7/24/2019 Ara 2005 Por aqu te digo yo. Copn

1/4

12__ARADIUMENGE__04.10.2015

JOSEP FERRAGUT POUARQUITECTE, VISIONARI,ASSASSINATEl crim i una doble injustcia planen sobre la figura i la rellevant obra de lintellectualmallorqu mort violentament lany 1968 de manera misteriosa

7/24/2019 Ara 2005 Por aqu te digo yo. Copn

2/4

04.10.2015__ARADIUMENGE__13

LA TARDA DEL 21 DE FEBRER DE LANY1968 un pastor va descobrir un cos sense vi-

da en un descampat del cam vell de Bunyo-la, a pocs quilmetres de Palma. Tot i que te-nia el rostre desfigurat con el rostro terri-blemente machacado, es va poder llegir enla commocionada premsa de lendem, nova costar gaire identificar el cadver: era Jo-sep Ferragut Pou, un dels arquitectes msconeguts de la Mallorca de lpoca, respon-sable del disseny de molts edificis emblem-tics que encara avui puntegen el paisatge delilla. Tenint en compte el prestigi socia l i pro-fessional de la vctima, sentn que limpac-te del crim fos enorme.

Noms quatre dies desprs de la desco-berta del cadver, els agents de la BrigadadInvestigaci Criminal i de la Gurdia Civil vandetenir dos delinqents habituals, un naturaldel poble mallorqu de Binissalem i laltre pro-cedent de Granada, que havien estat a la p re-

s en nombroses ocasions i que nhavien sor-tit en llibertat condicional per ltima vegada

tot just uns dies abans de lassassinat de lar-quitecte. El 20 de febrer a la nit, segons la po-

licia, els dos homes lun de 26 anys, laltre de20 shavien trobat amb larquitecte Ferragutde 56 prop de casa seva, un casal enormedel casc antic de Palma, on vivia sol, consagrata la feina i envoltat de discos, dobres dart i dellibres. Des dall, amb el seu cotxe shavien di-rigit junts cap al descampat on els dos joves elvan matar dun cop al cap amb una pedra.Abans dabandonar el cadver i retornar a Pal-ma amb el cotxe, li van robar la cartera, el re-llotge de m i un anell.

Tot i que les autoritats i la premsa de lpo-ca es van esforar a portar el tema amb la m-xima discreci, no eren pocs, a Palma, els queestaven assabentats del rerefons escanda-ls escandalssegons els patrons reprimitsi repressius de lpoca, esclar de lassassinatde larquitecte: per fora havia de tenir a veu-re amb la seva secreta per molt rumorejada

homosexualitat. Tot duna la premsa ja vaapuntar, eufemsticament, que els dos acu-

TEXT__PERE ANTONI PONS FOTOS__ARXIU FERRAGUT

sats estaven especializados en chantajes so-bre la vida de las personas.

Una ancdota illustra el clima de pnicparanoic que el collectiu homosexual palme-s, habitualment perseguit pel rgim, va viu-re aquells dies. El poeta i novellista Jaume Vi-dal Alcover havia de pronunciar una confe-rncia a lEstudi General Lulli, la Universi-tat de Palma de lpoca. Per, en saber quehores abans shavia descobert el cadver delarquitecte Ferragut, va decidir no presentar-shi: sen va anar al port i va p artir cap a Barce-lona. Segons lhistoriador Dami Ferr-Pon,aleshores estudiant i un dels organitzadors delacte, Vidal no va comparixer per por de lesdetencions policials indiscriminades que es-tava a punt dhaver-hi entre els homosexualsmallorquins.

Lassassinat de larquitecte Ferragut vaquedar enquistat en la memria negra de Ma-llorca. Un jove Guillem Frontera, per exemple,

shi va inspirar per escriure el clmax de la se-va segona novella, Cada dia que calles, publi-

NOVES TIPOLOGIES. Lany 1961 Ferragut

va construir un hotel a la platja de Cala

Blanca, cinc quilmetre a lest de Ciutadella.Lhotel semmarca en el conjunt dedificis

relacionats amb la indstria de loci i el

turisme que va dissenyar a partir de lesclat

del boom turstic, entre principis i mitjans

dels anys 50. Sn edificis pensats per al

turisme massiu en qu porta ms enll la

seva experincia de conjugar la racionalitat

constructiva moderna i la tradici del lloc.

cada el setembre daquell mateix 1968. En-cara ara, quaranta-set anys desprs, per a

molta de gent larquitecte Ferragut s ms co-negut pel seu assassinat que no pas pel vastllegat de la seva obra. s vctima, per tant,duna doble injustcia, la del crim i la duna pos-teritat distorsionada per una trgica fi. El lli-bre-catlegEl arquitecto Jos Ferragut Pou,preparat per Jos Ferragut Canals, un nebotseu tamb arquitecte, i publicat per leditori-al Jos J. de Olaeta, vol posar en valor la se-va obra i donar a conixer la seva carismti-ca figura, que no s exagerat de qualificar comla dun dels creadors ms rellevants de la Ma-llorca del segle XX.

Llegint la nota biogrfica que ha escritMar Ferragut Rmiz per al llibre-catleg, que-da clar que, tot i que va haver de viure en laMallorca endarrerida i resclosida del franquis-me, Josep Ferragut va saber sobreposar-se ales limitacions de lpoca i als condicionants

de lentorn. Nat a Palma lany 1912 en una fa-mlia de classe mitjana benestant, va estudi-

7/24/2019 Ara 2005 Por aqu te digo yo. Copn

3/4

14__ARADIUMENGE__04.10.2015

UN EDIFICI POLMICSi hi ha un edifici modern a Palma que ha sigut polmic s, sens dubte, elde Gesa, construt entre el 1963 i el 1975. Concebut com a seu de lempresa elctrica que av uiforma part dEndesa, Ferragut va a profitar el seu disseny per posar en pr ctica unaarquitectura moderna, destil internacional, fins llavors indita a Mallorca. Quan cap al 2008lempresa va traslladar la seva seu, ledifici va passar a formar part dun ambicis projecte deNez i Navarro que en preveia la demolici per construir un nou front martim. Enmig de

mltiples litigis, es va aconseguir salvar ledifici com a patrimoni protegit i ara s propietatmunicipal. A la dreta, dibuix de lesglsia de la Porcincula.

7/24/2019 Ara 2005 Por aqu te digo yo. Copn

4/4

04.10.2015__ARADIUMENGE__15

I, per acabar, cal tenir en compte la lluita deFerragut, no sempre reeixida, per tirar enda-

vant un tipus dobres que assumissin de ple elspostulats depuraci, racionalisme, funciona-litat, abstracci de larquitectura moderna.Aqu cal esmentar la seva obra ms important:el fams edifici de Gesa a Palma (1963), un cubde vidre en la lnia de lestil internacional de Mi-es van der Rohe, que domina la faana marti-ma de la ciutat i s tan icnic que els AntniaFont el van posar a la portada del disc Lampa-retes. Una altra obra rellevant va ser la nova es-glsia del seminari de la Porcincula (1964-1968), de ciment armat, ideada per donar un as-pecte dassemblea al lloc de culte, i sufragadaamb els diners que els franciscans mallorquinsrecaptaven en les seves missions pels EUA.

ELS LTIMS ANYS I UN MISTERIFerragut era un home amb les idees molt claresi no temia enfrontar-se amb qui calgus per de-

fensar-les. Com que li desagradava larquitec-tura entesa com un pur negoci, la febre cons-tructora que es va desfermar a Mallorca a par-tir del 1955, amb lesclat del boom turstic, noli feia cap grcia. Com diu Jos Ferragut Canals,el nebot, al final dels seus dies larquitecte sha-via convertit en un element molest per a di-versos grups urbanitzadors, poltics i tcnics.

Com que mantenia constants i agres dis-putes amb el Collegi dArquitectes, la burocr-cia municipal i la cobdcia depredadora dels pro-motors immobiliaris que veien en la nova Ma-llorca del turisme un bot que prete nien acapa-rar, sha especulat durant anys que la sevamort no va ser un crim relacionat amb la sevahomosexualitat, sin que en realitat al darre-re podia haver-hi unes motivacions urbans-tiques i econmiques.

s la versi que la famlia dna per bona.

Fins i tot van contractar un detectiu privat per-qu ho investigus. Mexplica Ferragut Canalsque els papers que el detectiu els va lliurar ambels resultats de la investigaci contenien con-clusions definitives, que diferien de la versims estesa. No shi vol allargar, perqu consi-dera que limportant de la figura del seu oncles la seva obra i no la seva mort, per mexpli-ca que, tot i que ell no va llegir mai els papers,el seu pare i la seva germana s que els van lle-gir, i que li van dir que shi apuntaven perso-nes concretes com a possibles inductores i be-neficiries del crim. Una encara s viva diuFerragut Canals, no crec que fos linductor di-recte de lassassinat per s lindirecte, i en vaser un gran beneficiari. Tamb afegeix que,quan el detectiu va decidir no prosseguir ambla investigaci, els va donar una ra molt cla-ra: Ens va dir que volia poder seguir treballant

a Espanya. s un tema, el de lassassinat, quea la famlia no li agrada tocar. La incomoditatque tot plegat els genera s tan gran que finsi tot van decidir destruir els papers del detectiu.

s possible que ja no hi hagi manera de sa-ber qu va passar realment. Creure que larqui-tecte Josep Ferragut va ser assassinat per ra-ons urbanstiques i econmiques sembla mas-sa enrevessat i novellesc. Per fer-lo callar, elsseus rivals nhaurien tingut prou amb el xan-tatge: aleshores era fcil espantar alg amena-ant-lo de destruir-li la reputaci Amb tot,quants cops la realitat s enrevessada i no-vellesca? A Mallorca shan mogut molts dinersi molts interessos relacionats amb qestionsurbanstiques. I all on hi ha diners i intere ssos,pot haver-hi de tot. Una cosa s que s segura:els dos acusats per lassassinat de larquitecteJosep Ferragut Pou van ser posats en llibertat

per falta de proves el juliol del 1969. No se nhatornat a saber mai ms res.

COMPROMS.Josep Ferragut Pou (alesquerra, davant duna gran fotografia

aria de Palma) va lluitar els ltims anys dela seva vida contra la urban itzaci salvatgeprovocada pel turisme. Alguns hi veuenuna possible ra del seu assassinat,tot i que la versi ms estesa ho relacionaamb la seva homosexualitat amagada. Eraun home religis que va construir, perexemple, lampliaci de lescola del conventde Sant Francesc de Palma (a ba ix).

TALENT VERSTIL, OBRA ECLCTICALeclecticisme creatiu de Josep Ferragut Pou

va ser motivat, principalment, per tres fac-tors. Un s que en lEspanya de lpoca els es-tils clssics i les aproximacions historicistesa larquitectura comenaven a perdre peu,molt a poc a poc, davant lemergncia destilsms rupturistes i moderns. Ns un exempleel nou Collegi de Sant Francesc de Palma(1948-1952), una elegant ampliaci contex-tual en paraules de Ferrer Fors de lesgl-sia de Sant Francesc, en qu va utilitzar el re-pertori figuratiu clssic alterant-lo i depu-rant-lo perqu sembls simultniament mo-dern i antic. En segon lloc, Ferragut vacomplaure els capricis dels clients. Ns unexemple delirant la fbrica de Menestralia, alsafores de Campanet, la concreci dun somnide grandesa dun poders falangista del pobleque va muntar una fbrica artesanal de vi-dre artstic i la va ubicar en un edifici medie-

valitzant, una versi kitschdels castells delssenyors feudals.

ragut va ser vctima de la maledicci dhavernascut massa dhora o al lloc equivocat: era

massa avanat per al seu temps i massa culti-vat per a la Mallorca de penombres del fran-quisme. La passi per lart, la fotografia, la m-sica i el cinema com a cinfil i cineasta ama-teur acaba de dibuixar el retrat dun homeculte, curis, sensible i intelligent. Sn signi-ficatius, en aquest sentit, els seus freqentsviatges per Europa: li interessava el gran mni estava informat del que hi succea.

Ni tan sols la seva profunda religiositat nodestenyeix lestampa dhome modern. La se-va fe no tenia gaire a veure amb la religiositatestantissa del nacionalcatolicisme. Un dia vaafirmar sense embuts que, en lloc de posar ci-ris als sants i les verges de les esglsies, val-dria ms educar la gent perqu destinsaquests diners, intilment gastats en fums imales olors, a obres socials i sufragis, ambdu-es coses evidentment ms tils i cristianes.

Lesglsia amb qu se sentia cmode era la delConcili Vatic II.

ar a lEscola dArquitectura de Barcelona, pe-r lesclat de la Guerra Civil ho va engegar tot

a rodar. Va viure el conflicte al Pirineu Arago-ns, enquadrat en les files del bndol suble-vat. Ja acabada la guerra, no ho va tenir dif-cil per reprendre els estudis i, un cop enlles-tits, per comenar a treballar. El pas estavatan depauperat i el nou rgim havia depuratduna manera tan brutal totes les esferes dela societat que calien joves per omplir tots elsbuits. A trenta anys, Ferragut era jove i, so-bretot, desbordava denergia i ambici.

Personalment, Josep Ferragut era un ho-me discret, poc procliu als exhibicionismes decap mena, amb una passi absoluta pel seuofici, duna meticulositat obsessivament per-feccionista. ntimament complex, era eleganti de maneres molt pulcres, per tamb podiaser molt exigent, obstinat i rabit: no dubta-va a treures de sobre qui volgus fer-li la guit-za amb alguna sortida de to retronadora. Fent

un cop dull a les aficions que va cultivar alllarg de la vida, fa la impressi que Josep Fer-