aromÃ tiques_baixa[1]

7/28/2019 aromtiques_baixa[1]

1/28

Plantesaromtiques i remeieresde Sant Joan Desp

3

Collecci Conixeri estimar Sant Joan Desp


2/28

Centre Mediambiental LArrel

De la present ediciAjuntament de Sant Joan Desp

Text

ngel Arroyes i Teresa Salvador

Revisi cientfica

Teresa Salvador

Fotografies i imatges

Joan Guillamat (excepte la fotografia de la fitxa 3: ngel Arroyes)Totes les fotografies daquesta guia han estat fetes a Sant Joan Desp

Disseny grfic

Trimatge. Disseny i comunicaci per al mn associatiu.

Dipsit Legal

B-XXXX-2006

Plantes aromtiquei remeieresLes plantes aromtiques i remeiereformen part de la histria de la noscivilitzaci.Amb elles hem cuinat, he

fabricat medecines, hem endolcit lanostra vida... En el moment en quSant Joan Desp creix i es desenvolcreiem que s important mirar enri recordar aquestes plantes, algunesdesconegudes, daltres oblidades, peque de ben segur formen part delpatrimoni natural i cultural de lanostra poblaci.Aquest llibre us vo

ajudar a gaudir de Sant Joan dunaforma natural i sana, a mirar la natuamb ulls de qui la sap apreciar i en treure profit.


3/28

Relaci despcie1.Ametller Prunus amygdalus

2. Borraina Borago officinalis

3. Camamilla bordaAnthemis arvensis

4. Card mari Silybum marianum

5. Desmai Salix babylonica

6. Esbarzer Rubus fruticosus

7. EsparregueraAsparagus acutifolius

8. Espgol Lavandula sp.

9. Eucaliptus Eucaliptus globulus

10. Fonoll Foeniculum vulgare

11. Garrofer Ceratonia siliqua

12. Ginesta Espartium junceum

13. Llorer Laurus novilis

14. MalvaMalva sylvestris

15. Menta bordaMentha rotundifolia

16. Olivera Olea europaea

17. Ortiga Urtica dioca / Urtica urens

18. RicRicinus communis

19. RomanRosmarinus officinalis

20. Rosella Papaver rhoeas

21.Til.ler Tilia tomentosa

1 2 3 4 5

6 7 8 9

10 11 12 13 14

15 16 17 18

19 20 21


4/28

Txica / Prendreamb precauci

Remeiera

1.Riu Llobregat, zonaagrcola i disseminat

2.Parc de Torreblanca

3.Parc de la Fontsanta

4.Zona urbana

Atenci!Teniu a les vostres mans una guiadivulgativa sobre algunes plantesaromtiques i remeires que podeutrobar a Sant Joan Desp. No es traen cap cas dun tractat minucis soaquest apassionant mn. s per aixque us recomanem que no recol.lecteni empreu cap planta de la qual noesteu plenament segurs de les sevepropietats i caracterstiques.

A cada fitxa trobareu algunsadvertiments, llegiu-los acuradamendavant del dubte, recordeu que, elmillor s la precauci.

Miscellnia

Aquest apartat el trobareu a la part final de la guia.Hi ha tot un seguit de receptes de cuina,blsams medicinals i remeis casolans quepodreu fer a partir dalgunes de les plantes queapareixen en aquesta guia.

Qualitats de les plantes

On es pot trobar plantesaromtiques a Sant Joan Desp?

[SJD]

1

1

2

34

Dinters culinari

Aromtica / Usadaen aromaterapia


5/28

Famlia: Rosaceae Prunus amygdaPrunus amygdalus var. dulcis / Prunus amygdalus var

Plantes aromtiques i remeieres de Sant Joa

Precaucions: Les ametlles de la varietat amara(amarga) tenen una alta toxicitat, per tant, no shandemprar en medicina casolana. Les dolces, quan sntendres, tamb sn txiques, encara que en menor gra

Detalldel fruit

AmetllerCas:Almendro Basc:Arbendolondo Gal:Amendoeira

Conixer i estimar Sant Joan Desp

Descripci: Arbre perenne de fins a 10 m d'alada.Tigeserectes d'escora fosca i clivellada. Fulles estretes, en formade llana i finament dentades, de fins a 12 cm.Flors de colorblanc o rosat. Fruit elptic, verd i vellutat. Les llavors (ametlles)sn comestibles (noms en el cas de la varietat dulcis), degran valor gastronmic, especialment en pastisseria.

Hbitat: Originria d'sia, es cultiva en llocs clids de laMediterrnia, a vegades naturalitzada.A Sant Joan Desp latrobem en camps de conreu, parcs i en algunes zones delnucli urb on antigament havia estat conreat.

Propietats: Aliment ric en protenes i minerals(especialment calci), i escs en carbohidrats. Indicat per ainfants, mares lactants i diabtics. La llet dametlles sutilitzaper inflamacions de laparell digestiu, com a antitusgen iantipirtic. L'oli d'ametlles es troba en la composici de moltspreparats de la bellesa, per hidratar la pell i evitar lesarrugues. Evitarem ls casol de les ametlles amargues, jaque es tracta d'un producte perills.

Recolleci: Les ametlles es recolliran quan estiguin benmadures, a mitjan setembre. S'haur de treure la pell quecobreix la closca exterior i deixar-les assecar estenent-lesen un lloc sec.

1


6/28

Famlia: Boraginaceae Borago officina


Precaucions: La presncia d'alcaloides t un efetxic per al fetge, per la qual cosa no s'aconsellen eltractaments prolongats, com tampoc el seu s normen casos d'embars.

Detallde la flo

BorrainaCas:Borraja Basc: Borraia Gal:Borraxa


Descripci: Planta anual de fins a 60 cm.Tiges erectescobertes de pls. Fulles amples i carnoses. Flors normalmentblaves, agrupades en cimes pndules, amb corol.la de fins a2,5 cm i estams en agrupament cuneforme de color purpuri.

Hbitat: Creix per camps i vores de camins.A Sant JoanDesp la podem trobar als espais lliures i al Parc de la

Fontsanta.

Propietats: Lleugerament diurtica i depurativa,sutilitza per eliminar toxines.Ajuda a combatre lesafeccions del pit (tos, angines, bronquitis, etc.). s beneficiosaper a les afeccions de la pell (grans, furnculs, etc.). Lesfulles tendres es poden menjar com a verdura bullida, bsola o barrejada amb altres verdures. Les fulles tamb espoden menjar crues, en amanides, fregides, etc., i les florscrues en amanides (no deixeu les fulles tendres gaire tempstallades, es descomponen fcilment).

Recolleci: Les fulles es recolliran quan comencin abrollar, a final d'hivern o principi de primavera. Les flors,durant tot l'estiu.

2


7/28

Famlia: Compositae Anthemis arven


Precaucions: Si la manipulem i ens toquem els uaquests sens irritaran.

Grupde flors

Camamilla bordaCas: Manzanilla bastarda Basc: Kamamila Gal: Macela


Descripci: Planta anual o bianual de 10-50 cm. Moltramificada, de color verd. Les seves fulles estan divididesen segments lineals. Laroma daquesta planta recorda lacamamilla comuna. Els caps florals fan entre 1,5 i 4 cms dedimetre, solitaris a lextrem de les branques. El centre sgroc i els ptals blancs.

Hbitat: Terrenys remoguts, vores de camins i cultius.A Sant Joan la trobem al riu i a lespai agrari.

Propietats: s digestiva i sedant. Sutilitza en trastornsgastrointestinals. Indicada en dolors menstruals. La infusiconcentrada de les seves plantes sutilitzava per fer msrossos els cabells.

Recolleci: Les seves flors es recol.lecten a laprimavera i posteriorment es deixen assecar a lombra.

3


8/28

Famlia: Compositae Silybum marianu


Precaucions: Cal tenir precauci en la sevarecol.lecci i manipulaci degut a les seves punxes.

Detalldel capt

Card mariCas: Cardo mariano (borriquero) Basc:Astalikardu Gal: Cardo borriqueiro


Descripci: Planta anual o bianual que arriba fins als 2 md'alada, amb grans captols porpra solitaris, defensats perfortes espines dirigides cap a enfora. La suporta un peduncleque no t fulles, molt caracterstic per les seves brctees enforma de grans punxes corbades, acabades en una fortaespina. Fulles grans amb taques de color blanc a la seva

superfcie, lobulades amb contorn espins. Floreix a laprimavera.

Hbitat: Es troba a la vora dels camins, de les carreteresi a les terres sense conrear, durant els mesos d'abril a juliol.A Sant Joan la trobem a lespai fluvial, a la vora dels camps ials espais lliures.

Propietats: Constitueix un remei per a les malalties delfetge. Sha mostrat efica com a antdot del ver de l'Amanitaphaloides. Es recomana com a tractament complementari encirrosis i hepatitis. S'ha comprovat la seva eficcia percombatre els problemes de bufeta. De les seves fullestendres es poden preparar amanides una vegada hem

retallat el contorn per treuren les punxes. Recolleci:: La primavera s la millor estaci perrecollir les fulles. Els fruits shan de recollir a l'estiu.

4


9/28

Famlia: Salicaceae Salix babylon


Precaucions: No haurien d'utilitzar aquesta planaquelles persones que presenten al.lrgia a l'aspirinaTampoc les que en presenten acidesa o lcera gstrini les dones embarassades.

Vista gende larbr

DesmaiCas: Sauce llorn Basc: Zume negarti Gal: Sauce chorn


Descripci: No acostuma a superar els 15 m. Capadadensa i de forma hemisfrica i port pndul. Branques nogaire gruixudes que sovint arriben a terra. El tronc sgruixut i sinus, sovint doblegat. Fulles caduques i simples,en disposici esparsa. El seu limbe mesura 815 cm de llarg,s estretament lanceolat i molt acuminat, i t el marge

finament serrat. s de color verd clar a lanvers i verdgrisenc al revers. s una espcie amb peus masculins ifemenins. Les flors es disposen en inflorescncies lateralspenjants, cilndriques i corbades de tipus ament.

Hbitat: Originria d'sia, es cultiva com a arbreornamental des de l'antiguitat.A Sant Joan el trobem enparcs, places i jardins, aix com a la zona del riu Llobregat.

Propietats: El principal component dels Salixs lasalicina, amb propietats antitrmiques, antireumtiques,antineurlgiques, sedant i calmant dels dolors. Dun delsderivats de la salicina, lcid saliclic, es sintetitza lcidacetilsalicdic, ingredient actiu de laspirina. Posseeix tanins

que la fan astringent i cont substncies que la fanestrgenica.

Recolleci: Tant l'escora, com les fulles o les florss'hauran de recollir a la primavera. Existeixen moltesvarietats de salzes, amb propietats similars .

5


10/28

Famlia: Rosaceae Rubus fruticos


Precaucions: Per consumir els fruits cal queaquests siguin madurs (morats).

Detall dela planta

EsbarzerCas: Zarza Basc: Lahar Gal: Silva


Descripci: Arbust perenne de tiges molt llargues ambpunxes fortes i afilades que a la tardor es corben fins a terrai arrelen per l'extremitat. Les fulles sn compostes amb treso cinc foliols dentals. Floreix de maig a setembre. Les florssn blanques o rosades, i formen ramellets. Els fruits, lesmres, sn carnosos, vermells al principi i negres quan sn

madurs. Hbitat: Acostuma a formar bardisses en boscos, voresde camins i camps.A Sant Joan la trobem a la vora de caminsi carreteres, a lespai fluvial i als espais lliures.

Propietats: Tota la planta s molt rica en tan, unasubstncia astringent que combat les diarrees, leshemorrgies, les inflamacions i els czemes. Les arrelsbullides sn un bon remei per fer orinar, ja que sndirtiques. Els seus fruits, les mres, tenen vitamina C i,a ms de ser emprades per fer melmelada, tamb sn moltcercades per menjar-les com a fruita.

Recolleci: La recol.lecci dels fruits (mres) s dejuny a octubre.

6


11/28

Famlia: Liliaceae Asparagus acutifol


Precaucions: Els esprrecs estan contraindicatsen insuficincia cardaca o renal. Produeixen una oloespecial a lorina. El tacte de la planta pot desencadeen algunes persones dermatitis de contacte.

Detall deplanta i e

EsparregueraCas: Esparraguera silvestre Basc: Basaesparrago Gal: Espargueira


Descripci: Planta densa de tiges grisenques, arquejadesi enfiladisses. De les branques surten branquetes petites iprimes que no ultrapassen els 6 mm, que sovint es confonenamb les fulles.Aquestes branquetes rgides fan que la plantapunxi. Les veritables fulles sn molt petites i cal una lupaper apreciar-les.A la primavera fa brots verds que sn els

seus fruits, els esprrecs. Floreix de juliol a setembre. Hbitat: Creix espontniament en moltes regions delmn. A Sant Joan la trobem en alguns parcs (Fontsanta iTorreblanca), a lespai fluvial i als espais lliures.

Propietats: Contenen betacarot o provitamina A, unelement important per a la bona salut de les artries, la pell,la vista i l'estmac. Els esprrecs sn rics en ferro, potassi,fsfor, calci i iode. Eviten la retenci de lquids. Intervenenen la calcificaci ssia, el bon funcionament del cor, delsistema nervis o la construcci de la massa muscular. Snrics en fibres.Tamb en vitamines C i E, que afavoreixenl'oxigenaci de les cl.lules, incrementen el vigor corporal

i constitueixen un antioxidant. Recolleci: Desprs de les pluges de la primavera o latardor apareixen els tpics esprrecs.

7


12/28

Famlia: Labiatae (Lamiaceae) Lavandula


Precaucions: No sen coneix cap mena defecteperjudicial per a la salut, derivat de la seva manipulacni el seu consum.

Detallde la flo

EspgolCas: Espl iego Basc: I zpi liku Gal :Lavanda


Descripci: Planta arbustiva perenne que creix fins auna alada de prop d'un metre, amb fulles allargades i finesrecobertes d'un polsim blanquins; les flors sn de colorblau violaci, agrupades en forma despiga.

Hbitat: Cultivada com a ornamental i a vegadessubespontnea.Tots els espgols requereixen d'uns terrenys

oberts, assolellats i ben drenats. A Sant Joan la trobem enplaces, parcs i jardins.

Propietats: Entre els seus usos teraputics populars estroba la neteja de llagues i ferides degut als seus podersantisptics. En infusi, sha fet servir tradicionalment com atractament per a les infeccions del pit, tos i refredats.Tpropietats sedants, i s bona per calmar la tensi i lansietat.L'espgol, per la seva fragncia, ha inspirat sempre tranquil.litati puresa. Fou utilitzada pels grecs i romans per aromatitzarels seus banys. L'oli essencial de les lavandes resulta adequatper friccionar aquelles zones del cos afectades pel dolor.

Recolleci: Talleu les espigues florides a linici delestiu i deixeu-les assecar a lombra.

8


13/28

Famlia: Mirtaceae Eucaliptus globu


Precaucions: En embars, lactncia, inflamacionsgastrointestinals i malalties heptiques. El bfuls no sindicats per a menors de 14 anys.

Detall defulla i el

EucaliptusCas:Eucal ipto Basc: Eukal ipto Gal:Eucal ipto


Descripci: Arbre de gran port i de creixement rpid,verd tot l'any.T dues classes de fulles, les joves sense pecoli oposades i les velles que sn peciolades, asimtriques,alternes i coricies, flaciformes. Els eucaliptus tenen unaescora que es desprn a tires i deixa el tronc llis i decolors clars. Les flors produeixen abundant nctar que s

emprat per les abelles per a la producci de mel. El fruit suna cpsula en forma de con que cont nombroses llavors.La seva aroma s inconfusible.

Hbitat: Els eucaliptus sn arbres originaris d'Austrliaque han estat importats per a jardineria i repoblaci forestal.A Sant Joan en trobem en molts parcs i jardins de la nostrapoblaci.

Propietats: Una de les formes ms habituals dutilitzacis la realitzaci de bfuls de pit i cap, amb la qual cosasaconsegueix una descongesti de tot laparell respiratori(de 15 a 25 g de fulles en 3 litres daigua).Tamb sutilitzacom a aromatitzant en mels i caramels. Lessncia deucaliptus

s antisptica. En infusi ajuda a reduir els nivells de sucreen sang.

Recolleci: Les fulles es poden recol.lectar al llarg detot lany.

9


14/28

Famlia: Umbelifereae Foeniculum vulga


Precaucions: L'oli essencial, pres en grans dosis un efecte narcotitzant, que causa problemes respiratoal.lucinacions, convulsions i artmia cardaca. El mateiefecte pot comportar la ingesti excessiva de fruits.

Brots defonoll

FonollCas: Hinojo Basc: Mi llu Gal :Funcho


Descripci: Planta perenne aromtica de fins a 250 cmd'alada.Tiges erectes. Fulles compostes verd-grisenques desecci triangular amb nombrosos folols. Flors grogues enumbel.les de fins a 8 cm de dimetre. Fruit ovoide ambestries.

Hbitat: A la vora dels camins i dels camps sense cultivar.

A Sant Joan Desp la podem trobar als espais lliures, a lespaifluvial i al Parc de la Fontsanta.

Propietats: Les fulles i llavors afavoreixen la digesti,contribueixen a expulsar les flatulncies i obren la gana. Elfonoll s un gran antioxidant. Larrel afavoreix l'eliminaci delquids corporals. En cas de bronquitis o de tos, s adequadapels seus valors expectorants. Estimula la producci de lleten les lactants.Alleuja les irritacions dels ulls cansats. Lesbeines foliars poden coure's com a verdures, amb patates,amb cols, etc. Les llavors resulten molt tils com aaromatitzant dels menjars. El seu gran contingut enessncies la fa molt adequada per a l'extracci de matries

bsiques que desprs sn utilitzades en la indstria deperfumeria.

Recolleci: La planta sha d'assecar a l'ombra i guardar-la en un recipient de vidre ben tancat.

10


15/28

Famlia: Caesalpiniaceae(Leguminosae)

Ceratonia siliq



Detalldel fruit

GarroferCas:Algarrobo Basc:Algarrobo Gal:Alfarrobeira


Descripci: Arbre perenne de fins a 10 m d'alada.Tronccurt i copa arrodonida, densa i fosca. Escora gruixuda ifisurada de color grisenc. Fulles alternes, compostes de 10 a20 cm. Folols de 3 a 5 cm de llargada, oposats, amb l'anversbrillant. Flors poc vistoses de tres tipus: masculines, femeninesi hermafrodites. Fruit en llegum de fins a 25 cm, bru fosc

quan s ben madur. Hbitat: Originari de Sria i Palestina, sha conreat en lesregions mediterrnies clides.A Sant Joan Desp era abundanta les zones de sec, per amb el creixement urbanstic shaanat rarificant. Present al Parc de la Fontsanta i moltpuntualment en alguns espais del municipi.

Propietats: La farina de les garrofes sutilitza per lesseves propietats antidiarreiques. Disminueix la fermentaciintestinal i neutralitza lexcs dacidesa. El fruit sutilitza coma substitut del cacau en la preparaci de la xocolata. Lesgarrofes s'empren per l'alimentaci del bestiar. Es fa servircom a espessidor daliments. Les llavors (garrof), sn riques

en muclags que donen sensaci de sacietat a l'estmac. Recolleci: Els llegums secs shan de recollir a finalsd'estiu o comenament de la tardor i, si es volen tendres,a mitjans de primavera.

11


16/28

Famlia: Leguminosae Spartium junceu


Precaucions:Ja que noms en farem un sornamental, la recollirem en poca de floraci,especialment a finals de primavera.

Detallde la flo

GinestaCas: Retama de olor Basc: Isats espainiar Gal: Giesta


Descripci: Arbust alt, que pot arribar a fer 5 m, moltramificat amb branques amb aspecte junciforme: verdes iaparentment sense fulles. Les flors sn grans, d'un groc moltviu i surten a la part de dalt de les branques. Els fruits snuns llegums molt comprimits que es tornen negres quanmaduren. Pot florir en diferents moments de l'any per

la florida principal es dna al final de la primavera. Hbitat: Espcie d'origen mediterrani (Grcia), splantada amb freqncia com a ornamental. Naturalitzadaen marges de torrents i vores de carreteres.A Sant Joan lapodem trobar en parcs, especialment Torreblanca iFontsanta, aix com al riu i als espais lliures.

Propietats: Es fa servir en aritmies i insuficincia venosa.En dosis elevades resulta molt txica, ja que disminueix elpols cardac fins a nivells que poden produir la mort, per laqual cosa es desaconsella l's medicinal no facultatiu de laplanta. Industrialment s'empren les flors per produir pigmentsgrocs. L'escora s'empra per a l'elaboraci d'una fibra amb

qu es fabriquen cordes i teles. Les flors sn aprofitades perles abelles per fer mel.A lfrica, la cocci de les branquespelades s'utilitza per contrarestar el ver dels escurons.

Recolleci: Degut a la seva toxicitat ens abstindremde la seva utilitzaci casolana.

12


17/28

Famlia: Lauraceae Laurus nob


Precaucions: No conv prendre dosis altesd'aquesta planta, perqu poden resultar perjudicialsen persones amb lestmac sensible.

Detall deflors i les

LlorerCas:Laurel Basc: Ereinotz Gal:Loureiro


Descripci: Arbre perennifoli amb tiges erectes ifosques. Fulles senceres, alternes, lanceolades i brillants,de marge ondulat. Flors unisexuals, grogoses i reunides enumbel.les axil.lars, amb peduncle curt. Fruit en baia de colornegre.

Hbitat: Arbre cultivat, apareix naturalitzat en llocs

frescos i humits.A Sant Joan el trobem en parcs i places,i cultivat puntualment a lespai agrcola.

Propietats: s estimulant de laparell digestiu. Enmalalties respiratries t un efecte beneficis. Millora lacirculaci sangunia i ajuda a combatre les malaltiesreumtiques, alleujant el dolor i desinflamant les articulacionsafectades. Afavoreix l'eliminaci de lquid al cos, especialmentde l'cid ric. Disminueix les menstruacions massa abundantsi afavoreix les que sn massa pobres. Loli essencial sregenerador del cuir cabellut, ajuda a prevenir la calbesa oaretardar-ne laparici.Aquest oli apareix en la composicide molts productes de perfumeria. El llorer s'utilitza com a

espcia aromatitzant a la cuina. Recolleci: Les fulles haurien de recollir-se desprsde la floraci de la planta, encara que poden arreplegar-sedurant tot l'any. Shan d'assecar a l'ombra.

13


18/28

Famlia: Malvaceae Malva sylvest



Detall defulla i de

MalvaCas: Malva Basc: Malba arrunt Gal: Malva


Descripci: Planta perenne de fins a 1,5 m dalada.Tiges piloses, llenyoses a la base, tombades o erectes. Fullesmolt variables, generalment palmatinrvies i lobulades, amblbuls dentats, llargament pedunculades. Flors de 2-4 cm, decolor rosa o porpra amb venes porpres ms fosques.Spals de 2 a 4 vegades ms petits que els ptals.

Hbitat: Creix per camps i vores de camins.A Sant Joanla trobem als espais lliures, al riu i al Parc de la Fontsanta.

Propietats: s molt rica en muclags i s molt til pera bronquitis, tos, laringitis.Tamb actua en problemes degastroenteritis. s un laxant suau.A nivell extern sutilitzaen banys en cas dhemorroides, gargarismes i dermatitis.

Recolleci: La primavera s la millor estaci perrecollir les flors. En el cas de les fulles, la millor pocas la primavera o lestiu, quan la planta ja hagi florit.

14


19/28

Famlia: Labiatae Mentha rotundifo


Precaucions: No sha de confondre amb altrestipus de mentes. Loli essencial en dosis molt altes pocausar la mort.

Detall dela planta

Menta bordaCas:Mastranzo Basc: Batana Gal:Mentastro


Descripci: Herba de 30 a 100 cm. Fa unes fullesarrodonides i gruixudes, per l'anvers tenen una nerviacimolt marcada i coberta de pls, de pecol molt curt. S'estnfcilment amb rizomes que creixen per davall de la terra.Floreix durant l'estiu formant espigues ramificades de florsblanques i petites. No desprn una olor tan bona com altres

mentes. Hbitat: Aquesta planta s freqent als sls humits, i sfcil de conrear als jardins. A Sant Joan la trobem a la lleradel riu Llobregat.

Propietats: s recomana en digestions pesades i lentes iestimula la secreci de la bilis. s lleugerament expectorant.Per via externa, el seu oli essencial calma els dolorsreumtics i ajuda a eliminar els fongs.T propietats calmants.Elimina lhalitosi produda per la ingesta dalguns aliments(cebes, alls...).

Recolleci: La millor poca s durant la floraci dela planta (lestiu).

15


20/28

Famlia: Oleaceae Olea europa


Precaucions: Per lalt contingut en sal de les olivadobades, no s apropiat menjar-ne gaire, especialmeen casos dhipertensi o dobesitat.

Detall deles fulles

OliveraCas:Olivo Basc: Olibondo Gal:Oliveira


Descripci: Arbre de mida mitjana, de 4 a 8 m. El troncs gruixut i tortus en exemplars vells. L'escora en elsexemplars joves s llisa i amb els anys va agafant la rugositatcaracterstica. Les fulles sn rgides, enteres i lanceolades.L'anvers de la fulla s d'un verd grisenc mentre que elrevers s d'un color blanquins. Flors poc vistoses, de color

blanc agrupades en rams.Fruits en drupa (oliva), comestibles. Hbitat: Es pot trobar dins l'rea de influnciamediterrnia de cultius de sec.A Sant Joan Desp scomuna a parcs, places i jardins.

Propietats: Les fulles ajuden a controlar la hipertensi.Augmenten la producci d'orina i afavoreixen l'eliminacid'impureses de l'organisme; sn molt interessants en eltractament de la diabetis, inflamacions del fetge o clculsbiliars. En casos de restrenyiment es poden prendre unparell de cullerades petites d'oli cru en dejuni. Per a leshemorroides sen fa servir lescora. Donada la riquesa del'oli d'oliva en greixos insaturats sen recomana ls per

combatre el colesterol.De l'olivera emprem fonamentalmentel fruit (les olives) per menjar-les adobades o per a lextraccidoli. Les olives menjades abans dels pats produeixen unaestimulaci de l'aparell digestiu.

Recolleci: : El fruit madura de novembre a gener.

16


21/28

Famlia: Urticaceae Urtica diocUrtica ure


Precaucions: La ingesta abusiva pot ocasionarreaccions estomacals, especialment les llavors (efectepurgant drstic). En contacte amb la pell, els seus plsurticants sn la causa de fortes cossors.

Detall dela planta

OrtigaCas:Ortiga mayor/menor Basc:Asun/Asunbeltz Gal:Estruga


Descripci: A casa nostra, les ortigues ms comunessn Urtica dioica, (fins a 1,5 m dalada) i Urtica urens, (mspetita). Sn de color verd intens i semicaduciflies. Les tigesi les fulles tenen pls urticants. Les fulles sn punxegudes.Hi ha peus femenins i masculins. Floreix al mes de juny.

Hbitat: Viu en matollars, vores de camins i cultius.

Prefereix terrenys nitrogenats, zones amb una certa humitati suporta molt b el fred.

Propietats: Sn diurtiques i rebaixen la quantitat deglucosa a la sang i l'orina. Popularment, les fregues ambortigues es consideren un remei contra l'artrosi i els dolorsmusculars. Reconstituent, antianmic, afavoreix l'eliminacide l'cid ric. Han tingut s com a fibra txtil i com aaliment, ja que cuites perden el poder lacerant i tenen ungust agradable. Es mengen com a verdura, en sopa, en truita,etc. Sn molt bones per a la pell: eliminen grans, czemes,acne, etc. Det les hemorrgies i prev el flux descontrolatde la sang.T gran contingut en ferro, per la qual cosa s

apropiada per a persones anmiques.T un efecteregenerador dels cabells i combat la seborrea.

Recolleci: La planta pot recol.lectar-se des de principisde la primavera fins a la tardor.Tamb pot assecar-se.

17


22/28

Famlia: Euphorbiaceae Ricinus commu


Precaucions: Degut a la seva extrema toxicitat sha de recol.lectar ni utilitzar cap part de la planta,especialment les llavors (la ingesta de 10 llavors en un ado dentre dues i tres en un infant pot produir la mort).

Detallde la flo

RicCas:Ricino Basc:Akain-belar Gal:Mamoneira


Descripci: Arbust de fulles grans i palmades amb elpecol que neix del limbe de la fulla i no del marge; sovintpren coloracions vermelloses. La inflorescncia tamb svermellosa.

Hbitat: Originari d'frica central, apareix com a plantaornamental. Cultivat tamb per a la producci d'olis

industrials, va ser utilitzat com a planta medicinal durantprou temps.A Sant Joan la podem trobar a lespai fluvial,al parc de la Fontsanta i en altres espais lliures del municipi.

Propietats: Com a planta medicinal, ha fet de laxant opurgant i com a vermfug (per expulsar els cucs intestinals).De les seves llavors sen treu l'oli de ric, emprat com apurgant, aix com per a pomades per a la pell (cicatritzacide ferides, pstules, hemorroides). Histricament es vaemprar en les torxes per a l'enllumenat. En l'actualitat,industrialment, s'utilitza l'oli de les seves llavors com alubricant i en la producci de perfums i sabons. Donada laseva perillositat, no ha d'emprar-se en remeis casolans.

Recolleci: Absteniu-vos de la seva recol.lecci.

18


23/28

Famlia: Lamiaceae Rosmarinus officina


Precaucions: No sen coneix cap mena defecteperjudicial per a la salut, derivat de la seva manipulacni el seu consum. Tan sols cal ser prudent, si es t latensi alta, de no abusar-ne en forma dinfusi.

Detall deles flors

RomanCas: Romero Basc: Erromero Gal :Romeu


Descripci: Arbust que pot assolir fins a 1,5 m, de fullaperenne i molt aromtic.T flors de color lila pl.lid inombroses fulles de color verd fosc per lanvers i blanquinspel revers. Les fulles plenes d'essncies li eviten l'excs detranspiraci. Floreix durant lany.

Hbitat: Creix en les brolles de clima mediterrani.

A Sant Joan la trobem en molts parcs, places i jardins.

Propietats: T un efecte tnic general de la circulacisangunia i el sistema nervis. Ens ajuda a superar lesafeccions del fetge i de laparell digestiu en general. Si elprenem desprs dels pats en forma de tisana ens ajudaa digerir millor.Tamb s adequada per al tractament delreumatisme. Rebaixa lleugerament els dolors de lamenstruaci. s una planta amb propietats antioxidants.A la cuina s un condiment extraordinari que incrementa elgust del menjar. Fcil dutilitzar com a ambientador casolen forma de saquets amb flors seques. Com la majoria deles lamicies, t efectes antisptics en ferides i calma la tos.

Recolleci: La primavera i l'estiu sn les dues millorsestacions per recollir les fulles i les flors que s'han d'assecara l'ombra.

19


24/28

Famlia: Papaveraceae Papaver rhoe


Precaucions: Aquesta espcie es molt propera alopi i shi troba el mateix alcal anomenat readina, pesense morfina, la qual cosa no la fa txica.

Detall dela flor

RosellaCas: Amapola Basc: Mitxoleta Gal :Papoula


Descripci: Herba anual, les fulles de la qual estanprofundament dividides en segments dentals, les inferiorssn peciolades i les de la tija, sssils. Les flors es componendun calze verd, inclinat, de dos spals que cauen quansobre la flor. Una vegada obertes, les flors, solitries, ambquatre ptals de 5 a 8 cm, sn molt vistoses, dun vermell

viu amb una taca negra a la base. El fruit s una cpsula ambuna tapadora envoltada de petits forats, per on surten lesllavors, nombroses i menudes. Floreix de mar a agost.

Hbitat: Creix a les vores dels camins, camps abandonatsi conreats, a vegades formant grans taques vermelles quedonen molta vistositat al paisatge.A Sant Joan la trobemal riu, a lespai fluvial i als espais lliures.

Propietats: Lleugerament sedant i antitussgena, esprepara en infusi (ptals dessecats) o xarops per guarirla tos i linsomni. Els seus ptals sn molt rics en unasubstncia anomenada antocianina, que serveix de materialcolorant per tenyir principalment la llana. Quan est tendre

abans de florir es mengen amb amanida. Les seves llavorstorrades sn molt preuades com a condiment, especialmenten pans de llavors.

Recolleci: Durant lpoca de floraci,de mar a agost.

20


25/28

Famlia: Tiliaceae Tilia tomento



Detall defulla i el

TillerargentatCas:Ti lo Basc: Ezki i launtsu Gal:Ti le iro


Descripci: Arbre ample de capada ramificada de finsa 30 m. De fulla caduca, simple, alterna, entera, dentada, ambforma de cor i arrodonida i amb un llarg pecol, verda perlanvers i platejada i afelpada pel revers. La seva escora sgrisa i les seves flors grogues, penjants, i molt perfumades.Les flors contenen un oli essencial i un alcohol. Els seus

fruits sn cpsules ovoides i acabades en punta que fan6-9 mm de llarg. Sn pubescents i tenen 5 costelles. Estanagrupades en infructescncies amb una brctea membranosaque nafavoreix la dispersi mitjanant el vent.

Hbitat: Espcie originria dels Balcans, Hongria i elsud-oest de Rssia i Anatlia. A Sant Joan la podem trobaral Parc de Torreblanca. Existeixen altres varietats de til.ler,per que no sn presents a la nostra poblaci.

Propietats: Una infusi de flors de til.ler, anomenada"til.la" relaxa i calma els nervis. Per les seves propietatsantiespasmdiques, alleugereix el mal d'estmac i el de cap.En casos dhiperacidesa gstrica sadministrar una infusi en

finalitzar cada pat. Com que provoca sudoraci, va b per aprocessos gripals. Redueix la febre i tamb en poden prendreels nens. Les propietats medicinals del til.ler argentat snms escasses que les daltres varietats.

Recolleci:Floreix a lestiu i els fruits maduren a loctubre.

21


26/28

Plantes aromtiques i remeieres de Sant JoaConixer i estimar Sant Joan Desp

MiscellniaIngredients:

- 12 borraines (fulles de)- 2 gots de llet sencera- 2 ous- 1 sobret de llevat en pols- Ratlladura d'una llimona

- 1 cullerada (de caf) decanyella (es pot substituirper matafaluga en gra ouna infusi d'aigua dematafaluga)

- 3/4 Kg de farina (aprox.)- Oli de gira-sol (per fregir

les borraines)

Preparaci:

1. Barregeu tot posantprimer la llet, els ous, lcanyella i la ratlladura dllimona, sense que quegrumolls.2. Aneu afegint la farin

que en sucar una borras'enganxi la pasta.3. Un cop feta la massasuqueu les borraines i fles en abundant oli de sol, per les dues cares que quedin ben daurad4. Un cop fregides lesborraines, deixeu-ho refuna mica. Al moment dmenjar-les,untar-les amb

Ingredients:

- 2 kg. de mores- El suc duna llimona- 1/4 Kg de sucre

Preparaci: Es bull lameitat de les mres en unpot amb una mica daigua ies filtren amb un drap,traient tot el suc possible.

Aquest suc es barreja ambla resta dingredients isescalfa tot remenant finsque bulli durant 30 minuts.

Per saber si est llesta lamelmelada, saboca una gotade la preparaci en un gotple daigua. Si arriba al fonsdel got sense diluir-se, lamelmelada ja estar a punt.

Melmelada de mres (fitxa 6)

Borraines (fitxa 2)

Llet dametlles (fitxa 1)

Preparaci: Diluiu en un litre de llet la barreja formper 30 gr d'ametlles matxucades, preferiblement sensebarrejades amb 20 gr de sucre.

Blsam del bon samarit (fitxa 16)

Utilitat: Per curar ferides, nafres o qualsevol afecci a lapell.

Preparaci: Barregeu a parts iguals oli d'oliva, vi blanc iclara d'ou. Desprs de batre la barreja es formar una pasta,la qual s'aplicar sobre la pell.


27/28

Plantes aromtiques i remeieres de Sant JoaConixer i estimar Sant Joan Desp

Utilitat: dolor musculari de les articulacions.

Ingredients:

- Una ampolla d'alcoholde farmcia.

- Una pastilla de cmfora(la trobareu a la farmcia).

- Una pastanaga grossatallada a trossos.

- Set o vuit branques deroman florit.

- Cinc o sis branquesd'espgol (lavanda,vermell).

Preparaci: Agafeul'ampolla d'alcohol defarmcia, obriu-la i buidfins que en quedi una mms de la meitat; aix flloc als ingredients que

seguidament afegireu: lapastilla de cmfora, lapastanaga tallada a trosel roman florit, l'espgoUn cop tot dins l'ampola taparem i ho deixarereposar uns dotze diespartir d'aqu quedar ude color verds que japodrem utilitzar.

Aplicaci: Cal fer-hoque et facin fregues al

contusionat o adolorit mnim de dos o tres codia fins que el dolor m

Ingredients:

- Ortigues

- Llet o crema de llet

- Sal

- Pebre- Formatge ratllat

Preparaci: Coure lesfulles en aigua bullint.

Llenceu el caldo i tritureules fulles dortigues.Aquestaser la base de la crema.A partir daqu es podenpreparar amb llet o crema

de llet, amb brou de carno amb una beixamel clara iafegir-li sal, pebre i formatgeratllat.

Crema dortigues (fitxa 17)

Ingredients: ( 4 pers.)

- 1 ceba

- 2 patates

- 1 manat d'esprrecs

- Sal

Preparaci: Ofegueu laceba ratllada i els esprrecstrossejats en fragments

petits. Afegiu una mica desal. Aboqueu 3/4 de litred'aigua. Afegiu les patatestallades molt finament ideixeu-ho bullir durant20 minuts. Serviu-hodirectament al plat o, siho preferiu, tritureu-ho.

Alcohol despgol i roman(fitxes 8Sopa desprrecs silvestres (fitxa 7)


28/28

Aquest tercer volum de la collecci

de llibres Conixer i estimar Sant

Joan Desp neix amb la voluntatdaconseguir dos objectius. Duna

banda introduir-nos en lapassionant

mn de les plantes aromtiques i

remeieres i, de laltra, contribuir a la

divulgaci i el coneixement del

patrimoni natural de Sant Joan Desp.

aromÃ tiques_baixa[1]

Documents