Aquell 29 de febrer de 2002

Va ser any de traspàs aquell 2002 en què el 29de febrer es presentava a l'Hotel Playafels la pri-mera edició de la PRENSA DE CASTELLDEFELS.Han passat 17 anys, ni llargs ni curts, tal comsón, amb successos, activitats i, sobretot, evo-lució tant en l'empresa, com la política o en elcamp del coneixement; malament aniria la cosasi, malgrat tot, no anéssim avançant, encaraque sigui a passes curtes… Les coses, totes, en aquests setze anys hanestat bé, malament, millor i pitjor… que elsanem a explicar que vostès no sàpiguen! Jasigui per haver-ho sofert o per haver-ho palpatde manera propera. Han obert molts nous co-merços i han tancat bon nombre dels quals jahi estaven des d’anys, fins i tot alguns han arri-bat a realitzar les dues operacions en un mateixexercici. Aquest és un món que ens hem createntre tots, uns imposant, els que manegen elcapital (normalment dels altres) i uns altres aca-tant (normalment la majoria, els que paguen ino tenen una altra alternativa que callar) i entretots ho anem a canviar o a empitjorar; nomésdepèn de tots nosaltres.El que no podem fer és quedar-nos quiets, per-què si seguim fent el que sempre fem seguiremobtenint els mateixos resultats, o pitjors, que nohi ha pitjor càstig que l'inconformisme.

Hi, siguem pràctics, hi ha coses que avancentant i tant apressa que no es poden obviar: noheu escoltat alguna vegada això tan repetit de‘si no ets a les xarxes socials, no existeixes?Una realitat com un catedral gòtica, amb la di-ferencia que la realitat de les xarxes socials s’haimposat en tant sols un pocs, poquíssims, anys.Creiem que a LA PRENSA MAGAZINE hem pro-curat estar al dia al costat de l'evolució. Res téa veure aquesta edició que vostè té ara mateixa les seves mans que aquell primer exemplardel periòdic, editat en rotativa i imprès en paperpremsa, que presentarem amb legítim orgull faara setze anys.En LA PRENSA MAGAZINE hem tingut com aprincipal objectiu al client, a l'emprenedor, a totaquell que es llança a una aventura incerta ique té la necessitat de fer-ho saber als seusconciutadans i, conseqüentment, hem mantin-gut sempre les tarifes dels nostres espais persota del preu de la competència, tot i oferintuna superior qualitat. És l'única forma de podersortir junts d'aquesta depressió econòmica enla qual ens han sumit els qui tot ho volen acanvi de res. Però aquí estem, amb la mirada alcapdavant i amb l'ànim intacte per afrontar elprimer d'uns altres molts anys reeixits de laPRENSA MAGAZINE.

la prensa 04

Rebosteria de QuaresmaAbstinència, oració, recolliment… i les bocades mésdolces. La Quaresma s'ha convertit en un períodeen el qual la rebosteria aconsegueix el seu puntàlgid entorn a uns dolços saborosíssims que s'hansumat a la tradició pasqual. Des del dimecres decendra fins al Diumenge de Resurrecció els recep-taris fan un volt per tornar a un capítol únic tant perla seva història com pel seu sabor: la gastronomiade Quaresma. Uns plats que, encara que el seu orí-gens calgui buscar-los segles enrere, allà per l'EdatMitjana, avui són bocades exquisides indispensa-bles per a tot tipus de paladars: potatges sensecarn, peixos blancs i verdures com els espinacs esreparteixen entre els diferents menjars del dia rele-gant a un segon pla a aliments que, durant tot l'any,gaudeixen d'una popularitat única com les carns iels embotits. Llegums, verdures i peixos no són elsúnics productes que gaudeixen de privilegis culina-ris durant aquests 40 dies. Els dolços competeixenen popularitat amb ells. Però no uns dolços quals-sevol, sinó un conjunt de productes de rebosteriaque en alguns casos es porten esperant gairebé 12

mesos. I és que, encara que puguin gaudir-se du-rant tot l'any, aquestes llaminadures aconseguei-xen el seu cim les setmanes prèvies a la SetmanaSanta. Llesques amb ou, bunyols, 'pestiños', xu-rros… Encara que variats, segons el lloc d’origen,comparteixen tots ells alguns elements fruit de launió entre les tradicions culinàries àrabs i cristia-nes: l'ús de la fregida, de la mel, el sucre, la llet, elvi i la farina o el pa. Suposaven a l'origen mossadesenergètiques per suplir el dejuni de determinatsproductes i aportar forces al organisme. Així mateixeren elaborats amb productes assequibles per a lamajoria de la població: podia usar-se pa dur, vi ai-gualit i llet… ingredients fàcils de trobar en els re-bosts de les llars més humils. En aquesta edició dela PREMSA MAGAZINE hem recollit algunes d'a-questes tradicionals receptes, totes elles fàcils d'e-laborar a casa, per satisfer aquestes apetènciescontingudes durant l'any. Tant de bo siguin del vos-tre grat i us resulti plenament satisfactòria la sevaelaboració i degustació.

Crema catalana de Sant JosepLa crema catalana és una de les postres més típiques deCatalunya que es menja durant tot l'any, però que es con-sumeix especialment el 19 de Març,Si voleu, poseu-hi una mica de sal, ben poca. La sal fa quela crema no empallegui tant, desperta les papil·les i, sensesaber ben bé per què, notareu que us agradarà més. Siutilitzeu midó la crema us sortirà més fina de gust queamb Maizena.

Ingredients1 litre de llet. 6 rovells d'ou. 200 g de sucre. 40 g de midó ó farina de blat de moro (tipus Maizena). Pela de llimona. Canyella en rama.

ElaboracióEn un cassó posarem a bullir 2/3 parts de la llet. Afegiremuns tos de pela de llimona. Cal evitar tal com sigui possi-ble la part blanca. Incorporem també un canonet de can-yella (o dos petits). Ho escalfem. No cal que arribi a bullir per aromatitzar lallet amb la llimona i la canyella, serà suficient que la lletestigui molt calenta.Preparem els rovells en un bol apart. Les barregem.Ara, barrejarem amb els rovells la 1/3 part de la llet que nohem escalfat.

Incorporem el sucre. I ara afegirem el midó. Remenem béper dissoldre el midó.La llet ja és força calenta (treu fum), per tant, podem re-tirar la pela de llimona i la canyella. Separem el cassó delfoc i, amb l'ajut d'un colador, incorporem la barreja dels ro-vells, sucre, midó, etc. Tornem a posar el cassó al foc (a foc mig-baix) i amb unacullera de fusta anirem remenant poc a poc. La idea ésevitar que s'enganxi al cul i es cremi. Passats pocs minutsnotareu que comença a espessir. No us passeu de cocció.Penseu que quan està freda solidifica més, per tant esnormal que quedi amb menys cos del que podem pensarinicialment. Ja la tenim ben cuita. Escudellem la crema encassoletes individuals de fang. És important tapar la crema amb una mica de paper cuis-son o film. D'aquesta manera evitarem que es formi untel, Deixeu-la refredar a temperatura ambient i quan siguifreda conserveu-la a la nevera. Ara toca cremar-les, uns 5 o 10 minuts abans de servir-les.La crema catalana es pot menjar sense cremar (com si estractés d'unes natillas), però si les cremem fem-ho minutsabans de servir. Si guardeu la crema catalana cremada ala nevera durant massa estona la humitat farà desapa-rèixer el cruixent i perdrà tota la seva gràcia.Tirem una capa ben repartida de sucre per sobre i cre-mem sense fer massa pressió sobre la crema.

la prensa 08

Ingredients bàsics:200 gr de sucre. 200 gr de coco ratllat. 115 gr d'ai-gua. 1 culleradeta de sucre de vainilla.

Ingredients per la decoració de les boletes:coco ratllat o xocolata per banyar-les.

Ingredients pel bany de xocolata:200 gr de xocolata per a postres. 25 gr d'oli de gira-sol.

Elaboració de les boletesPosar l'aigua en un cassó amb el sucre i el sucre devainilla. Quan comenci a bullir i el sucre estigui com-pletament dissolt, apagar el foc i afegir-hi el coco.Barrejar perfectament i deixar refredar per completaquesta mescla.Començarem a confeccionar les boletes i per facili-tar-nos el treball ens posarem una mica d'oli de gira-sol a les mans. Aquesta elaboració tanca una micade dificultat, encara que la pràctica ens donarà l'-habilitat per solucionar aquest inconvenient i a par-tir de les primeres ens sortiran correctament.Arapodem acabar les boletes de coco arrebossant-lesen coco ratllat la meitat d'elles i l'altra meitat ban-yant-les en xocolata fosa.

Per banyar-les en xocolata Fondre en un recipient la xocolata amb l'oli de gira-solprocurant escalfar-ho només el necessari perquè esfongui.Homogeneïtzar-ho molt bé i a continuació sub-mergir les boletes, una a una, i escórrer-les perfecta-ment amb una forquilla. Col·locar-les sobre paper deforn i ficar en el frigorífic fins que la xocolata s'hi hagisolidificat.Podem servir-les així tal qual o be posades en mot-lles o capsules de paper arrissat.

Recepta i foto: Maricarmen - PetitCHEFF

Boletes de coco en

bany de xocolata

la prensa 14

Xurros casolans

Ingredients800 gr de farina. 1 culleradeta de llevat. 1 litre d'aigua. 2 cullerades petites de sal. 2 ous. Sucre. 200 gr. de cobertura de xocolata.

Com fer-hoPosem a escalfar l'aigua amb la sal en una cassola. Una ve-gada l'aigua entri en ebullició hi afegirem la farina tamisadai el llevat.Removem la mescla sense parar amb una cullera de fusta,fins que observem que la massa no es queda enganxada ales parets de la cassola.El següent pas serà afegir-hi els ous, removent contínua-ment fins a aconseguir una massa ben suau i homogènia.Introduïm la massa resultant en una mànega pastissera ambun broc arrissat i formem els xurros directament sobre unapaella amb abundant oli calent.Passat un minut, li donem la volta als xurros per daurar-losper ambdues cares. Quan vegem que estan ben daurats icruixents els traiem de l'oli i els col·loquem sobre la safataen la qual ho anem a servir. Els empolsem amb sucre i ho acompanyem amb un bol dexocolata calenta o una mica de cobertura de xocolata fosa albany María.Consell. La quantitat i la temperatura de l'oli són essencialsper obtenir una bona elaboració dels xurros. Els xurros hande fregir-se en una bona quantitat d'oli d'oliva, han de“nedar” en ell. Així mateix, la temperatura d'aquest ha deser ben alta perquè la freginada dels xurros sigui bona.

la prensa 16

PA DE CALATRAVAINGREDIENTS5 magdalenes 6 ous 1 litre de lletPell de llimonaCanyella en rama Caramel 3/4 parts d'un got de sucre

PREPARACIÓPosar a escalfar la llet en un cassó, juntament amb la pellde llimona (o si es prefereix, amb ratlladura de llimona ode taronja) i la canyella partida en dos o tres trossos. Es-calfar el forn a 180º. Mentre la llet s'escalfa, posem el ca-ramel líquid en el motlle on anem a fornejar les postres.No fa falta que posem molta quantitat. Això sí, és im-portant que el fons quedi cobert. Esmollar les magdale-nes (o el pa, el bescuit, etc.) sobre el caramel líquid quehem abocat anteriorment en el motlle. Batre els ous jun-tament amb el sucre. Quan la llet comenci a bullir, apa-gar el foc, treure la pell de llimona i la canyella, colar-ho

i abocar-ho en el bol en el qual hem batut els ous, barre-jant suaument, fins que es converteixi en un líquid homogeni.Tirar la mescla dels ous i la llet en el motlle ca-ramel·litzat on prèviament havíem esmollat les magda-lenes.

COCCIÓ Introduir-ho en el forn al bany María. (Això és, posem elmotlle amb la mescla dins d'un altre de més diàmetreque contingui aigua.) Deixar coure durant uns 40 minuts(controlar de tant en tant que no falti aigua en el reci-pient en el qual està contingut el motlle del pastís).Percomprovar si el Pa de Calatrava està fet, després d'a-quest temps, obrir el forn i introduir un ganivet sec alcentre del pa. Si surt net, les postres estaran llestes (nor-malment s'utilitza una vareta de teixir punt, però en de-fecte d'això el ganivet funciona bé). Treure del forn ificar-ho en el frigorífic almenys 1 hora.Desemmotllar perservir-ho quan estigui fred. Adornar-ho al gust!!!

Recepta i foto: Ángeles Muñoz – Endúlzate la vida

Ingredients- 8 ous. - 180 gr de sucre. - 2 taronges. - 2 cullerades de maizena. - 1 cullerada petita de llevat químic. - 60 gr de mantega. - 20 gr de sucre per decorar.

ElaboracióBatre els ous amb el sucre. Afegir-hi la ratlladurad'una taronja i el suc de dues taronges.Afegir-hi lamantega fosa + maizena + llevat. Batre-ho tot benbé. Greixar una safata de forn i damunt col·locar-hipaper sulfurat. Abocar aquí la preparació. Pot sem-blar líquida però després quedarà bé. Fornejar 15minuts a 180°C.Treure-ho del forn i desemmotllar-horàpidament damunt un drap. Empolsinar sucre per totala superfície. Col·locar un altre drap damunt i donar-li lavolta. Després, enrotllar-ho per formar el braç de gitano.Deixar-ho refredar.

Recepta i foto: PetitCHEF Oficialla prensa 20

Braç gitano de taronja portuguès

la prensa 24

ARRÒS AMB LLET

Ingredients 3 litres de llet. 3 gots de sucre. ½ got d'arròs. Pell de llimona. Canyella en pols i en branca. Unes mores per decorar.

ElaboracióTirem en una cassola la llet, el sucre, l'a-rròs, la pell de llimona i la canyella enbrut, bullint-ho tot i removent contínua-ment. Quan l'arròs estigui fet ho passema una safata, adornat amb la canyella enpols, les pells de llimona i unes mores, siles tenim.

Bunyols de l’EmpordàPostres típiques de Setmana Santa a l’Em-pordà.

Ingredients• 1 kg. de farina. • 50 g. de llevat de forner o fresca que venen en elsuper. • 4 ous. • 100 g. de anís verd (matalauva ). • 1 tub d'essència de llimona. • 2 culleradetes de canyella en pols. • 20 g. de sucre de vainilla. • 1/3 de got de moscatell. • 2/3 de got d’anís. • 80 g. de mantega tallada en tires petites. • 3 cullerades soperes d'oli. • 100 g. de sucre. • 1 got de llet. • Pell ratllada d'una llimona.

ElaboracióEn un bol gran posar-hi la farina i fer un buit alcentre.En un altre bol, que pugui anar al microones,es baten els ous amb el sucre i s'afegeixentots els altres ingredients menys el llevat, esbat una mica i es posa 2 o 3 minuts al microo-nes.S'escalfa una mica d'aigua amb una miquetade sal, temperada.Es trosseja el llevat al forat del centre de la fa-rina i es desfà amb l'aigua, es posa la mesclai es pasta bé, aconseguint un pasta consistent,que no s'enganxi a les mans (si fa falta s'afe-geix una mica més de farina). Es deixa en elmateix bol i es deixa que dobli el volum en unlloc calent i sense corrent d'aire (més o menystriga unes 2 hores). Es van agafant pessics is'estiren una mica donant-los forma de bunyolperò sense aixafar-los.Es posa una paella ambabundant oli al foc i quan estigui ben calent escomencen a fregir.S'arrebossen amb sucre i amenjar-los.

la prensa 26

Orelletes

Per fer-ne unes 60, necessitem:1 Kg de farina, 4 ous, 200g de sucre, 1 polsim de sal, 250 ml d’aigua, 25g de matafaluga, 25 g de coriandre, 125 ml d’oli, 1 copeta d’anís ratlladura de pell de llimona.

Com fer-lesPrimer fem una infusió de la matafaluga i el coriandre ambl’aigua (ho deixem bullir un parell de minuts), ho colem iho deixem refredar. Reservem per més endavant.Mesclem els ous amb el sucre, l’aigua d’infusió, l’anís, laratlladura de llimona, l’oli i la sal en un recipient adequatper contenir tota la mescla.

Un cop tenim una mescla ben homogènia, hi anem afe-gint la farina molt a poc a poc i treballem la massa finsque ens queda una pasta suau i esponjosa. La deixem re-posar uns minuts i després en fem boles d’uns 30 gramscadascuna.Posem oli abundant en una paella grossa i preescalfem.Mentrestant, agafem cada bola i la suquem d’oli, perpoder treballar-la millor, la posem sobre el marbre de lacuina i l’aplanem fins a l’infinit amb l’ajuda d’un corró od’una ampolla de vidre (s’ha d’aplanar el màxim possible,la massa es treballa molt bé i es pot aplanar fins quequeda gairebé transparent).Un cop plana la massa i calent l’oli, agafar la massa ambmolt de compte de que no es plegui sobre si mateixa (enté una certa tendència) i estendre-la en la paella d’oli. Fre-gir-la per les dues bandes i retirar quan estigui rossa (nomassa) per posar-la sobre paper absorbent o sobre undrap. Ensucrar i deixar refredar.

Recepta i foto: Gaudint de la cuina

la prensa 30

la prensa 34

Llet fregida

També coneguda com Llet de Quaresma, de Pasquao Llet Basca. Es típica de Navarra, país Basc i tambédels pobles del Pirineu català. La recepta és relati-vament senzilla, encara que és laboriosa de manerasimilar a la preparació d'unes croquetes ja que calfer una massa, refredar-la i després arrebossar lesseves porcions. De totes maneres, el resultat és tansaborós que mereix totalment la pena.

Ingredients per a 4 persones• Per fer la llet fregida: 400 ml de llet sencera, 35 gde Maicena, 80 g de sucre, la pela d'una llimona, unpal de canyella • Per arrebossar la llet fregida: ou batut, sucre i can-yella en pols

Com fer-ho El primer que cal fer és preparar una llet plena desabor, fent una infusió amb el sucre, el pal de can-yella i la pela de la llimona en 300 ml de llet. Quanarribi a ebullició, apaguem el foc. Perquè la llet pren-gui molt sabor, tapem la casserola i la deixem aixídurant 15 minuts.Colem la llet infusionada i la passem a un cassó net.Seguidament, en els altres 100 ml que haurem dei-xat en la nevera perquè estiguin ben freds, dissolemla Maicena batent enèrgicament. Aboquem la llet

amb Maicena sobre la llet infusionada i posem elcassó de nou al foc, removent perquè s'integrin benbé tots els ingredients.És preferible posar el foc al mínim i remoure contí-nuament perquè la llet amb Maicena tarda més a es-pessir i quedi molt saborosa. Així aconseguim dues coses. Una, evitem que espegui en el cassó, la qual cosa podria arruïnar elsabor. I dos, evitem que la massa de la llet fregidaens quedi crua i sàpiga a farina. Després d'uns 20minuts removent, estarà al punt.Bolquem la crema a un recipient rectangular i ho co-brim amb un film de cuina que quedi en contacteamb la superfície, per evitar que ens surti "crosta".A continuació, fiquem la crema a refredar en la ne-vera, almenys durant 4 hores, però millor si ho femd'un dia per a un altre. Una vegada freda, tallem la crema en vuit porcionsrectangulars, si les voleu tradicionals, i les passemper Maicena i ou fregint-les en oli calent. Quan esdauren, les escorrem sobre paper absorbent i lesarrebossem amb una mescla de sucre i canyella enpols. Servim adornant amb uns encenalls de pela de lli-mona.

Recepta i foto: Llet fregida de LA VILA - Castelldefels

Ingredients30 gr de farina de blat de moro. 3 rovells d'ou. 1/2 litre de llet. Pell de llimona. Edulcorant al gust Galetes María

PreparacióPosar la farina de blat de moro en un recipient iafegir-hi una mica de llet freda diluint-la bé.Afegir-hi els tres rovells mentre es bat. En una casserolaposar al foc la resta de la llet amb la pell de lli-mona i l'edulcorant. Quan hagi bullit una mica re-tirar del foc i afegir-hi lentament i sense deixar deremoure la mescla. Una vegada ben barrejat tottornar a posar-ho al foc a bullir. Quan espesseixiretirar i posar en els bols o tasses tirant una micade canyella en pols i una galeta María.

Natillessense sucreamb galeta

María

Bartolillos de crema

Aquestes postres són típiques de la capital madrilenya.

IngredientsPer a la base: 125 gr. de farina. Sal. Llet. Sucre. Un ou.50 gr. de mantega.

Per a la crema: 1/2 litre de llet. 2 ous. Sucre. Maizena.Mantega i la pela rallada d'una llimona.

Així ho preparem Elaborem la base: Comencem barrejant la farina ambun polsim de sal, 4 cullerades de llet, l'ou, la mantega iles dues cullerades de sucre. Ho removem bé fins a ob-tenir una massa. Ho deixem reposar una hora.

Elaborem la crema: Batem els dos ous amb tres culle-rades de sucre i dos de maizena. S'afegeix el mig litre dellet bullint amb la pela de la llimona i deixem que vagiespessint tot en el foc.Afegim dues cullerades de mantega. Removem bé i hodeixem que es refredi. La massa base que hem elaborat al principi, la deixemfeta a una làmina fina. La tallem en porcions triangulars.Col·loquem una cullerada de crema al centre i tanquemels bartolillos. Els fregim i servim freds.Els empolseguem amb sucre glaç o canyella.

Recepta i foto: ABC – Sevillala prensa 40

la prensa 44

Mona de Pasqua tradicional

La genuïna i tradicional Mona de Pasqua, és un sim-ple, senzill, però ben fet “pa de pessic”, adornat ambtants ous durs com a persones hagin de compartir-la,que tradicionalment obsequiava el padrí al seu fillol/ael dilluns de Pasqua, de la mateixa forma que la pa-drina feia el propi amb el palmell o palmó per al diu-menge de Rams. Es diu, encara que ningú és capaç d'afirmar-ho ambcertesa, que la tradició de regalar la mona es remuntaàrabs i romans, atès que la paraula “mona” prové del'àrab “*munna”, la qual cosa significa obsequi (elspadrins la regalen al seu fillol per degustar-la en fa-mília el Dilluns de Pasqua). Per la seva banda, els ro-mans es regalaven “*monus”, pasta de pa amb oudur. A mitjan segle passat es va començar a frivolitzarla mona genuïna aplicant-los un altre tipus d'adorns,fins a arribar a fer-se veritables obres d'art a força dexocolata, ingredient que no participava de la monaoriginal.

Ingredients Mitja dotzena d'ous. 200 grams de sucre. 400 grams de farina.

Elaboració Batre els ous amb sucre. Quan estigui espès afegir farina, llimona ratllada i can-yella en pols. Es posa al motlle i al forn durant 15 minuts a 225graus. S'obre el bescuit i s'emplena, opcionalment, al gust(xocolata, melmelada, mantega).Opcionalment, adornar amb nata i amb figures de xo-colata i ninots.

Ingredients (tots a temperatura ambient)- 250 gr. de farina de rebosteria - 400 gr. de sucre blanc- 200 gr. de mantega sense sa - 140 gr. de formatge per untar - 4 ous grandària L - Una culleradeta de bicarbonat de sodi - Un culleradeta i mitja de pols per fornejar - Una culleradeta i mitja d'extracte de vainilla- Una punta de cullereta de sal - 125 gr. de nabius (arándanos) vermells - Una culleradeta de sucre glaç- 1 cullerada de farina de rebosteria.

PreparacióPosar en un bol els nabius (arándanos) i agregar una cu-llerada de sucre glaç i una altra de farina de blat, ho ba-rregem tot bé, perquè quan es fornegin les fruites quedinrepartides per tot el bescuit i no es vagin totes al fons. Re-servar-ho.Escalfar el forn a 180 graus.Batre a velocitat mitjana el formatge crema i la mantega.Han d'estar a temperatura ambient, durant dos minuts,

ara afegim el sucre i continuem batent a velocitat mit-jana uns altres cinc minuts, fins que vegem que la ba-rreja estigui suau i esponjosa.Ara afegim a aquesta mescla els ous un a un, els batemlleugerament abans d'afegir-los, i no n’afegirem un altrefins que l'anterior s'hagi incorporat bé a la mescla. Tamisar la farina juntament amb el bicarbonat de sodi ila sal i ho agreguem a la mescla baixant prèviament lavelocitat de la batedora fins que tot estigui perfectamentintegrat i homogeni; afegir a aquesta mescla l'essènciade vainilla i els nabius, i ho unim tot ben bé.Greixar el motlle on ho anem a fornejar i bolcar-hi en elltota la mescla, donant uns copets contra els fogons per-què la mescla es compacti bé.Fornejar-ho uns 45 o 50 minuts; podem veure si ja estàllest inserint un punxó o ganivet en el bescuit, si surt netja està llest.Desemmotllar-ho passats uns deu minuts i deixar-ho re-fredar damunt una reixeta de rebosteria. Podem posar-hi sucre per damunt, com a adornament.

Recepta i foto: Tererecetas – Petit CHEF

Bundt cake amb nabius

la prensa 48

Bunyols de vent casolansLa massa en fregir-se doblega el seu volum i peraixò se'ls denomina "de vent", perquè s'inflen. Espoden menjar solos o farcits de nata, tòfona,crema, xocolata, etc.

Ingredients• 4 ous. • 200 ml de llet. • 100 ml d'aigua. • 50 gr de mantega sense sal. • 150 gr de farina de blat. • 1/2 cullera per a postres de llevat en pols. • 1 cullerada de sucre. • Un rajolí d’anís. • Un polsim de sal. • Oli d'oliva suau, per fregir els bunyols. • Sucre glaç, per empolsar. • Nata per muntar, per al farciment dels bunyols(Opcional).

ElaboracióEn un cassó hi posem la llet, l'aigua, el sucre, la sal,el anís i la mantega.Quan la mantega s'hagi fos icomenci a bullir, hi tirem de cop la farina i el llevat,removem bé la massa amb una espàtula i ho dei-xem refredar uns minuts.Tirem un a un els ous i elsbarregem amb la massa; podem utilitzar la bate-dora perquè no quedin grumolls.Tirem oli en unapaella, una mica menys de la meitat de la paella, iquan estigui calent ho posem a foc mitjà-baix. Ambl'ajuda de dues culleretes, posem massa de lagrandària d'una nou en una de les culleretes i ambl'altra la tirem a la paella.Quan vegem que es vaninflant els donem la volta, sinó ho faran ells sols.Elsdeixem escórrer en paper de cuina, per llevar l'ex-cés d'oli.Els refreguem amb sucre glaç.I si volememplenar-los amb nata, crema, etc., amb unes tiso-res fem un forat en el lateral del bunyol i amb l'ajudad'una mànega pastissera els anem emplenant.

la prensa 50

la prensa 54

Llesques amb ou de vi

‘Torrijas de vino’

La llesca amb ou és un dolç típic de les cele-bracions de Quaresma i Setmana Santa a Es-panya. Es diu que l'aspecte de la llesca ambou recorda un filet de carn, aliment subjectea abstinència en aquestes dates segons latradició catòlica.L'ingredient principal d'a-quest dolç és el pa, un aliment que posseeixun elevat contingut en midó, la qual cosa liconfereix el seu caràcter energètic.

Ingredients1 barra de pa del dia abans. 1 branca de canyella. 200 gr de sucre. 1 litre de vi negre. 2 ous. Canyella en pols. La pell d'una taronja. Oli d'oliva.

Així ho cuinem Abocar el vi en un cassó i afegir-li el sucre, lacanyella i la pell de taronja. Posar-ho al foc ideixar-ho bullir durant 10 minuts.Passatsaquests 10 minuts, retirar el cassó del foc ideixar-ho reposar fins que el vi s'entebeeixi.Colar-ho i reservar.Tallar la barra de pa a ro-danxes d'uns 2 cm de grossor i col·locar-lesen una safata fonda. Abocar el vi aromatitzatdamunt les llesques de pa i esperar al fet quequedin ben xopades.Ara, passar les llesquesper ou batut i fregir-les en oli d'oliva ben ca-lent cop daurades les llesques, escórrer-lesbé i dipositar-les sobre paper absorbent pereliminar l'excés d'oli.Empolsegar les llesquesamb ou amb sucre i canyella en pols.Podemacompanyar aquestes llesques amb un gelatde vainilla o cafè i el seu propi suc.No xoparmassa les llesques en vi ja que aquestes po-drien trencar-se en manipular-les després.

la prensa 58

Un dolç típic de Setmana Santa que resulta exqui-sit qualsevol dia de l’any.

Ingredients• 1 barra de pa del dia abans• 600 ml. de llet semidesnatada• 2 ous• 3 cullerades de sucre• Canyella• Oli de gira-sol

ElaboracióTallar les llesques de pa amb un gruix d’uns trescentímetres cadascuna.Tirar en una olla gran la llet juntament amb tres cu-llerades de sucre blanc i canyella al teu gust (si volsque siguin molt dolços hi pots afegir una mica mésde sucre).Escalfa-ho a mitja potència i ves removent-ho pertal què el sucre es dilueixi, recorda que és impor-tant evitar que la llet no bulli. Un cop que el sucre s'ha incorporat bé a la llet, re-tira-ho del foc i deixa-ho refredar en un bol gran.Quan la mescla anterior estigui freda, remulla cadallesca de pa en la llet durant 30 segons per cadacostat, així evitaràs que absorbeixi massa llet i esdesmunti la llesca de pa.

Després de submergir-les, col·loca dues o tres lles-ques en un escorredor amb un plat sota per un pa-rell de minuts, d'aquesta manera podràs aprofitarla llet que caigui.Repeteix el procés amb totes les llesques de pa ideixa-les reposar amb la llet durant 5 minuts per-què es xopin del seu sabor. En un plat apart, bat els ous mentre en una paellaescalfes l'oli de gira-sol (una quantitat abundant) afoc mitjà. Quan aconsegueixi els 170 ºC podràs co-mençar a fregir. Pren una llesca de pa, escorre-la ibanya-la en l'ou per tots dos costats, després col·loca-la acuradament en la paella perquè es fregeixi. Deixa-les fregir 2 minuts per cada costat perquè quedindaurades i delicioses. Una vegada que estiguin fregides, deixa-les repo-sar en una safata amb paper absorbent per retirarl'excés d'oli. Amb les llesques ja lliures de l'excés d'oli, emplenarun bol amb una mescla de canyella en pols i sucreblanc i procedeix a enfonsar cadascuna de les lles-ques amb ou en el seu interior, perquè quedin benimpregnades de la mescla. Si vols, a més, les pots banyar amb una mica de lallet que has escorregut perquè l'absorbeixin i esti-guin més esponjoses. Així de senzill!

Torrades casolanes de Setmana Santa

No som els únics que ens veiem afectats pels canvis d'es-tació. Durant tot l'any el nostre gos està exposat a diferentsmalalties i paràsits, però amb l'arribada de la primavera iamb vista posada a l'estiu la situació es complica i el perillde contagi augmenta. S’ha de mantenir a ratlla tot paràsitvivent que intenti allotjar-se dins o fora del gos.

Prevenció i veterinariSón les armes contra qualsevol al·lèrgia, malaltia o paràsit.El nombre de gossos al·lèrgics ha crescut molt en els últimsanys, ells també són al·lèrgics al pol·len, als aliments, a lapols i fins i tot a alguns teixits com el niló.Paparres. Eclosionen buscant un hoste per alimentar-se,poden estar en arbustos, gespa, zones verdes etc. En si ma-teixa no és problemàtica ja que el fa es xuclar petites quan-titats de sang de l'animal; el problema arriba quan sónportadores de petits microorganismes que poden destruirles cèl·lules de la sang, provocar anèmia, afectar al fetge,ronyons etc.Puces.També transmeten paràsits, però el problema majorarriba quan se les mengen ja que els produeix la dermatitisal·lèrgica (DAPP), est és un altre problema durant la prima-vera, ja que la pell se’ls torna molt sensible i els surten cros-tes i escates, que solen gratar-se i poden deixar al gos sensepèl i amb picors.Mosquits. Un altre focus de transmissió de paràsits que, amés, té una solució més complicada, són de difícil preven-ció i transmeten sobretot dues malalties: la leishmaniosis ila dirofilariosis. La leishmània és un paràsit abundant enzones de maresmes, rius, pantans, piscines, etc. i provocaque els gossos s’aprimin, anorèxia, hemorràgies… Depèn

molt de l'estat immunològic de l'animal i cal tenir en compteque es transmet també a les persones. La filariosis és uncuc que quan arriba a adult pot acabar fent niu en el costatdret del cor del gos, provocant insuficiència cardíaca, la so-lució és acabar amb les larves mentre es troben en el teixitsubcutani, abans que migrin cap al cor.Cuidar d'ell com cuides de tu. L'explosió primaveral en-gega a un exèrcit de nous microorganismes que poden aca-bar posant al gos en una situació compromesa. Sobretot,quan pugin la temperatures de manera més generalitzadacal estar atent si es té un gos amb problemes cardíacs,doncs els afecta molt, i augmentar les mesures de precau-ció si es freqüenten zones de risc de contagi.Vacuna i consells. A més de la vacuna, la prevenció con-tra les malalties és fonamental, per a això recomanemaquesta sèrie de consells per evitar que contregui leishma-niosis- Col·locar als gossos collarets repel·lents de mosquits.- Usar mosquiteres en les finestres de les cases de camp iplatja.- No passejar-lo prop dels rius o zones humides al capves-pre, que és quan més activitat tenen els mosquits.- Usar regularment productes antiparasitaris externs, tambéactuen de repel·lents.- Fumigar en zones amb alta densitat de mosquits. Usar es-pelmes o espirals en les terrasses que els espantin. A l'in-terior de les cases, convé usar endolls antimosquits queprotegeixin el gos i a tota la família.- Evitar que el gos dormi al carrer, sobretot en zones rurals,i si ho fa, protegir el seu lloc de sopluig amb una mosquitera.

Com afecta la primavera als gossos?

Este mes os queremos hablar de una enfermedadmuy poco común en gatos y más aún en gatitosbebes: Fístula arteriovenosa hepática.Se trata de una malformación en la vascularizacióndel hígado del gato. Sucede durante la gestación yel felino nace con la enfermedad. Al no haber unflujo correcto de sangre hacia el hígado, este ór-gano no se desarrolla con normalidad y hay disfun-ción y problemas hepáticos graves que puedenproducen ascitis (acúmulo de líquido en el abdo-men), diarreas, retraso en el crecimiento del ani-mal, polifagia (comen mucho y con apetito),anorexia (dejan de comer), vómitos, problemasneurológicos, dolor abdominal, soplo cardíaco, des-hidratación, anemia severa y finalmente conducea la muerte si no se resuelve la malformación qui-rúrgicamente.Os hablamos de esta enfermedad porque uno delos gatitos que dimos en adopción el pasado mesde noviembre la padecía. Hansel fué sometido a va-rias pruebas diagnósticas (analíticas sanguíneas,ecografías, ecocardiografía, TAC y pruebas de coa-gulación) para llegar al diagnóstico de una enfer-medad muy poco común. La mayoría de gatitos que nacen con esta enfermedad nolo superan y mueren, por lo que diagnosticar a Hansel y re-alizar esta cirugía ha sido todo un reto para los veterinariosya que no hay casos descritos de este tipo.Desde Proaniplan queremos felicitar a la familia de Hansel,por todo el sacrificio que han hecho para salvarle la vida. Ytambién a Laura, la veterinaria de VET VIDA, quien desde elprimer momento diagnosticó la gravedad del trastorno quesufría Hansel y se preocupó de consultar a especialistas yderivar el bebé felino al Centro Veterinario ARS, en Barce-

lona, donde el prestigiado especialista Dr. Closa y su profe-sional equipo tomaron la decisión de llevar a cabo una in-tervención quirúrgica de impredecible resultado que,afortunadamente, ha resultado satisfactoria, a la espera deltranscurso del post-operatorio, que en estos momentos sepresume altamente positivo. Sólo existía una experiencia si-milar en el ARS Veterinaria, y se remontaba a más de cincoaños.Hansel des del primer día que fue recogido de la calle hasido un gato muy cariñoso, nos ayudó en el rescate de suhermana Gretel (son inseparables), a sus pocos meses devida nos ha dado grandes lecciones de fuerza y ganas devivir, creo que es el gato más mimoso que hemos conocido.Protectora de Animales y Plantas del Baix Llobregat

Desde la Proaniplan y la que fue su casa de aco-gida queremos agradecer a su familia, a la clínicaVet Vida, al doctor Closa y a todo el equipo de laClínica ARS su gran trabajo.¡Hansel , te queremos infinito! ¡Sigue siendoigual de feliz y con las mismas ganas de vivir!

Cuando a un bebé felinohay que extirparle partedel hígado

la prensa 62

Amb projectes cada vegada més interes-sants, Terra Alta aspira a ser una de les nos-tres denominacions revelació. Avui us portemun dels seus cellers familiars: Edetària i un vijove molt interessant, el Via Terra Negre2016.

Fitxa tècnicaEl raïm: 100% GarnatxaEl preu aproximat: 8,00 € IVA inclòs. La D.O.: Terra AltaL'anyada: 2016El grau alcohòlic: 14,5% del volumVinyer i elaboració: Una superfície de 24 hectà-rees de vinyers de 25 anys, situats en la Plana deGandesa, en bancals i terrasses elevades de sòlsben drenats i donant, per tant, baixes produc-cions.

El vi: Aquest negre jove, amb tocs agradables de fruitavermella, és un vi directe, agradable de beure imolt llaminer. Una proposta molt assequible periniciar-se’ns els vins de la petita D.O. Terra Alta. Clima:Mediterrani temperat, marcat per temperaturessuaus i escasses i irregulars precipitacions. Vinificació: En celler realitzen dos vinificacions diferents. Laprimera macerant en fred el raïm per obtenir lafruitositat de la Garnatxa; i una segona més tra-dicional amb raïms més madurs que li aportaràcomplexitat i estructura al conjunt. Envelliment: 6 mesos en barriques de 300 litres de roure fran-cès.

El TastVista: Color vermell intens amb tons violacis.Nas: Predomini de fruites vermelles intenses, re-cords de pastís de formatge amb nabius i final es-peciat. Boca: Entrada amable, pas de boca amb taninssuaus, amb predomini de fruites vermelles inten-ses i amb un final especiat. Temperatura de ser-vei: 16ºC. Maridatge: Polp a la gallega, estofats, faves i pè-sols amb botifarra negra, cabrit i verduretes a labrasa.

Via Terra Negre 2016

La petúnia és una de les principals i més conegudesespècies del grup de les denominades 'plantes detemporada', apreciades per la seva facilitat de cul-tiu, resistència i bellesa de les seves flors. La sevaprincipal funció la trobem en la decoració de jardins,tant públics com de cases particulars, en l'època defloració que es produeix entre els mesos de maig isetembre. El més estimat d'aquesta planta és sensdubte la seva flor, de forma acampanada, i que des-prèn una dolça olor a la que no podem resistir-nos. Tipus de petúnies. Al mercat existeixen moltesclasses diferents, però predominen les denominades'grandifloras', mentre que les 'floribundas' no supo-sen ni el 2% de les que es comercialitzen aquí. El cultiu de la 'grandiflora' es desenvolupa en un testde 10 o 11 centímetres de grandària. Existeixen al-tres tipus de flors més petites, com la 'Surfinia' o la'Senator', que han donat lloc a les denominades mi-nifloras i multifloras en països com Holanda.Una flor de mil colors. L’ avantatge de la petúniaés que disposa d'una àmplia gamma de colors en lesseves flors, encara que els més demandats pel pú-blic són els purs i forts, enfront dels colors méssuaus, que tenen menys èxit. Dins dels purs el pre-ferit és, amb diferència, el vermell, seguit del blanc,del rosa i el blau.Aquesta planta cobreix tota la gamma cromàtica iles mescles entre els diferents tons. L'excepció latrobem en els taronges i grocs, que existeixen, peròno estan tan ben aconseguits. En el que a la gran-dària de la flor es refereix, cal indicar que predomi-nen les vistoses però inferiors als 10 cm. degrandària.

Com plantar petúnies. S'empra una mescla com-posta per mitja part de terra, mitja part de compost,dues cullerades de farina d'os i un 10% de perlita.Posteriorment, cal posar una capa de perlita quearribi fins al primer buit del test i cal col·locar lesplantes començant per la part interior. Després, escompleta amb substrat cada buit i s'afirma la planta.És preferible escollir una combinació d'exemplarsque siguin d'un sol color o de dos. Les mesclesmassa variades produeixen una sensació artificial irecarregada. Una vegada plantada, s'ha de situar eltest al sol així com cuidar de regar-les de manera re-gular.Cures i manteniment. Pe a un desenvolupamentòptim necessita situar-se en espais molt assolellats,amb temperatura temperada i protegida del fortvent i de la pluja excessiva. Tampoc és convenientque es trobin en zones de clima sec i molt càlid.La fertilització. És una de les tasques imprescindi-bles en la seva cura, ja que aquestes necessitengrans quantitats de nitrats. Així, amb l'objectiu quela producció de flors sigui òptima, convé eliminar lesque s'han assecat i les seves tiges, així com aplicarfosfat diamònic cada 30 dies.El reg. És convenient que el terreny no estigui ex-cessivament humit o entollat, encara que l'aigua hade ser abundant. La planta necessita aigua quans'observi que està inclinada o te toves les seves fu-lles. No obstant això, la petúnia no necessita exces-sives atencions en el cultiu. Simplement cal intentarque les plantes es trobin a una distància d'entre 25i 40 centímetres entre elles i vigilar la incidència delsol i l'aigua.

Les petúniesBellesa i resistència

Bloc de notas, por Pere Farrè

El Mobile World Congress:Sense límits tecnològicsLa passada fira del Mobile World Congress, la tretzena edició que se cele-bra a Barcelona-L'Hospitalet de Llobregat, dedicada a la tecnologia mòbil,el Saló més important que se celebra al món, ens va ser mostrat i de-mostrat en els diferents pavellons del recinte firal de Gran Via que en novestecnologies no existeixen límits. Així vam anar informant-nos i, a la ve-gada, descobrint en els seus estands com prenen posicionament, any rereany, la presència de drones de totes les grandàries i per a diferents usos,també els robots, així com altres aplicacions tecnològiques adaptades alsrellotges o les grans ulleres intel·ligents, capaces visualment de fer-nosviatjar en un instant al racó més allunyat del món sense moure'ns del sofà.Els mòbils plegables, els portàtils ultrafins... despertant molt interès la tec-nologia 5G, sens dubte un dels principals temes d’aquesta fira i que mésvan despertar l'atenció.Paral·lelament, altres salons i fires van creixent alseu voltant, com la també important 4YFN (4 Years From New) que con-grega grans companyies per fer realitat els seus projectes. Aquesta fira esva celebrar en el recinte firal de Montjuïc, reunint 600 expositors de 145països. Fotos: Luis Vigil

Festival Gastronòmic al Passeig de GràciaEl popular Passeig de Gràcia de Barcelona es converteix durant 10 dies, del8 al 18 d'aquest mes de març, en el passeig dels gourmets. Una iniciativacreada per l’Associació del Passeig de Gracia, que presideix Luis Sans, a lafoto al costat de Carme Ruscalleda en l'acte de presentació d'aquest es-deveniment gastronòmic, que compta amb la participació de 20 restau-rants, en la seva majoria d'importants hotels de la zona. L'esdevenimentcompta també amb diferents activitats com: menús degustació, la ruta deplatets, cuina a quatre mans i diferents showooking. Foto: Luis Vigil

Jaguar i el seu nou model I-PASTURAAl cèntric Hotel OD de Barcelona va tenir lloc la presentació oficial delnou model Jaguar E-PACE, de la mà de Donnay; d'aquesta empresa hivan estar presents Ana Dueñas, Sergio Roas i Marcos Huguet, els quien les seves converses van destacar les característiques i altes pres-tacions d'aquest nou model. Entre els convidats a l'esdeveniment vadestacar la presència de les actrius Anna Bertran, Julia Creus, i les mo-dels Alejandra Prat i Elena Zakhariandi.