Educació Física Batxillerat

QUÈ SÓN ELS ESPORTS D’EQUIP?Podem trobar un seguit d’opinions vulgars i generalitzades que intenten explicar què és un esport d’equip, per exemple:“l’equip és una suma de jugadors i com més bons, com més qualitat tinguin, més qualitat tindrà l’equip”.Aquesta definició no respon a la realitat.Un jugador no juga “al costat de l’altre” sinó “junt amb els altres” i “davant uns adversaris”.“Un partit és la confrontació de dos grups de força “.

DEFINICIÓ D’ESPORT D’EQUIP.És la coordinació de les accions de tots els companys per assolir la victòria sobre l’equip contrari.

ACCIONS DEL JUGADOR.Destaquem tres dimensions molt importants en tota acció desenvolupada per un jugador:

PERCEPCIÓ: L’amplitud i qualitat de la informació rebuda.DECISIÓ: l’encert en la resposta.EXECUCIÓ: autonomia del jugador per a prendre aquesta decisió.

El domini d’aquestes tres dimensions condiciona al jugador d’esports d’equip. Les grans estrelles, les figures de l’esport han de disposar d’un alt nivell en totes les dimensions esmentades.

ESTRUCTURA FUNCIONAL DELS ESPORTS D’EQUIP.Per conèixer un esport d’equip cal enumerar i analitzar les seves característiques. En els diferents esports existeixen uns elements que es repeteixen i que conformen la realitat del joc. Aquests principis comuns i idèntics els denominem “Estructura funcional”.

L’estructura funcional es basa en quatre principis:

1. L’ESPAITerreny tancat, més o menys gran, on en el seu interior es desenvolupa la competició. Constitueix el límit d’acció dels jugadors.2. LA ESTRATÈGIATipus de conducta que pot utilitzar el jugador pel que fa a les diferents formes d’actuar en atac o defensa.3. LA COMUNICACIÓ MOTRIULlenguatge que utilitzen els jugadors per a realitzar les accions de comunicació o bé d’oposició.4. LES LIMITACIONS REGLAMENTÀRIESaquestes limitacions varien segons els diferents esports, si bé hi podem trobar uns trets comuns.

1.- L’ESPAI

Educació Física Batxillerat

El lloc o espai d’acció on es desenvolupa qualsevol dels esports d’equip té unes característiques constants: és tancat, institucionalitzat i les seves dimensions són estrictes i precises.El terreny sol estar dividit en subespais, àrees o zones diverses.També hi intervenen sovint, i de forma estandaritzada, obstacles (xarxa), metes o objectius (pals, porteria, cistelles,...) que condicionen l’espai i inciten a organitzar una acció coherent.

Podem trobar diferents tipus d’espais amb uns trets diferenciats:

A.- L’espai com a distància a franquejar o recórrer.B.- L’espai dividit en subespais diferenciats.C.- L’espai com a meta o objectiu a assolir.

A.- L’espai com a distància a franquejar o recórrer.

Tot espai esportiu presenta unes dimensions exactes per les quals el jugador s’ha de moure o franquejar..- els penals són a 7 metres al handbol i a 11 metres al futbol..- Per passar de defensa a atac cal recórrer molt espai.A partir d’aquestes distàncies cal preparar una tàctica o una preparació física específica per a cada esport.

B.- L’espai dividit en subespais diferenciats.

Podem distingir:ZONES FIXES:

-PROHIBIDES: superfícies on el jugador no pot evolucionarHandbol – zona 6 metresVoley – xarxaBàsquet- zona de 3 segons

-ESPECIALS: zones dins les quals hi ha unes certes regles diferents (àrea de futbol, àrea d’atac voley...).

ZONES VARIABLES:-PROHIBIDES: zones mòbils que depenen del desplaçament dels jugadors atacants o defensors (zones de fora de joc, zona d’avant a rugby).-A UTILITZAR: pels atacants, davant del jugador, amb pilota i recolzaments.-A VIGILAR: el defensor s’ocupa particularment d’algunes zones per la seva perillositat.

C.- L’espai com a meta o objectiu a assolir.

Llocs determinats, fixes als que cal arribar, tocar, traspassar o el que el reglament demani.Pot ser:

El mateix terreny de joc: voley. Una parts del terreny de joc: rugby. Una porteria, cistella: futbol, bàsquet, handbol ...

2.- L’ESTRATÈGIA

Educació Física Batxillerat

Tipus de conducta que tenint en compte tot l’entorn i accions que ens envolten, pot utilitzar el jugador i li serveix per saber que ha de fer en qualsevol situació de joc.Podem diferenciar:

ESTRATÈGIA DE COOPERACIÓ

ATAC

ESTRATÈGIA D’OPOSICIÓ

DEFENSA

El meu equip té la possessió de la pilota

El meu equip no té la possessió dela pilota

Intentem: - consevar la pilota - progressar cap al objectiu - aconseguir l’objectiu

Intentem: - recuperar la pilota

- evitar la progressió de l’adversari - protegir l’objectiu, la porteria

JO ACTUO JO ACTUO

En col.laboració directa:- per rebre la pilota - recolzant la jugada d’aprop

En col.laboració indirecta:- intentant crear una acció favorable per al joc dels meus companys

En acció directa:- prendre la pilota a l’adversari- evitar que recolzin a qui té la pilota

En acció indirecta:- evitar la progressió dels atacants cap a l’objectiu

3.- LA COMUNICACIÓ MOTRIU

Jo rebo

Intento:- passar- avançar- tirar

Intenta:- passar- avançar- tirar

L’adversari recupera

Rep un company

Educació Física Batxillerat

En partits de debutants és curiós observar com es parlen, criden... La paraula hi és sempre present. En canvi en partits d’alt nivell solen ser sorprenentment silenciosos.Què ha succeït amb la comunicació durant el període que va del debutant al jugador d’èlit.És evident que el llenguatge s’ha transformat, hem passat d’un llenguatge verbal a un de gestual.Quan passem la pilota a un company establim una comunicació mitjançant accions de tipus motor. Per això l’anomenem “comunicació motriu”.

Ex. Assistència de gol o cistella “ té, fes gol !” pensa qui la fa.

Podem distingir la comunicació entre companys del mateix equip , la contracomunicació, la que emeten els adversaris.

4.- LA REGLAMENTACIÓ DE L’ESPORT

Tots els esports d’equip estan sotmesos a una reglamentació que determina molts aspectes de l’activitat motriu. La majoria de les regles responen als apartats següents:

a) Dimensions del terreny de joc i material.b) Composició de l’equip i possibles substitucions.c) Sobre la utilització dels espais.d) Sobre el temps: de durada, de possessió...e) Relacions entre jugadors: contacte físic permès, penalitzacions ...f) Utilització del material (parts del cos amb les que es pot tocar la pilota generalment,

formes de moure’l, etc ...)g) L’àrbitre. Nombre i funcions específiques.