aprendiendo de las vegas

APRENDIENDO DE LAS VEGAS

APRENDIENDO DE LAS VEGAS. EL SIMBOLISMO OLVIDADO DE LA FORMA ARQUITECTNICA.

El present assaig gira entorn el llibre Aprendiendo de Las Vegas. El simbolismo olvidado de la forma arquitectnica, val a dir, que aquest est compost per a dues parts: la primera daquestes s titulada Un significado para los apartamientos A & P o Aprendiendo de Las Vegas, que s la que ens servir com a fonament per a portar a terme el comentari; per altra banda tamb ens hem servit de la segona part de lobra per a algunes qestions; aquesta es titula La arquitectura de lo feo y lo ordinario, o el tinglado decorado.

Aquesta obra s fruit dun estudi dirigit a analitzar la nova arquitectura. Hem dentendre aquesta nova arquitectura com a una arquitectura de ramificaci, una prolongaci distorsionada de larquitectura moderna, una arquitectura menys coercitiva, ms vital pel que fa a la seva esttica; en resum, larquitectura postmoderna. Segons Frederic Jameson, aquesta est condicionada per un nou tipus de societat, sorgida desprs de la Segona Guerra Mundial, una nova classe social, amb noves necessitats, com: un nou tipus de consum, un ritme ms accelerat dels canvis, la penetraci de la publicitat i la televisi, la desaparici de la tensi que havia estat tant latent entre camp i ciutat... Aix doncs, Jameson reivindic que era via larquitectura, la nova arquitectura, que es comenava a percebre la concepci del postmodernisme.

Tampoc podem deixar de banda el fet que el mateix estudi esdevingu una crtica als arquitectes ms tradicionalistes, els arquitectes moderns, considerant que aquests, generalment havien estat formats en lespai tancat, espai que evidentment s ms fcil de manejar, per calia anar ms enll daix, per aix s bo lexemple de Las Vegas, en tant que s un dels paradigmes de lespai obert, del dinamisme... Tamb es defens que calia major receptivitat per part dels arquitectes, pel que fa als gustos i als valors del poble, calia una major modstia, i no la recerca per a esdevenir un heroi desprs duna colossal edificaci. I sense cap mena de dubte, els arquitectes havien dsser capaos daprendre del paisatge existent, trencant amb la imatge revolucionria del modern Le Courbusier, el qual edific de nou Pars desprs dhaver-lo enderrocat; no sha de construir una ciutat ex nuovo, sin partir del que hi ha, de forma imparcial. A Las Vegas larquitecte s desafiat pel marc, per no sel mira per damunt lespatlla per sotmetrel, sin que lobserva des dun punt de vista positiu.

Hem d'interpretar l'arquitectura de Las Vegas com a una arquitectura simblica, la qual pretn establir un sistema de comunicaci amb l'espectador, si s que en podem dir aix del visitant de Las Vegas. Tot sistema arquitectnic, est pensat per crear una comunicaci, el que ms interessa no s crear una arquitectura de mduls espaials, el ms rellevant no s l'espai, sin la comunicaci, i s que, abans de veure l'edifici, ja en veiem el seu rtol. Aquell element que perdura arreu de Las Vegas, aquell que cerca crear un xoc en el discurs monton de la carretera, dins la qual els autombils circulen a altes velocitats; s per aix que cal trobar la soluci per a captar l'atenci tot i la llunyania i el mnim instant en qu el visitant percep el rtol. I s que el sistema comunicatiu de Las Vegas es centra, sense cap mena de dubte, amb la retolstica, fins a tal punt que el visitant s bombardejat constantment per a aquests, cercant interrelacionar-se amb ell, crear-li una necessitat, commoure'l...; fou aquest element, el que don una nova perspectiva a l'arquitectura d'aleshores, portant-la doncs, a un canvi. En el cas de Las Vegas, s'arriba a tal extrem que podem arribar a preguntar-nos si L'anunci s l'edifici o l'edifici s l'anunci?, en tant que arriba un punt en el que ms importa no s l'arquitectura en si, sin com captar l'atenci, com generar el rtol ms adient per a captar la mxima atenci, cap a on dirigir-lo...l'edifici doncs, esdev el propi anunci. I s que, sense cap mena de dubte, l'arquitectura del paisatge de Las Vegas ha esdevingut la monumentalitzaci del smbol grfic a l'espai.

El sistema comunicatiu via rtols, que s'estableix a Las Vegas, t una base davant la qual tot s'hi organitza, i s que, el que cal s captar l'atenci del conductor, en tant que hom es mou pels carrers de Las Vegas en cotxe; aix doncs, no importa tant la percepci del vianant sobre els rtols, com la que hi dediquen aquells que es troben dins l'autombil. El problema rau en qu, mentre condum, la visi es dirigeix cap endavant, s a dir, la zona de la percepci privilegiada es troba a la zona central, deixant els laterals com a punts morts de visi. Cal doncs, captar l'atenci del conductor trencant amb l'ordre estructural tant latent de la carretera (carretera, cel, distncia entre les faroles, lnia de l'asfalt...); per tant, els anuncis han d'sser grans i dirigits cap a la carretera, s bo, a ms, que aquests disposin de moviment, ja que, per naturalesa ens sobta ms quelcom que es mou, com serien els neons dels rtols en moviment, que no pas all fix.

D'aquesta manera, Las Vegas crea un nou ordre espaial, relacionat amb: l'autombil, la comunicaci des de l'autopista i la nova arquitectura. Un clar exemple n's el cas de la cadena de restaurants i aparcaments dels Estats Units, A & P. Aquesta ha generat una mena de mega-estructura donant lloc a un paisatge comercial unificat per senyals i anuncis. Establecen conexiones verbales i simblicas a travs del espacio, comunicando complejos significados mediante cientos de asociaciones en unos segundos y desde lejos. El smbolo domina el espacio. La arquitectura no basta

D'aquesta manera doncs, les relacions espaials venen condicionades ms que amb les formes, amb els smbols; fins a tal punt que el rtol s ms important que l'arquitectura.

La illuminaci de Las Vegas s un tant peculiar perqu estableix, per una banda, una rellevant comunicaci amb el visitant; i per altra banda, perqu cerca generar un nou espai. Aix fa que centrem aquesta part de l'assaig en dos punts, en primer lloc sobre la illuminaci interior de les sales de joc dels casinos, i en darrer lloc sobre la illuminaci exterior, centrant-nos amb els rtols dels edificis. Pel que fa al primer punt, la illuminaci de les sales de joc, podem considerar que l'objectiu d'aquestes, per mitj de la illuminaci que hi trobem, no s cap altra que la de crear un desconcert espacio-temporal. Les sales de joc dels casinos no disposen de finestres, aix fa que es crei un ambient fosc, generant un clima d'intimitat, protecci, concentraci... per sobretot, i tal com diem, de desconcert del visitant. Aix, el temps no t lmits, sempre hi ha la mateixa illuminaci artificial, la qual contribueix a esborrar les fronteres. A part d'aquesta qesti, que podrem considerar no massa moral, el joc que estableix la illuminaci interior de les sales de joc dels casinos tamb es crea pel que fa a l'espai. L'arquitectura interior de les sales de joc no s molt complexa, i a ms s ms baixa del que podrem creure; s solsament per mitj del joc lumnic que l'espai s concebut amb una dimensi superior a la que realment s; tal i com diu Venturi La iluminacin del casino logra una nueva monumentalidad en un espacio bajo.

En relaci amb la illuminaci externa, dir que, tal i com hem anat veient, es centra en els anuncis; aquests per no estan tan sols pensats per a la nit, sin que tamb han de continuar generant la seva funci, s a dir, la de captar i sobtar l'atenci dels visitants que es troben a la carretera amb cotxe. s per aquesta ra que tots ells es dirigeixen cap a l'autopista, a la recerca de l'atenci. Aquests, sovint, sn fets amb formes suggerents, tridimensionals, i en alguns casos amb formes que giren.

s curiosa l'empresa que es crea entorn aquest mtode de comunicaci, la retolstica. El fet que constantment els locals cerquin captar de forma ms innovadora l'atenci dels visitants, fa que augmenti la competitivitat entre ells, alhora que genera rpidament un residu, del qual Las Vegas se n'ha aprofitat per a crear un museu poc habitual, el Museu del Ne, on es poden apreciar els rtols conservats de diferents dcades de Las Vegas.

Per hi ha una qesti a destacar sobre la situaci de Las Vegas, i com el fet que es trobi situada enmig del desert, condiciona la conformaci d'aquesta ciutat, ms semblant a un parc d'atraccions, que a una ciutat ms ordinria. El desenvolupament de la construcci de Las Vegas fou un procs no planificat, el resultat d'aquest ha donat a llum a una ciutat molt ben comunicada, en tant que s travessada per un autopista, a partir del qual emergeix. La carretera, s doncs, all que conforma la planimetria de Las Vegas, destacant-ne sobretot, el conjunt urb anomenat Strip, el qual neix al llarg d'aquesta; s per aix que aquest conjunt pren la forma d'una mena de tira o faixa, en tant que s'erigeix de forma allargassada, tot acompanyant a la carretera, s d'aqu d'on li ve el nom de Strip, que tradut al catal vol dir tira, banda, faixa. El que rotundament impacta, s per, sense cap mena de dubte, el tall contundent que trobem entre el desert i l'Strip, Las Vegas dna l'esquena a l'entorn local, el desert.

La relacin entre espacio pblico, espacio pblico-privado y espacio privado es tan complejo y fascinante como en la Roma de la Contrareforma.I s que, l'espai pblic travessa casinos, penetrant en el pati interior d'aquests; alguns casinos fins i tot envaeixen la prpia vorera pblica.

El nou espectador, si ms no en el cas del mn de Las Vegas, s un espectador que est en moviment, i sovint immers a grans velocitats; en el cas de Las Vegas, en tant que es troba a l'autopista. Aix comporta alhora, un esfor per comprendre all que se li est presentant a l'espectador; i un esfor, per part de l'arquitecte-publicista-retolista, en tant que ha de captar el mxim d'atenci via el disseny, l'originalitat, la dimensi... del rtol.

A tall de conclusi, dir que, com hem anat veient al llarg de l'assaig, sabem que a Las Vegas hi trobem molta diversitat, cosa que la fa incls, propera al caos; tot i aix tots els elements d'aquesta diversitat cerquen captar l'atenci, comunicar.

La alusin y el comentari, al pasado, al presente, a nuestros lugares comunes p nuestros viejos cliches, y a la inclusin de lo cotidiano en el entorno, sagrado y profano, es justamente lo que le falta a la arquitectura moderna de hoy. Podemos aprender de Las Vegas como otros artistas han aprendido de sus propias fuentes profanas y estilsticas. El que es pretn defensar a partir d'aquesta cita, s una reivindicaci cap el retorn al simbolisme, per part de l'arquitectura quotidiana, prenent d'exemple Las Vegas, la qual s mostrada com a arquitectura simblica amb espais extensos, i amb una mena d'arquitectures que van ms enll d'aix, uns smbols, que sovint es presenten en forma de rtols, pensats per a ser vistos a grans velocitats, establint un dileg amb el visitant que es mou.

El cas de Learning from Las Vegas, fou interpretat posteriorment com a manifest arquitectnic dels orgens de la postmodernitat. Fou considerat un atac contra l'arquitectura moderna, incitant-la a una renovaci, fent-la tendir ms cap al simbolisme al qual aquesta rebutjava. A partir d'aquest manifest sorgiren grans deixebles de la postmodernitat, els quals destacaren la importncia de la informaci en aquesta poca i la transformaci que aquesta comportava en l'arquitectura.

Concloem l'assaig citant a Baudrillard, en tant que parl del postmodernisme com a aquella tendncia que concep l'espai i el temps d'una nova forma, a mode esquizofrnic. Baudrillard consider que l'espai i el temps s'havien dissolt, que ja no restava un espai pblic diferenciat del privat, el que en restava solsament no era ms que una informaci obscena.

Baudrillard ens parla en termes de esquizofrnia, en el sentit que l'esquizofrnic viu de forma ms intensa el seu present quan es troba sotms a un d'aquests estats provocats per la malaltia, en la mesura que viu un trencament pel que fa a les continutats espacio-temporals; s doncs aquesta vessant la que pren Baudrillard per a comparar-la amb l'experincia que sentim davant l'arquitectura postmoderna.

Isa Fontbona Mola

BIBLIOGRAFIA

Anderson, Perry (1998): Los orgenes de la posmodernidad, Barcelona, Ed. Anagrama

Foster, Hal (1985): La posmodernidad, Barcelona, Ed. Kairs

Jameson, Frederic (1984): El posmodernismo o la lgica cultural del capitalismo avanzado, Barcelona, Paids.

Venturi, Robert; Izemeur Steve; Scotlbrown, Denise: Aprendiendo de Las Vegas. El simbolismo olvidado de la forma arquitectnica (1977), Barcelona, Gustavo Gili

Isa Fontbona Mola

s doncs, un estudi tcnic per entendre els nous espais i les noves formes, i de quina manera aquests poden sser representats amb les noves eines grfiques.

Cal deixar clar que aquest s un tractat sobre el simbolisme de larquitectura, Las Vegas, doncs, no ns el tema del llibre; el tema s el simbolisme de la forma arquitectnica i la relaci daquesta amb la comunicaci.

Els coautors de l'estudi sn tres professors de la Yale School of Art and Architecture: Robert Venturi, Denise Scott Brown i Steve Izenour; tot i aix no el realitzaren sols, sin que el portaren a terme amb l'ajuda d'alguns dels seus estudiants d'arquitectura, urbanisme i dibuix: Ralph Carlson, Tony Farmer, Ron Filson, Glen Hodges, Peter Hoyt, Charles Korn, John Kranz, Peter Schlaifer, Peter Schmitt, Dan Scully, Dough Southworth, Martha Wagner i Toni Zunino.

Hem dentendre larquitectura moderna com a punt de partida de larquitectura postmoderna, en tant que aquesta darrera cercar desvincular-se daquesta, trencar amb aquesta. Aix doncs, larquitectura moderna era larquitectura racionalista, aquella arquitectura, nascuda als anys vint, que va gaudir dun gran xit, esdevenint una moda, una acadmia. Es caracteritzava per la seva neutralitat arquitectnica, geometrisme, nulla decoraci... era pensada estrictament per a la seva funci, s a dir, la funci era la que substancialment generava la forma.

L'arquitectura postmoderna s entesa com una arquitectura eclctica.

... actualmente, la etapa intermedia, es decir, la arquitectura neoeclctica de los aos cuarenta y cincuenta, resulta menos interesante que sus adaptaciones comerciales. Las copias de Ed Stone a lo largo de las carreteras tienen ms inters que el Ed Stone real

v. Venturi, Robert; Izemeur Steve; Scotlbrown, Denise: Aprendiendo de Las Vegas. El simbolismo olvidado de la forma arquitectnica (1977), Barcelona, Gustavo Gili (pg. 28).

La nova arquitectura, sense cap mena de dubte, tindr gran relaci amb la publicitat, amb la incidncia sobre la poblaci, amb leconomia... all que Venturi titllar de populisme esttic.

Crtics i historiadors havien defensat els arquitectes moderns, en la mesura que creien que fugien del simbolisme, cosa que consideraven positiva, en tant que creien que la comunicaci no s'havia de donar via allusions a formes ja conegudes; sin via les caracterstiques integrants de la prpia forma.

Certament per, per tal que l'arquitectura fos lliure de tot simbolisme, tal i com diu Alan Colquhoun, caldria que que aquesta estigus desvinculada del seu passat, determinada tan sols pel seu programa, cosa impossible. Aix doncs, no s fcil fugir del simbolisme.

Las Vegas era el contrari a la tradici moderna, fou construda per acumulaci, sense planificaci; els espais, pblic i privat, es confonien, i es confonen, fins a tal punt que l'espai pblic acaba esdevenint prcticament nul.

Tot i aix, pel que fa a Las Vegas, aquesta qesti es fa difcil davaluar, en tant que no els calgu als arquitectes de destruir el marc, ja que no hi havia res a eliminar.

Esta arquitectura de estilos y signos es antiespacial; es ms una arquitectura de la comunicacin que una arquitectura del espacio; la comunicacin domina el espacio en cuanto elemento de la arquitectura y del paisaje.

Venturi, Robert; Izemeur Steve; Scotlbrown, Denise: Aprendiendo de Las Vegas. El simbolismo olvidado de la forma arquitectnica (1977), Barcelona, Gustavo Gili (pg. 29).

La persuacin comercial del eclecticismo de carretera provoca un audaz impacto en el marco vasto y complejo de un nuevo paisaje de grandes espacios, altas velocidades y programas complejos. Estilos y signos establecen conexiones entre numerosos elementos, colocados lejos y aprisa. El mensaje es rastreramente comercial; el contexto es basicamente nuevo.


Estas relaciones y combinaciones entre anuncios y edificios, entre arquitectura y simbolismo, entre forma y significado, entre conductor y carretera, afectan profundamente a la arquitectura actual...



(Altra pgina)

x x

s interessant l'observaci de dos dels estudiants collaboradors en el projecte de l'estudi, Daniel Scully i Peter Schmitt, els quals es qestionen si Las Vegas ha fet quelcom, o si ms no ho ha intentat, per tal de controlar la velocitat, i disminuir-la, captant millor, aix, l'atenci dels conductors i acompanyants dels vehicles, cap als anuncis.

Las Vegas es desvincula de tota concepci espaial establerta fins aleshores, tal i com veiem en la cita segent, trenca amb la concepci de l'espai tant medieval, com renaixentista, barroca, i incls, evidentment, de la moderna. Aunque sus edificios sugieren un buen nmero de estilos histricos, sus espacios urbanos nada deben al espacio histrico. El espacio de Las Vegas no est ni contenido o cerrado como el espacio medieval ni clsicamente equilibrado y proporcionado como el espacio renacentista, ni barrido por un movimiento rtmicamente ordenado como el espacio barroco, ni tampoco fluye como el espacio moderno en torno a generadores de espacio urbanos y autoestables.



Lo barato aqu es la arquitectura. A veces, el propio edificio es un anuncio


Aix doncs, tal i com diem, l'anunci s

l'edifici, o l'edifici s l'anunci?

The Long Island Ducking

El da es negado dentro de los casinos, y la noche es negada en el Strip. Contradictriamente, los anuncios son para el da y la noche



Aix fa que es plantegi el problema de la representaci grfica de Las Vegas. Les tcniques tradicionals estan regides per un fonament esttic, mentre que en el cas de Las Vegas, es requereix anar ms enll d'aquesta quietud, els rtols sn molt rellevants, han d'sser representats, per la majoria d'ells sn dinmics, com captar-los grficament per a mostrar la seva rellevncia?


Podrem dir que en aquest text s'eludeix sovint a la Roma de la Contrareforma com a font de comparaci amb Las Vegas, pel fet que, en els dos casos la comunicaci s un fet molt rellevant, condiciona l'estructura urbana, tot i que de diferent forma. A ms, en els dos casos, t lloc un xoc en comparaci amb el que s'havia fet fins aleshores.


aprendiendo de las vegas

Documents