SET - OCT 2014 1

Butlletímunicipal

d’Argentona

128SE

T -

OC

T 2

014

2014

2014

2014

2014

Comunicació Pàg. 6

Ciutadans i Ajuntament surten al carrer per defensar el dret a decidir i

la realització de la consulta sobre el futur polític a Catalunya Pàg. 7

Cultura Pàg. 10 Esports Pàg. 16Ràdio Argentona celebrael seu trentè aniversari

Antonio Gómez, nou presidentdel FC Argentona

La 3a edició del Sense Portes omplede gent els carrers de la vila

Argentona esmulla pel 9NArgentona esmulla pel 9N

SET - OCT 20142

Editorial

En el moment en el queaquest Cap de Creus surt alcarrer manquen quatredies, mal contats, per lacelebració del 9N.Finalment la consulta s’haconvertit en un procésparticipatiu que vol esceni-ficar la voluntat de lamajoria dels catalans. Pertant, de la implicació de lasocietat civil dependrà l’èxitde la convocatòria. Demoment, els argentoninshan demostrat, de formasobrada, les seves ganes devotar. En el proper butlletíus explicarem àmpliamentcom s’haurà desenvolupatel nou de novembre aArgentona , quin haurà es-

opinióOPINIÓ

Agraïts del que deixem enrere, però esperançats amb el futur

SUMARI núm. 128Comunicació

Ràdio Argentonacelebra el seutrentè aniversari

Pàg. 6

Política

Argentona esvolca en el procéscap al 9N

Pàg. 7

Cultura

La 3a edició del SensePortes omple de gent elscarrers de la vila

Pàg. 10 - 11

Festes

La Festa Major2014 enimatges

Pàg. 12 - 13

Esports

Antonio Gómez, noupresident del FCArgentona

Pàg.16

Societat

La coberta delRiudemeia a puntd’enllestir-se

Pàg. 9

tat el nivell de participació iquè hauran dit els ciutadansa les urnes.El procés està marcant elsdarrers mesos d’aquest2014, però al Cap de Creus128 encara hi trobareu unaullada a l’estiu, amb elresum en imatges de laFesta Major, i un balanç decom s’ha desenvolupatl’inici del curs escolar a lavila. En aquest punt ens fi-xem especialment en coms’ha aconseguit acabar elprojecte de la coberta del’escola del Bernat deRiudemeia.També us volem destacar elreconeixement i el record,personal i humà, que tro-

bareu en aquestes pàgines,dedicat a dos argentoninsmolt estimats que ens handeixat recentment: el doctorOriol Martí i el jutge Arenas.L’equip del Cap de Creustambé va tenir l’honor degaudir de la seva compli-citat, el seu suport i la sevaconfiança, en més d’unaocasió. Encara els estemdient adéu i ja els trobem afaltar.El record també va marcar,el passat 17 d’octubre, lacelebració del trentè ani-versari de Ràdio Argentona.Durant els seus anys d’exis-tència l’emissora municipalles ha viscut de tots colorsperò ha seguit endavant

gràcies a l’esforç i al relleuconstant d’un munt d’ar-gentonins, professionals ono, amb ànsies d’expressar-se, de comunicar i de can-viar el món. Un esperit sem-blant al que continua mo-vent els argentonins i les ar-gentonines aquests dies. Inosaltres, des del Cap deCreus, i des de Ràdio Ar-gentona, us ho seguiremexplicant.

SET - OCT 2014 3

Carta de l’AlcaldeBenvolguts vilatans ivilatanes,

Catalunya viu uns momentshistòrics molt carregats desimbolisme i emocions.Argentona també. Són diesde compromís en la defensadel dret a decidir, per deter-minar si els catalans volemcaminar cap a l’estat propii, si és així, decidir si volemque aquest sigui un estatindependent.A Argentona la ciutadania ila majoria dels partits delconsistori han fet costat aaquest procés tan impor-tant. Personalment i com al-calde estic convençut de laimportància de poder deci-dir el nostre futur. És impor-tant tant per a les personesque com jo creiem que laresposta a la consulta ha deser SI i SI com per a aquells

L’alcalde, Ferran Armengol, entrega la moció de suportal 9N a mans del secretari general de la Presidència

opinióOPINIÓ

que pensin tot el contrari.Amb el resultat de la con-sulta, el Parlament i el Go-vern de Catalunya tindranels arguments necessarisper a guiar el futur de Cata-lunya cap a una o altra via.I això als demòcrates no ensfa cap por.Amb el convenciment queuna Catalunya independentens permetria gestionar unmajor nombre de recursosi deixar enrere episodisd’ajustaments i retallades,millorar les xifres de l’atur,garantir les pensions i, endefinitiva, caminar cap auna millora en la societatdel benestar, la majoria delsregidors que formem el PleMunicipal hem donat iseguirem donant suport aaquest procés que ens hade conduir a poder exercirel nostre dret a vot el 9N.

Pel que fa al dia a dia de lagestió municipal, continuena bon ritme les obres de lapiscina municipal. Tambéestà en marxa el procés pelcanvi de gespa del camp defutbol i la construcció denous vestidors. I acabem dedestinar 149.849 euros pera la rehabilitació de fermsde diversos carrersd’Argentona i 39.892 eurosper a la reducció delconsum energètic en

l’enllumenat públic. Tambéallotjarem tres entitats delmunicipi que demanavenespais per a poderdesenvolupar les sevesactivitats.Com poden comprovar, aaquest govern l’escriure noens fa perdre el llegir, permolt que alguns s’entestina dir el contrari.

Ferran ArmengolAlcalde d’Argentona

SET - OCT 20144

obituariOBITUARI

Fes-nos arribar les teves cartesa Ràdio Argentona o a argentonacomunicacio@argentona.cat.Recorda: màxim 1.700 caràcters

Oriol Martí (1947 – 2014),metge de persones i molt més

El passat 6 de juny, de forma discreta,tal com ell va viure, ens deixava als 67anys l’Oriol Martí i Carrasco, «metgede persones», com a ell li agradavadefinir-se. Ell s’identificava plenamentamb la imatge del metge «de poble»,dels que estimaven profundament laseva professió, que practicaven méscom una vocació que no pas com unatasca professional. Era dels quegaudien amb el contacte de proximitatamb el malalt, tot fent-li el seguiment de prop i acomiadar-los serenament quan el fatal desenllaç era inevitable.El Dr. Oriol (com li deien els seus pacients), va arribar aArgentona l’any 1980. Llavors hi havia de metge a la vila elDr. Gonçal Calvo, un altre «metge de poble» empedreït. Entretots dos van fer un tàndem impressionant. Cal doncs reivindicarplenament l’Oriol a la nostra vila, com abans ho va ferl’Acadèmia de Ciències Mèdiques, amb l’atorgament el 2012del premi «Jordi Gol i Gurina» a la trajectòria professional ihumana.Quedaríem curts parlant d’Oriol Martí només en la seva facetade metge: va ser molt més que això. Fou un home de profundesconviccions catalanistes i religioses, fet lògic tenint en compteque era nét de Manuel Carrasco i Formiguera. L’Oriols’identificava plenament amb els postulats renovadors sorgitsdel concili Vaticà II i, com molts altres joves de la sevageneració, va formar part del moviment escolta. Altres facetesens donen una visió més propera a la seva persona: fou unpintor de paisatges que no ho feia gens malament, es vaimplicar en nombroses institucions locals: el Museu del Càntiri els Amics de Josep Puig i Cadafalch, entre altres. Com aaficions personals cal esmentar la seva dèria per fer volarestels, navegar amb barca i un gran amor per la natura.L’Oriol tenia una extensa família: cinc fills i nou néts directes itres d’afegits, els quals, de ben segur tindran un bon referenton recórrer sempre que la vida els posi dubtes al davant.Deixa també una esposa, l’Airí i un bon grapat d’amics queno podran gaudir de la seva companyia en els anys dejubilació.Vull acabar constatant el fet que tant el Dr. Calvo com el Dr.Martí, tots dos metges barcelonins arrelats a Argentona, vanmorir de càncer al cap de poc temps de jubilar-se. De bensegur que, allà on siguin, estaran fent petar la xerrada sobreels seus pacients, religió i, per descomptat, del futur polític deCatalunya.

Oriol Calvo Vergés

En Jaume Arenas, l’home quevolia fer feliços els altres

En Jaume Arenas fouun dels creadors de laprimera impremtaque hi hagué aArgentona. Més en-davant fou el Jutge dePau. «Al llarg de lameva vida he fetd’escolà, de campa-ner, de mecànic debicicletes, de tornerfresador, de barber,de botiguer dequeviures, d’impres-sor... . Hem posat [amb la meva esposa Montserrat]una botiga de llibreria, papereria; fins i tot havíemvenut rellotges...». Ens ho recordava en el seu llibre(2002): «Com a afeccionat he fet d’actor, de ciclista,de presentador, de director de teatre, de guionista, heescrit als mitjans de comunicació locals...». Sónalgunes de les activitats per les quals recordarem aqui ens va deixar aquest d’agost, amb 89 anys.De menut va ser un dels alumnes del senyor Burniol.Després es convertiria en autodidacte i emprenedor,ja que, com explica als seus Records d’un home delpoble: «No vaig poder aconseguir un certificatd’estudis, ja que la guerra va impedir moltes coses,entre elles que jo pogués fer el què m’hauria agradat».Això no fou obstacle per a què la Generalitat deCatalunya li atorgués la Creu de Sant Jordi enreconeixement a la seva tasca com a activista culturali en favor de la justícia.Fundador dels Amics d’Argentona, és l’últim d’aquestgrup impulsor d’activitats culturals. Promotor de laFesta de Càntir, dels homenatges a la Vellesa, de laCreu Roja local, de grups de teatre, de l’associaciócatalana de jutges de pau i d’interminables activitats,ha destacat sempre com a home de diàleg iconciliació.Com assenyalava el seu nét Quirze Arenas en lacerimònia de comiat, referint-se als seus «discursosdivertits i entranyables»: «No deixava mai res en mansde la improvisació (...) ho apuntava tot en la intimitatper fer-ho perfecte davant del públic i per fer feliçosels altres». El recordarem com a un gran argentoní:treballador, lliure, bo i generós.

SET - OCT 2014 5

acords de pleACORDS DE PLE

Acords de Ple

Ple ordinari 15 de setembre

Ratificació resolucions d’Alcaldia. 16 a favor CIU, PSC, ARgentcat, Entesa, Tots per Argentona, CUP, PP i regidor no adscrit) i 1abstenció(Agrupació Argentona)Acceptació de l’ajut econòmic del pla «Xarxa de Governs Locals 2012-2015» de la DIBA per a la «Reconstrucció de l’equipament dela piscina municipal» 13 a favor i 4 abstencions (Tots per Argentona)Acceptació de l’ajut del Programa complementari corresponent a la línia de suport «Finançament de la reforma, rehabilitació ireparació d’elements constitutius de patrimoni singular local» de la DIBA per a la «Rehabilitació de la Casa Puig i Cadafalch». 16 afavor i 1 en contra (Agrupació Argentona)Adhesió al servei de mediació d’assegurances de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques. S’aprova per unanimitatAprovació definitiva de la modificació de crèdits núm.7/2014 del pressupost municipal de l’exercici 2014. 11 a favor (CiU, PSC,Argentcat, Entesa i PP) i 6 abstencions (Tots per Argentona, CUP i regidor no adscrit)Aprovació del Compte General de l’exercici 2013. 11 a favor (CiU, PSC, Argentcat, Entesa i PP) i 6 abstencions (Tots per Argentona,CUP i regidor no adscrit)Modificació de l’Ordenança Fiscal número 6, reguladora de la taxa per expedició de documents administratius. 12 a favor (CIU, PSC,Argentcat, Entesa, CUP, PP) i 5 abstencions (Tots per Argentona i regidor no adscrit)Conveni de col·laboració per a la realització de l’actuació «Assistència técnica integral en formació» en el marc del règim reguladordel Catàleg de Serveis 2014 del Pla «Xarxa de Governs Locals 2012-2015». S’aprova per unanimitatModificació de l’Ordenança reguladora del control municipal de l’activitat privada en matèria d’urbanisme i ús del sòl. S’aprova perunanimitatAddenda del conveni de col·laboració entre el Departament d’Educació i l’Ajuntament d’Argentona per al projecte d’Aula Oberta dediversificació curricular d’atenció educativa a la diversitat de l’alumnat d’educació secundària obligatòria del municipi al segon ciclede l’ESO de l’IES Argentona. S’aprova per unanimitatModificació del conveni marc de col·laboració entre els ajuntaments d’Argentona, Cabrera de Mar, Dosrius i Òrrius pel foment del’ocupació a la Zona de la Riera d’Argentona. S’aprova per unanimitatMoció de l’equip de govern (CIU, PSC, Entesa i Argentcat) per aturar la modificació de la Llei Electoral. 15 a favor (CIU, PSC,Argentcat, Entesa, Tots per ARgnetona, CUP, Agrupació Argentona i regidor no adscrit) i 2 en contra (PP)Moció de la CUP d’adhesió a la campanya «Cremar una foto no és delicte». 10 a favor (Ferran Armengol, Montse Cervantes,MarcZaragoza, Pere Móra, Àngel Puig, CUP i Tots per Argentona), 6 en contra (Manel Cruz, PSC, PP i Agrupació Argentona) i 1 abstenció(regidor no adscrit)Moció d’Agrupació Argentona relativa al Museu del Càntir. Es retira de l’ordre del diaMoció d’Agrupació Argentona relativa a la reorganització de l’administració local. 1 vot a favor (Agrupació Argentona) i 16 en contra(CIU, PSC, Argentcat, Entesa, Tots per Argentona, CUP i regidor no adscrit)

Ple ordinari 6 d’octubreModificació vocals en representació del grups municipals en la Junta de Govern del Patronat del Museu del Càntir. S’aprova perunanimitatArrendament d’un local situat al primer pis de l’edifici existent al carrer General Llauder, 44. 15 vots a favor (CiU,PSC, Argentcat,Entesa, Tots per Argentona, PP, CUP i regidor no adscrit) 1 en contra (Agrupació Argentona)Modificació de crèdits núm.11/2014 del pressupost municipal de l’exercici 2014. 13 vots a favor (CIU, PSC, Argentcat, Entesa, CUP, PP,Agrupació Argentona i regidor no adscrit) i 3 abstencions (Tots per Argentona)Suspensió potestativa de llicències urbanístiques. 14 vots a favor(CIU, PSC, Argentcat, Entesa, CUP, Tots per Argentona, AgrupacióArgentona i regidor no adscrit) i 2 en contra (PP)Moció de la CUP i Tots per Argentona de suport al Correllengua 2014. 13 a favor (CIU, PSC,Argentcat, Entesa, Tots per ARgentona,CUP i regidor no adscrit) i 3 en contra (PP i Agrupació Argentona)Moció d’Agrupació Argentona relativa al Museu del Càntir. 1 vot a favor (Agrupació Argentona) i 15 en contra (CIU, PSC, Argentcat,Entesa, Tots per ARgentona, CUP, PP i regidor no adscrit)

Ple extraordinari d’Ordenances Fiscals, 16 d’octubre

(Se celebra amb l’absència de dos regidors de Tots per Argentona)Modificació de l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingresos de dret públic municipals. S’aprova ordenançaamb 13 vots a favor, 2 abstencions (TXA)Modificació de l’Ordenança Fiscal núm.1, reguladora de l’Impost sobre Béns Immobles. S’aprova amb 9 vots a favor, 3 en contra (PPi Agrupació Argentona) i 3 abstencions (TXA i regidor no-adscrit)Modificació de l’Ordenança Fiscal núm.2, reguladora de l’Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana.S’aprova ordenança amb 13 vots a favor i 2 abstencions (TXA)Modificació de l’Ordenança Fiscal núm.3, reguladora de l’Impost sobre vehicles de tracció mecánica. S’aprova ordenança amb 13vots a favor i 2 abstencions (TXA)Modificació de l’Ordenança Fiscal núm. 4, reguladora de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres. S’aprova ordenançaamb 13 vots a favor i 2 abstencions (TXA)Modificació de l’Ordenança Fiscal núm.15, reguladora de la taxa per l’aprofitament especial del domini públic local a favor d’empresesexplotadores de serveis de subministraments d’interès general. S’aprova ordenança num. 15 amb 14 vots a favor i 3 abstencions (Totsper Argentona i Agrupació Argentona)Modificació de l’Ordenança Fiscal núm. 41, reguladora de la taxa per les entrades de vehicles a través de les voreres i per les reservesde via pública per a aparcament, càrrega i descàrrega de mercaderies de qualsevol mena. S’aprova ordenança amb 9 vots a favor,4 en contra (Partit Popular, Agrupació d’Argentona i regidor no-adscrit) i 2 abstencions de Tots per Argentona

SET - OCT 20146

societatSOCIETAT

30 anys d’emissora municipalAquest 2014 Ràdio Argentona celebra el seu trentaaniversari com a emissora municipal. Les primeresemissions de la ràdio, però, es remunten alguns anys abansdel 1984. En plena transició un grup de joves van voleriniciar l’aventura radiofònica i ho van fer, de forma al·legal,al garatge d’en Duatis. Aquesta va ser una de les anècdotesque van recordar els impulsors de la ràdio en la taularodona que els va aplegar, el passat 17 d’octubre, al Salóde Pedra (Pots veure l’acte sencer a www.youtube.com/

radioargentona).Francesc Bigorra, GonçalCalvo, Roc, Melillas, MarcMelillas, David Carmona iGisela Rodríguez, vanexplicar als assistents comhavien viscut el seu pas perRàdio Argentona. Tots vancoincidir a posar en valorel mitjà: «Cap polítics’atreviria avui a posar enqüestió la necessitat d’unaràdio a Argentona. I aixòés així per la tasca que s’ha

fet durant anys», va apuntar Gonçal Calvo.L’aniversari també va servir de marc per tal de materialitzarl’acord pres pel Consell de Mitjans d’Argentona peranomenar els estudis de Ràdio Argentona com «Estudis deràdio Ivan Llensa». D’aquesta manera el consell va volerreconèixer la tasca d’aquest professional al darrere delsmicròfons, així com l’estima que li tenien molts argentonins.

Ivan Llensa, la veu punyent

Nascut l’any 1975, Ivan Llensa va començar a col·laboraramb els mitjans de comunicació amb només 14 anys,primer a Televisió de Mataró i després a diversos mitjanslocals del Maresme.Va treballar com a tècnic de so i locutor a Ràdio Arenys iRàdio Argentona. A l’emissora argentonina conduïa elmagazine de tarda «No sé si m’explico», que destacavaper l’acidesa amb què tractava l’actualitat i que li vaproporcionar un nombrós grup d’oients fidels. Llensatambé va formar part de l’equip de professionals que vaaconseguir el Premi Rosalia Rovira 2005 al millorreportatge informatiu per «El cas Can Doro».L’any 2006, Ivan Llensa va deixar Ràdio Argentona persumar-se a l’equip que va iniciar Mataró Ràdio. Amb elprograma «El despertador» es va convertir en la veu méspopular de l’emissora. L’èxit del programa li va obrir lesportes de Com Ràdio on va presentar, durant cinc

En plena transicióun grup de jovesvan voler iniciar

l’aventuraradiofònica i hovan fer, de forma

al·legal, algaratge d’en

Duatis

L’acte de descoberta de la placa, instal·lada a la redaccióde l’emissora, va comptar amb la presència de ciutadans,polítics, oients, ex companys de Mataró Ràdio i RàdioVilassar Ràdio, ex-col·laboradors i gent del món de lacomunicació.

temporades, el programa «Com llevar-se» acompanyatde David Gelonch.El magnetisme de la veu d’Ivan Llensa també el va portara fer doblatges per a programes i documentals televisiuscom el «30 minuts» de TV3. La passió per la seva feinatambé el va portar a explorar els camps de la gravaciómusical i la fotografia.

Fotos: MC

SET - OCT 2014 7

societatSOCIETAT

El compte enrere cap a la consulta està generant lamobilització més destacada que ha viscut Argentona enels darrers anys. Disset autocars van viatjar fins a Barcelonaper tal d’assistir a la «V» de l’Onze de Setembre. Unamobilització que ja havia tingut la seva escenificació localresseguin la Paret de les Mentides.El 30 de setembre, centenars de vilatans responien a lacrida de l’ANC a manifestar-se davant dels ajuntamentscom a protesta per la suspensió de la Llei de Consultesper part del Tribunal Constitucional. La pluja no va ser unimpediment i el carrer Gran, davant dels dos edificis del’Ajuntament, es va omplir de paraigües i cartells amb ellema «Per dignitat, jo vull votar».El dos d’octubre arrencava la Gigaenquesta coordinadaper l’ANC d’Argentona, amb més d’una cinquantena devoluntaris inscrits. Els participants van anar casa per casaproposant sis qüestions de diversos àmbits. A banda, l’ANCva programar un autèntic rosari d’actes per tal de fer

arribar el seu missatge al major nombre de ciutadans.Però el procés ha fet el seu camí en la política municipal.L’Ajuntament va aprovar, el passat 22 de setembre, lamoció impulsada per l’Associació Catalana de Municipis(ACM) i l’Associació de Municipis per la Independència(AMI) en suport de la consulta del 9 de novembre. Ambels pobles i ciutats que s’hi van anar sumant posteriormentels impulsors van aconseguir el suport d’un 92% delsajuntaments catalans equivalents a més del 90% de lapoblació. La moció acordava donar suport a laconvocatòria de la consulta del 9 de novembre de 2014‘per decidir lliurement el futur de Catalunya’ (Llegeix lamoció a http://www.municipisindependencia.cat). Pocs diesdesprés l’alcalde d’Argentona, Ferran Armengo, entregavapersonalment la moció signada al Palau de la Generalitaten un acte que ja s’ha considerat històric per la rotunditatamb la que el món municipal donava suport alsobiranisme.

Argentona a favor del 9-N

La Coral Càntir d’Or va ser una de les corals de tot Catalunya que va participar a la històrica “V” que va resseguir el cor de Barcelona durant lacelebració de l’Onze de Setembre. (Foto: Pep Padrós)

SET - OCT 20148

Més de mil persones participena la campanya «Controles?»

societatSOCIETAT

A finals de setembre es vainaugurar al Casal de Jovesd’Argentona l’exposició «Contro-les? els riscos de les drogues i comprevenir-ne el consum». Lamostra, iniciativa de la Diputacióde Barcelona, es va poder visitarfins el passat 10 d’octubre.

Més de mil dues-centes persones,entre joves, pares i mares, mestres,polítics municipals i mossos d’esqua-dra, han visitat l’antiga fàbrica Velcroper participar de la mostra «Contro-les?». La xifra és molt significativa, jaque, segons Cristina Oliveras,educadora social de l’Ajuntamentd’Argentona, demostra la necessitatd’informació i la implicació que hasuscitat la proposta entre col·lectius tandiversos. I és que l’exposició anavaadreçada especialment a adolescents

L’inici del curs de la LOMCE

i joves, però també a pares i mares,professionals de l’àmbit educatiu, deserveis socials, de la salut o del lleurei a la població en general. Durant duessetmanes els participants han rebut in-formació sobre drogues, incidint en elsfactors de protecció per a prevenir elconsum, la promoció d’actituds res-ponsables i la reflexió sobre l’estileducatiu de pares i mares.La inauguració de la mostra va comp-tar amb la presència Josep Oliva,

El curs escolar 2014-2015 va començar, el 15 de setembre,amb un total de 1.248 nens i nenes a les escolesd’Argentona i 535 joves a l’institut. Les escoles bressol delmunicipi havien obert portes uns dies abans, el 3 desetembre, amb 117 infants.La novetat més destacada per al curs 2014-2015 a totsels centres catalans ha estat l’entrada en vigor de la novallei d’educació, la LOMCE. Tot i que el Departamentd’Ensenyament de la Generalitat assegura que la normas’aplicarà de forma molt subtil, tindrà incidència en elscursos de primer, tercer i cinquè de primària.Altres canvis que han experimentat els centres argentonins

diputat de Benestar Social, SalutPública i Consum de la Diputació deBarcelona, acompanyat de l’alcalde,Ferran Armengol i la regidora deServeis Socials, Susana López. Lapresència política no va acabar aquí,i és que una de les iniciatives pioneresd’aquesta mostra va ser la d’oferir unaxerrada a regidors municipals per talde conscienciar-los de la importànciade dur a terme polítiques locals deprevenció.

han estat, per una banda, la instal.lació d’un mòdul al’institut i, per l’altra, la supressió d’una línia de P3 a l’Escolad’Argentona. La directora d’aquest centre, Mònica Jiménez,explica que «la pèrdua de la línia ha comportat la reduccióde la plantilla en una persona tot i que s’ha mantingut laplaça de la tècnica d’educació infantil». Des de l’IESArgentona, Antoni Izquierdo, director del centre, explicaque «el mòdul, on estan els alumnes de 2n de batxillerat,i una porta que s’ha obert perquè els de 1r d’ESO vaginal pati, ha suposat una millora sobretot en els canvis declasse que hi ha menys alumnes per metre quadrat i aixòafavoreix la tranquil·litat».

Fotos: MRM

SET - OCT 2014 9

societatSOCIETAT

Els alumnes de l’escola Bernat deRiudemeia van començar el curssense poder jugar o fer educaciófísica sota la coberta del campd’esports, ja que aquestas’estava arranjant. De fet, en elmoment de tancar l’ediciód’aquest Cap de Creus, la inter-venció encara s’havia d’acabar.

L’empresa «Cervera Sistemas de Pintu-ras» va fer-se amb l’adjudicació de lesobres de la coberta del Bernat de Riu-demeia el passat mes de juliol i vacomençar els treballs durant l’agost.El calendari tècnic de l’obra era detres mesos i, per aquest motiu, elsalumnes del Bernat de Riudemeia hanhagut de començar l’escola sense po-der gaudir de l’espai que ocupa la co-berta. Això ha comportat, novament,que alguns grups realitzessin els des-cansos als patis del Centre Parroquial.Després de cinc cursos treballant alcentre, el professor d’educació física,Benjamí Masip, lamenta que «leshores d’esbarjo i les d’educació físicaes veuen afectades per les obres»,però puntualitza que «això no és d’ara,ja fa temps». Aquesta incomoditat licomporta, per exemple, no poder feriniciació als esports col·lectius perquèno es disposa d’un espai adequat.L’obra té pendent la finalització desde fa quatre anys, quan l’anteriorconsistori va decidir interrompre elstreballs. L’arquitecte del projecte,Josep Lluís Campoy, explica queaquesta aturada «ha sigut un patimentperquè l’obra estava inacabada i jo

he vetllat pel seu manteniment i pergarantir la seguretat». L’arquitectedesmenteix que s’hagin trobat cargolsdespresos de l’estructura a la pistad’esports tal com han denunciatalguns pares del centre. Campoyassegura que ell no ha trobat «cappeça provinent de la seva instal·lació».L’arquitecte també ha volgut recordarque el projecte que s’està acabant téun rerefons didàctic que no s’estàexplotant. I és que la coberta delRiudemeia està dissenyada per tal queels docents puguin explicar diferentsaspectes relacionats amb el medi comel moviment del sol, l’aprofitament deles energies renovables i la recollidad’aigua pluvial per regar l’hort escolar.La directora del centre des de fa doscursos, Àngels López, explica que laseva principal preocupació ha estat lade garantir la seguretat dels infants.

La coberta del Riudemeia a punt d’enllestir-se

Josep Lluís Campoy,arquitecte:

«Aquesta aturada ha sigut unpatiment perquè l’obra

estava inacabadai jo he vetllat

pel seu mantenimenti per garantirla seguretat»

Àngel Puig,regidor d’educació:

«La primera empresaadjudicatària va fer treballsextres no contemplats en el

projecte arquitectònic i els voliacobrar, aquest fet no es va poderresoldre i això va provocar que

l’empresa plegués»

Àngels López, directorade l’escola: «Malgrat que

ha estat un inici de curstrasbalsat perquè l’obra no

estava acabada, estemcontents perquè en breu esfinalitzarà, amb uns acabats

millors, i per fi la podremgaudir»

López explica que «malgrat que haestat un inici de curs trasbalsat perquèl’obra no estava acabada, estemcontents perquè en breu es finalitzarà,amb uns acabats millors, i per fi lapodrem gaudir».Des del Consistori, el regidor d’Educa-ció, Àngel Puig, explica que «la primeraempresa adjudicatària va fer treballsextres no contemplats en el projectearquitectònic i els volia cobrar, aquestfet no es va poder resoldre i això vaprovocar que l’empresa plegués». Apartir de llavors l’Ajuntament va iniciarel procés administratiu per podertornar a adjudicar l’obra. Puig admetque la finalització de l’obra s’haallargat en excés i lamenta que lasituació ha provocat un greuge almunicipi, especialment als nens ia les famílies del Bernat de Riude-meia.

Foto

: IC

SET - OCT 201410

culturaCULTURA

El cap de setmana del 4 i 5 d’octubrees va celebrar la tercera edició delFestival Sense Portes, organitzat pelcol·lectiu que du el mateix nom. S’hivan poder veure un total d’onzeespectacles que es van repartir perdiferents indrets d’Argentona i que vanoferir la possibilitat de descobrirgèneres diversos. Des del cabaret i elteatre musical, passant per històriessobre les festes majors d’abans,l’humor, el teatre d’autor amb rerafonssocial, pallassos amb història, fins aimprovisacions il·larants que el públicva acollir amb entusiasme. Tot i vacabre en un certamen que vaaconseguir satisfer tant a públic coma organitzadors. Des del col·lectiuSense Portes, Xevi Amatller «Notxa»,explica que «el balanç que en fem ésmolt bo perquè tots els espectacleseren de qualitat, uns van agradar mésque d’altres, però segons les votacions

del públic la proposta s’ha valoratamb una nota mitjana de vuit».El Sense Portes també permet al públicparticipar en l’elecció del millorespectacle del certamen. Enguany laproposta guanyadora va ser «CabaretElegance» de la Companyia Elegants,que es va poder veure a Can Doro

El tercer Sense Portes aconsegueixmés gent i més teatreLa combinació del festival de teatre al carrer i la fira «Fet a Argentona» es reivindiquencom una aposta atractiva per dinamitzar l’agenda cultural i comercial

dissabte a la nit.Pel que fa al nombre d’assistents,l’organització assegura que, tot ihaver-hi moltes propostes diferentsque s’encavalcaven en el temps, totsels espectacles van comptar amb unagran presència de públic que, enocasions, va deixar petit l’espai.

Teatre al carrer i botigues al carrerDe forma complementària a la proposta cultural, l’entitat Argentona es Mouva organitzar la primera fira «Fet a Argentona» que va omplir la plaça Novad’una vintena d’estands d’artesans, restaurants i productes d’alimentaciófets, pensats i/o produïts al municipi. La presidenta d’Argentona es Mou, LiaXimenes, valora «que hi ha coses de logística que s’han de millorar i incorporarels suggeriments que ens han fet els paradistes però en general va anarmolt bé i ho voldrem repetir».El Museu del Càntir també va aprofitar l’ocasió per celebrar una jornada deportes obertes i dissabte va estar obert fins a les 22h. Oriol Calvo va comentarque «hem registrat un augment de públic al museu i el calaix de la botigatambé s’ha incrementat, estem satisfet amb el resultat de la jornada».

Foto

: IC

SET - OCT 2014 11

culturaCULTURA

facebook.com/AjuntamentArgentona @ajargentona

Lluís Homar de residència a La SalaEl popular actor LluísHomar, acompanyat deBitó Produccions, va feruna residència a La Sala,entre el 13 i el 24 d’octu-bre, per preparar TerraBaixa. Els argentoninsvan poder gaudir de lapre-estrena de l’espec-tacle el passat 25 d’octu-bre. L’obra és una adap-tació del text de Guime-rà, dirigida per Pau Miró,en la que Homar es posaen la pell dels quatrepersonatges principals.El muntatge es presenta-rà el mes de novembreal Teatre Auditori de Gi-rona en el marc del Festi-val Temporada Alta.

Foto

: IC

Foto

: M

RM

SET - OCT 201412

culturaCULTURA

Festa Major 2014

Foto

s: I

C/C

M

SET - OCT 2014 13

culturaCULTURA

SET - OCT 201414

coses de la vilaCOSES DE LA VILA

900 euros per cremar una foto del rei

L’Audiència Nacional va condemnar, elpassat 2 d’octubre, Guifré Peguera iJordi Nogué a pagar una multa de 900euros cadascú per haver cremat una fotodel Rei Joan Carles durant la Diada del’any 2013 a Mataró. El jutge, ManuelVázquez, va afirmar en la sentència queels fets jutjats constituïen un delicte«contra la Corona i la Constitució» i que,per tant, no es podien emparar en elsdrets fonamentals. Després de conèixerla sentència, l’argentoní, Guifré Peguera,va declarar a Ràdio Argentona que«seguim pensant que és un judici polític i que la crema que vam fer és un acte legítimque s’empara en el dret a la llibertat d’expressió».

El matrimoni format per Montserrat Frisol i Joaquim Casabella van ser els padrins de laseixanta-cinquena edició de la Festa de la Vellesa, celebrada el 21 de setembre. Eltradicional homenatge a la gent gran del municipi, acompanyada de familiars, amics irepresentants polítics, va omplir un any més la plaça Nova. Enguany, després de lacerimònia i l’esmorzar, l’actuació va anar a càrrec de Núria Inglés, que va oferir unrepertori inspirat en la Barcelona dels anys 20.

65a Festa de la Vellesa

Presènciaargentonina aTorrente 5

L’argentoní Josep MariaRubio, conegut pel seu per-sonatge de Barragán, és undels actors de la darrerapel·lícula de Santiago Segu-ra, «Torrente 5: OperaciónEurovegas». El film, que esva estrenar el 3 d’octubre,situa l’acció en una Cata-lunya independent i latroupe de Torrente planejaun atracament a Eurovegas.

El Casal de Jovesja té logo

El Casal de Joves, queaquest estiu va comme-morar el seu 15è aniversariamb una completa jornadad’activitats lúdiques imusicals, va impulsar unconcurs per a dotar-sed’una imatge que identifiquiaquest equipament de la re-gidoria de Joventut. El con-curs s’adreçava a jovesd’entre 12 i 35 anys i comp-tava amb un premi de 300euros.La imatge guanyadora ésobra d’Adrià Calvo i CescPadrós i juga amb una si-lueta d’un jove de cap peravall i les sigles JA, en al·lu-sió a Joventut Argentona, iun signe d’exclamació.

Cloenda dels actes decommemoració del Tricentenari

L’onze d’octubre Argentona va posar puntfinal a l’intens programa d’activitatscelebrades durant tot l’any percommemorar el Tricentenari (1714-2014)del setge de Barcelona per part de lestropes borbòniques. Entre les activitats ques’hi van organitzar va destacar el concert«Com a casa» a La Sala i la instal·laciód’un campament de miquelets a la plaçade l’Església.

Foto

s: IC

Foto

s: B

C

SET - OCT 2014 15

coses de la vilaCOSES DE LA VILA

La biblioteca amplia serveis i reforça laprogramació d’activitats

Com es circula a l’interior d’Argentona?

Sánchez Pinyol,estrella de laTardor Literària

L’autor de Victus va omplirel Saló de Pedra en la sevasegona visita a la TardorLiterària d’Argentona. Peròels assistents van empènyerSánchez Pinyol a deixar debanda la novel·la i a parlarsobretot del procés cap al9N.

La Biblioteca Municipal disposa, des del mes de setembre, de dos ordinadors de consultapels usuaris amb sessions de mitja hora. També s’ha incorporat al fons de l’equipamentmunicipal una col·lecció de cinema amb 150 títols. Per altra banda, l’equipament continuaamb la programació d’activitats culturals. El 6 de novembre es farà la presentació delllibre Crema Catalana de Rafa Burgos sobre la corrupció política catalana i el 21 denovembre serà el torn del nou llibre de l’argentonina Emília Illamola Joc de llunes. L’horadel conte és una de les activitats que més ràpidament s’ha consolidat en la programacióestable de la biblioteca. Les properes cites són el 7 de novembre, el 14 de novembre i el3 de desembre amb «El gegant del Pi», «El Monstre de Colors» i la tria que faci el conta-contes professional, L’Ós Mandrós.

Tercera Festa de les Escoles VerdesLes escoles i escoles bressol d’Argentona van celebrar, elpassat dissabte 11 d’octubre, la tercera Festa de les EscolesVerdes.Les activitats es van organitzar a l’entorn natural de laFont Picant. Petits i grans van gaudir amb l’espectacle «Tu

tries», de les Bruixes Burriac, i van participar d’un esmorzarsaludable a base de fruita, pa amb oli i xips vegetals.Durant tot el matí cada escola va muntar la seva paradetai també es van dur a terme jocs amb material reciclat iexhibicions de bicitrail.

Foto

s: IC

La consultoria de transport CINESI, amb el suport de laDiputació de Barcelona i l’Ajuntament, ha presentat unadiagnosi de mobilitat en què analitza la circulació interiord’Argentona i proposa algunes solucions pel que fa alsaccessos al municipi i la mobilitat al centre.Una de les primeres conclusions que se n’extreuen del’estudi és el desequilibri que presenta la carretera deVilassar i Avinguda Puig i Cadafalch, principal via d’accésa Argentona però que només un 50% dels vehicles que hientren la utilitzen també per sortir del municipi.El treball també detecta alguns punts crítics, com la manca

d’accés directe al carrer Joan XXIII des de la ronda deLlevant, els itineraris d’accés a l’àmbit de l’Ajuntament, eldoble sentit als carrers Canigó i Les Feixes o la baixapacificació dels carrers del centre, i aporta diversessolucions.En els pròxims dies l’Ajuntament d’Argentona repartiràuna enquesta, casa per casa, per tal de conèixer l’opinióde la ciutadania sobre d’altres punts conflictius de lacirculació i la mobilitat. Aquesta enquesta, com l’estudi demobilitat, també es podran descarregar des del webmunicipal (www.argentona.cat).

SET - OCT 201416

Els Bocs en el debut de la selecció catalana

esportsESPORTS

Antonio Gómez,nou president del FC ArgentonaLa nova temporada del Futbol Club Argentona hacomençat amb nou president, Antonio Gómez.Aquest argentoní agafa el relleu a Antoni Rabassaque portava 10 anys a la presidència i més de 30vinculat a l’entitat esportiva. Rabassa va explicar quemarxa tranquil perquè «deixo el club bé i continuocom a vocal per no desvincular-me del tot perquè hanestat molts anys» i recorda molts moments bons i elsseus inicis quan «havia de regar el camp de sorra,marcar les línies, passar la biga i posar-te a la portaa agafar dos duros per pagar l’àrbitre».El nou president, Antonio Gómez, ja formava partde la junta directiva però ara és el màxim responsabledel Futbol Club Argentona que té el primer equip atercera catalana (grup 4). Entre els canvis que haincorporat són nous noms a la Junta Directiva comen Juanjo, l’entrenador de porters, en SalvadorParera, l’Albert Serra i l’Enric Guisasola, entre d’altres. Una de les millores ha estat «el tema informàtic, ara pots anar asecretària, poses el nom del nano i et surten totes les dades. També hem comprat un projector perquè els entrenadorspuguin preparar-se millor els entrenaments i hem instal·lat guixetes», explica Gómez. El Futbol Club Argentona té 21equips de totes les edats.

Set jugadors de l’Argentona Bocs van ser seleccionats pel debut dela selecció catalana de futbol americà que es va jugar el 18 d’octubrecontra Holanda. El president de l’Argentona Bocs i un dels capitansde la selecció catalana, Quim Perejoan, va explicar que «és senyalque estem fent bé les coses»El partit, que es va celebrar al camp esportiu Geieg Palau Sacostade Girona, no va ser positiu pels homes de Xus Fernández (26-36)però el resultat va ser secundari en una jornada festiva on escelebrava els 25 anys de la Federació Catalana de Futbol Americà.

La Burriac Xtrem,ara Marató de MuntanyaL’1 d’octubre s’obrien les inscripcions per la 12ª Cursa de Muntanya Castellde Burriac. En aquesta edició hi ha tres recorreguts, un de 25 quilòmetres,un de 15 i el més llarg, de 42 quilòmetres, converteix aquesta cursa en laprimera marató de muntanya que es fa al Maresme. La cita és el proper 23de novembre i des de l’organització, Miquel Banchs, demana a la poblaciód’Argentona que «vinguin a la plaça Nova que és des d’on es fa la sortida il’arribada per animar als participants i crear ambient». Hi ha 800 placesentre els tres recorreguts.

SET - OCT 2014 17

l’espitllera històricaL’ESPITLLERA HISTÒRICADEL CENTRE D’ESTUDIS ARGENTONINS

500 anys del contracte d’edificaciódel temple parroquialLa cita més antiga que esconeix de parròquia de SantJulià d’Argentona data del1025, quan el Comte deBarcelona Berenguer Ra-mon I ven a Guadall lesfranqueses de Sant Vicenç;cum ipsos fevos vel fran-quedas de Sancto Vincencioque sunt infra parrochiamSancti Juliani Argentona.L’església era el nucli de lapoblació, i per tant, lareedificació del temple fouun dels punts cabdals queva marcar l’inici del grancreixement de la vila delsegle XVI. Calia fer unaesglésia més gran i mo-derna, capaç d’albergar atots els seus vilatans. Fouaixí com una església enestil gòtic tardà substituíl’església romànica, ambalguna ampliació feta capels segles XII-XIV segura-ment en capelles laterals.El 13 de desembre del1514 es signava el contrac-te de reedificació del noutemple parroquial. El sig-naren el rector Lluís Desplà,els Jurats Pere Ferrer i JoanBramona i els obrers JaumeLlentisclà i Joan Mallold’una part i els mestres decases Miquel Canut, deGirona i Perris Absolut,francès. L’encàrrec inicialera de fer una lliça1 queanés des de la casa d’enLlentisclà2 al fossar de muntpassant per la banda demigdia. L’església havia defer 16 canes de llarg i cincd’ample, amb l’aixecamentde parets de pedra picadai contraforts per les paretsexteriors. També havien deconstruir-se dues capelles

Jaume Clavell

laterals, quatre grans clausde pedra i dues de petitesper al tancament de lesvoltes de la nau central,esculpides en pedra deMontjuïc, el mateix materialpel portal de pedra de lapart de ponent, dues piquesbaptismals. També s’enca-rregava la construcciód’una trona amb la sevaescaleta d’accés.3 Per aques-ta obra els parroquianspagarien 1.010 lliures.Sabem que l’obra finalitzàaproximadament cap al1521, ja que en aquesta

data, Perris Absolut, elmestre de cases francès,firmà rebut de 31 lliures queera la resta de les 1.010lliures ja rebudes, per laconstrucció del templeparroquial, del qual decla-rava que la major part deles obres les féu ell per mortprematura del mestred’obres gironí Miquel Ca-nut. El rebut fou signat el 10d’abril de 1521 entre el ditPerris Absolut, els juratsSegimon Gili i Carles Belloti els obrers Joan Sabater iMiquel Rovira. Tot i això la

consagració de l’església esproduí el 1539 tal i coms’esmentava en un pergamítrobat a finals del segle XIXi que avui es pot llegir en laportalada de l’esglésiaparroquial.Recordem també que elnostre temple tenia undestacadíssim altar majord’estil gòtic, encarregat el1524 a l’escultor JoanRomeu, seguint el modeldel retaule major de SantGenís de Vilassar, que vatenir molta anomenada al’època. Tot i això, era moltmés gran que el de Vilassar,que comptava amb 12taules a diferència deld’Argentona que en tenia31. Pel retaule es pagaren285 lliures, i per pintar-los’abonaren 700 lliures alnapolità Nicolau deCredença i als barceloninsAntoni Ropit i Jaume Forner.És a dir, que gairebé vacostar el mateix l’edificaciódel temple que el retaule.Malauradament aquestretaule es cremà el 1936.

Enric Subiñà i Coll

1 Era la paret o clos que tancavauna masia o casa.2 La casa d’en Llentisclà estavasituada aproximadament on avuiés Can Vergés (Plaça de l’Esglésianúm. 3), i fou establerta el 1510per la família Batlle, propietaris dela masia coneguda avui com a canCalopa.3 La trona és la petita plataformaelevada, col·locada a una alturaconvenient en una església,destinada a la lectura de textossagrats i a la predicació. Recordemque aquesta trona fou substituïdaper la d’estil renaixentista, feta ambfusta, de la segona meitat del segleXVI.

L’església parroquial d’Argentona, el 1925

SET - OCT 201418

grups municipalsGRUPS MUNICIPALS

Manifest per a la millor gestió municipalPonència dels membres de la Coordinadora de TxA

Molts ciutadanss’afegeixensignant aquestManifest.

El suport al procés per la creació d’unnou estat i la independència de Catalunya

Des de CiUArgentonavolem reafirmarel nostrecompromís entirar endavanttot l’ajutnecessari perfacilitar lavotació del 9N

1. Tots per Argentona ha decontinuar treballant per quèArgentona tingui un bongovern.Els governs locals han de serformats per persones prope-res, assequibles, a l’abastdels ciutadans, treballado-res i que transmetin confian-ça, per tal d’aconseguir lamàxima implicació i eficièn-cia en la gestió del dia a dia.

www.totsperargentona.catmasonp@argentona.cattel.677571903

2. Participar en la políticamunicipal és un signe denormalitat i de salutdemocràticaQue els ciutadans diguem elque pensem i el que veiemrespecte del que es fa en lagestió del que és públic, ésel millor símptoma per a ferd’Argentona un bon petitpaís per viure-hi, reforçantla solidaritat tot fugint del’individualisme.

3. Tots per Argentona jaforma part del canvi enl’estil de governar, però vaquedar estroncat fa quatreanys amb els pactesexcloents dels partitstradicionals.Cal superar, sobretot a nivelllocal, l’actual estructurapolítica basada ens els

Han passat les vacances iesperem que les hagueugaudit tots amb família aixícom també els actes de lafesta major d’estiu queenguany ha estat, creiemnosaltres, molt lluïts i ambuna gran varietat per poderescollir. Dit això, el mesd’agost, com tots sabeu, ésun mes inhàbil i poca cosaes pot dir, per tant, ensendinsarem en la consulta.Tots sabem que el nostrePresident, Artur Mas, estàtirant endavant tots elstràmits necessaris perquè espugui portar a terme laconsulta. Doncs bé, des delGrup Municipal de Conver-gència i Unió creiem quel’actuació del Sr. Mas és la

partits tradicionals, cami-nant cap a organitzacionsde ciutadans obertes,transversals i plurals.

4. Per nosaltres és un orgullser-hi i seguirem treballantamb humilitat i fermesa perconvertir el desig de moltsciutadans en la realitat detenir, novament, un bongovern per Argentona.Estem convençuts que unabona societat es construeixamb la participació activa,valenta i corresponsable delmàxim nombre de ciuta-dans.

5. La corrupció no té res aveure amb el País i amb laPolítica; només té a veureamb una mala manera defer de diversos polítics, que

utilitzen els nostres recursospúblics, per a enriquir-se.Rebutgem que de la políticase’n faci un ús interessat opartidista, volent esborrar lafeina, l’esforç i la dedicacióde moltes persones que escomprometen, dia a dia, enfer possible una societatmillor.

6. Cal que ho fem tots ple-gats.Iniciem la tardor fent unacrida a tots els argentoninsi argentonines, a participaren la concreció d’idees,suggeriments i projectes querecullin les inquietuds inecessitats col lectives.

més feixuga que ha hagutd’afrontar mai un gover-nant, donant la cara i rebenttots els cops. Ell és el queestà al peu del canó davantdel govern central, portanttot el procés i intentantliderar la demanda que elsciutadans de Catalunya fanamb les seves mobilitza-cions.Des del grup municipal deConvergència i Unió d’Ar-gentona volem reafirmar elnostre total compromís enmobilitzar l’ajuda neces-sària per facilitar la votaciódel 9N i aconseguir el que,amb tanta força, estemlluitant tots per assolir.A hores d’ara ja sabem queel govern central ha presen-

tat davant del TribunalConstitucional la demandade suspensió de la Llei dela Generalitat i el Decret deConsulta. Aquest fet no ensha causat estranyesa. Tot iaixí, sabem que amb el senyi el bon fer dels catalans idels que vivim a Catalunyasortirem d’aquesta situacióenfortits i votant el 9N.Per això, des d’aquí, femuna crida a tots els argento-nins i argentonines perquè,amb la mesura que puguin,assisteixin a tots els actesque es convoquen i doninsuport a allò en el quecreuen i els identifica.

SET - OCT 2014 19

grups municipalsGRUPS MUNICIPALS

Controles?

Treballem deforma intensa laprevenció decasos de risc desde diferentsàmbits,especialmentl’educatiu i elfamiliar

Amar Argentona

Seguirem en lanostra línia:presentar ideesi propostes quemillorin el poblei l’estat delbenestar delsnostres veïns.

T. 667 18 28 93argentona.socialistes.catargentona@socialistes.cattwitter: @psc_argentona

Aquest darrer mes hemtingut l’oportunitat de tenira Argentona, una de lesexposicions més interes-sants i importants que s’hanrealitzat a Catalunya sobre

Los partidos políticos delpueblo deben trabajar solopor y para Argentona. Esaes nuestra idea de la políticalocal.En este artículo queremos

el consum de drogues a lanostra societat. Una exposi-ció divulgativa que informai alhora dona eines a lesfamílies, professionals i alspropis joves per prevenir-neel consum.Aquesta exposició ha vingutacompanyada de sessionsformatives dirigides a dife-rents col·lectius: famílies,professionals del lleure, lasanitat, l’educació, l’esport,la seguretat… i als alumnesde l’Institut Argentona, PFI.Més de 700 persones delsdiferents àmbits han rebutaquesta formació.Aquesta exposició s’emmar-ca en les polítiques deprevenció del consum queestem desenvolupant desde l’ajuntament. La regi-doria de Serveis Socialscompta amb un equip de

próximas elecciones munici-pales y, lo peor de todo,despilfarrar el dinero detodos.Nosaltres seguirem en lanostra línia, és a dir, presen-tar idees i propostes que deveritat millorin el poble il’estat del benestar delsnostres veïns. Que hemproposat en els darrers me-sos? Els donem algunsexemples:Instalar cámaras deseguridad para evitarrobos, instalar más zonasde contenedores de basura,rebajas de impuestos a lasempresas y autónomos delmunicipio (impuesto terra-zas, impuesto sobre vehí-culos de tracción mecáni-

ca…), rebaja del 20% delsueldo del alcalde yregidores de gobierno.D’altra banda, ja que en elsplens no ens fan cas, o bés´apropien de les nostresidees sense cap mena degenerositat, estem denun-ciant a les xarxes socials(Twitter i facebook) qualse-vol lloc del poble que estiguien mal estat. I dissortada-ment són molts llocs.D´aquesta manera estemaconseguint que el propercandidat de convergència al’alcaldia, i els seus col·la-boradors, vegin què tenenal seu voltant i reaccionin.Argentona para ser unpueblo de primera, necesitagente que ame lo que hace.

professionals que treballende forma transversal ambd’altres àrees del propiajuntament, així com ambd’altres institucions perprevenir el consum entre elsnostres joves.En moments complicatscom el que estem patintamb aquesta crisi, es podenproduir moments de feblesaa les famílies, una de lesseves conseqüències és ladesatenció dels més joves,que pot provocar el desin-terès per l’estudi i la cercade nous espais alliberadorsde les tensions familiarscom pot ser el consum dedrogues. És en aquestscasos que, des de lespoques competències muni-cipals i els pocs recursos, elsajuntaments hem de sermés a prop de les persones

que pateixen aquestaproblemàtica o la podenpatir en un futur, per aixòtreballem de forma intensala prevenció de casos de riscdes de diferents àmbits,especialment l’educatiu i elfamiliar, per aconseguirmillorar les condicions devida de les persones quevivim a Argentona. És elnostre deure com a admi-nistració més propera a lespersones, i com a socia-listes, és la nostra vocaciócom a defensors de la igual-tat entre persones.

reflejar nuestro descontentoe indignación sobre lo queestá haciendo, o mejordicho «no haciendo», elequipo de gobierno por losciudadanos de Argentona.¿Para qué se vota en laselecciones municipales?Para que unos políticos,elegidos por los ciudada-nos, trabajen para mejoraraquello que se puedemejorar y solucionen losproblemas reales. Desde elPartit Popular d’Argentonapensamos que esto es loque deben hacer todos lospolíticos de nuestro pueblo.¿Y que hace mientras, elequipo de gobierno?Perder el tiempo, utilizar eltacticismo pensando en las

SET - OCT 201420

grups municipalsGRUPS MUNICIPALS

9N, eleccions, independènciai procés constituent

El momentque estemvivint és clau ical que lesesquerress’uneixinper fer unacandidaturaforta iindependentista

De festivals, fires i museus.La governança que volem

«Elsajuntamentsque tenen èxitja no governen.Exerceixen lagovernança.»

farà com cal.En segon lloc, calen uneseleccions. Unes eleccions onés possible que hi hagi una«candidatura unitària» entreCDC i ERC. Però per poderarribar més a l’esquerra,aconseguint que molts delsvots d’esquerres i indepen-dentistes no es perdin, caluna segona «candidaturaunitària» però rupturista. Ésa dir, que hi hagi duescandidatures àmplies níti-dament independentistesper proclamar la indepen-dència després de les elec-cions. Aquesta segonacandidatura ha de comptaramb la participació ilideratge de la CUP i deProcés Constituent, així comaltres organitzacions d’es-

Els ajuntaments que tenenèxit ja no governen.Exerceixen la governança.Se situen al bell mig delspobles i ciutats des d’unlideratge en xarxa, nojeràrquic. Cooperen amb elteixit social i econòmic iescolten la ciutadania peracarar els reptes que se’lsplantegen. No governen,insistim, practiquen lagovernança.És clar que agregar volun-tats i mancomunar esforçossempre dóna bons resultats.Quan les entitats d’un pobleplantegen iniciatives d’in-terès, l’Ajuntament els dónasuport i els ciutadans res-ponen, es conjura untriangle virtuós poderosís-sim. I això és justament el

Els fets que hem viscut lesdarreres setmanes ens handeixat una mica descol·lo-cats a tots plegats. Cada diacanvia una mica el context iel que ahir semblava ferm,avui és posat en qüestió.Entre els partits plana ladesconfiança i alguns japensen més en les propereseleccions que no pas ambuna visió de país. Per això,cal que tinguem molt clarquins són els objectius finalsde tot plegat: en primer lloc,una consulta amb el màximde garanties democràtiquesi que esdevingui el mésparticipada possible. Aixòpassa per aconseguir elmàxim de col·legis electo-rals i dotar del màxim degaranties que la consulta es

querres i persones a títolindividual. El moment queestem vivint és clau i cal queles esquerres s’uneixin perfer una candidatura forta iindependentista, per podertrencar amb l’Estat espanyoli de manera paral·lela,treballar per aconseguir uncanvi social profund. Uncanvi social per acabar ambla corrupció, les retallades,etcètera. Per aquesta raó caltreballar des del carrer (perex. amb la campanya«Esquerres pel SÍ-SÍ») permuscular l’esquerra iaconseguir que el procésconstituent sigui beneficiósper les classes populars.

que va succeir el primer capde setmana d’octubre, ambla triple cita del FestivalSense Portes, la Fira Fet aArgentona i la jornada deportes obertes del Museudel Càntir. Fixem-nos que laseqüència és perfecte:d’una proposta teatral ambgran capacitat d’atracció devisitants, emergeix una altrade comercial que volpromocionar la produccióautòctona, a les quefinalment acompanya unajornada museística queaprofita l’aparador de lesanteriors per a exhibir el seupatrimoni. Un encaix sinèr-gic que situa Argentona almapa i un exemple deresultat que no és sols lasuma de les parts, sinó la

multiplicació de les sevespotencialitats.L’organització d’esdeve-niments com els d’aquellcap de setmana ens revelenels vèrtexs del triangle:administració local–socie-tat civil–ciutadania. Aquestaés la forma com ens agradafer política. Aquest és elcompromís d’Esquerra ambArgentona.

SET - OCT 2014 21

grups municipalsGRUPS MUNICIPALS

Volem votar

Qui ens potimpedir quevotem? Elscontraris a laconsulta fins arano han tingutèxit. Per quèn’haurien detenir a partird’ara?

Què passa en el Museu?

AgrupacióArgentona estimael Museu delCàntir, peròprecisament peraixò no volembarrejar-ho ambla botiga ni ambles galeries niamb l’escola deceràmica

En el darrer Ple varen veureescenificat la indignació d’al-guns vilatans quan es parla

partir d’ara?Fins i tot des del punt de vis-ta de la legalitat, la Gene-ralitat està complint escru-polosament. Però la imatgede tranquil·litat i normalitatque estem acostumats atenir en els processoselectorals, en aquest cas noes pot acon-seguir sense elsuport dels ajuntaments. Peraixò és important que unaàmplia majoria hagi donatsuport a la consulta. Moltesqüestions pràctiques ilogístiques depenen delsajuntaments, i cal que esvagin realitzant amb totanormalitat.És possible que als ciuta-dans se’ns demani fer algu-na cosa més del que és ha-bitual en altres convocatò-

ries electorals. Estem segursque el nostre ajuntament–adherit a l’Associació deMunicipis per la Indepen-dència–, farà tot el possibleperquè puguem votar, peròsi la legalitat imposada pelgovern central obstaculitzael compliment de les sevesfuncions, els argentoninshaurem de donar-li un copde mà.El suport dels argentonins esva demostrar en la con-centració davant l’ajunta-ment contra la decisió delTribunal Constitucional.Vam ser molts argentoninsque demanàvem votar.Estem segurs que aquestsuport popular hi tornarà aser tan aviat com faci falta ique el 9N anirem a votar.

tà fixat com una taxa des queho va denunciar Agrupaciód’Argentona. Per això nosal-tres ens preguntem: Perquèa totes aquestes persones noels agrada que s’apliqui uncontrol exhaustiu sobre elfuncionament i l’administra-ció del museu? Encara mésdesprés de sentir al senyorAlcalde explicar que cadaany l’Ajuntament ha deposar-hi diners (aquest any150.000 euros) per assumirla despesa de personal.Vam sentir també que tots elsmuseus són deficitaris. Però,és clar, el nostre és deficitaritot i comptar amb una «bou-tique» (que ven articles detota mena, cava inclòs), duesgaleries d’art i una escola deceràmica. A més, han de sa-

ber que en aquestes galeriesno només els artistes hi expo-sen de franc, sinó que el mu-seu paga totes les despesesque se’n deriven, com la pu-blicitat i els còctels d’inaugu-ració. Ara enteneu perquèvolia denunciar-me el senyorMia, senyor que forma partde les Juntes i que exposade manera gratuïta.No volem acabar aquest arti-cle sense deixar ben clar queAgrupació Argentona estimael Museu del Càntir, peròprecisament per això novolem barrejar-ho amb labotiga, ni amb les galeries,ni amb l’escola de laceràmica. Perquè, simple-ment, no ho permeten elsestatuts (a veure si s’assa-benten).

920 dels 947 ajuntamentsde Catalunya, entre ells elnostre, han aprovat mo-cions de suport a la consultadel 9N. 1.800.000 perso-nes van participar en la «V»de l’onze de setembre. 104diputats del Parlament vanaprovar la Llei de Consultescatalana. Els sis partitsfavorables a la consulta hanrefermat el seu compromísa tirar-la endavant desprésque el TC l’hagi suspès…Tot són xifres aclaparadoresde suport al dret a decidirdels catalans. Davant d’aixòencara hi ha qui pensa quela consulta no es farà. Quiens ho pot impedir? Elscontraris a la consulta finsara no han tingut èxit. Perquè n’haurien de tenir a

de controlar la gestió i la des-pesa del Museu del Càntir.Però, quines persones s’in-dignen? Doncs, precisament,les que formen part de la«Junta petita» i la «Juntagran» del patronat del Mu-seu del Càntir. Entre aquestss’hi troben, també, els artis-tes que exposen, de formagratuïta, en les dependènciesdel museu. Persones quehaurien de vetllar pel bonfuncionament del museu,complint els estatuts ambrigor, i vetllant pels ingressosi despeses del mateix.Doncs bé, des del regidor decultura, el senyor Àngel Puigde l’Entesa, passant per totsaquests vilatans de totes duesJuntes, cap ni un sabia queel preu del càntir de l’any es-

SET - OCT 201422

FFFFFarmàcia del Crosarmàcia del Crosarmàcia del Crosarmàcia del Crosarmàcia del CrosPça. Blas Infante, s/nTel 93 757 05 01

FFFFFarmàcia Guillénarmàcia Guillénarmàcia Guillénarmàcia Guillénarmàcia GuillénC/ Gran, 22Tel. 93 797 12 62

FFFFFarmàcia Sindreuarmàcia Sindreuarmàcia Sindreuarmàcia Sindreuarmàcia SindreuC/ Barcelona, 26Tel 93 797 14 00

FFFFFarmàcia Buxedaarmàcia Buxedaarmàcia Buxedaarmàcia Buxedaarmàcia BuxedaCtra. De Vilassar, 12Tel 93 756 16 85

informació d’interèsINFORMACIÓ D’INTERÈS

Oberturaal públic

Guàrdies(amb recepta)

FFFFFarmàcia 24 hores més propera: Farmàcia 24 hores més propera: Farmàcia 24 hores més propera: Farmàcia 24 hores més propera: Farmàcia 24 hores més propera: Farmàcia Colldeforn; Ronda Oarmàcia Colldeforn; Ronda Oarmàcia Colldeforn; Ronda Oarmàcia Colldeforn; Ronda Oarmàcia Colldeforn; Ronda O’Donnell, 13; 08303 Mataró; telèfon 93 757 92 93.’Donnell, 13; 08303 Mataró; telèfon 93 757 92 93.’Donnell, 13; 08303 Mataró; telèfon 93 757 92 93.’Donnell, 13; 08303 Mataró; telèfon 93 757 92 93.’Donnell, 13; 08303 Mataró; telèfon 93 757 92 93.

Edita: Edita: Edita: Edita: Edita: Ajuntament d’Argentona – Regidoria de Mitjans de Comunicació. Dipòsit LDipòsit LDipòsit LDipòsit LDipòsit Legal:egal:egal:egal:egal: B-44775-91.PPPPPresident: resident: resident: resident: resident: Ferran Armengol. Consell de redacció: Consell de Mitjans de Comunicació Municipal.Col·laboradors:Col·laboradors:Col·laboradors:Col·laboradors:Col·laboradors: Grups municipals de Tots per Argentona, CiU, PSC, PP, CUP, Argencat, L’Entesa iAgrupació d’Argentona, i Centre d’Estudis Argentonins. Redacció: Redacció: Redacció: Redacció: Redacció: M. Rosa Martínez, Irene Cortijo,Sergi Fernández. FFFFFotografia:otografia:otografia:otografia:otografia: M. Rosa Martínez (MRM), Sergi Fernández (SF), Irene Cortijo (IC), MiquelCarabaño (MC) i Bernat Cortés (BC). Disseny:Disseny:Disseny:Disseny:Disseny: Isidro Lara. Maquetació:Maquetació:Maquetació:Maquetació:Maquetació: papyrusdisseny. Impressió:Impressió:Impressió:Impressió:Impressió:Gramagraf Exemplars:Exemplars:Exemplars:Exemplars:Exemplars: 4.500

Tel. 93 756 06 24 - a/e:a/e:a/e:a/e:a/e: argentonacomunicacio@argentona.cat - www.argentonacomunicació.cat

Butlletí municipald’Argentona

Ajuntament d’Argentona

9.30 h a 13.30 h

9.00 h a 13.30 h

9.00 h a 13.30 h

9.00 h a 13.30 h

17 h a 20 h

17 h a 20 h

17 h a 20 h

17 h a 20 h

9.30 h a 13.30 h

9.30 h a 13.30 h

9.30 h a 13.30 h

9.30 h a 13.30 h

Tancat

17 h a 20 h(si està de guàrdia)

17 h a 20 h(si està de guàrdia)

17 h a 20 h(si està de guàrdia)

Tancat

11 h a 13.30 h(si està de guàrdia)

11 h a 13.30 h(si està de guàrdia)

11 h a 13.30 h(si està de guàrdia)

Tancat

Tancat

Tancat

Tancat

Dilluns a divendresDilluns a divendresDilluns a divendresDilluns a divendresDilluns a divendres DissabteDissabteDissabteDissabteDissabte DiumengeDiumengeDiumengeDiumengeDiumengeMatíMatíMatíMatíMatí TTTTTardaardaardaardaarda MatíMatíMatíMatíMatí TTTTTardaardaardaardaarda MatíMatíMatíMatíMatí TTTTTardaardaardaardaarda

Farmàcia Guillén

Farmàcia Sindreu

Farmàcia Buxeda

Farmàcies

MigdiaMigdiaMigdiaMigdiaMigdia VVVVVespreespreespreespreespre MigdiaMigdiaMigdiaMigdiaMigdia VVVVVespreespreespreespreespre Matí, tarda i vespreMatí, tarda i vespreMatí, tarda i vespreMatí, tarda i vespreMatí, tarda i vespre

13.30 h a 17 h(si està de guàrdia)

20 h a 21.30 h(si està de guàrdia)

13.30 h a 17 h(si està de guàrdia)

20 h a 21.30 h(si està de guàrdia)

13.30 h a 21.30 h(si està de guàrdia)

Sra. M. MontserratCervantesCodina (CiU)

Regidora Joventut;Festes;Actes Culturals;Esports

Sr. ManuelCruzGarcia (CiU)

5è. Tinent d'alcaldePromoció Econòmica;Manteniment i ServeisMunicipals

Sr. SalvadorCasasBurgués (PSC)

1r. Tinent d'alcaldeParticipació; Xarxes iNoves Tecnologies

Sra. Susana A.LópezRico (PSC)

Regidora BenestarSocial i Sanitat

Sr. PereMóra i Juvinyà(Argencat)

2n. Tinent d'alcaldeUrbanisme, Obres iHabitatge;Sostenibilitat; Mobilitat

Sr. ÀngelPuig Boltà(Entesa)

3r. Tinent d'alcaldeEducació;Culturai Patrimoni

Sr. PepMasó Nogueras(TXA)

Regidoroposició

Sr. F. XavierCollet Diví(TXA)

Regidoroposició

Sra. MíriamAgama Fernández(TXA)

Regidoraoposició

Sr. EnricUreña Velasco(TXA)

Regidoroposició

Sr. Juan ManuelMoraledaCacho (PP)

Regidoroposició

Sr. Juan Fco.FragosoEscribano (PP)

Regidoroposició

Sr. EudaldCalvoCatalà (CUP)

Regidoroposició

Sr. FèlixRosaMorales (AA)

Regidoroposició

Sr. FerranArmengol iTauran (CiU)

AlcaldeAdm. General;Mitjans deComunicació;Governació

Sr. MarcZaragozaVicente (CiU)

4t. Tinent d'alcaldeRecursos Econòmics;Recursos Humans

Regidors de l’Ajuntament d’Argentona

Sr. Jaume UribeOller (regidorno adscrit)

Regidoroposició

SET - OCT 2014 23

informació d’interèsINFORMACIÓ D’INTERÈS

AJUNTAMENT93 797 49 00

POLICIA LOCAL93 797 13 13

TAXIS93 797 25 04677 676 289

CREU ROJA ARGENTONA93 797 16 56

AMBULÀNCIA93 757 88 88

AMBULÀNCIA CREU ROJAMARESME (24)904 100 318

FECSA-ENDESA900 770 077

OFICINA DE CORREUS93 756 12 17

AIGÜES D’ARGENTONA93 797 06 03

GAS NATURAL900 760 760

C.I. ST. MIQUEL DEL CROS93 757 51 88

Arxiu municipalPlaça de l’Església, 4Tel. 673 28 72 09

Bústia del consumidorAjuntament d’ArgentonaC/ Gran, 61 (SEMPRE)De 9.30 a 13.30 hTel. 93 797 49 00

DeixalleriaPol. Ind. Nord,C/Can Carmany, s/nTel. 93 756 14 48Horari: de dilluns a divendres, de 10a 13 h i de 16 a 19 h. Dissabte: de10 a 14 i de 16 a 20 h. Diumenge:de 10 a 14 h.

Parròquia de Sant JuliàInformació i acollida: dt. I dv. De 7 a20.30 h. Tel 93 797 01 59

Jutjat de PauTel. 93 797 17 03Dill. A div. De 9 a 14.30 h. Entrevistesamb el jutge: dimarts i dijous d’11 a13.30 h.

BibliotecaDilluns matí tancatDe dilluns a divendres, tardes de 16ha 20h30De dimarts a divendres de 9h30 a 13hNOU!! Dissabte matí obert de 10h a13h30

ABS ArgentonaJoan Fuster, 1

Tel. 93 756 10 92 i 93 756 11 38

Atenció a domiciliAtenció a domiciliAtenció a domiciliAtenció a domiciliAtenció a domicili

Per sol·licitar atenció a domicili a

Argentona i Òrrius, cal trucar al

telèfon 93 756 10 92, al consultori de

Miquel del Cros al telèfon 93 791 90

84; a Dosrius al telèfon 93 791 90

84.

Atenció primàriaAtenció primàriaAtenció primàriaAtenció primàriaAtenció primària

Serveis socials d’atenció primària:

C/ Enric Granados, 5

Tel. 93 797 04 86

Treballadora social, educadora

social i psicòloga: cal demanar

dia i hora de visita de 9 a 13 h

al telèfon 93 797 04 86, o

directament a les oficines del

C/ Enric Granados, 5.

Centre Obert LCentre Obert LCentre Obert LCentre Obert LCentre Obert L’Esquirol:’Esquirol:’Esquirol:’Esquirol:’Esquirol:

Av. Del Mediterrani, s/n.

Sant Miquel del Cros.

Tel. 93 757 00 86

IES ARGENTONA93 797 46 10

ESCOLA ST MIQUEL DEL CROS93 799 39 51

ESCOLA BERNAT DERIUDEMEIA93 797 09 56

ESCOLA D’ARGENTONA93 797 04 15

ESCOLA LES FONTS93 756 17 13

EBM CARGOL TREU BANYA93 757 51 88

EBM EL BOSQUET93 797 45 23

MUSEU DEL CÀNTIR93 797 21 52

BIBLIOTECA93 797 12 15

ASSESSORAMENTJURÍDIC PER A DONES93 797 49 00 – Ext. 600

TELÈFONS D’INTERÈS

Anuncia’ta RàdioArgentona

93 756 06 24

CALENDARI FISCALAJUNTAMENT D’ARGENTONA

IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLESRÚSTICS CONSTRUÏTS No domiciliats Del 5 de maig al 5 de novembre

IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES RÚSTICS Del 5 de maig al 5 de novembre

IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES RÚSTICS Del 5 de maig al 5 de novembre

IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES4a Fracció - Domiciats: Del 5 de maig al 5 de novembre

TAXA PER GESTIÓ DE RESIDUS DOMÈSTICSNo Domiciats: Del 5 de maig al 5 de novembre

TAXA PER GESTIÓ DE RESIDUS COMERCIALSNo domiciliats Del 5 de maig al 5 de novembre

TAXA PER L’ENTRADA DE VEHICLES - GUALS Del 5 de maig al 5 de novembre

IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES URBANS3a Fracció - Domiciats: 1 de setembre

IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES RÚSTICS3a Fracció - Domiciats: 1 de setembre

TAXA PER GESTIÓ DE RESIDUS DOMÈSTICS2a Fracció - Domiciliats 3 de novembre

TAXA PER GESTIÓ DE RESIDUS COMERCIALS2a Fracció - domiciliats 3 de novembre

IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES URBANS4a Fracció - Domiciats: 1 de desembre

IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES RÚSTICS4a Fracció - Domiciats: 1 de desembre

SET - OCT 201424

Els dies 19, 20 i 21 de setembre, Sant Miquel del Cros es va convertir en territori hippie sota el lema «Flower Power» percelebrar la seva festa major. Activitats de tot tipus van aplegar a veïns, familiars i amics.

Imatge extreta del butlletí número3 de la societat coral i culturalLlaç d’Amistat de l’any 1977. Vaser un especial «cros» on s’expli-cava com els veïns reivindicavenla creació del pont sobre la rierai també el fet d’estar censats perpoder votar, ja que molts d’ellsno constaven ni a Mataró, ni aArgentona.

Si vols participar en la secció deMirant Enrere amb fotografiesantigues que tinguis a casa, potsenviar-les aargentonacomunicacio@argentona.cat

La Festa Major del Cros

Mirant enrere