LES SINÈRGIES ENTRE LA MATÈRIA ORGÀNICA, LA BIO-DIVERSITAT I LA FERTILITAT

ALS SÒLS HORTÍCOLES

Projecte: ”DIVULGACIÓ DE LA RELACIÓ POSITIVA ENTRE L’AUGMENT DE MATÈRIA ORGÀNICA EN SÒL, LA BIODIVERSITAT MICROBIANA, LA FERTILITAT I LA RESISTÈNCIA A MALALTIES A PARTIR DE COMPOST

RIC EN CARBONI EN SOLS HORTÍCOLES”.

Activitat finançada a través de l’Operació 01.02.01 (Transferència Tecnològica) del PDR de Catalunya 2014-2020

Amb la col·laboració de:

Una part destacable de la pobresa dels sòls hortíco-les està relacionada amb l’ús de fertilitzants minerals, que poden disminuir l’activitat de les comunitats microbianes, i amb l’ús de productes fitosanitaris amb acció biocida, que poden perjudicar la biologia del sòl.

SÒLS POBRES EN MATÈRIA ORGÀNICA: SÒLS PROBLEMÀTICS

A Catalunya, els sòls hortícoles acostumen a ser pobres en matèria orgànica (per sota del 2%) i tenen una reserva de nutrients baixa. Els sòls amb quantitats baixes de matèria orgànica corren un risc important de degradació de les seves propietats físiques, quími-ques, biològiques i nutricionals.

La biodiversitat del sòl està constituïda per comuni-tats microbianes (fongs, bacteris i actinomicets) i per una fauna molt diversa (protozous, insectes, nemato-des, cucs de terra, etc). Tant els microbis com la fauna del sòl contribueixen a la mobilització dels nutrients retinguts en el sòl i a fer-los disponibles per a les plantes. Les plantes, per la seva banda, afavo-reixen tota aquesta biodiversitat a través de secreci-ons de substàncies radiculars beneficioses.

LA PROPOSTA: AUGMENTEM LA MATÈRIA ORGÀNICA AL SÒL PER POTENCIAR-NE LA BIODIVERSITAT

Els sòls agrícoles rics en matèria orgànica mostren una elevada biodiversitat de microbis i de fauna, així com una elevada reserva de nutrients. La gran diver-sitat de processos biològics presents en un sòl micro-biològicament ric disminueix la incidència de malal-ties i afavoreix la fertilitat del sòl.

El sòl és habitat per milers d’organismes de molts grups diferents.

A banda d’aquests avantatges, l’augment de matèria orgànica en sòl comporta una major fixació de CO2, afavoreix un augment de la retenció d’aigua, redueix l’erosió i millora l’estructura física del sòl. Podem afirmar doncs, que aquest tipus de gestió de la fertili-tat estalvia costos en fertilitzants, fitosanitaris i aigua de reg,

APLICACIÓ COMPOST RIC EN CARBONI

MATÈRIA ORGANICA AL SÒL

BIODIVERSITAT DEL SÒL

FERTILITAT MALALTIES DELS CULTIUS

PRODUCCIÓ AGRÍCOLA

Pèsol afectat per un fong patògen.

COM MILLOREM EL NOSTRE SÒL?

Existeix consens entre la comunitat científica que els sòls agrícoles han d’augmentar la quantitat actual de matèria orgànica, però no hi ha un acord clar sobre quina és la metodologia més adequada per aconse-guir-ho. Els composts rics en nitrogen (relació Carbo-ni/Nitrogen < 15) promouen la productivitat a curt termini però la seva contribució a augmentar els nivells de matèria orgànica és menor, i a més poden generar excessos de nitrogen als teixits vegetals i contaminar les capes freàtiques. Els composts rics en carboni (C/N > 20), si bé no tenen un efecte tan immediat sobre la productivitat, afavoreixen la reser-va de matèria orgànica i nutrients i poden contribuir a– la biodiversitat del sòl, a més de disminuir els riscos de contaminació dels freàtics.

Així, aquest projecte proposa utilitzar compost ric en carboni (C/N entre 15 i 20) i equilibrat en nutrients a partir de combinar fem oví de ramaderia extensiva, triturat de poda vegetal, cendra i farina de roca. Aquest adob permet una fertilització amb nivells moderats de nitrogen, que afavoreixen la productivi-tat, i nivells alts de carboni, que augmenten la biodi-versitat microbiana del sòl, disminuint així l’afectació de malalties i plagues derivades de l’excés de nitro-gen als teixits vegetals.

PASSOS A SEGUIR PER FER EL TEU COMPOST

EL PROJECTEAquest projecte es realitza en una parcel·la hortícola ecològica de 1300 m² amb funcions demostratives, productives i experimentals, a la finca de Can Moragues (Riudarenes). L’espai antigament era un viver, i les analítiques prèvies a la creació de l’hort indicaven uns continguts de matèria orgànica (1,73%) i nitrogen (1 mg/kg) molt pobres, representatius dels sòls agrícoles degradats de Catalunya.

L’hort de Can Moragues al mes del juliol de 2018.

A partir de l’aplicació de la metodologia descrita regenerem el sòl i la seva fertilitat, fent un seguiment de diversos indicadors durant dos anys: contingut de matèria orgànica, nutrients, activitat microbiològica del sòl, biodiversitat de plantes adventícies, incidèn-cia de plagues i productivitat dels cultius. Al llarg del projecte es realitzen xerrades i visites a l’hort per a públics professionals i semi-professionals, per tal de divulgar els resultats i els múltiples beneficis d’aquesta metodologia. Els primers resultats prelimi-nars mostren increments molt notables de matèria orgànica (73%) en només un any.

1,5

1,5

x

FEM OVÍ MADUR (35-65%)

TRITURAT VEGETAL(35-65%)

CENDRA(0,5-1%)

En funció de l'estat del sòl, les proporcions poden variar.

Barrejar aquests materials fins formar piles de 1,5 metres d'alt, 1,5 metres d'ample i la llargada que es desitgi.

Durant 6 mesos, barrejar un cop cada 2 mesos.

Al cap de 6 mesos ja es pot escampar sobre la parcel·la a fertilitzar. Els cultius més exigents requereixen aplicacions d'entre 30 i 60 T/ha, mentre els altres poden funcionar amb entre 10 i 30 T/ha. L'aplicació d'aquestes

quantitats no superen els 170 kg N/ha.

Un cop escampat, passar l'estripadora i/o els discos.

1

2

3

4

5

alhora que afavoreix la productivitat i té impactes positius sobre el medi ambient de les finques hortíco-les i el seu entorn.