apunts de llengua 20 editora 1851 20
DESCRIPTION
Catalã editora es una lengua románica occidental que procede del latín vulgar.4 Se habla en algunos territorios de España: Cataluña, franja oriental de la Comunidad Valenciana, donde recibe el nombre histórico, tradicional y oficial de valenciano (valencià),1 2 Islas Baleares, Franja Oriental de Aragón y en el sector oriental de la sierra o paraje del Carche,5 perteneciente a la Región de Murcia; Francia (Rosellón) e Italia (ciudad de Alguer); así como en Andorra, donde es la lengua oficial. Su dominio lingüístico tiene una superfície de 68 730 km² y 13 529 127 de habitantes (2009). El catalán ocupó la posición 75 en la lista de idiomas más hablados de la revista Ethnologue (2009), con 11 530 160 de catalanoparlantes en 18 países.6 Todos los autores agrupan los dialectos del catalán en dos grandes bloques: el catalán occidental y el catalán oriental. Según cada autor, se pueden además hacer otras divisiones (por ejemplo: valenciano, noroccidental, central, balear, rosellonés y alguerés), que a su vez presentan innumerables variantes locales. Es un idioma con características de transición entre 2 divisiones tradicionales de las lenguas romances, las lenguas iberorromances por un lado y las lenguas galorromances por otro; es especialmente próximo al occitano, con quien algunos autores agrupan como occitano-romance. Ha recibido mucha influencia del francés en Rosellón, del sardo y el italiano en Alguer, y del español en el resto de su dominio.El grado de uso y de oficialidad del catalán varía mucho según el territorio, que va desde la nula oficialidad en Francia a ser el único idioma oficial en Andorra, pasando por la cooficialidad en tres comunidades autónomas españolas. Según un estudio del Instituto de Estadística de Cataluña en 2008, el idioma catalán es el segundo más usado habitualmente en Cataluña, donde es la lengua habitual del 47% de la población, tras el idioma español, que supera al catalán no sólo como lengua habitual,7 sino también como lengua materna7 y de identificación, aunque el catalán es el más usado en 5 de las 7 áreas funcionales de Cataluña y el 80% de la población lo sabe hablar.7 Cada aspecto y contexto social del uso del idioma en Cataluña es estudiado por la Generalidad de Cataluña con el fin de fomentar su uso, donde es la lengua principal en la educación, en las administraciones públicas y en los medios de comunicación públicos; además, esta invierte anualmente en la promoción del catalán tanto en Cataluña como en otros territoriosTRANSCRIPT
SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA APUNTS DE LLENGUA, 20 � QÜESTIONS DE NORMATIVA
Degut a mal utilitzat i ben utilitzat Degut a és incorrecte quan no acompanya cap nom. En aquest cas el podem substituir per a causa de, perquè, per, amb motiu de, etc.
* Es va ordenar el tancament del bar degut a la manca de permisos. Es va ordenar el tancament del bar a causa de la manca de permisos. Es va ordenar el tancament del bar perquè no tenia permisos. Es va ordenar el tancament del bar per la manca de permisos.
* Degut al fort vent que bufava es van suspendre totes les activitats a l’aire lliure. A causa del fort vent que bufava es van suspendre totes les activitats a l’aire lliure. Es van suspendre totes les activitats a l’aire lliure pel fort vent que bufava. Amb motiu del fort vent que bufava es van suspendre totes les activitats a l’aire lliure.
* Degut a la malaltia del principal inculpat es va haver d’ajornar el judici. A causa de la malaltia del principal inculpat es va haver d’ajornar el judici. Amb motiu de la malaltia del principal inculpat es va haver d’ajornar el judici. Per culpa de la malaltia del principal inculpat es va haver d’ajornar el judici.
En canvi, és correcte quan es tracta del participi del verb deure. En aquest cas concorda amb el nom que acompanya i es pot substituir per una forma conjugada de deure.
El tancament del bar va ser degut a la manca de permisos.
Fixeu-vos que, en aquest cas, degut és un adjectiu de tancament: si canviem el gènere o el nombre del nom hem de canviar també el participi. A més, el podem substituir per una forma conjugada de deure.
Els tancaments dels bars van ser deguts a la manca de permisos. El tancament del bar es deu a la manca de permisos.
Passa el mateix en aquests casos:
La suspensió de les activitats a l’aire lliure va ser deguda al fort vent que bufava. La suspensió de les activitats a l’aire lliure es deu al fort vent que bufava.
L’ajornament del judici és degut a la malaltia del principal inculpat. La suspensió del judici és deguda a la malaltia del principal inculpat. L’ajornament del judici es deu a la malaltia del principal inculpat.
� CRITERIS TIPOGRÀFICS
Usos de les cometes (II)
1) Els títols de col�leccions:
“A tot vent” és una col�lecció de novel�les d’Edicions Proa nascuda l’any 1928.
L’Escola de l’Administració Pública de Catalunya ha publicat un nou volum de la col�lecció “Manuals i formularis”.
2) Els noms d’exposicions:
La Fundació Pau Casals ha impulsat l’exposició “Pau Casals i l’exili”, que s’ha pogut veure a diverses ciutats.
3) Paraules a les quals volem donar un sentit irònic, un segon sentit o un
èmfasi especial:
Amb la “rapidesa” que el caracteritza, va trigar dos mesos a enviar-me el pressupost.
El conseller va dimitir “voluntàriament”.
� TÈCNIQUES D’EXPRESSIÓ
Ús d’un llenguatge respectuós (II): abús de la barra inclinada
L’ús de la barra inclinada només és recomanable en textos necessàriament molt breus com qüestionaris, formularis, etc., ja que, si se n’abusa, entrebanca innecessàriament la lectura:
En aquesta reunió han estat convocats/des tots/es els/les professors/es interins/es i titulars, a més dels/les directors/res i els/les inspectors/res. [no recomanable]
Una possible alternativa és:
En aquesta reunió s’ha convocat tot el professorat interí i titular, a més del personal director i el cos d’inspecció. [recomanable]
Fins i tot en textos en què l’ús de la barra inclinada seria admissible, la llengua té recursos per no haver-hi de recórrer: En comptes de És recomanable El / la sol�licitant Nascut / da Domiciliat / da Destinatari / ària
Cognoms i nom: Lloc de naixement: Domicili: Persona destinatària:
� RECURSOS LINGÜÍSTICS
‘Flaixos de llengua’ Al web del Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra hi ha l’apartat “Flaixos de llengua”:
<www.catala.ad> [Consulta: 12 de febrer de 2009]
Si cliqueu al bàner de “Flaixos de llengua”, a sota de tot, us apareixerà una llista d’enllaços per solucionar dubtes gramaticals freqüents. Ja veureu que és molt útil! � SABÍEU QUE...?
La paraula catalana rambla prové de l’àrab rámla, que significa ‘areny’, és a dir, ‘platja, riba, llit de riera, etc. format de sorra’. FONT: Gran diccionari de la llengua catalana d’Enciclopèdia Catalana.