argumentario prorreferéndum por la independencia

7/25/2019 Argumentario prorreferndum por la Independencia

1/7

1

ARGUMENTARI

Introducci

Des del punt de vista de lANC, aquesta via pot ser la ms adequada per culminar elprocs amb xit, ats que el full de ruta que va sortir de les eleccions del 27 de setembreha quedat manifestament erosionat en la seva credibilitat per causa dels desacordsentre les forces poltiques i el subsegent trencament del pacte de governabilitat. Davantdaquesta situaci, creiem que per a reconduir la situaci cal posar sobre la taula larealitzaci dun Referndum dIndependncia, la via ms democrtica, legtima i efectivaper arribar a la proclamaci de la Repblica Catalana. Aquest sha mostrat sempre comun punt duni de les forces sobiranistes i tamb s un missatge duna foraincontrovertible davant de la comunitat internacional. Mostra el comproms de lasocietat civil i les institucions catalanes amb la democrcia i la seva voluntat de tancar

aquest procs de la manera ms transparent, legtima i directa possible, no deixant lloca cap dubte sobre la voluntat de ser i de governar-se a si mateixos dels ciutadans deCatalunya. Daltra banda, aquesta via s la manera apropiada per ampliar la base socialdel procs fins a fer-lo culminar amb xit i recuperar lentesa necessria amb aquellsque, sense tenir com a objectiu poltic la independncia, no posen en dubte la condicisobirana de la naci catalana i el dret dels catalans i catalanes a prendre decisions, lesque siguin, per si mateixos.

Proposta

Es proposa la convocatria duna consulta als socis de lANC per comprometre

lorganitzaci, de manera clara i no condicionada, amb fer possible la celebraci dunReferndum dIndependncia, donant tota lassistncia possible a les institucions delpas, al seu Parlament i al seu Govern, per fer possible que els catalans puguin prendrela decisi que considerin oportuna sobre el seu futur poltic, com a poble sobir que sn.LANC exigir al Govern i al Parlament la celebraci dun Referndum dIndependncia,amb resposta binria i una pregunta clara, si els socis donen suport a aquesta opci. Enaquest Referndum el poble de Catalunya decidir, sobiranament, el seu futur poltic.Dacord amb aquest plantejament, el resultat del referndum ha dimplicar laproclamaci immediata i unilateral d'independncia en cas de victria del S. LANC escompromet a impulsar el treball unitari i eficient de les institucions, els partits poltics ila societat civil en lorganitzaci tcnica del Referndum.


2/7

2

Preguntes freqents

1.El RI s un altre 9N? Quina diferncia hi ha?

No. El 9N va ser una consulta ciutadana que va esdevenir procs participatiu en el marc

duna llei de consultes que respectava la legalitat espanyola. Aix no s un 9N. El 9Ndemanvem lopini sobre un tema: la independncia. Ara estem demanant unReferndum dIndependncia. Per tant vinculant. Demanem que la gent prengui unadecisi. Ara es tracta de DECIDIR en majscules. Al 9N rem a letapa de consultar. Arasom a la de decidir. Hem passat de pantalla. Estem demanant un acte clar de rupturaamb lEstat espanyol. Segons el decret de convocatria lobjectiu del primer 9N era"conixer lopini de les persones cridades a participar sobre el futur poltic de Catalunya,segons els termes de la pregunta recollida a larticle 3, amb la finalitat que la Generalitat

pugui exercir amb ple coneixement de causa la iniciativa legal, poltica i institucional que

li correspon." Res a veure amb el Referndum dIndependncia. No estem proposant unaconsulta o procs participatiu. Ara estem exigint convocar un Referndumque suposarel marc jurdic per a una decisi sobirana. Demanarem que es prengui una decisi. Unadecisi vinculant, que shaur dexecutar immediatament. Si surt el S, hi haur dhaveruna proclamaci dindependncia immediata.

2.Si el RI no s pactat forarem al Govern i a les institucions adesobeir la legalitat espanyola?

Sembla evident que la Generalitat i el Parlament han dobeir el poble de Catalunya passiel que passi. Es tracta de posar unes regles del joc, una campanya neta i seriosa amb

arguments del S i del NO. No pot haver-hi voluntaris a les meses com el 9N, per tant,sels ha de donar seguretat amb el control de les forces dordre pblic a les ordres de laGeneralitat. Hi ha dhaver observadors internacionals, una estructura administrativaelectoral neutral, etc. La proposta del RI s factible malgrat el govern espanyol nolaccepti si hi ha voluntat per part de les institucions de tirar-lo endavant. I aquestavoluntat s la que hem dexigir els ciutadans. Cal fer notar que som slids pel segentpas i que el govern ho tiri endavant i que tenim els mitjans per fer-ho. s clar que seruna ruptura: DECIDIM SER SOBIRANS. El Referndum s fer efectiu el dret a decidir.

3.

Veieu dificultats per a fer aquest Referndum? Penseu que s msfcil fer el Referndum que aprovar una Constituci tal com preveuel Full de Ruta actual?

Les dificultats sn gaireb iguals i potser superiors en el cas dun referndumconstitucional. Nosaltres EXIGIM a les nostres institucions que convoquin elReferndum dIndependncia amb totes les garanties democrtiques i que, en cas deguanyar el S, declarin immediatament la independncia de Catalunya. Qui hadorganitzar-lo sn les nostres institucions. LANC i la societat civil EXIGEIXque el RI escelebri, i si cal ajudar, per no posem les regles. Aix li toca al nostre govern i al nostre

Parlament.


3/7

3

4.Podem confiar que sense acord dels partits es podr fer?

No interpellem els partits, el nostre interlocutor ara sn les institucions: Govern iParlament. Ens tornem a posar davant el procs. Si hi ha demanda ciutadana els partitsno shi oposaran.

5.I qu passa amb el Full de Ruta que tenien els partits per seguirendavant? Ens carreguem el projecte de Junts pel S que va tenir tantde suport a les urnes i que des de lANC ens vau demanar quevotssim?

Redissenyem lleugerament el Full de Ruta i exigim acabar el procsamb el Referndum.La roda del hmster podria ser el Full de ruta segons com evolucions, no pas elReferndum dIndependncia, que ns la sortida. El que posa en dubte la proposta de

Referndum s noms la idea que aquest procs tingui com a horitz immediat una novaconvocatria electoral. Proposar un referndum clar i inequvoc ara mateix s la millorarma per aglutinar els partidaris del Si. Nosaltres hem centrat la pilota amb elReferndum.

6.Per qu cal ara aquest Referndum dIndependncia?

Perqu amb el Referndum, la decisi, la pren el poble directament i de manerainnegable. No hi ha cap altra via ms legtima, clara i efectiva cap a la independncia.Fins ara, hem provat altres camins i shan revelat impracticables per un motiu o un altre.

A ms, ens permet recuperar la iniciativa, desprs del despropsit dels pressupostos, ipossibilita lampliaci de la majoria social de ruptura a tots els partidaris del dret adecidir. El Referndum ens permet proclamar la independncia si sobt un suportmajoritari; el Parlament de Catalunya necessita mostrar a la comunitat internacional quela independncia s la decisi majoritria del poble de Catalunya i no hi ha millor manerade comptar-nos definitivament que mitjanant un Referndum amb una pregunta directai binria sobre la Independncia.

7.El Referndum, s compatible amb el Full de ruta?

Plenament. Cal noms retornar al programa electoral de Junts pel S, o al document delprocs constituent del Consell de Transici Nacional, que el preveia, fent el ReferndumdIndependncia desprs daprovar la Llei de transici jurdica.

8.Quina diferncia hi ha amb la proposta del Full de ruta de fer unreferndum daprovaci de la Constituci que al mateix temps validila independncia?

Cal evitar entrar en debats de fons, on hi ha discrepncies legtimes entre les forces delS. Per exemple: lestatus del catal (es pot dir que provisionalment les normatives


4/7

4

lingstiques sn les vigents en lactualitat), el sistema de defensa, el rgim parlamentarii judicial definitius, etc. La Constituci definitiva sha de debatre quan ja siguemindependents, per garantir que en el debat hi participaran tamb els qui hauran defensatprviament el No a la independncia. No podem condicionar la decisi de laindependncia a lopini sobre temes constitucionals bsics; on, lgicament, hi ha

discrepncies de fons segons les ideologies.

9. Com ha de ser un referndum sobre la independncia?

Amb una pregunta directa de S o No. Si es fa unilateralment, es far en aplicaci de lasobirania del Parlament com el pas previ a la proclamaci de la independncia.

10. No cal que sigui pactat?

El volem pactat. Seria la millor opci. Per sabem que s molt improbable que siguipactat amb lEstat espanyol. Els referndums pactats, com els de Quebec i Esccia, snlexcepci. La majoria de referndums dindependncia que shan fet aquestes darreresdcades shan fet unilateralment, sense pactar-los amb lestat central. s el cas de lesrepbliques bltiques, dEslovnia, de Crocia, de Bsnia

11. Per qu no li diem "unilateral"?

Nosaltres preferirem fer un referndum pactat amb lEstat espanyol. El poble catal,per, t el dret de fer un referndum sobre la independncia tant si est pactat com sino. Si Espanya shi av, no ser unilateral. La unilateralitat no s lobjectiu, potser ser lacondici necessria.

12. Qui lhauria dorganitzar?

Sha de convocar per mandat del Parlament i lha dorganitzar el Govern de la Generalitat.

13. Hi haur observadors internacionals?

Nhi ha dhaver. s important que hi hagi observadors completament imparcials quevetllin i certifiquin que el Referndum s legtim.

14. Quins passos previs ha de fer el Parlament?

El mandat del Parlament habilita una decisi sobirana del poble de Catalunya. Establir elmarc jurdic per a la realitzaci de la convocatria, que organitza el Govern, a banda dedeterminar el dret transitori per a una proclamaci dindependncia eventual. ElParlament ha destar preparat per aprovar la legislaci necessria per blindar laconvocatria i realitzaci del Referndum dIndependncia establir el marc jurdic en casde victria del S.


5/7

5

15. Hi ha legitimitat per a fer aix amb un 48% de vots per partitsindependentistes el 27?

La majoria hi s i s clara. Un 48% dels que van votar ha donat suport a les forces queduien la independncia al programa, un 39% a les contrries (per tant, representa un 55%de S i un 45% de NO), i el restant 11% a forces favorables al dret dautodeterminaciper no necessriament a la independncia. En qualsevol cas, consultar els ciutadanssobre un tema de gran rellevncia poltica s sempre legtim i hauria de ser el msnormal. El que no s legtim s furtar al poble el dret a decidir.

16. No hi hauria perill de convertir el Referndum dIndependnciaen un altre 9N?

El 9N es va convocar com un procs participatiu no vinculant, que volia cenyir-se a lalegalitat espanyola amb una llei catalana de consultes. De totes maneres va serimpugnat i susps pel Tribunal Constitucional, i ara, els qui el van promoure snprocessats per haver desobet el TC. Perqu no sigui un nou 9N, cal un marc legaldiferent, que sigui vinculant, que es faci efectiu el resultat i que shagi detallat com esfar efectiu, de manera rigorosa i amb garanties.

17. Qu passa si lEstat espanyol vol evitar el Referndum fent s dela fora?

LEstat espanyol evitar fer s de la fora perqu si ho fessin seria una imatgeinternacionalment demolidora. Aquell dia ja haurem guanyat.

18. I podran els funcionaris participar en lorganitzaci?

Correspon al Govern trobar els mecanismes adequats per a la realitzaci material delReferndum dIndependncia. La responsabilitat dels funcionaris en aquest cas quedacoberta per les decisions preses dacord amb la voluntat de la majoria del Parlament.

19. I si el Govern espanyol vol dissoldre el Parlament o suspendrelautonomia?

Provocaria una imatge internacionalment demolidora per a lEstat espanyol. Aquell diaja haurem guanyat. Per si de cas, sactivaria lAssemblea de Crrecs Electes.

20. Com sestableix un topall de validesa? Quin resultat seria vlidper a atribuir la victria o derrota al s o al no?

Un 50%+1? Un 50% + 1 s el referent en tots els referndums.


6/7

6

21. I en participaci?Si no sarriba al 50% de participaci del cens,es pot donar per vlid?

Com ms gent hi participi, millor, naturalment. Per no hi ha qurums de participacimnima. El codi de bones prctiques en referndums de Vencia els prohibeix

explcitament, amb largument que els contraris a la qesti sotmesa a pregunta podenutilitzar aquest mecanisme per fer guanyar la seva opci illegtimament. Estem en unrgim on el vot no s obligatori i labstenci s una prctica important. El Referndumsobre lEstatut dAutonomia del 2006 noms va tenir una participaci del 48%. Aix no liva treure cap validesa legal.

22. Quin cens shauria de fer servir?

Correspon al Govern proporcionar la logstica del Referndum dIndependncia. Hi hadiversos mecanismes que poden ser utilitzats, com per exemple lIdescat. Exemplesdalternatives per si fan falta: es pot utilitzar el cens electoral, tots els partits en tenenuna cpia que fan servir per fer els mailings electorals; es pot fer servir el registre depoblaci de lIdescat, fet a partir del padr continu; es pot fer un cens propi com es vafer a Esccia, on durant mesos la gent sinscrivia per a poder votar al referndum.Alternatives nhi ha. Aquest no s el problema.

23. Arribem tard per a guanyar ara el Referndum dIndependncia?

Encara s ms difcil guanyar unes eleccions constituents amb les forces poltiques

que encara no shan posicionat sobre la independncia generant indeterminaci en elresultat, o debatre una Constituci sense ser independents. No tenim la certesa deguanyar el Referndum, per allargar la decisi sobre la independncia desgasta lasocietat. Estem convenuts que el guanyarem perqu en aquest cas haurem exercit lasobirania i haurem pres la decisi.

24. Quan es podria organitzar el Referndum?

Cal un temps de preparaci i cal tenir llesta la Llei de transitorietat jurdica per fer elReferndum informat i rigors. Si ara es decids aquesta opci, caldria que fos dins del

termini de 18 mesos, comproms adquirit pels partits el 27S.

25. Quin ser el paper de lAssemblea?

L'ANC ha de mobilitzar la gent per participar-hi, ajudar a fer la campanya informativa,demanar el vot pel S, i explicar-ho als mitjans nacionals i internacionals (moltimportants a lhora d'aconseguir el reconeixement).


7/7

7

26. La comunitat internacional reconeixer els resultats si lEstatespanyol diu que s illegal?

La comunitat internacional pot reconixer els resultats si el Parlament de Catalunyacanvia el marc legal i dna el mandat al Govern de convocar-lo i si les conseqncies de

la votaci sn explicades clarament, perqu la gent se senti interpellada a participar-hi.Efectivitat + legitimitat.

27. I si els partits no es posen dacord?

El Referndum s el que pot facilitar lacord entre els partits; en la resposta binria totshi poden estar dacord. Si els partits no es posen dacord, lANC insistir fins al final. Araens ho juguem tot.

argumentario prorreferéndum por la independencia

Documents