoradar diuen que la carretera no afecta el jaciment, per saberquines estructures i materials hi ha. He fet rpida un anlisis dedelimitaci del jaciment que me permet tenir dades suficients per feruna decisi de fer la carretera o no. Cada veg. ms a nivel de gesti

de patrimoni arqyeolgic sempleen les prospeccions perqurequereix les dues caract. Abans dites. La prospecci semplea enaugmentar el corpus de jaciments i delimitar jaciments i rees on esrealitzaran activitats constructives.

A nivel dagumentar el corpus de jaciments: Tots els jacimentsarqueolgics estn protegits en cas de les Balears i tenen un adeclaracin genrica dinters cultural. Per protegir-los hem de saber onsn, com son i quins sn, i per saber-ho, lo que ha fet ladministraci

consell insular i govern es crear uns catlegs de jaciments arqueolgics ipoder protegir tots els jaciments que tenim controlats i lo que sutilitzason estratgies de prospecci (anlisi terreny, area). A partir delsanys 80 les administracions han fet estratgies per catalogar i analitzar


12/44


jaciments arqueolgics a travs de prospeccions. A partir de les anys 8es crea la Carta arqueolgica, que comen a mitjans 80 fins a principis90 es van catalogar uns 2500 jaciments a Mallorca, es va aturar perovaren seguir catalogant jaciments a travs de catlegs de patrimoni

cultural municipal, cada municipi feia les seves prospeccions. Alactualitat hi ha uns 3000 jaciments catalogats, a Menorca 1500, 450Eivissa i 123 a Formentera. Cda 1,2 km a Mallorca hi ha un jacimentarqueolgic per exemple. Tota aquesta feina de catalogaci que serveixper protegir els jaicments arqueolgics sha fet a travs de prospecci.Per tant la prospecci sutilitza per a aquestes tasques de catalogaci.

A ms, ladministraci, a ms de tenir aquests corpus de jacimentsarqueolgics i catalogar jaciment, s decidir si les obres que se volen fera prop dels jaciments, sha de mirar si els afecta o no, i sha de saberfins a on arriba el jaciment. En aquests casos no sutilitza lexcavaciarqueolgica perqu costara molt, per tant sutilitza la prospecciarqueolgica, que redueix molt els costos i te permet delimitar els

jaciments i si afecta o no afecta al jaciment: protegir els jaciments, teniractualitza els catlegs del jaciment i saber si la obra li afecta al jacimento no lafecta amb la prospecci.

Aquestes grans funcions que te ladministraci, gran part de les estratgiesque utilitzen sn estratgies de prospecci. A partir dels anys 80, ms del

90% dactuacions de prospecci es fan dins ladministraci.

La ajor part de la prospecci es fa dins lmbit de ladministraci, per anivel dinvestigaci fa molt de temps que sutilitza perqu permet reduircosts i temps. Serveix a nivel dinvestigaci per descubrir nous jaciments.

2)Per confirmar models i patrons dassentaments: Anlisis espaciasl Ipatrons assentaments. Si vull confirmer que aquest patrdassentament segueix funcionant a zones que no t coneixement, no

anir a prospectar de qualsevol manera, sin a voltant dels rius perconfirmar si aquest patr existeix o no. Patr dassentament del Puigde la Morisca s un poblat central i a llocs elevats i que estnconnectats visualment, es coloquen els jaicments daquest poblatcentral i anir a prospectar llocs elevats amb () visual directe al Puigde la morisca, per tant serveix per trovar nous jaciments, percontrastar models o patrons dassentament.3)Per definir rees dins un jaciment: localitzaci dactivitats Iestructures: A partir de (?) area, aeroradar, puc definer distintes

zones dins el jaciment. Per tant la prospecci no noms serveix perdelimitar jaciments, sino per conixer de manera rpida comsestructura un jaciment, sense que lhagi dexcavar nomesprospectant sense fer moviment de terres.


13/44


Des dels anys 80 tcniques de prospecci han tingut tant xit per 3 raons:es molt ms rpida, ms barata i s ms flexible (te fixes en la zona queests excavant i no pots anar a una altra zona. s molt rigida, necesita un

protocol, alomillor estars molts danys) respecte a lrea danlisi,recursos humans (SI VOLS excavar necessites nombre minim darquelegsque han de saber excavar. Per prospectar no fa falta tenir coneixements, putemplear un equip destudiants), recursos econmics i respecte als objectius(quan excaves, la prospecci s tan rigida que pots excavar i trovar anys ianys materials islmics).

ELEMENTS A CONSIDERAR A LHORA DE DISSENYAR LAPROSPECCI

s la fase ms difcil la del disseny. Quins materials tens, personesPlanificar les coses s lo ms important, te permetr tenir recursos ipersones adequades i en funci de lo que tens has demplear lametodologa. 4 punts:

1)Objectius: Quan dissenyem projectes, poden ser objectius ambigs,generics. Quan feiem un projecte de prospecci que ser real, lespreguntes han de ser el ms concreta posibles amb indicadors iobjectiva amb 4 o 5 lnies. Necessites saber com es comporten uns

certs jaciments, durant una certa temporada, i necessites dissenyarobjectius concrets, i puguem decidir quines eines i cos necessitarem.Si la resposta directa es qualsevol tipus de resposta no serveix. Sneines que shan demplear que te solucionin desprs la feina. Hemdintentar concretar de manera fcil i se pugui resoldre fcilment.Definir clarament el que volem fer i per qu el volem fer i el quevolguem contestar i semplear una o altra estrategia.2)Lrea a prospectar: Necessitejm saber quants metres quadrats,laccs, si s fci lo difcil, si s urbana o rstica, fer una radiografia

de la zona a prospectar. Saber la zona, lextensi, les caracterstiques,zones daccs, tota la casustica relacionat am blanlisi de la zona aprospectar. A travs del projecte hem de saber les propietats delrea. Anlisi concret de les dades a lrea de prospectar que ensdonar informacin vlida per fer feina all.3)Recursos humans disponibles: Sha de ser concret. No se pot feruna llista de gent que ha de venir si sha de tenir en compte el nombrei perfil, i les estratgies i metodologies sn diferents segons elnombre de persones. La quantitat determina una o altra manera de

fer. No es lo mateix gent que no conegui els materials arqueolgicsque tu vols excavar. Si la gent no coneix els materials que jo estictreballant i excavant, llavors no se pot organitzar b.


14/44


4)Recursos disponibles econmics: La prospecci es pot fer amb unacmara, un plnol i coses molt senzilles o pots emplear geordar icoses i materials que te costin molt ms. Flexibilitat de prospecci.Has de saber quin tipus destratgia has demplear. El resultat pot ser

igual per els costs sn diferents.Lo ms important concretar al mxim totes les coses. Per qu sortim,quines sn les preguntes que volem contestar, a on, amb qui i quantdiners tenim s quan es pot comenar a dissenyar el projecte deprospecci. Elements a analitzar:

1)Conixer la historia de la zona que vas a prospectar: Dos exemples.Un s els materials arqueologics de material de Pollentia es va tirar ala carretera de can picafort, quan van fer les vies del tren, els varenllenar all i interpretarem malament que es tracta dun jacimentrom. Si no saps la historia de la zona a prospectar, no noms lhistoria llarga sino tamb la ms propera. Si estn sembrant blat, nose podr anar en aquests mesos, i no vors res. Per tant sha de saberquan shan de prospectar, per exemple a la tardo quan no shasembrat. Se podrn veure ms materials i no tindr problemes.Lanlisi de la historia s com est dia a dia aquesta zona.2)Estudi geolgic de la zona: En funci a lo que vas a prospectar.Quins recursos aquelles comunitats estaven utilitzant. Si hi ha slex,

arenisca Molts daquests recursos sestructuren a partir de lacomposici geolgica de la zona. Mirar un mapa geolgic i saber sipuc trovar un metal o pedra Abans de sortir informar-se b per lageologa.3)Estudi de la toponimia de la zona: Srie de topnims que te podendonar pistes sobre ubicaci jaciments. Per. Ex.: La punta dels fenicis,referencia a fenicis, tot lo referent a Moro (Tomba del moro) nosignifica que sigui dpoca islmica, sin ms antic de la memoriahistrica de la gent don viu, ms enll de la conquista cristiana no hi

ha memoria histrica. Topnim gegant: Puig dels gegants, te donainformacin sobre existnica restes arqueol``ogiques. Culturatalaitica a les Balears feta amb grans blocs de pedra, i la tradici esque aquestes pedres les feien els gegants. Les mesquides tambdonen refernci a posibles restes arqueolgiques. Els topnims al-,bini-, beni- fan referencia a la existencia a la zona de possessi aantiga alquera o rafal dorigen islmic.4)Anlisi de les fonts orals i escrites: Arxius, a travs feina arxius,tens informacin que pot fer referencia a jaciments arqeolgics.

Fonts orals, no hi ha ning que conegui millor el territorio que lagent que viu i fa feina: pagesos, per comentar la zona. Quantitatdinformaci rica daquelles persones. Gran feina la delsinformadors. S0ha de fer una fitxa de cada informador, i cadascuna


15/44


de le sinformacions i referncies arqueolgiques. Carrer de pedresgrosses. De cada informacin corresponent fitxa.5)Utilitzaci de la fotografa aria, termografies, geordars.El principi de fotografa area t dos funcionaments: Puc veure

qualsevol estructura o element que quan estic al nivel de la terra nola veig b. Puc intuir algunes coses que no es veuen a partir de lavegetaci que trob. A les zones a on tens camps de conreu cultivatson hi ha herbcees. Aquests tipus de planta sn molt sensibles alsubsol, fa que tingui elements que els ha facilitat crixer els elemenstconstructius. Sobretot a la Europa central funciona molt b i tenenmolts camps de conreu i funciona molt b. Per funciona molt b leszones on hi ha ametlers i alzines, i enmig ullastres, devall puc trovarclapers (munt d epedres). En el pla, la concentraci dullastres estb per veure si hi ha restes arqueolgiques.

Dos tipus de fotografa area: perpendicular, la vertical. Fotos quevan escalades i pots mesurar rees, distncies i superficies per tenenmolt poca profunditat de camp. I les fotografes oblcues onlesfotografies oblicues tens una major profunditat de cam i potsveure millor les alades Sempleen en prospecci les dues.

Fotografia aria oblicua: No serveix per agafar mesures, per donaprofunditat de camp. Se distingeix les tipus destructura, identificar

clapers, A Europa central sintueixen les estructures i la coloraci desembrat, quan es fan fotos veus les estructures que queden.

FOTOGRAFIA ARIA VERTICAL

Per fer anlisis a nivel descala. Pots calcular distncies entrepoblats, distncies i recursos hbrids. Serveix per analitzar distnciessuperficies, metres quadrats.

TELEDETECCI

Imatges de teledetecci. Sn imatges via satlit, no s una imatgeconvencional, sino de gran part de lespectre electromagntic, delsinfrarojos als ultravioletes i hi ha la informacin normal quesemplea, a les ressolucions normals. En funci del tipus de filtre quefagis, si potencies un infraroj amb aquesta banda de llum se tepotencien uns elements ms que altre tipus delements. Sempleenper detectar i fotografar les rees de posidonia. En fer filtres

dinfrarojos, veus en vermell perfectament el lmit de posidonia. Aligual que les ultravioletes, en les zones calcries se resalta ms queen les zones on hi ha terra. En funci dels filtres que fas, lesmodificacins del terreny pugen i per exemple pots diferenciar el


16/44


sistema centuriat rom, o els sistemes de reorganitzaci dels terrenysi marges... i quin procs de redistribuci de terres de ledat mitjanaper exemple.

La ressoluci que te donen va en funci a les ressolucions de digitalque tinguis, i en funci a la foto de satlit que tinguis tindr unaressoluci o una altra.

PROSPECCI ELECTROMAGNTICA

Juguen amb lelectromagnetisme. Diferents sistemes. Tens unaparato i canvia les ones de geomagnetisme cap al subsol, i enfunci a la resistncia que troben reboten amb un tipus dona o unaltre. La diferencia damplitud dona de lo que se dona al subsol, tepermet veure lexistncia de coves, cavanes. Si enves ones de radarals geordars troben que a partir de certa densitat reboten i retorn i tepoden di si aqu trobes una cova de pedra, argila I sn lectures quete permeten sense haber dexcavar tenir una lectura de lo que pothaver en el subsol. Funcionen raonablement b quan estas trobantsubsols homogenis. Quan tens subsol homogeni i irregularitat la veusmolt fcilment. En Mallorca, que tot est foradat, les lectures sonmolt dificils, perqu hi ha tantes irregularitats perqu el terrenymallorqu no s uniforme. A Europa Continental en canvi s que es

veu.

TIPUS DE PROSPECCI DE CAMP

Independentment de si has fet un rdar, geologa zona sha desortir al camp si o si.

1)Fent estratgies de prospecci extensiva. Grans quantitats deterreny on mirars a partir duna srie de variables, com el Puig de sa

Morisca a Calvi (pennsula sud CALVI que s molt grossa i nopots mirar cada metre quadrat, i fas una estrategia de prospeccioextensiva, a partir de variables que he definit). Aquestes estratpegiesd eprospecci extensiva sutlitzen quan volem descubrir jaciments oanalitzar patrons dassentament. En funci de lo que vulguiscontestar emplears un o altre. Els criteris que normalmentsutilitzen solen ser de tipus geogrfics. Distncia respecte zones decosta Sempre utilitzes criteris geogrfics, i segons el que volsutilizar

2)Altra opci s la delimitaci de jaciments. D emanera intensivaalanitzar tot el territorio que he decidit, per tant les estratpegiesintensives solen ser dextensions ms reduides. Les intensivessutilitzen per saber quina s lrea del jaciment i fins a on arriba


17/44


lrea del jaciment. En aquest caas no hi ha criteri, sanalitza tota lasuperficie danlisi, o la seleccin que he fet.

Per tant lextensiva criteris topogrfics.

En la instensiva sha de seguir una srie de protocols. Definir comorganitzar la zona i unitat danlisi per a aquesta zona. Agafar unitatdanlsi que ser sempre la mateixa. Cada unitat danlisi t una superficiediferent. En aquest cas el que es fa es definir una unitat homogniadanlisi. Una es zones rectangulars, i una altra sn les quadrcules. Van bles dues. Els transecs sempleen millor quan el terreny es irregular i lesquadrcules quan s regular.Una vegada decidida la unitat danlisi, hem delegir el tipus de mostreigque hem de fer. Hi ha dos tipus de mostreig, o mir totes les quadricules oseleccin una srie de quadrcules i crec que tinc la informacin suficientque necessit.

Si feiem sistema de mostreig hi ha dos sistemes: sistema aleatori i elsistema de mostreig sistemtic. El sistema de mostreig aleatori he deseleccionar 3 de 12 quadrcule sper exemple. Si faig un sistema de mostreigsistemtic he delegir un patr delecci, una s una no Per saber lasequncia cronolgica puc elegir aleatriament o fent una seleccin dequadrcula, en patr una si una no, sistemtic. Ms difcil s triar quantes

quadrcules he de triar, que va en funci del nombre de quadrcules quetens, quantes ms quadrcules triar ms o menys. En funci de lo quevagis trobant, el sistemtic o aleatori.

En aleatori, si la zona a analitzar s homognia, mos pot donar igual laquadrcula que seleccionem. Imaginem que hi ha una muntanya enmig a lanostra zona. Far un sistema aleatori estratificat, he fet un filtre, un sistemaplanejat. Si el meu terreny es irregular faig dues recerques aleatories. Unaaleatria estratificat quan hi ha terreny pla amb terreny montanys.

En anlisi de mostreig sistemtic, si el territorio es homgeni puc fer dues sidues no per si el terreny s diferent he de tenir aquest mateix sistemaamb els dos tipus e terreny.

A vegades no es t per qu elegir un sistema de mostreig i elegir quinesqudrcules propectar, sino que es poden prospectar totes si es un terrenypetit.

MTODES I TCNIQUES DEXCAVACI ARQUEOLGICA


18/44


Hi ha molts tipus de jaciments com si sn funeraris si s urbana,subaqutica i hi ha tal casustica de jacmients arqueolgics que no hi ha unanica manera dexcavar els jaciments, i la correcta ser la que sadequi ados eixos:

-Problemtica del jaciment arqueolgic-Questions que lequip tingui en excavar el jaciment: estratpegiesdinvestigaci. Uhna manera correcta dexcavar un jaciment pot serincorrecta per excavar altre jaciment.

Principis de lexcavaci arqueolgica

Independentment dels mtodes que vulguis emplear, sempre qualsevolsistema dexcavaci arque. Sempre se mou en tres eixos. La documentacio de la variable temporal, trobes successi de diferents estrats al llarg deltemps, i has de desenvolupar un sistema dexcavaci que et permetidocumentar una variable temporal, una variable espacial (les coses passen aun espai a una poca determinada) i has de ser capa de dissenyar unsistema dexcavaci que te permeti conixer levoluci d eles coses al llargdel temps i definir estratgies per documentar aquests dos eixos temporal iespacial (quan passen les coses i a on passen). El tercer eix es que hasdestablir un sistema de registre i documentaci que sigui coherent,sistemtic i funcioni a lhora de organitzar el registre que trobes:

classificaci de mostres i analtiques, fotos, plnols, croquis. Per tant hi hamoltes maneres dexcavar, i independentment de la manera en que sexcavisempre actuaran aquests tres eixos.

VARIBALE TEMPORAL

Estratpegies per documentar la variable temporal, sistemes1)Per estrats: criteris sedimentolgics. Documentaci a partir del

concepte destrat. A un jaciment poden pasar una serie de coses quese poden anar documentant en diferent estrats, podes identificar totesles seqncies temporals que et trobes a partir didentificar elsmaterials segons els estrats que excaves. Sutilitza per als jacimentsque es formen de manera natural i que sn de cornologies moltantigues. Procs de sedimentaci natural, hdrica i sn decronologies antigues: Paleoltic Inferior, Superior No s unsistema dexcavaci per a jaciments amb estructures construides perlhome, perqu t alguns problemes. Sutilitza per jaciments on la

formaci sedimentalgica s natural (abrics, terrasses de rius, zonesaluvials de planura).


19/44


Consisteix en que vas identificant cadascun dels estrats i associes cadamaterial que es trobes amb cada estrat que es trobes. Com els estrats son dediferents poques, tens organitzacio dels materials dacord amb els estratsque has identificat.- Els estrats sidentifiquen a partir de criteris

sedimentolgics. Assossies el material que et trobes amb un estrat que hasidentificat a partir de criteris sedimentolgics o geolgics (composici,color, textura, duresa, formaci) per tant ser de procesos de sedimentacinaturals. Quan els tens identificats pots comena a fer anlisi de lavariable, i quan fas analisi de variables temporals a partir dels estrats, fasuna srie de principis:

-Principi de superposici: ELS ESTRATS mes antics els davall i els msmoderns els que se superposen als davall, dels mes antics. Quan hasidentificat aquests estrats, actua el principi de superposici ElS ESTRATSms moderns els superiors i els de davall ms antics. Sense ferdocumentaci de la variable temporal ja se sap.

2)Principi dhoritzontalitat: Els estrats tenen la tendencia dedepositar-se de manera horitzontal, no te sols encontrar estratsverticals. Se depositen sedimental`ogicament amb tendenciahoritzontal.

Excepcions a aquests dos principis: quan hi ha hagut fenomens de

plegaments. El ms modern a dalt i ms antic a baix per hi ha hagutplagament tectonic que ha modificat aquesta seqncia destrats, per tant elms antic pot estar a la part ms moderna per causa daquests plegament sifenomens tectnics, i per tant el principi dhoritzontalitat i el desuperposici es trenquen i trobes estrats que no tenen tendencia a lahoritzontalitat

3)Principi de continutat lateral: Encara que lestrat es rompi permotius erosionals, pots unificar dos elements en un mateix estrat. Els

materials que trobes a un estrat (damunt una tur) sern iguals queels estrats dun altre tur denfront, separats per un torrent o riuPer tant capa de relacionar estrats. Li pots donar el mateix valorcronolgic, el mateix nivel a un tur separat dun altre per un riu iaquest altre est a un altre tur igual, tenen els mateixos estrats.

DEFINICI DESTRATS SEDIMENTOLGICS

Sistema dexcavaci per estrats, lo que diferencia un estrat dun altre sn

criteris sedimentolgics: textura, color, composici, textura, densitat,duresa No sn els materials, perque`el que analitzes es el procs naturaldel jaciment i analitzes les fases i seqncies del jaciment, i ja desprs elsassocies a materials. Per aix sutilitza aquest sistema en rius, coves de


20/44


caadors-recollectors Quan comena a haver estrucctyres construidesper homes no funciona perq et trobes criteris sedimentolgics produits perlhome. Per tant noms en poques antigues en jaciments naturals.

SEGON SISTEMA DEXCAVACI DE VARIABLE TEMPORAL

PER UNITATS ESTRATIGRFIQUES (UE)

Lo que identifica una unitat estratigrfica s una srie de variablesantrpiques, naturals o biolgiques que conformen la unitat mnima designificat arqueolgic: sutiliutzen per excavar jaciments on la formaci esbasa en activitats humanes. Que tenen diferents fases de construccin,efdificis sutilitza per a poques ms modernes, a partir de Neoltic, perprimeres cavanes i poblats en el calcoltic i s ampliament utilitzat en

jaciments del ferro, depoca romana i medieval. Tots excaven per unitatestratigrfiques.

Lo que has de fer sanar identificant aquestes unitats mnimes designificaci arqueol`ogica, produides per acci biolgica o per home.

Unitats estratigrfiques estn compostes epr mateix tipus de material que tmateixa funci o interpretaci i s diferent a altres materials i funcionsdaltres jaciments. (rajoles, totes estn fabricades de la mateixa manera ifunci fer de transport i totes les rajoles serian una unitat estratigrfica. Laparet es homognea, construida d ela mateixa manera. Material es diferentdel de les rajoles. Rajoles una unitat estratigrfica i parets una altra. Porta,feta del mateix tipus de material, es diferent al de les altres estratigrfiquesi t funci obrir i tancar, per tant una altra unitat estratigrfica) identifiques

a mesura que excaves totes auqestes unitats estratigrfiques, que sndacci humana o biolgica que tenen mateix tipus de materials i diferentfunci. Consisteix en anar identificant el material arqueolgic que lassociia una part una unitat estratigrfica. En excavar a una altra part va associatels materials identificat am baltra unitat estratigrfica. Tot el material quetrobes lassimiles a cadascuna de les unitats estratigrfiques que vasidentificant. El mateix materials en dos unitats estratigrfiques, no sn lomateix, sino que pertanyen a diferents unitats estratigrfiques. Diferentsunitats estratigrfiques: manilla de la puerta, porta, visagres tercera unitats

estratigrfica. Porta es la suma de 4 o 5 unitats estratigrfiques. Quanmaterials homogenis entre ells i diferents de forma conformen una unitatestratigrfica. Primer identifciar unitats estratigrfiques que veus, comencesa excavar una i tot el material va associat a saltra unitat estratigrfica.


21/44


COm conixer quina unitat estra. Es ms antiga o m smoderna es faapartir de les relacions estratigrfiques, de contacte entre les unitatsestratigrfiques que trobes a un jaciment. (1. Identificar unitats estratig. 2.

Identificar relacions entre unitats estratigrfiques)Hi ha 3 possibilitats didentificar relacions:

1)Pot haver dues unitats estratigrfiques que no es toquin. Que no hihagi relaci. Si les dues UE no es toquen es imposible sabe rquina esmes moderna i quina ms antiga. Opci que si no ha conexin nopots saber documentaci de la variable temporal.2)Que entre les UE hi hagi conexin per de tal manera que nopuguis saber quina s ms moderna i antiga, sanomena relacidigualtat. Les rajoles estn tan igual posades que no se sap quina seva posar abans. Per tant el contacte fa que es imposible saber quinase va colocar primer i segon.3)Conexi que te permeti tenri una relaci de successi temporal quete permeti saber quina s ms moderna i quina ms antiga. Diferentsvariables:

3.1: que una UE es recolzi damunt una altra. Professor se recolza en laparet, ms antiga s la pared. La que es recolza es ms moderna per tant i laque s recolzada ms antiga.

3.2: Segona opci: que una unitat estratigrfica cobreixi una altra. Lapintura de la paret cobreix la paret, per tan ts ms moderna la pintura. LaUE 1 cobreix a la 4 i la 2, per tan ts ms moderna que la 4 i la 2.-Tercera opci: que una UE talli a una altra UE. En el techo han hechoun agujeri per posar cables, per tant cables ms moderns. La 15 msmoderna per ser un forat que el 5 que es tallat en el dibuix de UE. El forates una nova UE perqu per exemple lha fet un coninll.

3.3: Quarta opci: els fems sn ms moderns que la basura. Primer hadexistir el poal de fems perque el material reompli el boal de fems. Pertant sanomena relaci de successi temporal reomplert. La UE 14 msmoderna que el sediment perqu el 14 reompleix al 15.

-Que una unitat estratigrfica se superposi a altre. Per colocar lordinador ala taula, el ordenador es ms modern que la taula. El borrador no se potsaber si s mes modern perqu estn separats. Exactament igual que el 3.2.Superposar es cobrir parcialment que no cobrir de forma completa.

Sexcava identificar accions de materials homogenis de minim significat iestablir quina es mes moderna i quina antiga a partir de la suma dedifeterents UE que has trobat i les coloques secuencialment a partir de


22/44


criteris que hem vist. El resultat es una matriu que sn totes les UE i lesrelacions estratigrfiques entre ells. Organitzes tot el jaciments a partir deunes UE que recoloques temporalment en funcio dels seus estads, i elmaterial es trova en relaci amb cadascuna de les UE que shan trobat,

TERCER SITEMA 3) A partir de sistema de regstre alternatiu: projecte dela variable Z. Per poder identificat les UE vols anar ms fi amb ladocumentaci de la variable espacial, perqu excaves una necrpolis, nonoms tinteresa lestrat sino que vols tenir ms informacio sobrelespacial.

Quan excaves una de les coses que fas es marcar un punt de referencia, elpunt 0 del jaciment. El tens sempre fixe i no el toques. Funciona com unnivel per damunt de tot el jaciment i te serveix de referencia sobrelaprofundita ton et trobes totes les coses. 0 respecto el eje y, y el x al final detodo en el ultimo estrato. Y

X

Hi ha casos a on les projeccions daquestes cotes et donen informacin

sobre la variable temporal. El fragment que se trobaren d ossos slex dela cova de lpoca magdaleniense es projectaren dins el quadre, punt 0 iprofunditat i es veuen coses que quan estaves excavant no les podiesidentificar. Hi ha una primera zona de identitat amb una lnea indicada, unaaltra i en la tercera est marcada mab molts de punts que sn diferentsmicroestrats dels materials que als diferents anys depositaren els caadorsrecolectors. Has excavat per estrats, per la informacin que et donaven elsestrats no s suficient i has incorporat una altra estratpegia que s agafar lescotes emprant materials trobats.

Aquesta estrategia semplea quan torbes amb nivells docupaci bons, queel material el trobes sencer i relacions dossos amb cermica Per excavarnecrpolis, zones dhabitaci, jaciments de sol docupacio habitual, iquan comences a trovar materials amb conexions Tots els quadros esprojecten sobre la secci temporal, es noms una secci de projeccidobjectes.

Altre exemple, cova funeraria, hi ha quadricules i profunditats i es

projectaren els fragments de la cova. Moments que no veus res i daltresque s veus els materials arqueolgics.


23/44


4)SISTEMA DE REGISTRE ALTERNATIU DE VARIABLETEMPORAL: REMUNTAGES

Fas estratpegies de remutatge. He trobat fragments cermics i al laboratori

he aferrat els fragments cermics i veig que sn duna mateixa pea. Tot loque hi ha entre una i altra cota s dun unic momento perqu ve duna nicapea. Superposici de remuntatges te dona informacin sobre moments quepots trovar a un jaciment. s un sistema ms fi que la variable Z que nomsprojectes la profunditat. Els puntets que veiem per tant sn de la mateixapea. Estic datant els moviments que estic generant, si hi ha molt o pocmoviment. Data el momento on hi ha hagut un moviment, un interval detemps on hi ha hagut un moviment a una srie de cotes que ve de lamateixa pea originria. Materials de diferentes poques i momenst. Si lespeces de dues mfores xoquen ho projectes perqu shan mogut en dosmoments diferents.Ja no noms mires les profunditats on estn collocats els jaicments, sinoels procesos i moments de deposici i moviment que ha hagut en aquell

jaciment. Unitats temporals de cadascun dels materials que has pogutremontar.

ESTRATGIES DE DOCUMENTACI DE LA VARIABLE ESPACIAL

1)Dibuix arqueolgic: Dibuixar totes les coses que trob a un

jaciment. T una srie de caracterstiques:-Sempre s un dibuix a escala. Si mesure sla pedra, saps el quemesura i les distncies de cada pedra. La informacin del dibuix etprojecta les mesures de la realitat.-Sempre sn dibuixos cenitals, vists des dadalt, mai sn dibuixosamb perspectiva. Com si fos un mapa. Com es dibuixa? A lactualitates dibuixa a partir de dues estratgies: o se va una foto cenital rectaamb objectiu 50 que no te permet que hi hagi distorsions i desprsdigitalitzes o la calques, o utilitzes una estaci total, una pared que

utilitzen els top`ografs que ja est situat i tho representa a unprograma de CAT. El dibuix arqueolgic abans de la digitalitzaci, esfeia. Se dibuixa a partir de trigonometra. Es fa en la fulla d epaperquadricullat, iestant davant una estructura arqueolgica. Has dedecidir primer a quina escala dibuixes (1:50, 1:100. Un cm al paperes igual a 50 cm en la realitat o a 1000 cm a la realitat) Quan sncoses petites, dins una habitaci, zona de combusti, coses inferiorsa 3 m de gros es sol dibuixar a escala 1:10 o 1:20. Les estructuresarquitectniques com cases, talaiots a 1: 50 o 1:100. No se dibuixa

a escales inferiors a 1:100 perqu amb poblats semplea altraestrategia de dibuix i fotografa area


24/44


Segon pas: sha de colocar un punt amb una estaca al jaciment, i lidonem el nmero o punt A. Aquest punt que hem clavat al jacimentel coloquem on volguem al paper, punt A. Desprs colocam un segonnpunt al jaciment, i li donem punt B i ho coloquem a on vulguem al

paper, punt B, amb la condici de mirar distancia de A a B. Per ex. 2m, que al paper son 4 cm, lnic que has de mantener es la distanciacom en el jaciment.

En el punt A el que fas s agafar la distancia entre punt A i el primerpunt que vols dibuixar. Semplea compasos que te permeten alargar ams distancia i vas al punt B i marques 20 cm i es creuen en un altrepunt. De A a B, doncs daquesta lnea de A a on sigui marcar un punti de B a on sigui abans de A un altre punt. Ajuntar els punts que escreuen amb el comps i dibuixes la part on has trobat materials,distancia dA a B traslladat al paper. Arribar moment que el triangleno ser equilter, sinpo que quan els dos catetos sn molt paralels,les distncies de projecci donaran distncies errnees, i quan passaaix`o has de collocar un nou punt, i colocam el C. Agafes distanciade A a C i B a C i marques amb un altre triangle, i a partir daradeixes de emplear el punt A al B que egenra un triangle molt estret, iemplees el C que et provoca un triangle correcte, i se podr dibuixaruna altra part. Cada vegada que els triangles deixen de ser equilters,generes un nou punt perqu els triangles deixin de ser equilters.

Quan menys puns traslladis menys errors acumules, i has dagafarmesures menys horitzonals posibles, no agafar mai distncies moltllargues, no traslladis molts de punts. Experincia diu que no lhas decolocar a un lloc o altre.

Tot es feia manualment abans i ara el coloques a una estaci total.Tagafen ja els punts de referencia: A, B i C i tu el coloques, iautomticament et fa ja el caclcul trigonomtric. Noms els has dedibuixar. A vegades sutilitza un sistema que s el mateix pero lo

que se fa en lloc demplear tants de punts, es una altra variant i etposa dos punts fijos. Cinta mtrica dA i B, mires la distancia i posesuna lnea horitzontal fixa al papel i agafes distancia a partir daquestalnea. A 4 cm dA hi ha 10 m, a 5 cm dA 8 metres Si sn cosespetites, ms fcil cinta mtrica i marcar distncies. El sistemamateixa per trigonometra per utilitzes dos punts fixos noms i elstriangles els vas movent.

Examen: Se generan distancias de dos puntos con tringulos

equilteros, y si estos generan distorsiones se pone otro puntoexplicacin dibujo.Segon sistema de tcniques de variable espacial sn dos grans grupsindependentment si dibuixes. Sn dues filosofies:


25/44


1)Excavaci per quadrcules: Generen una quadrcula independent dela realitat arqueolgica i s una quadrcula homognea. Una tramahomognea. Aquestes quadrcules sn independents de la realitat

arqueolgica de davall. Ens permet localitzar les coses del jacimentque les duc a cadascuna de les quadricules que pos. Es un sistema delocalitzaci espacial independent i que uniformitza lespaiarqueolgic que sanalitzar.2)Excavaci per unitats estratigrfiques: No genera una tramaespacial independent de la realitat arqueolgica, sino que identificaespais a partir de la realitat arqueolgica que es veu a partir de lacreaci dUE. Identifica aquestes UE i les localitza a lespai, espodrien trovar UE molt petitones o de ms grosses. Ja no vas perunitats homognies espacials, sino per unitats espacialsarqueolgiques i colloques el material que trobes dins cada una deles realitats arqueolgiques.

La funci s localitzar el material arqueolgic identificant a l0espaicada UE. A vegades es fan mixtes, per unitats estratigrfiques o mixtes.Utilitzes el doble sistema tamb. Normalment sexcava per quadrculesen excavacions de cronologies ms altes, i per UE a partir dpoca delferro, Roma, i arqueologa medieval.

Les diferents variants de la primera filosofa, excavaci per quadrcules.Hi ha tres sistemes dexcavaci per quadrcules:

1)A finals del s. XIX semple el sistema Wheeler, que consisteix engenerar les quadrcules per el lmit de les quadrcules les genera elpropi sediment sense excavar. Els lmits de cada quadrcula venengenerades per la part del sediment que no has excavat. Avantatges: tepermet veure la secuencia estratigrfica moltes d evegades, la delnord, est, oest i sud, veus si continua en un altre lloc, sempre tens

referencia molt clara de la secuencia estratigrfica perqu la tens ales parets de cadascuna de les quadrcules. El segon avantatge es quete facilita la mobilitat a dins del jaciment. Utilitzant els trossos queno has excavat com a camins te facilita. Per tant, tens una visireiterada de cada quadrcula i permet major mobilitat dins jaciment.Inconvenients: genera una visi fragmentada de la realitatarqueolgica, ja que no excaves tot el jaciment. El segoninconvenient: queda una part important del jaciment sense excavar,que noms els recuperes quan has acabat lexcavaci i te poses a

excavar els testimonis. No ets capa dexcavar-ho tot fins al final,per tant tens una visi fargmentada i no tns una interpretaci delselements arqueolgics. Visi fargmentada tant elements que excavescom materials.


26/44


2)Sistema dexcavaci per quadrcules mixte: Noms excaves unpatr que consideres, el que t decideixes. s especialmenteinteressant quan has dexcavar grans superficies homognies. Hocuadricules tot i decideixes quin ritme dexcavaci fas. En la meitat

del temps tens una visi aproximada de la zona que excaves. Segonavantatge: bona visualitzaci de la din+amica estratigrfica deljaciment. Inconvenients: sempre visi fragmentada, i deixes part deljaciment important sense excavar o que lexcaves ms tard i nopodes contextualitzar tots els materials a la zona.3)Excavaci per quadrcules de Lapace Meroc: Es diseny als anys70 per excavar jaciments paleoltics al nord de Frana. Consisteix engenerar una quadrcula area per damunt del jaciment a travs de filsdalambre, sistema que vulguis. Generes una quadrculaindependentment del jaciment i la fas area. Pots excavar tot el

jaciment sense cap tipus de problema. El problema visi decontextualitzar els materials no es t, per perds la visi dels nivellsestratigrfics, perqu vas excavant i has de fer un registre ms alt deles seccions estratigrfiques daquell jaciment, per et permet veureal complet tot el jaciment arqueolgic. El sistema Lapace Meroc estmuntat per aconseguir una major localitzaci espacial dels objectestrobats ja que es vinculen a les quadrcules i aquestes funcionen comsistema de coordinades cartasianes. Et permet referenciarespacialment cada objecta perqu la quadrcula funciona com un eix

de coordenades. Normalment orientes la quadrcula en direccinnord-sud, per tant leix nord-sud (el punt de davall a lesquerra ser0,0 com eix de coordenades, el sud) i a partir daqu tens els diferentsobjectes que trobes i els poses dins la quadrcules, i mires lescoordenades dabsises, a partir del 0,0 a dalt, 1, 2, 3, fins a la ydel nord. Te diu la coordenada exacta on est lobjecte. Objecte 1esta 25 de y per 35 de x per exemple La x est a la dreta del tot i punt0,0 abaix a lesquerra, i vas mesurant les distncies i coordenant elsobjectes= objecte 1: (45,20), de tal manera que els objectes et queden

localitzats espacialment, en coordenades correlatives. A un altrequadre de noves coordenades, el punt x seria el 0,0 del sud. Objecte1 (45, 20) del quadre A-2. En el laboratori reconverteixes aquestescoordenades relatives en absolutes. El 0,0 est en el sud en el primerqaudre A-1 i en el segon quadre, el x. En el quadre A-2 lobjecteestar a 20 metres ms un poc ms del quadre anterior A-1 convertinten coordenades absolutes, a 20 metres ms tants centmetros de la A-2 segona quadrcula.

Aix s per tema de comoditat. Quadrcules solen ser d1 metre, per siunific les quadrcules serien 2 metres. La quadrcula de dalt seria A1 o lade davall B1 i la dadalt la A1. La relativa s noms el quadre A-1 i


27/44


labsoluta sha e sumar els cm o distancia desde el punt sud a leesquerrabaix del B1, la quadricula primera de davall de la A1.

Si la cova t una cambra que no est dins la quadrcula que excaves, la

collocaries davall el punt sud 0,0, i ser en nmeros negatius, i se`ra alesquerra del punt sud en negatius.

La idea de Lapace Meroc no s noms organitzar els materials perquadrcules, sin localitzar els elements per coordenada- Cada excavadorcoordina el seu material de forma relativa i desprs al laboratori faig lessumes i restes en forma absoluta per tenir tot el material coordenat.

Desprs hem de saber la profunditat dels objectes. Una vegada calculada lay i la x, hem de calcular la z, a quina profunditat est lobjecte respecte lesaltres. I tenim els objectes colocats a lespai. Avantatges: saps exactamenton tens cada objecte. Inconvenients: lentitud del treball arqueolgicperqupe cada objecte has de mirar la profunditat I en una bossa diferent.Noms sutilitza amb contexts arqueolgics que val la pena veure elsobjectes on els tens identificats, per si tens un sol docupaci s importantsaber on est cada fragment. Sutilizta sobretot per jaciments decronologies elevades, paleoltic, paleoltic mig, i primeres comunitatsagrcoles.

SSegona filosofa de variable espacial dexcavaci. Excavaci per unitatsestratigrfiques: Has de delimitar les UE i dibuixar-les. Plnol de lesdiferents UE. Cada zona que s una UE lhas dibuixada amb el dibuixarqueolgic i saps quina zona del jaicment tocupa, i tot el material quetrobes el poses a una bossa amb etiqueta que digui UE 3, per sabe r a onestava, vas al plnol.

Consisteix en:

1)Identificar la UE2)Dibuixar la UE3)Associar el material que trobes a aquesta UE i daquesta manerasaps a quin lloc del jaciment lhas trobat pel dibuix de les plantes.

Per tant el sistema de UE te dona dos tipus dinformaci: el de la variabletemporal en funci de les realitats variables, i el espacial en funci del llocque estigui ubicat aquesta UE en le jaciment.

Aix funciona b amb unitats estratogrfiques petites i funciona malamentamb UE molt grosses perqu se te coloquen dins un espai massa gros perpoder tenir suficient informacin espacial. Per evitar aquest problema loque es fa es una tercera estrategia:


28/44


c) La localitzaci de les peces significatives: per distribuci del materialsignificatiu i que esta`dins ubicaci UE perqu hi ha peces que val la penacoordinar, i agafes referncies a partir de tipus de dibuix. Problema no es

localitzar els objectes sino decidir quines son les peces significatives:normalment les peces senceres, les formes cermiques, bases, vores oelements de prensi i elements decoratius, qualsevol objecte sencer ofargmentat de material especial: metall, vidres i conjunts oconcentracions especials com de fauna, de cermica encara que no hi haforma minteressa saber-ho

Es pot fer una projecci al dibuix a partir de cultures senyalat perconcentraci de zones amb diferents colors.

Fotogrametria

El darrer sistema que sest utilitzant per localitzar el material es laFotogrametria. Montes una quadrcula no superior a 50 cm, 50 X 50 cm icomences a excavar. Fas una foto daquesta quadrcula a on, com a mnimdins la foto has de veure clarament 3 dels 4 vrtex de la quadrcula, la fotolhas de fer amb una ptica a 50, la mnima distorsi que et fa la cmera ilhas de fer plana i perpndicular a la quadrcula que fas per evitardistorsions. 50 per 50 es la distancia normal duna persona per fer la foto

sencera de la quadrcula, si el quadre fos ms gros thas de posar a muntuna escala i si es ms petit thas dacostar ms. Fas la foto amb els 4 vertexmarcats.

Amb aquesta foto la insertes a un sistema dinformaci geogrfica osistemes dordenador dautocat i coloques els punts que es veuen a la foto acadascun dels vertex a les quadrcules que tens, i a partir daqu lo que fass digitalitzar cada fragment que vas trobant i li dones un nmero quecorrespon amb la bossa de letiqueta que li toca i lassocies a una base de

dades amb la que fas feina. El resulta ts que quan treus la foto tens calcattots els objectes que trobes dins la quadrcula en les dimensions que est.Lo que se sol incorporar es un sistema decapage, per diferenciar les capes iorganitzen les fotos per decapage. Es fa la foto on la distancia de materal esder 5 cm entre cadascun i es una quadricula que trobes molt material, si nohi ha molt material, no la fas i segueixes excavant. Si sn ms distancia de5 cm hi haur distorsi de la foto al fer-la. Fas la foto si es 5cm i si es msde 5 segueixes exavant. Digitalitzes tot. Tot el material de les quadrculesest calcat.

Avantatges: tens registrat tot el material arqueolgic per es que a ms tenstotes les fotos dall a on est el material (ms que Lapace Meroc)


29/44


sutulitza en necrpolis, sols dhabitaci i que tenir localitzat espacialmnentels materials podrs obtener bona quantitat dinformaci.

Funci: Entendre la funcionalitat de les rees que ests excavant. En una

habitaci la quantitat dels punts et permet veure rees dinfluncia decombusti i com es distribueixen els objectes i les activitats que es fan enaquest espai i es fan multitud danlisis. En industria ltica per exemple unmateix tipus de slex es pot trovar a una mateixa estructura de combusti,per tant la talla dun determinat tipus de slex es va fer al voltant dun foc auna zona corresponent a una determinada feina.

Serveix per a anlisi de diferents estructures dhbitat. No se pot ferlanlisi de cada objecte per s et permet veure la zona que t majoractivitat.

Se poden fer anlisis diferents, per exemple sistema de sectors en el tmulde Son Ferrer, o un sistema de cercles concntrics per veure on hi ha msdensitat de material.

Fotogrometria tamb et permet veure moviments daspectes cermics.

MATRIUS HARRIS

Et permet veure quina s la relaci estratigrfica de totes les unitats que hastrobat a mesura que vas excavant.

Tres tipus de relaci que hem donat. Per representar que dues unitatsestratigrfiques no tenen relaci ni connexi: 1 en un requadre i en altre un11 per exemple. Dues UE colocades de tal manera que no saps quina s

anterior i quina posterior: se representa-> 11 dins una quadrcula = a 10Tercera possibilitat que hi hagi tipus de relaci de successi temporal, potssaber quian s la mes antiga i quina la ms moderna: 6 dins un requadre idesprs una lnea cap aball i un 12 dins un requadre-> 6

12

Sediment 6 es recolza dins paret 11 es recolza aix i es posa una R enmig alcostat de la inea que les uneix. UE 1 cobreix la 4 i 2: la 1 en un requadre

una lnea cap aball i una C al costat i un 4 per lesquerra i un 2 per la lletrasortint com un arbre genealgic.


30/44


En el cas del forat 15 m smodern que talla a lUE 5, se representa el 15 enun requadre i cap a avall en arbre genealgic una lnea i al costat lletra T.

Un reomple laltra: la UE 14 una lnea sortint cap avall i 15 en un recuadre,

i lletres REO a la dreta de la lnea entre ambdues.Noms representem les immediatament anteriors i les immediatamentposteriors. Llavors la 5 la ms moderna seguint ordre, cobreix la 1, desprssuperposa al 6 i aquest cobreix el 7 que cobreix el 9 que cobreix el 4, idesprs el 4 es recolza en el 11 i 14, desprs 11 cobreix 3 que cobreix 13que cobreix 12 que cobreix 2, i finalment el 8 es cobrit pel 14, i sindica apart. Com l11 que sindica a part.

El sistema de matrius no noms dona la secuencia de deposici sino quepermet establir lestratgia dexcavaci: quina unitat sha dexcavar? Lams moderna. Quan estiguem en 7 no excavariem l11 tot i que el trobem auna paret al costat, sino que anirem a excavar el 9, per tant sempre sexcavala UE ms moderna que trobis, es igual qsi has de fer un forat o no. Enexcavar 4, pots elegir.

Altre exemple

PROTOCOL TREBALL ARQUEOLGIC APUNTS ALONSO

a.- Generaci de coneixement

Com funciona tot el treball de laboratori amb diferents fases com:

-> El procs de registre registrar tot el material arqueolgica

-> Procs d'anlisi que es fa clarament en el laboratori

-> Procs d'interpretaci de totes les dades i resultats de les analtiques i del ques'ha obtingut en el jaciment.

Aix intenta respondre a dos blocs de preguntes com:

1.- Que caracteritza a les societats i quines variables influeixen en el canvi de les

societats amb la qual cosa s entendre com eren les comunitats que estudies i quines sn

les variables que influeixen en els processos de canvi que es va veient. En arqueologia

es treballa amb grans lapsus de temps i es veuen els processos de canvi i evoluci de les

comunitats que profundiran en aquest tipus de qestions.

2.- El segon bloc de preguntes seria quina seria la millor manera per poder

estudiar el que s'est trobant i els materials. Hi ha una part de generaci del


31/44


coneixement del passat i una altra sobre la generaci de coneixement del present de si

s'est excavant b, si s'analitza b, si els paradigmes funcionen,...

s una doble dinmica, interpretar el passat i veure com s'interpreta al present.

Tots els paradigmes, corrents i estratgies d'anlisi incideixen en aquestes dues

preguntes sobre quines qestions intervenen per veure el coneixement del passat i de

quina manera. Les dues grans preguntes funcionen com a blocs centrals on en una part

estan els processos d'anlisi i a l'altra els marcs terics que els arquelegs estan

utilitzant.

1.- Procs de registre:

Ja s'ha vist les diferents tcniques i mtodes per excavar un jaciment i ara es

poodria analiatzar com s'ha de tractar el jaciment arqueolgic segons les estratgies que

s'han vist. S'ha de tenir en compte que el registre que s'ha obtingut s fruit d'un conjunt

de processos complementaris i que interactuen clarament. El que s'excava sn activitats

de comunitats passades i s sempre un registre intencional d'aquestes activitats. No es

pot llegir el que s'ha trobat com a reflex del que ha passat i aix s el que les comunitats

prehistriques han decidit deixar i no es pot llegir literalment com reflex del passat sin

reflex que d'aquestes comunitats han decidit deixar en el lloc on el trobem. s fruit d'un

procs conscient o inconscient de selecci. s un reigstre matitzat per la variable

cultural i les intencions de les comunitats que s'estudien.

A ms damunt aquest registre hi han passat molts d'anys i ha modificat

enormement el que nosaltres ens trobem i cal tenir en compte les modificacions que

s'han pogut produir i que es denominen com processos tafonmics que poden afectar al

jaciment (ciutats enterrades,...) i el que es troba s el que ells varen voler deixar ms les

modificacions al llarg del temps (sl molt cid o base afectant a les restes sees,...). Enrealitat no s aix el que duim al laboratori ja que damunt tot aix hi ha una acci en el

present dels arquelegs que decideixen quines coses es duen al laboratori i quines tiren

ja que no es trasllada tot i hi ha un procs de selecci (per exemple en els anys 30 no es

tenien en compte la fauna, actualment s'agafa un poc de tot amb mostreig de terra,...). El

que arriba al laboratori s el que varen deixar, ms el pas del temps i ms els criteris de

l'arquleg que ha tingut quant estava excavant. No es poden fer ni lectures directes ni

analogies directes sense tenir en compte aquestes tres passes.

2.- Procs d'anlisi:


32/44


Hi ha un moment que ja s'ha excavat, s'ha collocat tot en bosses,... i tot el

material processat arriba al laboratori on es comena un procs d'anlisi que consisteix

en establir una srie d'estratgies:

a.- Es separa el que sn mostres per analitzar com carbons, sediments, fitlits,

pollen, llavors,... i s'envien a cadasc dels especialistes que toquen. Desprs es separa

una altra srie de materials que o es generat per l'home o ossi per fer una srie de

gestions prvies abans d'enviar-lo als especialistes. Aquest procs de treball previ

consisteix en una gesti d'aquest material perqu tingui una srie de caracterstiques per

enviar-lo de manera segura per l'anlisi:

neteja

L'objectiu en aquesta fase no s que el material quedi perfectament net sin que

s extreure les capes superficials de terra, pols o de concrecions i que aquesta neteja no

afecti al material arqueolgic que s'est netejant. Si aquest necessita una neteja

especialitzada ja es passar. s una neteja superficial. En el cas dels metalls no fa falta

fer-los nets i es posa en un tupper amb productes per treure la humitat del tupper i

mantenir-los en condicions de baixa humitat ja que aquesta el que fa s d'oxidaci,

roveig o generaci de sulfurs o clorurs. Si es veu que el metall est malament s'ha

d'invertir el procs i va primer el restaurador per desprs anar a l'especialista en lloc de a

l'inrevs.

Sobre el material ossi sempre ha de ser una neteja en sec i mai amb aigua ja que

els ossos sn molt porosos i queden molt humits ja que si conserva molta (s'ha

d'assegurar que ha d'estar molt sec) es creen fongs, lquens,... ja que la humitat dins els

ossos s el que genera. Millor feina en sec. Sobre la indstria ltica s una neteja en

aigua amb suau raspallats i si la pedra s molt porosa sempre s'ha d'anar en compte o

fer-la en sec o eixugar-la molt b. Sobre la cermica cal dir que es fa neta amb aigua i

sol ser amb aigua destil lada que no t molta cal,... encara que no es sol fer. S'ha d'anar

en compte que quan es fa neta si es degrada o no ja que algunes estan fetes en grans

temperatures no tenen problema per algunes estan cuites a baixa temperatura i es

dilueix amb ms facilitat.

classificaci material


33/44


s una classificaci molt senzilla, no tipolgicament i normalment es fan grans

classificacions com cermica talaitica, romana, ebusitana, musulmana,... en grans

grups. Aquestes grans classificacions no tenen cap funci de recerca sin per redistribuir

el material als especialistes posteriors i el mateix amb la indstria ltica (talla o

macroltica).

siglat de material

El material arriba dins de bosses on es troben amb etiquetes i aquesta posa el

jaciment on s'ha excavat, any d'excavaci, dia que es va treure, la UE, la quadrcula,

estrat,... (segons la tctica). Abans de que el material es mogui pels investigadors, s

important que la informaci de l'etiqueta no es perdi i es fa un procs de siglat fixant

fsicament una srie de codis d'identificaci a cadasc dels objectes i que s'associa a una

base de dades que generes i que es trobava en la etiqueta amb la qual cosa si els

investigadors troben ms coses posen el codi i incorporen a la base de dades.

Se sigla amb tinta xina encara que causa un problema ja que en els materials

molt porosos absorbeixen la tinta i queda marcat permanentment i s'ha de fer un sistema

que l'etiquetatge fos reversible i aix s posa una resina sinttica que es dilueix en

acetona (95% en proporci) i genera una laca d'ungles transparent (paraloyd) que es

posa en una capa que funciona com assellador i es pot escriure a damunt ja que no

traspasa i si s'ha d'esborrar es lleva amb acetona. Desprs es posen un conjunt de codis

d'informaci. Cada equip incorpora els codis d'identificaci que ell troba per de

manera estndard sol haver:

Nom del jaciment (o el posen els excavadors o el museu) que poden ser sigles,

nmeros,...

Any d'excavaci (campanya)

La Unitat Estratigrfica (UE)

En alguns casos es posa el tipus de cermica o un nmero correlatiu. A cada nova

campanya es comena de nou.

Exemple:

SM 14 23 7527


34/44


SM 15 23 7527

(cada sigla s individual i tot el material est identificat)

Es sol siglar en el lloc ms discret de l'objecte a siglar. Per exemple en el cas

cermic a la base per si ha d'anar un museu si sn peces senceres i si no ho est s'ha de

posar a la part interna, o un crani a la zona d'uni de les vrtebres,... Amb ossos sencers

no s'han de posar als extrems ja que sn ms caracterstics els ossos amb petites traces i

processament i s'utilitza la part medial de la difisi. En quant a la indstria ltica se sigla

en la cara interna encara que la indstria ssia no es sol siglar i els metalls tampoc o

altres objectes d'especial rellevncia i es fa damunt de la bossa. En part s per sentit

com i cada grup que demana o no. Aquest s el pas previ a investigar aquest material i

que pot durar uns quants anys.

inventari del material

D'aquesta manera el siglat i l'inventariat es sol fer a la vegada de forma conjunta.

D'aquesta manera s una part de gesti interna en aquestes quatre fases abans

d'enviar als investigadors. Una vegada siglat ja s quant s'envia a cadasc dels

especialistes i la feina dels directors de les excavacions arqueolgiques s que siguin

capa d'entendre's amb tots els especialistes i coordinar totes les feines que es fan.

L'arqueologia s cada vegada ms especialitzada.

Cal parlar dels anlisis ms comuns que es fan actualment:

En les restes ssies siguin humanes o animals solen ser identificacions o tractaments

comuns encara que siguin relativament diferents

TAFONOMIA

Veure si el conjunt ossi que s t s si han arribat tot s els ossos o hi ha coses que

distorsionen i saber quin s el que distorsiona. Aquestes accions que distorsionen poden

ser humanes, animals posteriors, accions biolgiques (vegetals) amb arrels que

fracturin, accions sedimentolgiques. Exemple: en el cas dels dlmens si es troben els

ossos ms grossos pot donar indicaci d'enterrament secundari.

TAXONOMIA


35/44


s la identificaci de la resta. No basta saber quin os s sin tamb s'ha de completar i

ser molt concret com de quin lloc concret en el cas d'ossos de cames o braos, si

d'animal o de persona, silvestres o salvatges,...

NMI (Nombre Mnim d'Individus)Aix es fa amb tots els ossos que tenen lateralitat (dreta o esquerra) i ossos o dents que

sn nics com cranis, dents,... Aquest NMI s el nombre del qual s'inicia a fer estudis i

clculs per veure la poblaci, els ramats,... i comenar a interpretar

NPC (Nombre de Pes Crnic)

No s el mateix tenir 5 conills que una vaca. S'ha de combinar el nombre d'individus

amb l'aportaci crnica de cada espcie. El nmero mnim s'ha de combinar amb el pes

crnic. Si hi ha 50 conills i 10 vaques s'ha de dir que majoritriament es basaven en lavaca i de vegades agafaven conills.

Edat i sexe

Aquestes ajuden a entendre el conjunt de gesti de la ramaderia i l'economia en el cas

dels animals. Segons l'animal s'empraven per un aspecte o un altre.

PALEOPATOLOGIES

Els ossos tamb donen informaci d'algunes patologies amb malalties que queden

fixades als ossos com la desnutrici amb espcies que han tingut dificultats de nutricicom els problemes de raquitisme i que es reflecteixen en els ossos. Entre altres

patologies com fractures,...

ADN

s important dir que l'ADN prehistric es conserva molt el mitocondrial amb fragment

de cadena d'ADN que es pot conservar. Aquest s l'herncia gentica que es transmet de

dona a dona. Amb ADN prehistric es sol fer dos grans tipus d'anlisi

Identificador del genotip (grans grups gentics): a Europa hi ha 9 grans genotips perveure l'herncia de la persona

Relaci de parentiu i sempre en lnia femenina i saber quin s el sexe i es comena a

identificar alguns gens que poden ajudar a veure color de pell, cabells,... De totes

formes es tenen fragments de la cadena

Per fer anlisi gentic no es pot tenir contacte directe amb els ossos i s'agafen les

mostres que es posen dins un frigorfic i s'envia als laboratoris. En principi es pot fer

anlisi gentic de totes parts dels cos encara que si s'agafa s'elegeix el de l'arrel de lesdents que s la que ms est protegida. A la vegada s'ha d'enviar a dos laboratoris


36/44


independents amb certificats i els certificats que es donin han de ser convergents. s un

procs lent.

CLCUL DENTAL

Ajuda a veure la paleodieta de les comunitats en el cas del sarroANLISI QUMIC OSSOS

Est relacionat amb el segent punt?

ISTOPS

Carboni 13, isotops,... que ajuden a entendre la paleodieta i saber si t una dieta

crnica, vegetal, marina,... i fins i tot ara es fa molta feina amb alguns isotops que

permenten veure l'origen de la persona.

Segon pas: anlisis de material antrpic. Intenci: veure dinmiques i temes

que sestan tractant en lanlisi arquelogic i quina informacin dnaaquell material arqueolgic que es tracta. A lhora de fabricar el materialarqueolgic, metalls, ossos, arquitectura, cermica, normalment es fa feinaamb dos conceptes o dos marcs dinterpretaci: el primer es cadena


37/44


operativa, que consisteix en analitzat cada una de les fases que hi ha desdeque vas a cercar la materia prima fins que vas a analitzar la fase defabricaci dobjecte, la tipologa i ls daquest objecte. Per tant, un primermarc destudi es el marc destudi de la cadena operativa, estudiar

secuencialment desde la obtenci de materia prima, anlsisi tecnolgics,tipolgics (forma) i anlsis funcionals de ls de lobjecte.

El segon marc interpretatiu o concepte s cel concepte de vida de lobjecte.

CONCEPTE DE CADENA OPERATIVA

Majoria danlisis de fabricaci dobjectes se fan dins aquest marc que t 4grans parts: anlisi dobtenci de materia prima, anlsisis de la fabricaci otecnolgic (quin tipus de forn de la cermica, si s cermica a torn o a m)anlisis de la forma que has creat (tipolgic) i finalment anlisis de lafunci de les epces que ests analitzant.

Gran part d eles analtiques que es fan en el laboratori estn dins aquestacadena operativa,

La cadena operativa, dins la part de funci no noms inclou ls que es fasino les fases simbliques que t ls de lobjecte. La repercussi de lsde lobjecte s diferent

El segon marc interpretatiu: Concepte de vida de lobjecte. Al llarg delsdiferents usos que t un objecte, poden tenir unes percepcions i unesfinalitats i uns objectius totalment distints. L oque persegueix aquest marcs analitzar el rol que lobjecte va tenir i que va canviant al llarg del temps.(el primer rol potser per cuinar un contenido o per veure aigua o vi) enaquest primer rol es quan analitzam lo que tengui a veure amb la cadenaoperaiva, contenedor de cermica, pero en un segon rol lempleo percontenidor funerari i canvia dobjecte passa a una nova vida, no interessa

saber quin material varen emplear o quina forma t la cermica perqupecirresoin a la primera vida de lobjecta, s a dir quan funcionava com aprimer rol, pero en aquest sego nrol tenc que saber quina capacitat t, sisenterren tant homes o dones, si hi ha associat amb tipus denterrament, sihi ha aixovar, si s de cremaci o inhumaci i m0interessa saber el papeldaquest nou rol, de discriminaci per rol Ens imaginem que senterraaquesta cermica i sabandona, passant 2000 o 3000 anys, aqu no funcionanoms com un contenedor funerari sin co un objecte que ha estatabandonat 2000 anys, i les preguntes que faig no sn del ritual funerari

perqu depen de la vida anterior d elobjecte i faig preguntes sobre qu liha passat envers aquests 2000 anys, sha fragmentat? La superficie de lacermica ha quedat afectada pel tipus de sol? Aspectes tafonmics.


38/44


A aquesta nova vida dobjecta ja no deman temes de rituals ni funeraris,sino temes tafonmic. Arriba un momento que arqueleg es posen aexcavar i arquelegs troben aquest objecte i aquest objecta pot tornar acanviar de vida, i si els arque. Decideixen convertir-lo en un objecte

cientfic, i li comencen a passar moltes coses: neteja, fotos, i passa a sruna vida com a objecte arqueolgic. El posar dins boses. Imaginem que detrovar la cermica, lo que trob es llauna de coca-cola, i com a arqueoleg latirar a la bossa de fems, el rol de lobjecte no ha canviat, sino que ara estaa la bossa de fems i la coca-cola la seva vida no ha canviat, en canvi lacermica, li faig anlisis, etiqueta, fotos i canvia de vida lobjecte i est aun altre rol.

Finalment, aquells objectes tenen una 4ta vida com a objecte arqueolgicmuseolgic, que est al museu, el rol

arqueologia-prehistÒrica

Documents