apartat "municipis sostenibles" del programa marc d'esquerra republicana per les eleccions...

Download Apartat

Post on 17-Jan-2016

145 views

Category:

Documents

5 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Apartat "municipis sostenibles" del programa marc d'Esquerra Republicana per les eleccions municipals 2015

TRANSCRIPT

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 95

    LESPAI CVIC. URBANISME, SOSTENIBILITAT I GOVERNANA

    I. Tot i que, etimolgicament, urbanisme t a veure amb lordenaci de la ciutat, la realitat indica que la majoria de fen-mens que passen a dins dels municipis des del punt de vista fsic estan directament relacionats amb el que succeeix en el seu rerepas (hinterland) immediat, ra per la qual, des de mitjan segle xx, la reflexi urbanstica incorpora gradualment la interrelaci amb la planificaci fsica dmbits superiors al municipi i la planificaci econmica, incloent-hi, gradualment tamb, la perspectiva ambiental. Per tant, lurbanisme, en lactualitat, no s altra cosa que una perspectiva global de la relaci de lhome amb el medi en qu es desenvolupa, que fa de lordenaci del sl el seu eix.

    Noms des daquesta perspectiva es pot entendre que, malgrat que des del Reglamento de Obras, Servicios y bienes Mu-nicipales i lEstatuto Municipal de Calvo Sotelo, ambds de 1924, lurbanisme s una competncia bsicament municipal, la legislaci urbanstica estableixi la necessria coherncia dels plans urbanstics amb el planejament territorial, a banda destablir categories de planejament urbanstic supramunicipal que simposen jerrquicament al planejament urbanstic municipal. (En lactualitat, els articles 13 i 56 del Text refs durbanisme i Llei 23/1983, de poltica territorial).

    Tamb des daquesta perspectiva cal entendre la introducci del principi del desenvolupament sostenible a la legislaci urbanstica, mancat encara, per, de llarg recorregut pel que fa al planejament vigent a Catalunya, ats que, tot i que inclou el concepte a la Llei durbanisme de 2002, la mateixa Llei renuncia a la manca dadaptaci espanyola de la Directiva 2001/42/CE, de 27 de juny de 2001, de lavaluaci ambiental de plans i programes, a incorporar-la a lordenament catal, cosa que no es fa fins lany 2006.

    Finalment, s destacable com el concepte de desenvolupament sostenible, formulat en la clssica definici de la Comis-si Brundtland de lONU com noms el que s capa de perdurar, incorporant-hi les dimensions deficincia econmica (economia), qualitat ambiental del medi natural i cultural (ecologia) i cohesi social (societat), sha redefinit incloent-hi la governana democrtica, s a dir, el dret al bon govern i a la bona administraci, despecial rellevncia si es t en compte que alguns dels drets que es reconeixen en la majoria de constitucions occidentals estan vinculades al medi ambient urb.

    Pel que fa a Catalunya, aquest dret al bon govern es troba recollit en larticle 30 de lEstatut del 2006.

    II. La fi de la dicotomia ciutat/sostenibilitat

    [...] A llarg termini, les ciutats no poden satisfer la seva funci de motor de progrs social i creixement econmic tal com es descriu en lestratgia de Lisboa, a menys que siguin capaces de mantenir lequilibri social, protegir la seva diversitat cultural i establir una elevada qualitat pel que fa al disseny, larquitectura i el medi ambient....

    [...] la interacci entre larquitectura, planificaci urbana i de les infraestructures sha dintensificar per tal de poder crear espais pblics atractius i humans....

    [...] Una contribuci essencial tant a la qualitat de vida com del medi ambient es pot fer mitjanant un transport urb

    MUNICIPIS SOSTENIBLES4

  • 96 PROGRAMA MARC

    sostenible, accessible i assequible... Shan de millorar les infraestructures tcniques, en especial el subministrament daigua i el tractament de les aiges residuals i altres xarxes de subministrament. [...] L eficincia energtica s un requisit clau per als serveis dutilitat pblica. Leficincia energtica en els edificis sha de millorar, tant en els existents com en els de nova planta....

    Una base important per a un s eficient dels recursos s una estructura compacta dassentaments. L estratgia dintegrar els usos dhabitatge, treball, educaci, compres i oci en els barris ha resultat ser especialment sostenible....

    Les nostres ciutats shan dadaptar a lamenaa del canvi climtic global. Un desenvolupament urb ben dissenyat pot afavorir un creixement basat en la reducci de combustibles fssils, millorar la qualitat ambiental i reduir les emissions de carboni....

    (Carta de Leizping sobre ciutats europees sostenibles. Aprovada en la reuni informal de ministres de Desenvolupament urb i cohesi territorial celebrada a Leipzig el 24/25 de maig de 2007).

    Est previst que el 70 % de la poblaci mundial visqui en ciutats lany 2050; un 50 %, el 2008. (Dades extretes de la pre-sentaci de la metodologia de treball Ecobarri Vallbona. Institut de cincia i Tecnologia Ambiental UAB, ICTA) i, a hores dara, 4 de cada 5 europeus vivim en ciutats (Comunicaci de la Comissi al Consell i al Parlament Europeu sobre una es-tratgia temtica sobre el medi ambient urb (COM (2005) 718 final), formulada en compliment de Sis Programa dAcci de la Comunitat Europea en matria de Medi Ambient (Decisi 1600/2002/CE del Parlament Europeu i del Consell de 22 de juliol de 2002).

    Dins el fet municipal, la ciutat, de manera rellevant, se situa en el centre de qualsevol estratgia poltica per a la sosteni-bilitat.

    III. El gaudi i la preservaci duna part rellevant de drets ciutadans reconeguts en les constitucions del nostre entorn poltic estan vinculats al medi ambient urb. El dret a la ciutat (o a determinat model de ciutat, una ciutat sostenible), les cartes de drets amb relaci a ls del sl, interaccionen amb drets fonamentals dels ciutadans.

    Larticle 175 del Tractat de la Uni Europea, que dna cobertura a les competncies sobre utilitzaci del sl, forma part del Ttol competencial sobre medi ambient; res a veure amb una regulaci del sl des del punt de vista patrimonial. Fins i tot el Tribunal Constitucional espanyol, seguint la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, ha vinculat la defensa del dret a la intimitat amb el dret al medi ambient quan ha equiparat la contaminaci acstica a la vulneraci de la intimitat (STC 119/2001, de 24 de maig).

    El dret ms progressista i modern fa temps que vincula a la llum de clusula de lestat social, el dret al gaudi dun habitatge digne a un hbitat o medi ambient adequat i a unes condicions ambientals mnimes, on es desenvolupi la dignitat de la persona i els drets que li sn inherents. Tant formen part del medi ambient el medi natural com el medi artificial, la ciutat, on es troben, a ms, una part important dels bns pblics que conformen el patrimoni collectiu.

    En definitiva, el medi ambient s un concepte estructural, no una mirada descriptiva sobre determinats elements.

    IV. La ciutat s lespai cvic. Lurbanisme, ms enll de la distribuci els usos i activitats sobre el territori i la delimitaci entre els espais privats i els pblics, genera lespai cvic. Aquest s lespai socialitzat on es genera el contacte, la identitat, lacci i el conflicte, s un espai en contnua redefinici. Per aix, des dEsquerra proposem mesures i accions perqu es produeixin i es millorin les condicions que fan daquests espais punts de trobada, com tamb la seva governana democr-tica, dacord amb el paradigma del dret al bon govern i a la bona administraci que recull lEstatut. s aqu on les poltiques dEsquerra han de tenir lobjectiu de fer daquest espai un pilar fonamental de la cohesi social del municipi.

    Des dEsquerra, concebem la participaci de la ciutadania en aquest espai mitjanant el civisme, perqu les nostres pro-postes provenen del valors republicans llibertat, justcia, comunitat. Volem aconseguir el comproms de les persones en la creaci i la participaci daquest espai. Hem de fer de lespai cvic un lloc de trobada i de contacte, hem de transformar lespai pblic i lespai privat en espai cvic.

    Per poder generar sinergies positives en lespai cvic, hem de fer poltiques transversals que permetin treballar mbits com el medi ambient, lurbanisme, la mobilitat, lhabitatge i la seguretat, poltiques pensades per a les persones i que ajudin a teixir una societat ms justa.

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 97

    Aquest espai ha de ser el referent dels nostres municipis; la trama urbana, leix vertebrador de les activitats socials i eco-nmiques, i el model urbanstic, un marc integrador en tots els sentits.

    Ens hem dallunyar del model urbanstic extensiu que tant sha desenvolupat al nostre pas i que no s lidoni per generar aquest espai cvic. Creiem en un model compacte i mediterrani, hem de potenciar la identitat i la pertinena mitjanant el reconeixement histric i el patrimoni de cada municipi.

    Des dEsquerra, creiem en la configuraci de lespai cvic com un resultat de lacci de les persones, que li donaran una identitat i un simbolisme propis. Per aix, els ajuntaments dEsquerra proposen poltiques locals pbliques pensades per a les persones i per a la seva quotidianitat, per aconseguir una societat ms justa, lliure i igualitria.

    Per tant, lespai cvic s fonamental en el respecte als altres, en la convivncia, en la llibertat de la ciutadania. Amb aquest objectiu acomplert, tindrem municipis ms agradables, ms amables; en definitiva, municipis ms humans.

    V. En aquests moments, les poltiques durbanisme a Catalunya es troben en procs de debat a partir de la creaci, mit-janant lOrdre TES/110/2013, del Comit dExperts per a la reforma de les poltiques dordenaci territorial i durbanisme a Catalunya. El debat incorpora reflexions sobre la supramunicipalitat en les actuacions, els equipaments i les activitats que requereixi la planificaci territorial, compartint beneficis, crregues i ingressos tributaris; tamb les competncies municipals en lurbanisme, dacord amb la capacitat real de gesti del mapa municipal.

    La perspectiva dun Programa marc per a unes eleccions ha de ser una eina per afrontar els reptes de gesti poltica i administrativa amb el dret vigent, per la qual cosa ens centrarem en el marc legal vigent, des de la perspectiva de la reivindicaci de lapoderament ciutad en la presa de decisio