apunts d’història i patrimoni · 2010. 2. 26. · projectes, del treball conjunt entre...

elbutlletí març 2010

2

Nota: Aquest BUTLLETÍ MUNICIPAL s’edita men-sualment i es fa arribar, mitjançant una bustiada,a totes les llars del municipi. Si no el rebeucorrectament, comuniqueu-nos el carrer i la fincaa través de l’Oficina de Gestió Integrada (OGI),telèfon 93 480 48 00.

Butlletí elaboratamb paper reciclat

TELÈFONS D’INTERÈSAtenció Ciutadana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 900 102 658Ajuntament (OGI) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 480 48 00Àrea Bàsica de Salut (ABS) . . . . . . . . . . . . 93 470 06 89Telèfon cita prèvia (ABS) . . . . . . . . . . . . . . 93 567 09 99Arxiu Històric Municipal . . . . . . . . . . . . . . . 93 475 63 35

Atenció a víctimesde maltractaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 473 10 92

Biblioteca Can Ginestar . . . . . . . . . . . . . . . 93 475 63 00Can Ginestar. Casa de Cultura . . . . . . . . . . 93 480 95 64Camp de Futbol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 499 01 99Casal de Joves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 02 52CEIP Canigó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 33 36CEIP Montserrat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 11 74CEIP Montseny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 372 79 52Cementiri Municipal . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 480 22 29Tanatori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 372 90 82Centre Cívic Joan Maragall . . . . . . . . . . . . . 93 470 03 30Correus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 32 99Deixalleria Municipal . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 473 31 16El Mil·lenari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 89 87Habitatges per a la Gent Gran . . . . . . . . . . 93 473 49 06Escola de Persones Adultes . . . . . . . . . . . . 93 473 97 48

IES Sant Just. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 50 50Jutjat de Pau. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 470 55 67La Bonaigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 372 92 73La Vagoneta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 470 50 06Marrecs (Escola Bressol Municipal) . . . . . . 93 371 46 47Mercat Municipal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 473 47 90Notaria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 372 79 50Oficina de Gestió Tributària . . . . . . . . . . . . 93 371 44 61Parròquia dels Sants Just i Pastor . . . . . . . 93 371 12 97Promoció Econòmica. . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 480 48 00PROMUNSA. Empresa Mpal. Habitatge . . . . 93 470 79 30PROECSA. Empresa Mpal. de Promoció . . . . . . . . . . . . . .Econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 480 48 40Ràdio Desvern (98.1 FM) . . . . . . . . . . . . . . 93 372 36 61Recollida de Mobles Vells . . . . . . . 900 70 71 71 (gratuït)Registre de la Propietat . . . . . . . . . . . . . . . 93 372 34 00Residència-Centre de Dia Vitàlia . . . . . . . . 93 480 95 23

UrgènciesPolicia Local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 473 10 92Bombers. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 085Emergències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112Mossos d’Esquadra . . . . . . . . . . . . . . 088 (93 413 99 00)Urgències sanitàries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 061Urgències veterinàries . . . . . . . . . . . . . . . . 93 499 06 48

Coordinació:Servei de ComunicacióCorrecció: Servei Local de CatalàDisseny i maquetació: Albert EsponaFotos: Lluís TarrésImpressió: T.G. Alfadir, S.ADipòsit Legal: B-1151/81Tiratge: 8.000 exemplarsDistribució: gratuïtaAdreça internet: http:// www.santjust.catE-mail: [email protected]

Apunts d’història i patrimoni

�

� Als anys 80 l’Ajuntament de Sant Just Desvern iles escoles del poble organitzaven la rua i la festa delCarnestoltes, coincidint amb una etapa de recupera-ció de les festes tradicionals que es va iniciar amb lademocràcia.

La concentració de nois i noies dels diferents cen-tres es feia a la plaça Verdaguer, on rebien la saluta-ció de l’alcalde i de la regidoria d’Educació. Des d’a-quest punt s’organitzava la rua per cursos i cicles quedesfilava pels carrers del municipi. Després es dividiaper etapes i diferents itineraris per anar a parar a qua-tre espais diferents: el parc Maragall, l’Ateneu, el Pa-rador i Can Ginestar. En aquests espais s’oferien alsinfants actuacions musicals i lúdiques. Aquesta acti-vitat es va anar repetint durant més d’una dècada, quanles escoles van prioritzar la celebració de les sevespròpies festes, així com d’altres activitats lúdiques i fes-tes populars. A la imatge es pot veure una de les fes-tes per cicles al parc Maragall captada l’any 1987.

Des de fa cinc anys, amb la col·laboració de la Unióde Botiguers i Comerciants de Sant Just Desvern, elsnostres carrers tornen a viure aquesta festa de la gres-ca i la disbauxa molt intensament. •

Quan les escoles eren les protagonistes del Carnestoltes

SantJustDesvern té talent, el tenimarrelat i el manifestem indivi-dualment i col·lectivament.

Un poble que vol ser capdavanter hade desenvolupar el seu talent. I això ésel que hem fet amb els anys. Hem in-corporat nova gent, iniciatives i dinà-miques sobre un mateix model de mu-nicipi, a partir del que hem estat i delque volem ser. L’estima que tenim lespersones és el que crec que ens hafet ser un municipi “observat”. La nos-tra situació en el territori, el model demunicipi que hem anat creant i l’altnivell de convivència —avui intoca-bles—, són característiques pròpies deSant Just Desvern.

En un procés com el d’educar i es-coltar, som exemple; tenim bons pro-fessionals al sector educatiu igual queels tenim en el sector productiu. I enaquest sentit, em sento orgullós. Creari gestionar el talent és també fer néi-xer interessos comuns, convertir el mu-nicipi en un actiu de poble i ciutat.Hem d’innovar contínuament, amb elcontacte personal, amb lideratge in-dividual i amb el col·lectiu: en l’àm-bit associatiu, empresarial i polític; in-novar és reinventar el que hem fet percrear un futur millor.

Sant Just Desvern sap construir al-ternatives als problemes i a les inquie-tuds. I aquesta inteligència no apareixperquè si; la portem dins, és gaire-bé un compromís inherent on con-viuen inteligència, creativitat, senti-

ments i actituds. No és perquè sí, quesuportem molt millor l’actual crisi eco-nòmica. Els indicadors econòmics i so-cials ens ho diuen. Aquí no estem enla mateixa situació que altres muni-cipis de Catalunya o de l’Estat espa-nyol.

Tenim virtuts que es manifesten ambl’èxit personal i col·lectiu, i virtuts,

segurament les més humanes, quemalgrat que no valora la col·lectivitat,són les personalment més agraïdes.Penso que cal forjar el talent en l’apre-nentatge que ens ofereix la vida, enla felicitat personal, en el control delpensament, en l’autodeterminació ila satisfacció de compartir amb els nos-tres. Només paga la pena tenir talentcom a poble si aquest neix en el ter-reny de la felicitat i la pau. El camíha de ser sincer i generòs, i mai la fi-nalitat ha de justificar els mitjans. Lafelicitat, l’amor, la maduresa emocio-nal és la que dóna sentit a l’acció i, aramés que mai tenim l’obligació no no-més d’administrar el talent, sinó tam-bé de gestionar-lo i desenvolupar-lo.I ho podem fer col·lectivament, evitantpensar que les inquietuds se solucio-nen soles o que ja ho farà un altre. Bensegur que alguna cosa sempre podemaportar a la societat per millorar re-alitats no desitjades i tirar endavantnous reptes.

Estic plenament convençut que ambel talent de Sant Just Desvern afron-tem millor el present i marquem un ca-mí per al futur.

Estiguem orgullosos i orgulloses delque fem i gràcies pel vostre esforç.

Sant Just Desvern té talentJosep Perpinyà i PalauALCALDE

Creativitat i coneixementsón la font que ensha fet avançar ambfermesa. Som capaçosd’importar, creari adquirir sensediferenciar estratssocials i econòmics

Collserola rep 2 milions de visitants l’any� Les persones residents en elsnou municipis pels quals s’esténel Parc de Collserola i que en fanús, estan més que satisfetes ambel seu parc urbà. La majoria per-ceben aquest Espai Natural Prote-git de 8.000 hectàrees, com un in-dret idoni per combinar protecciói gaudi de la natura, amb activi-tats de lleure.

Aquesta és una de les conclu-sions de l’estudi “Freqüentació iMobilitat dels Usuaris del Parc deCollserola”, que ha presentat la

Fundació Abertis, el Consorci delParc de Collserola i l’Institut d’Es-tudis Regionals i Metropolitans deBarcelona. Aquest parc és referent delleure de l’àrea metropolitana de Bar-

celona, però l’ús públic ha de ser com-patible amb mantenir els ecosistemes ila biodiversitat, explica l’alcalde deSant Just Desvern i vicepresi-dent executiu del Consorci delParc, Josep Perpinyà.

Les persones que visiten el parcdonen un notable a la neteja, a lasenyalització i a les àrees de lleu-re. Altres dades destacables són queel parc té més activitat durant latardor, l’hivern i la primavera i quel’activitat principal és passejar i ca-minar.


3


4

Sant Just Desvern té un granpotencial productiu formatper 1.122 activitats, majori-

tàriament pertanyents als sectorsde serveis i de petita i mitjana em-presa, les quals contribueixen a lariquesa del municipi i del país. Da-vant l’actual situació econòmica delpaís han tancat empreses, altreshan reduït les seves plantilles i al-gunes han disminuït la seva acti-vitat, tant pel que fa a producciócom a l’espai, però també se n’hanimplantat de noves, especialmentoficines. La situació estratègica delmunicipi —proximitat amb Barce-lona i a importants infraestructu-res— i els preus del mercat han es-tat factors determinants perquèany rere any s’hagi incrementat elnombre de noves obertures, fins itot en aquests dos últims anys decrisi econòmica.

L’Ajuntament, a través de l’em-presa municipal PROECSA, facilitala implantació de noves activitats i,conseqüentment la creació denous llocs de treball, impulsant laconstrucció d’un edifici de 3600m2 per a oficines a Sant Just-PortaDiagonal que estarà disponible afinal d’any. Aquesta acció posarà al’abast dels joves emprenedors em-

presarials i artístics 10 oficinesd’entre 20 i 30 m2 a preus molt as-sequibles i contractes limitats en eltemps. També hi haurà espais lú-dic-recreatius, concretament unrestaurant a la planta baixa, i unavintena d’oficines de lloguer per adiversos usos (sociosanitaris, mú-tues de prevenció, generals, etc).La situació i els accessos a la zonafan d’aquest entorn una eleccióambiciosa i de futur. La presènciadel nou Hospital dinamitzarà demanera particular el sector assis-tencial i sanitari, i la proximitat alnucli urbà fan de la situació del

nou edifici un lloc ideal per a lesoportunitats de negoci en els dife-rents àmbits.

Integrat al mateix espai, unpromotor privat està construint unaltre edifici de 3.300 m2 també pera oficines.

Progressivament es manté elpetit comerç i al 2009 s’han donatd’alta una trentena de noves acti-vitats. La confiança del sector em-presarial, dels usuaris/es i dels tretscaracterístics de Sant Just Desvernafavoreixen, en general, que esmantingui aquest tipus d’econo-mia al municipi.

Tot i la crisi, Sant Just Desvernaugmenta l’activitat econòmica

Coneix l’espai de lleure del Pont Reixat� Enfront de l’Illa Walden, hi hal’accés a una zona molt agradableper a l’oci i la relació ciutadana, elTorrent del Pont Reixat.

És un espai verd condicionatper passejar que també disposa demobiliari per fer exercicis d’estira-ments amb jocs d’esports i bancsper descansar i que forma part dela millora urbana dels serveis idels carrers del polígon Pont Rei-xat, on hi ha implantades nom-broses empreses i que conviu araamb aquest parc urbà.

Construcció de l’edifici públic d’oficines a Sant Just-Porta Diagonal


5

El JustTram arriba a l’Hospitali millora la freqüència de pas

Un dels compromisos de l’A-juntament i l’Entitat Me-tropolitana del Transport

és millorar progressivament eltransport de les dues línies urba-nes d’autobús que donen servei ala població. Al mes de març esmillora la freqüència del JustTram—cada 30 minuts— amb la incor-poració d’un segon vehicle i s’am-plia el recorregut d’aquesta líniafins al nou Hospital i el sector deSant Just-Porta Diagonal, donanttambé millor servei —amb novesparades a Les Basses de Sant Perei a Sagrat Cor/Carretera.

Al 2009 prop de 56.000 viat-gers han fet ús d’aquesta línia quedóna especialment servei a lespersones usuàries de transportdels barris Nord i Sud, La Miran-da, Centre i Basses de Sant Pere,

comunicant equipaments, escolesi serveis. També s’han incorporatnoves parades de les línies L-10 iL-46 per donar servei a Porta Dia-gonal i a l’Hospital.

Paral·lelament s’estan estu-diant les possibilitats d’enllaç ambautobús del nou sector de MasLluí amb el centre urbà de SantJust Desvern i amb els centres deconnexió amb altres transports.

L’altra línia urbana, el JustMetro, també té novetats. Darre-rament s’ha incoporat un nouvehicle amb més capacitat i quedisposa d’una tercera porta, laqual cosa permet major agilitatd’entrada i sortida a les parades.A més, aquest nou bus és méssostenible ja que contamina tanpoc com un autobús de gas natu-ral.


6

Actuacions de millora urbanísticaals barris Sud, La Plana i La Miranda

Amb el Fons Estatal d’InversióLocal 2009 s’ha dut a termeuna important millora urba-

nística a diferents sectors del muni-cipi.

Barri SudAl barri Sud s’ha actuat als c. Re-ial, Rambla, Creu i Hereter en la re-novació de l’enllumenat, la supres-sió de barreres arquitectòniques,la renovació parcial de les canona-des de subministrament d’aigua il’arranjament i la pavimentació deles voreres amb una inversió deprop d’1 milió d’€. Les actuacionsque se sufragaven amb l’ajut esta-tal van finalitzar al desembre —mi-llora de l’enllumenat i de l’acces-sibilitat dels carrers—, però l’Ajun-

tament també ha fet una importantinversió per soterrar les línies aèriesde telefònica i d’electricitat, uns tre-balls que finalitzaran les properessetmanes.

La Plana-BellsoleigAls c. de La Plana i Roser s’ha re-novat la pavimentació i les voreres.Les actuacions que es feien ambaquests recursos ja han finalitzat,però la millora d’aquest sector con-tinua amb fons propis de l’Ajunta-ment i amb personal de la BrigadaMunicipal i de Plans d’Ocupació.Actualment s’està treballant als car-rers Fondalada i Gessamí de La Pla-na-Bellsoleig. El regidor d’EspaiPúblic i Serveis, Víctor Murillo,explica que aquest era un dels com-

promisos d’aquestGovern i queprogres-sivament es va executant amb la par-ticipació del veïnat.

La MirandaD’altra banda, en els propers mesoscomençaran les millores a La Mi-randa. Es faran actuacions als c.Sant Ferran, Balmes —entre Cani-gó i Sant Ferran—, Canigó i a l’es-planada d’aparcament davant laInstitució La Miranda. Consistiranen el reordenament de l’espai, pa-vimentació de carrers, millora de laxarxa de clavegueram, eliminacióde línies aèries, renovació de la xar-xa d’aigua potable i d’enllumenatpúblic i de reg, nova jardineria, mo-biliari urbà i senyalització amb unpressupost de 1.938.869,03 €.

Barri Sud

C. de la Creu C. de la Plana


7

1,7 M d’€ d’ajut estatal per al 20101. Actuacions per a la millorade l’accessibilitat, l’estalvi il’eficiència energètica, i deseguretat d’instal·lacionseducatives. Inversió prevista:495.157,60 €

Millora de l’accessibilitat de l’escola Ca-nigó, connectant mitjançant rampes elsdiferents nivells del pati i el gimnàs ambles aules. Adequació de l’accés a l’edi-fici principal de l’escola i reforma de l’en-trada i el vestíbul. Substitució de les fus-teries exteriors de finestres —per millo-rar el confort i reduir el consum energè-tic— i millores a la instal·lació elèctri-ca per una major eficiència energètica.

Millora de la insonorització del menja-dor de l’escola Montserrat.

Millora deles elements d’evacuació i deprotecció contra incendis a La Vagoneta.

2. Adequació i millorad’equipaments esportius.Inversió prevista:282.524,40 €

Construcció d’una marquesina sobreles grades del Camp de Futbol.

4. Instal·lació de mòdulsfotovoltaics al ComplexEsportiu Municipal LaBonaigua. Inversió prevista:451.182,00 €Instal·lació d’una planta d’energia solarper a la generació fotovoltaica a la co-berta de la piscina. Inclou el reforça-ment de l’estructura, la millora i la ins-tal·lació dels mòduls.

3. Actuació educativaa l’Escola Bressol MunicipalMarrecs. Inversió prevista:332.214 €

5. Millora de l’accés a les xarxesi infraestructures de les tecnolo-gies de la informació i de les te-lecomunicacions i modernitza-ció de processos de gestió docu-mental a l’Ajuntament. Inversióprevista: 99.992 €

-Eficiència dels consums energètics ambla reducció del nombre total de servidors.Augment de la capacitat d’emmagatze-matge de dades

-Implantació d’una arquitectura de di-gitalització segura (amb sistemes ho-mologats) que faciliti l’eliminació físicade la factura amb la conseqüent elimi-nació del paper de la factura i la incor-poració de la factura electrònica en elssistemes de gestió.

-Permetre connexions externes als ser-vidors de l’Ajuntament (dades i aplica-cions) amb l’objectiu de crear una ex-tranet segura que doni servei a totes lesdependencies municipals no ubicadesa l’edifici central.

Adequació dels vestuaris de la piscina,ampliació de l’espai destinat a les salesd’entitats esportives i instal·lació d’unsistema de megafonia a la pista interiordel Complex.


8

Escoles actives i obertes al mónAquests són alguns dels projectes que actualment treballenels centres de primària i secundària del municipi

ESCOLA CANIGÓ

Projecte: Implementa-ció de les TAC a l’aula.

Objectiu: Millorar elprocés d’ensenyamenti aprenentatge amb l’a-jut de les noves tecno-logies.

La dotació de pissarres digitals interactives en les au-les i la millora de la connectivitat al centre ha permèsobrir una finestra al món. Aquesta possibilitat motiva iengresca l’alumnat que participa més activament en elseu aprenentatge.

Activitats: Els nens i nenes de cicle superior també te-nen accés personalitzat a la intranet del centre on po-den comunicar-se a través de Fòrums i realitzar activi-tats variades a través d’un espai moodle.

Temps de durada: Pla quadriennal.

ESCOLA MONTSENY

Projecte:Alimentació sa-ludable i la fam.

Objectiu: Conscienciarl’alumnat de la necessi-tat d’alimentar-se d’unaforma saludable i incul-car-los en valors de so-lidaritat.

Activitats: A través del Comité Verd (format per 2 mes-tres i un infant de cada classe —de P-3 a 6è) es propo-sen activitats com la creació de mascotes. Finalment s’hantriat l’Enci i la Pomi per incentivar tota la campanya.Aquestes mascotes són les que donen les consignes delque s’ha d’anar treballant. Algunes de les activitats ques’han fet són: per Nadal l’amic invisible es va substituirper un intercanvi d’objectes; l’escola va participar en larecollida de menjar destinada al Banc d’Aliments, es-morzars saludables, conferències sobre intoleràncies ali-mentàries i la visita de l’Institut Català de Consum, en-tre d’altres.

ESCOLA MADRE SACRAMENTO(concertada)

Projecte: Interculturali-tat.

Objectiu: Conèixer dife-rents cultures i l’apropa-ment a aquestes. A tra-vés, d’un fil conductor“Viatgem amb en Dente-tes” (un ratolí, mascotade la biblioteca de l’escola), es comença un conte a P-3i finalitza a 4t d’ESO. Cada grup “viatja” a un país dife-rent i coneix els trets característics de la cultura del país.

Activitats:Totes les festes que se celebren a l’escola,Castanyada, Nadal, Carnestoltes, Sant Jordi, van lliga-des al projecte, el qual s’inicia i acaba amb el curs es-colar.

ESCOLA MONTSERRAT

Projecte: Egipte.

Objectiu: Conèixer lagran civilització.

Activitats: Entre els me-sos de febrer i març totsels infants, des de P-3fins a 6è, fan diferentstallers relacionats ambEgipte: creació de papirs autèntics, la momificació, elsjocs, les joies, el Nil com a font de la civilització egíp-cia, les piràmides i lligat amb tots aquests temes tam-bé les matemàtiques, els jeroglífics i la geometria, en-tre altres. L'escola també ha muntat un petit museu ambreproduccions de peces com els vasos canònics, mi-niatures de Déus i panells informatius amb la històriadel regne dels faraons que l'alumnat visita per fer-hitreballs en comú.

Projecte: “Teens’ interests, etwinning” i intercanvi ambDinamarca. S’inclou dins dels projectes europeus “etwin-ning”, que consisteixen a treballar temes conjuntamentamb escoles europees, en aquest cas, amb l’escola dane-sa de Resjby.

Objectiu: Treballar els temes que interessen al jovent,buscant les similituds i diferències amb els seus “twins“(bessons) danesos.

Activitats: Treballen la llengua anglesa de forma més en-cisadora, fent ús de les TIC, amb un context real, de for-ma autònoma, ja que ells són els protagonistes del seuprojecte i el professorat és els “facilitators” —els que elsajuden. El projecte es treballa “on line” des de l’escolaperò al gener l’alumnat va viatjar a Dinamarca per conèi-xer cara a cara als seus “twins”. Van visitar el país, vanassistir a classes amb ells, van poder comparar els dos

sistemes educatius i van passar el cap de setmana ambfamílies. Els participants danesos vindran a Sant JustDesvern la setmana de Sant Jordi. Se’ls ensenyarà l’Insti-tut, el poble i conviuran amb famílies d’aquí.

Activitats relacionades: Presentacions de l’alumnat, esco-la i poble amb powerpoints. Recerca sobre temes diversosa treballar (qüestionaris).


9

Cal veure l’èxit escolar com elprocés mitjançant el qual lesnoies i els nois assoleixen els

objectius del seu currículum educa-tiu, mantenint un adequat nivell demotivació i actitud, desenvolupant lesseves capacitats al màxim i orien-tant la seva formació acadèmica i pro-fessional més enllà dels nivells obli-gatoris.

La formació és una eina fonamen-tal per a l’establiment del projecte devida de les persones, i un abando-nament prematur dels estudis no no-més limita les possibilitats de quiabandona, sinó que també afecta lespossibilitats de la societat en què viu.Una societat més formada és una so-cietat més feliç, i una societat mésjusta en definitiva. Malauradamentl’efecte d’abandonament prematurdels estudis segueix essent més im-portant entre aquelles famílies de ni-vell socioeconòmic i cultural baix.

L’èxit escolar és una responsabili-tat que compartim a nivell de muni-cipi, i aquest procés no pot recaure

exclusivament en els centres educa-tius. Des del municipi i des de lesfamílies cal establir una sèrie de pro-jectes i accions coordinades amb elscentres que afavoreixin el ple des-envolupament de les capacitats delsnois i noies. L’acompanyament a l’es-colaritat i el Projecte Educatiu de Ciu-tat ha de ser la via de materialitza-ció d’aquestes accions.

Sant Just Desvern té uns centres dequalitat que desenvolupen des de faanys una important tasca educativa,com així ho demostren els resultatsobtinguts en les diferents avaluacionsi la diversitat de projectes que enaquesta mateixa pàgina podeu veure.

Malgrat això, hi ha nois i noiesque presenten dificultats per seguir

el ritme ordinari d’aprenentatge i re-quereixen d’estratègies diversifica-des per assolir els nivells adequats.Aquestes estratègies esdevenen méseficaces i més adaptades a les ne-cessitats de l’alumnat si comptenamb la col·laboració i la implicacióde diversos agents del municipi i,fins i tot, com és el cas d’algunsprojectes, del treball conjunt entremunicipis propers.

Actualment estem col·laborant enel desenvolupament de diverses lí-nies: el projecte “Coneguem els Ci-cles formatius”, que ja vam tractaral butlletí anterior, però també pro-jectes com “Connecta”, “Premis alsTreballs de Recerca de Batxillerat”,i també projectes específics per aalumnat amb més dificultats d’apre-nentatge i projectes de reforç esco-lar, als quals anirem fent referènciaen propers butlletins.

El compromís amb l’èxit escolarés un compromís amb el futur, peròtambé per una societat millor i mésjusta.

Èxit escolar per a tothom

Lluís Monfort i Peligero (ICV-EUiA)Regidor d’Educació, Infància i Joventut

Una societatmés formada és mésfeliç i, en definitiva,més justa

INSTITUT SANT JUST


10

Segons dades del padró a 1 defebrerde2010,aSantJustDes-vern hi ha empadronades

16.479persones.Aixòsuposaqueenduesdècades lapoblacióhaaugmen-tat en menys de 5000 persones, jaque l’any 1990 al municipi hi havia12.301 persones. Aquest és un crei-xement molt sostingut, sobretot si esté en compte que principalment vedonat per la incorporació de perso-nes joves nouvingudes. Això fa quela majoria de població del municipies concentri en la franja d’edat d’en-tre 20 i 50 anys. El 2009 s’han em-padronat 161 nadons, 89 dels qualsvan ser nens i 72 nenes. Els nomsmés posats van ser Èdgar i Cloe.

La nostra població és, majorità-riament, nascuda a Catalunya, pe-rò també hi ha més de 2.400 per-sones que provenen d’una setan-tena de països d’arreu del món. Enaquests moments, les 10 naciona-litats amb més presència a Sant Justsón, respectivament: Alemanya,França, Itàlia, Marroc, Colòmbia,Perú, EUA, Regne Unit, Bolívia iEquador.

La població ha crescutde forma moderada enels últims 20 anys


11

Ara fa 20 anys que es va crearPROMUNSA, l’Empresa Mu-nicipal de l’Habitatge, com

un instrument de l’Ajuntament deSant Just Desvern per incidir iaportar solucions en l’àmbit del’habitatge al municipi. Aquestsanys de feina han donat com a re-sultat que fins avui s’hagin desen-volupat 13 promocions per diver-ses zones del municipi, la qual cosavol dir haver posat a l’abast de laciutadania 650 habitatges de diver-ses tipologies, sempre a un preumolt inferior al del mercat lliure.Això significa que més d’un 14%de la població de Sant Just viu enun habitatge promogut per PRO-MUNSA.

Tot i que la voluntat és beneficiarla població en el seu conjunt, les dife-rents promocions han procurat intro-duir elements que han afavorit l’accésa l’habitatgedel jovent ide lagentgran.En aquest mandat, a més, s’ha donatun fort impuls a l’habitatge públic delloguer.

Les operacions que PROMUNSAtéactualmentenmarxasón tres: l’am-

pliaciód’ElMil·lenari amb19nousha-bitatges de lloguer amb serveis per ala gent gran, una promoció de 40 ha-bitatges —una vintena dels quals sónde lloguer— a l’espai alliberatper l’en-derrocament de la fàbrica Enthone ala c. Reial i 104 habitatges més al’Illa 2de Mas Lluí. Paral·lelament l’O-bra Social de La Caixa ha començatla construcció de 140 habitatges deprotecció oficial de lloguer.

A banda de la construcció d’ha-bitatges, al llarg d’aquests anysPROMUNSA també ha dut a ter-me moltes altres actuacions. Des-taca la rehabilitació, fa exacta-ment 15 anys, de l’edifici Wal-den-7;així comlaconstrucciódel

Centre Cultural i deLleure La Vagoneta, l’a-parcament i urbanitza-ció del parc Maragall, elCentre Cívic Joan Ma-ragall, el Centre Socialper a la Gent Gran ElMil·lenari o l’aparca-ment de les Basses deSant Pere, entre d’al-tres.

Promunsa: 20 anys fent habitatge públicL’Empresa Municipal també ha promogut la rehabilitació d’edificis,la urbanització d’espais públics i el lloguer a preus més assequibles

Actualment hi hatres construccionsen marxa: l’ampliacióde El Mil·lenari, unapromoció a la c. Reiali una altra aMas Lluí

Fotomuntatge de la promoció del c. Reial/Indústria

Una de les prioritats del Go-vern municipal és l’atencióa les persones amb algu-

na discapacitat, ja sigui in-tel·lectual, física i/o sensorial.L’objectiu principal és facilitar l’ac-cessibilitat, en igualtat de condi-cions, de tota la ciutadania als ser-veis i activitats que es porten a ter-me, tot respectant la diferència.

Des del servei municipal de Ben-estar Social se’ls ofereix informa-ció i orientació per a la tramita-ció d’ajuts i serveis que oferei-xen les diferents administra-cions, com per exemple realitzar elstràmits per a la valoració de grau dedisminució, la sol·licitud de la nova

targeta de la discapacitat i les pres-tacions per a adaptar habitatges.

A Sant Just, les persones ambdiscapacitat també disposen d’al-guns recursos específics, com latargeta d’aparcament per a vehi-cles que porten persones amb difi-cultats de mobilitat; la reduc-ció/exempció de l’impost de circu-lació; la targeta rosa de transport iel passi d’acompanyant de l’EMT,la reserva de places d’aparcamentper a persones amb mobilitat re-duïda; el servei de transport adap-tat fix i esporàdic i/o les estadestemporals residencials per a perso-nes amb discapacitat intel·lectual.

L’esport és un altre àmbit on es

facilita l’accés de les persones ambdiscapacitat: les persones amb graude disminució superior al 33% dis-posen de bonificació a les quotesde La Bonaigua. Així mateix, pelque fa al lleure, a La Vagoneta,quinzenalment els dissabtes a latarda s’organitza un ball-discotecaper a persones amb discapacitat in-tel·lectual.

És important recordar que aSant Just Desvern hi ha una xarxad’entitats sense ànim de lucre quetreballen diàriament per atendreles persones amb discapacitat i lesseves famílies. Està formada, entrealtres, pel Centre Pilot ASPRO-SEAT, els Tallers PROA i ALBA, fa-miliars de persones amb discapaci-tat intel·lectual, CORDIBAIX, l’As-sociació de Voluntariat Social deSant Just i el recentment creat Ca-sal de Persones Sordes de Sant Justi comarca.


12

� El president de l’Associació deMunicipis Catalans Porta a Portai alcalde del municipi tarraconí deRiudecanyes, Josep Maria Tost, havisitat Sant Just Desvern per expli-car l’experiència de la seva pobla-ció i també d’altres localitats a totsels grups municipals. A la troba-da hi van assistir l’Equip de Govern(PSC i ICV) i ERC.

Des de l’any 2000, Riudecanyesutilitza el sistema de recollida se-lectiva porta a porta. Aleshores, erauna de les primeres a fer-lo ser-vir; ara, però, un centenar de mu-nicipis catalans ja aposten peraquest model. Segons Josep Ma-

ria Tost, aquest sistema té molts be-neficis, com ara l’augment entre un 65i un 85% del volum de matèria selec-cionada. De fet, Riudecanyes abansd’implantar aquest model nomésrecollia un 12% de matèria orgà-nica i, actualment, han arribat al75%. En declaracions a Ràdio Des-vern, Tost ha explicat que tot ésqüestió d’adquirir uns hàbits per talde dipositar cada nit la brossa a la por-ta de casa i és un sistema molt pràc-tic.

Al butlletí del mes de setembreel regidor de Gestió de Residus,Pere Orriols, ja avançava que l’E-quip de Govern estava estudiant

els diferents sistemes per valorarquin és el més eficient i especial-ment per implantar la recollida se-lectiva ja que des de fa uns anysSant Just Desvern està estancat enel 54% de separació.

El sistema porta a porta perme-tria incrementar la matèria recicla-da, sobretot en el cas de l’orgàni-ca, la més difícil de separar. El con-sistori vol conèixer aquestes expe-riències en altres municipis per talde saber com podria desenvolupar-se aquí. En tot cas, el govern mu-nicipal voldria donar el vistiplau alnou sistema de recollida amb elconsens polític i ciutadà.

Atenció i serveis per a lespersones amb discapacitat

Sant Just coneix noves experiències de recollida selectiva


13

L’esforç de l’Ajuntament, de lesentitats i de moltes persones atítol individual ha fet que any

rere any s’hagin destinat recursoseconòmics, tècnics ihumansperdes-envoluparprojectes locals adiferentspaïsos i col·laborar amb ONG’s i en-titats que ja realitzen tasques enaquest àmbit. L’any 2009 no ha es-tat una excepció i, malgrat la situa-ció econòmica que travessem, elsprojectes i les activitats de solidaritati cooperació s’han mantingut per-què, més que mai, aquesta ajuda ésnecessària.

Els recursos es destinen, fona-mentalment, a tres grans eixos: lacooperació amb el desenvolupa-ment, l’aportacióaaltres institucionsque treballen en l’àmbit de la coope-ració i els drets humans, i la sensi-bilització de la població. La regido-ra d’Acció Social, M. Mercè Figue-ras, destaca que dins l’eix de cooperacióal desenvolupament el que fem és do-nar suport a projectes presentats perONG’s locals i també externes. Enaquest sentit, laprincipal subven-cióde l’AjuntamentesdestinaaSant Just Solidari, entitat de laqual l’alcalden’éspresidentd’Honori, juntament amb la regidora de So-lidaritat, formen part de la seva co-missió permanent. Sant Just Solida-ri gestiona l’agermanamentambCa-moapa (Nicaragua) i altresprojectes,pelsquals l’Ajuntament faunaapor-tació important.

Dins d’aquest eix s’hi suma lacol·laboració en campanyes huma-

nitàries, normalment a través delFons Català de Cooperació, per a si-tuacions d’emergències. L’exemplemés actual el trobem en l’aportacióper a la reconstrucció d’Haití desprésdel recent terratrèmol.

Pel que fa al segon eix, l’Ajun-tament fa una aportació anual alFons Català de Cooperació des-tinada a projectes a Llatinoamèricai Àfrica. La vehiculació de recursosa través del Fons permet treballar iunificar esforços conjuntament ambaltres municipis catalans.

La sensibilització a la pobla-ció també és un àmbit molt impor-tant. En aquest eix destaquen els ac-tes de promoció de la Pau i dels DretsHumans, les exposicions, les campa-nyes de recollida d’aliments i jogui-nes o accions d’implicació solidàriaper trobar espais de reflexió i debat.Algunes d’aquestes activitats tenenuna forta implicació de diferents en-titats i centres docents, com es de-mostra, sobretot, a la Festa de la Pau.Com a novetat, des de principi del2009 l’Ajuntament de Sant JustDesvern forma part de la Xar-xadeMunicipis constructorsdela Pau, la qual té per objectiu pre-venir la violència i fomentar la con-vivència a través de polítiques públi-quesefectivesdeconstrucciódePau,així com de la Xarxa de Pobles i Ciu-tats pels Drets Humans, la XarxaMundial d’Alcaldes per la Pau i l’As-sociació Internacional de CiutatsEducadores i laRedEspañoladeCiu-dades Educadoras (RECE).

Cooperem perquè un mónmillor és possible

Breus

S’intensifica la vigilànciaa La Plana-Bellsoleig� La Policia Local i els Mossosd’Esquadra han establert un ope-ratiu per intensificar la vigilàn-cia als carrers del municipi, es-pecialment a La Plana-Bellsoleig.En els últims dos mesos s’hanproduït robatoris a domicilis d’a-quest sector del municipi. Les pa-trulles d’ambdós cossos de segu-retat les 24 h, i la implantacióde mesures dissuasòries, contri-bueixen a evitar aquests tipusd’accions delictives.

El Mercat Municipal ja téweb pròpia� www.santjustdesvern/mercatés l’adreça de la web del MercatMunicipal. Una pàgina amb in-formació bàsica de les diferentsparades —com la ubicació i elcontacte—, i els productes quepodem trobar. La web també ofe-reix un passeig virtual pel Mer-cat —que té una vintena de pa-rades especialitzades i un establi-ment d’autoservei a la primeraplanta— i un apartat amb la his-tòria d’aquest equipament acom-panyada de fotografies antigues.

Nomenament de la jutgessa dePau i del jutge suplent� El Tribunal Superior de Jus-tícia de Catalunya ha nomenata l’Imma Castellví i al RobertSantacana com a jutgessa de Paui jutge suplent respectivament,després de la proposta presen-tada per l’Ajuntament de SantJust Desvern al Ple del passat mesde novembre.

Facilitat de pagament de l’IBI� El 2010, amb l’objectiu defacilitar el pagament de tributs,s’ha fraccionat el rebut de l’IBIen 4 pagaments. Cal recordarque la domiciliació dels rebutscomporta una bonificació enaquests. L’IBI es girarà els me-sos de maig, juliol, octubre idesembre.

Projectes liderats per entitats i subvencionatsper l’Ajuntament (2009)• 35.000 € a Sant Just Solidari per l’Hospital de Camoapa (Nicaragua).• 2.500 € a Acció Solidària i Logística per accions de sensibilització.• 2000 € a la Fundació Sant Just Solidari per a projectes a Camoapa• 1.800 € a la Fundació Vicente Ferrer per al projecte de construcció de cases

adaptades per a persones amb discapacitat a l’Índia.• 1.300 € a l’entitat Pallapupas per al projecte a l’Hospital de Sant Joan de Déu• Aportació anual al Fons Català de Cooperació i a la Coordinadora Catalana

amb el poble sahrauí


14

Imatges del Carnestoltes 2010

Concurs de truites del Mercat

Millor comparsa

Millor grup infantil Millor comparsa infantil

Millor individual infantil Millor grup

Millor individual


15

D urant els propers 6 anysJordi Rubio estarà al cap-davant del Futbol Club

Sant Just. Rubio es va fer càrrecde la gestió del club després queel que havia estat president du-rant més de 30 anys, Antoni Blas-co, deixés el seu càrrec al juny del’any passat. A final de gener esvan celebrar les eleccions i la pro-posta de Rubio va ser la guanya-dora, tot i que amb una ajustadadiferència respecte l’altra candi-datura, la de Pepe Palacios.

La voluntat de la nova juntadirectiva és enfortir el club i entreles seves prioritats està treballarconjuntament amb el VeteransSant Just —el club que van for-mar antics jugadors del FutbolClub Sant Just que van marxar del’equip per diferències amb l’anti-ga junta— perquè s’integrin no-vament al club. I és que, segons elnou president, el municipi ha de te-nir un equip de futbol i no dos, comara, per anar tots a una.

Altres objectius de la junta sónaconseguir que el Futbol Club pu-gi a 2a Territorial i preparar elcentenari del Club, que se cele-brarà l’any 2017.

Jordi Rubio dirigirà el FutbolClub Sant Just els propers 6 anys

Jaume Ruy va ser escollit en as-semblea a mitjan del mes de fe-brer nou president de l’Asso-

ciació de Veïns Sant Just Desvern,substituïnt a Meri Barranco que haestat 8 anys al front d’aquesta en-titat veïnal.

Ruy ja ha començat a treballarperquè, segons assegura, tot i quela meva antecessora ha deixat el llistómolt alt sempre hi ha nous projectes

per tirar endavant.Undelsmés engres-cadors que tenim és el d’acolliment iorientació a les persones immigrants através de l’advocat gratuït que tenima l’associació.

A més, l’actual president ex-plica que, en aquesta nova etapa vo-lem potenciar la comunicació de l’en-titat amb el veïnat. Per això, es preténfer més difusió dels butlletins de l’as-sociació, editant un butlletí cada dosmesos. I, com sempre, se seguiran fentconferències, activitats i campanyes, en-tre altres, a les quals podrà participartothom.

L’AV, que actualment comptaamb 366 socis i sòcies, té la seu alCentre Cívic Joan Maragall.

Adreça: Carrer Cervantes, s/n

Membres de la Junta: 11

Any de fundació: 1917

Nombre de socis/es: 185

Objectiu: Promoure la pràctica delfutbol amb la Competició FederacióCatalana de Futbol i l’Escola de Fut-bol com a activitats principals.

Altres activitats: Organització delTorneig de Futbol 7 (prebenjamins ibenjamins), del Torneig FernandoLeuthard i Campus de Futbol al’estiu

Web: www.santjust.org/fcsantjust

E-mail: [email protected]

CONEIX LES NOSTRES ENTITATS

Futbol Club Sant Just

Jaume Ruy,nou presidentde l’AV Sant Just

El regidor d’Esports —segon a l’esquerra—, felicita el nou president i la nova junta


16

Clara Segura, millor actriu derepartiment als premis Gaudí� La interpretació d’una psiquia-tra a la pel·lícula “Les dues videsd’Andrés Rabadán” li ha meres-cut un nou premi a l’actriu i veï-na de Sant Just Desvern, ClaraSegura. L’Acadèmia Catalana deCinema li ha concedit per aquestpaper el premi a millor actriu derepartiment. El film, òpera primade Ventura Durall, narra la vidadel conegut com “El boig de laballesta”.

Nou curs de talla de fustai alabastre a Can Ginestar� A partir del mes d’abril, idins del taller transversal delsCursos Municipals d’Arts Plàsti-ques, s’inicia una nova ediciódel monogràfic de talla, tant defusta com d’alabastre. Les clas-ses les impartirà Janira Romero,artista que recentment ha ex-posat a El Celler de Can Gines-tar amb l’exposició col·lectiva“Animals de companyia”.

Alta participació al II Cross de Sant Just� 200 nenes i nens entre els 5 i els 16 anys, de diferents po-bles de la comarca, van participar a final de gener en el II CrossdeSant JustDesvern iVCrossComarcaldelBaixLlobregatquees van celebrar al Parc de Torreblanca. El 40% dels atletes erende Sant Just. L’èxit de l’activitat i l’alta participació és fruit del’esforç i a la dedicació d’un nodrit grup de persones voluntà-ries —entrenadors i famílies— que han tirat endavant un pro-jecte que va néixer ja fa uns anys, quan va iniciar-se l’activi-tat de l’atletisme al municipi. Però el que inicialment era ungrupd’infantsde l’escolaCanigóenguanys’haampliatambne-nes i nens de les escoles Montseny i Montserrat.

Taller de disfressesa El Mil·lenari� Persones grans del municipihan participat al febrer en untaller de disfresses que es va feral Centre Social El Mil·lenaricoincidint amb les festes deCarnestoltes. Van fer-se les ca-rotes i també els vestits per viu-re com cal la festa més boja del’any.

Tria color, tria colla� Per la Festa Major se n’estàpreparant una de grossa. El colorgroc i el blau en són la causa,però per informar-te’n adreça’t al’Agenda d’Activitats o al Casalde Joves.

� A Sant Just Desvern, se ce-lebra aquest dia amb activitatsimpulsades des del Consell Mu-nicipal de les Dones i l’Ajunta-ment, i amb la implicació decol·lectius, especialment deJustDona, i de persones sensi-bilitzades amb aquest àmbit.

L’activitat està inclosa a l’A-genda i al web municipal sant-just.cat. S’ofereix la possibilitatde participar en el sopar de do-nes, en una sortida al teatre oen la visita a l’exposició delcol·lectiu Artasjust —format per14 dones artistes de Sant JustDesvern— al Palau Falguera deSant Feliu de Llobregat.

8 de març: Diade celebració,reivindicació ireunió de dones


17

El projecte “Casal de Joves 2.0” espresenta a la Universitat Politècnica� La iniciativa, promoguda des del Casal de Joves amb el suport del’Ajuntament, fa ús de les xarxes socials d’Internet per impulsar lesassociacions o entitats del municipi. El projecte s’ha presentat alCampus de la Universitat Politècnica de Catalunya a Castelldefels.

El regidor de Joventut de Sant Just, Lluís Monfort i el dinamitza-dor del Casal, Sergi Herrada, han explicat el projecte a professio-nals i regidors i regidores de la comarca en una trobada que té perobjectiu compartir inquietuds relacionades amb el jovent.

Consultes democràtiquesLa Plataforma Sant Just Decideix prepara peral 25 d’abril un referèndum a la nostra po-blació per tal de decidir si volem o no la in-dependència de Catalunya, tal i com han ce-lebrat d’altres poblacions ambun resultatmesque aclaparador en favor del si. Aquestes con-sultes són l’expressió d’un exercici de salutdemocràtica i de dret a decidir. Un dret adecidir que Convergència té com una de lesseves prioritats polítiques. Val a dir que desde CiU ja vam dir que no impulsaríem les con-sultes, però que les respectaríem i que fa-ríem costat a la decisió que prenguessin elsgrups municipals. A Sant Just vam donar su-port a la moció, presentada al Ple Municipal

del mes de desembre, que juntament ambERC i ICV va poder prosperar la celebracióde la consulta. Perquè si la societat civil pro-mou consultes arreu de Catalunya, Conver-gència hi ha de donar suport i acompanyar-les. Des de dins i des de fora s’estan fent di-verses interpretacions dels resultats. Diguinel que diguin totes les parts, cal tenir pre-sent que aquestes consultes poden ser ente-ses per molts catalans com una expressió dedemanda de dignitat i respecte vers Catalu-nya davant la possible sentència adversa delTribunal Constitucional i dels atacs continu-ats que arriben des de diferents instàncies es-panyoles, com una canalització en què el ciu-tadà veu la possibilitat de denunciar la sevainsatisfacció amb una situació política que nocomparteix, provocada per les institucionsde l’Estat i pel Govern de la Generalitat. Enunproper futur, s’aniran escoltant les opinionsde més municipis. Seria bo que tots els mu-nicipis catalans poguessin dir la seva, sensepor... A cap demòcrata no li hauria de ferpor acceptar el fet que el dret a decidir delspobles és democràcia en estat pur. De totes

maneres, la prioritat de Convergència i Unióa nivell nacional és aixecar Catalunya, supe-rar la crisi i defensar l’autogovern. Per això,continuarem la nostra tasca política de pro-posar mesures per incentivar l’economia pro-ductiva, de donar suport i fer costat als quimés ho necessiten i a fer que Catalunya li-deri la sortida de la crisi.

Volem animar a tothom perquè el proper 25d’abril vagi lliurament a decidir el que creuque pot ser millor per a Catalunya, si bé ladependència o la indepèndencia.www.ciu.cat/santjust


18

Les possiblesEREvolucions futures

ERE: “Espais de Regulació Especials:són sectors amb major vinculació a la tra-ma urbana, ja sigui per la presència d’edi-ficacions com per les seves característi-

ques d’enllaç entre els sistemes naturals iels espais verds de la ciutat”. Aquesta ésla descripció dels EREs que es preveu en elProjecte de decret de declaració del ParcNatural de la Serra de Collserola —PNSC—que va proposar el Departament de MediAmbient a finals de l’any passat; un PNSCdel qual ja s’ha esgotat el termini d’exposi-ció al públic i de presentació d’al·legacionspossibles al respecte (31 de gener de2010).

No ens agrada veure com el nostre ajun-tament no ha fet, com sempre, “una grantasca d’informació als habitants del seupoble de coneixement d’allò que els afec-ta a nivell de municipi”, com ho és aquest

debat pendent que tenim de la segonapart de la vall i que, evidentment, té molta veure amb aquest PNSC. Nota obtingudaper l’equip de govern en termes de no-in-formació: un excel·lent.

Diu el Projecte de Decret que l’objectiudels EREs és permetre l’establiment d’unaregulació urbanística que garanteixi la re-lació harmònica entre la ciutat i el parc;ordenar l’ús públic i dignificar el caràcterdels espais periurbans i permetre-hi eldesenvolupament d’actuacions d’interèspúblic, social o comunitari. Si algú ensaclareix què vol dir el concepte de “digni-ficar el caràcter dels espais periurbans”els estarem molt agraïts. D’altra banda,

Viratge en la políticad’habitatge

S’ha aprovat el Pla Local de l’Habitatgea Sant Just Desvern. En ell es detecten bà-sicament dues coses:

1. Ha crescut —i molt— la necessitat idemanda d’habitatges de lloguer a Sant Just.

2. Les possibilitats de construir nous ha-bitatges al nostre poble tenen un límit ca-da cop més definit. En el Pla es parla d’u-na potencialitat de creixement de 2.500 ha-bitatges que significarien la construcció decom a màxim uns 600 habitatges de protec-ció pública.

Aquests dos factors ens condueixen ala necessitat de què —si l’Ajuntamentvol tenir capacitat en el futur de seguirfent alguna mena de política d’habitat-ge— és imprescindible que destini unapart important d’aquest potencial habi-tatge de protecció pública a la creaciód’una Borsa d’Habitatge Social de Llo-guer.

Així, si fins fa uns anys la políticad’habitatge es va centrar a fer possibleque la població de Sant Just tingués ac-cés a un habitatge assequible al seu po-ble —contrarestant la inèrcia de l’exas-perat mercat— ara, la prioritat ha de serresoldre aquells problemes socials méssignificatius:

–Habitatge d’emancipació. Per què lagent jove pugui accedir a uns habitatgesa preu reduït que transitòriament els per-meti emancipar-se i encarar el seu pro-cés d’autonomia personal.

–Habitatges per a gent gran. Per aque-lla gent d’edat que per les seves caracte-

rístiques personals i socials sigui ade-quada la residència en habitatges espe-cialment dissenyats i amb serveis.

–Habitatges de lloguer social. Peraquelles famílies o persones que tinguindificultats per resoldre les seves necessi-tats d’habitatge.

L’Ajuntament ja ha donat diversos pas-sos en aquest sentit, tot i els grans pro-blemes que troba en el finançament(habitatges per a gent gran en el Mil-lenari, projecte en ferm de 180 pisos delloguer a Mas Lluí a través de La Caixa,projecte de 20 pisos municipals de llo-guer a la carretera) en aquests propersanys ha d’incrementar el seu esforç, pe-rò.

ICV (per mitjà del seu precursor polí-tic, el PSUC) va ser qui va impulsar quel’Ajuntament iniciés els anys 80 la polí-tica d’habitatge, i ara defensa i preconit-za que aquest viratge es produeixi ambla màxima decisió i voluntat política.ww.iniciativa.cat/santjust

Pere Orriols TubellaGrup Municipal d’ICV-EUiA

Llorenç Rey i CasasGrup Municipal de CiU

Muntsa Prat i NoguerGrup Municipal d’Esquerra


19

des d’ERC, com que devem ser massadesconfiats, no veiem amb bons ulls quees puguin desenvolupar en aquestes zonesEREs el que s’ha definit com a “desenvo-lupament d’actuacions d’interès públic,social o comunitari”.

Que alguns ajuntaments dels 9 que for-men part del Consorci de Collserola hagincomençat ja a demanar convalidacions deterritoris com a possibles EREs en un futurens fa malpensar que podria ser la trampaideal per a poder-hi construir urbanística-ment més tard. Els sectors de la vall de

Can Gelabert, Can Roldan i parcialmentMas Llui continuen tenint la mateixa pos-sibilitat de construcció que el que marca-va inicialment el PEPCO i es podria dirque les al·legacions del Consorci de Coll-serola segueixen la direcció de demanarque es converteixin en EREs. Feta la sevallei, feta la seva trampa. La pregunta és:ho volem, això?

El debat del Parc Natural de Collserolaporta temps a sobre de la taula i implicaposar d’acord a molts agents diferents: po-lítics, socials, civils... A casa nostra, entre

d’altres coses, es diu que el Parc surt gua-nyant en 52,30ha més de terreny. Si bé éscert que la proposta que ens fan és millordel que esperàvem, també és cert que cre-iem que no n’hi ha prou i ens preocupa lainvenció d’aquesta nova modalitat de zo-nes territorials EREs.

Però encara ens preocupa més que l’e-quip de govern no hagi parlat del temaamb antel·lació, ni tan sols al Consell Mu-nicipal de Medi Ambient i Urbanisme. Vis-ca la participació.ww.esquerra.org/santjust/grup_municipal.htm

Autónomos y pequeñosempresarios arruinadospor la banca

Autónomos y pequeños empresarios esta-mos viviendo los momentos más difíciles detoda nuestra vida: han bajado las ventas,no tenemos trabajo, nos vemos obligadosa realizar despidos, los impuestos nos aho-gan y los recargos por retraso en su liqui-dación terminan rematándonos.

La obra de destrucción de todas nues-tras ilusiones la completa la banca, que sequeda con todo lo que genera nuestro tra-bajo cobrándonos intereses y comisiones deusura.

Mientras que los banqueros, reciben de

la administración nuestro dinero con el finde mantenerse a flote y sobreponerse a lacrisis que ellos mismos causaron. Como side una partida de póker se tratara, fueronarriesgando en la mesa de juego, cegadospor su codicia, y aquellos que llegaron don-de están gracias a su apoyo, les devuelvenel favor entregándoles los recursos que de-berían haber sido para financiar nuestro tra-bajo y empresas.

Hablar ahora de un nuevo proyecto de“economía sostenible” como solución a lacrisis, no tiene sentido alguno, ya habrátiempo para ello. Hoy sería preciso dedicartodos los recursos posibles para salvar dela quiebra a las empresas que han podidoaguantar el primer impacto de la más gra-ve crisis de todos los tiempos. Sin embar-go ocurre todo lo contrario, para autóno-mos y PIMES el crédito está cerrado, no exis-te. ¿Cuántas empresas tendrán todavía quecerrar y cuantos autónomos tendrán que dar-se de baja para que nuestro gobierno se de-cida a tomar las medidas oportunas?

Al banquero desde luego no le importaen absoluto, no es su problema, él sabe

que puede con todo y con todos. Si consi-deran que financiar al comercio local o ala PIME es demasiado arriesgado, el mis-mo banquero se pone a vender y a finan-ciar joyas relojes, coches, pisos… y todolo que se le ocurre. Que vergüenza! Que secierren cada vez más negocios no les im-porta, los dueños ya avalaron con sus pro-pios bienes de manera que el banquero deuna forma u otra cobrará, además, muchomás de cuanto dejó, gracias a una avalan-cha de comisiones sin sentido, de intere-ses a la carta y de ganancias desorbitadasque no son más que robos legalizados pro-pios de manos hábiles de carterista. Labanca usura, establecida legalmente yasumida por la sociedad como algo natu-ral, como un mal inevitable. Y todo tan fla-grante y descarado!

Qué hacer para defendernos? ¿Como po-demos conseguir que el poder acceda a mo-dificar las reglas del juego? En EMTRA Aso-ciación Española De Empresarios Y Traba-jadores Autónomos Unidos creemos que esposible. http://[email protected]

Lydia Vargas GonzálezGrup Municipal del PP

Suport a les personesaturades i als municipis

“La lluita contra la crisi és la meva es-pecial preocupació com a President i la delGovern” declarava José Montilla el proppas-sat 3 de febrer. La tarda del mateix dia sesignava l’acord entre el Govern i la Federa-ció de Municipis de Catalunya i l’Associa-ció Catalana de Municipis per als Plans d’O-cupació 2010 destinats a la creació d’o-portunitats per a la ciutadania més afecta-da.

Aquest acord s’emmarca en els 30 com-promisos (explicats a l’article del PSC del’anterior butlletí) signats a final de l’any

passat pel Govern, sindicats i empresaris perlluitar contra la crisi i la transformació dela nostra economia.

Es de remarcar, també, la confiança quealtre cop les actuals administracions de laGeneralitat i l’Estat dipositen en els ajun-taments per fer polítiques properes i efi-cients per tal de superar l’actual situacióeconòmica i, simultàniament, per actua-cions adequades a les necessitats dels mu-nicipis.

El Pla d’ocupació local significa unainversió per part de la Generalitat de100.000.000 d’€ destinats a la contracta-ció laboral durant 6 mesos de 25.000 per-sones aturades i a les accions formatives trans-versals o professionalitzadores per millorar l’o-cupabilitat futura. A aquestes inversions s’hisumarà la dels propis ajuntaments per com-pletar el finançament dels projectes que hau-ran de situar-se en els sectors d’energies re-novables i eficiència energètica, noves tec-nologies de la informació i comunicació (TIC)i la rehabilitació d’edificis i espais públics.

La contractació s’adreçarà exclusivamentals treballadors desocupats i demandantsd’ocupació i que no cobrin o falti un mes perexhaurir la prestació o subsidi d’atur i tin-dran caràcter preferent: treballadors/es quehagin participat en accions formatives, jo-ves fins a 30 anys i treballadors/es ambdiscapacitat i altres col·lectius en situacióde risc d’exclusió laboral, garantint la pre-sència equilibrada d’homes i dones.www.socialistes.cat/sectorials/política-municipal

Joan Malagarriga i FigaGrup Municpal del PSC

apunts d’història i patrimoni · 2010. 2. 26. · projectes, del treball conjunt entre...

Documents