Número 13 - segona època - Octubre 1999

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARSDE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYA

Aprendre a fora,aprendre a mirarLes taules de multiplicar? No, la bici!

parlem de:parlem de:

2 Entrevista.Jordi Wagensberg

3 Pensant en el futurque ja és ara.Carles Mascaró

4 Un crèdit fora l'aula.David Gallemí

5 Aprendre a fora del'aula.Andreu Clapers - PereBiel - Enric Vinaixa -Anna López

9 Colònies Jordi Turull.Toni Barranco

Que n’és de complicat i complexe detrobar l’equilibri. Que els nens i nenessàpiguen multiplicar és absolutamentnecessari -malgrat les calculadores- per ferments despertes i àgils, amb prou recursosper obtenir el màxim d’autonomia enqualsevol de les tan diverses situacions queels toca i tocarà de viure a mida que anirancreixent. Perquè és això el que volem: quecreixin en tots els sentits. Donar eines irecursos als nostres nois i noies és la granintenció que tenim els qui som escola però,encertem en l’oferta que els fem?Passejar pel bosc buscant herbes diversesper elaborar un herbari pot ser un bontreball col·lectiu; un recollida de boletsper a una posterior exposició ens faràconèixer i documentar-nos, classificar itreballar cooperativament.Calen molts canvis per fer sortir els nois inoies fora de l’aula per captar-ne les me-ravelles o encisos que envolten l’escola?

Tenim prou recursos percanviar coses? Encara entenim d’utopies? Pot serque el pessimisme o la po-ca paciència, a voltes la in-satisfacció o la impotènciade donar resposta imme-diata als conflictes fa queens quedi massa lluny latransformació de la socie-tat, de l’escola, dels ritmespolítics, de l’apropamententre religions i cultures, iesdevinguem intolerantsmalgrat la tolerància quevolem?El desig que tots tenim defer les coses ben fetes ensha de poder fer vèncer elsentrebancs que ens difi-culten fer el que volemcom ho volem.

2

entrevista Volem crearopinió científicaEntrevista amb Jordi Wagensberg

Què és el Museu de la Ciència?Museu i ciència aporten una idea nova per-què museu no vol dir “vitrines” i ciènciano fa referència a “científics”. El museuvol ser un espai per estimular el coneixe-ment científic del ciutadà. L’objectiu éscrear opinió científica en la societat i laprioritat és que el visitant vivenciï una di-ferència entre l’abans i el després de lavisita que es basa sobretot en crear estí-muls que fan que, després l’escola, els lli-bres, els articles... fets en una altra clau,s’aprofitin diferent.

Trobem un museu interdisciplinar deciència, tecnologia i humanitats?Una exposició és global i incorpora tot elconeixement humà. Per explicar una peçaposem en contacte moltes disciplines. Hemevolucionat com tot ésser viu ja que vamcomençar, com molts museus, només ambla física que és el que té més prestigi i ésmés fàcil des del punt de vista de la fi-losofia de la interactivitat. Hem estat pio-ners en introduir la matèria viva i hem tin-gut èxit tant en el Toca, toca com en elPlaneta viu. Volem continuar utilitzant lesgrans exposicions com l’Amazònia o l’Hu-racà per anar veient la història de l’homeperquè ens hem adonat que el contingutés global i que es pot donar una visió queva des de l’àtom fins a Shakespeare. Elprojecte del nou museu ja està pensat apartir d’aquí aplicant, evidentment, el mè-tode científic, perquè això és un museu de

Jordi Wagensberg (Barcelona 1948) ésdoctor en física i exerceix de professorde Teoria dels Processos Irreversiblesa la Facultat de Física de Barcelonaon dirigeix un grup d’investigació enbiofísica. Autor de molts treballs cien-tífics publicats a nivell internacional id’una extensa obra de difusió científi-ca. El 1983 crea la col·lecció “Metate-mas” i des de 1991 és el director delMuseu de la Ciència de Barcelona.

ciència. El museu ésglobal i interdisci-plinar per definició.Aquí posem en con-tacte físics, antro-pòlegs, químics, ge-òlegs, matemàtics,artistes i el foc cre-uat d’idees és d’u-na riquesa que no esdóna en una càtedrauniversitària; pertant, interdiscipli-narietat i globalitat són essencials.

Com s’aprèn en el museu?Al museu s’aprèn a mirar i es produeix l’i-nici d’un aprenentatge. És com fer un pas-seig pel bosc. L’estímul i l’emoció que pro-voca el que veus t’obre la ment i els sen-tits respecte d’alguna cosa. Si després dela visita t’apropes al racó de ciència d’unallibreria, i abans no ho feies, t’ha canviatla vida en el sentit de què estic parlant. Elmuseu no està fet per aprendre ni amb in-tensitat ni amb extensió perquè no hi hatemps -vas a peu- sinó que és l’iniciador il’aprenentatge està en l’aplicació que, des-prés, saps fer del que has vist. És un apren-dre informal i irregular amb unes altrescaracterístiques. El museu no substitueixuna conferència com una exposició sobrel’Amazònia no en supleix l'estudi, en totcas el comença.

Un missatge per als nostres docents.S’ha de sortir molt, moltíssim!, de l’aula.Els nens es belluguen poc i el que més ali-menta la ment és el canvi. Hi ha dues ma-neres de canviar: o estàs quiet i canvia elque ve de fora; o ets tu el qui es mou i tro-bes el canvi. El gran defecte de l’ensenya-ment és que, sovint, es treballa amb el nenparat. Cal viure molt més el que passa almón. Sovint oblidem que l’entorn és el quemés ensenya. A l’escola es crea un mónartificial i inventat on moltes coses no esveuen ni es toquen. S’ha de canviar elshàbits i la mentalitat dels professors.

3

escola piaPensant en el futurque ja és ara

El projecte de la «Missió» és una realitat.El nou Projecte Institucional deLaics pren forma, aquest curs,per construir un futur de serveii de presència.

El projecte de la «missió» ja comença aprendre forma: una forma encara molt sen-zilla, però...quin nom donar a un projecteque garanteixi la presència i els serveis quel’Escola Pia ha fet a Catalunya durant mésde tres-cents anys? Vam recórrer al nomde “missió”, en el sentit d’encàrrec, de co-manda. Ens dèiem: aquest nom expressabé el sentit del projecte.

HEM REBUT L�HERÈNCIA D�UNAFEINA BEN FETA

I, ara, nosaltres, adaptant-nos a les novescircumstàncies, volem continuar fentaquest servei que s’ha mostrat bo per a Ca-talunya. A més, desitgem que el que ja hemadaptat, o d’altres iniciatives que neixinde la mateixa preocupació, pugui tenir fu-tur a casa nostra. Ens agradaria trobar unmot que no suscités reticències sinó queconcertés esperances. Ens agradaria unmot que indiqués l’energia que hi ha en elgrup, amb capacitat d’afrontar les novessituacions de la història ni que siguin difí-cils, disposat a innovar. Ens agradaria unmot que assenyalés la joia que genera enles persones que donen suport al projecte:una alegria comunicativa i creadora deconfiança. Ens agradaria un mot que mar-qués el projecte amb mecanismes de par-ticipació i d’atenció al creixement de lespersones que hi són: un joc de responsa-bilitat i llibertat alhora. Es diu que el nomno fa la cosa!, que una imatge val més quemil paraules! Cert. Donem, doncs, provi-sionalment la imatge dels castellers, tanvariats però sempre tan necessitats de “lapinya”. Quan més difícil és el castell mésnecessàries són les pinyes que el recolzen.Hi ha una “pinya” bàsica a les places delspobles, on tothom és cridat a ajuntar-s’hi.Potser algú d’aquests s’enganxarà a la co-lla perquè el mossegarà el “cuquet”. A la«pinya» tothom pot entrar-hi i sortir-ne se-

gons les seves necessitats, però cadascúse sent responsable que el castell pugui pu-jar. Avui per avui, doncs, el nostre interèsés constituir aquesta «pinya» que permetiaixecar el castell de l’Escola Pia en el pro-per segle: som ambiciosos! Comptem ambmestres, amb antics alumnes, amb pares,amb tots els qui ja creuen en el projecte,que han vençut les pors primeres amb laconfiança de saber que ningú no els de-manarà més del que ells, amb llibertat,puguin donar. Però, no n’hi ha prou ambbones intencions: cal organització i ac-tivitats concretes. Tothom ha d’entendrebé que l’organització no és una finalitaten ella mateixa i ha de poder ser trans-formada sempre que calgui i que les acti-vitats no responen immediatament a la fi-nalitat com es dedueix de la conclusió d’unsilogisme ben establert. Les activitats queanimaran aquelles persones alliberades enels nous espais per fer de màquina de trendel projecte són: una borsa i activitats perbuscar i trobar feina, aprenentatge en elmón de la imatge, un gran espai de comu-nicació amb eines informàtiques: gestióde la informació, coneixement de novesxarxes..., i, a més, un espai de pregària,espais de formació i aprofundiment en lafe cristiana, tertúlies d’orientació, con-ferències, un servei de voluntariat... Ja hoveieu: ens hem posat en marxa.

CONSTRUÏM L�ESCOLA PIA DELPROPER SEGLE

Veniu a veure els locals al carrer de SantAntoni Abat, quan passeu per l’Equip deGestió: una reunió, una conferència, unmoment de treball en comú. Pregunteu permi o per en Toni Garrido: estarem a la vos-tra disposició per a qualsevol qüestió. Pre-neu-ho, ja, com casa vostra. El castell s’ai-xeca amb el curs... i cal cridar «una pin-ya» sempre més nombrosa. I cal restaratents per fer-lo de manera quesigui un servei a Catalunya enel futur. Cal mirar el presentd’avui amb ulls de demà!Carles Mascaró- Cap del Projecte

4

pregària

experiència

Tempsde reflexióA les portes del nou curs, Senyor, us prego...

Quan un alumne decideix cursar un CicleFormatiu, no té suficientment en comptela importància i les repercussions que tin-drà el crèdit de Formació en Centres deTreball. Tot comença en el moment en quèentra a l’aula el responsable de pràctiquesper explicar-ne el funcionament i la nor-mativa. Tot seguit un munt de preguntes:Quina serà la meva empresa? Quina feinafaré? Seré de capaç de realitzar el quem’encomanin? Perquè m’ha tocat aquestaempresa i no aquella? ...Fins que arriba el dia de començar (per ala majoria serà la primera feina). Els ner-vis envaeixen el seu cos i comença tot unprocés de vivències noves, en trobar-se enuna situació totalment diferent del taran-nà escolar i que, nosaltres com a profes-sors i tutors, per molt que haguem avisat,advertit, aconsellat i explicat com és el

Un crèditfora de l�aulaPràctiques a l�empresa.

món laboral, no és el mateix que trobar-seen el lloc de les pràctiques, esperant comel gerent, el cap de departament, el com-pany de feina ..., els exigeix unes tasquesdeterminades, un saber estar davant d’unclient, una iniciativa pròpia, expressar-secorrectament, saber escoltar, admetre crí-tiques, assumir responsabilitats, i tot unseguit de situacions que ell ha de decidirsense el suport de ningú....En el decurs d’aquest període (aproxima-dament 4 mesos) l’alumne descobreix u-na realitat que li permet madurar enl’aspecte personal i professional, i algu-nes de les preguntes fetes inicialment liqueden respostes: «m’agrada lafeina», «realment és aquest elfutur que jo desitjo», «seguiréestudiant».David Gallemí - EP Mataró

1 Que sàpiga explicar clarament i senzi-lla el nostre projecte educatiu que ensfa diferents dels altres centres.

2 Si un infant és un sapastre, que sàpigano manar-li treballs que no pugui fer.

3 Que sàpiga delimitar les feines perquèels nois i noies les puguin digerir i nohagin de perdre el pati i passar per “ton-tos”.

4 Penso en els llibres -cars com són-, queels aprofitem bé.

5 Tant de bo tot el personal tinguem totala paciència i l’amabilitat del món.

6 Que l’alumne grassonet, “patós”, ambulleres... rebi la protecció i teràpia d’ac-ceptació i d’autoestima.

7 Que els educadors expliquem amb de-licadesa i claredat als pares aquells tretsde personalitat i comportaments nega-

tius que hem d’ajudar a rectificar.8 Que, quan a casa passi problemes, els

educadors els donem suport afectiu.9 Si a algú li toca d’asseure’s o de treba-

llar amb un alumne diferent per raça,color, idioma, capacitats... que el pu-guem ajudar a créixer plenament.

10Que respecti sempre la consciència delsalumnes en les seves creences, perquèestic en un àmbit plural i lliure i calas-sanci.

Tot això us demano a Vós que sou Pareamb plenitud, a Vós que sou Fill que heuaprès i heu ensenyat i a Vós que sou Espe-rit que ens feu comprendre què és ser parei què és ser fill per sempre i que resteu a lanostra vora fins a la fi dels temps. Amén.Miquel Navarro

Fragment d�un article publicat a «Segre»

5

Fora de l�aulatambé fem escola

Aprenem de la vida i eduquem per a la vida.QUATRE FLASHOSPER A UNA AULA OBERTAAndreu Clapés - Escola Pia Sant Antoni

L’escola no pot quedar closa en si mateixai si vol assolir la seva funció educadoraamb un mínim de solvència, per necessi-tat ha d’estar oberta. Oberta al món delnostre temps. Oberta al medi en el qualestà ubicada i viu. Oberta al món que larodeja. Oberta a les noves tecnologies.Oberta als mass mèdia. Oberta a la diver-sitat.En els darrers anys aquesta nova filosofiadel món de l’escola és ja plenament asos-lida en les nostres escoles. Un altre tema,però, és saber “com” ho hem de fer. Deretruc entenem que l’aula també ha d’estaroberta. Allò de “jo” amb els “meus” nensi a la “meva” aula faig el que vull senseinterferències ni incidències externes ni deningú ja ha passat a la història. La formamés modernitzada (emmascarada ?) de lallibertat de càtedra s’ha d’interpretar co-rrectament.Sortosament en aquesta línia les nostresescoles podem considerar-les també enfranca obertura. Muntem calendaris desortides, d’activitats, de convivències, decrèdits de síntesi... per passar una o diver-ses jornades gaudint de l’oferta formativaexperimental en camps de treball, grangesamb programes d’activitats, centresd’interpretació, museus i exposicions ambl’oferta d’activitats que presenten els co-rresponents gabinets pedagògics. D’aquesttema ja n’hem parlat en un altre númerode “Papers”.La proposta d’avui és més “humil” peròva també en aquesta mateixa línia: comobrim la nostra “hora de classe”? Es trac-ta d’aprofitar els 60 minuts d’una sessióde classe per fer una activitat fora de l’aula.Aquesta proposta s’emmarca en el contextd’una escola i d’una aula oberta. Forad’això no tindria, probablement, cap sen-tit. És evident que podem, en aquest espaide temps de l’hora de classe, canviar elmarc físic i fer una activitat aprofitant els

recursos que la nostra ciutat o poble té-que estan al carrer mateix- pensant que elcarrer és un “centre-aula de recursos”.Simplement a tall d’exemple suggerim al-gunes activitats que, ben segur, hi podemfer:• A l’hora d’educació física, podem sortira fer footing. Si estem a prop d’un parc,àdhuc hi podem fer diversos jocs o taulesgimnàstiques.• A l’hora de mate-màtiques, mesurar dis-tàncies, calcular super-fícies, fer relacions deformes geomètriquesaplicades a objectesurbans i a edificis.• A l’hora de disseny idibuix podem copiardel natural, valorar ele-ments de disseny in-dustrial (p.e. el mobi-liari urbà) retolacions,indicadors, apara-dors...• A l’hora d’història id’art podem treballarelements propis decada població. Cal lle-gir el patrimoni urbà com un documentartístic i document històric.• A l’hora de ciències podem analitzar irelacionar materials naturals o artificialsque podem trobar al carrer, així com fontsenergètiques (llum, aigua, gas) recollidade brosses i eliminació de residus...• A l’hora de tecnologia podem descobriri estudiar les diverses tecnologies aplica-des en el funcionament urbà (electrònica,informàtica, il·luminació...)• A l’hora d’ètica i religió podem fer tre-balls de camp a partir d’enquestes, son-deig d’opinió... Descobrir els serveis a lacomunitat. Normes de conducta cívica.Són quatre “flashos” que intenten ser sim-plement un suggeriment que per la sevanaturalesa són de ben fàcil aplicació ja queper si mateixos no requereixen cap menade complicació organitzativa.

onaprenem?

6

ANEM A ESMORZAR AL MERCATPere Biel - Escola Pia de Sitges

L’escola, des de l’antigor, ha maldat perpreparar els alumnes per a la vida. Edu-car, formar, aprendre per a la vida, com afinalitat. El camí -un dels camins- per arri-bar-hi no serà aprendre de la vida? La vidacom a mestra que ens ensenya coses no-ves i ens desvetlla una gamma variadad’actituds que caldrà posar en joc enl’adaptació necessària per viure.L’Escola Pia de Sitges té, més o menys,les mateixes o semblants activitats que lesaltres escoles pel que fa referència a sorti-des programades per visitar una indústria,el zoològic o un museu. Però en el joc d’a-prendre a participar en la vida, la nostraescola vol potenciar aquelles activitats quesuposen refermar la relació amb la vila deSitges, un entorn que, val a dir-ho, és plede vida i ben variada, certament. Per aixòintentem dur a terme un dels objectius delnostre currículum, el qual ens convida a“mostrar-se participatiu i solidari ambl’entorn social, respectant els principisbàsics per a una bona convivència”. Ambaquesta finalitat participem en diferents ta-llers que l’Ajuntament de la vila ofereix ales escoles. En concret, en l’àmbit del’educació per al consum, hi ha una acti-

vitat que s’anomena“Anem a esmorzar almercat”. Abans d’a-nar-hi, però, cal treba-llar a l’aula tot el quefa referència als ali-ments i a les necessi-tats que l’organisme téd’una alimentació ade-quada. Caldrà fer unpetit menú. Es parla delque podrem trobar enun mercat i del preuque costen les coses.S’organitzen equips dequatre alumnes d’a-cord amb les preferèn-cies dels menús esco-llits. El diner -fictici-

s’haurà d’administrar per a tots, natural-ment. I... apa! a comprar al mercat, guiatsper una monitora, que és qui controla l’ac-tivitat. I no es poden passar del pressupost.A voltes, un petit error “involuntari” entornar el canvi posa en joc, una vegada

més, els mecanismes del càlcul mental. Uncop s’ha comprat tot, ells mateixos es pre-paren l’esmorzar, paren taula i se’l men-gen allà mateix. És una festa! Però... nopot sobrar res i en acabar tot ha de quedarnet i polit. Els nois i noies es porten elsplats i gots de casa perquè no s’admetmaterials d’un sol ús. Al final, a classe, esfa la revisió de l’activitat.Els nois i noies de 3r de primària s’handivertit de valent i ben segur que han après.

EDUCAR CAP A LA PROFESSIÓEnric Vinaixa - E. P. de Sarrià-Calassanç

En la Formació Professional, l’aprenen-tatge en un entorn de treball i els recursosque podem obtenir del món professionalsón un objectiu prioritari. Aprendre forade l’aula en moltes ocasions comporta ferl’alternança del saber fer i del saber estar,situant puntualment l’aula fora de l’escola,en un context real però simulat alhora.Pràctiques i estades en empreses, visitesprofessionals, entrevistes, intercanvis in-ternacionals, seminaris, conferències,orientació professional, i en darrer lloc laborsa de treball i el cursos de reciclatge iperfeccionament són activitats professio-nalitzadores que es porten a terme fora del’espai de l’aula tradicional.Totes aquestes activitats estan coordina-des pel departament relació escola-empre-sa i pel departament d’orientació que vet-llen principalment per extreure i fer com-patibles activitats formatives pel nostrealumnat, atenent sempre el referent de comaprendre del que hi ha a fora de l’aula.Totes aquestes accions podem agrupar-lesen dos blocs. El primer: les visites profes-sionals, simulació d’entrevistes, semina-ris, conferències són accions de prepara-ció que donen les primeres pinzellades al’alumnat de la concreció necessària per al’educació cap a la professió. El segonbloc: les pràctiques i les estades en em-preses i els intercanvis internacionals sónaccions concretes per tal de garantir unaprenentatge real dels procediments, de lesactituds, valors i normes del món laboral.

onaprenem?

7experiència

1r BLOC:Les visites professionals són activitats quees programen sota objectius concrets d’uncrèdit o assignatura que es porten a termeen grups reduïts i que tenen incidènciacurricular en la matèria objecte de la visi-ta. Una visita professional és un recursformatiu.La simulació d’entrevistes consisteix enquè cada alumne/a triï la professió que volconèixer. A partir d’un qüestionari elabo-rat pel departament d’orientació, l’alum-ne va a una empresa i s’entrevista amb unprofessional. Aquestes entrevistes, forad’horari escolar, les concreta el departa-ment de relació escola-empresa. El resul-tat d’aquesta activitat englobada enl’orientació vocacional es treballa a pos-teriori en sessió de tutoria grupal.Els seminaris i conferències es progra-men d’acord a necesssitats puntuals de di-ferents crèdits o assignatures tant pel quefa a aspectes tecnològics com actitudinalsi aptitudinals. És a dir, tant pot ser la con-ferència d’un enginyer per tractar temesrelacionats amb l’automatització industrialcom un cap de recursos humans que faciressò en l’alumnat de les actituds, valors inormes del treball en una especialitat con-creta de formació professional.2n BLOC:Les pràctiques en empreses consisteixenen realitzar tasques professionals realspactades prèviament, que es porten a ter-me en una empresa, alternant diàriamentamb els estudis de formació professional.Aquestes activitats són específiques per acada especialitat de formació professional,i es desenvolupen en el marc legal delsconvenis de col.laboració del Departamentd’Ensenyament. En la nova formació pro-fessional –els cicles formatius– les activi-tats que l’alumnat fa a l’empresa, estanpredefinides com un crèdit anomenat for-mació en centres de treball i formen partdel currículum. Aquesta activitat perse-gueix principalment la qualificació profes-sional de l’alumne i moltes vegades tam-bé aconsegueix la seva inserció en el móndel treball.Les estades en empreses les porta a termel’alumnat dels nous batxillerats i consis-teixen en el coneixement d’un entorn realde treball fent feines auxiliars, pactadesprèviament, alternant puntualment amb elsseus estudis. Aquesta activitat vol donar

onaprenem?

COM FEM EL CRÈDIT DE SÍNTESIAnna López - Escola Pia d’Olot

La nostra escola es troba situada al bellmig d’un zona que és Parc Natural de laZona Volcànica de la Garrotxa. Les sorti-des d’un dia de tota la secundària que fanreferència a l’àrea de ciències experimen-tals es fan sempre fora de la comarca per

una pinzellada del que es cou en una em-presa, treballant més el saber estar que elsaber fer.Els intercanvis internacionals en la for-mació professional persegueixen tres ob-jectius principals. En primer lloc afavorirla motivació i la capacitat de l’alumnat percomunicar-se amb llengües estrangeres ien segon lloc contribuir a una milloraquantitativa i qualitativa de les competèn-cies personals. Aquests dos objectius, esconcreten amb un projecte tècnic comú,amb un escola de formació professional

d’un país membre de la Unió Europea. Enl’assoliment d’aquests dos objectius sor-geix el tercer: afavorir la mobilitat perEuropa per tal de cercar noves oportuni-tats professionals.Tots aquests objectius concretats en les ac-cions que s’han esmentat breument vanencaminats a fer realitat un objectiu fona-mental de la formació professional :Aprendre de fora de l’aula per preparar-seamb les màximes garanties a fi de trobarun lloc de treball, tenint sempre el refe-rent de l’aula per perfeccionar-se profes-sionalment.

8

onaprenem?

* El proper número anirà dedicat a «Els valors».

per saber-ne mésper saber-ne més

• Abadalejo, C.; Grau, R.; Guasch E.; de Manuel, J. La ciència a l’aula. Activitats d’aprenentatgeen ciències naturals. Barcanova, 1992.

• Chalmers Alan, F. ¿Qué és esa cosa llamada ciencia? Siglo Veintiuno. 1994• Gardner, H. (1991) La mente no escolarizada. Cómo piensan los niños y cómo deberían enseñar

las escuelas. Barcelona. Paidós, 1993

• Palou, J. i Teixidó, M. Las distintas forma de aprender en la escuela. Aula de Innovación educa-tiva, núm. 65

• Varios. La ciudad, fuente de información. Cuadernos de Pedagogía núm. 261.

• Wagensberg, J. Ideas sobre la complejidad del Mundo. Serie Metatemas, 9. Tusquets ed. Barcelo-

dos motius: el parc es treballa molt a laprimària i es reserva aquest treball per alcrèdit de síntesi de l’últim curs.El Crèdit de síntesi de 4t d’ESO es basaen un treball interdisciplinar del Parc Na-tural. Aquest crèdit ha estat elaborat pelservei pedagògic del parc i ha estat expe-rimentat per la nostra escola al llarg de trescursos fent un treball a dues bandes.Aquest curs serà el primer que el crèdit jaestarà editat d’una forma definitiva.El principal objectiu del crèdit és apren-dre a reconèixer els elements que consti-tueixen el paisatge de la Zona Volcànicade la Garrotxa, interpretar-lo i estudiar elsfactors que el condicionen, valorant elpaisatge com a part essencial del nostrepatrimoni natural i humà. Es tracta de feruna aproximació general per arribar a com-prendre l’entorn i no quedar-nos en el sim-ple reconeixement. Entendre, en definiti-va, el paisatge com una combinació com-plexa i dinàmica d’elements que es modi-fiquen i evolucionen amb el pas del temps.Es parteix d’una concepció àmplia del’educació ambiental, amb l’objectiu queels alumnes assumeixin uns contingutssobre el medi natural i humà i unes acti-tuds i capacitats per fer front als proble-mes mediambientals.El crèdit s’inicia amb una herència de fic-ció, on un grup d’alumnes hereten unamasia del Parc. La resta d’activitats tin-dràn com a objectiu obtenir pistes per aca-

bar situant sobre un mapa les coordena-des de la masia heretada i també per re-construir a partir d’un trencaclosques laimatge de la masia. Seguint aquest fil con-ductor es desenvolupen tot tipusd’activitats de diferents àrees: llengua ca-talana, ciències socials, ciències experi-mentals, educació visual... Aquest crèdites complementa amb diferents sortides alvolcà Croscat, a la Fageda d’en Jordà, alriu Fluvià, a la riera de Bianya, a l’àreadel Boscarró i al Molí Fondo per enriquirl’activitat de l’aula.Tot el treball d’aula i les sortides estanguiades i pautades pels tècnics del ParcNatural que també ens fa servei de préstecde tot tipus de material especialitzat: ma-pes, altímetres, brúixoles, curvímetres,ortofotomapes.Fins aquest moment, la valoració de tot elprofessorat de l’etapa implicats en el crèditde síntesi ha estat molt positiva tant enl’aspecte de guiatge i organització per partdels tècnics del Parc, com per la partici-pació i interès demostrat pels alumnes. Totaixò fa pensar que aquest crèdit de síntesies continuarà fent a quart de secundària.Cal dir també que el Departament Peda-gògic del Parc Natural de la Zona Volcà-nica fa col·laboracions amb d’altres acti-vitats com en crèdits variables, materialsper a treballar els crèdits comuns i partici-pacions en Fòrums Europeus sobre la di-versitat.

9

ColòniesJordi Turull

Una oferta lúdica i educativa

Convivència, tolerància, igual-tat i treball conjunt són lesbases perquè els, avui, nensconstrueixin la societat, demà.

Colònies Jordi Turull és una entitat que esdedica, des de fa ja més de trenta anys, al’educació d’infants i joves fent activitatslúdicoeducatives, realitzades fora de l’es-pai de l’escola i basades en la convivèn-cia diària i en el treball en equip contri-buint a la formació integral i en valors delsnostres alumnes, un dels nostres objectiusprincipals que compartim amb l’Escola Piaon l’educació en valors, a més de l’acadè-mica, es converteix en una de les fites im-portants a assolir.Fa anys que duem a terme les ja tradicio-nals Colònies d’Estiu d’Educació en elLleure realitzades tant a la casa de colò-nies de Pineta com a d’altres llocs, ambl’objectiu de fomentar el creixement per-sonal de l’individu tot mantenint uns hà-bits i unes normes de convivència amb elsaltres. Darrerament ens hem imposat lavoluntat de treballar en més àmbits i mésdiversos. Durant l’any realitzem diversesaccions educatives adreçades a infants ijoves de 4 a 17 anys disposant de més de100 monitors per dur-les a terme ques’inicien en aquesta tasca als 18 anys ambel curs de sensibilització envers el volun-tariat que organitzem des del nostre cen-tre, a més de participar a les Pasqües Jo-ves a Pineta on es transmeten els valorsde la fe cristiana.D’altra banda, aprofitant l’espai i l’entornnatural que ens proporciona la casa de Pi-neta oferim uns serveis educatius a les es-coles en forma de convivències, viatges definal de curs i crèdits de síntesi.

• Per a les Convivències i els Viatges definal de curs, a més de posar la casa decolònies amb tots els seus serveis a dispo-sició dels grups, també oferim l’equip demonitors i el material didàctic necessariper poder dur a terme les activitats propo-sades: esport, excursions per l’entorn, ta-llers variats, jocs, gimcanes...

• Per al Crèdit de Síntesi «Pirineus: mésenllà de l’entorn», disposem d’un dossierd’activitats mediambientals que està a dis-posició de les escoles com a material basei que es pot adequar a les pròpies necessi-tats. Els crèdits de síntesi estan adreçats aassolir els objectius generals de l’etapa:treball en equip, respecte mutu, desenvo-lupament personal de les capacitats... Lanostra oferta educativa és un bon comple-ment a l’educació global i integral que han

de rebre els alumnes d’ESO.A més s’organitzen activitats basades enla descoberta de l’entorn que conviuenamb activitats de lleure en el marc de lesEstades Pedagògiques de la FundacióJoan Profitós i els Sis dies diferents ques’organitzen des del departament de pas-toral de l’Equip de Gestió.I per a les famílies oferim colònies famí-liars que el mes d’agost es fan a la casa dePineta on, petits i grans, comparteixen ex-periències i aporten el seu gra de sorra enforma de servei als altres per refermar laconvivència diària.Així doncs, Colònies Jordi Turull contri-bueix, des de les seves accions, que l’e-ducació que ofereix l’Escola Pia vagi mésenllà de la que es fa dins de l’espai físicde l’escola i més enllà, també, del calen-dari escolar traduint-ho, tot plegat, en unamillora de la qualitat educativa que esde-vindrà un progrés social en lacomunitat que dia rere dia vo-lem fer.Toni Barranco

Gerent Colònies Jordi Turull

� hàbits i normes de convivència� contacte amb la natura� servei i voluntariat� treball en equip� educació global i integral� descoberta� progrés personal

un servei

10

Noticiari breuactualitat

PRIMERES REUNIONSEls equips directius de totes les escoles junta-ment amb l’Equip de Gestió del Secretariat fandues sessions de treball, abans d’iniciar el curs,per reflexionar i planificar la feina conjunta.Aquest any, en la primera, el Sr. Alvaro Mar-chesi féu una conferència sobre l’Avaluació,que inicia la posterior reflexió, i el SecretariGeneral, Sr. Ramon Francolí, explicà el pro-cés per treballar la propera Assemblea a lesescoles. A finals d’agost hi hagué la segonasessió per planificar i projectar el nou curs.

CANVIS A L�EQUIP DE GESTIÓEnguany s’ha incorporat, a temps parcial, a l’E-quip de Gestió en Pere Vilaseca, també direc-tor pedagògic de l’escola de Mataró, per col-laborar en l’elaboració del projecte de pasto-ral de cara a fer possible una relació i integra-ció més estreta entre la pastoral, els valors i latasca tutorial.

ELABOREM NOUS MATERIALSTREBALLANT EN EQUIP

Reemprenem de nou els ja coneguts “Grupsde Treball” dels dimarts a la tarda. L’Equip deGestió del Secretariat, amb la idea d’oferir unsespais de formació als docents de totes les es-coles, organitza diferents grups interescolars –amb una participació total de 30 docents–, perelaborar materials curriculars que, des de laimaginació i la creativitat, puguin aportar in-novació, renovació i originalitat a la nostra tas-ca diària i, alhora, facilitin l’adquisició d’unmaterial base per poder-lo aplicar i adaptar acadascuna de les nostres realitats escolars. Elllenguatge musical a l’Educació Infantil, ElTreball del Llenguatge Àudiovisual al’Educació Primària, els Crèdits de Síntesi, ladiversitat i els programes adaptats, i les pràc-tiques i experiències bàsiques a l’ESO seranels temes que centraran el treball d’aquest curs.

REUNIÓ COORDINADORSDE PASTORAL

El dilluns 7 de setembre es reuneixen els coor-dinadors de pastoral de les diferents escolesper programar el primer trimestre, preparar lesactivitats més properes i tractar aspectes de fonsde la Pastoral. Com a conclusió de la feina fetacal destacar l’enfocament que enguany tindranels CEP’s com a grups generadors de mate-rials per a tutories, la preparació de la TrobadaJove que es farà el dia 10 d’octubre a Igualadaamb motiu de l’ordenació sacerdotal d’en Víc-tor Filella i la Caminada per.. que serà pelsDrets Humans i que es realitzarà a Granollers.Es va discutir i treballar el nou document marcde la Pastoral a les nostres escoles continua-

dor del document presentat a l’última JornadaPedagògica.

COLÒNIES JORDI TURULLOFEREIX UN ESTIU DIFERENT

Aquest any hem tingut 450 nens, nenes ijoves d’entre 4 i 18 anys fent colònies iruta -els més grans- a diferents llocs de la nos-tra geografia (Montseny, Pineta, Mieres, Sta.Coloma de Farnés i Pirineu). Una vegada méshem aconseguit l’objectiu de fer de l’estiu untemps de convivència, de joc i de descoberta.Si voleu informació per al curs vinent truqueual 93 442 18 14.

BALMES

FELICITATS, GABAD!El grup de teatre GABAD fa vint anys. Neix el1978 a l’Escola Pia de Balmes i des d’alesho-res ha representat ininterrompudament una cin-quantena d’obres a diferents llocs. Han passatpel grup unes 130 persones, i dels actuals com-ponents, la majoria són exalumnes del centre.S’ho passen molt bé fent teatre per a l’escola ien gaudeixen personalment. Volen animar tot-hom, qui encara no els coneix, perquè vagin aveure en alguna de les seves representacions.

11

Noticiari breu actualitat

sigui aviat per a fer balanços, ja tenim notíciesd’altres escoles i instituts que treballen el PAM.Pel que fa al PAM 3 i al PAM 4 podem dir quees comença a experimentar aquest curs en al-gunes escoles del nostre col·lectiu.

BANC DE MATERIALSCURRICULARS

Recordem que a l’Equip de Gestió disposemdel Banc de Materials Curriculars que podeuconsultar a la pàgina web de l’Escola Pia:www.epcat.net. Aquest Banc està obert a re-bre nous materials que en la tasca docent diàriahàgiu pogut elaborar persones i/o equips.

NOU CONVENI COL·LECTIULes patronals i sindicats representatius del sec-tor han signat un nou conveni col·lectiu vigentfins l’any 2000, pendent encara de ser publicaten el DOGC. Tot i que és molt similar al’anterior, inclou algunes modificacions en lajornada d’algunes categories laborals. Per aaquest any, l’augment salarial mitjà és del 2,1per cent.

MATARÓ

NOU EDIFICIL’Escola Pia de Mataró ha adquirit un terrenyen el carrer de Sant Agustí, tan sols a dos mi-nuts de l’actual escola de primària de la plaçaSanta Anna, per construir-hi un nou edifici queacollirà l’ESO, els Batxillerats i els Cicles For-matius. Actualment s’està definint, juntamentamb els arquitectes, el projecte bàsic, d’acordamb els criteris fixats pel Departament d’En-senyament, les possibilitats econòmiques i lesnecessitats del centre. Es preveu poder-hi im-partir classes l’any 2000.

LA VITRINA DEL SECRETARIATEnguany, en la recepció dels locals de l’Equipde Gestió, s’ha habilitat una vitrina on hi hau-rà una exposició permanent amb l’objectiu defomentar l’intercanvi i la interrelació de lesnostres escoles.La finalitat és que l’exposició sigui com unafinestra de l’escola i els temes exposats, ambperiodicitat mensual, seguiran el ritme del ca-lendari temàtic d’una escola. Ara hi trobareumaterial propi de les escoles (agendes, estoigs,bates...). A partir de mitjans d’octubre hi hau-rà material sobre sant Josep de Calassanç.Amb aquesta exposició es vol crear un lloccomú de visualització de materials, idees..., queajudin a prendre consciència de col·lectiu, enel context del Secretariat, com un lloc de con-nexió i de referència. A més, les escoles tin-dran l’oportunitat d’informar i de difondre elque fan.

EL PROCÉS DE L�ASSEMBLEADurant el setembre, a les escoles s’ha treba-llat, en grups ben diversos, en l’avaluació delnivell d’assoliment de les accions previstes acada escola per acomplir els Objectius apro-vats en la darrera Assemblea. L’equip directiuhavia ja preparat unes graelles i entre tots hemvalorat la incidència real en l’escola de les ac-cions realitzades i el nivell de satisfacció ob-tingut. Ara, els equips directius recopilaran elstreballs de tots els grups per elaborar un infor-me global d’escola.Per altra banda, aquest octubre s’inicien elstreballs de la segona fase, la central del procésd’Assemblea. Es tracta de fer una anàlisi del’escola -per etapes- i de formular propostesde millora. És concretar allò que expressa ellema escollit: “Fem créixer entre tots un pro-jecte de futur”. Per no sortir de zero en l’anàlisi,uns docents han preparat un document breude reflexió i situació general de l’etapa i hancreat unes plantilles per recollir les conclusi-ons de cada grup. Posteriorment elaboraran in-formes globals, que seran estudiats pels quiprenguin part en la trobada de l’Assemblea.Aquests docents són la Margarida Asperó,d’Olot, que treballa l’etapa d’educació infan-til; la Gemma Sabaté, de Sant Antoni, que hofa de l’educació primària; el Vicenç Sebastià,de Terrassa, que prepara el que correspon al’educació secundària obligatòria i en LluísFreixenet que s’encarrega de tots els ensenya-ments postobligatoris. Els agraïm la seva dis-ponibilitat i els desitgem una bona feina, alservei del col·lectiu.

IGUALADA

SERENATES D�ESTIUEl claustre de l’escola és el marc d’un seguitde concerts d’estiu. Enguany ha acollit la Co-ral Mixta d’Igualada, dirigida per Alfred Ca-ñamero, que amb molts anys d’experiència iamb un variat repertori ha mostrat preferènciaper cançons populars i d’autors contempora-nis. D’altra banda, el Quartet de Clarinets deBarcelona va oferir un gran concert dedicat aGershwin en motiu del centenari del seu naixe-ment demostrant un gran domini dels ins-truments i una gran força expressiva.

EL PAM JA ESTÀ EN MARXAEl proppassat 3 de setembre es van reunir lesprofessores i els professors d’ESO que comen-cen a fer PAM 1 i PAM 2 –Projecte per a Apren-dre Millor– aquest curs. La trobada va consis-tir en una presentació de les activitats que in-tegren el projecte. Així mateix van ser comen-tades les línies generals de la seva metodolo-gia. Diguem també que, malgrat que encara

12

contrapunt Profe,no vull venir a escolaA fora aprenc més i el que més m�interessa

És el pensament de tots els alumnes, enalgun moment (d’una part dels companys,en força moments). No ho fou el vostre-professors- quan éreu alumnes? (no di-gueu que no, que no m’ho crec). Fins sen-to que ho diuen xicots i noies responsa-bles, que no es deixen endur massa per lamandra. No és que no ens hi trobem bé al’escola, ni que no ens interessi aprendrecoses noves; és que tot plegat és massapal i massa sempre el mateix. T’imaginesel que aprendríem passant una setmanacada mes al camp, en contacte amb la na-tura? O barrejats amb nois estrangers, oamb companys i companyes de diferentsedats? O voltant per la gran ciutat de Bar-celona, amb totes les possibilitats i recur-sos que ofereix? O havent de preparar no-saltres els temes, i només comentant-los aclasse, sense haver d’escoltar explicacions

tan monòtones? I per què no organitzemteatre, cinema o música i ho discutim? Al-gunes de les coses que ara fem a l’escola,segur que estan millor a fora, i són mésclares i menys pesades.Però avui no insisteixis, ja em sé la lliçó:allò del treball amb mètode i del ritme queajuda a aprendre, allò altre de la constàn-cia i de la consolidació progressiva de lestècniques i habilitats, o fins el treball delsvalors i el desenvolupament harmònic detotes les capacitats humanes i no nomésde les intel·lectives. Ja ho hem discutit al-tres vegades. Mira, vull pensar amb méscalma la darrera raó que m’has donat perdefensar aquest muntatge escolar: és quevolem estar al vostre costat cada dia peracompanyar-vos en el vostre procés per-sonal, estimant-vos tal com sou.Zum-Zum

Cop

iArt

S.A

. – D

.L. B

-198

40/9

7

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARS DE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYARonda de Sant Pau, 80 2n - Tel.: 93 441 00 04 - Fax: 93 441 02 87 - 08001 BARCELONAe-mail: escolapia@epcat.net - http://www.epcat.net • e-mail PAPERS: eparis@epcat.net

OCTUBRE• 1 Formació administradors: auditoria, de 10 a

2/4 de 2 del migdia.

• Visita Secretari Gral. a Sant Antoni (tarda).

• 5 Inici seminari formació agents de pastoral, de10 a 1 del migdia

• Reunió coordinadors Assemblea infantil, de2/4 de 4 a 2/4 de 7 de la tarda

• CEP-2, de 4 a 6 de la tarda

• 6 Reunió responsables experimentació PAM 3ri 4t d’ESO, de 10 a 2 del migdia

• 8 CEP-1, de 4 a 6 de la tarda.• Reunió coordinadors Assemblea ESO, de

2/4 de 4 a 2/4 de 7 de la tarda.

• Visista Secretari Gral. al Calassanci (tarda).

• 10 Trobada Jove a Igualada. Matí i tarda.

• 13 Reunió coordinadors Assemblea Batx-FP-FO,de 4 a 2/4 de 7 de la tarda

• 15 Reunió coordinadors Assemblea primària, de2/4 de 4 a 2/4 de 7 de la tarda

• Reunió responsables orientació professional,de 4 a 6 de la tarda.

• Visita Secretari General a Calella (tarda).

• 19 Reunió responsables d’informàtica, de 2/4 de4 a 2/4 de 7 de la tarda.

• CEP-2, de 4 a 6 de la tarda.

• 22 CEP-1, de 4 a 6 de la tarda.Si no es diu altrament, les activitats col·lectives es realitzaran als localsde l'Equip de Gestió.

• 22 Visita Secretari General a Mataró (tarda).

• 23 Curs CLIC, de 10 del matí a 6 de la tarda.

• 24 Trobada docents 1r i 2n any, de 10 a 2/4 de 2del migdia.

• 26 Curs CLIC, de 10 del matí a 6 de la tarda.

• 27 Presentació recursos suport àrees, de 4 a 2/4 de7 de la tarda.

• 28 Reunió responsables extraescolars, de 5 a 7 dela tarda.

• 29 Reunió responsables mòduls ocupacionals i si-mulació d’empreses, de 4 a 6 de la tarda.

• Visita Secretari General a Ntra. Sra. (tarda)

NOVEMBRE

• 2 CEP-2 de 2/4, d’1 a les 2 del migdia.

• 5 Reunió coordinadors de batxillerat, de 4 a 2/4de 7 de la tarda.

• Visita Secratari General a Igualada (tarda).

• 9 Reunió coordinadors de pastoral, de 2/4 de 4 a2/4 de 7 de la tarda.

• 10 Presentació recursos suport àrees, de 4 a 2/4 de7 de la tarda.

• 12 CEP-1, de 4 a 6 de la tarda.• Visita Secretari General a Balmes (tarda).

agenda