aprendre junts a la llar d’infants · aleix.- no marc.- nava? aleix.- no marc.- no? aleix.- no...

M. ASUNCIÓN MARTÍNEZ VERA

Aprendre junts a la Llar d’infants

Materials per a la formació d’educadors infantils

Llicència d’estudis retribuïda

Modalitat A

dirigida per la Dra. Lourdes Molina Simó

Departament d’Educació

Generalitat de Catalunya

2009

Avís legal Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-No Comercial-Sense Obres Derivades 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se'n citi l'autor i no se'n faci un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca

SUMARI

INTRODUCCIÓ .................................................................................................. 5

Presentació dels materials .............................................................................. 7

Elements de la proposta didàctica .................................................................. 9

L’ACCIÓ CONJUNTA ....................................................................................... 11

Preguntes introductòries ............................................................................... 13

Conceptes clau ............................................................................................ 13

Escena1: joc cooperatiu ............................................................................... 15

Narració de l’escena ................................................................................. 17

Guió d’anàlisi ............................................................................................. 21

Elements a tenir en compte per a l’anàlisi interpretatiu ............................. 23

Escena 2: joc col·laboratiu ............................................................................ 25


Guió d’anàlisi ............................................................................................. 29


Escena3: Recolzament a un altre infant ....................................................... 35


Guió d’anàlisi ............................................................................................. 37


Escena 4: joc competitiu ............................................................................... 41


Guió d’anàlisi ............................................................................................. 45


L’ACTIVITAT AUTÒNOMA EN COMPANYIA .................................................. 49


Conceptes clau ............................................................................................ 51

Escena1:Activitat autònoma en companyia: .................................................... 53


Guió d’anàlisi ............................................................................................. 57


Escena 2: Activitat autònoma en companyia: ............................................... 61


Guió d’anàlisi ............................................................................................. 65


LES INTERACCIONS DE CONFLICTE ........................................................... 69


Conceptes clau ............................................................................................. 71

Escena 1: Les interaccions de conflicte: ....................................................... 72


Guió d’anàlisi ............................................................................................. 77


Escena 2 La interacció de conflicte: ............................................................. 81


Guió d’anàlisi ............................................................................................. 85


ANNEX ............................................................................................................. 91

Proposta de seqüència didàctica .................................................................. 93

Interpretació personal ................................................................................... 95

Debat ............................................................................................................ 97

Aportacions dels documents consultats ........................................................ 99

Síntesi ......................................................................................................... 101

Evidències d’aprenentatge.......................................................................... 103

ÍNDEX DE TAULES ....................................................................................... 105

INTRODUCCIÓ

Introducció 7

Presentació dels materials

Els materials que ara teniu a mans provenen de l’estudi Aprendre junts a la Llar

d’Infants realitzat gràcies a una llicència d’estudi retribuïda concedida pel

Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya durant el curs 2009-10.

Estan pensats per acostar els estudiants d’Educació Infantil a la realitat dels

infants més petits de tres anys. Pretenen afavorir el desenvolupament dels

processos d’Ensenyament - Aprenentatge en la formació d’educadors infantils a

partir de la reflexió sobre situacions educatives concretes i contextualitzades.

Posa a disposició de formadors i estudiants, instruments per fer evidents les

competències que infants de fins a dos anys mostren per actuar conjuntament

amb els seus iguals.

Tanmateix, proposa una seqüència didàctica que fomenta la participació, el

intercanvi i la reflexió entre estudiants i formadors al voltant de cada fragment

de pràctica educativa que els materials mostren, contribuint així a la creació

d’una comunitat de pràctica on a través del diàleg, aprenents i experts puguin:

1. Atribuir sentit i significat a les interaccions entre infants que es mostren,

ajudant-los a comprendre els motius que mouen als nens i nenes

d’aquestes edats a actuar,

2. Establir relacions entre les metes que es proposen i les competències

que posen en joc mentre actuen conjuntament amb altres persones en

contexts educatius no directius.

3. Identificar les estratègies educatives i les actituds de les educadores i

educadors que faciliten als infants establir interaccions amb els seus

companys i aprendre d’elles.

Introducció 9

Elements de la proposta didàctica

Els materials es composen d’una col·lecció d’exemples d’interaccions entre

infants d’un a dos anys classificades en tres sèries corresponents als tres

formats interactius identificats en l’estudi Aprendre junts a la Llar d’Infants:

L’activitat autònoma en companyia, l’activitat conjunta i l’activitat de conflicte.

Cada una d’aquestes interaccions presentades com a models s’acompanya

d’altres documents que proposen una proposta de treball adreçada a

professors i estudiants del CFGS d’educació infantil amb la qual les persones

en formació poden:

1. Prendre consciència, a partir d’unes preguntes que se li plantegen, dels

propis coneixements amb els què interpreta la realitat.

2. Identificar i situar els conceptes clau que li serviran d’instruments per

interpretar els esdeveniments que la situació d’anàlisi presenta

3. Conèixer la situació i successió dels fets a través del text que recull la

transcripció de la seqüència interactiva

4. Aventurar hipòtesi interpretatives amb l’ajuda de diferents qüestions

relacionades amb els fets que es relaten.

5. Contrastar les seves hipòtesis amb les dels seus companys i companyes

valorar-les i establir de conjuntes

6. Contrastar-les amb les de diferents autors que han estudiat el tema a

partir d’una bibliografia bàsica que s’adjunta

7. Reflexionar sobre els aprenentatges fets i els processos cognitius que ha

seguit mentre aprenia tot deixar-ne constància escrita en els fulls de

registre que s’adjunten com a model a la sèrie de l’activitat conflictiva

(Vegeu Annex)

Introducció 10

Taula 1. Estructura dels materials formatius

Activitat conjunta

Activitat autònoma en companyia

Conflicte

1. Introducció a la sèrie

a. Preguntes

b. Conceptes clau

2. Seqüència interactiva:

Recollint tapadores

a. Narració de la interacció

b. Guió per a construir una

hipòtesi interpretativa

c. Proposta d’interpretació

d. Referències bibliogràfiques


Caient del cuc







O juguem bé o estripem cartes







Dins el cuc







a. Preguntes

b. Conceptes clau


Omplint la font amb

sorra

a. Narració de la

interacció

b. Guió per a construir

una hipòtesi

interpretativa

c. Proposta

d’interpretació

d. Referències

bibliogràfiques


recorrent el circuit

a. Narració de la

interacció


una hipòtesi

interpretativa

c. Proposta

d’interpretació

d. Referències

bibliogràfiques


a. Preguntes

b. Conceptes clau


Aquest és el corredor

que vull

a. Narració de la

interacció


una hipòtesi

interpretativa

c. Proposta

d’interpretació

d. Referències

bibliogràfiques


si la barqueta es tomba

a. Narració de la

interacció


una hipòtesi

interpretativa

c. Proposta

d’interpretació

d. Referències

bibliogràfiques

L’ACCIÓ CONJUNTA

Acció conjunta 13

Preguntes introductòries

Els infants més petits de tres anys, jugant amb altres infants, són

capaços d’inventar jocs conjuntament?

I de jugar respectant les regles del joc?

Qui decideix què es fa, quan i com es fa?

Com mostren els acords?

I els desacords?

Com expressen la competitivitat?

Conceptes clau

Activitat conjunta, gestió conjunta de l’activitat, regulació mútua, joc de

rol, joc de normes, domini de la referència, construcció conjunta de significats,

teoria de la ment, intersubjectivitat, context social de l’activitat, instruments de

comunicació.

????

Acció conjunta 15

Escena1: joc cooperatiu

Classificant taps

Durada

6’

Participants

Aleix 24 mesos

Marc 23 mesos

Context d’observació

Sessió joc

heurístic

Acció conjunta: classificant taps 17

Narració de l’escena

El Marc està assegut i té entre les cames una capsa de llauna que manté tapada, quan veu l’Aleix que s’apropa a ell.

En aquell moment Marc la destapa i observa com l’Aleix agafa i manipula alguns taps que guardava a dins.

A continuació l’Aleix va buscant totes les tapadores que hi ha pel terra. Sota l’atenta mirada del Marc les fica a la capsa

És en aquest moment que Marc, en adonar-se de la intenció de l’Aleix inicia també ell la cerca de tapadores que anirà col·locant, com fa l’Aleix, dins de la caixa.

N’agafa una mentre diu “nava” i la deixa a la caixa, el que va repetint amb cada una que troba i guarda a la caixa.

De sobte i inesperadament per al Marc, l’Aleix agafa una tapadora del terra i en comptes de deixar-la dins la caixa com sembla que era el pla, la manté a la mà esquerra mentre amb la dreta agafa un altra de la caixa i posant-les una al costat de l’altra se les mira.

El Marc, mirant l’Aleix li assenyala amb el dit índex les altres tapes que encara són a terra i que segons el projecte que havien iniciat s’havien d’anar col·locant dins la caixa, produint-se el diàleg següent:

Marc.- nava?

Aleix.- no

Marc.- nava?

Aleix.- no

Marc.- no?

Aleix.- no

Aleshores, l’Aleix, després de mirar-se atentament totes dues tapadores, es gira cap a la capsa per a intentar deixar-hi una de les tapadores que tenia a les mans, però falla i surt rodolant del tapís, l’Aleix va darrere d’ella i la deixa a la caixa que el Marc seguidament tapa

18 Acció conjunta: Classificant taps

L’Aleix, que continua a la cerca de tapadores, torna de nou amb unes quantes que havia recollit i quan el Marc el veu venir, li obre la tapadora per a que les pugui deixar. En quant l’Aleix les deixa surt en busca de noves tapadores i el Marc torna a tapar la capsa

L’Aleix torna amb un nou objecte a les mans, aquesta vegada un tap de suro que li ensenya al Marc produint-se el diàleg següent:

Aleix.- eto que e?

Marc.- papava

i l’Aleix, en comptes de ficar-lo a la caixa li dóna a el Marc que el llença lluny

Seguidament l’Aleix torna aquesta vegada amb una cullera de gelat i li repeteix la mateixa pregunta:

Aleix.- eto que e?

Marc.- papava

i l’Aleix deixa aquesta vegada l’objecte trobat, al costat de la caixa.

De nou arriba l’Aleix amb un altra cullera de gelat i per tercer cop es repeteix el mateix diàleg:

Aleix.- eto que e?

Marc.- papava

En finalitzar-lo que el Marc guarda una petita tapa que troba i tapa la caixa de llauna.

En aquest punt l’atenció de l’Aleix es desvia cap a les oueres i el Marc continua manipulant la capsa i sacsejant-la.

El soroll de la capsa sacsejada crida de nou l’atenció de l’Aleix que es gira, mira cap on esta el Marc, s’aixeca i se’n va a recollir més tapadores.

En quant que el Marc veu el que fa, torna a obrir la caixa que l’Aleix troba ja oberta i disposada per a que l’Aleix dipositi totes les tapadores que havia recollit. En quant que acaba torna el Marc a tancar-la.


A continuació l’Aleix torna amb un con de cartró que ha trobat i el col·loca a sobre de la caixa que el Marc aquest cop no li obre. El Marc agafa el con i mira el seu interior mentre diu

Marc.- No, eto no é nava.

L’Aleix li pren i mira tal com feia el Marc, el seu interior i pregunta:

Aleix.- eto que e?

se’l porta al cap a manera de barret i torna a preguntar:

Aleix.- eto que e?

Mirant cap a la mestra cap on es gira el Marc. La mestra respon:

Mestra.- un barret.

Seguidament l’Aleix deixa caure el con a la seva esquena i el Marc agafa la capsa de llautó i li mostra a la mestra.

Per un moment la interacció sembla acabada, l’Aleix juga amb les culleres de gelat que va aliniant i el Marc realitza amb la capsa de llautó diverses manipulacions: la gira, la fa rodar, la sacseja... fins que finalment se li obre i li cauen algunes tapadores al terra. I és aquest soroll que sembla cridar l’atenció de l’Aleix que se’n va cap on està el Marc saltant i seu al seu costat i comencen a mirar junts les tapadores fins que l’Aleix diu:

Aleix.- a ver

i comença a girar la capsa, acció que és immediatament seguida pel Marc deixant caure entre tots dos les tapadores a terra.

A prop d’ells està el Manel intentant col·locar diversos objectes dins d’un pot de plàstic cilíndric i comprovant quins poden entrar i quins no. L’Aleix que estava amb una tapa a la mà s’acosta i li introdueix al pot. En veure-ho, el Manel li pren el pot i traspassa el seu contingut a un altre de llauna.

20 Acció conjunta: Classificant taps

L’Aleix li demana amb el gest d’assenyalar el pot i en no tenir resposta amb cara de decepció mira al seu voltant i troba un altre de igual que comença a omplir-lo de tapadores que va recullint del munt que havien caigut a terra i que el Marc està intentant torna a guardar dins la capsa.

El Marc intenta estirar-li el pot, però l’Aleix es resisteix, aleshores i el Marc intenta agafar les tapadores més ràpidament per tal de ficar-les a la caixa, intentant atrapar les que pretenia agafar l’Aleix, qui no posa cap resistència.

Quan l’Aleix es queda sense més tapadores que introduir al pot, se’l mira sense tenir molt clar que fer i finalment s’aixeca i va cap a la capsa que li obre el Marc, a vessar el contingut del pot. En acabar se’n va cap a un altre lloc a jugar amb cilindres de colors.

Fin de la interacció


Guió d’anàlisi

Qüestions:

1. De la lectura de la narració anterior, què és el que t’ha copsat més

l’atenció?

2. Com creus que els participants han anant decidint el tipus d’activitat que

han desenvolupat?

3. Quines funcions desenvolupa cadascú dels infants durant el joc?

4. Quines tasques realitzen autònomament? Quines són les metes que es

proposen en realitzar-les?

5. Quines tasques realitzen conjuntament? Quines són les metes que es

proposen en realitzar-les?

6. En quins moments s’observa un més alt de reciprocitat?

7. En quins n’observem menys?


Elements a tenir en compte per a l’anàlisi interpre tatiu

En aquesta interacció veiem com dos infants s’organitzen cooperativament per

tal de realitzar la tasca de reunir tots els taps dispersats pel terra de la sala de

jocs. La meta de l’activitat, reunir els taps en una capsa per a guardar-les, és

compartida, però l’activitat es realitza en part de manera autònoma. Cadascú

dels participants realitzen tasques diferenciades el que comporta l’exercici de

rols diferenciats: L’Aleix buscar els taps per dipositar-los en la capsa, el Marc

manté la capsa on es guarden els taps, disponible i en lloc segur, fora de

l’abast dels altres infants.

El grau de mutualitat es defineix per l’estratègia de gestió de l’activitat per la

que opten. L’estructura de l’acció que realitzen el Marc i l’Aleix combina

moments de treball autònom i moments de treball col·laboratiu. Mentre que

l’Aleix busca taps, les seves accions mostren poca correspondència amb les

que realitza el Marc. La reciprocitat entre els participants resta circumscrita als

moments de l’activitat en que es combinen les diferents aportacions que tots

dos participants realitzen. Quan l’Aleix diposita els taps trobats a la caixa, la

mutualitat de les accions es manifesta més clarament. És aleshores quan es

posa de manifest la compenetració entre ells, quan tots dos infants mostren un

més alt grau de connectivitat necessària per a coordinar les respectives

accions, per acordar qüestions substancials de l’activitat com quin és el

contingut de l’activitat que realitzen o quins materials dels que estan a l’abast

dels infants poden ser considerats taps o quina és la funció que cadascú dels

infants ha d’exercir i en quin moment es realitza.

La gestió de l’activitat és mixta, en consonància amb l’estructura de l’activitat.

Cada un d’ells gestiona la seva activitat autònoma, el Marc la recollida de taps i

l’Aleix el control de la capsa on es guarden. Malgrat això durant aquest temps

de treball autònom l’atenció es dirigeix també a l’activitat de l’altre i es donen

exemples de l’intent per part d’un dels participants de l’acció de l’altre. La gestió

24 Acció conjunta: classificant taps

de l’activitat durant el temps en que el treball guanya en reciprocitat, és

conjunta.

Escena 2: joc col·laboratiu

Caient del cuc

Durada

3’03’’

Participants

Aleix 24 mesos

Marc 23 mesos


Sessió psicomotricitat

Acció conjunta: caient del cuc 27


Aleix col·loca el cuc dret (un coixí d’escuma amb forma de serp ondulada que permet encamellar-se dos infants en ell, un davant i un altre darrera). Seu en el seient de davant i mira al Marc que està passant el circuit, mentre l’assenyala el seient de darrere del cuc.

Marc acudeix a on li indica l’Aleix i seu.

Llavors comencen ambdós un moviment de vaivé de davant cap en darrera no massa sincronitzat. Aquest moviment que en principi sembla simultani, un visionat més lent de l’escena posa de manifest que es començat per l’Aleix i continuat pel Marc.

Després d’uns segons realitzant el mateix moviment, Marc es deixa caure a terra. Llavors Aleix es gira per saber que ha passat i en veure que Marc s’ha deixat caure, l’imita.

Un cop tots dos a terra es miren i s’aixequen simultàniamen;, aleshores Aleix posa en peu el coixí i seu mentre Marc l’observa per a fer immediatament després el mateix, asseure’s.

Quan l’Aleix veu a Marc assegut inicia un moviment rítmic, primerament de dalt a baix que es seguit pel Marc i al cap d’uns segons canvia pel balanceig d’un costat a l’altre. El Marc l’imita immediatament.

Al cap d’uns segons i després que l’Aleix s’ha girat a mirar-lo, el Miguel es deixa caure a terra seguit a continuació per l’Aleix.

Un cop tots dos a terra, tornen a iniciar un altre fase de l’activitat: L’Aleix posa dret el coixí i puja, el segueix el Marc, Marc inicia un balanceig en aquest cas primer de dalt a baix i després lateral que, com en les fases anteriors, és seguit pel Marc, que dóna per acabada aquesta fase del joc deixant-se caure a terra, acció que és imitada de nou per l’Aleix.

Aquesta seqüència torna a reproduir-se exactament igual donant inici a una quarta fase del joc: l’Aleix posa dret el coixí mentre el Marc l’observa, seu primer l’Aleix seguit a continuació pel Marc. Però un cop tots dos asseguts inesperadament és ara l’Aleix qui es deixa caure i el Marc resta asegut sense seguir-lo.

28 Acció conjunta: caient del cuc

L’Aleix veient que el Marc no es deixa caure, torna a seure i inicia un vaivé irregular que, aquesta vegada sí, és seguit pel Marc.

Als pocs segons el Marc es deixa caure i l’Aleix l’imita.

Marc s’aixeca ràpid del terra i l’Aleix el segueix per a continuació tornar a col·locar dret el cuc com ha fet en les anteriors fases de l’activitat i quan sembla que seurà, el que fa és passar cap a l’altra banda on està el circuit gran i comença a pujar les escales.

Mentrestant el Marc s’ha assegut al seu lloc, al seient del darrere i espera que el seu company torni. L’Aleix el mira durant uns segons mentre roman a sobre del circuit sense moure’s, aleshores el Marc s’aixeca, se’n va cap al seient que abans ocupava l’Aleix i li diu:

Marc.- Ai

mentre l’assenyala el seient de darrere que abans havia estat del Marc, oferint-li-ho. En aquest moment, l’Aleix inicia el recorregut pel circuit.

Davant l’absència de resposta per par de l’Aleix, el Marc puja ell mateix en el lloc que abans ocupava l’Aleix, li assenyala el seient del darrere i comença de nou el joc tal i com el jugava amb el seu company (seure-vaivé-caiguda). Quan cau a terra, sense l’entusiasme d’abans, mira un altre cop cap on esta l’Aleix i se’n va a buscar-lo, el toca i l’assenyala el cuc, se’n torna de nou a anar cap on havia deixat el cuc, l’intenta incorporar i torna a anar a buscar l’Aleix al circuit, cridant la seva atenció amb la veu i assenyalant-li de nou el cuc:

Marc.- Quequi, quequi

Mestra.- (intant repetir el que el Marc deia) Aleix

Altre infant que contemplava l’escena.- (mirant al Marc i acostant-se a ell) quequi, quequi, quequi

En no obtenir resposta va un altre cop cap al cuc i intenta jugar ell sol seguint la mateixa seqüència.

Finalment abandona el cuc i marxa cap un altre espai.


Guió d’anàlisi

Qüestions:


l’atenció?

2. Quines característiques té el joc que han creat els infants?

3. Si haguessis d’utilitzar la classificació de jocs piagetiana, quina mena de

joc diries que estan jugant?

4. Quins rols exerceixen cadascun dels participants?

5. Com creus que els participants han anant decidint el tipus d’activitat que

han desenvolupat i la forma que ha adoptat?

6. Quines expectatives i quin sentit té per a cada infant l’exercici de rols?

En altres paraules, què creus que en pensen els infants en relació al que

pot fer cadascú d’ells durant el joc?

7. Després que un dels infants abandona el joc, què fa l’altre infant? Que

pretén amb les seves accions? A partir d’elles podries fer una hipòtesi

sobre quins motius pensa que té el seu amic per abandonar el joc?



Construcció conjunta de l’activitat

La visió detinguda d’aquesta escena posa en evidencia a través de quins

mecanismes tots dos infants, a mida que van jugant, construeixen tant l’activitat

que comparteixen, com les normes que la regulen. Sota una aparent simplicitat

es va estructurant una acció complexa i de rols molt definits que adopta una

estructura cíclica amb un perfil invariable i descomponible en un cert nombre

d’accions. Qüestions com qui fa què, quan, on, com, quines variacions són

assumibles i quines no, semblen determinar-se al llarg de la pròpia activitat per

tots dos participants.

Però aquesta competència que els infants mostren per a construir l’activitat

conjunta, no és la única que observem. L’acció de l’Aleix, que abandona el joc

després del fracàs que ha sofert en intentar introduir-hi una variació relacionada

amb el rol que fins el moment jugava (prendre-li al Marc la iniciativa de tirar-se

a terra), evidencia que la construcció conjunta de l’activitat sembla ser tan

important per als participants com l’activitat mateixa que realitzen i que la

pèrdua del poder de decidir què o com es juga comporta en aquest cas, la

pèrdua de l’interés en participar-hi.

Domini de la referència

Marc, de la seva part, interpreta quina ha estat la causa possible del malestar

del seu company, que és el que l’ha fet abandonar el joc i, aixecant-se, es

dirigeix cap el seient que havia estat abans de l’Aleix, s’asseu en ell i

assenyalant el que havia estat el seu, li ofereix ara a l’Aleix usant el gest

d’assenyalar. Amb aquest gest, Marc sembla dir-li a l’Aleix: no és que tu no

puguis prendre la iniciativa per caure, només que t’has de seure en el seient del

darrere que és el lloc del jugador que l’ha de prendre, respectem la norma i


podem continuar jugant. Aquesta interpretació posa de relleu una qüestió clau

en el desenvolupament competencial dels infants per al diàleg: el domini de la

referència. Marc suposa que l’Aleix entén de la mateixa manera que ell què

significa seure davant o darrere del cuc.

Intersubjectivitat

Però, no només el Marc sap que comparteix amb l’Aleix alguns significats

construïts conjuntament mentre jugaven i que per tant són nous i sense

existència prèvia anterior a la interacció, sinó que d’alguna manera és

conscient que per a mantenir l’activitat que estan realitzant ha de tenir en

compte les contribucions que l’altre participant fa i donar-les-hi cabuda, o el que

és el mateix, d’alguna manera Marc sap que la seva interacció ha de crear

necessàriament una zona de canvi i de negociació amb el company si vol que

l’activitat que realitzen tingui una continuïtat en el temps i una projecció futura.

Si més no, aquesta escena mostra a infants menors de dos anys dominant la

referència, l’atribució de intencions, motius, pensaments, sentiments i estats

emocionals en l’altre i el context social de l’activitat o el que és el mateix el

delicat joc social que és necessari articular per a que la cooperació tingui

alguna probabilitat d’èxit.

Els rols definits i el joc de regles

D’altra banda, l’actitud d’Aleix obre la porta a considerar la qüestió de la

capacitat dels infants més petits de dos anys per a valorar la coherència de les

accions en relació a un guió establert que adquireix el valor de una norma. Tal

com assenyala Elkonin (1980) l’aparició de rols definits es produeix

paral·lelament a l’aparició de regles i l’abandonament de l’Aleix és

conseqüència de la no acceptació per part del Marc d’una inesperada actuació

seva d’acord al paper que desenvolupa. Si aquesta interpretació és correcta,

estaríem davant d’un proto-joc de regles definides i construïdes per infants de

23 i 24 mesos i això no deixa de ser sorprenent si tenim en compte la


incapacitat que des de la teoria piagetiana s’ha suposat en els infants més

petits de 4 anys per a acceptar regles de joc. Seguint el fil d’aquesta

interpretació, les competències dels infants per al joc de regles, es posarien de

manifest més en funció de la comprensió, de l’interés i de la motivació dels

participants en l’activitat que realitzen, que de l’edat o de la suposada

maduresa psicològica dels infants. Així, la participació activa en la construcció

de les regles del joc i el sentit que els infants d’aquestes edats li atribueixin,

serien els elements determinants de la competència per al joc reglat.

Instruments de comunicació

Aquesta escena, també ens posa de manifest la variada gama d’instruments

que són capaços d’usar els infants de menys de 2 anys per intentar

representar i comunicar les seves intencions i desigs, negociar-los i regular

l’activitat dels altres. La mirada, el gest, la imitació i la verbalització són

utilitzades repetidament seguint una seqüència relacionada amb l’aparició de

dificultats en la comunicació entre els dos participants. D’aquesta manera, el

primer nivell d’intersubjectivitat sembla assolir-se a través de l’atribució de

significat a l’acció que s’ha observat de l’altre company. El gest d’assenyalar

apareix en els moments en que les intencions dels participants entren en

contradicció mostrant un caràcter referencial i regulador de l’activitat.

L’acostament físic i el contacte corporal són utilitzats quan el gest es revela

com insuficient per a regular l’activitat de l’altre. Finalment, si malgrat això la

comunicació no restableix la seva funcionalitat, apareix la paraula.

Acció conjunta: o juguem bé o… 35

Escena3: Recolzament a u n altre infant O juguem bé o estripem cartes

Durada

41 ’’

Participants Maria 24 mesos

Marc 23 mesos





Maria juga a passar per sobre d’un circuit format per tres coixins d’escuma de petita alçada: un triangle amb pendent ondulada, el del centre un rectangle i el tercer un altre triangle amb la hipotenusa recta. El joc consisteix en passar-lo saltant aixecant els dos peus alhora.

Marc que està jugant a prop d’ella amb un altre coixí amb forma de cuc, la mira i se’n va cap allí. Es col·loca a sobre del circuit darrere d’ella, esperant el seu torn.

En aquest moment Maria es gira i mira cap el Marc. A continuació salta i es deixa caure de cul, i repetint aquest salt es desplaça cap al final del circuit.

Un cop ha sortit del circuit, s’hi col·loca al costat i observa com el Marc fa el mateix recorregut que havia fet ella.

Marc s’hi desplaça caminant al trot i quan arriba al final, es gira buscant la Maria.

Aquesta, que es trobava de genolls a sobre del circuit, en veure que Marc la buscava amb la mirada, gesticula aixecant tots dos braços en l’aire i sense canviar de postura, sacseja el tors a manera de salt cap a dalt. Seguidament s’aixeca i torna a repetir el moviment de salt i caiguda amb el mateix moviment de braços. En aquest moment, s’atura i es gira cap al Marc, el mira i torna de nou a repetir el moviment mentre avança cap el final del circuit.

Quan surt del circuit observa parada i atenta com Marc repeteix el mateix moviment que la vegada anterior, al trot, sense incorporar el salt, encara que ara exagera més el moviment de les cames.

Es llavors quan la Maria es gira 180 graus i marxa cap a un altre lloc.

Marc resta al circuit repetint l’acció de passar-lo al trot.

Acció conjunta: o juguem bé o 37

Guió d’anàlisi

Qüestions:


l’atenció?

2. Com explicaries el que està passant entre els dos protagonistes?

3. Quina és la meta que es proposa cadascun d’ells en relació a l’altre

participant?

4. Quines estratègies utilitza cadascú d’ells per a assolir la meta que es

proposa?

5. Creus que les assoleixen? Quins motius trobes per a que sigui tal com

dius?

6. Perquè creus que finalitza la interacció?

7. Mentre que la realitzen quines habilitats han posat en joc?

Acció conjunta: o juguem bé o 39


Maria juga travessant el circuit. El Marc, atret per l’activitat que realitza

la Maria sola, s’hi uneix a ella i Maria motivada per la presència d’en Marc

imprimeix algunes innovacions al joc: no només salta al llarg del recorregut

sinó que també es deixa caure de cul. El Marc dóna la impressió de voler fer el

mateix que la Maria, però la seva perícia sembla que no li permet saltar amb

els dos peus junts sobre un pla inclinat i opta per trotar sense deixar-se caure.

Aquesta manera de fer aparenta no respondre a les expectatives de la Maria

que quan veu el moviment poc aconseguit del Marc en referència al model que

ella li proposa, des de la postura en la que està, aixeca els braços i belluga el

tors en un gest que recorda el salt que el Marc no ha fet. A continuació

esforçant-se per mostrar-li de quina manera s’ha de jugar, utilitza l’estratègia

de presentar el model repetidament per a ajudar al Marc a fer-lo correctament:

salta, cau i es gira a mirar-lo i amb aquesta mirada sembla dir-li: ja veus com es

fa?.

Després torna a repetir-lo i es col·loca en un lloc des del que pot observar amb

atenció el desplaçament del seu company de joc.

Marc aparenta comprendre que és el que la Maria espera d’ell i per això

s’esforça en el salt, encara que només aconsegueix exagerar el moviment de

trot de les cames. Després de dos intents frustrats d’ensenyar-li a fer-lo, Maria

es desinteressa i abandona el joc.

En aquesta escena assistim a un desencontre. Maria i Marc, malgrat el desig

que els dos manifesten de jugar junts i els esforços que han dedicat per a

compartir el com han de jugar, no han aconseguit entendre’s. Encara aquest

aparent fracàs, mentre ho intentaven han actualitzat diferents habilitats motrius,

comunicatives, socioafectives i representatives: coordinació de moviments,

equilibri estàtic, ús de diversos instruments simbòlics (gest, mirada,

40 Acció conjunta: o juguem bé o...

vocalitzacions, etc.), mútua atribucions d’intencions, diàleg o ajustament a

l’activitat de l’altre, valoració de l’acció del company, autoavaluació de les

pròpies competències de relació, negociació de significats, producció de

models mentals, etc.

Acció conjunta: el cuc túnel 41

Escena 4: joc competitiu El cuc - túnel

Durada

33’’

Participants Manel de 21 mesos

Marc de 23 mesos





Marc acaba de donar per finalitzat el seu joc amb un altre material i surt en direcció a la zona de les espatlleres.

En el camí descobreix un company, el Manel, que treu el cap per un dels extrems del cuc-túnel i que ràpidament hi torna a desaparèixer. Aleshores Marc donant mostres d’alegria es dirigeix cap l’altra extrem del túnel vocalitzant:

Marc.- Ava,

En arribar, s’acotxa i vocalitza al Manel que apareix per la mateixa boca del túnel i li fa un gest amb la mà que el Marc, un cop de nou dret, repeteix.

Seguidament surt corrent cap a l’altre extrem del túnel.

En arribar-hi, treu el cap per la boca del túnel i quan comprova que el Manel es dirigeix cap allí per l’interior, corre a buscar l’altre extrem.

En arribar-hi, mentre el Manel surt del túnel per l’entrada oposada, el Marc entra en ell i el recorre d’un extrem a l’altre.

El Manel, en veure que el Marc estava a dins, entra per l’entrada a la que es dirigeix el Marc i ja dins el túnel, l’empaita fent-lo recular. A continuació, el Marc surt pel lloc que hi havia entrat mentre el Manel ho fa per l’extrem oposat i marxa definitivament del túnel.

Aleshores, el Marc, ara ja sol, torna a entrar per la última obertura per la que havia sortit i recorre el túnel fins a l’altre sortida.

Un cop fora es dirigeix cap a les espatlleres on ja està jugant el Manel.

Fi de la interacció.


Guió d’anàlisi

Qüestions:


l’atenció?

2. Com explicaries el que està passant entre els dos protagonistes?

3. Quina és la meta que es proposa cadascun d’ells en relació a l’altre

participant?

4. Quines estratègies utilitza cadascú d’ells per a assolir la meta que es

proposa?

5. En què estan d’acord els protagonistes?

6. Quins sabers, habilitats i creences dels protagonistes s’estan posant de

manifest en els desenvolupament del joc?



Marc i Manel juguen al joc de perseguir-se i obstaculitzar l’acció de l’altre. Per a

jugar-lo, tots dos han de comprendre les intencions del company, anticipar la

direcció i la trajectòria que seguirà dins del cuc sense visualitzar-la, calcular per

quina de les dues obertures del cuc acabarà sortint per a dirigir-s’hi i empaitar-

lo o anar cap a la sortida oposada per a confondre’l.

L’ajustament de la velocitat dels moviments a la de l’altre participant és condició

indispensable per a que l’activitat tingui èxit. En ser un joc d’oposició, mentre

que ho juguen afirmen la seva individualitat front l’altre i posen a prova les

seves competències comparant-les amb les del seu company.

A diferència de les situacions de conflicte, tots dos infants accepten el seu

paper de grat i gaudeixen realitzant-lo. A més la finalitat última del joc, competir

entre ells, és compartida per ambdós participants.

L’ACTIVITAT AUTÒNOMA EN

COMPANYIA

Activitat autónoma en compañía 51


És el mateix jugar sol que jugar al costat d’altres infants que també juguen?

Què ofereix el joc dels altres a l’activitat autònoma dels infants?

Quines menes d’intercanvi es donen entre infants que juguen el seu propi joc?

Quines capacitats i competències desenvolupen?

Conceptes clau

Activitat autònoma, imitació, regulació de la pròpia acció, regulació de

l’acció de l’altri, torns d’intervenció

.

????

Escena1:Activitat autònoma en

companyia:

Omplint la font amb sorra

Durada

1’26’’

Participants

Manel 21 mesos

Silvia 25 mesos

Marta 24 mesos


Sessió joc lliure al pati

Activitat autónoma en compañía: omplint la Font amb sorra 55


Sandra i Manel estan jugant un al costat de l’altre, omplint cadascú la seva

galleda de sorra. Sandra veu la font i se’n va cap a ella amb la pala plena de

sorra; en arribar-hi buida el contingut de la pala a dins de la font.

A continuació torna a agafar sorra del terra i de nou la buida a la pica de la font

acció que repeteix successives vegades.

Manel que la veu, s’aixeca del terra on estava acotxat i es dirigeix cap a la font.

Quan està davant d’ella, comença a fer el mateix que la Sandra.

La Marta que anava caminant conduint un caminador, també s’hi acosta i

observa amb atenció l’activitat de la Sandra i el Manel.

Marta desprès de tocar la sorra que han dipositat a dins de la font torna a

marxar amb el caminador.

Després d’uns segons el Manel deixa de recollir sorra del terra i abandona el

lloc.

A continuació és la Marta qui marxa i deixa sola a Sandra.



Guió d’anàlisi

Qüestions:


l’atenció?

2. Què pretén cadascú dels participants en aquesta escena de joc?

3. De quina manera afecta a cadascun dels participants el fet que l’altre o

altres assoleixen les seves metes?

4. Del que fa cada un dels participants, què és el que afecta als altres? De

quina manera els afecta?

5. Quins processos interpsicològics posen en marxa? I intrapsicològics?



Acabem de llegir la transcripció d’una escena en que la Silvia i el

Manel juguen a omplir galledes amb sorra, un al costat de l’altre. Jugant amb

materials similars (galledes, pales, sorra) i realitzant accions semblants (recollir

sorra i ficar-la a la galleda), persegueixen metes independents encara que

coincidents (omplir la seva pròpia galleda amb sorra).

En principi sembla que, malgrat la similitud entre els respectius jocs i la

proximitat amb el que el desenvolupen, l’activitat que desenvolupa cadascú

d’ells és independent de la del altre, és a dir, que si juguessin cadascun dels

infants en dos espais diferents, la definició del joc, l’elecció de les accions, dels

materials i en conseqüència, l’estructura que presenta el joc de cada infant no

presentaria cap variació d’aquell que ara se’ns mostra.

Però, contràriament al que una primera impressió pot suggerir, aquesta

absència de comunicació és només aparent. Si bé cada un dels infants crea i

gestiona autònomament el seu guió de joc donant sentit a la seva pròpia acció,

per a aquesta construcció utilitza sovint les troballes dels altres infants que

l’acompanyen. Així, l’acció de la Sandra, dirigint-se cap a la font de pedra per

omplir-la de sorra, en ser observada pel Manel, funciona com a model per a ell i

li suggereix altres formes d’experimentació que, espontàniament i en principi,

no havia contemplat. Si bé no existeix reciprocitat, el Manel mostra atenció per

l’acció de Silvia i posa en marxa un procés d’imitació de l’acció d’aquesta que li

ajuda a desenvolupar el seu joc modificant les pròpies metes i establint noves

relacions.

El resultat és un format d’interacció que té un clar paral·lelisme amb la forma

d’organització de l’activitat en grup coneguda com a taller, és a dir, una forma

de regular l’activitat en que cadascú dels participants realitza funcions i tasques

similars, tot compartint els sabers i aprenentatges.


Durant el transcurs d’aquest tipus d’organització de la interacció hem observat

la posada en acció de diversos processos cognitius relacionats amb la

percepció, l’atenció, imitació i socioafectius de tipus motivacional.

Escena 2: Activitat autònoma en companyia: Recorrent el circuit

Durada

3’39”’’

Participants

Gina de 24 mesos

Aleix de 24 mesos Marta de 24 mesos

Laia de 25 mesos

Manel de 22 mesos


Sessió Psicomotricitat

Activitat autónoma en compañía: recorrent el circuit 63


A la Gina que està recorrent el circuit amb blocs d’escuma format per una escala de quatre graons i un altre de dos, col·locades successivament al costat d’una pendent de la mateixa alçada, se li afegeixen l’Aleix i la Marta que es col·loquen darrere d’ella.

L’Aleix en arribar al final del circuit marxa cap a un altre racó de la sala, la Gina un cop acabat el recorregut es posa de nou en filera darrera la Marta que inicia el circuit.

Quan la Marta està a mig camí i la Gina iniciant-lo, senten a la Laia prop d’elles que canta la cançó de la tortuga amb la mestra, s’aturen i es giren a observar-la. Després d’uns segons, la mestra que s’ha situat al costat del circuit, dóna unes palmades a sobre del coixí en que esta situada la Marta i, en notar-les, baixen per la pendent del circuit, primer la Marta i després la Gina, estirades de cap per avall. La Marta quan s’aixeca de terra observa la Gina com arriba al final del recorregut. Mentrestant la Laia que anava al darrere de la Gina iniciant el seu itinerari cau i se’n va cap a la mestra que li diu en un to alegre:

Mestra.- Ui! A veure si caus, a veure si caus

La Marta i la Gina tornen a l’inici del circuit seguint camins diferents, la Marta per l’esquerra, la Gina per la dreta, més curt, i es col·loca de nou la primera al circuit. La Marta passa de llarg el circuit i se’n va cap a una de les mestres que està asseguda a terra amb un altre infant. La Laia de la seva banda, es dirigeix cap al circuit passant-lo darrera la Gina per dos cops consecutius. Quan s’inicia el tercer trajecte, la Laia situada al costat de la pendent pregunta:

Laia.- Què é atò?

Mestra.- Això, un tobogan

Mentrestant primer la Marta i després el Fran es dirigeixen cap a les escales. La Laia fa un intent de situar-se de nou a les escales, en veure-les ocupades per la Marta i el Fran que s’havien incorporat al joc, marxa cap a un altre racó de la sala. Seguidament el Fran surt de l’escala i se’n va capa la mestra asseguda a terra que li diu:

Mestra.- tens mocs

En sentir-lo, la mestra que es trobava al costat del circuit se’n va cap a ell, li dóna la mà i l’acompanya on estan els mocadors. La Marta a meitat de

64 Activitat autónoma en compañía: recorrent el circuit

recorregut, en la part alta del circuit resta aturada, aleshores la Gina que a tornat a pujar per les escales l’empeny amb cura. La Marta, llavors, baixa del circuit pel lateral i se’n va cap a un altre racó.

La Gina continua sola al circuit.


Activitat autónoma en compañía: recorrent en circuit 65

Guió d’anàlisi

Qüestions:


l’atenció?

2. Quins paral·lelismes trobes entre aquesta interacció i l’anterior? Fixat

especialment en les metes que els participants es proposen, en la gestió

de l’activitat que realitzen, etc.

3. Quines diferències hi apareixen?

4. Què creus que hi ha a l’origen de l’aparició de torns d’activitat?

5. Quins esdeveniments relacionats amb l’aparició de torns d’activitat t’han

cridat l’atenció?

67 Activitat autónoma en compañía: recorrent el circuit


En aquesta seqüència d’interacció presenciem com la mainada juga

autònomament un joc motriu que consisteix a passar per sobre d’un circuit

construït amb blocs d’escuma.

Malgrat la independència de metes que els infants en aquesta ocasió es

proposen (deixar-se caure per la pendent com si fos un tobogan), aquestes són

coincidents amb les que pretenen els seus companys i les maneres de fer dels

altres per tant d’assolir-les acostumen a ser focus d’atenció i motivar canvis en

la manera en que cadascun dels infants desenvolupa el propi joc. Fins aquí

doncs, res de diferent del que hem vist en la seqüència anterior, omplint la font

seca. Però, en aquesta ocasió, és dóna una circumstància nova que fa emergir

estratègies organitzatives de l’activitat. L’existència d’un material compartit

genera la necessitat de seqüenciar el seu ús, amb la consegüent aparició de

torns de participació. La seva aparició, facilita l’estructuració del joc i en

conseqüència permet la incorporació a l’activitat d’un més gran nombre de

participants.

Així, la construcció autònoma del significat de l’acció que cadascú d’ells

realitza de manera autònoma, no impedeix l’aparició de contextos compartits on

els infants incardinen els seus guions de joc.

Les interaccions de conflicte 69

LES INTERACCIONS DE

CONFLICTE

Les interaccions de conflicte: conflicte al pati 71


Per què es barallen els infants menors de dos anys?

Quines situacions desencadenen habitualment els conflictes a la llar

d’infants?

Un cop desencadenat un conflicte entre infants, com acostuma a

evolucionar?

Quines ajuden necessiten per a sortir-se’n?

Quina intervenció educativa és la més adequada per a fer evolucionar el

conflicte?

És possible que els infants aprenguin alguna cosa dels conflictes?

Quines aprenentatges podrien construir-se en situacions de conflicte.

Conceptes clau : : : :

Conflicte cognitiu, Conflicte sociocognitiu, marcatge social, consens,

construcció conjunta del coneixement, negociació, intersubjectivitat,

habilitats comunicatives, habilitats socials, acció disruptiva

????

Escena 1: Les interaccions de conflicte:

Conflicte al pati

Durada

3’03”’’

Participants David (24 mesos)

Marc ( 23 mesos)


Sessió joc lliure al pati



Marc està assegut a sobre d’un corredor sense pedals quan hi arriba David. col·locant-se davant d’ell, intenta prendre-li separant les mans de Marc del manillar. Mentre es produeix el següent diàleg:

David.- dame

Marc.- No, para (comença a gemegar)

Davant la negativa del Marc, David es trasllada a la part de darrera del passejador, a l’esquena de Miguel i, primer amb el peu i després amb la mà, l’empeny i el fa caure a terra deixant lliure el passejador.

Marc s’aixeca de terra sense deixar de plorar i la mestra des de lluny diu

Mestra.- hombre David!

Aleshores David es posa a cavall a sobre del passejador i allarga el braç cap al cap del Marc, l’acarona i, a continuació assenyala cap al darrere del Marc dient:

David.- la bici

Marc s’hi gira per mirar cap a on assenyala el David i en un primer moment s’acosta cap a la joguina que aquest li mostra, però abans d’arribar-hi, s’atura i desisteix en el intent.

David, l’anima de nou:

David.- la bici, mira.

però Miguel malgrat mirar de nou cap on assenyala Marc, continua parat i plorant.

Aleshores David mira en direcció contraria, cap al darrere d’on està situat i baixant de la bici sense deixar de mantenir-la agafada pel manillar, va cap al Marc i l’anima:

David.- eh, Marc, mira

assenyalant de nou cap a la zona del pati on sembla haver alguna bici lliure.

Com que Marc no respon a la crida, el David s’acosta una mica més i el toca per les espatlles sense deixar d’agafar amb l’altra mà la bici. Torna de nou a girar-se en direcció contrària i assenyala la joguina que li proposa.

Com que Marc no dóna senyals d’interessar-se pel corredor i sembla recruar-se el seu plor, va cap a ell, li posa la mà al cap i li diu:

David.- para eh, para

mentre li passa el braç per l’espatla i li subjecta el clatell. En aquesta posició es mantenen tots dos plegats, el David mirant cap al pati com si estigués a l’espera de que quedés algun passejador lliure i el Marc plorant.

Sense deixar d’acaronar-li el cap, el David mira cap a ell i li diu:

David.- eh! Marc

En aquest moment la mestra s’acosta i li diu:

Mestra.- A veure Marc, què et passa?

Marc.- esto (assenyalant la bici situada a l’altre costat del David )

Mestra.- pues puja, si el David te’l deixa.

Aleshores el Marc es gira va cap a la bici, li separa la mà al David del manillar i resta aturat amb el dit a la boca, mirant-li a la cara sense gosar donar el pas que el permetria pujar a la bici.

La mestra que percep la indecisió del Marc diu:

Mestra.- vinga

i és llavors quan el Marc munta el passejador. Mentre, el David roman dret observant l’escena sense intervenir.

Un cop el Marc a sobre de la joguina, la mestra pregunta:


Mestra.- vols buscar un altre, David?

I es dirigeix cap a l’entrada de la classe tornant amb un altre passejador que ofereix a David.

Aquest s’acosta, es situa davant la joguina, la subjecta pel manillar i la condueix caminant cap on està el Marc. La col·loca davant d’ell i li diu:

David.- ven, ven

mentre subjecta amb les dues mans el manillar i amb el cap li fa el gest de “vine cap aquí”.

El Marc en un primer moment sembla no atendre la proposta del David, però al cap d’uns segons, s’aixeca, desmunta del passejador sobre el que estava i se’n va cap al que li ofereix el David mentre que aquest es dirigeix al que deixa lliure el Marc i hi puja.

Un cop fet el canvi, els dos infants es col·loquen un al costat de l’altre i surten junts a recórrer el pati a cavall dels seus corredors.

Fi de la seqüència

77 Les interaccions de conflicte: conflicto al pati

Guió d’anàlisi

Qüestions:


l’atenció?

2. Podries senyalar quins són els moments claus en el desenvolupament

de la interacció que mantenen tots dos infants? A quin dels

protagonistes correspon la iniciativa en aquests moments claus?.

3. Quines competències per a la relació amb els altres creus que posen de

manifest cadascú dels infants durant la interacció?

4. Quin paper, al teu entendre, hi juga la mestra? De quina manera influeix

en el que passa entre els dos protagonistes de la interacció? Quines

estratègies usa?

5. Quina mena d’intervenció de l’educadora hagués dificultat la sortida

negociada del conflicte?

Les interaccions de conflicte: conflicto al pati 79


En aquesta escena se’ns mostra amb nitidesa el complet procés d’un conflicte

entre dos infants: l’esclat dels interessos contraposats, l’ús dels recurs més

directe i immediat per aconseguir-lo: la força, la intervenció de l’educador que

recorda la llei i, a partir de la presència del límit, l’obertura d’un espai

interpersonal on pot fer l’aparició la comunicació simbòlica que dóna pas al

reconeixement de la posició de l’altre, a l’argumentació i a la negociació i que

conduirà finalment a la resolució del conflicte i a la restitució de l’equilibri

perdut. Un conflicte que tenint una base social, acaba generant en els

participants un canvi en la manera de comprendre la situació, de formular el

problema i de cercar les estratègies més adients per a enfrontar-lo.

Si més no, el conflicte que acabem de descriure ha permès al seus

protagonistes trobar una solució per a la què cap d’ells, inicialment, no s’havia

mostrat capaç d’arribar-hi, d’aquí el seu caràcter constructiu.

De nou, els infants ens mostren competències que consideràvem exclusives

d’adults o d’infants de més edats i ens ensenyen que, amb l’ajuda en forma de

bastida d’un adult, són capaços de posar en joc processos de busca de

consens i d’un nou equilibri.

L’actuació de l’educador mereix per això una especial atenció. La seva

intervenció té dos moments significatius:

El primer quan, des de la distància, l’educadora pronuncia el nom de David,

l’infant que usant la força intenta apoderar-se del codiciat objecte en mans del

company. Aquesta crida marca un abans i un després en l’acció d’aquest

infant. En sentir la veu de l’educadora, l’acció de David deixa d’anar dirigida a

l’objecte i es dirigeix a la persona de l’altre, a la seva subjectivitat, als seus

80 Les interaccions de conflicte: conflicte al pati

sentiments. La meta també es transforma: ja no vol únicament fer-se amb el

passejador sinó que pretén, possiblement de manera subordinada a aquesta,

animar a l’amic per a què accepti la pèrdua de la joguina i busqui un objecte

substitutori. El camí de la intersubjectivitat resta obert per ser transitat per

ambdós infants. Aquesta situació educativa evidencia el paper del que alguns

autors nomenen marcatge social (Mugny et Doise, 1983) en la promoció del

canvi cognitiu en situacions de conflicte. En aquest cas, la intervenció de l’adult,

recordant l’existència d’unes normes socials de relació, permet als infants fer-

se conscients de la disparitat de punts de vista implicats i de la necessitat de

trobar altres estratègies més negociadores.

El segon quan, acostant-se als infants, anima al Marc a recuperar la seva

joguina mentre li proporciona al David una altra de similar. Aquesta intervenció,

sosté l’acció del Marc encaminada a la recuperació de la joguina que l’havien

pres per la força, i ajuda a reequilibrar la situació dels dos infants en restituir la

possessió de l’objecte pel primer i oferir al segons la possibilitat de detenir un

objecte amb el que pot decidir entre fruir d’ell o intercanviar-lo. La mestra, amb

aquesta actuació, ofereix un nou escenari on es torna possible la negociació

del conflicte.

Escena 2 La interacció de conflicte:

Si la barqueta es tomba

Durada

1’17”’’

Participants

Marta (24 mesos)

Marc ( 23 mesos)

Aleix (24mesos)




Marta esta balancejant-se en un semicercle.

Marc que anava a passar el circuit, la mira i decididament recula, anant-se cap a ella i evitant el circuit.

Es col·loca davant la marina, posa la seva cara a l’alçada de la d’ella i li diu algunes paraules que resulten inintel·ligibles, mentre que l’agafa per sota els braços en un intent de fer-la baixar, però marta es resisteix.

Llavors Marc es posiciona darrera del semicercle i comença a empenyer-lo cap en davant per tal que girant deixi caure a la Marta i el semisercle es desocupi.

Després d’alguna resistència, l’esforç constant del Marc aconsegueix fer fora la Marta, però aquesta no abandona del tot.

Encara que amb poca decisió, s’espera a que el Marc acabi de posar dret el semicercle i intenta pujar-hi de nou aixecant la cama, però el Miguel més decidit, es col·loca primer i li tanca la possibilitat de pujar-hi.

La marina es posa la mà a la boca i comença a recorre la sala observant amb gest absent. Finalment torna cap on està el Marc amb el semicercle.

En aquest moment, l’Aleix està fent fora al Marc pel mateix procediment que abans havia utilitzat aquest per fer fora la Marta, fent rodolar el semicercle.

Alhora que l’Aleix pren possessió del semicercle, la Marta s’acosta per darrera i intenta empenyer-lo com abans havien fet el Marc i l’Aleix, però en aquest mateix moment l’Aleix, desconeixedor de la presència de la marina, impulsa el semicercle cap enrere i per l’efecte de l’impuls xoca amb la Marta que cau a sobre d’un matalàs.

Aquest cop inesperat sembla fer-la claudicar de l’intent de recuperar el semicercle i marxa cap a un altre joc de la sala. El Marc roman a prop observant l’escena

.Fi de la interacció

85 Les interaccions de conflicte: conflicte al pati

Guió d’anàlisi

Qüestions:


l’atenció?

2. Podries senyalar quins són els moments claus en el desenvolupament

de la interacció que mantenen els infants protagonistes? A quin dels

protagonistes correspon la iniciativa en aquests moments claus?.

3. Quines competències creus que posen de manifest cadascú dels infants

durant la interacció?

4. L’absència de l’educadora de l’escena de quina manera penses que ha

influït en el curs que ha pres la interacció?

Materials complementaris


Ens trobem davant un exemple de conflicte en que la disputa d’un objecte

s’intenta solucionar per part dels participants, usant estratègies unilaterals que

es dirigeixen principalment a l’objecte i no a l’altre participant de la interacció.

Es caracteritza per ser situacions en les que la resistència inicial per part del

defensor i l’acció persistent per part de l’atacant evoluciona per l’ús

d’estratègies que exclouen la negociació entre les parts.

L’absència de negociació però, no és obstacle per a què es posin en marxa

processos L’ajustament necessari per a aconseguir d’un altre el que aquest no

vol donar ha de ser tan fi com el que es necessita per a col·laborar en una

activitat: Per a un mateix problema s’ha de descobrir diferents solucions que a

mena de diàleg, encaixin en els forats que deixa oberts l’acció de l’altre.

Observar les reaccions, els gestos, l’expressió de l’altre per a calcular l’impuls

necessari, el moment oportú, el lloc adient i provocar així l’efecte buscat. El

Marc, la Marta i l’Aleix, desconeixen quines són les lleis del món físic, però a

través de la seva acció les posen a prova, les apliquen i amb aquest actuar les

descobreixen: la gravetat, la palanca, l’equilibri, la concavitat i la convexitat dels

cossos, etc.

El Marc per fer fora la Marta, l’Aleix per fer fora al Marc, la Marta a l’Aleix i al

Marc, tots tres per romandre al coixí d’escuma, han de ser capaços de

descentrar la seva acció, de posar-se en el lloc de l’altre sense oblidar quin és

el seu, d’integrar els interessos de tots dos en un sistema capaç de produir

resultats diferents i oposats i relacionar aquests resultats amb processos

diversos.

Els canvis de rols que es produeixen en el transcurs de la interacció, més

freqüents quan el joc es produeix entre iguals, els permeten comprendre com

se sent l’altre i ajuden a que s’entenguin els seus motius.

Referències bibliogràfiques 87

Per a la Marta, observar com un altre venç qui abans l’havia vençut a ella,

l’anima a assumir el rol d’atacant reconeixent la transitivitat de la relació: jo he

estat expulsada pel Marc, el Marc per l’Aleix, doncs l’Aleix pot ser fet fora per

mi. Però per a aconseguir el que es vol, sovint es necessària una certa

constància i per a ser persistent cal tenir consciència de les possibilitats

d’aconseguir-lo i capacitat suficient per enfrontar-se a les dificultats superables

que poden aparèixer, i en aquesta escena la Marta no demostra la constància

necessària.

Malgrat tot l’anterior, la gestió del conflicte per la que opten els participants en

aquesta relació, a diferència de la gestió conjunta que es produeix quan s’opta

per les estratègies negociadores, no facilita l’evolució de la interacció

conflictiva cap a alguna de les formes descrites d’acció conjunta.

Referències bibliogràfiques 89

. Bibliografia

BRUNER, J. (1989): Acción, pensamiento y lenguaje. Compilación de José Luis Linaza. Madrid: Alianza.

KAMII,C. Y DE VRIES, R. (1988): Juegos colectivos en la primera enseñanza. Madrid: Visor

ELKONIN, D. B. (1980): Psicología del juego. Madrid: Pablo del Río

LÁZARO LÁZARO, A. (1990): "El juego en el desarrollo del niño". Psicomotricidad. Revista de estudios y experiencias. nº 35: 83-92. Madrid: CITAP

MOLINA, L. JIMÉNEZ, N.. (1992). La escuela infantil : acción y participación. Barcelona: Paidós.

PERINAT, A. (2007).Psicología del desarrollo: Un enfoque sistémico .Barcelona: Editorial UOC

PIAGET, J. (1967). Psicologia de la inteligencia. Buenos Aires: Psique. 1980

PIAGET, J. e INHELDER, B. (1984): Psicología del niño. Madrid: Morata. 12ª edición

PIAGET, J. (1986): La formación del símbolo en el niño. México: Fondo de Cultura Económica

ROGOFF, B. (1993). Aprendices del pensamiento : el desarrollo cognitivo en el contexto social. Barcelona: Paidós.

TUDGE, J.; ROGOFF, B. (1995). Influencias entre iguales en el desarrollo cognitivo: perspectiva piagetiana y vygotskiana. En P. Fernández, & M. Melero, La interacción social en contextos educativos. Madrid: Siglo XXI

.

VYGOTSKY, L. S. (1979): El desarrollo de los procesos psicológicos superiores. Barcelona: Grijalbo

Seqüència didàctica 93

Proposta de seqüència didàctica

1. Lectura de la transcripció de la interacció amb interpretació lliure

2. Individualment cada estudiant deixa constància escrita de la seva

interpretació a partir de preguntes del professor o professora

3. Debat i complementació entre estudiants de les diferents

interpretacions. Registrar el debat: acords, complementacions i

desacords

4. Revisió del document 3 contrastant-lo amb el 4 introduint les

modificacions oportunes

5. Documentació teòrica sobre el tema: lectura d’un dels textos recollits

als materials: lectures suggerides per a tothom igual o tipus puzzle

6. Elaboració d’un mapa conceptual o guia d’anàlisi, categories....

7. Nova lectura de la transcripció

8. Nova revisió del document elaborat en la fase 4, completant-lo

9. A partir de la fase 3 d’aquesta seqüència didàctica, obrir un fòrum al

moodle per a l’anàlisi de la interacció.

Fulls de registre de l’activitat 95

Interpretació personal

Taula 2. Registre de la interpretació personal de l a interacció

QÜESTIONS REGISTRE DE RESPOSTES

Que et suggereix la interacció de la que acabes de llegir la transcripciór?

Què en destacaries?

Quins interrogants t’obre?

Quines habilitats , capacitats o competències pots identificar-hi?

Quina hauria de ser l’actuació de l’educador davant d’aquesta situació?:


Debat

Taula 3. Registre del debat sobre la interacció

QÜESTIONS REGISTRE DE RESPOSTES

Punts de vista diferents expressats

Complementacions

Acords


Aportacions dels documents consultats

Taula 4. Registre de les aportacions dels documents llegits

FONS CONSULTADES APORTACIONS

Síntesi

Taula 5. Síntesi de l'activitat

Interpretació personal de la interacció

Registre del debat Revisió de la l debat després de visionar el fragment complet i modificacions conseqüents

Aportacions dels documents llegits

Acords

Que et suggereix el fragment d’interacció que acabes de visionar?

Què en destacaries?

Quins interrogants t’obre?

Com creus que es desenvoluparà la interacció a partir d’aquí, quin desenllaç creus que tindrà:

Quina hauria de ser l’actuació de l’educador davant d’aquesta situació?:

Punts de vista diferents expressats:

Complementacions:

Acords:

Què és el que t’ha sorprès més de l’observació de la interacció completa?

Quins arguments i fets expressats anteriorment entren en contradicció amb l’observació?

Quina relació hi ha entre l’actuació de l’educador i el desenvolupament de la interacció

Quina interpretació pots fer a la llum dels documents llegits?

Competències dels infants per a la relació i la comunicació, per a la negociació i cerca de consens:

Paper de l’educador:

Evidències d’aprenentatge103

Evidències d’aprenentatge

Taula 6. Registre d'evidències d'aprenentatge

Com ho he interpretat inicialment Com ho interpreto ara Explicació dels canvis

Índex de taules 105

ÍNDEX DE TAULES

Taula 1. Estructura dels materials formatius 10

Taula 2. Registre de la interpretació personal de la interacció 95

Taula 3. Registre del debat sobre la interacció 97

Taula 4. Registre de les aportacions dels documents llegits 99

Taula 5. Síntesi de l'activitat 101

Taula 6. Registre d'evidències d'aprenentatge 103

aprendre junts a la llar d’infants · aleix.- no marc.- nava? aleix.- no marc.- no? aleix.- no...

Documents