ara l'estatut i el parlament - ddd.uab.cat · el percentatge sobre els vols emesos, d'un...

Avui- Editorials- Mostra de nivell 1

23.4.79 Ara l'Estatut i elParlament Fins ara hem tingut paciència, ara

que ja hi ha Constitució il'acceptem volem immediatamentl'Estatut i el Parlament.

Aquest és el bon camí del'autogovern pera Catalunya.

Ara l'Estatut i el ParlamentJï a estat llarg i complicat el cami de dotar

l 'Estat del marc democràtic que calia des-prés dels quaranta anys de dictadura.L avïnença en uns minims de totes les forcesPolitiques ha donat la Constitució que tots co-neixem. Dins d'ella, els parlamentaris que ensrepresenten hi han trobat un sostre suficientper a desenvolupar la nostra autonomia elspròxims anys. Sabem que orapllr-la de contin-But exigirà temps i caldrà organitzar-se, plani-ficar i actuar. Es un camí que la majoria hemacceptat i confiem en la democràcia per assolirel que ens pertoca. No hem perdut la capacitatde creure que entre tots ens podem entendre ique el camí a l'autogovern pot ser fet, si béamb molta tenacitat, en pau.

Hem tingut molta paciència. Ha emmuditfins ara l'exigència massiva de l'onze de setem-bre p e r q u è conf iàvem que les cosess arranjarien. Hem esperat molt, però. Potserel procés constitucional ha estat ràpid. Ens hasemblat, però, que passaven anys, malgrat queaquesta espera hagi tingut moments agrada-bles com el restabliment de la Generalitat, elretorn del seu president i la formació del Con-sell executiu d'acord amb el ventall existent el15 de j u n y del 1977 i ratif icat aquest 1 de març

del 1979. Hem vist també com Catalunya eradiferent a la resta de l'Estat i l 'equil ibri de for-ces hi era distint.

Ha estat llarg i complicat el cami i hem tin-gut molta paciència. Per això amb tot el dret,amb la força que dóna el vot democràtic de totun poble, formulem l'«Ara l'Estatut i el Parla-ment» com una exigència a curt termini. Tocaal govern de M a d r i d , a les fo rcesdemocràtiques de l'Estat, de fer honor a laconfiança democràtica que els hem atorgat. Iaixò només es tradueix en una ràpida aprova-ció de l'Estatut.

I tot això ho diem en aquest número quecommemora els tres anys del diari AVUI. Unnúmero en el qual incloem un cop d'ull sobreel que han estat aquests tres anys per a nosal-tres. També hi recollim l'opinió de personesqualificades sobre la contribució de l 'AVUI ala normalització de la cultura. Hem volgut se-guir també, fent un paral·lel al diari, l'evoluciódurant aquests tres anys dels altres mitjans decomunicació en català. En les pàgines se-gUents i sota la rúbrica de «Les eines de cultu-ra», diversos especialistes analitzen el l l ibre,les publicacions, la cançó, la ràdio, la televisió,el cinema I el teatre.

.4 v ui- Editorials- Mostra de nivell 1

22.3.80 La veu del poble CiU ha estat encertada en triarl'home més adequat per a fer paísa partir de l'Estatut

CiU hauria de ser l'encarregada defer Consell [formar govern aCatalunya]

Editorial

La ¥eu delXT' Is resultats d'aquesta primera consulta electoral al poble

cítala per a decidir sobre les seves institucions dt govern han• estat reveladors d'una evidència que constatàvem ja a

l'editorial del mateix dia de ¡a consulta: les coordenades seriendiferents. Una cosa és votar representants al Parlament espan-yol, on els assumptes es ventilen en un bipartidisme de fet; unaaltra és la d'elegir les administracions municipals on juguen elsinteressos del sector i —en especial als pobles petits— els ho-mes; i una ben distinta és ¡a de triar el Parlament català que had'escollir l'home, l'equip i el programa de govern que regiran laprimera etapa autonòmica després de l'Estatut.

Hi ha hagut dues forces que han anal més enllà de les previ-sions que podia fer un observador imparcial: Convergència iUnió, que ha passat a ser el partit capdavanter de Catalunya, iERC, que ha passat d'un 4 J per cent en les legislatives del 1979a un 9 per cent en les actuals. De vots, n'han perdut CC-UCD,286.229; F'.C <rSC-PSQE), 277.8S3; PSVC, 13.729 i els haguanyat principalment CiU, 260.076; l'abstenció, 197J64; ERC,116.003. i el PSA, 70.S27.

El PSC, malgrat la baixa, és la segona força política de Cata-lunya, amb un 23 per cent dels vots emesos. El PSUC es mantéperquè, si bé ha perdut alguns vots, en canvi —sempre compa-rant amb les legislatives de I'l de març del 1979— ha augmentatel percentatge sobre els vols emesos, d'un 17 a un 19 per cent.Com a novetat, l'eliminació de la dreta dec/arada, que fins arahavia tingut una mínima presència, i la incorporacit de dos dipu-tats «d'obediència» andalusa.

Totes aquestes dades ens situen en l'anàlisi que han pujat elspartits a la vegada nacionalistes i moderats, que el pentapartidis-me s'ha consolidat i que el creixement notable de CiU ha obeïta una sèrie de causes, la primera de les quals ha estat la de triarla imatge personal de l'home més adequat per afer país a partirde l'Estatut; la segona —i aquí s'inclou també l'augmentd'ERC—, que l'electorat ha afavorit els partits que han fet ban-dera de resoldre les coses des d'aquí, sense connexions estaials .estructurades; també la conjuntura econòmica ha afavorit elsplanteigs moderats i és evident que hi ha hagut un desplaçamenta l'esquerra de l'abstenció.

Ara el Parlament haurà de decidir en qui confia com a presi-dent de la Generalitat i tot dependrà dels difícils pactes per a te-nir majoria que a hores d'ara es deuen estar ja considerant.Creiem que seria natural que l'encàrrec defer Consell recaiguésen el guanyador de la comesa electoral que amb el 28 per cent

(Pana I la p 2)

\

^diíorial ; ,, ^ ^._. ;

9 v» peal • • - . '.'«•. ¡^',.V.,. .•:,-^ Y

dsis rotó emesos té indiscutiblement la força moral Ümció en l'encàrrec -possible matemàticammt-*- çd'entendre a l'electorat. I més. quan l'home quefresUkSsut* ^^<tció electoral que la veu delpeKeha destacat semMa f» sali njg£¡ *per a reattfáar l'encàrrec, stnfque tesMwïf^fa <s*p ''áí JP^WT/ñitzar el país en la dffîdlfelna à*Gisi0gi3ivmitòr'88*-S?fc stofa %&$0àf ên escriurà el pròleg al ¡teu darrer Sffltîfia «Hsruna Catalunya només cristiana o murez s®cítíï$ta&dretes o.4'e$guerrss,o capitalista o

és liberal, I que ha estat I poc o motí. ék tttèeriariaf idretes i que és d'esquerres* i a&Üatisíu, i ¡obrera, í intel·lectual, l·imhmya —full'tSr, la tta*. Ara és dones, ¡stiust JMT s, ewç* 'gl send'atendre -perquè m pot (0*0*ii0*;ii0iV 'iç*'exceptuem nofàés els c&mgfoynfaciif \ejçef&íiij$ GBJ} "'que indubtabUmtnt és since? yamests^sfiràpiAtpresident de tets si s'apttca mése tâtíüfefMí^^panya electoral hagi pogut obrís-, a fer íCatalunya és diu Generalitat» va dirGovernació- que aferpoKOca de-partíi. aSm temt&&&atei®thome départit, enema, que Macià í qtta Pnsi de fp $ftji¿ jto dûtPif/ol en deferents ocasions. Construis Caiakinyn entre toís^fs-dascú dea del lloc -àdhuc parlamentari-qm rt j fe^ri, étlail·lusió que el futur president, ha d'atiar. :

Constituït el nou govern, realitzat el trm&às depeArs, m Mha excusa -les promeses pre-elsxlomls de Suârsz fe» tfn^grs-vades i publicades— perquè, eh traspassos dé ssmb que enser-ien no omplin de contingut l'Estatut ¡ abala tosca edmbtistnstSeàque s'exerceixi des de la Generalitat psgiíi qua!ffhar-se ae go-vern real.

La veu del poble s'ha fet sentir a tmtés del vof. La mtsstS ebttots és respectar-la i donar ales a la responsaUHtat, a Isi

* tat i al treball. Catalunya serà tal cont:(a farem entre


28.2.81 La força de la raóLes manifestacions de rebuig alcop d'Estat del 23-F demostren queno hi ha desencís amb lademocràcia i l'autonomia en el casde Catalunya.

Com va dir Winston Churchill, lademocràcia és el més dolent detots els sistemes polítics inventatsper l'home, llevat de tots els altres.

c t- • o · · a · o s o r j ' - ' r ï - c-2 ¿.y E S c, „..£:.-'¿.E 5 5.5.3 c<

So S:3S;.2g = c - g « ™ - g £ « - 2"3 ° ¿ . 3 ' - v Z - ~ .~

: ° • c n o .2, o r- g ,., .3 g -o .- .r .,,.- . S c H E g E f J c S f 2 ?„-•*'' u. -^ 3 o¿ •/>-^-cW¿~~ ü:yç 3.• o i- i! c. . 3. n c u! u. — - -2 ' ~3 t-r £^:35«-Jr·ao,5·5.^·Ec :

; c-2 s? c c «

_ = ! - ^ 5 c c J H a ^ O T

r . / i c g g - g E S - íc 3 '-> c 3 £ ^> u. •->~ C ' > O t - 0 . r , y.'O

g^SS^n.^'-J r73 "J '-J " -IT ° ''«JP^^- ·o^- ' . r : : ;^

^xgsi'S^g¿;0 C. g'¿ ^3 C ^ _ M

? 7'§.-•= '^i'S^ E— f. -^ , tj —- [

"J •

= §b·=23 c · ' J23 _ n C J5 p T3 O C -j

o ^E.2¿c c ; r : ^n K n ü 'J «-j t;.2« o r '^ ^ ~ Uj bjy E '2 ü ^ 'J í S

¡eiiijiM•c " " 5 H => - -2-"•aZ .C7'= í_-^>¿í'- ^-¿¿.'¿~z - ï - 3 -j E.-55 5 c--i 3~ x ¿'ò 3 c 'ï t .2 '•' 2s o- 'J -- « ^ !; 3 u b * — ~ •• °

¿> 3 >' 3.2 2 £ 5: — "O c O í £ §••- -j

; '5-r^^ ^-2.ï'S';3 " c -£ 'i ?. -: •:

— ï ~ 'f ~ •J· -, -5 - 3 u -1 3 i^^ ' ^ •^S -Sg 'S -S^ « í é - H ^ c— '-1 ^ " c - — O ' P ^ c 'O n ^- ^ ^ c _3 J

_^ '73 ^ — L" '— — ' -1 O C -* ~s ._ "3 '-

'J - c o r1 '-< ~ c è u ^ •- ~ ¿i -o E •- -^ .^=- : r l ^ -3^~r3 & t j · = ^ ^ c x -^•7'5.=: '=r« = E - E S g5-S¿?,^

^§•=52.11^-11 feSa-^S-í.}

: — •_ T3 ,


13.3.81 EnrarimentEl govern espanyol ha de: 1)retomar l'eficàcia a les institucionsencarregades de la seguretatciutadana; 2) desemmascarar elsque provoquen malviure com apretext per a una actuació radical[terrorisme]; 3) rellançar l'economiaper retornar l'optimisme al país; 4)acomplir el procés autonòmic ineutralitzar els provocadors.

Existeix un intent de presentarCatalunya com si la situació fosmés greu que a Euskadi i com sifos culpable que la política estatalno reeixeixi.

5 iC

.ü <= °" ^ 3 § '•= ïí .3 £ Si CT J "3 C — t P C í ^ .s

P Ü Ü ? 3 E £ i 2 °" cS-S- ls"^ ' !£ £ -Ü' 5 ç § g g g'S .5 E'-" g^ü S CT^J 2

"S .5 S" o p '* 3 <2 S -2 "2 .d I'S- 5 ;! £ '5 § "^ 5 ^


25.3.81 Projecció exteriorEn aquests moments que es fal'exposició 'Catalunya, avui' a laseu de la Unesco (a París) tot sónproblemes per al desenvolupamentde l'autonomia.

Però el poble català sabrà semprerecomençar amb la democràcia,perquè 'la nostra veu' és la de laraó i la cultura.

í!

t

§ -p .y P :h c ~ c H •/. c 2 ~ s -2 5- ' £ h

: -— ni

• „ E£_ o o -—

g«íí|^2ü•/)'-* c CI ',7ÇT —• c3 C .-3 CD

-1- - -j'S-J ¿ S ! . c & § 5 í i s 6--^j^ë-Së; á:S o -~ • --"

o",.7; ¿'~<=-~'/> .0 <- S. — 'a ac^ r;

P -"

-; --j

— C .TJ T3 C. o ~ L¿ ¿^ v^

S g y o 2. u S~-c.= E 0/5 K- CJ — ., íf> 'î _i- a ;i— c ^¿ ô ^r ^ - - o T' • -c * g -H « -2 ~

,'¿ C Ü 5 ri O 3Oô C. 5 .¡J 'CT3rt T3 ^ 3 C V c

c -c í - S

•s-'Ss·^·peîS-S a g'3 .E «a.» s

G. 'J

c tl

£ 3 ye o g s o -a n j. g ., » sP p ^ &c ~ . - ^ - § ^ . ^ c E o

~ 5 2 ;i "J .° F 2 ,n "5 -§ E 5 "3 M 'fn .2 S .22 ?-^ = g-o c-E-eH <« ç r E - - u •-• o -., s2 ^ x ' C Ü t ¿ í ^£5 1C ¿c e.t~ ?¡

=' ¿.'O~ r §^ ' . ^ C ^ T — H Q O 3 " ^ r : · r - ^ 1 ' ~ i ^ F r

g " ts 'S S " ¿ '4 ? c~ c " n S 3 •- í H2 ¿ 3 a S - 3 S . _ i ^S -s :=S5S^5îj,ww „ > '/i .p i- i: I ._ g "••" 'f •- " ~.I -^¿S^SS 2|S .SS ï> i lS = :^ •S ·o - íS^S s S ^ s - ç c S - S S í , ;

-JS"J '-

y> --, "J p —,„ o T-, C-U L·i^ .-< T.

, £ E Z -a -o^î ^ T* ") "O O U 7- 73i ^ .« ^j 'Ò & S- £ pr S p r t W C, & C tfí *"., ^--ïï c E « .2

SEUS;— t/; — ,., - I ¿-5


19.4.81 Estimar la llenguaHem d'explicar als immigrants lesraons que avalen i abonen l'amor ala llengua catalana, perquè ellsestan mal informats.

Els catalans hem deixat en mansde les institucions el combat per lallengua i no ha de ser així

1à

-S

1

<•— ,íL--,

~"

— .~

,, ,.

.__.

.,_„

~,_

.,o,,

~~

e la

sit

uaci

ó cr

eada

pel

mal

au-

i el c

inqu

anta

per

cen

t de

la

pobl

ació

tot

al.

irod

ucci

ó de

l ca

talà

a

l'esc

ola

—pe

r m

ésla

nifi

esto

» i,

en g

ener

al,

per

la

Des

del

s no

lan

all

unya

ls t

emps

de

la r

e-

min

sa q

ue h

agi

esta

i aq

uesl

a ¡m

rodu

cció

—in

ya

d'in

toxi

caci

ó qu

e al

guns

si

stèn

cia

cult

ura

l an

tifr

anqu

ista

fi

ns a

ra

cal

que

els

pare

s es

tigu

in j

a co

nven

cías

de

drid

han

rea

lil/

at a

ques

tes.

dar

- se

mbl

a q

ue,

lois

ple

gats

, he

m a

band

onal

el

la b

ones

a de

la c

ausa

,ic

s, s

'han

pu

blic

al

una

mu

nió

co

mb

al

per

la l

leng

ua p

olse

r re

fiat

s de

la

A l

es a

un

a ; rw

iunu

lcs,

a l

es p

obla

cion

s de

le

incl

oïen

le

s co

nsid

erac

ions

la

sca

a 1e

r pe

r le

s in

stit

ucio

ns r

ecob

rade

s,

la r

odal

ia d

e B

arce

lona

am

b m

ajor

ia

d'im

-es

. E

l n

osl

re

dia

ri,

com

no

E

s ev

iden

t qu

e aq

uesl

es i

nsli

luci

ons

—de

s m

igra

is,

als

barr

is p

erif

èric

s de

le

s gr

ans

'alt

ra m

aner

a,

ha r

efle

clil

iota

de

la

Gen

eral

ilat fi

ns

al P

arla

men

t— t

enen

ci

utat

s, f

ins

als

pobl

es m

és a

llun

yals

de

la¡p

inio

ns d

es d

'una

per

spec

tiva

, un

pa

per

fona

men

lal

a ex

erci

r,

en a

ques

t C

atal

unya

int

erio

r on

ha

arri

bat

el f

enom

en

T3 ¿. ¿ -:z. " £ 3ü: "rí rz -Jí. t- 'j -y

^^\ ï

^-

^ 3*5 y,ïj .2A -_j

% ^w-3

T:73

>•71

""

~ r—í- ^u ••'Sí p

-3 í

/j Sj - ^ :_jl| 1 2 |

^ ™ ^ ^ 3b ^ .j o -9

0 "p .c o^ «

Hlís

|.ils|

i'ÏSsïC T - O —rj 2 -J u u

íil 3 J «

S gj2.H

l'Éi'S c"™~, 3 ¿l 'ü s

iflíJri ^- tJ ^J

2 r*'C '· n•5 5 -^ .H

l^sS"?

£ ^

— ' —

•§ -

:^c""

,_

n

"JVÍ

"

r VIa> '?"3 >J o

"u ~¿3 5D- ^n C

; eï

pro

blem

a de

la

llen

gua

com

re

gion

ales

, pe

r ex

empl

e^ i

del

s se

clor

s qu

e sa

mcn

t de

la

llen

gua

—qu

e m

olie

s ve

gade

st

que

cal

afro

ntar

sen

se c

risp

a-

repr

esen

teu—

for

mal

per

un

conj

unt

de p

o-

depè

n de

le

s ci

rcum

slàn

cies

i

del

tara

nnà

àlgi

es,

sinó

a p

aí t

ir d

e la

rea

lita

t bl

ació

enc

ara

mal

in

form

ada

però

q

uej

a de

cad

ascú

— c

om d

e 1e

r de

la

llen

gua

cala

-ly

a és

un

a na

ció

qu

e co

mpt

a es

là p

rene

nt p

osic

ió e

n re

laci

ó am

b el

pro

- la

na u

na a

mig

a i

no u

n ob

stac

le s

epar

ador

,m

igra

ció,

en

prin

cipi

no

cata

là-

btem

a de

la

llen

gua.

Qua

n l'i

nfan

t ar

ribi

a

TiT

TT

TT

.le c

onst

itue

ix e

ntre

el q

uara

nta

casa

sev

a i

com

enti

am

b e

ls s

eus

pare

s la

ín-

Jr

xV

U

1

rï1)

C

J

?- í"J ^

— d2 'ü

5

Oo^cr

£ cr

¡J

•O Sc c^3 C


23.4.81 El nostre cinquèSant Jordi Els ciutadans han d'assumir

activament la construcció deCatalunya, consolidar l'autonomia ila defensa de la llibertat i laConstitució garantia de futur pelspobles de la pell de brau.

Resorgeixen les actitudsanticatalanes i existeix una greucrisi del sistema democràticespanyol post23-F

ED

ITO

RIA

L De

la L

OAPA

a u

n no

u co

p de

decr

etE

l P

arla

men

t de

Cat

alun

ya h

a ap

rova

tpe

r m

ajor

ia q

ue

la L

OA

PA —

la t

rist

a-m

ent

fam

osa

Dei

org

ànic

a d'

harm

onit

-za

ció

del

proc

és a

uton

òmic

— s

igui

ret

irad

a o

torn

ada

al g

over

n,

perq

uè e

s co

nsid

era

que

inte

rpre

ta i

des

envo

lupa

el

títol

vui

tè d

e la

.C

onst

ituci

ó co

m u

na l

lei i

nter

mèd

ia q

ue a

fect

al'

Est

atut

de

C

atal

un

ya

i al

tres

E

stat

uts

.A

ques

ta, j

unta

men

t am

b le

s al

tres

res

oluc

ions

del

Par

lam

ent,

és u

na d

ecis

ió i

mpo

rtan

t.H

o és

per

què

¡a L

OA

PA, s

orgi

da d

el p

rocé

sde

con

cert

ació

aut

onòm

ica

esta

bler

t a

l'est

iu i

sign

at p

er l

a U

CD

i e

l PS

OE

. se

situ

a al

mig

de

l'aut

onom

ia d

e C

atal

unya

per

ta!

que

aqu

esta

no v

agi

pels

cum

ins

prev

isto

s a

l'Est

atut

, qu

eem

ana

de la

Con

stit

ució

, sin

ó pe

r le

s vie

s re

gla-

men

tàri

es q

ue

el p

oder

cen

tral

ha

pens

at p

erta

l d'

evit

ar l

'aut

ogov

ern

i pe

rmet

re l

a de

s-ce

ntra

litz

ació

. E

l pl

e de

! P

arla

men

t de

Cat

alu-

nya

va s

er r

ic e

n aq

uest

es a

port

acio

ns d

es d

eto

ts e

ls a

ngle

s po

lític

s i j

uríd

ics.

I a

les

reso

luci

-on

s es

par

la d

'aqu

ells

asp

ecte

s de

més

flag

rant

evid

ènci

a: je

rarq

uies

nor

mat

ives

, fix

acio

ns d

eba

ses,

lim

itaci

ons

de c

ompe

tènc

ies,

con

trol

de

l'act

ivita

t aut

onòm

ica,

fun

ció

públ

ica,

etc.

•

. E

n de

fini

tiva

, pe

rò.

el q

ue h

a di

t el

Par

la-

men

t de

Cat

alun

ya é

s qu

e la

LO

APA

no

vagi

enda

vant

í q

ue e

s pu

gui

entr

ar e

n la

via

de

lane

goci

ació

ent

re e

ls p

artit

s pa

rlam

enta

ris

i el

sgo

vern

s au

tonò

mic

s pe

r ta

l d'e

vita

r el

que

fin

sar

a ap

arei

x co

m

una

reta

llada

for

ça s

ibil·

lina

dels

Est

atut

s d'

auto

nom

ia v

igen

ts. I

, a a

ques

taso

l·lic

itud,

el

gove

rn c

entr

al h

i ha

uria

de

ser

sens

ible

.P

erqu

è no

és

pas

fent

l'o

rni

o en

cast

ella

nt-s

een

pos

icio

ns

que

són

frui

t de

pac

tes

ja c

loso

sco

m

podr

em

fer

anar

end

avan

t el

paí

s. É

sso

bre

la b

ase

d'un

a ne

goci

ació

pos

itiva

que

això

es

podr

à fe

r. 1

, qua

n di

em n

egoc

iaci

ó, é

spe

rquè

cre

iem

que

en

aque

sta

acci

ó no

es

trac

ta d

'un

mer

cade

ig d

e fa

vors

o u

n tr

àfic

de

bene

fici

s, s

inó

d'un

es c

onve

rses

pro

fund

es e

nle

s qu

als

les

idee

s ce

ntra

ls d

el q

ue h

a de

ser

l'aut

onom

ia v

igen

t, di

ssen

yada

seg

ons

la C

on-

stitu

ció

i el

s E

stat

uts,

són

sob

re l

a ta

ula

per

tal

de p

oten

ciar

-les

i f

er-l

es ú

tils

a to

ta l

a co

mun

i-ta

t est

a ta

lÉ

s, d

oncs

, un

mom

ent

delic

at q

ue e

l no

ugo

vern

cen

tral

hau

rà d

'afr

onta

r am

b se

reni

tat

iim

agin

ació

, pe

rquè

fin

s ar

a la

con

cert

ació

i la

LO

APA

han

sig

nifi

cat q

ue v

olia

des

fer

el c

amí

de l

es a

uton

omie

s em

près

el

1977

i c

oncr

etat

amb

els

Est

atut

s a

l'est

iu d

el 1

979.

I d

esfe

rca

min

s, e

n la

his

tòri

a, p

erqu

è se

la

vol

atur

ar,

és s

empr

e un

a op

erac

ió a

rris

cada

.E

n aq

uest

mat

eix

cont

ext

apar

eix

ara

elde

cret

«co

ntro

lant

» el

s se

rvei

s de

la

Segu

reta

tSo

cial

i s

anit

at t

rasa

pass

ats

a la

Gen

eral

itat

que,

com

a ú

ltim

«o

bse

qu

i» d

el m

inis

tre

Sanc

ho R

of,

redu

eix

els

tras

pass

os c

eleb

rats

iac

ompl

erts

fa

unes

set

man

es i

els

red

ueix

a n

ore

s. É

s ta

lmen

t l'a

plic

ació

de

l'esp

erit

de l

aL

OA

PA a

b s

anita

t i la

Seg

uret

at S

ocia

lF

ranc

amen

t, no

ent

enem

aq

uest

a po

lític

ade

l go

vern

Cal

vo S

otel

o, f

ora

que

vulg

ui «

des-

esta

bili

tzar

» l'

auto

nom

ia c

atal

ana.

Per

aix

òha

uria

de

ser

sens

ible

a la

pet

ició

del

Par

lam

ent

de C

atal

unya

i o

brir

une

s ne

goci

acio

ns s

erio

ses

perq

uè a

Cat

alun

ya e

s pu

gui

cont

inua

r co

mm

e-m

oran

t co

m u

na e

ina

poss

ible

de

reco

nstr

ucci

óna

cion

al l

a C

onst

ituc

ió q

ue f

a tr

es a

nys

el p

oble

va v

otar

.

AV

UI

en

0

3 D

o m

o »"

o r-

* 5

Q. 3

s»(O

tJ

O.*

» S" R =5

» S

S^C

~O

—

t C

oJ>

—

i 5

"O

-rj

o>-

o

g>=

-. s

g?S il

SI

—=

CD

«>

CD

co

ju

l1

§

o. m

f. c

F0

3

CL

"I

ca

CD

m

CD

O-

5T §

CD

•-•

3-

» CD

35.

<.

en

<=.

3-,

m

53"

'-^j

"*^

OO

"O

C

D ^

ô-

CD S

2-

CL

CD-

CD

32-

CD g

S

. —

— -

— -

— qi

CD

C

D

Q>

Co

Co ^-

C

O

"S

—

CL

9>CD

co

C

D

3.5-'

x

oT^

C

D

-*-m

=3

s.cS'

S>sa

o

—

^= <

r~

m

ÇP

rDC

L g

ai

03

CO -j

S-g

cSS

? 8

M

O-

m

Î--1

- —

í O

S-

-• 5

:

<_< eu cp_

~3 CD

.co

m ta'


20.12.81 La reuniód'intel·lectuals aSitges

No es tracta d'una fusió, sinó delreconeixement mutu de les culturescastellana í catalana.

L'Estat encara defensa que l'únicacultura existent és la castellana iels estaments oficials no han fetpassos importants per ferreconèixer la vitalitat passada iactual de la cultura catalana.

.4vM/- Editorials- Mostra de mvell 1

14.3.82 Ciutadans contra laLOAPA

S'ha d'anar a la manifestació contrala LOAPA.

La LOAPA rebaixa l'autonomiaconcedida I respon, encara queCalvo Sotelo no ho reconeix!, apressions de les 'forcesregressives',

•BJJ . S eS c fe «3 S a 3^1JS

Q.

I I|¡J^J^lRjr•iiJ*3.?t8

elirV 3~ . .'*>£3'%<«33-^; .a ".37;

w >. w y o

•111II

¿Írl1á-«^lsi3|

S 8 II I Ï$1£3S|.Jfíij «Sl'.ffll=5«af E-a^-S|a«= a« ~-n í4fr.%S s J

h-I


23.3.82 El Congrés delPSUC El PSUC surt assentat del VI

Congrés, passat ja el trasbals del'escissió ortodoxa i dogmàtica [elque seria el PCC] del desembrepassat.

Recuperar el nostre poble amb totsels senyals d'identitat requereixpartits forts, coherents, pocconvulsionáis, fidels a l'idearielectoral i responsables.

'"•Seu •^•8i*'8 ^ ¿'"'c c·· ·3 K

lliltlïEMi

•s*í!|i*«s.LSB«irfj&ntJsíii« .2 -a A ,t « - » _ s £• a

t u m <* a •™iá'3íií!<sa!9a~}!l| apllplll

.• '« e J Ï Q ^ O - O » , » « S M S P T3

14


18.6.82 El Pi de les TresBranques

El govern civil no s'ha de ficaraquest any en la celebració, com síque va fer l'any passat, denunciantalguns parlaments per presumptedelicte.

El Pi de les Tres Branquessimbolitza eis Països Catalans,lliure cadascun, però totes tresbranques d'una rel comuna iformant un sol arbre.

A les diades nacionalistes ha deregnar la llibertat d'expressióperquè els grups nacionalistespuguin dir el que pensin ni quesigui aconstitucional

3 .a _ W c « c I 5 o i ) u S ^ ! 3 n c,g fe« '"_.<2'!g.ju g 8 5 < y < 5 « &« e o a S n l — §« 8-'x

S h

•S

t^

.9- a "-g E. gIll§í31« i S E E „ S-a S;g5 §

u „' pw vîi=: w 2í c,^

" ;

M c l··J _S9 *g ÏJ ^ i* TS M rí ?í c •-- c ~7B-_ "-* " C T S v ) , ^ J í * J 3 3 O .V 4Í *" ^-í •-• 3G ) ·3§~aSs·^S ;Haa5S 'T3§-E|^-g1

f^V S s S<S5a^ ¡a g'"1 8'S'S e'M 8'2 " ~>W s "<3 ·33 t i 7 ) . g lS3ss ï2 ' . 2 3ga^3-H2.§3a

, s =3saJ a

8¿3 2

*£nH

| i

Avui- Editorials- Mostra de nivell I

29.7.82 L'any del BarcaEl Barca pot arribar ben lluny encadascun dels cinc torneigs en quèparticipa perquè té la millor plantilla

El Barca ha de continuar sent elque és i el que representa[Catalunya]

EDITORIAL

L'anydel Barca

U nes cinquanta mil persones van anarahir al Camp Nou per assistir a la pre-sentació oficial de l'equip del Barcelona

per a fa pròxima temporada. És un nou rècorden un acte d'aquesta mena i demostra la confi-ança que té el soci en aquest nou Barca, quedisposa d'una plantilla de vint-i-quatre juga-dors, tots els quals poden ser titulars. Encaraque les comparacions són odioses, es pot afir-mar que el Barca té la millor plantilla, o una deles millors, de la història. Si cada temporada esdiu que pot ser la temporada del Barca, tot ique després moltes vegades arriben les decep-cions, ara si que no hi ha cap motiu per apensar que l'equip no pugui arribar ben llunyen cadascun dels cinc torneigs en què participa-rà: Lliga, Copa, Supercopa d'Europa, Recopa iCopa de la Lliga.

Malgrat tots els entrebancs, s'ha aconseguitel fitxatge de Maradona, que pot engrescar 'encara més l'ambient. Per un si de cas, s'anun-cia una nova ampliació del Camp Nou. És

l'hora que els esforços dels afeccionats es veginrecompensats i que el Barcelona continuïessenl el que és i el que representa, com va dirahir el president Núnez a l'acte de presentació.

16

-4vi«- Editorials- Mostra de nivell 1

12.8.82 Una invitació a lesescoles Les escoles han d'aprofitar el

decret que posa en mans delsdirectors o dels consells directius ladecisió sobre quina o quinesmatèries han de ser ensenyades encatalà.

S'han de fer més matèries encatalà per acostar-se al'equiparació de les dues llengüesoficials a Catalunya i treurevirulència a una qüestió (lalingüistica) que s'ha complicatmassa.

S

3

s·o·ag·g'c e §.*§•!§ lcS|;•s'l"8! is|eS-§iij 51 3= 6,1

à 0.3 «.3 j

$SLèèJ3 —'" ?ï ^ WJ w «-JO - ü C t- O ;=;» a §,« g. e a _• âg -^gS Si'

?±.s

i C g _!5 "O«f-s»Í3 ÍS

, ~·a E S1 8 S Sa illl-8|ji! c E g .S :

•| -5.6 "H g ,a è3 S.'Q 2 "« S 3 JfiJ - 1 A C / ! , Ï _ . rtl lli«^.o-oâ c^""!l*!ii!*i•S's

3 ¿ 3 2 5 - LJ -3.r: <u T. o •

sa S :8 H ;(U "" ic J3 :

!l

ië-&lrfSl.

e-e2« s ü

' 2"°! c S j>

«•a ait ,.'2 « ,

.I g asa|as-lalli e"-1

— t^ o y, > ^ 'o u °:2 c 2 fi"•o -a o a u ¿s .s

-"2 1J !íí Ü3 3 .- —ii-^lsâ I j^J — yi <U ** fa C

^ 2-^ S * 1 £i t > r t O ' 2 > t f lp "a « a a ai. § 3 « d § 3 T,íZ Q W =3 O rt¡ « a.2 a as

-o <"

la

i l'J C3

ÍS-.S

__ ü o-^ «SS.3â=Sx|H-S'|-n:w£ as^l'"!''SfiS'tálls'lll^ ||l|áissHiâ:iiii4i "lil.«./ . / ! - Fî ni '.,.. oij - t s o t S g o •*

- * P ë

! » ü S¿ .2 i? 'J q.Er E-u c > cí.·o o ou

17


15.2.83 Col·laboracióGeneralitat-exèrcit La campanya de difusió del

patrimoni cultural de Catalunya alssoldats, comandaments militars,funcionaris civils de l'administraciómilitar i els seus familiars és, comva dir Pujol, positiva.

Els militars han de conèixer lesterres que integren Espanya iassabentar-se que tenen unahistòria pròpia, una llengua pròpia iun patrimoni cultural.

ColloborocióGeneralitat-exèrcit

L a col·laboració entre l'exèrcit i la Ge-neralitat, i també les quatre Diputa-cions i diversos Ajuntaments de Ca-

talunya, per tal de menar la segona campa-nya de difusió del patrimoni cultural de Ca-talunya als soldats, comandaments mili-tarts, funcionaris civils de l'administraciómilitar i els seus familiars, torna a estar enmarxa. Aquesta setmana se signa el conveniper a aquesta segona campanya i després co-mençaran les jornades.

L'any passat, en cloure's la primera cam-panya, hom van destacar els èxits assolitsen un dinar de germanor fet a la Generali-tat. Aliï, el president de la Generalitat i elcapità general de Catalunya van fer esmentde la bona voluntat que s'havia establert itambé que el coneixement del patrimonicultural català era positiu amb vista al con-eixement mutu de la societat civil i l'exèrciti aportava a la formació militar dels soldatsel coneixement d'unes terres que integrenEspanya i que tenen una història pròpia,una llengua pròpia i un patrimoni culturaldigne de ser conegut.

L'any passat, gairebé quatre mil perso-nes, des de generals a soldats i familiarsdels militars, van participar en les rutes quela Generalitat i les institucions de governdel país van organitzar arreu de Catalunya.Creiem que aquest fet és ja positiu per ellmateix, perquè va fer possible que una his-tòria i uns valors artístics, culturals i paisat-gístics fossin coneguts gràcies a uns guiesque saben fer apreciar el valor que hi ha en :cada cosa.

El fet té encara un altre aspecte, destacatja per tots els qui van participar en l'organit-zació de la campanya: la col·laboració entreles institucions de Catalunya, al capdavantde les quals hi ha la primera institució degovern, la Generalitat, i l'exèrcit, col·labo-ració que fa possible una tasca comuna ambvista a formar ciutadans que coneguin i esti-min el patrimoni cultural conjunt i queaferma la democràcia, ja que aquesta recol-za en la voluntat de convivència de tots, enel coneixement i també en la formació cívi-ca.

L'any passat, en l'acte de clausura, es vadestacar que l'experiència podria ampliar-sea la tercera regió militar, València, 1 tambéfer-se extensiva als membres de l'exèrcitde l'aire i de la marina. Enguany aquestsdos objectius ja s'han pogut planificar i,així, ahir s'informava que hi haurà una rutad'intercanvi amb la tercera regió militar ique al conveni que establiran serà presentel sector naval de Catalunya, el sector aeri ila reserva general, a més de la Capitania dela quarta regió militar.

Tot plegat, un bon pas endavant, afermatamb els que es van fer l'any passat. I uncamí de convivència, de treball en comú,de descoberta de valors i de treball per auns ciutadans que estimen el país perquè elconeixen.

AVUI

18


17.5.83 La supervivència deBanca Catalana La solució a la crisi de Banca

Catalana ha de ser catalana. BC nopot ser venuda a un pool de 16entitats bancàries

BC no ha de perdre catalanitat,perquè solucionar la seva crisiimplica la possibilitat quel'economia de Catalunya remunti

La supervivènciade Banca CatalanaD es que se'n va iniciar la crisi, el grup

de tonca Catalana ha anat evolucio-nant per camins molt diversos IZn

un primer moment s'apuntava, a sol licitudde la mateixa Administració central unaproposta de «la Caixa», la qual evi-dentment, era l'opció preferible o, potsermillor encara, la de les Caixes d'Estalvis ca-talanes. En definitiva, aquesta no és cap fór-mula desconeguda a l'economia mundial

Ara be, quan tot apuntava a «la Caixa»un conjunt de setze bancs privats han pro-posat de quedar-se la majoria absoluta delcapital de Banca Catalana i, per tant, de totel grup. Es possible que amb la proposta depool bancari es pugui fer un cant a la solida-ri al bancària i, concretament, a la solidari-tat de la banca privada. Però no cal dir queaquesta no és una solució viable, ja que ésevident que setze empreses bancàries nopoden administrar, rellançar i mantenir uncompetidor, es a dir, que donin suport a lareducció del seu propi mercat

No cal dir que un problema de tantaranscendencia per a Catalunya, car implica

l« possibilitat que la seva economia es remunti, reclama i exigeix, ja des d'aquestmoment, una solució catalana, però aquestamai no pot ser la que sembla que se li voldonar adjudicanl·la al pool bancari. La solu-ció catalana de Banca Catalana requereixsens dubte que l'entitat no sigui desmem-brada a termini mitja i no desaparegui coma cntiüit amb personalitat pròpia o que enel millor dels casos, es transformi en unaempresa sense vida ni objectius. Malaurada-ment, en aquest cas desapareixeria un in-strument econòmic que ha estat al serveii , u n ï . a ' et

n desar«reixerien els llocs. ,'L ' més no' avui< 1ue el consell

rector del Fons de Garantia de Dipòsits ad-judicarà Banca Catalana, no pot succeir queun membre important del cos financercatalà sen desprengui definitivament laqual cosa podria comportar que la nostraeconomia arribés a un dels seus momentsmes baixos.

La pèrdua de la catalanitat de Banca Cata-lana i un desenllaç que n'afecti la integritatno solament poden tenir conseqüènciesgreus en I ordre econòmic, sinó també enel social i el polític, i per això, quan encaras hi es a temps, cal que els qui han deprendre aquesta decisió tinguin en comptetotes aquestes circumstàncies. En aquestsentit, caldria adoptar una solució que nosolament tingués en compte la rendibilitateconòmica ja que, com ens ben mostrenles raconades de la història, el problema de

• «anca Catalana no ha estat solament unproblema econòmic.

nnn^'r8! i""' és.evident «We el grup deBanca Catalana existeix, que té un desig desupervivència i que es troba disposat a con-tinuar mantenint la seva identitat catalanacom ho ha demostrat el seu equip humài

U,.alacrli S a t l a Í m e g r Í t a t a l l ! a r8d e

AVUI

19


11,8.83 Un malson esvaït

Saludem la sentència del TribunalConstitucional que declaraanticonstitucionals els puntssubstancials de la LOAPA.

La LOAPA reduïa l'autonomia adescentralització, malmetia lesesperances i ambicions del poblede Catalunya i anul·lava el consensque es va establir, a còpia dediàleg i d'autorenúncies, en fer laConstitució i l'Estatut,

Un malson esvaït

L^ esperada sentència que el TribunalConstitucional havia d'emetre enrelació amb la llei orgànica d'har-

monització del procés autonòmic—coneguda normalment per la seva siglacastellana, LOAPA— fou donada a conèi-xer ahir al migdia. Aquest fet es produïa al'any just —dia més dia menys— d'haverobtingut el text elaborat amb el suport dela Unió de Centre Democràtic -la UCD-i el Partit Socialista Obrer Espanyol —elPSOE—, com a conseqüència d'un pactepolític entre l'aleshores partit del govern iel principal grup de l'oposició, l'aprovaciótant al Congrés de diputats com al Senat.

Malgrat això, el procés d'harmonitzacióautonòmica havia començat molt abans, amitjan 1980, i des del seu inici la seva dis-cussió ha fet córrer rius de tinta, a lavegada que també ha mobilitzat molts es-forços per part de les forces polítiques—tos nacionalistes al capdavant—, que desd'un primer moment van veure com elprocés endegat i la seva conseqüència, lallei ara declarada anticonstitucional en elsseus punts substancials representaven unatac directe a la capacitat d'autogovern deles autonomies històriques —Catalunya iel Pais Base, principalment— en relacióamb les competències que els atorgavenels respectius estatuts elaborats d'acordamb la Constitució.

L'AVUI, durant aquest període haopinat nombroses vegades sobre això aixe-cant també la veu d'alerta sobre el perillque la LOAPA podia constituir per a les as-piracions catalanes d'autogovern. El dia 11de febrer de l'any passat dèiem: «El cert ésque no es pot negar que toca el nucli viu del'autonomia de Catalunya —i de totes lesaltres— establint, gràcies a la concreció enmolts aspectes fonamentals, un camí dife-rent del previst en la Constitució I essent,com ho han dit veus qualificades, una re-forma no reconeguda de la mateixa Consti-tució». I afegíem: «Volem deixar ben clarque reduir l'autonomia a una descentralit-zació és un pas greu en la nostra democrà-cia, perquè malmet les esperances i ambi-cions del poble de Catalunya I anul·la elconsens que es va establir, a còpia dediàleg i d'autorenúncies, en fer la Constitu-ció i l'Estatut».

La sentència donada a conèixer ahirabona aquesta tesi. La LOAPA no pot serni orgànica ni harmonitzadora. No potestar per damunt dels estatuts, els quals enla seva redacció s'emparen en les previ-sions constitucionals. Ara, queda clar queper damunt dels Estatuts només hi ha laConstitució, i això ho considerem positiuper a l'enfortiment de la democràcia a l'Es-tat i a les seves institucions, les quals nopoden estar sotmeses al caprici d'erròniesinterpretacions fetes pel govern de torn.

La LOAPA ha perdut el seu significat ini-cial Ha quedat anorreada en el seu esperiti ja no val Demanem que es retiri ioblidem-la. Haurà estat només un malson;però quin malson!

AVUI'

20

Avui- Editorials- Mostra de mvell 1

23.5.84 Una notaclarificadora No hi ha unanimitat entre els fiscals

sobre la querella per presumptesirregularitats a Banca Catalana.

La querella està moguda sobretotper una intencionalitat política[atacar Jordi Pujol].

Una notaclarificadoraesuita en molls aspectes clarificado-ra la nou que ha fet pública el fiscal

• en cap de l'Audiència de Barcelonasobre la preparació del projccie de querellaper presumptes irregularitats a Banca Cata-lana, que publiquem ínlegrjment J l'ediciód avui.

Per una tunda, des de fauioritat i el con-eixemem que se suposa en el seu autor esdestaca la "indubtable transcendència polí-tica que te aquest assumpte fins al puntque 1 esmentat fiscal fa ús d'una pràcticapoc habitual com és fer pública una notar-er altra banda, del conjunt de la nota esdedueix que no tota la judicatura pensaigual sobre la tramitació i presentació d'a-questa querella, ja que "el principi de de-pendència jeràrquica" funciona en el pre-sent cas coin a motor de l'acció.

Aquesta és una dada més que ha d'aju-dar a entendre que, com dèiem a l'editorialde diumenge passat, la diferència de tracta-ment donat a Banca Catalana i el momentprocessal de presentació de la querellaaix í com el seu àmbit, tant pel que fa als

a^W MKR00"1 que h al lemps -finsa 1 an> 1968-, ens trobem davant d'un as-sumpte mogut per una iniciativa que témes d mienciorialitat política que de defen-sa dels interessos col·lectius.

21


Saber on anem ianar-hi sense odi 1. Atès el titubeig del govern central

en política autonòmica, el virtualpresident, Jordi Pujol, va estar ahirencertat en preguntar a FelipeGonzález, on anem?

2, Igualment encertat en volerbandejar de la política l'odi introduïtper la querella de BancaCatalana,.. _

1. Hi ha d'haver diàleg amb tothom,també portes endins de Catalunya,perquè el país necessita de tothom,2. Amb odi es trencaria laconvivència i sense ella no espodrien defensar les nostresinstitucions,

Saber on anem ianar-M sense odi

T~\ el discurs que ajiír va pronunciar el candi-t-J dat a la presidència de la Generalitat, i vir-lujl president, Jordi Pujol i Soley, voldríem ex-treure dues primeres i importants reflexions decaire polític. El mandatari català va bastir laseva peça oratòria amb una afirmació contun-dent:- Catalunya és una nació. Per a afegir acontinuació que el nacionalisme catalàs'inscriu en el marc constitucional j vol col·la-borar en la consolidació de l'anomenat Estatde les autonomies, com a eix fonamental de lavida democràtica espanyola.

Naturalment, per a realitzar aquest objectiuJordi Pujol necessita saber una cosa fonamen-tal: on anem. Aquesta és la pregunta que va feral president Felipe González en la carta del 7de maig. Perquè es constata, de la sentència dela LOAPA eriçà, una certa perplexitat, o fins itot titubeig reíd, de la política autonòmica delgovern central. Són paraules del presidentPujol que qualsevol analista polític ha de ratifi-car. Com lambé s'ha de ratificar la deducciódel polític nacionalista quan afirma que, en'aquesta situació, la inèrcia sempre tira cap alcentralisme i la burocràcia, enemics definitiusde l'autogovern català.

És lògic, doncs, demanar una entrevistaamb el president del govern espanyol. Es tractade saber on hem d'anar i, amb aquesta perspec-tiva perfectament definida, obrir-se al diàleg.Un diàleg que no sols ha de ser de portesenfora, sinó també de portes endins. Cal desit-jar, en aquest sentit, que la crida al diàleg i a laparticipació pugui esdevenir "realitat, perquèaquest país, Catalunya, necessita tothom.

La segona idea important que cal destacar enuna primera anàlisi del discurs del presidentPujol és la seva referència implícita a la situaciópolítica, un cop presentada la querella contraell mateix i d'altres antics directius de BancaCatalana. El ja virtual 116è president de la Ge-neralitat vol ba/idejar de la vida política l'odi.Un odi que sembla haver-s'hi introduït i quepot fer trencar la convivència, un dels més pre-uats tresors que tenim els catalans per a defen-sar les nostres institucions.

No podem renunciar a construir el nostrefutur amb esperança, amb pau. No ens hem dedeixar prendre la possibilitat de fer del nostrepais jllò que volem que sigui. I això ho hem defer. ara i sempre, amb idees i fets, aínb ètica imoral corn a normes de conducta pública.També són pensaments d 'un Jordi Pujol,dolgut personalment, però que no vol, ni com.1 perdona, ni com a dirigent, deixar-se arrosse-gar pel pessimisme, pels tripijocs d'una certamanera de fer política que te p<«: a \eure ambels catalans.

Saber on anem i anar-hi sense odis un bnnlema per J començar la segona legislatura esta-tu ta r ia Sense aquests dos principis resultainútil parlar de programa: programa, d'altrabanda, que demà. després de la segona jornadade debats, bé mereixerà un comentan. F<-ro w

j es comença pels fonaments.AVUI

26.3.85 La sensibilitat detot un poble

La victòria aclaparadora del Barcaa la Lliga a quatre jornades del finalmobilitza el poble català.

Necessitem més victòriesd'aquestes perquè el Barca -'mésque un club'- projecta una força entotes les capes socials deCatalunya i de Barcelona que esmanifesten en aquestescelebracions.

La sensibilització,de tot un poble

E l Barca havia de guanyar a Cas-tella, al camp de Valladolid i noprecisament per exigències ur-

gents de programa, sinó per confirmar laseva irresistible i, en alguns moments,abassegadora marxa en la millor Lligablau-grana dels últims onze anys. Feiafalla, també, per a deixar en camp contra-ri la bandera de la superioritat d'un club,un equip, que ha aconseguit el rècord his-tòric de ser líder de la primera a l'últimajornada.

És aquest sorprenent i indestructibleF.C. Barcelona que arrossega multitudsdarrera d'ell —i ahir es demostrà plena-ment, quan el poble català va sortir enmassa al carrer per vic(orejar-lo—, que téprop dels cent mil socis i que en la futuraampliació arribarà als 120.000, que despla-ça milers de seguidors en els viatges i quemou al seu voltant mitjans d'informació in-sospitats com, per dir un exemple, són elstres diaris esportius que hi ha a Barcelona ique no existeixen, ni podrien existir, encap altra ciutat més del món.

No hi haurà cap objecció a aquest esperatèxit, reconegut per tots i àdhuc pels rivalsmés crítics i incomprensius. Perquè elBarca guanya la Lliga de tant en tant, peròquan l'aconsegueix ho fa amb la força d'uncorró que ho aixafa tot. L'any 1974, l'equipde què eren líders Johan. CruyfT i CarlesRexach va proclamar-se campió 'quanencara faltaven cinc jornades; onze anysdesprés, n'han sobrat quatre í, curiosa-ment, en aquestes dues ocasions els èxitshan acompanyat sengles golejades històri-ques contra el màxim rival, e_l ReialMadrid, a l'estadi Santiago Bernabéu: 0-5 i0-3. Diuen que aquell Barca de CruyfT eramés poderós, els noms d'aquells futbolis-tes sonaven més al gran públic, però nooblidem que també eren més veterans queaquests nois que ahir cridaven des delpalau de la Generalitat uns emotius critsde visca el Barca, visca Catalunya, i quesemblen assegurar el futur del club blau-grana. Precisament el problema de llavorsva ser no saber mantenir-se a dalt de tot,pensant que al futur les coses serien mésfàcils; esperem que la lliçó sTiagi après ique l'èxit no sigui fugaç.

Catalunya i especialment la ciutat barce-lonina estaven ahir de festa i amb tota laraó. Quan els triomfs acompanyen els blau-grana — "més que un club", que- nos'oblidi—, aquests sensibilitzan immediata-ment tot un poble, perquè la força que pro-jecta el Barca en totes les capes socials esmanifesta precisament en aquestes inobli-dables ocasions que fins ara; insistim,s'han anat produint massa de tard en tard.

AVUI


12.5.85 La visitaÉs bo que el rei vingui a Catalunyai es trobi no en un bany demultituds sinó amb elsrepresentants catalans, perquè aixís'adona que Catalunya necessita elreconeixement de la sevapersonalitat per alliberar energies iaportar a la resta de l'Estat:llibertat, modernitat i tolerància,

La visita del rei arran de lacelebració del Mil·lenari no ha dedeixar de banda la llenguacatalana,

Tenim por que es vulgui fer marxaenrera pel que fa a les llibertats íals drets dels pobles.

"La visitaV uit anys després de la recuperació

de la Generalitat i cinc de les prime-res eleccions al Parlament, els reis

d'Espanya visiten oficialment Catalunya.Cal dir que aquesta no és una visita qualse-vol, ans al contrari, perquè es produeix enun moment que podem qualificar d'irre-versible per al futur del nostre autogovernnacional.

Hom no pot oblidar que al llarg de la set-mana passada han estat d'actualitat qüesti-ons tan importants com les del règimlocal, el finançament autonòmic i l'ordrepúblic. Uns punts que defineixen l'existèn-cia o no d'una veritable autonomia política.

Catalunya, no és una moda. Catalunya,convé insislir-hi ara, és el fruit d'una histò-ria mil·lenària. És el fruit d'un territori con-cret i propi, que, si bé té un centre definit,en la ciutat de Barcelona, no és menys certque té, a cadascuna de les seves comar-ques, uns altres centres definidors de iaseva realitat! Catalunya és el fruit, també,de les seves institucions polítiques perpe-tuades al llarg de la història en la concrecióo en ta memòria col·lectiva del poble.

Com recordava Pau Casals davant els re-presentants de tot el món a les NacionsUnides, Catalunya fou la primera nació delmón on es van limitar els poders del reifeudal i, per consegüent, allà on la llibertatha estat norma de conducta, a l'ensemsque la tolerància, pròpia de les terres demarca, obertes del tot a les més diversesinfluències culturels.

Catalunya és, igualment, el fruit d'unallengua que ha estat un element cabdal idefinitiu a l'hora de conservar la seva iden-titat nacional. Una llengua que esperemque durant aquests dies de visita dels reisrebi el tractament que li correspon com aoficial i pròpia del país.

Per tot això, davant l'arribada de JoanCarles I, volem saludar el rei que ha ajudata recuperar les llibertats, que ha donat jsuport a la democràcia i fer possible, ambella, que Catalunya recuperés les seves in-stitucions nacionals de govern. Però,alhora, volem recordar que el camí encarano ha acabat i, de vegades, especialmentpel que fa a les llibertats i els drets delspobles com el català, hi ha serioses porsque es vulgui fer marxa enrera.

També, en aquest sentit, la Corona potfer una gran tasca, i per això res millor que^visites com la que demà comença. No en'un bany de multituds, sinó un contacte di-recte amb les institucions i els represen-tants de la societat catalana, per adonar-seque Catalunya no reclama pel gust de recla-mar, sinó que necessita el reconeixementple de la seva personalitat per a alliberarles seves energies i poder aportar, alesho-res, a la resta de l'Estat, 1res elements queal llarg de la seva història li «on con-suhsi-!"(-V-!s' 'i 'benat, mode rn i t a t : toleran-

AVTJÎ

24


1i2. 1.86 Catalunya torna aEuropa

El retorn de Catalunya a Europa ésuna oportunitat única permodernitzar-se i per expandir-seeconòmicament.

Com diu Pujol, Catalunya estàpreparada per a aquest repte[Gairebé tot l'editorial és un resumdel missatge de cap d'any de Pujolassumit pel diari].

Catalunya tornaa Europa

D es del primer de gener, Catalunyaha tornat als seus orígens, aEuropa, d'on no havia d'haver

sortit mai. Ara com a punta de llança del'europeisme a l'Estat espanyol, segonsque va reconèixer el mateix president delgovern, Felipe Gonzalez, a la reunióCosta Brava. El balanç d'aquesta integracióper a Catalunya ha de ser en general positiuper molts motius, però sobretot perquè l'e-conomia catalana cada vegada que hahagut de fer un salt endavant per un plan-tejament de modernitat se n'ha sortit

Igualment, poden ser beneficiosos elprocés de^liberalització que per força s'ini-ciarà en l'economia espanyola arran de laincorporació i l'obertura de mercats. L'eco-nomia catalana s'acostava a una certa satu-ració del mercat intern de l'Estat, seriosa-ment afectat per la crisi. Ara, en obrir-senoves portes, es pot arribar a un conjuntde tres-cents vint milions de persones co-munitàries, que a més són de' les mésriques del món, amb una renda mitjana deprop de nou mil dòlars per càpita. Guanyaruna part d'aquest fabulós mercat serà latasca futura.

Com va dir el president Pujol en el seumissatge de cap d'any, hi ha també una so-cietat civil forta, amb creativitat i capacitatd iniciativa i sense por als canvis, i pròximaa les ¡dees i maneres de fer d'Europa. Pa-ral·lelament, la diversitat de la indústria ien general de l'economia catalana afavoriràel procés d'adaptació, i també el fet quemés de la meitat de les riqueses generadesal Principat s'obtenen a partir del sectordels serveis que és, precisament, el quemés fruits pot obtenir de la CEE. Recor-dem per exemple que Catalunya és la pri-mera regió turística europea.

En aquest sentit, el president Pujoltambé destacà la bona infrastructura detransports i comunicacions, el futur de laqual està marcat per la construcció d'unaxarxa ferroviària d'amplada europea i lapossible creació del triangle de transport icomerç Montpeller-Tolosa-Barcelona, quepodria convertir Barcelona en el primerport mediterrani en importància econòmi-ca.

La situació geogràfica privilegiada, la tra-dició industrial i empresarial en vies de re-cuperació, l'abundor de bons quadresintermedis i l'experiència de la classe tre-balladora són d'altres motius per a afrontarel fuiur amb confiança. La reacció, de laqual estan pendents molts pobles euro-peus, pot ser l'aglutinant que permeti undesplaçament i a la vegada una reorientadodels sectors econòmics catalans cap a acti-vitats més competitives i modernes. Caltenir confiança, perquè com digué el presi-dent Pujol, «per a nosaltres, els catalans,integrar-nos a Europa és com tornar a

AVUI


13.3.86 Afirmació i càstig 1. Ei pobre resultat del 'SÍ' en elreferèndum de l'OTAN demostral'erosió del carisma socialista.

2. L'afirmació real de l'OTAN ésmés alta del que diuen les xifres,perquè els atlantistes no hancol·laborat amb el PSOE en elreferèndum

3. A Catalunya, la "indubtabletradició pacifista i antimilitarista i lallibertat de vot del partit majoritari"ho fa diferent de la resta de l'Estat,com també ho ha estat a Euskadi

El govern de l'Estat ha rebut uncàstig

E l primer resultat del referèndumd'ahir, el que es desprèn d'una lec-tura directa, és el triomf de l'opció

atlantista. Hi ha, doncs, una afirmació: lamajoria de l'Estat, però no de Catalunya nid'Euskadi, es d'acord amb la permanència

,en l'OTAN en les condicions establertespel govern socialista.

Uta segona lectura, aquella que va mésenllà de l'expressió matemàtica estricta delresultats, en lloc de parlar d'afirmació,parla de càstig. El suport que ha rebut laproposta del govern és molt inferior, benanalitzat, al que els socialistes aconseguirena les eleccions legislatives del 1982.

Donada la dispersió del vot i les giragon-ses amb què tantes formacions polítiqueshan afrontat el referèndum, aquestasegona lectura no és gens fàcil, peròpermet un resum general de la mena del«sí, però...». La resposta a la pregunta go-vernamental ha estat afirmativa, però elsvdtants, a la vegada, han expressat unadosi important de reserva. Molt probable-ment, aconseguir una resposta d'aquestamena no ha d'ésser la finalitat de cap refe-rèndum, però, en aquest, com és bensabut, tot s'ha complicat, tot s'ha emboli-cat. I de l'embolica que fa fort de tantes set-manes, en surt ara una resposta clara, quediu sí a l'OTAN i, a la vegada, adverteixels socialistes a causa de comportamentspoc dars, entre els quals destaquen, especi-alment, la mateixa convocatòria del refe-rèndum, la pregunta proposada i la campa-nya que acabà dilluns proppassat.

Res cíe nou, en realitat. L'afirmació at-lantista implica continuïtat. Res no canvia,per tant. I tampoc no és nou que, des del'esclatant triomf d'aviat farà quatre anys,el carisma socialista no ha fet més queperdre intensitat. Per aquesta banda, inevi-tablement, el referèndum ha esdevingutun assaig general de les legislatives que calcelebrar enguany a l'Estat.

L'única victòria certa és la de Patlantis-me, puix que ha triomfat tot iles dificultatsque li han posat'els amiS de sempre. Acausa d'aquesta circumstància, l'afirmacióreal a favor de l'OTAN és molt superiordel que diuen les xifres oficials. Aquestes,a més, amb el seu resultat final, demostrenque els defensors de l'abstenció i de la lli-bertat de vot, atlantistes^onvencuts, s'hanexposat a un risc beh calculat. Llur. opera-ció, políticament,,ha estat perfecta.

No cal dir que, pel que ens afecta, caldràanalitzar detingudament el cas català, tanallunyat del'general de l'Estat. En aquestsresultats tan diferents cal comptar, a lavegada, una indubtable tradició pacifista iantimilitarista i l'actitud del partit majorita-ri a la política catalana. Com sempre, tant aCatalunya com a Euskadi, la presència dedos grans partits com CDC i PNB fa variardecisivament la situació.

26

.4vw/- Editorials- Mostra de nivell 1

27.6.86 Contra la decisiódel Parlament El Tribunal Constitucional, com el

govern, posen entrábanos a laconvivència lingüística en anul·lardos articles de la llei del català.

Tant el govern central com el TChaurien d'haver respectat laintegritat de la Llei perquè va servotada unànimement pel Parlamentde Catalunya i, encara més, perquèels dos articles impugnáis no sóngens essencials.

Director: Josep Fauii i Olivella

Sois-oreclors Emm A^arez i MOtolé t Carles Fta i Benet Redactor sen cao Àngel del Castdo lEsporaJ, JOMO Playa (Produced. PiusPuiaoes ¡Pnxjgcccl i Àngela Vmnt IPatsoa Catalans i Fets i Gent]Caos oe secco cooramadors: Jaume Anàreu .Potoca Catalana.Esoanva. i Economia i TreoaS i Agusu Pons (Cultura i Espècia-deal. Caps de secco: Francesc Abu4 (Dissenyi. Antoni Batista (Fels i Gent). Ramon Besa:EspomJ, Líua Borlada (Països Catalans! JordiCapoovtó lEsoanyal. XavexHorcap (Eco-nomia iTroüaJ), Antoni Reig (Mon) i Santiago Rwfa (Espectacles)

AVUI Edita: P f emsa Catalana, SA.

Gwem: Jorrji Caoanas i Orrois. Administrador Jtooo Piaras. Dt-•ectix lecnc -oan To Streclot aa puobcitai: Pwe Cooesa. Cao o«promoco i reaccna extuf nea -oseo Roq. Cao oa personal: JoanPeyre». Cap ae aambuoo i suoscnocions: Xavef Baño.

Redaccó. admnairaco. puotcrtal i (otxomoosco: Conseï do Geni. 425 Teeton: 24860 00 Tee*; 54063. Codt CXJSIHI08009, imtxeiaora. c/ Influstna, 522. Sadawia. D,LB.20.249-1976. (O-hisoctxilroaaa per OJO).

QContra la del

uan el govern central impugnà lallei de normalització lingüística, re-

perquè tenia tan poc abast, era una faltade sensibilitat extrema denunciar una dis-posició legal que havia estast aprovadaunànimement pel Parlament de Cataluny-a. Ara, quan passats els anys. el TribunalConstitucional dóna la raó al governcentral, valen les mateixes consideracions.

Han hagut de transcórrer tres anysperquè hi hagués sentència, una sentènciaque s'ha fet pública gairebé immediata-ment després de les eleccions del dia 22d'aquest mes. Després d'un estudi tanllarg, el Tribunal nega al Consell Executiude la Generalitat el dret a actuar per 1er«efectius els drets dels ciutadans recone-guts en l'article 3 de l'Estatut» i en la lleiV'iugnada, i, a la vegada, nega prioritat. • -xt original català de les lleis catalanes i

la dóna, en canvi, a la seva versió oficial

castellana.Ahir es conegueren, també, les sentèn-

llengua i, als bascos, no els es permès detriar la seva i fer-la obligatòria en comen-çar un procediment judicial. Es tracta dedues aportacions més a la convivència lin-güística de l'Estat, en la qual, si jutgem apartir de les sentències del Tribunal Con-stitucional, tot sembla preparat per a con-tinuar confinant les llengües no castellanesal racó de l'oblit o de les coses innecessàri-es.

El respecte als tribunals i, fins i tot, elnormal acatament de llurs sentències nopot ésser un obstacle al comentari lliurede llurs decisions. La llei, sense els apar-tats 4.2 i 6.1, desprès de la sentència del'alt tribunal, és la via jurídica ineludible,però que ninú no es pensi que Catalunyapot seguir-la amb entusiasme. Si fins i totun procés tan. bàsic com el de la normalit-

zació lingüística topa amb obstacles impor-tants i significatius, tot i que només siguin

passat que cal superar.Perquè, tot i que està dins d'un ordena-ment jurídic precis, la discrepància entreel Parlament de Catalunya, per unabanda, i el govern central, per l'altra, ava-lada ara de manera definitiva pel TribunalConstitucional, crea un clima d'insegure-tat per a la mateixa normalització.

No cal dir que la resposta ha d'ésser lacontinuïtat en la normalització. La llei, toli retallada, ¿s encara important i útil, i in-stitucions i particulars nan de lluitar perconvertir-la en saba de la vida de cada dia.En aquesta perspectiva de continuïtat enel treball, la sentencia esdevé una menad'advertiment: que ningú no es pensi quehi haurà gaires facilitats en aquest camí,que ningú no es cregui erròniament quela feina, que tot just comença, ja s'ha aca-bat.

27


18.10.86 L'alegria i el senyd'aquesta hora

Alegria per la designació deBarcelona i seny per prepararresponsablement els Jocs Olímpicsdel 92.

1. La projecció de Barcelona almón ha de ser en funció del fet queés cap i casal de Catalunya.

2. La transformació de la ciutat l'hade deixar més humana i méshabitable.

o ¿ i ° i

u u -o '-f; pUI Q C (Z CN

SO ï «"íC- CM -J

- S C "DO m C - •

Is: II"Í £ c « "g— O C "C ™E D. £ — m.

<^ Q. w £

,Q Jt « ^ Q g

O ~* ~= S ? '

í £ 5 :

I ?

c c- D. c m wQÎ _- G o — Q11-m -^ o u g g o

_o u 1 "i 5 o ~ü. ^ Ü) 5-^" " C<r>oO £.¿:S «

go

'B à-S'S e

~ c cr^ï ^¿ ^ ^ j ' X 3 r - £ " j -c '-T- j^ to ••2* o

'"° ï I S - ? f f'.s I'5 «Í 51 g.^f

/£: 'ú H C j>-^ ^C ,> — O »J ^ ^ -j ^ jo ^

5 p c ¿; — ~ 5)^ J ^ v ^ ^ í c ^ u ti y

jj1'^^81"'"^28

Avui- Editorials- Mostra de mvell 1

22 . 11 . 86 Quan un malsons'acaba La decisió de l'Audiència de

Barcelona de no processar JordiPujol confirma que el diari va tenirraó sempre: hi ha havia unaintencionalitat política darrera laquerella, que estava mancada defonaments,

La querella era un atac frontal alprésident de Catalunya i a lesinstitucions per ell encarnades

i ] £ í 3 5 : = : , y k _ · p _ - w o o 53 ,S -r-T'E•g £J cg O c9 C -TÎ • — ' C "D ^ C t. _

T Î — * S . w " c 3 O ' £ ; Ê ; p u _ r - r a k - c ' n j C

'^'^"S SP™'-.2 *-'•§ 3 "O -Y 3 'C .« C §

«

'

'-s-s se à * » •

O» 0--S =~-

ls?

'-S'" S c E '

^JH-

29


23.4.88 El Mil·lenari com asímptoma

1, Es un encert convidar el reiperquè així s'afermen els llaçosentre la Corona i el catalanismepolític.

2. El rei és un poder moderador,receptiu al catalanisme idemòcrata, com va demostrar el23-F.

El catalanisme ha de trobar un llocentre el radicalisme republicà i eljacobinisme centralista exemplificatamb El País i el PSOE.

El Mil·lenaricom. a símptoma

JL er a un espectador que intentés analitzar les jornadesd'aquests dies des d'una certa perspectiva, la celebració delMil·lenari podria ser examinada com un símptoma de la si-tuació del nacionalisme polític a Catalunya i de les relacionsd'aquest nacionalisme amb la resta de l'Estat. En efecte, elpropòsit que la celebració del Mil·lenari servis per afermarels llaços entre la Corona i el catalanisme politic semblavadel tot encertat, sobretot tenint en compte que el neonacio-nalisme espanyol impulsat pel partit al govern ofega les ex-pressions pluriculturals de l'Estat i dificulta una entesa abso-lutament necessària —plantejades les coses des del més purrealisme politic— entre Catalunya i el poder central.

Aquest plantejament, però, ben aviat va topar amb mésd'una oposició. D'una banda, els sectors més propers a uncert tipus de catalanisme radical han cregut veure en lafigura de l'actual monarca Pencamació emblemàtica d'unanissaga de reis no precisament amatents als desitjós de Cata-lunya. Però aquest raonament historicista no ha tingut encompte que, eff les actuals circumstàncies polítiques, lafigura del rei Joan Carles representa un poder moderadorque, en diverses ocasions, s'ha mostrat extraordinàriamentreceptiu a la causa del catalanisme polític i que ha jugat deci-sivament a favor de la democràcia en els moments de mésperill d'involució. A l'altre extrem, però —i en seria unabona mostra l'actitud adoptada pel diari El País—, els parti-daris del jacobinisme polític —que, no ens enganyem, sónels que actualment maneguen els grans afers polítics i cultu-rals de l'Estat— han vist amb recel com el rei acceptavaacudir a Barcelona per presidir la commemoració del naixe-ment d'wuna altra nacionalitat» i s'han indignat perquè, alseu criteri, entre el rei i el president de Catalunya cal que ex-isteixi el filtre del president del govern de l'Estat. En aquestsentit, entre el pessimisme dels qui no confien en l'actitudvigilant, però prudent, que sempre intenta salvar la via deldiàleg, i el neonacionalisme abassegador que es promou desdel govern actual, algú podria arribar a creure que l'assoli-ment pacífic de les aspiracions nacionals de Catalunya no éspossible. Tanmateix, el catalanisme —en la seva formulaciópolítica majoritària— ha buscat el camí de superar-ho ambactuacions com aquesta del Mil·lenari.

E,' | rei Joan Carles, en el seu discurs d'ahir, va lloar lallengua i la cultura catalanes i va reivindicar el dret dels-pobles a mantenir-se fidels als seus orígens. I ho va fer enllengua catalana. En contestar el president Pujol dient queamb l'acte d'ahir s'iniciava «des de la serenitat i des de laconfiança (...) un procés de reflexió i de renovació obert a'tothom», no feia sinó situar el repte allà on justament està:en la necessitat que el catalanisme polític acabi per trobar laseva ubicació en el si d'un Estat que admeti la pluralitat cul-tural no com un mal menor o com una simple conllevancia—que és la filosofia orteguiana de l'actual govern del'Estat—, sinó com una realitat cultural diferenciada a man-tenir, tal com va recordar el rei en un discurs pronunciat alSaló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, escenari delsactes més transcendents i solemnes del catalanisme contem-porani.

30


13.12.89 El context actual del'autodeterminació És apropiat que en aquests

moments històrics [reclamació desobirania dels Països Bàltics] elParlament recordi el dret al'autodeterminació del poble català.

La Constitució i l'Estatut no sónpunts d'arribada, sinó de sortidaper a majors quotes d'autogoverntal com entén CiU.

¡|j|f|i||¡í¡|il¡l

1

El fal

s de

ladiv

isió d

e Cata

luny

arnt

i q

ue l

a im

mig

raci

ó va

ser

un

dels

tem

es c

entr

als

de l

a re

flex

ió d

e] n

aeio

nali

sme

cata

là e

n el

s an

ys s

ei-

xant

a i s

etan

ta, é

s po

ssib

le q

ue e

ncar

a si

gni a

vui

una

le le

s l't

ans

ques

tion

s pe

nden

ts,

un

aspe

cte

de l

a no

stra

'l'a -l

ectiv

a da

mm

it de

l qua

l s'h

n pa

ssai

de

punt

etes

per

irud

ènci

a o

per

impo

tènc

ia. P

roba

blem

ent

hi h

a m

olt

deba

t:n

cara

per

l'ei

. l'e

i ò d

e to

tes

les m

aner

es d

'enc

etar

lo,

laqu

elia

esc

ollit

R

aim

on O

biol

s en

una

con

fere

ncia

de

prem

saaq

uest

a se

tman

a és

la

pitjo

r, l.e

s de

clar

acio

ns d

'Obi

ols

dei-

xen

la p

orta

obe

rta

a m

olle

s in

terp

reta

cion

s si

mul

tàni

es:

aler

ta c

ontr

a el

per

ill d

el. t

renc

amen

t de

la

con

vivè

ncia

,pe

rò d

iu a

l m

atei

x te

mps

que

aix

ò no

pas

sarà

; en

s av

isa

cont

ra l

'iilt

rana

cion

alis

me,

per

ò no

ens

diu

on

com

ença

. Si

aque

sta

ober

tura

del

deb

at é

s la

pitj

or p

ossi

ble,

és

bàsi

ca-

men

t pe

r du

es r

aons

, l.a

pri

mer

a, p

erqu

è en

la

maj

or p

art

de l

es le

ctur

es q

ue e

s po

den

fer

i que

es

fara

n de

les

par

aule

sd'

Obi

ols,

es

cont

rapo

sen

els.

dret

s de

ls i

mm

igra

nts

amb

lare

ivin

dica

ció

dels

dre

ts n

acio

nals

de

C'a

talt

mya

. En

seg

onllo

c. p

erqu

è sit

ua u

n de

bat

delic

at i

on

seri

a pr

iori

tari

salv

a-gu

arda

r el

con

sens

en

el c

entr

e de

la

dinà

mic

a de

con

fron

taci

ó pa

rtid

ista

, en

uns

mom

ents

on

l'bor

it/.ó

elcc

iora

l es

mol

tvi

sibl

e.R

esul

t;! e

spec

ialm

ent

gicu

que

. dav

ant

dels

ulls

del

s m

a-te

ixos

im

mig

rant

s i d

e to

t el

pob

le d

e C

atal

unya

en

gene

ral.

AVUI

pugu

in a

parè

ixer

com

a c

ontr

adic

tori

s i

inco

mpa

tible

s el

sdr

ets

de to

tes

les p

erso

nes

que

viue

n i t

reba

llen

a C

atal

unya

i el d

ret

a re

clam

ar f

ins

on e

l con

junt

del

pob

le d

e C

atal

u-ny

a co

nsid

eri

nece

ssar

i qu

otes

d'a

utog

over

n i d

e so

bira

nia.

Kn

un p

lant

ejam

ent

d'aq

uest

a m

ena,

les

per

sone

s vi

ngud

esde

for

a po

den

veur

e el

nac

iona

lism

e ca

talà

com

un

fact

orde

ris

c, c

om

una

font

d'h

osti

lita

ts i

de

penï

ls,

i al

mat

eix

tem

ps la

im

mig

raci

ó que

dari

a pr

esen

tada

com

l'o

bsta

cle

per

a l'a

ssol

imen

t de

ls d

rets

nac

iona

ls q

ue e

l co

njun

t de

la

po-

blac

ió p

odri

a re

ivin

dica

r. M

unta

r aq

uest

a inc

ompa

tibi

lita

t,aq

uest

a co

nfro

ntac

ió, é

s di

vidi

r cl p

ais

i fer

per

illar

la c

onvi

-vè

ncia

. C

erta

men

t, d'

una

pers

ona

com

Rai

mon

Obi

ols

ésin

imag

inab

le a

ques

ta v

olun

tat

de d

ivid

ir el

s ca

tala

ns,

però

unes

dec

lara

cion

s pr

ecip

itade

s i p

oc v

alor

ades

pod

en d

eixa

rla

po

rta

ober

ta

a aq

uest

a in

terp

reta

ció

i pr

ovoc

ar

així

aque

st e

fect

e. S

i Obi

ols

no e

ns d

iu q

uè e

ntén

per

ult

rana

cio-

nalis

me

—pe

r ex

empl

e: ¿

es u

ltra

naci

onal

ista

dem

anar

el

dret

a l

'aut

odet

erm

inac

ió?—

, qua

n ad

vert

eix

que

aque

st t

il-tr

anac

iona

lism

e am

enaç

a la

con

vivè

ncia

est

à cr

imin

alit

zant

el c

onju

nt d

el n

acio

nali

sme,

que

un

o al

tre

sem

pre

pot

con-

side

rar

ultr

a. P

er a

ques

ta e

scle

txa

hi p

ol e

ntra

r qu

alse

vol

cosa

. El r

espe

cte

als

dret

s de

tot

s el

s ci

utad

ans,

la

inte

grac

ióde

ls im

mig

rant

s, l

'elim

inac

ió d

e qu

alse

vol

brot

de

xe-

nofò

bia

o de

dis

crim

inac

ió d

e ca

p m

ena

és,

cert

a-m

ent,

una

prio

rita

t m

àxim

a de

la

soci

etat

cat

alan

a, c

om h

oés

de

tota

IT

urop

a oc

cide

ntal

. Tam

bé d

e l'e

span

yola

o d

e la

fran

cesa

, po

sem

per

cas

. p.l

nac

iona

lism

e cat

alà—

ho h

a de

-m

ostr

at a

bas

tam

ent—

té

una

voca

ció

intc

grad

ora

i obe

rta

i- c

osta

det

ecta

r-hi

qua

lsev

ol i

ndic

i d'h

osti

lita

t cap

a l

es p

erso

-

diti

HK

'iige

de s

etem

bre

de 1

991

nes

nasc

udes

a f

ora.

No

és ju

st n

i ser

veix

per

a r

es d

e po

sitiu

con

tam

inar

-lo

amb

hipò

tesi

s ne

gati

ves d

e fu

tur

que

note

nen

cap

men

a de

pes

en

el p

rese

nt, q

ue r

es n

o fa

esp

ecia

l-m

ent

imag

inab

les.

Obi

ols,

co

rn

el

sen

part

it,

s'h

a de

clar

at

part

idar

id'

una

fórm

ula

fede

ral,

per

a l'E

stat

esp

anyo

l i p

er a

Eur

opa,

fe

un

a pr

opos

ta

inte

ress

ant.

Dis

cutib

le,

com

tot

es, p

erò

no n

eces

sàri

amen

t rc

butj

ablc

d'e

ntra

da. E

.lqu

e no

és

legí

tim é

s que

, en

bene

fici

d'a

ques

ta o

ptin

. Obi

ols

plan

tegi

una

men

a de

"o

el f

eder

alis

me

o el

cao

s" i

dibu

ixi

un p

anor

ama

èpic

de

tren

s ca

rreg

ats

de d

epor

tats

si I

cs m

ajo

ries

, de

moc

ràti

cam

ent,

escu

llen

una

via

més

enl

là o

més

ençà

de

la s

eva.

fa

natu

ral q

ue p

rese

nti

els

avan

tatg

es q

uetr

oba

a la

sev

a op

ció,

per

ò no

que

car

regu

i Ics

(in

ics

sobr

ele

s opc

ions

alt

erna

tive

s, c

onve

rtin

t le

s en

fon

t in

evit

able

de

viol

ènci

es,

raci

smes

, ex

puls

ions

i d

epor

taci

ons.

A C

atal

u-ny

a a

ning

ú no

li p

assa

pel

cap

aqu

esta

im

atge

dan

tesc

a de

lsen

fron

tam

ents

int

erco

mun

itar

is i

de

mig

raci

ons

forç

ades

. I

això

Rai

mon

Obi

ols

ho s

ap. I

sap

tam

bé q

ue s

i al

gú.

algu

n d

ia, d

igue

s qu

alse

vol

cosa

d'a

ques

ta

men

a, n

o ta

nso

ls e

ll i e

l seu

par

tit,

sinó

la

imm

ensa

maj

oria

de

la s

ocie

-ta

t ca

tala

na s

e se

ntir

ia a

gred

ida

i aïl

lari

a el

s qu

i ho

pro

po-

sess

in.

Obi

ols

sap

que

no p

assa

i q

ue n

o pa

ssar

à. M

avor

s,¿p

er q

uè a

ques

t de

smen

tim

ent

en v

eu a

lta

de p

eril

ls in

e-xi

sten

ts,

que

no s

erve

ix a

l fi

nal

per

a al

tra

cosa

que

per

mat

eria

litz

ar a

ques

ts p

eril

ls,

per

fer

que

algú

hi

creg

ui?

No

pol

ser

que

sigu

i per

rao

ns p

arti

dist

es. C

'al e

sper

ar q

ueha

gi e

stai

es

tric

tam

ent

per

prec

ipit

ació

i q

ue

Rai

mon

Obi

ols

tanq

ui Ic

s po

rtes

al

trcm

cndi

smc

i al

cata

stro

fism

oqu

e ha

dei

xat o

bert

es.

convivencia

CD CD

o o

r if

lag

c S

' ">

3

!2.

r».

v;

0> w

* «

.I(0 ^ (n 3 Q

)Q

.(0

CD

-~O

C

L =5

" O

~X

)Co

C

D C

D B

O

¿

jO

.J3

w 3

3-3

"<

£

CLC

Q

cu

oa

®- s

3 -g

B"T

g

ST S

S

0ÇD

_ f,

_

j ço

O

) o-

T3 ^

CU

C

U m

O

"cu

3

Q

. 3

g- 5

r55

-Q

S °"

S.

o>-

^ s ï í ï "

s g

S. s. ff

=o "

C

D

à-

CL

i3

- g

. o

g. g-|

cü·'Q

S

i cT

2

í—

Q3

CO

C

X

cu" c

2.

§=í-

—

t (~

\-x 5

"•

O'

m

cu

Fer declaracions tremesobre un possible futurmateix diu que no passportes perquè realmentcatàstrofes sobre les qi bo

-o s

> -Q

g.

5"

$

m-

CD «

'CU

G

O 0

C

D S

"CD rj =1

= f

3.

— C

DCU

C

D

—Co

CD G

O

, Ivui- Editorials- Most: c ** o _

-—

No fe

m se

rvir

elen

vaL

es t

rans

form

acio

ns a

la

Uni

ó So

vièt

ica

i. es

peci

al-

men

t, el

pro

cés

de l

es t

res

Rep

úbliq

ues

bàlti

ques

cap

a la

ind

epen

dènc

ia h

an c

reat

pel

que

sem

bla

una

sens

ació

gen

eral

itzad

a qu

e un

a on

ada

de n

acio

nalis

-m

es r

ecor

re E

urop

a. 1

.'im

pact

e d'

aque

sta

onad

a da

mun

tde

l'H

siat

esp

anyo

l, en

el q

ual e

l mod

el a

uton

òmic

no

haqu

alla

t d'

una

man

era

satis

fact

òria

per

a t

otho

m i

que

es

Ipugu

i co

nsid

erar

def

initi

va,

ha p

rovo

cat

un c

ert

nerv

io-

sism

o in

stitu

cion

al,

no s

e sa

p fin

s a

quin

pun

t pr

oduc

tede

la

por

i fin

s a

quin

pun

t pro

duct

e de

la m

ala

cons

cièn

-ci

a. D

es d

e la

cap

ital

de

l'Est

at s

'ana

litze

n am

b un

a at

en-

ció

min

ucio

sa t

ots

els

indi

cis q

ue a

rrib

en d

e C

atal

unya

id'

Hus

kadi

sob

re l

'impa

cte

d'aq

uest

a on

ada

bàlti

ca

i es

van

repe

tint

decl

arac

ions

sob

re l

a im

poss

ibili

tat

del

con-

tagi

, la

impr

oced

ènci

a de

Ics

com

para

cion

s o

cl g

ruix

de

Ics d

iferè

ncie

s am

b cl

cas

sov

iètic

. La

reite

raci

ó d'

aque

s-te

s de

clar

acio

ns r

esul

ta e

spec

ialm

ent c

urio

sa e

n co

mpa

-ra

ció

amb

l'esc

asse

tat d

els

pron

unci

amen

ts i

nsti

tuci

onal

si

polít

ics q

ue a

rrib

en d

'Eus

kadi

o d

e C

atal

unya

, de

ma-

nera

c|ii

e be

n so

vint

el

desm

cntim

ent

arri

ba a

bans

qu

eno

pas

allò

que

es

vol d

esm

entir

. Gai

rebé

sem

blar

ia —

es-

tadí

stic

amen

t— q

ue l

a se

nsac

ió q

ue a

lgun

a co

sa c

anvi

aa

l'Est

at e

span

yol

desp

rés

dels

fet

s bà

ltics

és

més

gra

n a

Mad

rid

que

no p

as a

les

nac

iona

litat

s pro

cliu

s al

cont

agi.

En a

ques

t clim

a de

ner

vios

ism

o en

què

la

resp

osta

ar-

riba

mol

t so

vint

aba

ns q

ue l

a pr

egun

ta,

el p

resi

dent

del

Sena

t, el

soci

alis

ta J

uan

José

Lab

orda

, ha

esta

t el p

rimer

que

des

d'un

a pl

ataf

orm

a in

stitu

cion

al i

polít

ica

relle

-va

nt h

a pa

rlat

de

mod

ific

ar l

a C

onst

ituc

ió. E

abor

da p

en-

sa q

ue l

'Est

at e

span

yol j

a és

de

fet f

eder

al e

n la

prà

ctic

a i

que

el q

ue a

ra

toca

ria

seria

fc

dera

litza

r-ne

ta

mbé

la

Con

stitu

ció,

per

què

la ll

ei at

rapi

aix

i la

real

itat.

Sem

bla-

va q

ue l

a re

form

a co

nstit

ucio

nal

era

una

petic

ió g

aire

béta

bú,

i de

fet

des

del

s go

vern

s de

Cat

alun

ya i

Eus

kadi

s'hav

ia f

et s

ervi

r un

a pr

udèn

cia

extre

mad

a en

els

judi

cis

al t

ext c

onst

ituci

onal

. Es c

urió

s qu

e la

pri

mer

a in

icia

tiva

de

refo

rmar

-lo

ving

ui p

reci

sam

ent

de

Mad

rid

i qu

eaq

uest

a de

clar

ació

ha

gi p

rovo

cat

uns

nive

lls r

ealm

ent

min

ims

de p

olèm

ica.

Im

agin

em t

an s

ols

com

a e

xerc

ici

de p

olíti

ca-f

icci

ó qu

e aq

uest

a de

man

da,

en e

ls m

atei

xos

term

es, h

agué

s ar

riba

t en

une

s de

clar

acio

ns d

'Ard

anza

ode

Puj

ol.

La p

olèm

ica

haur

ia e

stat

gar

antid

a.

Ben

ving

udes

, de

tot

a m

aner

a, l

es d

ecla

raci

ons

deLa

bord

a, p

erqu

è m

arqu

en l

a fi

del

tabú

dam

unt

d'un

tem

a es

senc

ial,

d'un

a de

les

gra

ns q

üest

ions

pend

ents

en

l'art

icul

ació

de

l'Est

at. S

i s'ha

obe

rt la

ved

ape

r pa

rlar

de

refo

rma

cons

tituc

iona

l, se

ria b

o qu

e to

t-ho

m e

n po

gués

par

lar,

per

tal

de t

anca

r sa

tisfa

ctòr

ia-

men

t un

tem

a m

al t

anca

t fin

s ar

a. P

erò,

al

mar

ge d

'a-qu

esta

obe

rtur

a po

sitiv

a, la

pro

post

a de

Lab

orda

pro

vo-

ca d

ubte

s co

nsid

erab

les.

En p

rimer

llo

c, d

ir qu

e l'E

stat

espa

nyol

ja

a ho

res

d'ar

a és

un

Esta

t fe

dera

l és

fer

una

lect

ura

mol

t ai

gual

ida

del c

once

pte

de f

eder

alism

e.

Per

trad

ició

i p

er c

ontin

gut,

la p

arau

la f

eder

alis

me

té u

n

grui

x i

repr

esen

ta u

nes

pers

pect

ives

que

no

es p

oden

men

yste

nir

tan

aleg

rem

ent.

Sobr

etot

si e

ns a

done

m q

uele

s gra

ns c

risis

de

mod

els

d'Es

tat

que

orig

inen

tot

a la

po

ièm

ica

—Iu

gosl

àvia

i l

a U

nió

Sovi

ètic

a— e

ns a

rrib

end'

Esta

ts f

eder

als,

on l

a fó

rmul

a no

ha

esta

t su

ficie

nt i

no

ha g

aran

tit l

'est

abili

tat,

o po

tser

era

est

rict

amen

t cl

ma-

quill

atge

d'u

nes

prof

unde

s vo

caci

ons

unif

orm

itzad

orcs

.A

prof

itar

les

virt

ualit

ats

de l

a pa

raul

a fe

dera

lism

e pe

rm

aqui

llar

fórm

ules

d'a

rtic

ulac

ió c

om l

es a

ctua

ls é

s cr

em

ar l

a pa

raul

a i f

er-la

, en

un c

ert

sent

it, i

nser

vibl

e.

Per

mol

t m

ala

cons

cièn

cia

que

hi h

agi p

er l

a in

sufi

cièn

cia

de l

'act

ual

mar

c au

tonò

mic

, ta

mpo

c no

sem

bla

raon

able

ent

rar

ara

en u

na f

ase

de n

ervi

osi

sme

i pro

posa

r so

luci

ons

estr

icta

men

t ve

rbal

s a p

robl

e-m

es d

e fo

ns.

Labo

rda,

al c

ap i

a la

fi,

nom

és p

ropo

sa u

nca

nvi d

'etiq

ueta

: aga

far c

l que

ja h

i ha

i hat

cjar

-ho

com

afe

dera

l, i c

onsa

grar

aqu

est

disc

utib

le b

atei

g a

la C

onst

i-tu

ció.

La

prop

osta

ant

erio

r de

l Pa

rtit

dels

Soc

ialis

tes

deC

atal

unya

, qu

e re

ivin

dica

va l

a fó

rmul

a fe

dera

l, se

mbl

ava

en

cl p

aper

més

ago

sara

da:

parl

ar d

e fe

dera

lism

e, p

erò

tam

bé c

onst

ruir

un E

stat

fed

eral

. Si s

embl

a ta

n in

evita

-bl

e l'i

mpa

cte

de l'

onad

a da

mun

t l'E

stat

de

les

auto

nom

i-es

, no

sem

bla

sufic

ient

una

tri

nxer

a de

par

aule

s m

aqui

Ilado

res

per

atur

ar-l

a. I

en t

ot c

as n

o se

mbl

a qu

e de

mo-

men

t la

rea

litat

obl

igui

a n

ervi

osis

mos

tan

vis

ible

s. D

em

omen

t, to

t s'h

o es

tan

dien

t des

de

Mad

rid,

les

prc

gun

tes

i les

resp

oste

s. P

otse

r qu

e s'e

sper

in q

ue h

i hag

i alg

una

cosa

més

tan

gibl

e. I

pot

ser

tam

bé —

cal r

econ

èixe

r ho

—se

ria o

port

ú qu

e al

guna

cos

a es

dig

ués

des

de l

es n

acio

-na

litat

s.

r° CD

CD

sç S-I

33 2

CD

5CD

-V

S-

CD- S

E.

o =

œ

, E"

O o

.g

8

O

T 2

. m

CD.

"-

Q- x

a C

D Ç

o

tíœ

S

-g-g

-g"

" œ

- g

CD

Q.

m

c

3^

CD

- w

-

|!í

-J

m

r

!= 5

Q

!~ ^

¿

CD"

£2-

S_

TI

ï 8

5

fn

m o ¿ 8-

Catal

unya

i el

Bàltic

,op

ortu

nism

esL

a to

da d

e pr

emsa

del

pre

side

nt d

e la

Gen

eral

itat

, cli

-ni

íirl

s pa

ssai

, lia

tin

gut,

si m

és n

o, u

na u

tili

tat

tang

i-bl

e i

conc

reta

: dc

smcn

tir'

uncs

det

erm

inad

es a

cusa

-ci

ons

d'op

ortu

nism

e qu

e es

lla

nçav

en c

ontr

a C

atal

unya

iI

Ics

seve

s in

stit

ucio

ns.

Seri

a op

ortu

nist

a, d

es d

'aqu

esta

òpt

i-^

ca,

apto

l'ita

r un

a on

ada

inde

pend

enti

sta

que

neix

en

uns

al-

tres

llo

cs i

une

s al

tres

cir

cum

stàn

cies

per

pra

ctic

ar a

llò

que

es p

tese

iita

ria

com

un

xant

atge

mor

al a

l'E

stat

i o

bten

ir n

ere

ndim

ents

con

cret

s pe

r al

cas

cat

alà.

El

dcsm

cnti

men

t, e

naq

uest

scn

lil.

ha e

stat

en

dive

rses

dir

ecci

ons

alho

ra.

En

pri-

mei

llo

c, 1

rs c

ircu

mst

ànci

es s

ón d

ifcr

ents

.'pcr

o no

abs

olut

a-m

ent

dife

rent

s i,

per

tant

, l'e

smen

t de

l ca

s bà

ltic

no

és i

m-

pioc

edcn

t. r.

n se

gon

lloc,

cal

rec

orda

r qu

e no

és

l'im

pact

e'

bàlt

ic c

l qu

e ha

por

tat

els

cata

lans

a c

onsi

dera

r in

sufi

cien

tcl

m

odel

au

tonò

mic

en

la s

eva

lect

ura

actu

al,

sinó

qu

eaq

uest

a in

sati

sfac

ció

havi

a es

tat

clar

amen

t ex

pres

sada

aban

s de

l pr

océs

bàl

tic

tics

de g

aire

bé t

ots

els

sect

ors

de l

avi

da

polí

tica

cat

alan

a. I

en

terc

er l

loc,

i c

om

a de

smcn

ti-

mcn

t am

b m

es c

ontu

nden

cia

dels

ret

rets

per

opo

rtun

ism

e,el

pre

side

nt d

e la

(ic

nera

lita

t va

man

ifes

tar

que

no a

prof

ita-

va l

'est

ela

bàlt

ica

per

mod

ific

ar e

ls s

eus

plan

teja

men

ts a

nte-

rior

s i v

a re

nova

r en

aqu

est

sent

it el

eom

prom

k en

la

cous

truc

ció

de l

a de

moc

ràci

a a

Esp

anya

, per

ò in

cloe

nt-h

i ta

mbé

uns

punt

s m

inim

s qu

e co

nsid

era

irre

nunc

iabl

es p

er a

Cat

a-lu

nya. D

e to

ta m

aner

a, i

no t

an s

ols

en a

ques

t ca

s, c

al d

isti

ngi

r en

tre

el v

ici d

e l'o

port

unis

me

i la

virt

ut d

el s

enti

tde

l'o

port

unit

at.

Han

fet

bé

les

inst

ituc

ions

cat

ala-

nes

de d

esfe

r m

alen

teso

s i e

vita

r re

cels

res

pect

e a

una

util

it-

zaci

ó op

ortu

nist

a de

ls ú

ltim

s es

deve

nim

ents

. P

erò

defu

gir

els

opor

tuni

smes

no

vol d

ir d

eixa

r pe

rdre

Ics

opo

rtun

itat

s. I

( 'at

alun

ya, e

n aq

uest

sen

tit,

no s

'inve

nta

res.

No

s'af

egei

x a

cap

tren

en

mar

xa, s

inó

que

ha e

stat

de

sem

pre

dins

del

tren

que

ara

es p

osa

en m

arxa

. C

atal

unya

ha

esta

t av

ança

da e

nla

rei

vind

icac

ió d

'una

ar

ticu

laci

ó de

ls p

oble

s d'

Eur

opa

enqu

è fo

s po

ssib

le la

def

ensa

de

les

iden

tita

ts n

acio

nals

. N

o ha

nece

ssit

at,

en a

ques

t se

ntit

, cap

con

tagi

. Pe

r ta

nt,

no h

a de

teni

r po

r a

una

conj

untu

ra i

nter

naci

onal

on

aque

st r

econ

ei-

xem

ent d

e Ic

s ide

ntit

ats

es p

rese

nta

com

un

valo

r em

erge

nt,

quan

Est

ats

i go

vern

s qu

e s'

hi h

avie

n m

anti

ngut

rec

elos

osha

n d'

adap

tar-

se a

una

nov

a re

alit

at i

a u

nes

cons

tata

cion

sin

nega

bles

. E

ls n

acio

nali

smes

ta

ntes

ve

gade

s do

nats

pe

rm

orts

i e

nter

rats

són

pre

sent

s en

la

nova

Eur

opa

i pr

esen

tsco

m u

na f

orça

pos

itiv

a, d

emoc

ràti

ca,

tran

sfor

mad

ora

i ca

-pa

ç d'

enfr

onta

r-se

am

b el

s to

tali

tari

smes

.P

erqu

è to

t ai

xò j

a es

dei

a, a

mb

veus

i c

onti

ngut

s di

fe-

rent

s, d

es d

e pa

rtit

s i

òpti

ques

dif

eren

ts,

aban

s de

ls ú

ltim

sfe

ts,

Cat

alun

ya e

s po

t fe

lici

tar

de l

'apa

rici

ó d'

un

nou

esce

-na

ri i

deol

ògic

i p

olít

ic s

ense

por

a s

er a

cusa

da d

'opo

rtun

is-

me.

I t

é el

dre

t i f

ins

i tot

l'o

blig

ació

—si

és

real

men

t el

que

vol—

d'a

prof

itar

el

desg

laç

d'aq

uest

a in

sinu

ada

prim

aver

a

dels

pob

les

per

repe

tir

¡ill

òque

ja

deia

i i

cpi·

liï

ho a

mb

111»

forç

a. E

n aq

uest

sen

tit,

la r

esol

ució

del

Par

lam

ent

de C

ala

luny

a de

fa

un t

emps

que

rec

orda

va l

a pe

rviv

ènci

a de

l dre

ta

l'aut

odet

erm

inac

ió s

'ha

vist

co

nfir

mad

a i

refo

rçad

a pe

lno

u cl

ima

inte

rnac

iona

l, i h

a es

devi

ngut

am

b pe

rspe

ctiv

a la

mil

lor

vacu

na

cont

ra

les

acus

acio

ns d

'apr

ofit

amen

t il.

legi

tim

i

opor

tuni

sta

de

l'efe

cte

bàlt

ic.

Com

re

cord

ava

enaq

uest

a m

atei

xa r

oda

de p

rem

sa J

ordi

Puj

ol,

Cat

alun

ya t

éel

s m

atei

xos

dret

s —

i ai

xò i

nclo

uria

evi

dent

men

t el

de

l'au-

tode

term

inac

ió -

qu

e I.

ituà

nia,

per

ò el

s ex

erce

ix d

'una

al-

tra

man

era,

en

func

ió d

e la

sev

a re

alit

at i

del

seu

con

text

.P

reci

sam

ent

això

és

el q

ue v

ol d

ir a

utod

eter

min

ació

: es

cólli

r le

s pr

òpie

s vi

es.

Ics

man

eres

prò

pies

de

gov

erna

r-se

id'

arti

cula

r-se

am

b al

tres

rea

lita

ts.

La

por

al c

onta

gi b

àlti

c ha

via

prov

ocat

rec

els

i ncr

vios

ism

es.

La

pres

a de

pos

ició

cla

ra d

e le

s in

stit

ucio

ns c

ata-

lane

s ha

uria

d'h

avcr

-lcs

ven

çut.

Si m

és n

o pe

r di

r en

ven

alta

que

es

dem

ana

un d

ebat

rao

nabl

e i p

ragm

àtic

, ser

è i

civi

lit/

at,

però

deb

at a

l ca

p i

a la

fi.

Es

a di

r, c

ontr

ast

entr

epo

sici

ons

dive

rses

. L'a

utog

over

n de

Cat

alun

ya h

a de

sor

tir

refo

rçat

de

tot

aque

st

ncrk

xlc,

per

què

ja h

auri

a d'

have

r es

tat

refo

rçat

sen

se q

ue a

l B

àltic

lia

sses

res

, pe

rò c

l que

ha

pass

at c

lre

forç

a. N

o ha

uria

est

at p

roce

dent

l'o

porl

imis

mc

d'in

vent

arre

ivin

dica

cion

s no

ves

a l'e

mpa

ra d

el l

iàlti

c. P

erò

tam

poc

nose

ria

lògi

c qu

e l'e

xist

ènci

a d'

un

clim

a m

és f

avor

able

, d'

una

conj

untu

ra i

nter

naci

onal

més

com

pren

siva

am

b el

s fe

ts n

acio

-na

ls,

no s

ervi

s de

res

, es

dei

xés

pass

ai

per

]xir

de d

eman

arm

assa

for

t el

que

de

fet

ja e

s de

man

ava

d'ab

ans.

1rs

iiis

titu

dons

cat

alan

es j

a ha

n es

tat

cont

undc

nis

en c

l des

mcn

tim

cnt

del'o

port

unis

me.

Ara

els

cal

dem

ostr

ar e

l sen

tit d

e l'o

port

unit

at.

I rendiments en el cas català.x sa S S CD o ca m ço CD

"~1

| fer allò que alguns anomenenl'onada independentista bàltica T

3 CD

CD~

CD CD *Ô"

O S CO CD CD en — -

CO

-^v ô o" co

CD f) CO-

CU CD"

en CL

C CD CO o O CD CO 5T Z3 o CD ^ o o s O S- si c Cu CD en

l'autodeterminació són infundad CD en 1 — CD CO ^5 C en Eu 0 o" :D CO Q.

-8" o d en 3 CD CD CO

Catalunya té dret a

o •Q I í0 (n

ou 0).

S' I (n (D

UI

CD CD O Q) s; c" 1 o Les acusacions d'oportunismecontra Jordi Pujol per dir que elmodel autonòmic és insuficient i

m & o u g.

fí

íA

lgun

s de

ls h

isto

riad

ors

que

han

anal

itza

t el

nos

-t r

e pa

ssat

nié

s im

med

iat

-aqi

fcll

que

s'cn

cava

l-ca

sen

se s

oluc

ió d

e co

ntin

uïta

t am

b el

pre

sent

—ha

ass

enya

lat

que

no é

s ca

sual

itat

que

en

Ics

nego

ciac

i-on

s pe

r a

l'Est

atut

de

Cat

alun

ya e

ls r

epre

sent

ants

ca

ta-

lans

pos

essi

n m

és è

mfa

si e

n im

cs q

üest

ions

que

no

pas

en u

nes

altr

es; p

erqu

è, a

l ca

p i a

la

fi, n

o fe

ien

sinó

ref

lec-

tir

l'èm

fasi

que

la

mal

cixa

soc

ieta

t ca

tala

na

posa

va e

nun

s o

altr

es a

spec

tes

de l

a re

alit

at c

ol·le

ctiv

a. A

ixí,

de l

a,

mat

eixa

man

era

que

no r

esul

ta e

stra

ny q

ue l

a re

ivin

dica

-ci

ó d'

una

poli

cia

pròp

ia n

o re

sult

és p

rior

itar

ia,

tam

poc

no h

o é.

s que

un

dels

cav

alls

de

bata

lla

de l

a ne

goci

ació

qued

es c

entr

ada

en l

es q

üest

ions

de

cult

ura

i en

seny

a-m

ent,

l.a c

ultu

ra —

i es

pecí

fica

men

t l'i

diom

a—,

perq

uèco

nsti

tuei

x l'e

ix "

cent

ral

del

sent

it de

la

dife

rènc

ia

que

conf

igur

a cl

sen

tim

ent

naci

onal

cat

alà;

l'e

nsen

yam

ent,

perq

uè e

s al

là o

n, e

n bo

na p

art,

es d

ecid

eix

el f

utur

d'a

-qu

cst

sent

imen

t de

dif

erèn

cia

i per

la

trad

icio

nal p

reoc

u-pa

ció

que

ha

exis

tit

a C

atal

unya

al

vo

ltan

t d'

aque

sttc

mn:

des

tic

Ici

pri

mer

es e

xper

iènc

ies

d'es

cole

s ra

cion

a-lis

tes

i mou

tcss

oria

nes,

aba

ns d

e la

Gue

rra,

fin

s al

mov

i-m

ent

de r

enov

ació

ped

agòg

ica

dels

any

s 50

i 6

0. D

'alt

raba

nda,

exi

stia

pro

u m

emòr

ia h

istò

rica

per

enf

ocar

l'a

s-

sum

pció

de

com

petè

ncie

s de

s d'

unes

bas

es s

òlid

es.

Aix

i,pe

r ex

empl

e, e

s va

ins

istir

a d

eses

tim

ar e

l mod

el e

stab

lert

dura

nt

la I

I R

epúb

lica

—qu

e fa

cult

ava

la

Gen

eral

itat

per

crea

r el

s se

u pr

opis

org

anis

mes

d'e

nsen

yam

ent,

pa-

ral.

lela

mcn

l a

l'exi

stèn

cia

de l

a xa

rxa

públ

ica

esta

tal—

ies

va

tria

r cl

cam

í, m

és d

ifíc

il pe

rò m

olt

més

int

egra

dor,

de l

a xa

rxa

únic

a, é

s a

dir,

d'a

ssum

ir e

l pe

rson

al i

les

ins-

tal.l

acio

ns e

stat

als

i eq

uipa

rar-

les

a le

s qu

e po

gués

cre

arla

mat

eixa

Gen

eral

itat

.

Ara

s'e

stan

com

ença

nt a

rec

olli

r el

s fr

uits

d'a

ques

tco

rrec

te p

lant

ejam

ent.

Per

què

el d

espl

egam

ent

de

les

com

petè

ncie

s ex

clus

ives

en

el

cam

p de

l'ens

enya

men

t ha

per

mès

la

prog

ress

iva

pres

ènci

a de

l ca-

talà

a l

'esc

ola

—ta

l co

m c

orre

spon

a l

'idio

ma

prop

i de

qual

sevo

l pa

ís—

, fi

ns a

l pu

nt q

ue,

actu

alm

ent,

i ta

l co

ms'

ha p

osat

de

man

ifes

t aq

uest

s di

es e

n el

sim

posi

de

Vic

,m

és d

e la

mei

tat

dels

esc

olar

s d'

ense

nyam

ent

prim

ari

re-

ben

les

clas

ses

únic

amen

t en

cat

alà,

un

33%

ind

isti

nta-

men

t en

cat

alà

i ca

stel

là

i no

més

un

9,9%

Ín

tegr

amen

ten

ca

stel

là.

Une

s da

des

espe

ranç

ador

es

si

teni

m

enco

mpt

e qu

e, a

l'in

ici d

e la

rec

uper

ació

de

les

inst

ituc

ions

d'au

togo

vern

, ja

es v

a di

r qu

e el

pro

cés

de n

orm

alit

zaci

óli

ngüí

stic

a —

en l

a ba

se d

el q

ual e

s tr

oba

el p

rocé

s de

nor

-m

alit

zaci

ó li

ngüí

stic

a de

l'e

scol

a— n

o er

a co

sa d

e qu

atre

dies

, si

nó,

com

a m

ínim

, de

tota

una

gen

erac

ió: d

e qu

in-

ze a

vin

t any

s. A

ra e

ns t

robe

m, s

i fa

no f

a. a

la

mei

tat

del

cam

í, i e

l bal

anç

s'aju

sta

a aq

uelle

s pr

evis

ions

. I c

al n

o ob

li-da

r qu

e aq

uest

es x

ifre

s ha

n es

tat

poss

ible

s pe

r l'e

sfor

ç de

reci

clat

ge q

ue, e

n el

seu

dia,

van

fer

els

mes

tres

-- u

n es

forç

de q

uan

el v

olun

tari

sme

enca

ra e

ra l

ien

vist

, en

forç

a co

n-tr

ast

amb

l'apa

rent

fr

edor

am

b qu

è s'

afro

nta

la r

efor

ma

educ

ativ

a— i

per

la

volu

ntat

del

s pa

res,

mol

ts d

'ells

cas

te-

llan

opar

lant

s, q

ue c

onsi

dere

n im

port

ant q

ue e

l seu

s fil

ls do

-m

inin

les

due

s lle

ngüe

s of

icia

ls d

e C

atal

unya

.

Aqu

est

bala

nç é

s cl

ar q

ue n

o en

s po

t in

duir

a c

apm

ena

de t

riom

falis

me.

En

prim

er l

loc,

per

què

lasi

tuac

ió d

e la

lle

ngua

a l

'esco

la c

onti

nua

sent

glo

-ba

lmen

t pr

ecàr

ia, c

om h

o pr

ova,

per

exe

mpl

e, q

ue e

ls p

er-

cent

atge

s de

cat

alan

itza

ció

de l

'EG

B n

o pu

guin

est

endr

e's

a l'e

nsen

yam

ent

mit

jà,

on e

s dó

na l

a pa

rado

xa q

ue s

ónm

és e

ls p

rofe

ssor

s qu

e co

neix

en l

a lle

ngua

cat

alan

a qu

e no

pas

els

qui

la u

tili

tzen

per

fer

cla

sse.

(I d

'aqu

í la

nec

essi

tat

d'un

dec

ret

—co

m e

l qu

e ha

est

at a

nunc

iat—

que

reg

uli

l'obl

igat

orie

tat

dels

pro

fess

ors

de c

onèi

xer

les

ducs

lle

n-gü

es.)

I, m

és g

loba

lmen

t, pe

rquè

el p

erill

de

llat

init

zaci

o en

-ca

ra n

o ha

est

at e

sban

dit;

és a

dir

, el

per

ill q

ue e

l ca

talà

esde

ving

ui u

na l

leng

ua c

oneg

uda

i est

udia

da p

erò

d'ús

so

cial

lim

itat

i re

gres

siu.

I a

ques

t és

, se

ns d

ubte

, un

del

s ca

valls

de

bata

lla m

és d

ecis

ius

per

al f

utur

de

la l

leng

ua c

ala

lana

.

en CD "CD S (Q 0) P % o_ 5r

8 3'<

%3

<

g Ü

CO

w~

CO

3

o"

Ü3

^'S

^O

m

CO

Cû

—-

<-*-

3

co "

*:

o

~*o_

co

_CO

^

3__

o

o- c

o§

F

To g

CD

—-

3 °-

o S

IÍ

S

<§ CD

CO

— „

8 i""

3 -

-co

9

°>T

3

—

£BZ

3.

CD

fT

,g

C

O g

Co-

CL

—

=3.

co

o,-

m 8

-3CO

CD

O

TJ

Çu

CD

CD

—-

CD

=••

co 3

S F

T

m

'"'•

coe-g-

CO

O-

^ C

LO

S

L

S S

~n S

S co

-

rn & o a. C3 5 & P.


7.9.91 El compromís delsbisbes catalans

1. El Full Dominical (de Solsona,Vic I Tarragona) que recorda el dreta l'autodeterminació és utilitzat coma pretext per exacerbar els ànimsfora de Catalunya. Diversos mediaespanyols se n'han aprofitat perposar més llenya al foc de laincomprensió des de fora deCatalunya, Un foc que ellsmateixos han encès fent creure quecreix l'independentisme.

2. El full està en el seu dret i éscoherent amb el compromís socialmarcat pel Concili Vaticà II.

El diari està a favor del compromísdels bisbes catalans en lareconstrucció nacional deCatalunya,

El compromís delsbisbes catalans

C ada any. el Full Dominical de les diòcesis deSolsona. Vic i Tarragona, als voltants de l'On-ze de Setembre, publica un editorial en relació

a la l'esta nacional de Ca ta lunya . \ cada any provocaun cert enrenou, més pel fet de venir d'on ve que nopas pel fet que digni res d'inoportú o fora de to.

Aquest any. potser els autors del text no havienprevist, amb totes les seves conseqüències, l'estat decrispació que s'està creant artificiosament fora de Ca-talunya, negtiitejats pel que suposen que podria ser elmiratge aquí dels processos d'independització d'algunspobles europeus. Però el cert és que l'editorial dels tresbisbats ha esdevingut un nou pretext tan gratuït comels altres per exarcerbar els ànims fora de Catalunya,en un joc de pressions i desqualificacions que, en qual-sevol cas, no aconsegueix els efectes que pretenen,sinó els contraris.

DeJ'ct, 6I lext edi tor ial del Full Dominical dck tresbisbats caialans —no pas declaracions dels bisbes, nidocument oficial, ni res de semblant— no fa cap de-claració política més enllà del que és legítim: recordael dret a l'autodeterminació, d'altra banda reconegut

normalment pel mateix Parlament de Catalunya,mostra la seva preocupació per la desorientació i la in-certesa sobre el f u t u r polític del nostre país, i sugge-reix que es busquin solucions agosarades, sense con-formismes porucs, que podrien ser una font de conflic-tivitat i insatisfacció. Ni més, ni menys, í, d'altra ban-da, s'inscriu en una línia semblant expressada en lacarta pastoral col·lectiva dels bisbes catalans Arrelscristianes de Catalunya, feta pública ara fa cinc anys.

A ixí sembla que, afortunadament, ho han entèstambé tots els partits polítics catalans, que hantrobat legítim el text del Full Dominical i les

seves reflexions. Excepció feta del PP, el portaveu delqual ha preferit donar consells sobre la tasca pastoraldels bisbes, seguint la mateixa línia presa en relació ala possibilitat d'una Conferència Episcopal Catalana.

En canvi, diversos mitjans de comunicació espa-nyols han aprofitat per posar més llenya a un foc queells han encès, i ells alimenten. Perquè, amb tots elsrespectes, l'editorial d'un Full Dominical no és una de-claració d'independència —segons feien creure uns—ni és una mostra de nacionalcatolicisme pagès a la ca-talana —com suggerien uns altres—, ni tampoc, compretenia la minis t ra Rosa Conde, es tracta d'un mani-fest fundacional d'un partit polític, que hauria de res-pondre a "una vocació política tardana" dels tres bis-bes. Massa caricatures, massa sarcasme, massa irres-

36

ponsabilitat.

T ot al contrari d'aquesta hipòcrita sorpresa, isense entrar en qüestions internes de l'Església,és evident que l'editorial del Full Dominical

s'inscriu perfec tament en cl vel l sen t iment majori tar ide la comunitat crist iana c a t a l a n a , expressat fa po-ques setmanes pel bisbe Antoni Dcig. de Solsona, dedisposar d'una Conferència Episcopal pròpia, i que harebut només adhesions afirmatives —per bé que pru-dents en relació a la seva possibilitat immediata— delsaltres bisbes del pais. \, fins i tot, una significativa pro-posta del bisbe de Perpinyà sobre la necessitat de tenirrelacions estables amb els bisbes de la Cataluña delsud.

No es pot dir que sorprengui la campanya organit-zada contra els bisbes catalans, i que s'inscriu en unade més general i de característiques semblants a d'al-tres que han sovintejat els últims anys. Però, al margedel batibull que s'ha organitzat, cal felicitar els autorsde l'editorial del Full Dominical perquè, j un t amb laconferència pronunciada pel bisbe Deig a Prada deConflent, significa la incorporació explícita de l'Esglé-sia institucional catalana al procés social i politic dereconstrucció nacional, en el qual d'una manera silen-ciosa però continuada ja hi ha fel grans aportacions,sempre en la línia de compromís social marcada pelConcili Vaticà II.


10.9.91 El finançament,pedra de toc del'autonomia

1. Cal un nou sistema definançament. Els que pensen queles peticions catalanes busquenprivilegis immerescuts són unsignorants.

2. L'acord del 68 es basava encaraen el cost efectiu dels serveistraspassats i això perpetuava eldèficit, perquè el cost efectiu era lafotografia del passat en quèCatalunya estava discriminada.

Del finançament depèn que espugui realitzar la idea política queva ser triada per la majoria delscatalans.

El finançament, pedra-de toc de l'autonomia

Algunes declaracions recents de líders politics i de repre-sentants institucionals de diverses comunitats autòno-mes —algunes aquest mateix cap de setmana— tendei-

xen a presentar les peticions catalanes d'una millora del sistemade f inançament com una exigència extemporània, com la re-

, cerca d 'un privilegi immerescut. Fins i tot formalment, es diu\ que Catalunya demana més diners, com si estigués passant* una factura econòmicaper la renúncia a revindicacions politi-

ques mes profundes. Rojas Marcos ha parlat, d'una maneraforça demagògica, d'una compra de l'cspanyolitat de Catalu-nya. Rodríguez. Ibarra pica l'ullet als tòpics i présela les petici-ons catalanes com una forma d'estranya voracitat econòmica.

Rere aquestes consideracions, partidistes o oportunistes, hiha una ignorància profunda: la ignorància del que representala recerca d'un bon sistema de finançament per aconseguir laviabi l i ta t de l 'autonomia catalaa. Les institucions catalanes nollancen, en un primer moment, el debat sobre el finançamentcom un debat estrictament polític, i menys encara vinculat al 'actual polèmica sobre l'articulació de l'Estat. El llancc com lapetició dels mecanismes que facin l'autonomia possible, queomplin de cont ingut i de senti t l'actual marc constitucional ie s t a tu ta r i . No es demana cap pr ivi legi . Es demana el que es

necessita, el mínim que es necessita.Des de la fi de la Guerra Civil ençà, els governs centrals de

l'Estat espanyol han recaptat mes diners a Catalunya dels quehi han invertit via inversió pública. Això ha creat un dèficitd'infrastructures bàsiques que qualsevol ciutadà |X)t compro-var a la seva vida diària: carreteres, telèfons, urbanisme degra-dat, serveis hospitalaris, etc.

Tot i el canvi de tendència que va representar la restaura-ció de la Generalitat durant la transició, el mal fet era moltgran. Quan es va determinar el sistema de finançament de lescomunitats autònomes.es partia d'una situació de desequilibrimolt important. El període de transició del finançament auto-nòmic català que va anar des de finals dels anys 70 fins el1986, va ser realitzat sobre el principi del cosí efectiu dels ser-veis traspassats. El cost efectiu representava una fotografia dela situació del passat i, per tant , dels dèficits del sector públic aCatalunya. Aquest sistema ha anat perpetuant aquests dèfi-cits.

El 1986 hi ha una nova negociació que porta a l'establi-ment d'una fórmula que, teòricament, suposa la sortidadel sistema del cost efectiu. Però de fet els acords aconse-

guits es basaven en el finançament per mitjà del cost efectiu, laqual cosa volia dir la perpetuació, millorant-lo, del sistema. Noobstant, la Generalitat va comptar amb més diners de lliure dis-posició, gràcies sobretot a l'acord assolit per als tributs cedits.

Ara es tracta de dissenyar un nou model de finançament au-tonòmic abans del 31 de desembre d'aquest any que substitueixil'acordat el 1986. lot i que el conseller Alavedra declarava, di-

jous passat, que a la sevareunió informal amb cl secretari d'Es-tat, Zabalza, no es va plantejar en cap moment la possibilitat deprorrogar un any més l'actual model de finançament, no podemoblidar que cl ministeri de Finances ha estat suggerint des delpassat mes de juny aquest ajornament.

Lu Generalitat demanda gestionar l'impost sobre la renda deles persones físiques (IRPF), Zabalza. catedràtic i antic profesarde la London School of Economies, no descarta que aquestaqüestió s'inclogui en el procés de negociació.

E n definitiva, es tracta de trencar cl sistema de finança-ment que ens ve del cost efectiu, périmant uns dèficits,i que fa que ens col.loquem a la cua de les comuniiats

autònomes de l'Estat espanyol pel que fa al finançament per cà-pita. S'ha de tenir en compte, en primer Hoc, la igualtat dels ser-veis per a tots els ciutadans de l'Estat.

Però és que cal també recordar que els ciutadans de Catalu-nya van votar l'autonomia perquè volien acostar el govern il'Administració al poble, detectar millor els problemes, millorarIcs solucions, augmentar l'eficàcia, etc. AI capdavall, construirun país millor.

Entre els possibles obstacles futurs, no podem oblidar la men-talitat funcionaria! i administrativa llatines, que, amb la seva l lar-ga tradició d'ineficàcia i malbaratament de recursos, pot im|icdirla realització d'una Catalunya millor.

Més enllà de la conjuntura electoral, la responsabilitat del go-vern de la Generalitat és molt gran en el plantejament d'aques-tes negociacions. Està en joc el su|xirl econòmic de la idea políti-ca que va ser triada per la majoria dels catalans

37

Una

per

l'aut

ogov

ern i

laD

es q

ue

Cat

alun

ya v

a re

cupe

rar

les

seve

s in

stit

u-ci

ons,

la

cele

brac

ió d

e la

dia

da n

acio

nal

cada

11

dese

tem

bre

ha e

sdev

ingu

t, pe

r da

mun

t de

tot

, un

afe

sta

de l

a no

rmal

itat

, un

a fe

sta

inst

ituc

iona

l qu

e in

tent

a' t

repr

odui

r la

que

far

ia q

uals

evol

alt

ra n

ació

nor

mal

del

món

.'

l,'O

n/£

de S

etem

bre

—fe

sta

inco

rpor

ada

al c

alen

dari

labo

ral,

amb

lot e

l que

aix

ò si

gnif

ica—

esd

evé

el m

arc

natu

ral p

er a

lare

flex

ió s

obre

Ics

gran

s qü

estio

ns c

olle

ctiv

es, e

ncap

çala

da p

elm

issa

tge

del

pres

iden

t de

la G

ener

alit

at i

con

tinua

da e

n to

taun

a m

unió

d'a

ctes

arr

eu d

el p

aís

que

tene

n pe

r ob

ject

iu d

ivul

-ga

r la

prò

pia

hist

òria

i in

cita

r al

deb

at s

obre

els

pro

blem

es i

els

obje

ctiu

s de

la

col.l

ccliv

itat.

Aqu

est

és, d

es d

e fa

any

s, l

'eix

verl

cbra

dor

de l

a di

ada

naci

onal

de

Cat

alun

ya; e

l seu

asp

ecte

pots

er n

o m

és e

spec

tacu

lar

però

sí m

és r

elle

vant

, i e

l que

afe

c-ta

en

real

itat

la m

ajor

ia d

els

cata

lans

.Pe

rò,

en l

a m

esur

a qu

e en

tre

els

prob

lem

es p

lant

ejat

s a

laco

l·lec

tivita

t cat

alan

a hi

ha

enca

ra a

vui u

na q

ibst

ió n

o re

solta

d'ar

ticu

laci

ó am

b l'E

stat

esp

anyo

l, de

rec

onei

xem

ent

polít

icde

la

real

itat

cata

lana

, de

rei

vind

icac

ió c

lc qu

otes

més

alte

sd'

auto

gove

rn, é

s in

evita

ble

que

aque

sta

refl

exió

gen

eral

sob

re

el p

ropi

paí

s in

clog

ui, d

'una

man

era

natu

ral,

un e

sper

it re

ivin

-di

catiu

. L

a di

ada

de l

'Onz

e de

Set

embr

e no

és

tan

sols

una

cele

brac

ió.

És

tam

bé u

n m

arc

per

a la

ref

lexi

ó i,

a pa

rtir

d'a-

quí,

una

ocas

ió p

er r

ecor

dar

els

prob

lem

es p

ende

nts

i de

ma-

nar

ne la

sol

ució

. Aqu

esta

ine

vita

ble

tint

ura

reiv

indi

cativ

a no

és t

an s

ols

un p

atri

mon

i de

les

man

ifest

acio

ns

més

o m

enys

min

orità

ries

al c

arre

r, i

seria

en

aque

st s

entit

un

erro

r co

nfon

-dr

e el

tot

amb

una

part

, que

no

és n

i tan

sol

s la

més

sig

nific

ati-

va.

La r

ecer

ca i

la p

etic

ió d

e so

luci

ons,

la

volu

ntat

de

trob

arpe

r C

atal

unya

un

enca

ix m

és ju

st i

més

útil

, de

reco

rdar

els

dret

s qu

e en

s co

rres

pone

n co

m a

pob

le, t

rave

ssa

el c

onju

nt d

ela

Dia

da,

des

de la

sev

a ce

lebr

ació

ins

tituc

iona

l a

la m

és p

opu-

lar,

des

de l

a co

nfer

ènci

a hi

stòr

ica

a la

man

ifes

taci

ó pa

cífic

a.U

na

mic

a ar

tifi

cial

men

t, s'h

a vo

lgut

don

ar a

la

Dia

dad'

aque

st a

ny u

n cl

ima

d'ex

cepc

iona

lita

t, en

fun

ció

dels

esd

even

imen

ts d

e l'E

st. C

erta

men

t, hi

ha

note

sde

pai

satg

e m

és f

avor

able

s al

s na

cion

alis

mes

, de

spré

s d'

a-qu

ests

esd

even

imen

ts,

però

res

del

que

és

subs

tanc

ial

a la

Dia

da h

a qu

edat

pro

fund

amen

t m

odif

icat

. Pe

rquè

al c

ap i

ala

fi,

la r

eivi

ndic

ació

de

fons

, de

con

sens

, de

la

Dia

da é

s el

dret

del

s ca

tala

ns a

esc

ollir

el s

eu p

ropi

fut

ur,

un d

ret

que

s'ha

recl

amat

i s

'ha

reco

negu

t de

s de

mol

ts l

locs

, de

s de

lPa

rlam

ent

de C

atal

unya

fi

ns

a le

s pa

raul

es

del

prhc

epd'

Ast

úrie

s. A

ixò

és e

l fo

nam

enta

l: el

dre

t a

esco

llir

i dec

idir

el f

utur

. A

par

tir

d'aq

uí,

cada

par

tit

o ca

da g

rup

soci

al p

otpl

ante

jar

les

seve

s op

cion

s le

gítim

es,

ha d

'exp

licar

els

mo-

dels

de

futu

r qu

e es

pro

pose

n.

Aqu

ests

mod

els

no s

ón l

asu

bstà

ncia

de

la c

eleb

raci

ó de

fon

s de

la

Dia

da,

sinó

que

són

la m

atèr

ia d

el d

ebat

pol

ític

i de

la c

onfr

onta

ció

elec

tora

l. I

això

no

és d

'aqu

est

any.

Aix

ò ha

est

at u

na c

onst

ant

des

defa

mol

ts a

nys

i ho

han

com

part

it m

olte

s D

iade

s an

teri

ors.

Dif

ícilm

ent

una

Dia

da,

ni l

a d'

aque

st a

ny n

i la

de

cap,

pot

teni

r un

a co

nsig

na ú

nica

, un

únic

lem

a. C

ada

op-

ció

prop

osar

à le

s pr

òpie

s i t

otes

són

vàl

ides

i to

tes

espo

dran

con

tras

tar

a le

s ur

nes.

En

tot

cas

hi h

a aq

uest

den

omi-

nado

r co

mú,

aqu

esta

con

sign

a im

plci

ta q

ue d

e ta

n ge

nera

l no

serv

eix

de c

onsi

gna,

per

ò sí

d'e

xplic

ació

del

sen

tit d

e la

fes

ta:

Cat

alun

ya t

é dr

et a

l gra

u d'

auto

gove

rn q

ue e

ls s

eus

ciut

adan

sco

nsid

erin

nec

essa

ri p

er p

rese

rvar

la

seva

ide

ntit

at, i

la m

ane-

ra d

e de

cidi

r-ho

no

pot

ser

altr

a qu

e el

res

pect

e al

s m

ètod

esde

moc

ràtic

s i a

ls d

rets

de

tots

els

ciu

tada

ns. N

i m

és n

i m

enys

que

en a

ltres

oca

sion

s, p

er t

ant,

aque

sta

és u

na D

iada

per

l'au

-to

gove

rn, p

er l

'apr

ofun

dim

ent e

n l'a

utog

over

n.C

om c

ada

any,

el d

esig

dav

ant

d'un

nou

Onz

e de

Set

em-

bre

és q

ue l

es s

eves

fun

cion

s —

tote

s le

s se

ves

func

ions

—s'a

com

plei

xin

plen

amen

t i d

'una

man

era

pací

fica

. Que

s'a

-co

mpl

eixi

la

dim

ensi

ó fe

stiv

a i

inst

ituc

iona

l de

la

Dia

da.

Que

s'a

com

plei

xi t

ambé

la

seva

fun

ció

peda

gògi

ca i

ref

lexi

-va

, de

con

eixe

men

t de

la

pròp

ia r

eali

tat i

de

deba

t so

bre

clfu

tur.

I q

ue s

'aco

mpl

eixi

tam

bé e

l re

cord

ator

i pe

rman

ent

d'aq

uest

dre

t fo

nam

enta

l, el

dre

t a

asso

lir p

acíf

icam

ent

l'au-

togo

vern

nec

essa

ri, e

l dre

t a

esco

llir

el f

utur

. Ser

ia d

esit

jabl

equ

e to

t pl

egat

fos

pos

sibl

e d'

una

man

era

orde

nada

, pl

ural

,se

rena

, en

què

tot

es

pugu

i dir

i r

es n

o po

si e

n pe

rill

la c

on-

vivè

ncia

, que

ha

de s

er t

ambé

el

valo

r m

és p

reua

t i m

és d

e-fe

nsab

le d

'aqu

esta

Dia

da.

Com

de

tote

s.

CD CD

¡P IS s

g-0

|

O

05

0)O

)' 3

~~ r

"O "O

~t*

CD

CD_

_Q

T^

CL

CD

£

CD »

* cu

o c

u'o

«>

w

í-nC

L£U

3 = Z2

. ^ &

$2.

coCL

CD

8-

&S

d

CU

<g §

ffi.

o c?

CO S.

— ^

-P

=:

rs

cu

92.

g T

3 -

• a>

£ If

II g s

Ifr CD_

çaCD

" 3

CO

CD eu"

0:T

3CU ^

3 -

Q5

-Í- o

m & o ta'


27.3.92 Des de les Bases,cap al futur

1. Ni les Bases de Manresa, ni elque ha estat el catalanisme polítichegemònic des de llavors han estatdefensors de la independència,sinó de la col'laborado.

2. Els altres plantejamentsperjudiquen l'evolució i el progrésde Catalunya

El que està en discussió és comavançar cap al ple autogovern deCatalunya en el marc de l'Estatespanyol.

- S ^ r e S r e l Î C T c S ï ï E ï î : ;_" 3 re — - 5 - 5 — ° üi~'ra ~ 3

;ç: ra c. 3•7? "S <u -~E. o ~ =•u c — -cje: o re ^

" '5 Tn O— u p T;m "'

- re - .H P 'C s 8 ¿ S Í S '-5SJS g E y -o u g. „ « pi'Dsí-s s-i-sig-f g g « - E 5ll'Pi^l'f l is-2*

i 8 151*t > p O CJ cj o

•— c o c ftp-aÜ C 3 _4J2 = ; = 5 o - T 3 c . _

) = ! R f e « 2 - 2 a iSó '2 3

• ô . y - g - S g T S ^ g ^ r ë E p K , ._- g>-S .5 S - ë « 'p S § -2 8 .2 -g .l'gI g^ rë -S p.Jll^ rfg-g-ë-S -2'S

I-frel'S

8 5 l-î^s g R i1"K 3" 3 S —

TO

p C r-

•- " =

re-S;E -S ¿f 1^S ce -ü

75 > =

I ( re¿•a 7=

-y S-rë '

- ^ cj .J¿ 03 -— w ^

! . · i | I ÏÍÏÏ íII | fel5l : l :Sltss^«^«^ .c .g . j jB ·gg .Br*

^.¿¡¡í-8 S do -cj c

— ÍJ _(• i — — s^ t j r- •— Vj *— re.o 3 - g E ,c -o .2 £ 5 "

B-S II l'« illllll

J? .t: 3c: >

— E« í

CDCO '

.c re K

H £ 3 U - S 3 0 r e y f 3 ^% ± y 3 Z S '" =a " tu '§- ^ c j ^ c j . " ™ c « ~ : : — O

« *~ _y rc _4J ^

« " S 7 33 X ü U

•S ë O TM E ü !

c "5 Sw:

- , > a u - E? « .± -gy — -3 te -e H c o ^ j ^ 3 —c^ L; S5 t ^ ' X - c c J ) ' ^ re-^: -r re^ ¿ ¿ ^ S ^ ü g i c ^ K .

^lilíÏl^lül.,

ca io

i re fe.! -S = £ g- o S75..S 8 Í 'g;2 — , x " • - ^ • • " 7 - ^ ; x L = ^ ; c i - :r; ^ ^ « .o> M -« cj *~ -pí _oj d. es o 'Ü

CO_oCD

"OCOo

J -e <y oH E E ¿:.o re .'£ c

re — c ¿g. ò o "e g-- = ^ " •= .5 E 'p •= -gce tu — .S — -o - ra ™ --

x r:

re _££

.0

í- - - r- - - '= re g « £

-Í o^ R^ S-, E o E S~ E ° — 'ï! -E ¿ CT c. i_ .=!

^ C Ü ^ C — ~ S •" O C § — O Ë - -

'§ 'S f :1 t ¿ ¡ S. | J =S I I S f |

• LÜ F d . L J r e £ j — c ¿

39

La ce

lebra

ciód'

una v

ictòr

iaN

o he

m d

e de

scob

rir

ara

la c

apac

itat

exc

epci

onal

que

to d

e se

mpr

e el

Bar

ca d

e m

obil

itza

r els

ciu

ta-

dans

ent

orn

dels

seu

s èx

its

espo

rtiu

s. H

i ha

pre

-ce

dent

s su

fici

ents

per

no

cons

ider

ar u

na s

orpr

esa

l'esc

lat

d'eu

fòri

a co

l.lec

tiva

que

va a

com

pany

ar,

en l

a ni

t de

di-

niec

res

i al

llarg

de

tot

cl d

ia d

'ahi

r, l

a co

nsec

ució

de

laC

opa

d'H

urop

a pe

r pa

rt d

e l'e

quip

bla

u gr

ana,

per

pri

me-

. ra

veg

ada

en l

a hi

stòr

ia i

des

prés

de

les

derr

otes

a I

cs fi

-na

ls d

e B

erna

i S

evill

a, q

ue h

avie

n te

ixit

una

cert

a lle

-ge

nda

d'm

asso

libi

lita

t en

torn

d'a

qnes

t tr

ofeu

. P

erò,

pot

-se

r pe

r aq

uest

a ll

egen

da, p

otse

r pe

rla

impo

rtàn

cia

obje

c-tiv

a de

la

Cop

a, a

ques

ta v

egad

a la

cel

ebra

ció

popu

lar

hati

ngut

un

ress

ò es

peci

al, d

es d

e la

fes

ta e

spon

tàni

a de

les

pers

ones

qnc

van

sor

tir

al c

arre

r se

nse

cap

men

a de

con

-vo

catò

ria

imm

edia

tam

ent d

espr

és d

el p

arti

t fin

s al

s ac

tes

orga

nitz

ats

amb

mot

iu d

e l'a

rrib

ada

dels

cam

pion

s.F.

n un

a èp

oca

que

es p

ot q

uali

fica

r d'

apàt

ica

pel q

ue f

aa

les g

rans

mob

ilit

zaci

ons

col.l

ectiv

os, u

n fe

nom

en c

apaç

d'ac

onse

guir

el

ress

ò po

pula

r i e

spon

tani

que

té

el B

arca

ha

de s

er m

irat

am

b in

terè

s i

resp

ecte

. Po

ques

co

ses

- po

tser

cap

— te

nen

en a

ques

ts m

omen

ts a

ques

ta c

apa-

cita

t de

mob

ilit

zaci

ó i

de g

ener

ació

d'a

dhes

ions

ac

tives

,

que

sign

ifiq

uen

una

part

icip

ació

dir

ecta

del

s ci

utad

ans.

Alg

uns

pode

n qu

edar

sor

pres

os p

el f

et q

ue e

ls e

sdev

eni-

men

ts q

ue p

rovo

quin

aq

uest

efe

cte

sigu

in d

e na

tura

lesa

espo

rtiv

a, o

fi

ns

i to

t m

cnys

teni

r-lo

s pr

ecis

amen

t pe

rai

xò.

Seri

a un

err

or.

F.n

prim

er l

loc,

per

què

l'esp

ort

hade

mos

trat

glo

balm

ent

la i

mpo

rtàn

cia

sim

bòlic

a i e

mot

i-va

que

té

en l

a no

stra

soc

ieta

t. Pe

rò é

s qu

e, a

més

, qu

anes

par

la d

el B

arca

no

es p

ot o

blid

ar m

ai q

ue l

a se

va s

igni

-fic

ació

sup

era

cl m

arc

estr

icta

men

t es

port

iu,

i que

pre

ci-

sam

ent

per

això

és

el q

ue e

s i a

pleg

a ta

ntes

vol

unta

ts. F

ilba

rccl

onis

me

té m

olte

s vi

es d

'acc

és i

mol

tes

inte

nsit

ats

en l

a se

va d

igue

m-n

e m

ilità

ncia

. H

i ha

qui

hi

acce

deix

estr

icta

men

t pe

l fut

bol,

per

la p

assi

ó es

port

iva,

hi

ha q

uihi

acc

edei

x pe

r la

via

del

cat

alan

ism

e, h

i ha

qui

el

sent

un s

ímbo

l de

la

cata

lani

tat.

Aix

í en

el

barc

clon

ism

e hi

conv

erge

ixen

des

del

s tif

os!

info

rmad

issi

ms

que

se s

aben

les

alin

eaci

ons

de t

ota

la v

ida

fins

a q

ui n

o sa

p di

stin

gir

un f

ora

de j

oc p

erò

sap

perf

ecta

men

t qu

e és

del

Bar

ca,

qui

va c

ada

setm

ana

al c

amp,

qui

esc

olta

de

llun

y pe

r la

ràdi

o i q

ui e

s li

mit

a a

preg

unta

r am

b in

terè

s qu

è ha

fet

el

Bar

ca. S

ón m

olte

s vi

es d

'acc

és, m

olte

s in

tens

itat

s, p

erò

que

com

part

eixe

n un

es c

erte

s re

gles

del

joc

, qu

e sa

ben

per

exem

ple

que

és p

roce

dent

ana

r a

anim

ar e

l B

arca

amb

band

eres

cat

alan

es o

aca

bar

una

fina

l de

la

Cop

ad'

Eur

opa

crid

ant

Visc

a el

Bar

ca

i ñi

ca

Cat

alun

ya.

Tot

s, d

es d

els

soci

s al

s m

és ll

unya

ns s

impa

titz

ants

, des

dels

que

hi s

ón p

er l

a vi

a de

l fut

bol

als

que

hi s

ón p

er l

a

via

del

pais

, ge

nt d

e to

ta m

ena,

ide

olog

ia,

cond

ició

proc

edèn

cia,

tro

ben

junt

s un

mot

iu d

e ce

lebr

ació

qi

guan

ya e

l B

arca

i h

i afe

geix

en l

es s

eves

mat

eixe

s ga,

de c

eleb

rar,

la

seva

vol

unta

t fe

stiv

a. P

er a

ixò

cl:

rers

no

tan

sols

de

Bar

celo

na s

inó

de t

oies

Ics

pob

lací

jon

s de

Cat

alun

ya

es v

an o

mpl

ir d

e ge

nt b

lau

gran

ani

t de

dim

ecre

s.

En

tot

cas,

aqu

esta

cel

ebra

ció

obre

un

perí

ode

d'igr

an i

nter

ès p

el q

ue f

a al

fut

ur d

el B

arca

, af

egit

l'anu

nci d

e Jo

sep

I .lu

is N

íiííc

/. de

no

pres

enta

r-se

la r

eele

cció

. N

úncz

ha

acon

segu

it, i

cal

rec

onei

xer-

hun

pal

mar

ès b

rilla

nlís

sim

en

la s

eva

gest

ió.

I s'h

i ha

afí

git

una

altr

a vi

rtut

: un

a ca

paci

tat c

reie

nt d

'ada

ptar

-se

les

nece

ssita

ts i

la i

dios

incr

àsia

del

Bar

ca,

evit

ant

priï

renq

ues

sort

ides

de

to, c

alla

nt n

iés

i re

colli

nt m

illor

I»

peri

t de

l clu

b. f

iu c

ompt

es d

e fe

r el

Bar

ca a

la

seva

mid

ajha

ana

t ad

apta

nt-s

e a

la f

orm

a de

l B

arca

. La

seva

suc

sió

és u

na q

üest

ió d

'un

gran

int

erès

. Per

ò, d

'altr

ala

vic

tòri

a eu

rope

a de

l B

arca

, que

enc

ara

té o

pcio

ns a

ULl

iga

espa

nyol

a, a

fegi

da a

alt

res

fets

, co

m p

er e

xem

ple

l'ext

raor

dinà

ria

tem

pora

da d

el J

oven

tut d

e B

adal

ona e

nbà

sque

t, qu

e va

gua

nyar

ahi

r am

b br

illa

ntor

la

Llig

a es

pany

ola

i que

ha

acon

segu

it el

sub

cam

pion

at d

liur

opj

done

n un

a m

esur

a op

tim

ista

del

pot

enci

al d

e l'e

spor

tta

là i

cre

en l

'am

bien

t es

port

iu n

eces

sari

per

env

olta

r eh

Jocs

de

Bar

celo

na, d

els

qual

s aq

uest

a ce

lebr

ació

són

uij

pròl

eg i

mm

illo

rabl

e.

NJ Isj

CD

| diverses intensitats.| esportiva I ambdues coses cu c

r

c:

CD O CD-

en 3- en O-

T3 ÇD en co O

;

CO CD

L·O

té de símbol de Catalunya, o SU

-CO 3 CD o C

D CO CO CD

-en

"

CD"

f^ o"

CO o & o Q-

g>

tant els que hi són pel que CD

CD

CD

*o m CO c: o 0 CD en en O en CD Q_

CD ~o en"

3

| respon a una afieló que coi cr 13"

CD CO m CO 3 o 1'

o CD =3

CT

_Q

CD-

r-CD CD

"en

CD CD CO

CDd

CL

ÇD

_

CO

CD CO CD CD

"o o C

L m 3 CD 3 CL

_Cù

CO o -Q £= CD CD CD cr

CD-

Q-

CD

-Q 3" 1

ciutats de Catalunya de la ' o"

o r3.

CD 2 m*

IS1 o < S'

ffi.

CD

CD m CD oT 1 CD

La celebrado d'unvictoria

a>

La celebració massiva a m o CD"

en

m o 3.

sa 5- o


23.6.93 La pilota torna acamp socialista

Si Felipe González vol pactar ambCiU haurà d'acceptar el programade CiU a les darreres eleccions(15% de IRPF; supressió delsgovernadors civils; competènciesen formació ocupacional iintervenció en ei repartiment delsfons de cohesió comunitaris).

El pacte és una oportunitat per alssocialistes d'incorporar elnacionalisme català i basc a lagovernació de l'Estat

La pilota torna a camp socialista

F elipe González va ser molt hàbil a l'hora de plantejar la possible col·laboració deCiU i el PNB en la legislatura sorgida de les recents eleccions. En proposar ungovern de coalició no com a objectiu a aconseguir després d'unes negociacions

sinó com a pas indispensable per assegurar la governabilitat de l'Estat situava una pos-sible negativa dels nacionalismes perifèrics en el terreny del tòpic de la insolidaritat. Apartir de la reunió d'ahir del comitè d'enllaç CDC-UDC —conseqüència de les reuni-ons del comitè executiu nacional de CDC i del comitè de govern d'UDC—, la pilotadel possible govern de coalició ha tornat a camp socialista i, concretament, a FelipeGonzalez, com a líder del partit més votat t cap provisional del govern.

La nota feta pública després de la reunió del comitè d'enllaç diu explícitament que,prèviament a qualsevol altra decisió, es vol saber si Felipe González accepta o no elprograma presentat per CiU à les últimes eleccions generals. Posteriorment, el mateixpresident Pujol ha indicat que, pel que fa a la política autonòmica, el PSOE hauriad'acceptar la cessió de la gestió del 15% de l'IRPF; la supressió dels governadors civils;el traspàs de les competències plenes en matèria de formació ocupacional; i la interven-ció en el repartiment dels fons de cohesió comunitaris. Per a qualsevol que hagi seguitla política nacionalista d'aquests darrers anys, res d'especialment nou sinó, ben al con-trari, uns plantejaments molt fidels al que un ampli sector del nacionalisme polític con-sidera una plataforma assumible des del govern de l'Estat i, a la vegada, substancial pelque fa al seu contingut polític.

I és en aquest punt on caldrà que el govern provisional de Felipe González es defi-neixi i on el PSOE ha d'oferir garanties de pacte estable. I això no sembla especialmentfàc i l . Perquè, tal com s'havia vist en aquests últ ims mesos, una part important del go-vern no opina el mateix que una part important del partit en relació a la cessió de lagestió d'una part de l'IRPF, ja que mentre que alguns ministres s'hi han mostrat favo-rables, destacats dirigents del PSOE han posat la proa a qualsevol possibilitat d'acord.I el mateix es pot dir pel que fa a la política econòmica, l'altre gran escull a salvar decara a una hipotètica coalició. El programa de CiU, per exemple, es mostra desfavora-ble a l 'actual llei de vaga, en la mateixa' línia de Solchaga i sembla que del mateix Feli-pe Gon/ákv,. Però aquesta, com se sap, no és pas l'opinió del partit ni la de l'anteriorgrup parlamentari socialista, que va pactar un redactat de la llei amb els sindicats con-siderat abusiu i inadequat per part de la patronal i d'altres estaments socials. No seràfàcil , doncs, arribar a un pacte, sobretot si en aquest pacte no s'hi impliquen el PSOE, iels seus barons, que haurien de donar garanties que els acords que ara es puguin pren-dre no seran desautoritzats tan bon punt s'hagi superat el moment més crític de lasituació econòmica.

Felipe González, doncs, torna a tenir la pilota. Del resultat de la reunió que els prò-xims dies ha de mantenir amb Jordi Pujol en sortiran.les primeres proves de la credibi-l i ta t del pacte que ell mateix proposa. Però els qui, des dels rengles socialistes, creuenque el pacte és una oportunitat històrica per incorporar el nacionalisme català i basc ala governabilitat de l'Estat, haurien d'entendre que sense el compromís de respectar elprograma de CiU resulta inviable qualsevol possibilitat d'entesa. Justament perquè desde les files nacionalistes no es vol pactar amb el govern central per ganes de pactar —ode no pactar— sinó per aportar una manera diferent d'entendre la vertebració d'Espa-nya, una manera diferent que no qüestiona l'Estat però que exigeix importants canvisen la seva estructuració i en el seu funcionament.

41


25.6.93 Parlar noes pactar

Si hi ha acord s'ha de basar en elprograma, però abans d'arribar aqualsevol acord amb CiU,González s'ha de comprometre aresoldre el finançament autonòmic.

González va posar una trampaoferint als nacionalistes bascos icatalans entrar al govern sensediscutir abans de programes. Si elsnacionalistes no acceptavenpodrien aparèixer com airresponsables, sense sentit d'Estat

Parlar no és pactar

L a segona conversa entre Felipe González i Jordi Pujol sembla haver situat en un ter-reny raonable el que fins ara es presentava com un procés una mica desconcertant.Felipe González, eles del moment que ha d'enfrontar-se a la idea de formar un govern

des de la minoria, llança una oferta de coalició als nacionalistes catalans i bascos, després d'untempteig molt tímid a Izquierda Unida. Passar de la majoria absoluta a la inseguretat quedóna la minoria va portar González a començar la casa per la teulada, a presentar una pro-posta que a simple vista sembla una mica atabalada. El govern de coalició sembla l'últimaestació d'un llarg procés negociador que es pot aturar abans a moltes altres estacions, quecomporten l'existència d'acords, però no tan profunds. Semblaria natural que si dues forcespolítiques es plantegen la col·laboració comencessin explorant els acords i els desacords pro-gramàtics i a partir d'aquí establir quin és el sostre de la col·laboració, quina és la fórmula mésconvenient i més viable.

Felipe González va començar el procés pel final, per la proposta màxima, i no va ser segu-rament una estratègia ingènua: intentava pressíonar els nacionalistes catalans i bascos ambuna disjuntiva amb trampa. Si oferint-los el que en termes polítics convencionals és el màxim,entrar al govern, deien que no, apareixerien davant de l'opinió pública i davant del seu propielectorat com a forces polítiques irresponsables, sense sentit d'Estat, poc disposades a col·labo-rar en la governabilitat de l'Estat. Per tant, si volien aparèixer com a formacions responsableshavien de dir que sí a una petició feta a la mida de les necessitats de González.

Però aquest plantejament té dos defectes essencials. El primer, que per a uns partits nacio-nalistes entrar en el govern no és el màxim que se'ls pot oferir, no és la prioritat bàsica. En totcas, pot ser un instrument per aconseguir aquesta prioritat, que és el màxim acomplimentpossible dels seus programes, inclosa la seva visió de la qüestió nacional. I el segon defecte delplantejament és la seva voluntat visible de posar el carro per davant dels bous, de posar laconseqüència d'una negociació per davant de la mateixa negociació.

En la nova conversa González-Pujol sembla que s'ha tomat al que seria l'ordre naturald'un procés negociador: començar per veure quins són els punts d'acord o de desacord, i enparal·lel anar explorant les fórmules concretes de col·laboració a l'estabilitat i la governabilitatper part dels nacionalistes. CiU i PNB no tenen cap obligació d'entrar ai govern. Tenen l'obli-gació, davant dels seus electors, d'intentar portar a terme la part més important possible delseu programa. I tenen l'obligació que han volgut assumir de contribuir a la governabilitat i al'estabilitat. La conjunció d'aquestes dues obligacions pot portar, al final i després de moltesnegociacions, a un govern de coalició o pot no portar-hi. No hi ha una única via d'exercir laresponsabilitat. Per tant, trencar aquest ordre errat, crear comissions per pariar de programes,és vèncer la disjuntiva perversa segons la qual entrar en el govern és ser solidaris i responsa-bles i no entrar-hi és ser attlacionistes i irresponsables. Però, al mateix temps, la voluntat d'arri-bar a un acord s'ha de demostrar per les dues bandes i des del començament. I en aquestsentit, és obvi que no hi ha possibilitat d'avançar en'cap mena d'acord, ni el màxim ni elmínim, si no es produeixen alguns gestos de mínima sensibilitat autonomista, entre ells el dela resolució satisfactòria del finançament autonòmic.

Sobretot la segona reunió Gonzalez-Pujol ens ha recordat una cosa fonamental: que cal sermolt generosos i oberts a l'hora de parlar i de dialogar, i molt prudents i escrupoloses a l'horade pactar. Parlar no és pactar, i per poder arribar a acords, de la naturalesa i l'abast que sigui,cal haver-ne parlat molt. Estem en la fase del diàleg, que es fa amb paraules i es fa també ambgestos polítics. Quan el diàleg estigui madur poden arribar o no arribar els pactes. En tot cas,pot arribar algun pacte, que no ha de ser necessàriament la difícil i arriscada coalició.

42


24.12.94 La ratificació delpacte En declarar constitucional la Llei de

Normalització Lingüística del 83, elTC ratifica el pacte que va ferpossible la reforma política.

Ha fracassat l'intent de dividirlingüísticament els ciutadans deCatalunya.

La ratificaciód'un pacte

La reforma política que va possibilitar el re-torn a la democràcia va comptar amb l'a-portació de diversos segments ideològics quevan arribar a uns punts mínims de consenssobre els quals aixecar l 'edif ic i consti tucio-

nal. Per al catalanisme polític era essencial el reco-neixement plurinacional de l'Estat -i així consta a laConstitució- i, també, la possibilitat de dotar-se delsmecanismes jurídics necessaris per retornar al catalàal lloc que li corresponia com a llengua pròpia delpais. Per això, tan bon punt es va constituir el primerParlament democràtic, va ser discutida, i aprovada perunanimitat, una llei de normalització lingüística que,en el terreny educatiu, proposava com a objectiu queels nens i nenes de Catalunya quan acabessin la sevaescolarització bàsica es trobessin en condicions d'usarindistintament -és a dir, llegir i escriure- les duesllengües oficials del país.

Aquest objectiu de la llei de normalització lingüís-tica és el que havia estat impugnat, primer, davant delTribunal Suprem; finalment, davant del TribunalConstitucional. El fet que, després de tantes setmanesde suspens, la màxima instància judicial de l 'Estathagi dictat una sentència absolutament favorable a lallei ha de considerar-se com una ratificació del pactepolític implícit que va fer possible, en el seu moment,la reforma política. En efecte, el catalanisme políticpot continuar tenint una acomodació dins de l 'actualorganització jurídica de l 'Estat perquè li és permès dedesenvolupar allò que considera un objectiu irre-nunciable: el foment de l'ús social del català.

La sentència subratlla dos punts especialment im-portants. D'una banda, que el català, tal com es reco-neix en l'Estatut d'Autonomia, és la llengua pròpia deCatalunya. D'una altra, i a un nivell més concret, queno és possible, a Catalunya, rebre únicament ense-nyament en castellà. Pot dir-se, doncs, ben legítima-ment que la sentència avala la política lingüística se-

guida fins ara per la Generalitat, que, a la vegada -calrecordar-ho-, és fruit del consens de tots els partitspolítics representats al Parlament de Catalunya.

El contingut dels dos vots particulars que acompa-nyen la sentència il·lustra sobre la gravetat dels perillsevitats. En efecte, el reconeixement de la possibilitat derebre ensenyament només en castellà implicaria l'exis-tència de ducs xarxes d'escoles públ iques i, per t a n t ,comportaria una divisió social inadmissible. Cal recularfins a l'aprovació de la LOAPA per trobar, de la reformapolítica ençà, un altre moment en què les exigències delcatalanisme polític haguessin estat posades t a n enqüestió. Afortunadament, tant en un cas rom en unaltre, el Tribunal Constitucional ha tornat a posar lescoses al seu lloc. Ha fracassat l ' in tent de dividir lin-güísticament els ciutadans de Cata lunya .


14.10.95 El 'apartheid'lingüístic del PP

La proposta de llei del PP denormalitat multilingue dividiria lasocietat catalana perquè éssegregacionista.

El PP vol dividir la societat catalanaenganyant-ne una part.

H 'apartheid'lingüístic del PP

La proposta del PP català de substituir l'actualllei de normalització lingüística per una lleide normalitat multilingue implica la consa-gració de l'apartheid lingüístic, és a dir, de laseparació dels escolars d 'una mateixa classe

en funció de la seva llengua materna. En efecte, laproposta contempla que els escolars compresos entreels tres i els set anys puguin escullir el català o el cas-tellà com a llengua vehicular. A la pràctica, aquestapossibilitat d'opció significa la institució d'aules sepa-rades, ja que l'experiència pedagògica demostra que, enuna mateixa classe.'resulta impossible que s'imparteixi,simultàniament, l'aprenentatge del català i l'aprenen-tatge del castellà. Cal tenir en compte que dels tres alsset anys és l'edat clau per aprendre a llegir i a escriure.En aquest sentit, és oportú recordar que la possibilitatd'ensenyar, dins una mateixa classe, català i castellà deforma simultània va ser desestimada ja fa anys desprésque la posada en pràctica d'aquest principi se saldésamb uns resultats pedagògics més que precaris. La bar-reja de llengües dins d'una mateixa aula en una edattan crucial resultava contraproduent per a les duesllengües.

Per tant, la proposta del PP només pot estar mogudao per una ignorància radical sobre els problemes del'aprenentatge de llengües a l'ensenyament primari oper un cinisme que no s'atura davant de les possiblesconseqüències socials d'allò que propugna, Perquè lapossibilitat de crear una doble línia d'aules en funció dela llengua dels escolars repugna qualsevol esperit de-mocràtic i va en contra de la realitat social i lingüísticadel país, caracteritzat per la seva capacitat de mestis-satge i per la seva voluntat d'integració. És clar que, acontinuació, el PP indica, en el seu programa, que elsescolars de 7 a 12 anys canviarien de llengua. Peròaquesta continua sent una proposta impresentable desdel punt de vista pedagògic i que no estalvia la divisiósinó que, en tot cas, la consuma.

Però potser tots aquests són arguments massa subtils,massa sofisticats. Perquè el PP no ha fet cap propostalingüística o cultural seriosa, pensada i meditada, con-sultada amb experts i debatuda, sinó una proposta po-lítica amb dos objectius molt clars. D'una banda, enga-nyar els sectors socials que puguin sentir alguna menade suspicàcia envers l'aplicació concreta que a l'escolas'ha fet de la llei de normalització l i n g ü í s t i c a ; engn-nyar-los fent veure que es presenta una proposta alter-nativa que, en realitat, no és en absolut viable. I, d'altrabanda, difícilment aquesta proposin A no ser visiacom un triomf de les tesis lerrouxisles - Vidal-cuadrasenfront del tan esbombat catalanisme modérai ilo Triasde Bes.

El PP català ha presentat una proposta enver inadaque no ve a solucionar cap problema lingüístic sinó adividir la societat catalana, a trencar-la en dos. Exacta-ment el contrari del que ha es t a t , en aquests darrerscinquanta anys, un dels objectius principals de totes lesforces polítiques, culturals i socials de Catalunya ambun mínim sentit de la responsabil i tat .

44


21.4,96 RetrocésSi s'arriba a algun acord amb elPP, CiU haurà d'assegurar-se'n elcompliment i haurà d'explicar comho pensa garantir.

S'ha de desconfiar del PP perquèdesprés d'un primer compromís deparaula amb CiU, en els papers hafet marxa enrera.

E ls responsables de mantenir converses amb el Partit Popular, perpart de Convergència i Unió, no dissimulaven abans-d'ahir unagreu decepció. Mentre han parlat sense concretar res, els homesde José Maria Aznar semblava que cedien en tots els terrenys, oaixí ho han volgut fer veure els mitjans de comunicació més

favorables -fins i tot impulsors- del pacte. Però, quan ha arribat el momentde la concreció, és a dir, dels documents escrits, les bones intencions s'hanesvaït i tot ha quedat reduït a la meitat de la meitat.

Dijous, tal com va destacar l'endemà aquest diari, Rodrigo Rato, en npmdel Partit Popular, va fer arribar a Joaquim Molins un document que haviade servir com a primer esborrany per a l'acord definitiu entre les duesforces polítiques. Molins va passar de l'estupefacció a la irritació. Els pri-mers papers oficials del PP encallaven la negociació perquè no concretavenpunts clau de les converses i tornaven la situació al mateix nivell de mí-nims en què era feia setmanes.

En aquesta proposta oficial dels populars el finançament torna a ser uninterrogant, perquè els topalls actuals que pateix la cessió del 15 per cents'hi mantenen, no s'hi. esmenta la participació catalana en l'Agència Tri-butària, la quantitat pactada inicialment per reduir l'endeutament sani-tari de la Generalitat pateix greus retallades, el càrrec de governadordesapareix però és substituït per un nomenament polític -i no funcio-narial, com demanen els nacionalistes-, la professionalització del serveimilitar no es concreta en cap calendari... En definitiva, les retallades atotes les propostes dels nacionalistes catalans han fet que els propòsits perarribar aviat a un acord s'hagin esvaït de moment.

Els nacionalistes catalans no trobaven explicacions a aquest retrocés.Alguns, però, s'aventuraven a afirmar que el PP està rebent pressionspertot arreu: des de l'oposició sistemàtica de molts dirigents del PSOE-per molt que alguna premsa els amagui, o els distorsión! per sistema-,fins a les advertències dels sindicats, els avisos de col·lectius funcionarí-ais... És possible, però, en aquest sentit, resulta il·lustratiu recordar lesparaules del conseller d'Interior basc, Juan Maria Atutxa, dites fa algunsdies a Barcelona: "Sempre que intentàvem pactar punts essencial detransferències o de reinserció amb els socialistes s'hi negaven adduint lautilització partidista que en faria l'oposició, és a dir, el Partit Popular."Resulta curiós, si més no, que ara els populars intentin fer servir els ma-teixos arguments per frenar concessions.

En tot cas, convé recordar les declaracions que el president de la Gene-ralitat va fer a l'AVUI uns dies després de les eleccions: "Partim de ladesconfiança." Amb aquesta maniobra d'última hora el Partit Popular haatiat el foc d'aquesta desconfiança i ha donat raons a tots aquells que, desdel primer moment, van advertir que una cosa són els gestos i una altraels fets. A partir d'ara, els responsables de les converses per part de CiUhauran de sopesar molt seriosament la necessitat de demanar per escritqualsevol acord que subscriguin amb els representants populars.

Hi ha l'opinió generalitzada que Convergència i Unió i el Partit Popularja no poden retrocedir en uns acords que tothom, fins i tot des de la dis-crepància política més dura a aquestes dues opcions, veu com a necessaris.No hauria de passar de ser una opinió generalitzada, perquè políticament

, no hi ha res irreversible. Si el PP comença a rebaixar per escrit allò a quèes va comprometre oralment, marca un mal punt de començament per auna legislatura que es complica massa tot just encetada. Si José MariaAznar reconsidera les propostes del Partit Popular i resitua les condicionsperquè l'acord que permeti la seva investidura sigui realitat, els naciona-listes catalans hauran d'assegurar-se'n el compliment. I hauran d'explicaramb claredat quines són les bases d'una entesa dificl d'entendre per amolts i com garantiran el compliment dels acords.

45


28.4.96 Es aquest un bonpacte? Sí. És un bon pacte perquè el PP

ha modificat gairebé totes lespretensions i els nacionalistescatalans han aconseguit concretargairebé tots els propòsits.

El PP desperta desconfiança.Encara no hi ha certesa que el PPcompleixi el que ha pactat.

Es un bon*

I

es perspectives que el Partit Popular guanyés amb una majoria "sufici-ent", tal com demanava en públic durant les passades eleccions JoséMaria Aznar, o absoluta, tal com deixaven entendre les seves pretensions,va neguitejar una part important de l'electorat espanyol i una part im-portantíssima del català. Els nacionalistes catalans van capgirar l'eslògan

: el qual girava la campanya'a mesura que passaven els dies i es veien com a'% inevitable un triomf popular que podia fer arribar aquest partit a la majoria absoluta,'ï.Convergència i Unió va començar amb la intenció de ser "dau" a Madrid i va acabar«Idemanant.el vot per "frenar" el PP. Els resultats van convertir la coalició nacionalistaSjlhora en dau, per a la governabüitat, i en fre, perquè el Partit Popular en necessitavaKTÜ suport si pretenia que José Maria Aznar formés govern.P* Alguns dels polítics nacionalistes més reacis davant el pacte asseguren que man-^ tenir l'abstenció en^la investidura d'Aznar hauria suposat reforçar la posició de CiUvísense "coresponsabilitzar-se" amb el PP. Afirmen que, al final, davant la imminènciaL-.f'd'una nova convocatòria electoral, el PSOE hauria acabat per modificar el vot contrarif'*a la investidura. És possible. Davant aquesta tesi, els sectors nacionalistes menys';. contraris al pacte .afirmen que això hauria debilitat, ja d'entrada, el nou govern, que- ha d'afrontar reptes importants en ej procés de convergència europea, i que, en de-

finitiva, ningú assegura que els socialistes no haurien optat per tornar a sotmetre'sa les urnes.

Els dirigents de Convergència i Unió, doncs, han optat per la solució que sembla- menys traumàtica. Han forçat fins als límits un pacte defensable, de primer, davant

el propi partit, i després, davant un electorat més que susceptible davant la políticade terra cremada antinacionalista, i fins, i tot anticatalana, que el Partit Popular havia

' portat a cap en ¡a passada legislatura.I és aquest un bon pacte, des del punt de vista de Convergència i Unió? Objectiva-

ment, sí. Només cal fer un petit exercici; llegir els punts que s'hi han debatut en elsprogrames que els dos partits van presentar en les passades eleccions. Mentre el PartitPopular ha modificat quasi totes les pretensions, els nacionalistes catalans hanaconseguit concretar quasi tots els propòsits. CiU ha cedit únicament en el temapuntual del trànsit, en què el PP només es compromet a "estudiar-ne" la cessió gra-dual als Mossos d'Esquadra.

El mateix Felipe González assenyalava divendres que, si es confirmava tot el ques'ha confirmat amb la lectura del document definitiu, "el Partit Popular hauria comèsun greu error, cedint en tot". La maquinària socialista més fermament defensora del'Estat unitari ja ha començat a moure's. Des dels que opinen que, després d'aquestepisodi, "ja no queda res d'Espanya" fins als que oposen Estat de benestar a conces-sions a les autonomies. El pacte significa, per tant, un pas important en la cessió detransferències a Catalunya, en l'estabilitat del seu finançament i, també, en la con-solidació de l'Estat de les autonomies, que amb els socialistes va patir molts més re-tards dels que feia preveure el progressisme social que inspiren aquestes sigles.

A l'altre costat de la balança hi ha, però, importants contrapesos que han denioure a la reflexió. En primer lloc, el cost polític'que pot suposar per als nacio-nalistes catalans un acord "de governabüitat" amb un partit que desperta granssuspicàcies que ha sabut guanyar-se a pols. En segon, el del compliment de tots elsícords, fins i tot els més delicats, com ara el finançament o el servei militar pro-fasionalitzat. Un moment d'eufòria pre-investidura pot haver fet que els signantsdel Partit Popular es comprometin en una sèrie de punts que després l'acció degovern pot deixat reduïts a unes dimensions molt més realistes. I els dirigents del'P podrien caure en la temptació de justificar-ne les rebaixes adduint l'herència re-

..™da, Un bon-pacte, doncs, només ho arriba a ser si les parts compromeses en ga-^nteixen el ple compliment. I una d'aquestes parts, per ara, només ha sabut ge-brar desconfiança. 45

Aquest és un extracte de lasentència del Tribunal Cons-titucional sobre el recurscontra la llei de normalitza-ció lingüística del català. Lasíntesi ha estat elaborada pel

gabinet tècnic del TC, que hamantingut fidelment tant ladoctrina del Constitucionalcom l'opinió dels magistratsque han formulat vot parti-cular contra el dictamen.

El ple del Tribunal Constitu-cional ha dictat sentència el 23de desembre del 1994 en laqüestió d'inconstitucionalitatpromoguda per la sala terceradel Tribunal Suprem contra lallei de normalització lingüísti-ca de Catalunya, en el sentit de:

1. Declarar que els apartats 2i 4 de l'article 14, així coml'article 20 de la llei 7/1983, del18 d'abril, del Parlament deCatalunya, no són contraris a laConstitució.

2. Declarar que el primer in-cís de l'article 15 de la lleiabans esmentada 7/1983, del 18d'abril, del Parlament de Cata-lunya, no és inconstitucionalinterpretat en el sentit exposaten el fonament jurídic 18.

Al fonament jurídic 3r, lasentència raona que l'examense circumscriu exclusivamentals preceptes legals impugnáisi que l'enjudiciament enaquesta seu "no pot dependre oestar condicionat pel desenvo-lupament reglamentari d'a-quests preceptes; per tant tam-bé queden fora del nostre exa-men, com és obvi, els actes dic-tats concrets en aplicació de lesnormes legals o reglamentàri-es, l'enjudiciament de les qualscorrespon als jutjats i tribunalsen l'exercici de la seva potestatjurisdiccional".

En la qüestiód'inconsütucionalitat promo-guda per la sala tercera delTribunal Suprem, els precepteslegals qüestionats eren els se-güents:

Primer.- L'article 14.2 de lallei, que disposa: "Els nens te-nen dret a.rebre el primer en-senyament'en la seva llenguahabitual, tant si és el català o elcastellà. L'Administració ha degarantir aquest dret i posar elsmitjans necessaris per fer-loefectiu. Els pares a els tutorspoden exercir-lo en nom delsseus fills i instar que s'apliqui."

Sobre aquest precepte, lasentència del Tribunal declarala seva constitucionalitat en elsfonaments jurídics 5 a 12, rao-nant, entre altres coses, que "éscert... que per a la Constitucióel règim del castellà no s'esgotaen el seu reconeixement com allengua oficial, ja que la normafonamental estableix per a totsels espanyols el deure de co-nèixer-lo i el dret a usar-lo...,però aquesta posició constitu-cional del castellà no comportade cap manera una marginacióo exclusió... de les altres llen-gües que són pròpies i coofi-cials a les comunitats autòno-mes", i això es fonamenta endiverses raons: a) perquè l'or-denació constitucional no no-més es basa en l'article 3.1 de laConstitució, sinó també en l'a-partat 2 d'aquest article 3 i enl'article 3r de l'Estatut d'auto-nomia de Catalunya, que'con-figuren el règim de cooficialitatlingüística, "la qual cosa impli-ca... un règim de convivènciaentre les dues llengües que sóncooficials en aquesta comuni-tat i el mandat per a tots elspoders públics, estatal i auto-nòmic, de fomentar el coneixe-ment i garantir el mutu res-pecte i la protecció de totesdues llengües oficials a Catalu-nya. De manera que... no s'had'entendre que el deure gene-ral de coneixement del castellàpugui arribar a suposar el dretd'excloure l'ús del català com allengua docent"; b) perquè el

contingut del deure de conèixerel castellà no genera el dret arebre l'ensenyament únicamenti exclusivament en castellà; c)perquè ni del contingut del dretconstitucional a l'educació re-conegut en el precepte esmen-tat ni tampoc, en particular,dels seus apartats 2, 5 i 7 esdesprèn el dret a rebre l'ense-nyament en només una de lesdues llengües cooficials de lacomunitat autònoma, a elecciódels interessats. "El dret de tot-hom a l'educació... s'exerceix enel marc d'un sistema educatiuen el qual els poders públics...determinen els currículums...,els ensenyaments mínims i lesàrees concretes o matèries..., perla qual cosa l'educació consti-tueix, en termes generals, unaactivitat reglada..., i els poderspúblics -l'Estat i la comunitatautònoma- estan facultats perdeterminar l'ús de les duesllengües que són cooficials enuna comunitat autònoma com allengües de comunicació enl'ensenyament...".

La llei impugnada no contécap disposició que exclogui l'úsdel castellà com a llengua do-cent í persegueix la finalitat quea Catalunya tots els estudiantspuguin utilitzar el català i elcastellà al final dels seus estudisbàsics. "Aquest model de con-junció lingüística... és constitu-cionalment legítim ja que res-pon a un propòsit d'integració icohesió social a la comunitatautònoma, independentmentde la llengua habitual de cadaciutadà. Igual que és legítim queel català, en atenció a l'objectiude la normalització lingüística aCatalunya, sigui el centre degravetat d'aquest model de bi-lingüisme, sempre que això nodetermini l'exclusió del castellàcom a llengua docent, de ma-nera que quedi garantit el seuconeixement i ús en el territoride la comunitat autònoma."

La sentència afegeix que "en-cara que no existeixi un dret ala lliure opció de la llengua ve-hicular d'ensenyament, això noimplica que els ciutadans esti-guin mancats de cap tipus dedret davant els poders públicsdes de la perspectiva del dret al'educació..., si les actuacionsde normalització lingüísticaincideixen sobre un pressuposttan essencial a aquest dret fo-namental com és la llengua enquè s'ha d'impartir l'educació".Respecte a això, indica que ésevident que aquells que s'in-corporen al sistema educatiuen una comunitat amb règimde cooficialitat lingüística hande rebre l'educació en unallengua en la qual puguincomprendre i assumir els con-tinguts d'allò que se'ls ensenya,per la qual cosa és essencial quela incorporació a l'ensenya-ment en una llengua que nosigui l'habitual es produeixisota el pressupòsit que els ciu-tadans hagin arribat a domi-nar-la, si més no en la mesurasuficient perquè el seu rendi-ment educatiu no resulti apre-ciablement inferior al quehaurien assolit si haguessin re-but l'ensenyament en la sevallengua habitual, i indica que lallei catalana respon a aquestesexigències; la sentencia expres-sa que "tot i sent constitucio-nalment legítima l'opció dellegislador català en favor d'unmodel de conjunció o integra-ció lingüística, amb els seus

innegables beneficis per a la in-tegració social, també és cert,però, que els objectius d'aquestmodel no poden ser assolitsd'una manera immediata o ac-celeradament. Per tant, aixòexigeix que els poders autonò-mics, per aconseguir la plenaadaptació i integració dels estu-diants al sistema educatiu, hand'oferir-los uns mitjans de su-port pedagògic adequats quefacilitin, tant en el cicle inicialdels estudis no universitariscom en els posteriors, el previconeixement de la llengua co-oficial a la comunitat autònomadistinta del castellà".-

Segon.- L'article 14.4, que es-tableix que "tots els nens deCatalunya, independentmentde quina sigui la seva llenguahabitual a l'hora d'iniciar el seuensenyament, han de poderutilitzar normalment i correc-tament el català i el castellà alfinal dels seus estudis bàsics".

Pel que fa a això, la sentènciaraona que és una norma decaràcter finalista que estableixun objectiu que s'ha d'assoliren el desenvolupament de lescapacitats a què han de contri-buir els estudis bàsics, finalitatque també està continguda a laLOGSE, tenint en compte a mésa més que el precepte es diri-geix a aquells que han cursatels estudis bàsics a Catalunya,ja que, si haguessin cursatl'EGB fora del territori de Cata-lunya i no coneguessin la llen-gua catalana, el segon incís del'article 15 de la llei catalana fapossible la no exigència de l'a-creditació del coneixementd'aquesta llengua.

Tercer.- L'article 15, incís pri-mer, segons el qual: "No es potexpedir el certificat de grau del'Ensenyança General Bàsica acap alumne que hagi començataquest ensenyament després del'entrada en vigor d'aquesta lleii no acrediti en acabar-lo que téun coneixement suficient delcatalà i el castellà".

Sobre aquest precepte la sen-tència del Tribunal Constitucio-nal declara que no és contrari al'article 3r de la Constitució, jaque, en l'àmbit de l'ensenya-ment, l'Estat i les comunitatsautònomes tenen el deure d'as-segurar el coneixement tant delcastellà com de les llengüespròpies.

Al fonament jurídic 18 s'ana-litza si des de la perspectivacompetencial el precepte qües-tionat pot vulnerar l'article149.1, apartats 1 i 30 de laConstitució, ja que el TribunalSuprem considerava que aques-ta vulneració es donava fona-mentant-se en la STC 123/1988que va declarar la inconstitu-cionalitats de l'article 20 d'unallei de la comunitat autònomade les illes Balears. La sentènciaraona que el precepte impugnatseria inconstitucional si efecti-vament hi afegís una nova con-dició o modifiqués les establer-tes en la legislació estatal rela-tiva a la condició d'obtenció,expedició i homologació de tí-tols, però, no obstant, aquest noés l'únic significat i abast possi-ble del precepte qüestionat, quepot ser interpretat en el sentitque no afegeix una nova condi-ció ni modifica les establertes ala legislació estatal, sinó queintegra aquesta legislació res-pecte al contingut dels estudis itracta d'assegurar, en el mo-ment de l'expedició del certifi-

cat de graduat escolar, l'objectiude l'article 14.4 de la mateixallei, és a dir que els estudiantspoden utilitzar normalment icorrectament el català i el cas-tellà. El precepte, per tant, potser considerat el recordatori delpressupost legal d'haver cursatamb suficient aprofitament unallengua i l'altra com a matèriesobligatòries en el centres do-cents de Catalunya, i interpretatd'aquesta manera no vulneral'article 149.1.30 de la Consti-tució.

Quart- L'article 20, que dis-posa que "els centres d'ense-nyament han de fer de la llen-gua catalana vehicle expressiónormal, tant en les activitatsinternes, incloent-hi les decaràcter administratiu, com enles de projecció externa".

Quant a aquest precepte, lasentència del Tribunal Consti-tucional exposa que des de laperspectiva constitucional nopot merèixer cap retret que enels centres docents establerts aCatalunya la llengua catalanahagi de ser vehicle d'expressió"normal", tant en les activitatsinternes com en les de projec-ció exterior, perquè és la llen-gua pròpia de Catalunya, llen-gua oficial en el territori de lacomunitat autònoma, llenguade la Generalitat, cosa que in-clou l'Administració educativa.L'adjectiu "normal", d'altrabanda, només indica el caràcterde llengua habitual o usual, ino implica ni de bon tros que elcatalà hagi de ser utilitzat coma llengua única en les relacionsdels ciutadans amb els centresdocents situats a Catalunya.

VOTS PARTICULARS.- S'hanformulat vots particulars pelsexcelentíssins senyors Díaz Ei-mil i Gabaldón López. En el votparticular del senyor Díaz Eimils'expressa que la seva dis-crepància amb la sentència ésàmplia i inclou diversos dels te-mes, però considera suficientlimitar-la a l'enjudiciamentconstitucional que mereix lapolítica d'immersió lingüísticaen la mesura que declara el ca-talà llengua vehicular de l'ense-nyament, i exposa que en la sevaopinió tots els ciutadans cata-lans i residents a Catalunya te-nen dret a triar el castellà com allengua vehicular de l'ensenya-ment per a ells o per als seusfills i que és inconstitucionalque s'imposi el català com allengua docent d'ús obligat,tant si és de manera exclusivacom si és en concurrència ambel castellà, si es fa de maneraque impedeixi l'exercici d'a-quell dret de llibertat.

En el seu vot particular, elsenyor Gabaldón López enténque, tant respecte a l'article 14com al 20, la decisió s'hauriad'haver formulat de maneraque la interpretació que porta aterme la sentència s'expressésen la resolució, perquè nomésella pogués considerar-se d'a-cord amb la Constitució i nouna altra de diferent ni un des-envolupament al marge de lasentència del qual no es des-prengui el reconeixement deldret a rebre l'ensenyament encastellà. Quant a l'article 15,considera que la resolusió hau-ria d'haver pronunciat la in-constitucionalitat del paràgrafprimer.

Madrid, 23 de desembre de1994

Annex III

Macroproposicions delseditorials de nivell 1

exposades cronològicament icoetàniament

Avui

Da

-taE

dito

-ria

lM

acr

opro

-posi

ció

Pro

posi

ció

de

coherè

nci

aglo

bal

6.7

.78

L'ho

rade

lpa

res

Els

par

es s

'han

de

mob

ilitza

r a

favo

rde

l'en

seny

amen

ten

cat

alà,

ja q

ueel

dec

ret

del

23.6

.78

deix

a en

les

seve

s m

ans

que

l'ens

enya

men

tde

ls f

ills e

s fa

cid'

aque

sta

man

era

Que

l'ens

enya

men

tsi

gui e

n ca

talà

cons

olid

aC

atal

unya

El P

erió

dico

Da-

taE

dito

-ria

lM

acro

pro-

posi

ció

Pro

posi

ció

de

cohe

rènc

iagl

obal

La V

angu

ardi

a

El P

aís

Dat

a 18.6

.77

Edi

tori

al Rev

isi

on d

ela po

lític

aca

tala

na

Macr

opro

posi

ció P

ujol

ha

dere

nova

r el

mis

satg

e po

lític

.

Pro

posi

ció

de

coherè

nci

aglo

bal

El P

SC h

agu

anya

t pe

rquè

no n

'hi

ha p

rou

amb

els

sent

imen

ts, l

apa

ssió

i la

tècn

ica

dels

ant

ics

polít

ics

cata

lani

stes

.

2.7.

78La

sdi

vers

as C

atal

uña

s

Est

à bé

que

laG

ener

alita

t(T

arra

della

s) e

sco

mpr

omet

i are

vigo

ritza

r le

sco

mar

ques

pobr

es

Si l

'adm

inis

traci

óés

efic

aç a

rééq

uilib

rer

elte

rrito

ri, ja

est

arà

just

ifica

dal'a

uton

omia

Dat

aE

dito

rial

Macr

opro

posi

ció

Pro

posi

ció

de

coherè

nci

aglo

bal

7.12 .78

Prim

era re

flexi

ón

S'h

an d

eco

nvoc

ar d

epr

essa

les

mun

icip

als

i le

sge

nera

ls p

erev

itar

que

s'ag

reug

i el

dist

anci

amen

ten

tre la

cla

sse

polít

ica

i le

spr

eocu

paci

ons

poul

ars

i ho

apro

fitin

els

colp

iste

s

El 3

0%d'

abst

enci

ó en

el

refe

rènd

um d

e la

Con

stitu

ció é

s a

lt i

dem

ostra

que

(tre

tde

l Paí

s B

asc,

on

va s

er la

con

sign

ade

l PN

V)

hi h

a un

dist

anci

amen

ten

tre la

cla

sse

polít

ica

i le

spr

eocu

paci

ons

popu

lars

, fru

it de

lco

nsen

s en

lacú

pula

del

sdi

rigen

ts p

olíti

csqu

e ha

est

at u

nm

al m

enor

nece

ssar

i

Avu

iE

l Pe

riód

ico

11.

9.7

8

Hem

de f

erun gr

anpa

ís

LHer

n d

e fe

r un

gran

paí

s se

nse

atab

alar

-nos

iam

b m

oder

ació

: -ap

rofit

arl'a

utog

over

npo

ssib

le i

- so

rtir

de la

cris

iec

onòm

ica

2. E

l nac

iona

lism

eca

talà

va

unit

al'e

xerc

ici d

e la

lliber

tat i l

a ju

stíc

ia

Con

stru

ir el

paí

sre

quer

eix

sorti

r de

la c

risi

econ

òmic

a, la

qual

cos

a és

una

prem

issa

per

avan

çar

en la

lliber

tat

La

Van

guar

dia

El P

aís

10.9

.78

El

sent

ido

de o

tra

diad

a

Ja n

o és

nece

ssàr

ia la

mob

ilitza

ció

dem

ultit

uds

com

aex

pres

sió

reiv

indi

cativ

a

Com

diu

Tarr

adel

las,

s'h

anac

ompl

ert

els

acor

ds E

stat

-G

ener

alita

t se

nse

estri

dènc

ies

amb

rigor

i se

reni

tat

21.1

2.78

Las

Caj

asde A

horr

os ca

tala

nas

Les

criti

ques

als

proj

ecte

sde

fusi

ó de

dive

rses

caix

esca

tala

nes

són

infu

ndad

es

Les

caix

es fo

rtes

cata

lane

s só

nin

stru

men

ts f

inan

cers

nece

ssar

is p

er a

lde

senv

olup

amen

tec

onòm

ic i

indu

stria

l de

Cat

alun

ya.

Sob

reto

t a

lavi

sta

de ta

nts

fraca

ssos

banc

aris

cat

alan

s o

d'ab

sorc

ions

de

banc

sca

tala

ns p

er p

art

d'en

titat

s es

tata

ls

3.3

.79

L'ho

rade

les

auto

nom

/es

Han

de

ser

prio

ritat

s de

lgo

vern

de

laU

CD

: - la

cris

iec

onòm

ica

i l'a

tur;

- ac

cele

rar

els

proc

esso

sau

tonò

mic

s(tr

aspa

ssos

,E

stat

ut i

form

ació

del P

arla

men

t de

Cat

alun

ya)

Ser

ia u

n m

al c

amí

que e

l gov

ern

nom

és b

usqu

ésso

luci

ons

conj

untu

rals

per

man

teni

r-se

en

elpo

der

3.3. 79

Lo q

ueno

ses

pera

Sue

rez

ha d

e se

rre

alis

ta i

mod

erat

.E

vita

r el

gir

a la

dret

a ca

p a

Coa

lició

nD

emoc

rátic

a i

acos

tar-

se a

CD

CÍP

NV

Hi h

a un

hor

itzó

dera

dica

litza

ció:

PS

OE

, més

opos

at,

i un

elec

tora

t m

olt m

ésfa

vora

ble

apo

sici

ons

auto

dete

rmin

iste

squ

e no

aau

tono

mie

sde

scaf

eïna

des

2.3. 79

Res

pons

abili

dad

yse

rení

dad

Els

res

ulta

ts(p

rovi

sion

als)

de

les

elec

cion

s ge

nera

lsde

mos

tren

la fo

rça

dels

gru

ps m

oder

ats.

Suá

rez-

UC

D h

a tre

tm

olt

bons

res

ulta

ts a

tot

l'Est

at, t

ret d

eC

atal

unya

i P

aís

Bas

c on

la m

oder

ació

és c

ompa

rtida

am

bC

iU i

PN

Bre

spec

tivam

ent

Ens

con

véco

ntin

uar

enaq

uest

cam

íllu

ny d

era

dica

lism

es(n

iav

entu

reris

me

s ni

prov

ocac

ions

ala

sed

ició

) i

prov

ocac

ions

que

inte

nten

dese

quilib

rar

elsi

stem

a

16.3

.79

A:

Des

pués

de

las

elec

ció

nes

T: Cat

alu

na

/5

Les

dific

ulta

ts

Els

par

tits

cent

rals

d'en

caix

ar

no a

cabe

nC

atal

unya

com

a

d'en

tend

re l

a'n

acio

nalid

ad

parti

cula

ritat

de

hist

óric

a' a

C

atal

unya

,E

span

ya e

s ve

u es

peci

alm

ent

elre

flect

ida

en

les

PC

E q

ue,

a m

és a

dific

ulta

ts d

e m

és, e

n la

sev

are

laci

ó en

tre e

ls

caig

uda

elec

tora

lpa

rtits

est

atal

s i

ha a

rros

sega

t el

les

seve

s P

SU

Cse

ccio

ns/

fede

raci

ons/

ager

man

amen

ts a

Cat

alun

ya

Avu

iE

l Per

iódi

coL

a V

angu

ardi

aE

l Paí

s23

.4.

79

Ara

l'Est

atut

i el

Par

iam

ent

Fins

ara

hem

tingu

t pa

cièn

cia,

ara q

ue ja

hi h

aC

onst

ituci

ó i

l'acc

epte

m v

olem

imm

edia

tam

ent

l'Est

atut

i e

lP

arla

men

t

Aqu

est é

s el

bon

cam

í de

l'aut

ogov

ern

per

aC

atal

unya

28.4

.79

Cal

le o

no calle

Per

dem

anar

l'Est

atut

, no

és

inco

mpa

tible

lape

tició

for

mal

del

cons

ell q

uepr

esid

eix

Tarr

adel

las

amb

la m

obilit

zaci

ópo

pula

r. É

s irò

nic

que T

arra

della

s,qu

e va

torn

argr

àcie

s a

lam

obilit

zaci

ó de

lca

rrer

, ara

s'h

iop

osí.

Qua

n to

t só

ndi

laci

ons

per p

art

de g

over

n ce

ntra

lno

més

que

da l'

úspa

cific

del

car

rer

23.6

.79

San

tJo

anco

mo

seña

de iden

tidad

Exi

stei

x la

naci

onal

itat

dels

pobl

es d

e la

med

iterrà

nia

que

tene

n en

com

ú:so

l i s

orra

, cul

te a

la ll

una,

màg

ia d

elfo

c, e

xorc

ism

e de

la n

it, s

ensu

alita

tde

l dia

Dei

xar

una

nit p

eral

rite

, re

cord

del

tòte

m,

l'ale

gria

triba

l, és

una

terà

pia

per

a la

ciut

at d

el p

làst

ic i

cartr

ó p

edra

24.1

0.79

"S/" a

los

esta

tut

os

S'h

a de

vot

ar 'S

I1

als

esta

tuts

de

Sau

i de

Ger

nika

.V

otar

'NO

'af

avor

eix

els

ultra

dret

ans.

Abs

teni

r-se

és

frívo

l o c

ovar

d

Un a

lt In

dex

d'ab

sten

ció,

prod

ucte

del

dese

ncan

t (i a

lP

aís

Bas

c de

lain

èrci

a de

l'AB

STE

NC

IÓ d

elP

NV

en

elre

ferè

ndum

de la

Con

stitu

ció)

reba

ixar

ia e

l val

orde

l pre

visi

ble

'SÍ

Avu

i22

.3.

80

La v

eude

lpo

ble

CiU

ha

esta

ten

certa

da e

n tri

arl'h

ome

més

adeq

uat

per a

fer

país

a p

artir

de

l'Est

atut

CiU

hau

ria d

e se

rl'e

ncar

rega

da d

efe

r C

onse

ll[fo

rmar

gov

ern

aC

atal

unya

]

El P

erió

dico

La

Van

guar

dia

El P

aís

22.3

.80

Jord

i,cu

mpl

eJo

rdi P

ujol

ha

guan

yat

les

elec

cion

sau

tonò

miq

ues

iar

a ha

de

cum

plir

les

prom

eses

Enc

ara

que

hagi

guan

yat

no p

ot fe

rel

que

vul

gui

perq

uè P

SC

iP

SU

C h

anob

tingu

t mol

t bon

resu

ltat

21.3

.80

Vict

orí

a d

eia

Cat

alu

ña refle

xiv

a

Es b

o qu

e ha

gigu

anya

t Puj

ol p

erqu

èés

pra

gmàt

ic,

nego

ciad

or i

pact

ista

Puj

ol n

o és

d'es

quer

res

i la

tranq

uil·l

itat

soci

al i

pol

ítica

conv

é pe

r al

ste

mps

dur

squ

e vé

nen

22.3

.80

Cat

alu

ña:

elho

mbr

ees

Puj

ol

A P

ujol

lico

rres

pon

ser

pres

iden

t de

laG

ener

alita

tpe

rquè

CiU

ha

esta

t la

més

vota

da.

El v

otna

cion

alis

ta,

però

,no

ha

esta

t de

dret

es.

El

fede

ralis

me

nose

ria c

onve

nien

tni

mar

cats

tons

naci

onal

iste

s en

el g

over

n P

ujol

28.

2.8

1

La forç

ade

làra

ó

Les

man

ifest

acio

ns d

ere

buig

al c

opd'

Est

at d

el 2

3-F

dem

ostre

n qu

e no

hi h

a de

senc

ísam

bla

dem

ocrà

cia

il'a

uton

omia

en

elca

s de

Cat

alun

ya

Com

va

dir

Win

ston

Chu

rchi

ll,la

dem

ocrà

cia

ésel

més

dol

ent

deto

ts e

ls s

iste

mes

polít

ics

inve

ntat

spe

r l'h

ome,

lle

vat

de to

ts e

ls a

ltres

27.2

.81

Def

ens

adeia

paz

soci

al,

en liber

tad P

alab

ras

de

leal

tad

en Cap

/tani

a

La ll

iber

tat

ha e

stat

apu

nt d

ede

sapa

reix

eri

cont

inua

en

peril

lE

l nou

Cap

itàG

ener

al d

eC

atal

unya

trans

met

tranq

uil·l

itat

en e

ldi

scur

s de

pres

a de

poss

essi

ó

El q

ue p

osa

en p

erill

lallib

erta

t, a

més

de

l'ate

mpt

at a

les

inst

ituci

ons

[el c

op] s

ón:

- el

terr

oris

me

d'E

TA; -

dem

agòg

ique

sre

ivin

dica

cion

s; -

ruin

oses

pèr

dues

de

jorn

ades

de

treba

ll; -

opos

ició

sis

tem

àtic

a q

uede

bilit

a el

sis

tem

a po

lític

i que

es

veu

agre

ujad

ape

r la

cris

i eco

nòm

ica

Ha

esta

t bé

que

hian

essi

n to

tes

les

auto

ritat

s ci

vils

per

què

l'am

or i

el s

erve

i aE

span

ya é

s ta

sca

deto

ts, n

o no

més

del

s qu

evo

lien

mon

opol

itzar

-la[e

ls c

olpi

stes

]

27.2

.81

Libe

rtad, de

moc

rada

,C

onst

ituc

ión

Hem

de

sorti

r al

L'

inte

nt d

e co

pca

rrer

per

a)

d'E

stat

era

, de

fet

ratif

icar

el

un a

tac

a l'h

onor

,co

mpr

omís

am

b la

dig

nita

t i l

ala

llib

erta

t, la

se

nsib

ilita

t m

oral

dem

ocrà

cia

i la

de to

ts e

lsC

onst

ituci

ó; b

) pe

r ci

utad

ans,

per

què

solid

arita

t am

b el

s el

s di

puta

ts s

óndi

puta

ts (

que

van

els

seus

ser

segr

esta

ts p

er

repr

esen

tant

s.l'e

scam

ot d

'en

Teje

ro)

i c)

solid

arita

t am

b el

Rei

, "m

otor

del

cam

bio

y gr

anim

puls

or d

e la

devo

luci

ón d

e la

slib

erta

des

y de

laso

bera

nía

alpu

eblo

esp

añol

"

4

Avu

iE

l Pe

riód

ico

13.

3.8 1

Enr

arí

men

tE

l gov

ern e

span

yol h

ade

: 1)

reto

rnar

l'e

ficàc

iaa

les

inst

ituci

ons

enca

rreg

ades

de

lase

gure

tat

ciut

adan

a; 2

)de

sem

mas

cara

r el

squ

e pr

ovoq

uen

mal

viur

e c

om a

pre

text

per

a un

a ac

tuac

ióra

dica

l [te

rror

ism

e]; 3

)re

llanç

ar l'

econ

omia

per

reto

rnar

l'opt

imis

me

al p

ais;

4)

acom

plir

el p

rocé

sau

tonò

mic i

neut

ralitz

arel

s pr

ovoc

ador

s

Exi

stei

x un

inte

nt d

epr

esen

tar

Cat

alun

yaco

m s

i la

situ

ació

fos

més

gre

uqu

e a

Éus

kadi

ico

m s

i fos

culp

able

que

la p

olíti

caes

tata

l no

reei

xeix

i

10.3

.81

13.3

.81

Ent

end

era

Cat

alu

nya

Man

ifíe

sto

con

plum

er0

1 . E

ls a

tacs

del

dire

ctor

de

Dia

rio 1

6 a

la G

ener

alita

t de

Cat

alun

ya p

er la

lect

ura

que

aque

sta

fade

l'Est

atut

est

anto

talm

ent

fora

de

lloc,

així

com

dir

que

es

tract

a d'

exce

ssos

pitjo

rs q

ue e

ls q

ue fa

el g

over

n ba

sc.

2. L

a re

sta

d'Es

pany

aen

cara

que

par

i del

sen

yca

talà

, no

ha e

ntès

que

el

seny

es

plas

ma

en

else

ntit

de la

resp

onsa

bilita

tco

l·lec

tiva

del

sca

tala

ns

El

man

ifies

tode

ls 2

.300

és

inju

st,

apas

sion

at,

sect

ari i

fals

1.E

1qü

estio

nam

ent

de

ies

dipu

taci

ons

prov

isio

nals

no p

osa

en

qües

tió la

unita

td'

Esp

anya

2. C

atal

unya

va p

er u

na v

iade

mod

erac

ió,

prud

ènci

a i

mes

ura,

en e

lsí

d'u

naE

span

yasò

lida

1. N

o hi

ha

enfro

ntam

ents

ent

reco

mun

itats

bas

ats

en la

lleng

ua. L

a c

ultu

rapo

lític

a pr

agm

àtic

aim

pera

nt a

Cat

alun

yaim

pedi

rà e

xclu

sion

scu

ltura

ls i

2. E

l man

ifest

sat

isfa

ràel

s co

lpis

tes

lingü

ístiq

ues

La

Van

guar

dia

El P

aís

Avu

iE

l Per

iódi

coL

a V

angu

ardi

aE

l Paí

s

25.

3.8

1 19.

4.8

1

Pro

jec

ció

exte

rior E

stim

arí

alle

ngu

a

En a

ques

tsm

omen

ts q

ue e

sfa

l'ex

posi

ció

'Cat

alun

ya, a

vui' a

la s

eu d

e la

Une

sco

(a P

aris

)to

t són

pro

blem

espe

ral

dese

nvol

upam

ent

de l'a

uton

omia

Hem

d'e

xplic

ar a

lsim

mig

rant

s le

sra

ons

que

ava

len

iab

onen

l'am

or a

lalle

ngua

cat

alan

a,pe

rquè

ells

est

anm

al in

form

ats

Però

el p

oble

cata

là s

abrà

sem

pre

reco

men

çar

amb

la d

emoc

ràci

ape

rquè

la n

ostra

veu'

es

la d

e la

raó

i la

cultu

ra

Els

cata

lans

hem

deix

at e

n m

ans

dele

s in

stitu

cion

s el

com

bat p

er la

lleng

ua i

no h

a de

ser a

ixí

27.3

.81

ta expo

sici

ón"C

afa/

unya

,av

ui"

La p

olèm

ica

sobr

eba

nder

es, l

leng

uai p

rota

goni

sme

enla

Qui

ncen

aca

tala

na a

Par

isés

una

baj

anad

a

Que

Cat

alun

ya,

com

qua

lsev

olal

tra p

art o

cul

tura

d'E

span

ya, e

spr

ojec

ti a

l'ext

erio

rés

una

cos

a bo

na

14.3

.81

Con

viv

encí

a y

liber

tad

El M

anifie

sto

dels

2.30

0 no

diu

la v

erita

tso

bre

la "s

upue

sta

disc

rimin

ació

nlin

güis

tica"

del

sca

stel

lano

parla

nts

i,so

bret

ot, a

taca

laG

ener

alita

t

S'ha

de

fer

cost

at a

laG

ener

alita

tpe

rquè

és

Est

at, E

stat

espa

nyol

iga

rant

iad'

esta

bilita

t ive

rtebr

ado

d'E

span

ya

28.3

.81

Cat

alu

ña h

oyQ

ui v

euve

l·leïta

tsin

depe

nde

ntis

tes

enco

ses

com

l'exp

osic

iópa

risin

a'C

atal

uña

hoy'

fate

rroris

me

ideo

lògi

c(c

olpi

stes

)

1. L

es c

omun

itats

autò

nom

es s

ón ta

mbé

Esta

t en

l'ace

pció

àm

plia

del t

erm

e (a

rticl

e 13

7C

onst

ituci

ó) i

així

ho

enté

n P

ujol

, que

és

una

pers

ona

amb

'bue

nse

ntid

o y

cord

ura'

2. C

atal

unya

aut

ònom

aés

par

t int

egra

nt d

e la

hist

òria

, del

pre

sent

i de

lfu

tur

de l'E

span

yaco

ntem

porà

nia

t

Avu

iE

l Per

iódi

co23

.4.

81

El

nost

reci

nquè

San

tJo

rdi

Els

ciut

adan

s ha

nd'

assu

mir

activ

amen

t la

cons

trucc

ió d

eC

atal

unya

,co

nsol

idar

l'aut

onom

ia i

lade

fens

a de

lallib

erta

t i l

aC

onst

ituci

óga

rant

ia d

e fu

tur

pels

pob

les

de la

pell

de b

rau

Res

orge

ixen

actit

uds

antic

atal

anes

iex

iste

ix u

na g

reu

cris

i del

sis

tem

ade

moc

ràtic

espa

nyol

pos

t 23-

F

23.4

.81

Sanf

Jord

i19

81

Es fa

ls q

ue la

Gen

eral

itat s

embr

iod

is, d

iscò

rdia

,di

scrim

inac

ió i

¡nso

lidar

itat c

omal

guns

med

ia d

eM

adrid

afir

men

Qui

diu

que

aC

atal

unya

pas

sato

t aix

ò pa

rtici

pade

fact

o en

una

cam

pany

aco

lpis

ta.

La

Van

guar

dia

El P

aís

23.4

.81

5.5.

81

B d

¡ade

San

Jorg

e

Rec

elo

s an

ti-ca

tala

nes

El v

iratg

ean

tiaut

onòm

ic i

antin

acio

nalis

tade

l gov

ern

UC

D(a

mb

el s

upor

t de

Felip

e G

onzá

lez)

exac

erba

el

conf

licte

allu

nyan

t-lo

del

diàl

eg

1 .

Les

quei

xes

del

Man

ifiest

o de

ls2.

300

no e

stán

just

ificad

es2.

Par

len

delib

erta

d y

tole

rànc

ia'

pree

xist

ents

, per

tant

es

deue

nre

ferir

a la

dict

adur

a

L'ac

titud

del

gove

rn-U

CD

amen

aça

lade

moc

ràci

ape

rquè

exa

cerb

ael

con

flict

ena

cion

alis

ta i

això

dóna

crè

dit a

lsco

lpis

tes

A C

atal

unya

, el

cata

là h

a de

ser

equi

para

ble

alca

stel

là.

En la

vida

púb

lica

i en

els

med

ia e

stá

reso

lt. L

'ent

rada

del c

atal

à a

l'esc

ola

públ

ica

és

indi

spen

sabl

e pe

rla

sub

sist

ènci

a de

l'idio

ma

26.6

.81

Los

gole

spo

litic

os

del

Cam

pN

ou

1. L

'act

e cí

vic

del d

ia d

eS

ant

Joan

al C

amp

Nou

va

ser po

sitiu

per

: a)

rec

uper

arla

uni

tat

dels

par

tits

cata

lans

en r

espo

sta

a la

mal

aac

cept

ació

de

tes

auto

nom

ies i fes re

ticèncie

sa [e

quip

arac

ió d

el c

atal

àam

b el c

aste

llà i

b) p

erqu

èva

ser

una

fest

a.2.

Va

ser

nega

tiu p

er:

a) la

radi

calitat

d'u

ns q

ue v

anpr

otes

tar

per

una

panc

arta

en C

aste

lla d

els

treba

llado

rsd'

una

empr

esa

amb

prob

tem

es i

b) B

arre

ra e

s va

exce

dir

al d

ir qu

e el

del

egat

del g

over

n no

hau

ria d

e se

ra

Cat

alun

ya

La p

rote

sta

en d

efen

sade

iaid

entit

at, l

alle

ngua

i la

cultu

ra h

ade

ser

mod

erad

a

Avu

iE

l Per

iódi

co5.

12.

81 20

.12

.81

Delà

LOA

PA

a u

nno

uco

p de

decr

et

La reun

iód'

inte

l·lec

tual

sa S

itges

Els

dec

rets

cont

rola

nt e

ls

serv

eis

de la

Seg

uret

at S

ocia

l ila

san

itat

tras

pass

ats

a la

Gen

eral

itat

deix

enen

no

res

les

com

petè

ncie

s i

són a

la p

ràct

ica

l'apl

icac

ió d

el'e

sper

it LO

AP

A

No

es tr

acta

d'u

nafu

sió s

inó d

elre

cone

ixem

ent

mut

u de

les

cultu

res

cast

ella

na i

cata

lana

Cal

una

nego

ciac

ió e

ntre

els

part

its i

gove

rns

auto

nòm

ics

per

evita

r un

are

talla

da d

els

Est

atut

s

L'E

stat

enc

ara

defe

nsa q

uel'ú

nica

cul

tura

exis

tent

és

laca

stel

lana

i e

lses

tam

ents

ofic

ials

no h

an fe

t pa

ssos

impo

rtan

ts p

er fe

rre

conè

ixer

lavi

talitat

pass

ada i

actu

al d

e la

cultu

ra c

atal

ana

La

Van

guar

dia

El P

aís

23.1

2.81

Los

naci

ónal

ism

os,

laO

TA

Ny

laLO

AP

A

Aqu

esta

LO

AP

A,

feta

sota

la p

ress

ió d

el

23-F

, és

ina

dequ

ada

CiU

iPN

Bja

gara

ntei

xen l

aun

itat

d'E

span

ya,

hova

n d

emos

trar

en e

star

afa

vor

del'O

TA

N i

per

tant

no

cal

laLO

AP

A

14.

3.8 2

Ciu

tad

ans

cont

rala LO

AP

A

S'ha

d'a

nar

a la

man

ifest

ació

cont

ra la

LO

AP

A

La L

OA

PA

reba

ixa

l'aut

onom

ia

conc

edid

a i

resp

on,

enca

raqu

e C

alvo

Sot

elo

no h

o r

econ

eix!

, a

pres

sion

s de

les

'forc

esre

gres

sive

s'

La man

ifest

ació

nde

hoy

[ant

i-LO

AP

A]

La m

anife

stac

ió n

o té

valo

r pe

rquè

laco

nvoq

uen g

rups

dife

rent

s am

bob

ject

ius

dife

rent

s

Els

inde

pend

entis

tes

i els

com

unis

tes

que h

ico

nvoq

uen

són

opor

tuni

stes

Avu

iE

l Per

iódi

co23

.3.8 2

B Con

grés

del

PS

UC

El P

SUC

sur

tas

sent

at d

el V

IC

ongr

és, p

assa

tja

el t

rasb

als

del'e

scis

sió

orto

doxa

i dog

màt

ica [e

lqu

e se

ria e

l PC

C]

del d

esem

bre

pass

at

Rec

uper

ar e

lno

stre

pob

le a

mb

tote

s le

s se

nyes

d'id

entit

atre

quer

eix

parti

tsfo

rts, c

oher

ents

,po

cco

nvul

sion

áis,

fidel

s a

l'idea

riel

ecto

ral i

resp

onsa

bles

La

Van

guar

dia

El P

aís

21.3

.82

Un

Con

gres

oin

teré

san

te

El d

iari

es m

ostra

favo

rabl

e al

corre

nt m

ésm

oder

at d

ins

del

PSU

C p

erqu

è si

guan

ya s

eria

més

esta

bilitz

ador

per

a la

situ

ació

polít

ica

La c

risi d

el P

SUC

posa

en

peril

ll'e

stab

iitat

polít

ica

a C

atal

unya

,es

peci

alm

ent a

mol

ts m

unici

pis

10.6

.82

Dos

años

de "puj

olis

mo"

Els

anun

cis

de P

ujol

(Roc

a de

cap

de lli

sta

per a

les

gene

rals

iTr

ias,

a le

sm

unic

ipal

s)m

ostre

nab

solu

taco

ntin

uïta

t en

la s

eva

polít

ica

Pujo

l té

un d

oble

disc

urs:

a C

atal

unya

és n

acio

nalis

ta (e

nco

mpe

tènc

ia a

mb

Esqu

erra

Rep

ublic

ana)

i a

Mad

rid d

esen

volu

paun

a co

l·labo

raci

óes

senc

ial p

er i

amb

ladr

eta

(UC

D)

30.4

.82

La visi

tade

lP

apa

El P

apa

ha d

e vi

sita

rM

onts

erra

t, en

cara

que

això

im

plica

susp

endr

e al

tres

acte

s

Mon

tser

rat é

ssí

mbo

l de

la fe

cris

tiana

aC

atal

unya

24.3

.82

El

VI

Con

gres

o de

lP

SU

C

1 E

l PS

UC

,de

spré

s de

l'esc

issi

ó de

ls p

ro-

sovi

ètic

s i l

adi

visió

inte

rna

entre

leni

nist

es i

euro

com

unis

tes,

corre

el p

erill

depe

rdre

mol

ta fo

rça

i ser

redu

ït a

sim

ple

fede

raci

óde

l PC

E2.

La

cris

i del

PSU

C v

a se

rde

senc

aden

ada

per

les

critiq

ues

de C

arril

lo i

apro

fitad

a pe

lspr

o-so

vièt

ics

Es u

n pe

nape

rquè

el P

SUC

va ll

igar

cata

lani

sme,

par

titob

rer,

dem

ocra

titza

ció

iso

lidar

itat

amb

lare

sta

d'es

pany

ols

i això

va

impe

dir

nucl

is d

ena

cion

alis

me

radi

cal d

el q

ual a

lPa

ís B

asc

van

sorg

ir la

vio

lènc

iai e

l ter

roris

me

Avu

iE

l Per

iódi

co18

.6.8 2

El P

id

eie

sTr

esB

ranq

ues

El g

over

nci

vil n

o s

'ha

de fi

car

aque

st a

nyen

lace

lebr

ació

com

va

fer

l'any

pas

sat

denu

ncia

ntal

guns

parla

men

tspe

rpr

esum

pte

delic

te

El P

i de

les

TB

sim

bolitza

els

Paï

sos

Cat

alan

s, ll

iure

cada

scun

, pe

rò tote

str

es b

ranq

ues

d'un

a r

elco

mun

a i

form

ant

un s

ol

arbr

e.A

les

diad

esna

cion

alis

tes

ha d

ere

gnar

la ll

iber

tat

d'ex

pres

sió p

erqu

è e

lsgr

ups

naci

onal

iste

s

pugu

in d

ir el

que

pen

sin

ni q

ue s

igui

acon

stitu

cion

al

La

Van

guar

dia

El P

aís

24.6

.82

La LOA

PA

,ar

ma

elec

tor

al

1. P

odria

ser

que

el

gove

rn d

e la

UC

D i e

lP

SO

E h

agin

env

iat

alC

onst

ituci

onal

laLO

AR

A (

aban

sd'

entra

r en

vig

or)

per

evita

r qu

e s

igui

utilitz

ada

con

tra e

llsen

les

prop

eres

elec

cion

s(p

revi

sibl

emen

t a la

tard

or).

No

és q

ueP

SO

E i U

CD

dubt

in d

e la

cons

tituc

iona

l!)at

de

laLO

AP

A, si

nóqu

e n

omés

pret

enen

enda

rrer

ir-ne

l'aplic

aci

ó p

erev

itar

l'ero

sió

elec

tora

lpr

evis

ible

.

2. E

ls n

acio

nalis

tes

de C

iU i

PN

But

ilitz

aran

igua

lmen

t la

LO

AP

A c

om a

arm

a el

ecto

ral

23.6

.82

Una

prop

uest

apa

cífic

ador

a

Pre

sent

ar e

lpr

ojec

te d

e la

LOA

PA

a c

ontrol

prev

i del

Trib

unal

Con

stitu

cion

al h

aes

tat

una

bon

aid

ea

Si n

o la

ref

orm

en,

la L

OA

PA

, ar

a p

erar

a, n

o p

ot s

eror

gàni

ca n

i

harm

onitz

ador

a. I

és u

n in

tent

de

buid

ar d

eco

ntin

gut

els

esta

tuts

de S

au i

Ger

nika

10

Avu

iE

l Per

iódi

coL

a V

angu

ardi

aE

l Paí

s

29.

7.8

2

L'an

yde

lB

arca

El B

arça

pot

arrib

ar b

en llu

nyen

cad

ascu

n de

lsci

nc to

rnei

gs e

nqu

è pa

rtici

pape

rquè

té la

millo

rpl

antill

a

El B

arça

ha

deco

ntin

uar

sent

el

que

és i

el q

uere

pres

enta

[Cat

alun

ya]

27.7

.82

La viol

enc

ia n

oha ce

sado

1 . E

ls b

isbes

bas

cos

s'equ

ivoqu

en e

n di

rqu

e la

LO

APA

prob

lem

atitz

a la

pacif

icació

del

pob

leba

sc2.

S'e

quivo

quen

al

qües

tiona

r la

llei

al·le

gant

que

el f

etqu

e tin

gui

maj

oria

num

èric

a[p

arla

men

tària

] no

lale

gitim

a èt

icam

ent

Els

bisb

esba

scos

tene

ndr

et a

opi

nar

en p

olíti

ca,

però

aqu

esta

vega

da e

stan

equi

voca

ts e

nel

que

diu

en.

2.8.

82

.

La difíc

ilso

lidar

ida

d

Els

com

ptes

de

repa

rtim

ent d

elFo

ns d

eC

ompe

nsac

ióIn

terte

rrito

rial h

ande

ser

cla

rs

El g

over

n po

tser

repa

rteix

sen

seeq

uita

t els

recu

rsos

del

FC

1 o

pots

er n

o. E

lsan

dalu

sist

es d

iuen

que

s'afa

vore

ixC

atal

unya

iG

alici

a, p

erò

els

naci

onal

iste

sca

tala

ns i

basc

osta

mbé

és

quei

xen.

Tot p

lega

t en

un

mar

de

conf

usió

.

8.8.

82E

vit

arla

disc

ordi

a

Les

decla

racio

nsde

l nou

pre

side

ntd'

Anda

lusia

, el

seny

or E

scur

edo,

dien

t que

hi h

a un

greu

ge ec

onòm

ic[e

n re

laci

ó am

bC

atal

unya

] apr

opòs

it de

ls fo

nsin

terte

rrito

rials

són

lam

enta

bles

per

què

sem

bren

ladi

scòr

dia

entre

s el

spo

bles

d'E

span

ya

La d

isput

a so

bre

elte

rmes

'nac

ió' i

'nac

iona

litats

' és

absu

rda.

La

disp

uta

està

en

acce

ptar

si

Espa

nya

és u

nana

ció [d

e na

cions

,si

es

vol]

o no

. Ico

m q

ue la

conv

ivèn

cia

entre

els

pobl

esd'

Espa

nya

la re

gula

la C

onst

ituci

ó, é

s al

seu

text

que

ens

hem

de

refe

rir.

11

\-

Avu

iE

l Pe

riódi

co12

.8.8

2

Una

invi

tad

ó a

les

esco

les

Les

esco

les

han

d'ap

rofit

ar e

lde

cret

que

pos

aen

man

s de

lsdi

rect

ors

o d

els

cons

ells

dire

ctiu

sla

dec

isió

sob

requ

ina

o q

uine

sm

atèr

ies

han

dese

r en

seny

ades

en c

atal

à

S'h

an d

e fe

r m

ésm

atèr

ies

en c

atal

àpe

r ac

osta

r-se

al'e

quip

arac

ió d

ele

s du

es ll

engü

esof

icia

ls a

Cat

alun

ya i

treu

revi

rulè

ncia

a u

naqü

estió

(la

lingü

ístic

a) q

ues'

ha c

ompl

icat

mas

sa

La

Van

guar

dia

El P

aís

31.1

0.82

Gob

erna

ryle

gisl

arco

nge

nero

sida

d

HP

SO

Ehade

teni

r bo

nes

rela

cion

s [n

ogo

vern

ar a

mb

el'c

urró

'] am

b C

iU,

PN

V i

PC

E-P

SU

C

Cal

arri

bar a

com

prom

isos

ent

reel

gov

ern

cent

ral i

els

d'E

uska

di i

Cat

alun

ya(tr

aspa

ssos

,te

rror

ism

e) i a

mb

el P

CE

-PS

UC

perq

uè c

ente

nars

de m

ilers

de

vots

dels

28-

0 de

lPS

OE

vén

en d

'alli

30.9

.82

Pre

par

ando

los

cien

prim

eros

d/a

s

Deixa

da e

nrer

e la

cam

pany

aele

ctora

l, el

reali

sme

ha de

guiar

el n

ougo

vern

[de

saM

ajesta

t] de

Feli

peG

onzá

lez. I

la s

eva

màx

ima

prio

ritat

hade

ser l

a cr

isiec

onòm

ica.

No li

cal m

éssu

port

parla

men

tari

perq

uè té

majo

riaab

solut

a, p

erò

lica

l el tr

ebal

l de

tots

. Esp

erar

emels

cen

t prim

ers

dies

per f

er-n

e un

prim

er b

alanç

.

6.10

.82

Un

Paí

spa

rato

dos

L'ed

ició

de

'El

Paí

s' a

Bar

celo

nane

ix "

del i

nter

èsde

hac

er c

rece

r un

med

io d

ein

form

ació

n y

deop

inió

nin

depe

ndie

nte,

capa

z de

res

istir

sea

las

pres

ione

s de

todo

gén

ero

y de

repr

esen

tar

disc

reta

, per

ofir

mem

ente

, la

posi

ción

de

sus

lect

ores

"

L'es

quem

ade

rivat

de

teñi

rtre

s ed

icio

ns(g

ener

al,

Mad

rid i

Bar

celo

na)

enca

ixa

en e

lm

odel

aut

onòm

ic:

'una

Esp

aña,

obra

com

ún d

esu

s pu

eblo

s'

12

Avu

iE

l Per

iódi

coL

a V

angu

ardi

aE

l Paí

s12

.2.8

3to

spe

ligro

s de

lna

ción

alis

mo

Gon

zále

z ha

reac

cion

at s

ense

dram

atis

me,

i ha

fet b

é, fr

ont a

lare

ivin

dica

ció

deC

euta

i M

elilla

per

part

de R

abat

Ceu

ta i

Mel

illasó

n es

pany

oles

perq

uè s

'ha

d'apl

icar

elpr

inci

pi d

epo

blac

ió: f

ase

gles

que

lase

va p

obla

ció

éses

pany

ola

i no

elpr

inci

pi t

errit

oria

l

15.

2.8

3

Col

·lab

orac

ióG

ener

alita

t-ex

èrci

t

La c

ampa

nya

dedi

fusi

ó de

lpa

trim

oni c

ultu

ral

de C

atal

unya

als

sold

ats,

com

anda

men

tsm

ilitar

s,fu

ncio

naris

civ

ilsde

l'adm

inis

traci

óm

ilitar

i el

s seu

sfa

milia

rs é

s, c

omva

dir

Pujo

l,po

sitiv

a

Els

milit

ars

han

deco

nèixe

r le

s te

rres

que

inte

gren

Espa

nya

ias

sabe

ntar

-se

que

tene

n un

ahi

stòr

ia p

ròpi

a,un

a lle

ngua

pròp

ia i

unpa

trim

oni c

ultu

ral

2.2.

83

El

terc

erca

nal

Cal

viño

i els

soci

alis

tes

del

gove

rn c

entra

l no

tene

n re

s a

dir

sobr

e el

terc

erca

nal

El te

rcer

cana

l ha

de s

erco

mpe

tènc

iaex

clus

iva

de la

Gen

eral

itat,

i no

excl

usiv

a(m

anip

ulad

a) d

elgo

vern

de

laG

ener

alita

t

15.2

.83

£/

terc

erca

nal

y la

tele

visi

on públ

ica

L'ad

min

istra

ció

cent

ral e

ntén

la T

Vco

m a

mon

opol

igo

vern

amen

tal i

això

exp

lica

les

decla

racio

ns d

eC

alvi

ño (t

elev

isió

antro

polò

gica

)

Els

terc

ers

cana

lsha

n de

fer

una

prog

ram

ació

subs

tant

iva

capa

ç d'

info

rmar

de to

ta la

real

itat

cata

lana

,es

paño

la í

inte

rnac

iona

l

13

Avu

iE

l Per

iódi

coL

a V

angu

ardi

aE

l Paí

s

9.4.

83

La ley

del

cata

Ian

Est

à bé

que

s'ap

rovi

la ll

eide

l cat

alà,

però

s'h

a de

veur

e qu

e es

dese

nvol

upi

sens

e tre

ncar

la c

onvi

vènc

ia

1 . E

l cat

alà n

o h

ad'

avan

çar

a ex

pens

esde

l ca

stel

là.

2. L

a p

rote

cció

a le

sed

icio

ns i

act

ivita

tscu

ltura

ls e

n ca

talà

no

had'

arrib

ar a

per

judi

car

les

expr

essi

ons

de v

ida

cata

lana

en cas

tellà

, des

de la

indú

stria

edi

toria

lsal

s m

itjan

s de

com

unic

ació

, so

tmes

osa

una

econ

omia

de

mer

cat

17,

5.8

3

La supe

rave

ncia

de Ban

caC

atal

àna

La s

oluc

ió a

lacr

isi d

e B

anca

Cat

alan

a h

a d

ese

r ca

tala

na.

BC

no p

ot s

er v

enud

aa

un p

ool d

e 16

entit

ats

banc

àrie

s

BC n

o ha

de

perd

re c

atal

anita

tpe

rquè

sol

ucio

nar

la s

eva

cris

iim

plic

a la

poss

ibilit

at q

uel'e

cono

mia

de

Cat

alun

ya rem

unti

15.5

.83

Exp

lica

r Cat

alu

nya

[Exp

osic

ió a

Mad

rid s

obre

Cat

alun

ya d

ins

Esp

anya

]C

atal

unya

repr

esen

ta l'

inte

ntde

fer

poss

ible

una

conv

ivèn

cia

dins

d'E

span

yare

spec

tant

laid

entit

at d

e ca

dapo

ble

El r

epte

que

enca

ra e

l pob

leca

talà

am

bl'e

ntra

da a

la C

EE:

a) a

cons

egui

r se

run

sol

pob

lem

algr

at la

cris

i, b)

apor

tar

una

pecu

liarit

at a

l'Est

at d

e le

sau

tono

mie

s se

nse

dilu

irse

en u

n ca

fèco

mú

14

Avu

iE

l Per

iódi

coL

a V

angu

ardi

aE

l Paí

s

11.

8.8

3

Un mal

son

esva

íï

Sal

udem

lase

ntèn

cia

del

Trib

unal

Con

stitu

cion

alqu

e de

clar

aan

ticon

stitu

cion

als

els

punt

ssu

bsta

ncia

ls d

e la

LOA

PA

La L

OA

PA

red

uïa

l'aut

onom

ia a

desc

entra

litza

ció,

mal

met

ia le

ses

pera

nces

iam

bici

ons

del

pobl

e d

eC

atal

unya

ian

ul·la

va e

lco

nsen

s qu

e es

va e

stab

lir,

acò

pia

de

dià

leg i

d'au

tore

núnc

ies,

en fe

r la

Con

stitu

ció

il'E

stat

ut

11.8

.83

Fin

defin

itivo

de

litig

io

Ara

, des

prés

que

el T

ribun

alC

onst

ituci

onal

ha

posa

t fi a

laLO

AP

A,

no té

cap

sent

it pa

rlar-n

e

Es p

ropi

de

lade

moc

ràci

a q

ue e

lqu

e ha

sen

tenc

iat

el T

C n

o es

pos

ien

qüe

stió

11.8

.83

La espe

rada se

nten

eia

dela LO

AP

A

1. C

om d

iu e

l Tr

ibun

alC

onst

ituci

onal

laLO

AP

A n

o té

car

àcte

rni

org

ànic

ni

harm

onltz

ador

, ni

és

cons

tituc

iona

l es

tabl

irla

pre

emin

ènci

a qu

asi

abso

luta

de

les

Cor

tsG

ener

als

sobr

e el

sP

arla

men

ts a

uton

òmic

s2.

El T

C h

a de

mos

trat

que

l'Est

at n

o és

cec

ni

sord

als

pla

ntej

amen

tsna

cion

alis

tes.

Cal

un

pact

ed'

Est

at e

ntre

el g

over

n -

de F

elip

eG

onzá

lez-

ile

s m

inor

ies

naci

onal

iste

sso

bre

l'Est

atdeie

sau

tono

mie

s

10.9

.83

Bie

nve

nida

al

terc

erca

nal

Enc

ara

que,

de

•mos

tra,

nom

ésha

gi p

rogr

amat

espa

is c

om e

ls d

ele

s TV

de

tot e

lm

ón,

sigu

ibe

nvin

gut p

erqu

èés

Ínt

egra

men

t en

cata

là

Qui

més

àns

ia h

am

ostra

t pe

l Ter

cer

Can

al h

a es

tat

elgo

vern

de

laG

ener

alita

t, pe

ròes

tà p

er v

eure

com

ser

an e

lsin

form

atiu

s

11.9

.83

Ent

rela fíe

sta

en p

azy

lajo

ma

da

depr

otes

ta

1 . S

eria

abs

urd

que

qui

gove

rna a

la G

ener

alita

tco

nvoq

ués

a un

am

anife

stac

ióre

ivin

dica

tiva

per

l'on

zede

set

embr

e, d

espr

ésde

3 a

nys

de g

over

nam

b la

maj

oria

del

sse

rvei

s tra

nsfe

rits

2. I

gual

men

t ab

surd

seria

que

hi c

onvo

qués

el p

artit

que

gov

erna

aE

span

ya p

er b

arre

jar-

se a

mb

els

que

recl

amen

lain

depe

ndèn

cia

o e

lsqu

e pr

otes

ten

cont

ra la

polít

ica

econ

òmic

a o

dede

fens

a d

el g

over

n

L'O

nze

dese

tem

bre

hade

ser

dia

dade

fest

a i

com

mem

ora

ció

perq

uèja

est

em e

nun

a si

tuac

ióno

rmal

15

Avu

iE

l Pe

riódi

coL

a V

angu

ardi

aE

l Paí

s

23.

5.8

4

Una

nota

clar

ifie

ador

a

No

hi h

aun

anim

itat

entre

els

fisca

ls s

obre

laqu

erel

la p

erpr

esum

ptes

irreg

ular

itats

aB

anca

Cat

alan

a

La q

uere

lla e

stà

mog

uda

sob

reto

tpe

r un

ain

tenc

iona

litat

polít

ica

[ata

car

Jord

i P

ujol

]

18.3

.85

La izqu

ier

da e

nC

atal

uny

a

A fa

vor

de la

col·lab

orac

ió e

ntre

PS

C i

PS

UC

La c

ol·la

bora

ció

ésl'ú

nica

man

era

depr

epar

aría

ltern

ativ

a a

CD

C

16

Avu

iE

l Per

iódi

coL

a V

angu

ardi

aE

l Paí

s

26.

3.8

5

La sens

ibi

litat

de

M u

npo

blé

La vic

toria

acla

para

dora

del B

arca

a la

Llig

a a

quat

rejo

rnad

es d

elfin

al m

obili

tza

el p

oble

cata

là

Nec

essi

tem

més

vict

òrie

s d'

aque

stes

perq

uè e

l Bar

ca -'

més

que

un c

lub'

- pr

ojec

taun

a fo

rça e

n to

tes

les

cape

s so

cial

s de

Cat

alun

ya i

de

Bar

celo

na q

ue e

sm

anife

sten

en

aque

stes

cel

ebra

cion

s

12.

5.8

5

ta visi

taÉ

s bo

que

el r

ei vin

gui a

Cat

alun

ya i

es

trob

i no

en u

n ba

ny d

e m

ultit

uds

sinó

am

b e

lsre

pres

enta

nts

cata

lans

,pe

rquè

aix

í s'a

dona

que

Cat

alun

ya n

eces

sita

el

reco

neix

emen

t de

lase

va p

erso

nalit

at p

eral

liber

ar e

nerg

ies i

apor

tar a la

rest

a d

el'E

stat

: llib

erta

t,m

oder

nita

t i to

lerà

ncia

La v

isita

del

rei

arr

an d

ela

cel

ebra

ció d

elM

il·len

ari n

o h

a d

ede

ixar

de

band

a la

lleng

ua c

atal

ana

Teni

m p

orqu

e es

vulg

ui fe

rm

arxa

enre

ra p

elqu

e fa

a le

sllib

erta

ts i

als

dret

sde

ls p

oble

s

5.5. 85

Tele

vis

ione

s1

. TV

-3 m

alga

sta

com

va m

alga

star

TV

E:

fara

ònic

amen

t i f

ent

una

TV

cen

tralitz

ada

(a B

arce

lona

)2.

TV

E e

ntor

peix

el

desp

lega

men

t de

laco

bertu

ra d

e T

V3

i•d

els

recu

rsos

del

circ

uit c

atal

à

En

les

guer

res

amag

ades

entre

TV

E i

TV

3 ac

aba

perd

ent

l'era

ripú

blic

i e

lpú

blic

-au

dièn

cia

enge

nera

l

25.3

,85

En

¡a h

ora

deia

eufò

ria[e

l Bar

cafe

ia 1

1an

ys q

ueno gu

anya

bala

Llig

a]

El B

arca

iC

atal

unya

es

mer

eixe

n e

ltít

ol

L'im

porta

nt é

s qu

eel

Bar

ca h

a at

èsel

fútb

ol b

ase i

les

altre

s se

ccio

ns.

Els

més

de

100.

000

soc

is d

elB

arca

test

imon

ien

la im

portà

ncia

de

la v

ictò

ria

13.5 .85

El R

ey,

en Cat

a/u

nya

Agr

aïm

la v

isita

del r

ei i

si n

o vi

sita

més

Cat

alun

ya é

spe

rquè

té m

olta

fein

a co

m a

cap

de l'E

stat

El r

ei v

isita

Cat

alun

ya c

om a

mon

arca

del

sca

tala

ns

17

Avu

iE

l Per

iódi

coL

a V

angu

ardi

aE

l Paí

s

14.5

.85

Con

viv

encí

aLa

rupt

ura

del

cons

ens

parla

men

tari

per

part

de C

iU,

laco

nfro

ntac

ióin

cipi

entm

ent

viol

enta

per

laqü

estió

de

lalle

ngua

,pr

oble

mes

d'es

cola

ritza

ció

ipe

tites

disc

rimin

acio

nsla

bora

ls,

amen

acen

tren

car

la c

onvi

vènc

ia

CiU

hau

ria d

eco

ntin

uar p

er la

via

dels

con

sens

,en

cara

que

lam

ajor

ia a

bsol

uta

lipe

rmet

pre

scin

dir-

ne

22.6

.85

El

espa

cio

del

cast

ella

no

Exist

eix

unem

pobr

imen

t del

cast

ellà

,es

peci

alm

ent

del'o

ral.

S'ha

de

millo

rar

l'edu

caci

ó, "

laes

cola

rizac

ión

abun

dant

e de

lid

iom

a co

mún

" iel

cas

tellà

que

s'usa

en

els

med

ia,

espe

cial

men

trà

dio

i TV

Si n

o es

fa, h

iha

el p

erill

d'ap

aric

ió d

'un

cast

ellà

-m

anda

rí lite

rari

difíc

ilmen

tco

mpr

ensib

lepe

r le

s cl

asse

spo

pula

rs q

ueen

par

lara

n to

tun

altr

e

18

ara l'estatut i el parlament - ddd.uab.cat · el percentatge sobre els vols emesos, d'un...

Documents