apunts xarxes

APUNTS XARXES

BLOG:http://albertrg98lasalle.blogspot.com.es/

APUNTS XARXES Albert Ramírez González

[Fec

ha]

Albert Ramírez González

1

Xarxes d’àrea local LAN- Local Àrea Network

Què es una xarxa- conjunt d’ordinadors interconnectats entre si per tal de compartir recursos

(discos durs, accés a altres xarxes, impressores....) Les persones que utilitzen aquesta xarxa es

diuen usuaris. Per tal de crear una xarxa fa falta.

- Maquinari, cable, adaptador mòdems, hubs...

- Programari protocols

Avantatges - Compartir informació referent a BBDD.

- Concentrar dades i ordenar-les en una xarxa per usos i no per recursos.

- Controlar l’accés a aquests recursos) informació o impressores per usuaris.

LAN, MAN (METROPOLIAN AREA NETWORK), WANE(WIGHT AREA NETWORK INTERNET)

2. TIPUS DE TOPOLOGIA Topologia en anell, sistema obsolet que va ser molt utilitzat la

dècada dels 80 i creat per IBM. S’anomena Token Ring i

funcionava passant la informació (token d’informació) d’un

terminal a l’altre manera circular i en un sol sentit

(undireccional).

Topologia en bus, els ordinadors es connecten a un ‘’bus’’. En el

que puc intercalar o suprimir les

instal·lacions de manera més o menys fàcil.

L’avantatge d’aquesta tipologia es que es

modificable fàcilment, i les estacions

accedeixen al bus a mida que ho necessiten i

sense necessitats de que les altres estiguin

enceses.

Tipologia en Estrella, les dades arriben des del servidor

a les estacions a través d’un element concentrador o

hub en el que el connecten totes les línies dels

terminals.

[Fec

ha]


2

Tipologia en Arbre, a mida que la xarxa va creixent i es va

complicant es va fent necessari afegir nous concentradors i altres

element que donaran connectivitat a la nostra xarxa, és per tant

una munió de xarxes en estrella.

Topologia cel·lular, molt actual i gràcies a l’aparició de tecnologies

inalàmbriques: bluethooth, WLAN.... Treballem amb un senyal de

l’ordre dels GHz, encara més amunt que les

tecnologies de telefonia mòbil i permeten establir

connexió d’abast reduït entre dos o més maquines.

Tot i no ser tan fiables (ja que de vegades les

interferències o la mobilitat de l’equip pot fer que

perdem la connexió del sistema) com les del cable,

ni tan ràpides, la facilitat d’ampliació ha fet que

sigui una tecnologia que s’ha difós ràpidament.

2.3 CONSTRUCCIÓ I PLANIFICACIÓ D’UNA XARXA

Per tal de poder construir una xarxa a part dels terminals i els cables de connexió necessitaré

que cada terminal que es vulgui connectar tingui un adaptador (targeta de xarxa) que li dona

accés i que dialogui amb els altres perifèrics. Quan la xarxa va essent més gran és possible que

necessiti un concentrador o hub per connectar més de 2 aparells i si es tracta d’un lloc amb

més d’una zona de treball em caldran els switch i routers (encaminadors) per tal de segmentar

(conduir) el tràfic i fins i tot podré afegir seguretat a la meva xarxa contra els intrusos amb un

Firewall. Si volguéssim unir més d’una xarxa les connectaríem a través d’una passarel·la o

gateway. 2.3.1 Els cables de connexió de xarxa

Per tal de connectar dos ordinadors o perifèrics un mitjà per on vagin les dades. Les

característiques que hauré de valorar seran.

- Material construcció i fabricació

- Velocitat de transmissió assolible (mesurada en bps, bits per segon o múltiples

d’aquesta Bps, Gbps)

- Fiabilitat enfront al soroll o el pirateig de senyal

Coaxial: Cable de coure, actualment obsolet que podia arribar

a transmetre informació fins a 10MBps. Era molt robust

enfront interferències però l’atenuació d’aquest tipus de

cable finsque el límit de la llargària de les xarxes fos 100m i la

modificació relativament complicada.

Fibra Òptica: Cable construït amb dues capes de polímer

plàstic d’extremada transparència que transmet la informació en forma de llum. Per la qual

cosa l’adaptador ha de traduir la informació llum làser que anirà d’una estació a una altra.

Donat el preu dels components òptics i la dificultat en la manipulació d’aquestes xarxes només

[Fec

ha]


3

s’utilitzen en empreses que donen connectivitat a Internet a altres empreses (COLT, ONO,

TELEFONICA, RETEVISIÓN...) o en grans distàncies per exemple per connectar els controls de

les atraccions de Port Aventura on les distàncies poden ser de Km. El límit de velocitat de

transmissió actual en els Tbps (Terabits per

segon).

Parell Trenat: Es el cable de coure més utilitzat.

Està format per 4 parells trenats, el que li dona

immunitat enfront al soroll que es pugui colar.

Pot ser que porti a més una pantalla o no (STP

Shielded Twisted Pair o UTP: Unshielded Twisted Par). El connector amb què acaben són els

RJ45.

Cabitatge estructurat, actualment els edificis ja es construeixen amb diferents preses molt

abundants i ja planificades que van a parar a un armari on es fan les connexions (rack).

Categoria del cables segons del coure i l’apantallament:

Categoria 3 velocitat màxima de dades 10 Mbps.



Categoria 6 i 7 capaç de superar els Gbps.

Per fabricar un cable RJ45 necessitem una eina que es

diu crimpadora molt fàcil d’utilitzar.

WiFi: Sistema de connexió sense fils. Funciona amb ones

i hi ha tres sistemes; Bluetooth (crea una xarxa de curt abast i

poca velocitat, utilitzada per compartir arxius entre dos mòbils

o un mòbil i ordinador), Infrarrojos (primera tecnologia

inalàmbrica creada; té poc abast i poca fiabilitat) i WLAN

(tecnologia que coneixem com a connexió WiFi, té molt abast,

però hi ha certs elements que poden evitar que funcioni, com

reixes metàl·liques).

2.3.2 ELS ADAPTADORS DE XARXA

Són els elements que fan possible l’accés a la xarxa, dialoguen amb els altres terminals per tal

d’enviar la informació.

Segons la tecnologia del bus, el tipus de targeta de xarxa serà:

Integrada a la placa base: l’opció mes habitual donades les necessitats de connectivitat

actuals.

PCI: Són les mes antigues però encara són molt freqüents. No poden utilitzar-se en portàtils

per raons físiques.

[Fec

ha]


4

PCMCIA: Utilitzat en portàtils antics. És una escletxa per on s’insereix una targeta d’aquest

tipus i que dona la connectivitat.

USB: Utilitzant el bus USB podem dotar de prestacions inalàmbriques inserint un dispositiu en

forma de pendrive extraïble.

2.3.3 Mòduls de connexió

Hub o concentrador: s’encarrega d’enviar els paquets

que li arriben per una de les seves entrades a totes les

altres connexions que van als altres terminals, de manera

que tots els ordinadors que estan puguin rebre aquesta

informació.

Switch: Fa la mateixa funció que el hub però

mira si els paquets corresponen a algun

terminal d’aquest segment de xarxa i si no en

correspon el rebutja, fent que hi hagi menys

informació circulant que no és per aquest

segment de xarxa.

Router: Comunica la xarxa amb una

altra xarxa. Permet que la informació

sigui filtrada depenent de la xarxa on

vingui o fins i tot dependent de quin

tipus d’informació sigui. Per suposar

també pot fer de hub o switch però

és malbaratar les seves possibilitats.

Alguns routers es configuren com a

Firewall.

Gateway: És com un router però que

enllaça xarxes que no tenen perquè ser en el mateix protocol. Per exemple imaginem que

volem enllaçar una oficina d’un banc amb una xarxa que conté informació dels caixers

automàtics i tant els caixers automàtics com

les oficines tenen protocols de xarxa

diferents.

Acces Point: És com s’anomena el hub en

xarxes inalàmbriques i a més permet passar

de una xarxa de cable a un segment sense

cable connectant-hi un o més PC a la xarxa

sense haver d’instalar un cable i les molèsties

que això comporta.

Servidor d’impressió: Permet connectar una impressora a una xarxa de manera que podem

imprimir des de qualsevol equip a la impressora.

[Fec

ha]


5

Repetidor de senyal: Normalment una xarxa no excedeix de 200m d’extrem a extrem, ja que el

senyal arribaria degradat i es podrien rebre molts bit erronis.

2.4.1 Model de capes d’una xarxa de telecomunicacions

1. La primera capa (física) s’encarrega de detalls com el tipus de cables.

2. La segona capa (enllaç) s’encarrega de regular el procés pel que un ordenador pot

transmetre informació al BUS i és escoltat pels seus companys de xarxa. (Ethernet), (MAC:

Media Access Control)

3. La tercera capa (xarxa) s’encarrega de la transmissió de dades fora de la nostre LAN. (IP:

Internet Protocol)

4. La quarta capa (transport), rep les dades de les aplicacions que està utilitzant l’usuari, les

fragmenta, les posa en ordre i assegura el seu enviament. (TCP: Transport Control Protocol)

5. La cinquena capa representa finalment el processament de les dades que fa l’aplicació que

està utilitzant un usuari. TELNET: permet la connexió remota al nostre ordinador des de una

altre ordinador, i poder veure què té, com està configurat, instal·lar coses, esborrar coses,..)

Cada capa necessita una certa informació addicional per a poder complir amb la seva tasca.

Aquesta informació es troba a l’encapçalament (header) de cada paquet.

2.4.2 Configuració d’una xarxa TCP-IP

L’Adreça MAC

Les targetes de Ethernet disposen d’un nombre únic, que va predeterminat de fàbrica. És un

nombre de 48 bits que actua com a matricula identificativa del dispositiu. Aquest nombre ja

aniria bé per identificar la màquina però només és visible a dins de la xarxa, i per tant fora

d’aquesta hem de tenir una altra identificador per tal de que arribin els missatges.

2.5 Administració de xarxa i seguretat 1. Comprovació d’una

estació

Per comprovar l’estat de la

connexió i la màquina destí

hi ha una comanda molt

senzilla: ping adreça_IP. Per

probar-la fem

Inicio>Ejecutar i escrivim al

quadre d’acció cmd.

[Fec

ha]


6

Ara ens apareix una finestra negra: és l’intèrpret de comandes en MS-DOS un sistema operatiu

antic. En aquesta finestra escrivim ping www.google.es.

[Fec

ha]


7

3. TRACERT És una comanda semblant però que et dona informació de per on passen els paquets de IP.

Escrivim: tracert www.google.es

PAGINA COMERCIAL DE INFORMÀTICA I ACCESORIS http://www.dlink.com/es/es Fabrican de modems i altres accessoris semblants.

http://www.dlink.com/es/es

apunts xarxes

Education