apuntes

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

TEMA 1- ACÚSTICA BÀSICAPer generar un so necessitem: ones mecàniques i on medi per propagar-ho.

Les vibracions mecàniques generades per una font sonora que el nostre sistema

auditiu és capaç de concebre-ho.

NATURALESA DEL SO

L’ona és el moviment vibratori que genera una sensació sonora al nervi auditiu.

- Ones sonores canvis de pressió ambiental, causats per la vibració que fa

moure l’aire.

El medi elàstic és l’espai que queda entre l’emissor, el receptor i l’encarregat

de transportar el so, és a dir, són les molècules d’aire que es transmeten

energia entre elles.

- uns exemples en són l’aigua i l’aire.

El so és el principi mecànic que genera canvis de pressió que sensibilitzen

l’oïda.

El soroll: és tot allò que no volem sentir, que molesta.

Un to pur, també anomenat senyal bàsic, és un senyal sinusoïdal periòdic

constant, és a dir, format per una sola freqüència (menys que això no puc tenir

res).

- un exemple és el so que fa un diapasó que és de 440Hz.

El so complex és la infinitat de tons purs.

La freqüència són el nombre d’oscil·lacions que fa l’ona sonora en 1 segon

- es mesura en Hz.

- a més freqüència més alt és el to (més agut)

- els humans no podem escoltar totes les freqüències ja que tenim un marge

audible que va de 20Hz a 20.000Hz (equivaldria a que en 1 segon vibra de

20 a 20.000 cops).

El període (T) són els segons que triga l’ona en fer una oscil·lació, és a dir, un

cicle complet. És la inversa de la freqüència.

- a més freqüència menys període

- a menys freqüència més període

El marge audible també s’anomena marge de banda audible, espectre audible

o ample de banda.

- Octava És la relació entre dues freqüències (de do greu a do agut), l’

interval de dues freqüències amb relació tonal de dos a u.

1. greus 1a i 2a octava de 20Hz a 80Hz

2. mitjos greus 3a i 4a octava de 80Hz a 320Hz

3. mitjos 5a, 6a i 7a octava de 320Hz a 2.560Hz

4. mitjos aguts 8a octava de 2.560Hz a 5.120Hz

1

Patri, 31/01/12,

Apuntes Patata Brava + clase


5. aguts 9a i 10a octava de 5.120Hz a 20.000Hz

o Greus (fins a 320 Hz): és la base de la rítmica musical (base rock: bateria i

baix). Un excés de greus comporta una sonoritat molt pesada i saturada.

o Mitjos (fins a 2500Hz): és on es troba la parla. Un exemple pot ser la veu

nasal.

o Aguts (fins a 20000Hz): és la freqüència més alta. Si eliminem els aguts

notarem que la persona està molt allunyada, li eliminem la brillantor. Amb

l’excés d’aguts trobarem estridència.

20Hz 80Hz 320HZ 2560Hz

5120Hz 20.000Hz

La representació freqüencial indica repartiment d’energia d’un senyal en

funció de la freqüència.

amplitud

1000Hz freqüència

- a partir de la suma de tons purs es poden generar infinites senyals.

- és un tipus de senyal que no existeix com a senyal natural ex: les barres

del començament d’una pel·lícula són un to pur de 1000Hz.

L’amplitud d’ona és la distància que hi ha entre dos punts que tenen la

mateixa energia.

Λ = C / f velocitat de propagació del so / freqüència

- la velocitat de propagació del so (c) depèn de la temperatura a 22º és

de 340 m/s.

- a més freqüència menys longitud d’ona

La Pressió acústica són els canvis en la pressió ambiental i es mesura amb Pa.

La fase relativa és la relació de temps entre dues o més ones sonores en un

punt donat dels seus cicles.

- es mesura en graus.

- Contrafase no es capta el so

- Fase el so es capta doblat

El timbre és la distribució freqüencial del to. Són totes aquelles freqüències,

harmòniques o inharmòniques d’una font sonora que acompanyen a la nota o a

la freqüència fonamental i que tenen una distribució energètica completa.

- també es defineix com la distribució energètica segons la freqüència és

una de les característiques bàsiques de les fonts sonores.

2

Gre

us

Mit

jos

gre

us Mit

jos

Mit

jos

ag

uts

Ag

uts


- és el que caracteritza a les fonts sonores.

- Les freqüències energètiques entre dos instruments són diferents, per això

els distingim la freqüència entre dos instruments pot ser la mateixa,

però el registre no, és per això que els diferenciem.

- Senyal complex és l’àudio que està format per vàries freqüències, és a

dir, que no és periòdic.

L’amplitud són la quantitat de molècules que generen la compressió i la

depressió.

- Amplitud màxima màxim nivell de compressió i de depressió. Tenir un

punt de depressió màxim i un de compressió màxim alhora, implica no

escoltar res ja que estan a la inversa.

- es mesura en Pascals (Pa) i en intensitat acústica (w/m2)

I = w / 4Лd2 perquè es compleixi la fórmula cal que el so sigui directe i el

medi homogeni (sense obstacles).

- És lineal perquè és proporcional

El rang audible dels humans va des de 10-12 w/m2 (és el mínim que sentim) a

10 w/m2 (= 2·10-5 Pa a 0’3 Pa) (és el punt màxim del so, abans de que peti el

timpà).

- com que l’oïda humana té una mesura logarítmica (no es lineal) s’utilitzen

els dB de pressió sonora.

- la intensitat de referència (Iref) és el mínim audible, és a dir, 10-12 w/m2

(=1KHz)

- si tenim 0dBspl vol dir que tenim la mateixa intensitat que la de referència

sinó tenim intensitat (hi ha silenci) els dBspl seran -∞, és a dir, anul·lem

el canal.

- potència (P) = tensió (V) · intensitat (I)

- tensió (V) = intensitat (I) · resistència (R)

- va des de 0dBspl fins a 120dBspl

1. 0dBspl mínim audible

2. 30dBspl oficina de gravació, soroll que hi ha a la nit

3. 70dBspl classe, conversa stàndard

4. 90dBspl soroll a la discoteca, saxo fent un fortíssimo

5. 120-130dBspl llindar del dolor

PROPAGACIÓ DEL SO

Els fenòmens de propagació o també anomenat reflexió es donen a causa

del condicionament acústic.

3


- So directe és el propagat per la font sonora i que no ha sofert cap

reflexió.

- les primeres reflexions són les que donen volum al nivell global, és a dir,

ens determinen el volum de la sala a nivell sensitiu.

- entre el so directe i les primeres reflexions hi ha un retard de 10 a 30

milisegons, però si només hi ha aquest retard es percep dins del so directe.

- que hi hagi eco o reverberació està marcat per l’espai que hi ha entre el

senyal directe i les primeres reflexions.

El temps de reverberació (TR60) és el temps que necessita un so per

disminuir 60dB desprès que el nivell sonor s’hagi extingit.

- ens determina:

1. les característiques acústiques d’una sala a nivell de l’absorció.

2. les reflexions de la superfície d’una sala.

3. la distància entre l’oient i la font sonora.

- alguns exemples són:

1. sales amb reverberació i molt delay església, Palau Sant Jordi...

2. sales amb molta reverberació i poc delay sala petita sense res, un

bany...

3. sales amb poca reverberació i poc delay sales de producció...

- Nivells de reverberació es calculen amb una sala buida i plena:

o Tractament acústic: establir la reverberació de la sala.

o Aïllament acústic: ni entra ni surt so a la sala.

La absorció determina que les freqüències més altes són les més fàcils

d’absorbir. Els greus es maten per ressonància. El coeficient d’absorció és un

valor comprès entre 0 i 1. Com més proper al 0, menys capacitat d’absorció.

La transmissió és l’energia que passa al següent medi un cop absorbit:

- La refracció és el canvi de direcció que fa el so quan aquest canvia

el medi o quan el medi canvia.

4


ACÚSTICA FISIOLÒGICA

Sistema auditiu

Hi ha 3 processos que es corresponen amb les 3 parts de l’oïda: Captació Oïda externa Transmissió Oïda mitja Percepció Oïda interna

1. Oïda externa està formada pel pavelló auditiu i pel canal auditiu que va fins al

timpà.

- fa la funció de la recepció.

- el pavelló auditiu treballa com si fos un micròfon i el canal auditiu canalitza

les reflexions sonores fins al timpà que vibra en funció de l’àudio.

2. Oïda mitja està formada per una cadena d’ossos petits, entre el timpà i la

finestra oval.

- fa la funció de la transmissió.

- transmet les vibracions mecàniques cap a l’oïda interna, fins i tot

amplificant-les.

- adapta les vibracions que estan en medi aeri per passar-les a medi líquid,

que és com es trobaran a l’oïda interna, i també es protegeix de vibracions

fortes.

3. Oïda interna està formada per la còclea o cargol i el nervi auditiu que arriba

fins al cervell.

- fa la funció de la percepció.

- està plena de líquid i dins d’aquest i trobem la còclea, que té dins la

membrana bacil·lar, que forma part del que s’anomena òrgan de Corti.

- la membrana bacil·lar és el que ens fa percebre la informació de l’àudio.

- les cèl·lules piloses són les que exciten a les cèl·lules nervioses i aquestes

transmeten la informació al cervell.

L’efecte d’emmascarament passa quan hi ha un so de baixa freqüència d’alt

nivell i so d’alta freqüència. Per tant, la baixa emmascara l’alta. (El format mp3

elimina aquests sons no percebuts).

Corbes isofòniques

Les corbes isofòniques o d’igual sonoritat indiquen dos sons amb la mateixa

sonoritat però amb diferents freqüències, per aconseguir-ho cal augmentar o

disminuir els dBspl.

A mesura que es va augmentant, el nivell es va igualant.

5


TEMA 2 - ÀUDIO DIGITAL

L’àudio analògic és continu en temps i en amplitud, és a dir, té infinits valors

de nivell i de temps. (La informació que té es una semblança d’allò que

representa)

- entre dos punts hi ha infinits valors.

- tot el que es grava o tot el que s’emet es fa amb aquest tipus d’àudio.

L’àudio digital és discret en temps i en amplitud, és a dir, entre dos punts no

hi ha res, hi ha valors que no tenen representació.

- aquest tipus d’àudio és el que permet fer tractament de postproducció.

CONVERSIÓ AD

Hi ha tres fases per tal de canviar de senyal analògic a digital:

Analògic Digital

senyal analògic filtre antialiasing mostreig (fm) (discret-discontinu en

temps i continu en amplitud) quantificació (discret en temps i en

amplitud) codificació paraules digitals (formades per bits, unitat de mesura

mínima binari de info. en el àmbit digital)

Filtre antialiazing s’encarrega de filtrar la senyal i de deixar-la preparada

perquè el mostreig sigui correcte.

· Aliazing: és el senyal que s’ha mostrejat malament (quan no compleix el

teorema de Ntyquist i s’escolta roboritzat.

1. Mostreig s’agafen mostres-fraccions (valors) del senyal analògic a partir del

ritme d’una freqüència determinada.

- la freqüència són el nombre de mostres que s’agafen en un segon

Teorema Ntyquist: aquesta freqüència ha de ser, major o igual que el doble

de la freqüència màxima del senyal a digitalitzar(= 20.000Hz). Freq.

Mínima >2 freq. màx

- ha de ser la freqüència de Ntyquist La freqüència màxima d’àudio és:

20.000 Hz. Per tant, la freqüència mínima serà: 40.000Hz/seg.

- Condiciona el pes de l’arxiu. Segons més mostres agafi, més pesarà l’arxiu.

6

Mostreig Quantificació Codificació

Patri, 31/01/12,

Apuntes Patata Brava + Clase


2. Quantificació consisteix en arrodonir els valors de cada mostra a uns nivells

concrets i establerts, uns nivells que venen marcats per nombre de bits que

s’utilitzen per a cada mostra.

- els bits només poden valer 0 o 1 (binari).

- Profunditat de bits és el nombre de bits agafats.

- el fet d’utilitzar uns valors concrets ens marcarà les combinacions

possibles que podrem fer. És a dir, depenent de la quantitat de bits que

utilitzem per quantificar cada mostra.

- es treballa amb 16 bits perquè així l’error màxim de quantificació és mig

pas de quantificació si treballéssim només amb dos bits es redueixen

molt les possibilitats de recuperar l’àudio original.

- Com més gran sigui el nombre de bits, millor qualitat de l’àudio. Però això

determina la mida de l’àudio, ja que aquesta ve determinada per la

freqüència de mostreig.

- El nivell de quantificació pot ser =2n*

*n= nivell de bits de quantificació (nombre de bits aplicats a cada mostra)

- El nivell d’un CD és de 16 bits (2 bytes). I un CD amb so professional 24b.

3. Codificació Temps discret i amplitud discreta. És la traducció a codi digital

del valor arrodonit de la mostra.

- arribat aquest nivell ja es parla d’un arxiu digital.

- L’àudio digital té molts avantatges en el tractament i l’edició, cosa que

l’analògic no en té.

- En el moment de la codificació (còdec, format), es pot fer de dues formes:

sense compressió i amb compressió.

FORMATS I COMPRESSIÓ

Àudio sense comprimir

Està digitalitzat, però sense eliminar informació.

1. wav Wave Form Audio Format.

- és un tipus de format que es pot comprimir.

7


- si ho guardem a 8 bits ho reduïm a la meitat es perd qualitat d’àudio

perquè no es podran fer tantes combinacions.

- si reduïm 22.050 i a 8 bits, estem reduint quatre vegades com que ens

deixem mostres segurament tindrem aliazing.

2. CD-àudio treballa a 44.100 mostres, a 16 i és estèreo.

- a banda de l’àudio, hi ha la detecció i la correcció d’errors i una EFM

(modulació de 8 bits a 14 bits) és la principal diferència que el distingeix

d’un arxiu wav.

3. CD-àudio A sense compressió perquè es pugui reproduir en un reproductor de

CD. La diferència entre un CD i un CD-A és que es possible que s’hagi de convertir

quan s’introdueix al PC.

4.PCM codificació del wav. sense pèrdues

5. AIFF arxiu stàndar d’Apple.

Compressió:

La compressió és la reducció del tamany de l’arxiu mitjançant algoritmes de

compressió, també anomenats còdecs.

Àudio comprimit sense pèrdues

S’elimina la informació suficient per reduir el tamany, però en el moment de

reproduir-se té la capacitat de reconstruir l’arxiu original. Es considera redundant i

predible

Que la compressió no tingui pèrdues vol dir que es podrà recuperar l’arxiu igual

que l’original.

Per comprimir quan tens cinc mostres, com ara, s’envia només 5a això voldrà

dir que no hi ha pèrdues.

Alguns exemples per comprimir són el winzip i el winrar, per a tot tipus d’arxius,

i el Flac, que només comprimeix àudio i APE.

Àudio comprimit amb pèrdues i streaming

1. mp3 (MPEG-1 Layer 3) és un tipus de format d’àudio comprimit amb pèrdues

generat pel grup MPEG (Movie Picture Expert Group) que es va inventar per

formar part del format de vídeo MPEG, que és un format de vídeo comprimit.

S’utilitza per formats amb efecte d’emmascarament: certes freqüències

emmascaren a altres freqüències (unes es superposen a altres i això fa que no

s’escoltin). Exemple: les freqüències greus emmascaren a les agudes.

8

Patri, 31/01/12,

En los apuntes de clase no se hace mención ni se diferencia entre àudio con y sin streming. Simplemente se clasifica en àudio comprido con y sin pérdidas.


- la primera patent va sortit l’any 1986, però fins l’any 1995 no es va

utilitzar el format mp3 per guardar informació en un ordinador.

- l'any 1996 es van començar a cobrar royalties milionaris.

- l'mp3 comprimeix basant-se en aspectes de psicoacústica (fenomen de

l’oïda humana).

- bàsicament utilitza el fenomen d’emmascarament quan hi ha una

freqüència alta la baixa no s’escolta.

- fa una codificació per sub-bandes, és a dir, analitza la cançó per trossos i

va eliminant trossos on la freqüència és molt més baixa que en altres.

- el Bit-Rate o velocitat de reproducció en kbps és un dels paràmetres de la

qualitat de l’mp3 pot ser CBR (Constant Bit-Rate) o VBR (Variable Bit-

Rate).

- és un format que es pot comprimir des d’1 fins a 11.

2. ACC és un format d’àudio comprimit amb pèrdues però amb més qualitat que

l’mp3.

- va ser creat per Apple s’utilitza per la compra de música per internet i per

reproduir amb IPOD.

3. mp2 (MPEG-1 Layer 2) és l’antecessor de l’mp3.

- s’utilitza per ràdio digital (DAB) i per televisió digital (DVB).

4. ogg vorbis Format contenidor: Tenim 2 arxius ogg i cadascú d’ells té un format

difrent. La qualitat depen de la compressió que li donem al moment (No sabem

com està comprimit, pot estar en DIVX o en qualsevol altre. Però, cal destacar

que normalment està comprimit en Vorbis). És similar a l’mp3 però sense

patents ni royalties.

5. wma (Windows Media Audio) és de qualitat inferior a l’mp3.

- va ser dissenyat com a estratègia comercial per al Windows Media Player.

6. musepack (extensió .mpc) està basat en l’mp2 però està lliure de patents.

- necessita un còdec per funcionar.

7. ra (Real Audio) s’utilitza per transmetre on-line i per a ràdios que emeten per

internet.

Real àudio-screaming: Descarga i reprodueix de forma simultània però sense

emmagatzemar(no descarrega realment l’arxiu). Actualment, està

descatalogat.

Pod casting: subscripció a RSS, fas la descarga física o un screaming.

Àudio comprimit amb pèrdues i no streaming

1. ATRAC és l’Adaptative Acoustic Code.

- s’utilitza amb el suport Mini-Disc.

9


- es basa en fenòmens d’emmascarament, com l’mp3.

2. Dolby AC-3 és el Dolby Digital 5.1.

- utilitza cinc o sis canals d’àudio independents i els comprimeix.

3. DTS utilitza una taxa de compressió inferior al Dolby.

- és més novedós que el Dolby AC-3.

10


TEMA 3 - ELECTROACÚSTICA

MICRÒFONS

És un transductor, un aparell de captació sonora que transforma senyal d’una

naturalesa-energia a una altra.

És acústic-elèctric: agafa un senyal analògic i el transforma a digital.

- pressió sonora d’un micròfon + transductor acústic-mecànic = senyal

mecànica

- pressió sonora d’un micròfon + transductor mecànic-elèctric = senyal

elèctric.

El micròfon realitza la transformació del senyal en 2 etapes:

- 1ª etapa (TAM): El so fa vibrar la membrana del microfòn i transforma

la pressió sonora-acústica en mecànica.

- 2ª etapa (TME): Transformació de la pressió mecànica a l’elèctrica.

Transductor mecànic – elèctric (TME)

El transductor mecànic-elèctric (TME) és un dispositiu electromagnètic o

electrostàtic que, segons el moviment d’una llei física (la càrrega i la de

descarrega d’un condensador produït pel moviment d’una bobina dins un camp

magnètic), converteix el moviment del diafragma en senyal elèctric.

1. Micròfon de bobina mòbil o dinàmic quan es mou el diafragma es

mou la bobina, es transmet al camp magnètic i es genera senyal elèctric a

la sortida.

- són micròfons de naturalesa robusta no es deterioren amb els

canvis de temperatura.

- no tenen resposta plana en freqüència, és a dir, hi haurà freqüències

que les captarà més bé que d’altres coloreja el senyal.

- si t’allunyes es perd senyal i si es posa a prop de la boca es capta el

so directe, no l’ambient.

- és poc sensible, això vol dir admet nivells de freqüència molt alts

abans de saturar-se.

- les marques més conegudes són AKG i Shure.

2. Micròfon electrostàtic o de condensador està format per una placa

fixa i una placa mòbil, que equival al diafragma.

- en funció de la distància entre les plaques es generen variacions de

càrregues elèctriques.

- són sensibles a variacions de temperatura i humitat.

- tenen una resposta més plana en freqüència.

11

Patri, 31/01/12,

Apuntes sólo de Patata Brava.


- requereixen una polarització externa alimentació fantasma o

phantom.

- són molt sensibles i es poden saturar amb facilitat.

3. Micròfon d’electret tenen la càrrega inicial de fàbrica, però són molt

semblants als de condensador.

- tenen una resposta pobre en aguts.

- la seva sensibilitat i el seu cost és inferior als de condensador.

4. Micròfon de cinta tenen una cinta metàl·lica (pel·lícula) plegada que

quan es mou enmig d’un imant crea senyal elèctric.

- són molt antics i molt poc sensibles.

Transductor acústic-mecànic

El transductor acústic-mecànic (TAM) està format per una membrana que en

rebre una ona de pressió acústica es desplaça a una velocitat qualsevol (v)

comunicant la força determinada (f) a un element mòbil (ex: bobina mòbil) i

transforma la pressió acústica en força mecànica.

- dins hi ha els anomenats circuits acústics, que determinen la

direccionalitat i la funció del micròfon.

1. Micròfon de pressió o omnidireccional tal i com està constituït el

TAM tenen captació per qualsevol direcció (omnidireccional), això vol dir

que el TAM sempre vibrarà, és a dir, la captació serà sempre seguida però

mai igual.

- un exemple és el micròfon de solapa.

2. Micròfon de gradient o de velocitat és un micròfon bidireccional,

capta per l’eix frontal i pel posterior.

- varia segons el seu disseny acústic.

2. Micròfon combinat de pressió o gradient o unidireccional capta

en una sola direcció i acostuma a tenir el diafragma cartioide.

3. Micròfon de canó tot el que sigui captació sobre l’eix es podrà gravar

gràcies a les ranures i també es gravarà el que arribi per l’eix.

- quan el senyal hi arriba es cancel·len sons, llavors no es té captació o

aquesta és mínima.

- són fortament directius.

- pot tenir un commutador que atenua les freqüències baixes efecte

proximitat.

- sinó es té aquest filtre s’accentuen els greus, per això cal commutar

aquest filtre per atenuar les freqüències que el micròfon no

amplificaria.

- alguns requereixen phantom.

12


4. Micròfon paraboloide de concentrador de feix només capta les

reflexions que són paral·leles a l’eix de captació.

- permet obtenir una captació molt direccional.

- aquest tipus de micròfon és molt útil per a partits de futbol.

Sensibilitat o tensió a la sortida és la tensió elèctrica que tinc a la sortida

si a l’entrada hi tinc un pascal (Pa), això vol dir que tindré X volts a la sortida.

- els micròfons de condensador són més sensibles que els dinàmics.

- es calcula en mv o en dB, aquests sempre són negatius.

1. Línia balancejada és la línia que ens protegeix de possibles radiacions

electromagnètiques.

- normalment es necessiten dues línies (positiva i negativa), però en els

micròfons hi ha la malla que és la línia balancejada.

- els connectors cànon tenen tres línies i també hi ha els connectors jack

estèreo.

- encara que tinguem un connector cànon o ja estèreo no tindrem

obligatòriament una línia balancejada.

2. Distorsió són tots aquells senyals que ens apareixen a la sortida i que no

eren a l’entrada.

- Causes internes de distorsió :

1. efecte proximitat el realçament de les freqüències greus respecte a

les agudes qual el micròfon s’acosta a la font.

2. ressonàncies internes coloregen la corba de la resposta en

freqüència.

3. resposta lenta als atacs quan es dóna un cop molt fort que té una

pujada i una baixada molt ràpida, fa que el so es capti molt fluix.

4. vibracions parcials en diafragmes de superfícies grans es dóna quan

el diafragma no és uniforme i tenim vàries vibracions.

- Causes externes de distorsió :

1. la saturació a causa d’una pressió elevada.

2. poping és la pressió acústica generada per consonants com la p, la b

i la t, per això es fan servir els filtres anti pop.

3. el soroll del vent s’evita amb el paravent i amb el filtre dels

micròfons de canó.

4. THD és la distorsió harmònica total que ve donada en % quan al

micròfon hi estem generant un to pur.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS MICRÒFONS

13

Patri, 31/01/12,

Apuntes de clase


1.Sensibilitat és la eficiència en que un micròfon transforma la pressió

acústica en tensió elèctrica.

- Un micròfon si és més sensible te més eficiència*. És a dir, que un

genera més senyal que l’altre i per això es considera més bo.

*La eficiència ve donada per S=mv/Pa: Vol dir que quan més tendim a 0,

més sensible és el micròfon. Exemple: es més sensible un micròfon que

genera -20dB que un de -40dB.

Quan interessa que sigui més sensible un micròfon? Per gravar sons

molt específics o molt llunyans. Per exemple, un periodista de carrer

utilitzarà un menys sensible perquè es parla molt a prop del micròfon.

2.Resposta en freqüència és la variació de la sensibilitat en funció

de la freqüència captada. Els valors de sensibilitat sempre són donats per

una freqüència de 1000Hz a 1 metre de distància i a 0 graus d’inclinació.

(Per donar la freqüència emeten tons purs de 20 a 20.000 Hz per mirar la

diferència).

- Segons els micròfons es capta millor les freqüències en greus o

agudes. Si un micròfon captés totes les freqüències constant la corba

“hipotètica” seria recta Però, en realitat és:

3. Directivitat és la variació de la sensibilitat en funció de l’angle de captació.

A mesura que baixa la freqüència captada del micròfon tendeix a ser

unidimensional.

- normalment la màxima sensibilitat ve donada a 1000 Hz i a 0º (sense

angle direccional).

- ens ve donada a través dels diagrames polars són eixos de coordenades

que determinen els 360º.

- Micròfon omnidireccional s’ha de col·locar a 0º, que són els graus de

referència. Capten per igual el so, independentment de l’angle de captació.

Tendeix a ser-ho quan la freqüència captada és menor.

14


- Micròfon bidireccional tenen un diagrama polar en forma de 8, ja que

capten tant per davant com per darrere. Capten igual a 0º que a 90º. Són

utilitzats per a gravar veus.

- Micròfon cardioide té forma de cor i la captació màxima la té a 0º i a

mesura que augmenten els graus també augmenta l’angle de captació (és

molt útil per als corresponsals perquè no capten l’ambient acostumen a

ser micròfons dinàmics).

- Micròfon hipercardioide És un tipus de micròfon que capta sons molt

llunyans. Serveix en el moment de gravar en el que tenim un so a la vora

que no volem que s’escolti. S’utilitza normalment a les pelis (micros de

making of, futbol, documentals, etc)

- Micròfon supercardioide molt directius, capta una mica més de so que el

hipercardioide gràcies al canó que té al darrere.

15


Segons la freqüència un micròfon “canvia” les seves característiques: a

mesura que les freqüències augmenten els micròfons es tornen més

directius.

CLASSIFICACIÓ DE MICRÒFONS SEGONS TAM

Els micròfons poden ser:

- De Pressió (omnidireccional): el so vingui per on vingui capta el

mateix.

- De gradient (bidireccional): capten el so igual a 0º que a qualsevol

altre grau.

- Micròfon combinat de pressió i gradient (unidireccional

cardioide)

- Micròfon de canó: apunta als 0º , a l’eix de propagació de la

persona que l’està utilitzant. Tot allò que estigui fora dels 0º no ho

capta mínimament i ho elimina.

- Paraboloide amb concentrador de feix: funciona com una antena

paràbola ( Has d’apuntar com si fos una pistola de cara al

so que vulguis generar (making of, documentals, so de bitxos, etc). Es

fa el mateix ús que el del micròfon de canó.

TIPUS DE MICRÒFON

· Dinàmics

16


·Condensador

·Elèctric

MICRÒFON DINÀMIC O DE BOBINA MÒBIL

-Consta d’una membrana (fil elèctric enrotllat a un iman) i de la pressió acústica:

-Fa la transformació de mecànic a elèctric: El micròfon té una membrana que es

desplaça degut al so i que genera moviment. Aquests moviments generen canvis en

el camp elèctric del micròfon que es transforma en senyals elèctrics.

-S’utilitza per a entrevistes de carrer.

-Models: Shure SM58 i AKG D770

Característiques del micròfon dinàmic (comparades amb els micros de

condensador):

· Sensibilitat baixa

· Resposta de freqüència irregular

· Resistents a canvis de temperatura i humitat

· No cal corrent elèctric

· Són econòmics

MICRÒFON ELECTROESTÀTIC O DE CONDENSADOR

-Es basen en el comportament del condensador: està format per 2 plaques

conductores i entre mig hi ha un element electroelèctric.

Quan la pressió indiceix el condensador es mou. Al variar la distància entre les

plaques es genera una variació de càrrega elèctrica que es tradueix en un senyal

elèctric a la sortida del micròfon.

Característiques dels micròfons electroestàtic

·Són totalment a la inversa del micròfons dinàmics:

·Sensibilitat alta

·Resposta de freqüència més regular

·Més delicats a canvis de temperatura i humitat

17


·Requereixen alimentació externa perquè funcionin Han d’estar connectats a una

Phantom de 48v

·Són més cars.

*Existeix la variant dels micròfons elctroestàtics o de condensador, s’anomenen

micròfons electret: La diferència és que la càrrega la porten de manera

permanent, és a dir de fàbrica (i per tant, no requereixen la phantom). Tenen una

electrònica interna que porta incorporada internament.

-Són menys fidels que els micròfons de condensador i també menys sensibles als

canvis d’humitat.

-S’utilitzen per a captacions llunyanes de la font sonora o en estudi, ja que no hi ha

sons externs del condensador

TEMA 3 - TAULES DE MESCLA

Una taula de mescla és un sistema capaç de proporcionar a partir de vàries

senyals d’entrada una o més senyals de sortida, que són mescla dels senyals

d’entrada. Cadascuna d’aquests sortides és una mescla proporcional de

cadascuna de les entrades. Les diferències de totes les taules recauen en

l’àmbit d’utilització (no és el mateix una taula de DJ que una de ràdio). La

diferència fonamental és la immediatesa de l’ús.

- cal distingir entre entrada de micròfon i senyal de línia el senyal

microfònic té un nivell més baix i necessita altres tractaments.

- connectors físics d’una taula cànon, jack balancejats (senyal de

micròfon) i RCA (senyal de línia).

- Limitacions i necessitats de les taules :

1. cal que tinguin phantom per als micròfons de condensador.

18


2. en necessita un sistema de monotorització per regular els nivells.

3. l’enviament de senyal es fa fora de la taula de control.

4. es necessita control de panorama.

5. es necessiten enviaments auxiliars o via insert per enviar senyals a la

taula d’efectes.

6. calen subgrups per realitzar submescles abans que surtin de la taula.

Anàlisi d’un canal d’entrada (des del connector fins a la sortida)

1. Mòdul d’entrada: És la part de connexió de cada canal que té la taula.

-Existeix una diferència entre el senyal microfònic (el que és generat per un micro) i

el senyal de línia (generat per tot allò que no és un micròfon, com pot ser mp3, un

cd...): El senyal microfònic és més baix que el de línia.

-En general, les taules tenen dues entrades. Una pel senyal microfònic i l’altre pel

senyal de línia.

2. Phantom: Serveix com a font d’alimentació, per proporcionar energia als

micròfons que no requereixin de condensador. Hi ha:

- Un botó per canal

- Un botó per agrupació de canal (1-4)

- Un botó per tota la taula

3. Inversió de fase : Inverteix totalment el senyal elèctric. Això serveix per

sumar els sons que s’hagin pogut anular (en el moment en que 3 micròfons estan

gravant, qualsevol dels tres instrument poden agafar sons de l’altre i això fa que

s’anul·lin). Si volem sumar-ho i eliminar l’anul·lació li donem a inversió de fase.

19

MòdulEntrada

(Mic/Line))Phantom Inversió fase

AtenuadorPad i previ microfònic

Insert

Processato

tractament

PAN ON/ MUTE

FADER

Patri, 31/01/12,

Apuntes clase


4. Atenuador PAD i previ microfònic: serveixen per ajustar el nivell del senyal

d’entrada. És un petit amplificador que transforma el senyal microfònic a senyal de

línia i li dóna un nivell correcte.

·PAD: és un botó que atenua el senyal habitualment a 20 dB Atenuació fixació,

perquè el so no es saturi, ja que els sons tendeixen ja de per sí a saturar-se.

5. Enviament INSERT

6.Processat o tractament freqüencial: Parlem de filtres equalitzadors, aquests

treuen defectes a la veu i millora les virtuts. Modificar la resposta en freqüències

del senyal que entren per estètica o per treure un soroll desitjable.

*Filtres: - positiu

-negatiu

-nul

Cada canal disposa de 3 filtres (greus, mitjos i aguts): es modifica el so de greus,

mitjos i aguts però hi ha una freqüència que ve marcada i no podem manipular.

Tipus de filtres

El processat freqüencial és aquell en què es modifica l’àudio en funció de la

freqüència.

Es treballa amb diferents filtres:

o LPF (Low Pass Filter) o filtre passa baixos (baixes freqüències) Actua a

les baixes freqüències, atenuant-les o amplificant-les i eliminant la resta.

- Les freqüències superiors a 500 Hz quedarien eliminades.

- La freqüència més baixa et ve marcada (20Hz) i la més alta la

marques tu.

o BPF (tota la banda) Actua a les freqüències mitges

a. Treballa amb un ample de banda concret de senyal que li marquem

nosaltres.

o HPF (altes freqüències) Les que estan per sobre es poden amplificar i

atenuar. La resta, inferiors a 150 Hz quedarien eliminades.

b. La freqüència més alta et ve marcada (20.000Hz) i la més baixa la

fixes tu.

o NOTCH (rebuig de banda) Elimina les freqüències mitges i la resta no

les modifica.

20


7.PAN (Panorama): és la quantitat de senyal que s’envia a esquerre i a dreta a la

taula de mescla principal o possibles parelles de subgrups. (Al igual que l’utilitzem a

l’Adobe Audition).

- Si el PAN està al mig escoltaré igual a l’esquerre i a la dreta.

- S’anomena PAN o BAL (balance)

8.ON/MUTE: activació desactivació dels canals.

9. Fader: és el potenciòmetre (regulador de tensió) que ajusta el nivell de canal.

Des de - ∞ a +6, + 12 dB. Si està a 0 no està modificat.

· Sortides de les taules de mescla:

- Busos auxiliars (agrupació de canals individuals independent de la mescla

principal. Mòduls efectes externs: envia i retorna a la taula). Puc regular el so amb

efecte i sense, és a dir que es guarda el so modificat i l’original.

*Si es fa amb un insert de canal (amb un botó) et tornaria l’efecte ja modificat. Si

ho fas amb el bus auxiliar se’t guarda el so amb l’efecte i el so original sense

modificar.

De busos auxiliars n’hi ha de 2 tipus:

o Prefader : es fa una escolta abans del fader i s’escolta pels monitors per

saber si la mescla satura. L’enviament es fa abans del fader de canal

Si vull que hi hagi independència.

o Postfader : serveix per tenir una mescla independent de la mescla. Es fa

després del fadr si vull que hi hagi dependència.

- Subgrups: es poden fer dues coses. Fer una submescla i una mescla independent

a la principal:

o Submescla : consisteix en fer una mescla prèvia (per tal de regular la veu,

la bateria, etc) abans de fer una mescla. No ho envia al màster.

o Mescla independent : és un concert on hi ha una sala annexa on es veu i

s’escolta un pseudodirecte. Es pot fer amb enviament per auxiliars (si tinc 2

21


canals assignats al master ho faig per parelles de subgrups. Els 30 canals els

passo a subgrups i modifico “botó per botó”.

Tinc 2 canals (stereo): veu + guitarra si el canal 2 li envio al master i la parella de

subgrups. Tinc lo mateix al master que al subgrups. Per tant, sento lo mateix a la

sala annexa que a l’altra.

Els subgrups sempre van per parelles perquè el so és mono i s’ha d’enviar un

canal RIGHT i un LEFT. No és pràctic perquè s’hauria de regular botó per botó i per

canal el senyal de so i no sempre es fa així.

*MON OUT: Serveix per utilitzar monitors

*REC OUT: Té la mateixa informació que la màster on connecten gravadors estèreo

per gravar el que s’està emetent. És una sortida per gravar la mescla ja feta. Tenen

sortida directe per canal, perquè en el moment en el que el senyal ha sortit del

previ es graven els sons amb qualitat per separat (surten per separat el so de la

guitarra, veu etc per poder modificar-ho).

-Sortida Master (Stereo): S’envia a la mescla principal. És un bus.

*Quan hi ha 2 micros (veu + guitarra): Es pot aplicar un efecte de veu amb els

auxiliars (cada canal té un auxiliar i depenent de quin auxiliar utilitzem o no, fem la

nostra “mescla”. Una surt amb veu i l’altre amb l’efecte.

*Auxiliar 2-3: Serveixen per tenir una mescla independent de la mescla principal

(s’obre un auxiliar perquè es senti més o menys la guitarra, la veu,etc) Jo regulo

independentment el que senten els músic del que sent el públic. (Es considera

prefader, ja que és independent).

*Insert: és l’efecte aplicat. El cantant sentiria la seva veu amb l’efecte aplicat.

(Tots els insert seran prefader).

MONITORITZACIÓ TAULES DE MESCLA

· BUS PFL (Solo): tpermet escoltar 10 canals diferents independent i del que surt de

la mescla.

· BUS AFL: escoltaré 10 canals diferents després dels fader.

INDICADORS DE NIVELL:

-Picòmetres: leds que indiquen els valors instantanis.

22

Patri, 31/01/12,

Apuntes Patata Brava


-Vumeter: basat ens agulles que donen el valor promig del senyal que mesura.

COM REGULAR UN CANAL?

-PCL Activitat: veig que el senyal abans del fader del canal

-Regulador previ: que estigui entre -6, - 3dB

-Equalitzador: reajuste

-Col·locar fader 0 dB: per tal de no saturar.

*Distinguir taules analògiques-digitals:

-Indicadors de nivell de taules analògiques: el més baix - ∞ fins a – 12 dB fins a

saturar (hi ha un marge de sobre càrrega).

-Indicadors de nivell de taules digitals: si supera el 0 hi ha saturació de - ∞ a 0.

El senyal d’una taula analògica pot passar de 0 sense saturar, però el de la digital

no.

1. Selector d’entrada fa la divisió entre la línia i el micròfon.

2. Preamplificador (trim) ajusta la sensibilitat de les diferents entrades, és el

control de guany que canvia la sensibilitat d’entrada per acomodar els nivells,

ajusta els nivells perquè no se saturi.

3. Pad és un botó que atenua automàticament 20dB del senyal d’entrada.

- per als micròfons normalment està desconnectat.

4. Indicador de sobrecàrrega (led) indica si hi ha saturacions.

5. Phantom si s’activa tots els senyals d’entrada en tindran.

- si tenim un micròfon dinàmic amb connexió cànon no podem donar

phantom.

4. Zona d’equalització modifica el timbre del senyal d’entrada.

5. Inversor de fase gira 180º la senyal d’entrada (reforça la senyal, el color i

evita acoplaments).

6. Enviaments auxiliars treu senyals d’entrada per una sortida determinada,

però tenen un retorn a la taula.

7. Panorama (PAN) indica la proporció de senyal que s’envia a l’esquerra i a la

dreta.

- no s’han d’obrir completament perquè s’allunya el senyal.

8. Activació del canal sinó està activat tenim el canal tallat (on, solo o mute).

23


9. Assignació de les sortides sortida principal, subgrups, foldback

(distribueix senyal per auriculars) o PFL (ajusta el canal abans de la sortida).

10. Fader de canal sinó amplifiquem res ens donarà 0dB i si donem un curt

guany els dB seran positius.

Enviaments a efectes

1. Enviaments via insert són els enviaments a efectes individuals per a cada

canal.

- el senyal va a efectes i, tant d’entrada com de sortida, tornen al connector

insert.

- connector jack a l’insert de la taula, un jack mono als efectes i un altre jack

mono a la taula d’efectes.

- La limitació que existeix quan fem els enviaments via insert és que es

necessiten tants efectes com canals tinguem.

2. Enviaments auxiliars ens permeten enviar els canals que ens interessin a

una mateixa sortida i si convé es pot retornar la mescla d’aquests senyals a la

taula.

- s’envia el micròfon 1 l’auxiliar (aux.1) i aquest m’anirà a multiefectes i tots

els senyals tindran la mateixa variació i després retornaran a la taula.

- Enviament prefader enviament abans del fader de canal, tinc

independència entre l’enviament que faig a fora i la posició de fader.

- Enviament postfader enviaments després del fader de canal, tinc

dependència entre l’enviament i la posició del fader.

Monotorització del senyal

Es monotoritza un senyal perquè així abans de la captació ho podrem escoltar.

1. Prefader Listening (PFL) serveix per saber el nivell del fader abans de

gravar i així saber si se saturarà.

2. Afterfader Listening (AFL) només ho tenen els busos més importants,

com ara el màster o el senyal d’entrada, i serveix per escoltar desprès del

fader.

Taula de sortida de monitors

24


La taula de sortida de monitors també s’anomena control room, room o monitor

out.

Tots els senyals passen per aquí.

És on es troben els vúmeters (control d’agulles) o els picòmetres (leds o barres

de colors) són marques visuals per saber si el senyal se saturarà.

Els vúmeters donen valors mitjanats i els picòmetres instantanis (dB).

La sortida foldback és exclusiva per a auriculars.

TEMA 3 - TRACTAMENT DEL SO

Fa referència al processat. Tractarem els efectes i la modificació del so.

La seva classificació en quan al tractament de senyal és:

- Processat temporal

- Processat freqüencial

- Processat dinàmic

- Processat de modulació

1.Processat temporal

El processat temporal és aquell en què modifiquem el senyal d’àudio en funció

del temps.

Alguns exemples poden ser les reverberacions, els ecos, els delays, les

distorcions, les amplificacions, els faders, etc.

La diferència entre l’eco (atenuació) i el delay (repetició que es manté constant

en el temps) és que el primer és la repetició d’un senyal fins que arriba a la fi, i

el delay (quan es fa referència a conceptes musicals) és continuat.

Les distorsions són la modificació de la forma d’ona, empitjorant-ne la qualitat.

Fades: són les pujades i baixades en edició de so.

2.Processat freqüencial (el que s’ha explicat a Tipus de filtres)

El processat freqüencial és aquell en què es modifica l’àudio en funció de la

freqüència.

Es treballa amb diferents filtres:

1. LPF (baixes freqüències) Actua a les baixes freqüències, atenuant-les o

amplificant-les i eliminant la resta.

25

Patri, 31/01/12,

Apuntes Clase


- Les freqüències superiors a 500 Hz quedarien eliminades.

- La freqüència més baixa et ve marcada (20Hz) i la més alta la

marques tu.

3. BPF (tota la banda) Actua a les freqüències mitges

a. Treballa amb un ample de banda concret de senyal que li marquem

nosaltres.

4. HPF (altes freqüències) Les que estan per sobre es poden amplificar i

atenuar. La resta, inferiors a 150 Hz quedarien eliminades.

a. La freqüència més alta et ve marcada (20.000Hz) i la més baixa la

fixes tu.

5. NOTCH (rebuig de banda) Elimina les freqüències mitges i la resta no les

modifica.

-->Equalitzadors gràfic, paramètric, semiparamètrics, paragràfics (on l’ample de

banda és variable).

- Tots tres equalitzadors tenen 3 paràmetres principals: guany, freqüència central i

ample de banda:

Guany: es pot modificar (atenuar o augmentar), fent que incrementin o

disminueixin les freqüències que vull modificar.

Freqüència central: és la freqüència principal en la que actua el filtre. No

es pot modificar, ve de sèrie, no és variable.

Ample de banda: Marge de freqüència per sobre i per sota que actual

realment el filtre.

Equalitzador gràfic és un banc de filtres on cadascun d’aquest banc per

separat té un control de guany independent.

a. ens podem trobar equalitzadors gràfics de 5 a 31 bancs o bandes de

filtres.

b. si fem anar una de les 30 bandes ens permet modelar de manera

més precisa l’ample de banda.

c. es fan servir en directes de música per compensar la resposta de la

sala (sinó no s’escoltaria de manera correcta) i per mescles finals

abans de l’emissió d’un programa de televisió o ràdio.

El filtre té l’ample de banda fixat.

TIPUS EQUALITZADORS GRÀFICS

És un banc de filtres on el guany és variable.

26


· Octava: està format per 10 filtres (cada filtre controla el guany de cada octava)

· ½ Octava: està format per 20 filtres (cada filtre controla el guany de mitja octava)

·1/3 Octava està format per 30 filtres (cada filtre controla el guany de 1/3 octava)

Els equalitzadors gràfics s’utilitzen per editar un àudio a l’estudi o equalitzar a la

inversa la resposta d’una sala Parlem d’una instal·lació tancada on hi ha

reverberació o hi ha freqüències atenuades i amplificades. Llavors, caldrà posar un

equalitzador amb filtres invers que neutralitzarà el so. Eliminant la reverberació

associada a la sala de per sí.

*Els equalitzadors acostumen a ser un software del programes d’edició

3.Processat dinàmic:

La dinàmica és la diferència entre el nivell més baix i el més alt d’un senyal.

·La modificació del processat dinàmic ve donat per:

- Una qüestió estètica: podem disminuir el marge dinàmic per guanyar

sonoritat

- Millorar el senyal: per evitar saturacions o sons no desitjats.

S’utilitza a la publicitat televisiva, on es puja el volum més alt quan s’inicia la

publicitat.

Hi ha:

·Compressors: per augmentar el nivell

·Limitadors: per evitar saturacions, es limita el senyal perquè no ens afecti. Es fa de

manera regular per evitar els tall de corba abruptes. Són uns aparells que ens

permeten fixar un límit per tal de que el so no es passi del nivell fixat, que aquest

sigui el seu màxim.

·Portes de soroll: Són compressors que treballen a nivells baixos.

·Deeser: serveix per atenuar els components freqüencials (4000Hz) que actua sobre

la S sorda que pronunciem les persones al parlar. Aquest aparell o pluguin del

software, atenua els pics de senyal que produeix aquesta lletra.

·Malla o filtre antipeping: és una malla que es col·loca davant el micròfon per evitar

els pics que produeixen les p, k i les t.

4.Processat de modulació: És l’aplicació d’efectes especials a la veu. Hi ha

diferents tipus:

27


Chorus : aquests efecte fa veure que sona més d’un instrument a la vegada.

Quan realment està tocant només una guitarra, sembla que n’hi hagin dues

o tres.

Flanger : Canvia el to de la guitarra, el fa més dur i “roquero”.

*Quan sona com si escoltéssim a una persona per telèfon es perquè li hem tret els

aguts i els greus.

- PROCESSAT

Plugin petit programa que per si sol no té utilitat, necessita un programa més

gran per treballar.

Preview escoltar els efectes sobre el senyal però sense que sigui definitiu.

Bypass permet escoltar el senyal després d’haver-li aplicat efectes, però com

sinó tingués cap modificació.

Preset és la configuració d’un efecte que tindré guardat per poder trobar-lo

més fàcilment.

· També es pot treballar amb equalitzadors:

i. Equalitzador shelving és un augment o una disminució

del guany.

d. els greus situats als 100Hz i els aguts als 10.000Hz.

e. és com tenir tres filtres, però només podem modificar (augmentar o

atenuar) el guany.

f. un accés de mitjos dóna una sensació d’èmfasi de les nasals si

augmentéssim els greus o els aguts semblaria una conversa telefònica.

g. els aguts donen una sensació de proximitat si amplifiquem els

aguts li donarem més brillo (sense excés).

h. si atenuem molt els aguts la mescla sonarà apagada.

2. Equalitzador gràfic és un banc de filtres on cadascun d’aquest banc per

separat té un control de guany independent.

a. ens podem trobar equalitzadors gràfics de 5 a 31 bancs o bandes de

filtres.

b. si fem anar una de les 30 bandes ens permet modelar de manera

més precisa l’ample de banda.

28

Patri, 31/01/12,

Apuntes Patata Brava


c. es fan servir en directes de música per compensar la resposta de la

sala (sinó no s’escoltaria de manera correcta) i per mescles finals

abans de l’emissió d’un programa de televisió o ràdio.

3. Equalitzador paramètric Varien en el guany, la freqüència central i

l’ample de banda. Per tant, existeix un marge de llibertat per tal de

modificar. A diferència del equalitzador simple que ho fa de forma més

“curta”.

- Tenen tres controls independents:

a. la freqüència central del filtre vol dir que tindré un paràmetre per

desplaçar la freqüència central el meu filtre.

b. el guany el podem modificar com es vulgui.

c. l'ample de banda el paràmetre que me’l modifica s’anomena Q.

d. el fet que pugui modificar tot això permet utilitzar un ample de banda

molt reduït i un guany negatiu per eliminar el soroll de la xarxa

elèctrica.

e. hauríem de forçar un ample de banda el més petit possible i

disminuir-ho, llavors s’eliminaria totalment.

4. Equalitzador semiparamètric Ample de banda fixat. El guany i la

freqüència ve fixat pel fabricant. Central variable.

- Té dos graus de llibertat ja que el tercer grau ve fixat, és a dir,

l’ample de banda no es pot modificar. Només podem modificar la

freqüència central que es desplaça i el guany.

Tractament de dinàmica

5. La dinàmica és la diferència entre el nivell més alt i el més baix d’un senyal

d’àudio.

6. Tindrà més marge dinàmic una caixa de bateria que la veu.

7. La compressió atenua els nivells alts i també augmenten els baixos això

passa quan augmentem la sonoritat i disminuïm el marge dinàmic.

8. S’utilitza per fer tractaments a la veu.

9. Alguns mòduls d’efectes que tracten la dinàmica compressor, expander,

comander i compressor limitador.

10. Si volem podem atenuar els sorolls molt baixos utilitzant la porta de soroll

(noise gate) per eliminar sorolls de fons però també atenuaràs la veu o el

soroll central (quedaria entretallat).

11. De esser és un plugin que comprimeix els pics on hi ha sons d’esses

perquè aquestes provoquen pics molt elevats (estan a 4KHz de freqüència).

Efectes de modulació

29


12. Els efectes de modulació serveixen per donar efectes especials a la veu.

13. Es provoquen repeticions del senyal i aquestes canvien una mica el to.

i. El chorus dóna sensació de profunditat

ii. El flanger i el phaser tenen un color determinat.

- ENREGISTRAMENT DEL SO

Analògic: continu en temps i amplitud. Alguns tipus de música encara es

graven de forma analògica.

Digital: Avui en dia la majoria de gravacions es realitzen en digital.

La diferència entre els dos es que només les produccions musicals graven en

analògic per tal de que soni com si estigués gravat en vinil, sobre tot el gènere

rock and roll. La resta es grava en digital.

- Algunes tipologies de gravadors digitals i de distribució en format digital:

DAT, Minidisc, Compact Disc:

- DAT (Digital Audio Tape): és un gravador de cinta magnètica* que grava en

format digital. Es consideren els primers gravadors professionals que van

aparèixer. Permeten diferents tipus de mostreig: a 44.100 i 48.000. Graven

sense cap tipus de compressió i en suport de cinta magnètica. Va quedar

des catalogat degut a la fabricació de les targes de so, ja que es buscava no

graven en cinta perquè és molt delicat.

*Cinta magnètica: suport físic que té una capa sensible a canvis físics que és

el lloc on es gravarà.

-Minidisc (Suport magnètic òptic): És un enregistrament magnètic però de

lectura òptica, que a través d’un làser que escalfa l’interior del disc i el fa

mal·leable, es receptible de gravar els diferents camps magnètics. La seva

forma de gravar es de compressió amb pèrdues amb un sistema anomenat

Atrac.

-CDA: És un suport purament òptic (Disc amb 12 cm de diàmetre). Té 4

capes: la part de sota protegeix la part escrita i la part superior és la

30

Patri, 31/01/12,

Apuntes Clase


d’estampació. Es va començar a comercialitzar a l’any 1982 per Phillips i

Sony amb 2 stàndars en el red-book. Les condicions que ha de complir per

considerar-se CDA són:

- Durada màxima de 79.8 min

-99 talls

-Durada mínima de tall:

4 segons (incloent 12 segons de pausa)

-ISRC: Codi d’indentificació de

l’enregistrament

Inclou un sistema per corregir errors i per protegir les pèrdues d’informació.

Etapes de gravació dels CD’S comercials:

1. Creació del disc màster: S’enregistra amb un làser de potència.

2.Les còpies es fan per estampació (a nivell de distribució comercial, a casa es fan

amb làser)

3. Mecànica de lectura del CD: es fa en espiral. És un làser foto detector que va de

dins cap enfora.

Mètodes de distribució musicals per Internet: parlem d’arxius musical i

informàtics, deixant de banda l’arxiu físic.

Es pot adquirir des de: - pàgina web del artista

-pàgines web especialitzades: bandcamp, itunes

-xarxes socials

Gravadors de targes en d’estat sòlid: Els avantatges que presenta són:

- Ens permet configurar els ajustos en so enregistrat (wav, mp3...)

- Abocament directe al disc dur del PC sense realitzar conversió analògic-

digital.

- Preu competitiu

- Connexió cànon de microfonia o micròfon incorporat

- Útil i versàtil

És el més emprat per periodistes i audiovisuals.

Targes de so: És una placa electrònica que grava àudio (són les del PC

integrats). Tenen diferents formats, canals d’entrada o connexions físiques.

Les diferències entre la domèstiques i les professionals són:

- No tenen canals d’entrada

- Tipus de connectors físic

- Hardware

N’hi ha de diferents tipus, des de controladors professionals que van dels

60.000 als 80.000 euros i els més senzills que permeten gravar dos canals a

la vegada que costen 300 €.

31


o Latència: és un retard entre la producció del so i gravació del mateix

Abans els músics gravaven per separat hi havia diferència entre la latència

(la bateria i la guitarra sonaven a deshora).

o Intel·ligència física: és la controladora externa de la targeta de so.

o Fireware: són connexions en sèrie i unidireccionals de vídeo i també

d’àudio. És considera la potència que pot tenir. Hi ha 3 stàndars de velocitat

de USB.

Enregistrament magnètic

14. El magnetisme és la capacitat d’un material d’atreure o repel·lir altres

materials de característiques similars.

15. La remanència magnètica és la capacitat que té un material de retenir el

magnetisme que li ha estat induït.

a. el senyal elèctric (veu) s’està transformant per inducció en senyal

electromagnètic i això cal retenir-ho el màxim temps possible el capçal

gravador ha de tenir poca remanència.

16. La coercitivitat és la resistència que oposa un material magnètic a ser

magnetitzat, quan la vencem podrem començar a magnetitzar (depèn del camp

d’àudio i de la remanència).

a. les cintes de gravació han de tenir molta remanència però poca

coercitivitat.

17. El procés de magnetització és quan les vibracions sonores són

transformades en variacions de tensió elèctrica d’igual amplitud, intensitat i

freqüència.

a. aquestes vibracions s’apliquen sobre l’electroimant i llavors es

transforma en camp electromagnètic reordena les partícules de la cinta i

d’aquesta manera tenim la informació enregistrada.

18. La qualitat de l’enregistrament depèn de:

i. Tipus de cinta varia la qualitat segons l’emulsió, perquè

determina la resposta en freqüència (es poden perdre aguts).

ii. Amplada de la cinta ¼ de polsada, ½ polsada, una polsada

o dues polsades.

iii. Velocitat d’arrossegament de la cinta velocitat a la qual

travessa la cinta el capçal gravador (3’75, 7’5, 15 i 30 polsades/segon.

b. a més velocitat més cinta consumida i menys informació

enregistrada).

19. Els principals inconvenients de l’enregistrament magnètic són:

i. Fricció constant entre el suport i el capçal

32

Patri, 31/01/12,

Apuntes Patata Brava. No aparecen en los de clase.


ii. Si tenim una petita desmagnetització de la cinta el que es

perd és irrevocable.

iii. La reutilització.

Capçals dels magnetòfons

1. Capçal d’esborrat desmagnetitza la cinta per

imantació uniforme (donant-li un camp magnètic constant) o deixant les

partícules en estat neutre (com es fa a nivell professional per eliminar sorolls de

fons).

2. Capçal gravador magnetitza la cinta en funció del

senyal sonor.

b. quan la cinta passa per l’electroiman es genera senyal magnètic que

ha de ser coherent amb el senyal original.

3. Capçal reproductor o de lectura transforma el senyal magnètic en senyal

elèctric, perquè provoca una inducció al capçar electromagnètic.

c. el senyal elèctric passa per un amplificador i acaba a l’altaveu.

Equips magnètics reproductors

i. Magnetòfon de bobina oberta l’operador munta la cinta

manualment i aquesta passa d’una bobina plena a una bobina buida.

d. els elements principals són els capçals, l’electrònica de gravació, el

sistema d’arrossegament i el de reproducció.

e. pot ser:

i. mono enregistrament d’una sola pista amb ¼ de polsada.

ii. dues pistes la cinta es divideix en quatre parts per poder

gravar de dos en dos, intenta emular les dues cares del cassette.

iii. estèreo es grava a ¼ de polsada i cada pista ocupa la

meitat de la cinta.

iv. multipista pot enregistrar 4 a ½ polsada, 8 pistes a una

polsada o 16 i 24 pistes a dues polsades (per poder fer servir aquest

format s’ha hagut de crear un quart capçal per poder gravar i reproduir

a la vegada).

2. Cassette és d’ús domèstic, amb menys ample de banda.

f. va ser creat l’any 1963 per Philips i era de format inferior al

multipista.

g. a finals dels 70 la marca TEAK va comercialitzar un capçal multipista.

h. els equips de doble platina permeten reproduir i gravar alhora.

3. Cartuxt format per una cinta magnètica que es grava per impulsos i indica

l’inici i el final de la pista.

33


Enregistrament digital

20. Mini-Disc (MD) és un tipus d’enregistrament magneto-òptic que utilitza

un làser i un inductor de camp magnètic.

a. el làser escalfa la superfície del disc fins a la temperatura de Curie

(per disminuir la coercitivitat) i llavors es magnetitza per inducció, quan es

refreda la informació magnètica queda captada.

b. en el nou sistema d’enregistrament les variacions del camp magnètic

provoquen canvis de la polarització de la llum incident.

c. comprimeix amb pèrdues amb el format ATRAC, que es basa en

fenòmens psicoacústics.

d. el HiMD permet enregistrar arxiu com si fos un USB, però també

permet gravar amb format .pcm (sense compressió).

e. també tenen memòria RAM contenidor de dades temporal que

permet treballar amb més quantitat de dades, amb un temps d’accés

menor.

f. tenen el sistema anti-shock això també es millora amb les targetes

de memòria perquè deixa de funcionar amb un sistema mecànic i passa a

ser electrònic.

21. DAT (Digital Audio Tape) primer sistema que va sortir al mercat i que va

permetre a l’usuari enregistrar en format digital amb un suport magnètic.

a. funciona de manera similar al VHS, enregistra i reprodueix dades amb

un capçal rotatiu hi ha dos capçals que giren amb el tambó i la cinta

passa de manera elicoidal (un capçal llegeix i l’altre grava.

b. es grava sense compressió però accepta tres freqüències de

mostreig: 32.000, 44.100 i 48.000.

c. treballar a 32.000 mostres per segon implica que tindrem menys

qualitat d’àudio però no tindrem aliazing perquè el filtre antialiazing ens

matarà les freqüències més agudes (de 16.000 a 20.000)

d. permet treballar amb codi de temps (hores, minuts, segons i frames),

característica que dóna més professionalitat al DAT que al MD això

s’utilitza per sincronitzar l’àudio dels vídeos.

e. la cinta DAT és incompatible amb qualsevol altre format i no és

reversible.

22. Compact informació d’àudio enregistrat de manera permanent

mitjançant empremtes, anomenades “pit”, que les deixa el làser sobre un suport

reflectant en el moment de l’enregistrament.

a. quan es grava un CD la primera còpia es fa amb làser de potència,

que perfora el suport, i la resta de còpies es fan per estampació mecànica.

b. tenen quatre capes: etiqueta, capa protectora, capa reflectora i un

substracte que la llum reflecteix.

34


c. la lectura es fa mitjançant un làser que s’inicia de dins cap fora.

d. les dades s’enregistren amb perforacions amb forma d’espiral i la

informació es troba en les interseccions, que implica 1 i tot el que soni

constant implica 0.

e. els cds regravables no es perforen, es moldegen.

f. s’emmagatzema la informació amb estèreo, a 44100 mostres per

segon i a 16 bits.

g. la lectura es fa amb un làser de baixa potència que segueix les pistes

com una agulla de vinil, però sense tocar el cd.

h. es pot seguir amb un feix làser triple (un de lectura i dos que

segueixen la posició de la pista) o amb un feix làser de lectura amb

moviment vibratori.

i. la informació del cd està codificada.

23. DVD (Digital Versatil Disc) utilitza una compressió de vídeo anomenada

mpeg-2 i es juga amb resolucions d’imatge de 720x480 píxels, una durada de

133 minuts, 28 subtitulacions i 8 senyals d’àudio.

a. les capes del DVD són:

i. substracte de policarbonat (transparent)

ii. capa semitransparent

iii. reflector d’alumini

iv. capa adhesiva

v. reflector d’alumini

vi. capa semitransparent

vii. substracte de policarbonat (transparent)

35


4.Estudis de so

L’ESTUDI DE RÀDIO

Una emissora de ràdio és una instal·lació que permet, a partir de diversos

senyals, composar un programa sonor únic per a la seva difusió per

radiofreqüència.

- amb aquesta finalitat, es disposa de diferents espais amb funcions

específiques, corresponents a cadascuna de les diferents fases que sofreix

la generació del senyal que serà emès.

Diferents àrees operatives

1. Unitats de producció formades per un locutori i un control de producció, és

el coneix com l’estudi, i s’encarreguen d’elaborar el programa pròpiament dit.

- mesclen diferents senyals sonors per constituir un únic senyal (veu del

locutor, música, efectes sonors, etc.).

- aquesta composició tindrà com a resultat un programa de ràdio, un anunci

publicitari o l’indicatiu sonor de l’emissora.

2. Control central centralitza els senyals generats en cadascun dels estudis de

producció de programes.

- des d’aquí també es realitzen tasques de continuïtat a l’emissió,

incorporant sobre el senyal a transmetre indicatius de l’emissora i, fins i

tot, informacions publicitàries.

- gestiona els senyals especials del procés de producció connexions

telefòniques amb l’exterior, enllaços privats via ràdio amb unitats mòbils o

reporters desplaçats fora de les instal·lacions i les comunicacions amb

altres emissores amb les que es forma una cadena de difusió.

- és el centre neuràlgic des d’on es controlaran les rutes que hauran de

seguir tots els senyals que entren o surten de l’emissora.

3. Centre emissor disposa de sistemes d’emissió que portaran el programa fins

al públic, així com els senyals d’emissió i recepció d’enllaços per les

comunicacions de servei.

- tindrem les antenes transmissores i receptores que situarem sobre una

torre de comunicacions incorporada al mateix centre.

4. Recursos externs recursos que poden realitzar programes a l’exterior.

- aquests elements es comunicaran amb l’emissora mitjançant radio

enllaços, la qual cosa fa que el senyal sigui rebut pel centre d’emissió i

conduït fins el control central, on es distribuirà segons les necessitats.

El locutori

36


El locutori és l’espai on s’enregistren entrevistes, es comenten les notícies o

tenen lloc les actuacions musicals que no necessiten grans espais.

Els elements principals que hi ha són:

1. els micròfons.

2. un sistema de monotorització altaveus i auriculars.

Un aspecte molt important és l’acondicionament acústic és necessari per

obtenir un so de qualitat, sense sorolls ni interferències.

L’objectiu és que la reverberació sigui força petita s’utilitzen parets dobles i

el terra ha de ser no reflexant.

Cal tenir una bona insonorització per això les finestres han de ser de doble

vidre amb juntes de goma i la porta ha de tenir doble tauler amb material

absorbent al seu interior.

El control de producció

El control de producció és el lloc on es mesclen les informacions i els sons

auxiliars, conformant així el senyal de programa.

Disposa d’una gran quantitat de mitjans tècnics fonts sonores, línies

d’enregistrament, sistemes informàtics, senyals externs i dispositius de

monotorització.

Control central

Des del control central s’encaminen els diferents senyals generats als estudis de

producció de l’emissora i els senyals rebuts des de l’exterior cap als seus

destins, bé sigui dins del propi centre, o bé als recursos externs de l’emissora.

Disposa dels següents equips:

1. Patch pannel equip d’interconexionat, format per un conjunt de

connectors d’entrada i sortida configurables mitjançant cables tipus

bantam.

2. Commutadors electrònics selectors que tenen vàries entrades i una sola

sortida de senyal seleccionada.

3. Fonts de senyal generalment hi ha:

- sistemes d’emissió de publicitat.

- font de senyal de reserva generem missatges curts propis de

l’emissió, també música o programes gravats.

- sistema d’intercomunicació.

- compressor de marge dinàmic de senyal.

- monotorització tècnica.

37


L’emissió radiòfonica

L’emissió radiofònica és la transmissió a distància del so, mitjançant la

propagació d’ones electromagnètiques de radiofreqüència o ones hertzianes.

Modulació són les transformacions que pateixen el senyal generat a la

sortida màster de la taula o el senyal que s’ha seleccionat per emetre’s al

control central.

- és el procés que permet transmetre informació mitjançant una ona

portadora també permet l’aprofitament del canal (transmissió

simultània a la vegada que es protegeix la informació de sorolls i

interferències).

- els senyals que generen els micròfons, els reproductors de CD, etc, són

senyals de baixa freqüència això vol dir que aquest senyal no pot ser

emès a llargues distàncies, per tant, és imprescindible la seva modulació.

- a partir d’aquí comencen a intervenir equips d’alta freqüència són

absolutament necessaris per tal d’aconseguir que les ones hertzianes (de

freqüència més alta) serveixin de vehicle per transportar els senyals

d’audiofreqüència de l’emissor al receptor.

A l’anomenada ràdio comercial les formes més utilitzades de modulació són:

1. AM (Modulació d’amplitud) varia l’amplitud del senyal portador, en

funció del valor de l’amplitud del senyal a transmetre.

- les emissores en AM poden cobrir una gran quantitat de territori, però

tenen més interferències a causa dels factors meteorològics, motors de

vehicles, etc.

2. FM (Modulació de freqüència) varia la freqüència del senyal portador, en

funció del valor de l’amplitud del senyal a transmetre (senyal modulador).

- les emissores en FM tenen un abast més reduït, però ofereixen una

qualitat de transmissió molt més alta permet emissions

estereofòniques.

Classificació de les ones de l’espectre radioelèctric

Sigla Rang Denominació Utilització

VLF 10 KHz a 30 KHz Molt baixa freqüència Enllaços ràdio a gran distància

LF 30 KHz a 300 KHz Baixa freqüència Ràdio, navegació

MF 300 KHz a 3 MHz Freqüència mitja Ràdio d’ona mitja

HF 3 MHz a 30 MHz Alta freqüència Ràdio d’ona curta

VHF 30 MHz a 300 MHz Molt alta freqüència TV

UHF 300 MHz a 3 GHz Ultra alta freqüència Ràdio, TV, Satèl·lit, radar

SHF 3 GHz a 30 GHz Super alta freqüència Radar

EHF 30 GHz a 300 GHz Extra alta freqüència Radar

38


El sistema DAB

El sistema DAB proporciona radiodifusió digital multiservei d’alta qualitat

dissenyat per receptors tant domèstics com portàtils i, especialment, per a la

recepció en mòbils, per a la difusió per satèl·lit i per a la difusió terrestre.

El que s’aconsegueix amb el sistema DAB és que la major part de les senyals

que entren al receptor se sumin, és a dir, que contribueixin positivament a la

recepció.

Les seves principals característiques són:

1. Eficiència en la utilització de l’espectre radioelèctric i la potència utilitzada.

2. Millores en la recepció se superen els efectes que la propagació

multitrajecte produeix als receptors estacionaris, portàtils i mòbils i es

protegeix la informació davant a interferències i pertorbacions.

3. Marge de freqüències de transmissió està dissenyat per poder funcionar

en el rand de freqüències de 30 MHz a 3000 MHz.

4. Distribució es pot fer per satèl·lit i/o transmissions terrestres o de cable

utilitzant diferents modes que el receptor detectarà automàticament.

5. Qualitat de so és equivalent a la del CD i s’aprofita l’efecte

emmascarament.

- utilitza un sistema de compressió anomenat MUSICAM per eliminar la

informació no audible, aconseguint reduir la quanitat d’informació a

transmetre.

6. Multiplexat permet seleccionar entre varis programes d’àudio o serveis

de dades.

- permet multiplexar varis programes i serveis de dades per formar un

bloc i ser emesos junts, obtenint-ne la mateixa àrea de servei per a tots

ells.

7. Capacitat cada bloc té una capacitat útil d’aproximadament 1,5 Mbit/s,

la qual cosa permet transportar 6 programes estèreo de 192 kbit/s

cadascun.

8. Flexibilitat els serveis poden estructurar-se i configurar-se

dinàmicament.

- el sistema pot acomodar velocitats de transmissió entre 8 i 380 kbit/s

incloent la protecció adequada.

9. Serveis de dades a més del senyal d’àudio digitalitzat, es transmeten

altres informacions.

10. El canal d’informació transporta la configuració del múltiplex, informació

dels serveis, data i hora, serveis de dades generals com: sistema d’avís

d’emergència, informació de trànsit, sistema de posicionament global, etc.

39


11. Serveis addicionals totes les dades es reben a través d’una pantalla

incorporada al receptor.

12. Cobertures la cobertura pot ser local, regional nacional o supranacional.

- el sistema és capaç d’afegir constructivament els senyals procedents

de diferents transmissors al mateix canal, la qual cosa permet establir

xarxes de freqüència única per tal de cobrir una àrea geogràfica

determinada en la que és possible usar petits transmissors per cobrir

les zones sense cobertura.

40


9. Funcionament d’Internet

9.1. LA HISTÒRIA D’INTERNET

Internet va començar a funcionar als anys 60 com una xarxa d’investigació

d’ordinadors interconnectats de l’agència ARPA (Agència de Projectes de

Recerca Avançada) que depenia del ministeri de defensa dels USA.

Als anys 70 la xarxa Arpanet contenia per de trenta universitats, llocs militars,

etc, i la base d’usuaris es va ampliar per donar l’entrada a comunitats

d’investigació i s’emprava en universitats de Califòrnia realitzant connexions

entre elles.

El 1983 ja hi havia un centenar d’ordinadors connectats.

El 1984 Arpanet es va dividir en dues xarxes separades:

1. Milnet era la xarxa militar.

2. Arpanet era una xarxa educativa que avui en dia és Internet.

El 1985 el seu ample de banda es multiplica i el seu accés arriba fins a Europa i

a Orient.

L’any 1989 l’administració d’Arpanet van passar a la comunitat educativa de la

NFS (Fundació Nacional de la Ciència).

L’any 1990 Internet es fa visible amb un ús consultiu

L’any 2001 els usuaris a nivell domèstic i d’empreses ja era de 407 milions

d’usuaris.

L’any 2006 hi havia: 1100 milions

L’any 2011 hi havia: 2200 milions

Diferència entre web 1.0 i 2.0: Amb la web 2.0 existeix un servidor que permet

les connexions simultànies que permet a l’usuari interactuar. A més a més ens

allunyem de les webs jurídiques i ens apropem a les webs físiques.

o ADSL: Asimetrical Digital Subcocibe Line: Pujada i baixada diferent, per això

és asimètrica.

9.2. INTERNET

Internet és una xarxa de xarxes la seva composició és de milers de xarxes

individuals que s’han anat interconnectant entre sí.

Comprén milers d’ordinadors anomenats nodes o host.

Classificació de les xarxes en base a la seva extensió

41

Patri, 31/01/12,

Según los apunets del Jordi Medina, a partir del 9.2 no entra para el examen.

Patri, 31/01/12,

Apuntes Patata Brava + clase


1. LAN és una xarxa d’àrea local que pot tenir com a extensió una sala o uns

edificis propers.

- ex: els ordinadors interconnectats de la universitat.

2. WAN és una xarxa d’àrea ampla i la seva cobertura pot ser estatal o, fins i

tot, intercontinental.

- ex: Wide Area Network.

3. VLAN és una xarxa d’àrea local virtual (és un híbrid).

- els ordinadors estan separats via software i només es poden veure les

màquines d’un mateix departament.

Routers

Els routers són elements que permeten connectar i separar vàries xarxes i que

permeten dirigir la informació de manera adequada.

Els mòdems modulen i desmodulen la informació, però no separen la informació.

Protocol TCP/IP

El protocol TCP/IP proporciona compatibilitat en el cas que es vulguin veure

senyals llunyanes.

- són normes que possibiliten l’establiment de comunicació entre diferents

equips.

TCP Transfer Control Protocol

IP Internet Protocol

Terminal

Les terminals cal que s’identifiquin i que siguin diferent de la resta de

màquines del món per poder rebre i emetre dades aquesta identificació és

l’adreça IP que és un número de 32 bits (4 números de 8 bits cadascun).

S’utilitza per identificar a un ordinador en concret i també la xarxa a la qual

pertany.

Hi ha tres tipus de terminals:

1. Classe A són aquelles adreces en què el seu primer bite té un valor

comprés entre 1 i 126 (tots dos inclosos).

- utilitza el primer bite per identificar la xarxa i els altres tres per

identificació de terminal, és a dir, si tenim una adreça IP que comença

entre 1 i 126 és de classe A.

1. Classe B el seu primer bite té un valor comprés entre 128 i 191 (tots dos

inclosos).

- com a identificador de xarxa utilitza els dos primers bites, els altres dos

són per identificar terminals.

42


2. Classe C el seu primer bite té un valor comprés entre 192 i 223 (tots dos

inclosos).

- com a identificador de xarxa utilitza els tres primers bites i el restant

per identificar terminals.

Els números que avui en dia no s’utilitzen es reserven per a classe futures les

classes D i E.

Els nombres 0 i 225 són per propòsits específics i no són utilitzables.

DNS

La DNS és una base de dades que permet assignar de manera racional nom i

adreça als ordinadors connectats a Internet.

Associen un nom (www.___.com) o una adreça IP.

El correu electrònic funciona de la mateixa manera.

Dominis de nivell superior o TDL

Els dominis de nivell superior o TDL (Top Level Domaine) són categories per

allotjar tots els usuaris d’Internet.

Els dominis inicials van ser:

- .com comercial

- .edu escoles i universitats

- .gov agències governamentals dels EUA

- .int organitzacions establertes per tractats i bases de dades

internacionals.

- .mil exèrcit dels EUA

- .net proveïdors d’Internet

- .org organismes no governamentals

L’ICANN és una corporació d’Internet per a noms i números assignats, que

supervisen la correcció tècnica del DNS.

A finals de l’any 2000 es van aprovar set dominis addicionals:

- .aero transport aeri

- .biz negocis

- .coop cooperatives

- .info ús sense restriccions

- .name registre a usuaris de persones físiques

- .pro gremi de comptables, advocats i metges

- .museum museus

Un domini de segon nivell és aquell nom que es dóna a un web quan es registra.

9.3. LA GESTIÓ D’INTERNET

43

http://www.___.com/


Internet no té un propietari clar la seva gestió està descentralitzada i cada

subxarxa està gestionada pel seu propi amo.

Per tal d’accedir a Internet el que es fa és contractar un servei amb unes

característiques i un ample de banda que s’adapti a les necessitats de l’usuari

es contracta a un proveïdor d’Internet (ISP) que proporciona una connexió amb

el backbone (la columna vertebral) d’Internet.

- aquesta columna està composta per punts d’accés a la xarxa o NAPS, i

aquests punts estan units per infrastructures de comunicació de molt alta

velocitat.

L’ample de banda

L’ample de banda és la capacitat de transferència de dades entre dos

ordinadors va expressat en termes de bits/seg.

En base a l’ample de banda es tardarà més o menys temps en descarregar o

enviar arxius.

L’ADSL (Línia d’Abonat Digital i Asimètrica) consisteix en una línia de

transmissió de dades digitals que viatja a través de la línia telefònica

convencional és asimètrica perquè l’ample destinat a la descàrrega és més

ampli que el destinat a la pujada.

- és una connexió de banda ampla suficient per poder descarregar

flashbacks.

- amb aquest tipus de connexió es pot parlar per telèfon i estar connectat a

Internet a la vegada això és perquè treballa amb freqüències més altres

que la línia telefònica.

- avui en dia com que està augmentant molt l’ample de banda, fins i tot, es

pot veure televisió per Internet (ex: Imagenio).

- els principals avantatges són la connexió permanent i la possibilitat que

Internet i la línia telefònica funcionin a la vegada.

Protocols utilitzats a Internet

1. http (Protocol de Transferència d’Hipertextos) es basa amb la recuperació

d’hiperdocument distribuïts i enllaçats a través de la xarxa o a través del web.

2. TELNET o connexió de terminal remot possibilita a un usuari connectar-se a

un ordinador remot amb els protocols TDP/IP i permet usar-lo com si estès

assegut físicament davant d’ell.

3. FTP és la transferència d’arxius entre dos ordinadors remots, és una aplicació

o protocol que permet transmetre arxius d’un ordinador a un altre a petició de

l’usuari.

9.4. LA COMUNICACIÓ PER INTERNET

44


El correu electrònic

El correu electrònic permet a l’usuari enviar missatges o arxius a un altre

ordinador el sistema es fonamenta amb l’ús de la bústia i de l’adreça de la

bústia.

La bústia s’associa a una persona i una adreça es composa per dues parts que

estan separades per l’arrova.

nom de la bústia @ nom del domini = adreça de la bústia @ nom del domini

d’internet

En un sistema de correu distingim l’equip de l’usuari, que ha de disposar d’un

programa d’aplicació (ex: Outlook Express) i el servidor de correu electrònic que

és on trobem les bústies d’entrada i sortida aquestes bústies disposen d’un

programa d’aplicació que implementa el protocol SMPT (Protocol Senzill de

Transferència de Correu).

Els xats o IRC

Un xat o IRC és una aplicació mitjançant la qual diferents usuaris d’Internet

poden comunicar-se per escrit entre si a temps real.

El correu electrònic no és instantani, els xats sí.

WWW

World Wide Web són un conjunt de documents o arxius distribuïts per tot el món

i amb enllaços entre ells.

Els documents es visualitzen amb paraules, frases o imatges ressaltades i es

poden trobar vincles a altres documents que poden estar ubicats al mateix

servidor o en un servidor extern (= hipervincle).

Text + hipervincle = hipertext

Una pàgina està formada a base d’hipertextos la pàgina principal (homepage)

sempre treballa a mode d’índex.

Hipermedia contenen imatges, sons, àudio...

Hipedocument és un hipertext més un hipermedia.

La navegació per Internet és l’acció d’anar saltant d’una pàgina a una altra.

URL

Un URL (Localitzador Uniforme de Recursos) serveix per marcar el

direccionament dins un web amb aquest localitzador es poden trobar els

documents que ens interessin.

Un localitzador URL està composat per tres parts separades amb barres

inclinades:

Protocol_de_recuperació://ordinador/ruta_nom_arxiu

- les dades ordinador fan referència al DNS (servidor)

45


Navegador web

Els navegadors web són programes que permeten captar, interpretar i

visualitzar documents web.

Es va estandarditzar un llenguatge a tot el món html (llenguatge de mercat

d’hipertextos).

9.5. ELS ARXIUS WEB

Tipus d’arxius web

1. Arxius estàtics la informació és fixa.

2. Arxius dinàmics permeten modificar la informació de manera constant.

3. Arxius actius es generen en el moment de visualitzar, però no es visualitzen

al servidor sinó a l’ordinador local.

Arxius d’àudio

Per penjar àudio en un web aquest ha d’estar comprimit, digitalitzat i ha de tenir

una sèrie de paràmetres:

- bit-rate de 64k

- 8 bits per mostra

- so mono

Les imatges

Una fotografia en blanc i negre escanejada treballarà a 8 bits, en canvi, si és en

color treballarà a 24 bits això és la quantificació desprès que la imatge estigi

mostrejada.

Imatge de mapa de bits

1. mbp (bip map) és un format natiu del Windows i pot tenir una

profunditat de bits de 2 a 24.

- no usa compressió

- avantatge si es treballa a 24 bits no es comprimeix i no tenim

pèrdua de color.

- inconvenient no poden treballar per Internet a causa del gran pes.

2. gif (Grup d’Intercanvi de Gràfics) treballa a 8 bits per mostra, amb un alt

nivell de compressió.

- permet crear gifts animats i tolera els fons transparents.

- treballa per estructures amb colors sòlids, però mai s’utilitza per

fotografia.

3. jpeg o jpg (Unió de Grup d’Experts de Fotografia) s’usa per Internet i en

fotografia s’acostuma a treballar amb aquest format.

46


- treballa amb una compressió elevada i no admet transparències.

3. Tiff utilitza molt poca compressió i no s’usa a Internet tot i que és

acceptat per tots els programes de tractament d’imatge.

4. Altres formats EPS, PNG, PIC, TGA i RAW (aquest no comprimeix i dóna

la informació sense pèrdua de color).

Imatge vectorial la informació que es guarda no és la informació explícita

de colors com en el mapa de bits, sinó que descompon la imatge en objectes

com línies, polígons i textos amb els seus respectius atributs i detalls.

- els atributs i els detalls són moldejables mitjançant vectors i equacions

matemàtiques, que determinen la forma i la posició dins de la imatge.

- avantatges respecte al mapa de bits el seu pes és molt inferior, els

píxels en el mapa de bits són molt grans, en aquest format no, fet que

permet escalar els objectes sense perdre qualitat i el processat i l’edició

són molt més ràpides que amb el mapa de bits.

- l’Autocat i el Flash són aplicacions que hi treballen.

47

apuntes

Documents