“titiriteros” en català · temps de franja núm. 65. abril de 2007 3 s u m a r i salutació...

Any 8 • núm. 65 • La Franja, abril de 2007

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Act

uaci

ó de

ls T

itirit

eros

de

Bin

èfar

a l’

IES

Ram

ón J

. Sén

der

de F

raga

Visita presidencial a FragaEl president del govern d’Aragó començala seua gira electoral a la capital del BaixCinca.

Entrevistaa PilarNavarreteLa directorageneral deCultura delGovern d’Aragóexplica les líniesd’actuació delseu departament.

PEP

LA

BAT

El català a EducaragonLa trobada de l’Educació va tenir un delsseus atractius en la presència d’activitatsi exposicions en la nostra llengua.

“Titiriteros”en català


CURS 2006-2007

Núm. 65. Abril de 2007 TEMPS DE FRANJA2 EDITORIAL

EDITA:

C/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 15 21

Associació Cultural del MatarranyaConsells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEACentre d’Estudis Ribagorçans (CeRib)

DIRECTOR:Màrio [email protected]

GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ:Hipòlit Solé

CAP DE REDACCIÓ IMAQUETACIÓ GRÀFICA :Isabel Calaf • T. 661 470 [email protected]

COORDINACIÓ DE COMARQUES:Marta Canales

REDACCIÓ:Antoni Bengochea, Lluís Rajadell,Carles Sancho i Pasqual Vidal(el Matarranya). Arcadi Abad, Damià Torrent, Marta Canales, Jaume Casas i Josep Labat (el Baix Cinca). Carles Barrull, Anna Enjuanes,Neus Enjuanes i Aleix Castellnou(la Llitera i la Ribagorça). Carme Messeguer (PPCC).

OPINIÓ:Susanna Barquín, Esteve Betrià,Tomàs Bosque, Josep A. Carrégalo,Miquel Estaña, Joaquim Montclús,Josep Puche, Francesc Ricart,Carles Sancho, Ramon Sistac i Carles Terès.

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT: 978 85 15 21

IMPRESSIÓ i PRODUCCIÓ:Gràfiques del Matarranya, [email protected]

DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000ISSN: 1695-7709

EN VENDA A:Albelda Estanc ConchitaCalaceitPapereria AbàsEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia, Llibreria CabreraGironaLlibreria Les VoltesLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensa Papereria GonzálezReusLlibreria GaudíSaidí Llibreria PanadésSaragossaPapelería GerminalC/ Sepulcro, 21TamaritEstanc PatritoTortosaLlibreria El TempleVall-de-roures Llibreria Serret

ESTISORESMiguel Estaña

El passat 31 de gener, el Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunya publicava una ordre delDepartament de la Vicepresidència que incor-porava una nova equivalència amb el certificatde nivell intermedi de català per als títols degraduat en Educació Secundària Obligatòriaexpedits a l’Aragó, amb la condició d’havercursat i aprovat l’assignatura de llengua cata-lana durant la totalitat de cursos d’aquest nivelleducatiu i, com a mínim, quatre cursos de l’Edu-cació Primària a centres d’Aragó.

Aquesta mesura és fruit de les converses,negociacions i bona sintonia entre els membresde la comissió bilateral de representants delsDepartaments d’Ensenyament d’Aragó i Cata-lunya, creada per a col·laborar en la millora deles condicions de l’ensenyament del català a laFranja catalanoparlant aragonesa, i del treballfet en aquest sentit des d’anys enrere per mestresde català, pares d’alumnes i associacions cultu-rals com les integrades a ICF.

Aquesta mesura és, sens dubte una importantpassa endavant per a consolidar les classes decatalà a l’Aragó i augmentar el seu prestigi i efec-tivitat.

Però al mateix temps és un repte que invita alsresponsables de l’Educació aragonesa i a tots lossectors implicats en la tasca d’educar amb aques-ta llengua des d’aquest costat de la ratlla a redo-blar esforços per a que aquesta «equivalència»siga el més ajustada possible al nivell decompetència lingüística real de l’alumnat de lesnostres comarques quan acaben l’ESO.

Perquè això fos així s’haurien de superar nopocs dèficits i situacions desiguals que es donende dalt a baix de la Franja quant al nombre d’ho-res setmanals que s’imparteix d’aquesta matèria,la seua inserció dins de l’horari lectiu, etc.

Les situacions «especials» que dificulten o, finsi tot, impedeixen a alguns alumnes franjolins tenirel certificat d’equivalència al nivell B de català,són tan abundants com variades.

Hi ha alumnes com els de Ballovar, Osso o Bell-ver que van a fer la Secundària a Fraga i allí cursenamb aprofitament el català, però que no han pogutfer aquesta matèria als seus centres de Primària. Percontra, estudiants com els de Maella, Favara, Nonaspo algunes localitats del Mesquí que estudien catalàals seus pobles durant la Primària, després no podencontinuar aquests estudis als Instituts d’Alcanyís oCasp perquè els seus claustres i consells escolarses neguen a introduir-hi aquesta matèria.

Un altre obstacle és la dificultat, amb el noucurrículum de Secundària de la LOE, de trobar horeslliures per a fer català en alguns cursos de l’ESOdins de l’horari lectiu, com passa a Vall-de-roures,o la diversitat de solucions que donen les direccionsdels centres de Secundària a l’hora de distribuir leshores de català al llarg de tota la franja horària oen punts extrems i marginals, etc, etc.

Sense resoldre, paulatinament, aquests i d’altresproblemes, d’una manera coordinada, estable iseriosa, el certificat d’equivalència de nivells decatalà amb Catalunya serà, de vegades, un mirat-ge; en altres casos una fita inabastable, i en altresuna font de frustració.

Un avanç i un repte

Temps de Franja 65 12/4/07 10:25 Página 2

Núm. 65. Abril de 2007TEMPS DE FRANJA 3

s u m a r i salutació del directorFa uns dies va sortir a la televisió autonòmica aragonesa un

reportatge sobre l’actuació dels «Titiriteros de Binéfar» a Fragai Mequinensa per als escolars d’aquests pobles. I el locutorpreguntava al Paco Paricio, dels «Titiriteros», com se feien les

preguntes en català i les tractava de dir en aquesta llengua, i la gent, professors, alumnes, gentdel carrer, etc. contestava en català i subtitulaven les respostes en castellà. Tot això, sent tan natu-ral i tan senzill, resultava un fet excepcional, per insòlit, que la societat aragonesa i saragossanaen particular van assumir sense aldarulls mediàtics, amb normalitat.

Uns dies més tard el govern d’Aragó va premiar, en l’àmbit de millor lletra musical en llenguaminoritària, al «nostre» grup matarranyenc Los Draps. Aquesta notícia sí que va provocar un certaldarull promogut pel PP d’Osca, que va criticar al govern aragonès per premiar una lletra tanpunk i radical com «Cultura Popular».

Jo veig aquestes petites (o grans, segons se mire) coses amb un punt d’emoció, com posar una«pica a Flandes». Són avenços encisadors que trenquen una mica el cercle «etnogràfic» i comar-cal on molts sempre han volgut que quedés tancada la nostra cultura.

Màrio Sasot

CARTES CREUADES

cartes dels lectorsEditorial

Salutació del directorCartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

EntrevistaPilar Navarrete, directora general

de Cultura de la DGA

La Llitera i la Ribagorça

Cultura

Aragó

Gent de Franja

Països Catalans

Opinió: La baronia de Fraga i la seva

progressiva vinculació a l’Aragó

2

3

4

7

10

15

16

17

18

Nou estatut: ni català, ni aragonèsLa reforma de l’Estatut aragonès va ser apro-

vada a les Corts espanyoles i serà remesa alSenat per al seu debat, on probablement siguiaprovada el 18 d'abril.

El nou estatut va ser aprovat per 296 vots afavor, un en contra i 13 abstencions. Resumint,un nou estatut en vigor per a les pròximes elec-cions autonòmiques i municipals del 27 de maig.

Expressions d'autocomplaença, «ser arago-nesos i espanyols sense complexos», «avui nocal forçar la situació» en relació al no reconei-xement de les llengües –català i aragonès– a l'es-tatut, «l'evident nacionalitat històrica aragone-sa», la necessitat de la reserva estratègica enmatèria d'aigua, o la no distinció de fons enl'Arxiu de la Corona d'Aragó, van ser opinionsi valoracions dels grups que votaven a favor.

El diputat de Convergència, Jordi Xuclà,malgrat haver votat a favor, va comentar que «ésextraordinàriament xocant que aquest sigui l'únicEstatut de l'Estat que parla de llengües oficialssense explicitar quines són».

El portaveu d'ERC, Joan Tardà, va explicar queel seu partit manté l'abstenció sobre aquestprojecte perquè «en molts termes», assenyalantentre ells els drets lingüístics, no el compar-teix, però respecta la iniciativa de les Cortsd'Aragó i per això no vota en contra. Finalment,va agrair i va alabar «en nom d'ERC, de l'inde-pendentisme i republicanisme català», la figu-ra del diputat de la CHA José Antonio Labor-deta.

El diputat del PNB Aitor Esteban va defen-sar la posició del seu partit favorable a eliminar

la Disposició Addicional 3 de l'Estatut, argu-mentant que aquesta prerrogativa la Constituciónomés «pertoca als drets forals de Biscaia,Guipúscoa, Àlaba i Navarra».

El diputat nacional de Chunta Aragonesista(CHA), José Antonio Labordeta, va titllar el textde « pusil·lànime « i «timorat», després del qualva denunciar que PSOE, PP, PAR i IU «no hanvolgut invitar a participar» a la formació nacio-nalista. Segons l'opinió de Labordeta, la refor-ma «constata la asimetria que tant agrada als quivolen mantenir els seus privilegis». Labordetava defensar les seves 60 esmenes relatives a lamillora de les inversions de l'Estat, l'ampliacióde competències, «la defensa de l'Ebre», lesllengües minoritzades i el manteniment delpreàmbul, obra de CHA en gran part i que lamajoria va retallar en la recta final de la nego-ciació.

A la sortida del Congrés, la delegació arago-nesa va fer comentaris. El president del PP-Aragó, Gustavo Alcalde, es va referir a la inter-venció de Joan Tardà, diputat d'ERC, qui vadefensar el reconeixement del català i de l'ara-gonès, en la línia de CHA. «Els aragonesosparlarem el que vulguem parlar els aragonesos,no el que vulguin des d'altres Grups de forad'Aragó», després del que va assenyalar quequalsevol regulació de la política lingüística hade fer-se «pausadament i amb la voluntat de lespersones que porten segles convivint pacífica-ment».

Queda clar qui som els ignorats, també des defa dècades.

Marta Canales

12

19


Núm. 65. Abril de 2007 TEMPS DE FRANJA4 EL MATARRANYAL’E

SM

OLE

T Pluralitat

Hi ha un sector de la socie-tat que sembla que no puguiadmetre la pluralitat. Tenenmala peça al teler, doncs si hiha una veritat absoluta és queno hi ha dues persones iguals.Tanmateix ells s’entesten enconsiderar que la seua és l’úni-ca veritat. Per tant, tots elsaltres queden en l’obscuritat dela ignorància o de la mala fe.

És cert que tots, amb lamica d’autoestima que se’nssuposa, tendim a pensar quetenim raó. Però també és veri-tat que cal molt poc per dialo-gar amb l’altre i intercanviar-hi raonaments.

Ara, en canvi, sembla queestigui guanyant terreny –o simés no visibilitat– aquestamassa cridanera que afirmaque ells són els decents, elsnormals. La resta, preocu-pats, ens mirem a l’espill perintentar trobar-hi algun signed’indecència o anormalitat.

Quan surti aquest article,si no s’hi ha fet res, els valen-cians hauran deixat de rebreles emissores de la CCRTV.Un altre grup de comunica-ció, PRISA, és víctima d’unboicot per part de l’anomenat«principal partit de l’oposi-ció». El mateix «principalpartit» vol denunciar LosDraps, per que s’han sentital·ludits per unes cançons queni els anomenen.

L’altre dia, parlant amb unamic beseità, vam fer memò-ria ràpida d’aquest joc delsdisbarats: van començar ambl’estatut, van seguir amb DeJuana i amb l’Oleguer,després amb l’Otegui i araamb Los Draps. Qui seran elspropers? Silenci. Manteníemun to de broma, tanmateix unlleu calfred em va recórrerl’espinada.

Carles Terès

Les marxes senderistes alMatarranya es van consolidanti cada vegada tenen més èxit i,a més, serveixen per conèixerla gent i el territori de les vilesveïnes i ajuden a integrar o cohe-sionar la pròpia comarca. Aquestany la VI Marxa Senderista delMatarranya s’ha celebrat eldiumenge 18 de març a la Valldel Tormo. Una setmana abansde la convocatòria ja s’havieninscrit fins a 1100 participants –alfinal hi van haver 1125– i untotal de 90 voluntaris en els siscontrols d’avituallament delrecorregut, l’assistència sanità-ria i en la complexa organitza-ció de la caminada. Com cadaany es van programar dos rutesalternatives: una més llarga de 23km. i la més curta de 13 km. Lamarxa l’organitzava la Comarcadel Matarranya i l’Ajuntament dela Vall del Tormo i hi col·labo-raren diferents entitats i empre-ses de la vila i de la comarca.

Les rutes van transcórrerpràcticament dins del terme dela Vall de Tormo i només, en elsud-oest del terme, travessarenuna petita part dels de Valljun-quera i la Freixneda. La prime-ra part del recorregut anava perla vall del Tormo fins arribar ala roca del mateix nom quandesaigua al riu Matarranya.

recorregut a 600 m. Aquí possi-blement tenien l’amagatall elsmaquis al final de la dècada dels50. Des d’aquestes muntanyes,on abunden els pinars, tenimuna bona panoràmica de lesviles veïnes de la Freixneda i laTorre del Comte. Els porcssenglars, els conills i els esqui-rols viuen relativament tran-quils per aquests paratges.Seguint entre muntanyes es vapassar el pont Redó davall lavia verda i es va continuar elcamí, ara travessant l’anticpoblament del Mas de N’Agui-lar i es va arribar al tossal deSanta Bàrbara. De baixada capa la població vam passar per lafont de Gafets al peu del tossali es va acabar la marxa.

Ja al poliesportiu estavaesperant la tradicional menja-da –fideuà– per restaurar lesforces que s’han deixat pelcamí i la samarreta de recordde la jornada cultural, recrea-tiva i esportiva. Durant els cinccontrols del recorregut ja s’ha-via obsequiat els participantsamb cafè amb l let , sucs,magdalenes, entrepans depernil, torrades amb mel,amet les , v i do lç , pas tes–casquetes i mantecats– i frui-ta. Es va acabar la marxa sensegaires problemes i la gent de laVall se sent contenta i satisfe-ta de la gran responsabilitatque significava organitzar idesenvolupar la multitudinà-ria caminada comarcal. Hi havingut gent de tot arreu: Sara-gossa, Tarragona, Mequinensa,Lleida, Alcanyís, Barcelona,Castelló, Vilanova i la Geltrú…i se n’han anat amb ganes detornar. La gent es va acomia-dar dels amics i coneguts queens van visitar en la trobada.Fins l’any que ve. El següentdiumenge la major part dels 90voluntaris repetiran la marxaque ells mateixos van progra-mar amb tanta il·lusió.

La VI Marxa Senderista a la Vall del Tormo, un èxit de participació

Carles Sancho

L’expectacular roca a la voradel riu que dóna nom a la pobla-ció serveix de refugi natural alcaminant. Allà se seguia el riuaigües amunt on contemplarenla vegetació de ribera pobladade xops i l’agricultura de rega-diu: presseguers, cirers, mança-neres, hortalisses… El camípujava, no gaire lluny del riu,fins la Torre Cremada, assenta-ment ibèric on destaca la torrede vigilància sobre el pas natu-ral del Matarranya. Uns metresmés enllà altres dos jacimentsibèrics: Los Trullets i Lo Cerrau.Impressionant el primer ambuna casa circular de gransdimensions i ben conservada.L’últim any s’hi han fet obres demanteniment i consolidacióperquè formen part de la progra-mada ruta dels Ibers. Després esva deixar el riu i va seguir durantun bon tros la recent estrenadavia verda, aprofitant el traçatde l’antic ferrocarril Val deZafán a Tortosa. Al bosc, esten-sos pinars i alguna carrasca i enels terrenys agrícoles: oliveresi ametlers. Abans d’arribar al’estació de la Vall el lloc onvan cremar l’autovia els maquisl’any 1947. En arribar al mas dedon Pedro es va deixar la viaverda i es va pujar a la SerraMolinera a la cota més alta del

Dinar multitudinari al poliesportiu després de finalitzar la marxa

NAT

ALI

A A

NTO

N


Núm. 65. Abril de 2007TEMPS DE FRANJA 5EL MATARRANYA

DanzigEn aquests dies primers de

març, gairebé primaverals,passejo per Danzig, la capitalde l’homònim Estat Lliured’entreguerres i recordo quefou ací on el dia 1 de setem-bre del 1939 el cuirassatalemany Schleswig-Holsteinva bombardejar el dipòsitpolonès de municions a laWester Platte, un enclavamentde Polònia dins de l’EstatLliure mateix. Començavaa ix í l a Seg ona Gue r r aMundial al final de la qual, el1945, Danzig deixaria d’exis-tir, per a renàixer als pocsanys amb la reconstrucció delbarri vell. El Danzig alemanyés ara el Gdansk polonès,perquè acabada la guerra lapoblac ió a lemanya fouevacuada i substituïda bàsi-cament per polonesos vingutsde l’est. Per als alemanys,Danzig fa la mateix impres-sió que deu sentir un magre-bí passejant-se per Granadaon troba la seua llengua escri-ta per les parets dels vellspalaus i les mesquites, coml’alemany la seua a Gdanskper les esglésies i els portalsde les muralles, però mentrel’un només hi sent parlarcastellà, l’altre solament hipercebrà mots polonesos. Elmagrebí llegirà pels murs del’Alhambra els versos delsgrans poetes nassarites, i l’ale-many trobarà a l’Església deSant Nicolau la tomba delmàxim poeta alemany delbarroc, Martin Opitz, oseguirà la petja de GünterGrass, nascut a Danzig, fillpredilecte de Gdansk i cone-gut sobretot per la seuanovel·la «El tambor de llau-na». Només en un punt dife-reix Gdansk de Granada: enels topònims. Mentre a Grana-da en àrab se‘n conservenprou –penseu en l’Alhambra,l’Albaicín … –, a Gdansknomés en queda un enalemany: la Wester Platte.

Tomàs Bosque

VIL

ES

I G

EN

TS Mapa de la comarca del Baix Aragó

José Miguel Gràcia

El Consel lComarcal delBaix Aragó noes caracteritzaper la defensade la llenguacatalana, ni tansols per dedicaralguns esforçosen respectar lalegislació en-vers la creacióde la comarca.Recentment haeditat un mapade la comarcasense capreferència a lallengua que esparla en set delsseus municipis.Vaig escriureuna nota dirigi-da al Presidentdel Consell Comarcal, VíctorAngosto, y a la consellera deTurisme, que deia, en castellà,el següent:

«En la nota de premsa de 30de gener passat vaig poderobservar amb deteniment eldesembarassat, però atractiu imagnífic mapa turístic de lacomarca amb les principalscaracterístiques de cada poble,així com les vies de comunica-ció. Quina llàstima que per unpetit detall no hagi quedat redódel tot! Ja sé que n’estan impre-sos tots els exemplars, ja sé quela meua observació la podenconsiderar irrellevant, fins i totinnecessària, o més encara, reite-rativa en concepte; malgrat totaixò he decidit enviar-vos aques-ta petita nota. (Jo mateix m’es-tic preguntant el per què).Només trobo una raó: la defen-sa de la cultura en general, omés concretament, el compro-mís amb la llengua en aquestacomarca d'Aragó. Tant haguéscostat indicar –entre parèntesi ono– davall de la denominaciócastellana, i en els pobles deparla catalana occidental, el seu

corresponent nom en la seuallengua pròpia? No és veritatque tots sabem els noms de cadapoble en les dues llengües? Algúem pot dir si aquesta doble deno-minació hagués molestat a alguncol·lectiu? I si així fos, per què?La llei de creació de la Comar-ca del Baix Aragó obliga a fer-ho. Va ser una esmena que es vaintroduir al projecte de Llei decreació de la Comarca. És mésimportant un senderol o unanevera, o la llengua pròpia d’unpoble? No se’m podrà acusarde no defensar les neveres… Elgrup de turistes que arriben alBaix Aragó procedents de Cata-lunya i València ho hagués apre-ciat en els seus justs termes. Hiha coses que no les puc enten-dre. Perdonin les molèsties. Aude febrer del 2007. José MiguelGracia Zapater».

No he rebut, ni crec que rebré,cap contestació a la meua nota.Em plauria que almenys hotinguessen present en futuresactuacions. L’esperança és l’úl-tima cosa en perdre’s. Tal vega-da estic perdent l’esperança deno perdre l’esperança.

Hem protestat perquè el nouEstatut d’Aragó no fa ni tan solsreferència expressa a les llen-gües aragonesa i catalana. Unafutura llei de Llengües ho regu-larà tot. Quan? Chi lo sa…!Tanmateix tenim una Llei decreació de la Comarca del BaixAragó, de tres de març del 2002,on s’estableix el nom (bilingüe)de les set viles de parla catala-na, i per a què serveix? Mireuel que diu: «1. Se crea laComarca del Bajo Aragón inte-grada por los municipios deAguaviva/ Aiguaviva deBergantes, Alcañiz, Alcorisa,Belmonte de San José/ Bell-munt de Mesquí, Berge, Calan-da, La Cañada de Verich/laCanyada de Beric, Castelse-rás, La Cerollera, La Codoñe-ra/la Codonyera, Foz-Calan-da, La Ginebrosa/la Ginebrosa,Mas de Las Matas, La Mata deLos Olmos, Los Olmos, LasParras de Castellote, Seno,Torrecilla de Alcañiz, Torreve-lilla/Torre de Vilella y Valde-algorfa.» El legislador es vaoblidar de la Sorollera, la vila iel seu alcalde ho han corregit.


Núm. 65. Abril de 2007 TEMPS DE FRANJA6 EL MATARRANYA

de rememorar un episodi histò-ric que encara projecta unasombra allargada sobre elpresent. L’alcalde, decebut, vaoptar per anul·lar la recreació ideixar en suspens el museu dela Guerra Civil. Davant de lapostura de veïns que creuen queel projecte «fereix sensibilitats»,Carlos Martín abandona l’ini-citiva perquè «primer de tot ésla unió de tots i la convivèn-cia». Per tant, per evitar «discus-sions innecessàries» ha decidit«cancelar la recreació i dema-nar disculpes a tots els que s’ha-gen sentit molests».

El butlletí de l’AssociacióCultural de Torrevelilla, «Eco-email del Barranfondo», distri-buït a través d’internet, recolliadiverses cartes de persones visi-blement molestes per la possi-bilitat d’entrar en «dinàmi-ques» insensates –en al·lussióa la recreació de la GuerraCivil– degut a la persistència«d’odis» d’aquell períodetràgic, on moltes famílies delpoble van perdre als seus éssersestimats. Un altra carta recor-dava que pràcticament tot elpoble va patir com a conse-qüència de la contesa per lapròpia Guerra o per l’exiliposterior. En opinió de l’autorde la carta, més valdria gastaren altres coses els diners previs-tos per a «esta comèdia».

L’associació Front d’Aragó,d’Alcanyís, que anava a col·labo-rar en el projecte es mostravacontrariada per la polèmica enge-gada per una recreació que,segons deia el seu president,Antonio Aznar, volia fugir de«qualsevol signe polític» i quenomés tenia pretensions històri-ques. En la seua opinió, hi hahagut algú que se n’ha encarre-gat de «remoure» l’assumpte imobilitzar la població en contra.Aznar considera que, lamenta-blement, hi ha persones que «nohan superat» un episodi viscut fa

Una recreació de la Guerra Civil projectada a la Torre de Vilella reobre ferides de 70 anys enrere

Lluís Rajadell

setanta anys.En un carta oberta enviada als

mitjans de comunicació, elsrepresentants de Front d’Aragóadvoquen a favor de «oblidarvells fantasmes i fer front a lanostra història» que no és «nibona ni dolenta, sinó objectiva;va passar, i punt». L’associaciórecorda que a altres països esconmemoren batalles ambhomenatges a les víctimes delsdos bàndols sense traumes. Estracta «d’honorar els nostresiaios, els seus uniformes i lesseues banderes, foren del colorque foren» i, a més, «recordar elpatiment i el valor» dels que vanviure aquell moment.

Respecte del projecte de laTorre de Vilella, la carta asse-nyala que «no es tracatava d’unacte polític, ni una comèdia,ni molt menys de canviar elcurs de la història o cremar uncapellà com s’ha vomitat desd’algun sector». En opinió deFront d’Aragó, «l’estupidesa,la demagògia i els assessorspolítics» s’han carregat amb«una irresponsabilitat pasmo-sa un gran projecte únic aEspanya per a un poble delBaix Aragó» i tot per que hi hagent a la que «li renda que sigaviva la Guerra Civil».

El periodista de Bellmunt–poble veí de la Torre de Vile-lla– Ramon Mur, després deconstatar el fracàs del projectede recreació històrica de laGuerra Civil felicitaba l’alcal-de des de la columna «Elcontorno», del Diario de Teruel,perquè «va actuar amb rectitudde mires al començament, quanva programar l’activitat, i tambédesprés, en decidir suspendre-la». Però Carlos Martín no vacomptar amb la persistència deles ferides obertes pel conflic-te que va sembrar de destrucciói mort el Baix Aragó o va igno-rar els esforços d’alguns sectorsper evitar que cicatritzen.

Les ferides que va obrir laGuerra Civil al Baix Aragó estanlluny de tancar-se quan s’acabade commemorar el 70 aniversaride l’inici del conflicte. Unaprova ben evident d’estapervivència del rancor ha estatla cancel·lació de la recreació delfront d’Aragó que s’haviaprevist per al primer cap desetmana del proper mes de junya la Torre de Vilella, degut alrebuig que este projecte haprovocat en part de la població.Els periòdics comarcals, provin-cials i regionals –La Comarca,el Diari de Teruel i l’Heraldo deAragón– han publicat en els seusapartats d’opinió o en la seccióde cartes al director nombrososescrits referents a la frustradaescenificació històrica, per a laque l’Ajuntament havia mantin-gut ja alguns contactes, inclososels historiadors que podrienpar t ic ipar en e l c ic le deconferències previst.

Finalment, l’alcalde, CarlosMartín, del PSOE, impulsordel projecte de la recreació id’un museu sobre la GuerraCivil amb materials recollits ala Comarca del Baix Aragó, vaemetre el passat dia 15 de marçun edicte municipal on expli-cava el seu projecte com afòrmula per dinamitzar lacultura i el turisme locals.

Exposava en e lcomunicat, adreçata la població, quep ro j ec t ava unmuseu amb pecescedides «en part perdos col·leccionistesd’Alcanyís que jahan exposat a Alco-r i s a , Ca l anda iAlcanyís» i quetenen mater ia lsentre els més valuo-sos d’Aragó. Elsfons hagueren estatentre «els millors

d’Aragó». Al mateix temps,segons la nota de l’alcalde,volia convertir la Torre de Vile-lla en el «punt de referència»d’una sèrie de rutes per laComarca i la província en lesque es podrien veure trinxe-res, el camp d’aviació d’Al-canyís i construccions deRegiones Devastadas –l’orga-nisme estatal encarregat dereconstruir les zones mésdestrossades per la guerra–,entre altres vestigis del conflic-te. Paral·lelament al museu,que contava amb el recolza-ment «incondicional de l’Exer-cit», s’havia previst la recrea-ció –i la filmació– de la vida alfront de batalla amb dues asso-ciacions que ja tenen expe-riència en estes activitats. Estractava de reproduir al mésfidelment posible la «forma devida» als dos bàndols, mostrarla vida quotidiana, la defensade les posicions militars o laprogressió durant els combats.Martín destaca que la seuavoluntat era «unir i no dividir»en mostrar la vida quotidianadels dos exèrcits de la guerra,una manera de recordar «per aquè els nostres fills no caiguenen la mateixa pedra una altravegada».

En front de les previsions del’alcalde, part de la població hamostrat la seua inquietud pel fet

Iglésia de la Torre de Vilella


Núm. 65. Abril de 2007TEMPS DE FRANJA 7EL BAIX CINCA

El president del Governd’Aragó, Marcel·lí Iglesias,va assegurar durant la sevavisita a Fraga que la Platafor-ma Logística i Centre deTransport de Fraga (PLFra-ga), és «una aposta estratègi-ca d’Aragó, per reforçar leszones frontereres de la nostracomunitat». Iglesias va visitarles obres d’urbanitzaciód’aquesta instal·lació indus-trial, de més de vuitanta hectà-rees de superfície, en unaintensa jornada que va visitarFraga i Ballobar. El presidentaragonès va estar acompan-yat pels Consellers d’ObresPúbliques, Urbanisme i Trans-ports, Javier Velasco i de Saluti Consum, Luisa Maria Noeno,i va inspeccionar les obres deprotecció de Ballovar, lesobres de construcció del nouCentre Sanitari d’Alta Reso-lució de Fraga i va inaugurarles obres de millora del tramaragonès de la carretera Fraga-Seròs. Quatre actuacions enles quals el Govern d’Aragóinverteix més de trenta milionsd’euros.

El president aragonès tambéva anunciar ahir a la capital

Iglesias qualifica d’aposta estratègica la plataforma logística de Fraga El President aragonès visità Fraga

Jaume Casas

fragatina que en les pròximessetmanes, Terra i Habitatged’Aragó iniciarà la comercia-lització i venda de les parcel·lesde la Plataforma Logística iCentre de Transports de Fraga,més de vuitanta hectàrees desòl industrial nou que s’urba-nitzen al costat del PolígonFondo de Llitera (ja ocupat enla seva totalitat), i de dues viesde comunicació tan importantscom l’autovia A-2 i l’autopis-t a AP-2 . Amb aques t ainstal·lació, Fraga ha duplicatla seva disponibilitat de sòlindustrial i s’ha sumat a l’apos-ta logística del Govern d’Ara-gó amb projectes com PLAÇA,PLHUS I PLATEA, a Sara-gossa, Osca i Terol, respecti-vament.

Iglesias es va mostrar moltoptimista, al valorar les possi-bilitats d’aquesta plataforma,«que és una aposta estratègica,per la seva ubicació en la fron-tera amb Catalunya, amb laqual estem convençuts decaptar inversió i competir enigualtat de condicions». El preude venda de les parcel·les sesituarà al voltant dels 120 eurosper metre quadrat. Per ara, ja

hi ha gairebé un centenar d’em-preses que s’han interessat perinstal·lar-se en aquesta plata-forma, la meitat de les qualsprovenen de Catalunya.

Visita a les obres del Centre Sanitari

Abans de visitar la platafor-ma, el president aragonès vainspeccionar les obres de cons-trucció del nou Centre Sanita-ri d’Alta Resolució de Fraga,en què Terra i Habitatge d’Ara-gó inverteix 10’5 milions d’eu-ros. És un dels quatre centresque gestionarà el ConsorciAragonés d’Alta Resolución,CASAR, juntament amb Jaca,Ejea i Tarazona. Les obres esvan iniciar al novembre i elcentre entrarà en servei al maigdel 2008. L’edifici ocupa unsolar de més de 9.000 metresquadrats i s’hi ubicaran elsserveis d’Atenció Primària,Especialitzada (amb una carte-ra completa d’especialitats),Urgències i 061, a més de dosquiròfans i zona de conva-lescència per a cirurgia majorambulatòria, així com serveisde rehabilitació i d’ingrés, amb

més de trenta llits. El centre atendrà les zones de

salut de Fraga, Mequinensa iAlbalat, amb més 30.000 usua-ris, i evitarà desplaçaments ahospitals de Barbastre o Llei-da. Iglesias va destacar que«suposarà una millora impor-tant en l’assistència sanitàriad’aquesta zona perifèrica, quequeda allunyada dels centreshospitalaris d’Aragó».

El president Iglesias vainaugurar també les obres decondicionament de la carre-tera A-242, Fraga-Reus, en eltram entre Fraga i el límit ambla província de Lleida. Sónuns cinc quilòmetres, en elsquals s’ha invertit uns 2’5milions d’euros, per millorarel paviment, eliminar corbesi ampliar la calçada que haquedat amb una amplada de 9metres. La carretera que haestat objecte d’aquesta actua-ció forma part de la XarxaBàsica de Carreteres delGovern d’Aragó i suporta untrànsit amb una intensitatmitjana diària d’uns 2.200vehicles, el 20% dels qualssón vehicles pesants.

Marcel·lí Iglesias a la carretera de Seròs

El president de l’Aragó durant la seua visita a Fraga

JAU

ME

CA

SAS


Núm. 65. Abril de 2007 TEMPS DE FRANJA8 EL BAIX CINCA

Irresistible inclina-ció a la frontera

Entitats empresarials deLleida porten temps denun-ciant el trasllat de societatscap a la Franja. Fa unes setma-nes, fins i tot El Periódico,diari més prompte urbà, barce-loní, se’n feia ressò, i dedica-va a aquest, diguem-ne, puntde vista el tema del dia. El sòlindustrial més assequible,bones comunicacions, legis-lació més laxa –em permetoresumir–, diuen, fan que Fragai altres poblacions del BaixCinca acullin inversionsproductives i també incre-ments en el registre de socie-tats. No compartisco ambaquestes entitats empresarials–posem la Cambra de Comerçde Lleida– la rebequeria infan-til, haurien de saber que laprojecció econòmica de Llei-da inclou i arrossega la projec-ció econòmica de poblacionsdel voltant. Des de la Riberadel Cinca estem contents quetots haguem pujat a un carrode futur, i ens alegra que Llei-da es puga situar al mapa.Lamentem, però, que algunslleidatans vulguen aprofundiren les fronteres. En tenimd’administratives, de políti-ques, no en teníem d’econò-miques, ni de comercials,perquè no tenien sentit. Notenen sentit, senyor Simó, i sia vostè no li ixen els comptesde registre d’empreses no lidone la culpa a la Franja, a lafi, defensem o no defensem ellliure mercat? O és que tenimdiscursos diferents segons ensinteressa? Fraga i el BaixCinca, senyor Simó, no són elseu enemic, recorde allò de«sol no puc, amb amics sí»(Barrio Sésamo dixit).

Susanna Barquín

L’A

BA

BO

L

El president de la DiputacióProvincial d’Osca, AntonioCosculluela, va presentar aFraga, el Pla d’Acció Local iPla de Seguiment de l’Agen-da 21 Local. Cosculluela vaser l’encarregat de tancar l’ac-te, en què van participar l’al-calde de Fraga, Vicente Juan ila regidora delegada de MediAmbient, Esther Oró, qui vallegir el Compromís de Soste-nibilitat, que van subscriureprotocol·làriament els repre-sentants de les més de trentaassociacions i entitats cíviquesi socials que han participat enl’elaboració d’aquests pla.

L’objectiu de l’Agenda 21Local és definir les prioritats iprogrames d’actuació a llargtermini, perquè Fraga integriles seves polítiques ambien-tals, econòmiques i socials, a larecerca d’un desenvolupamentsostenible, d’acord amb el queestableix la Carta de les ciutatseuropees cap a la sostenibilitat,

també coneguda com a Cartad’Aalborg. El Pla d’AccióLocal estableix 18 grans líniesestratègiques, que inclouen lamillora dels serveis i equipa-ments municipals, l’actualit-zació del Pla General d’Orde-nac ió Urbana , l ’accés al’habitatge, l’ordenació delsserveis de mobilitat i transport,la millora del riu Cinca, lamillora de la integració almercat laboral, l’oferta cultu-ral i d’oci, la sensibilitzaciósocial i ambiental, la millorade serveis socials, el desenvo-lupament dels diferents sectorseconòmics, de la qualitat igestió de l’aigua, de la gestióde residus, l’aprofitament racio-nal de l’energia i el control dela qualitat atmosfèrica. Cadas-cuna d’aquestes línies estableixuna sèrie de projectes concretsd’actuació, com un compromísde futur per a l’ajuntament i laciutat en general.

El president de la DPH va

Es presenta l’Agenda 21 de Fraga

Jaume Casas

destacar en la seva intervencióque, «és una nova manerad’entendre els plans estratè-gics de futur d’una ciutat, idins d’aquest objectiu deldesenvolupament sostenible,h i ha t res p r inc ip i s quecontemplar: el respecte al mediambient, la viabilitat econò-mica i la justícia social». Anto-nio Cosculluela va recordarque Osca «és una de lesprovíncies pioneres en laimplantació de l’Agenda 21Local» i que «aquest procésarriba en un bon moment pera Fraga i per a la província engeneral».

Els treballs per a la implan-tació de l’Agenda 21 Local aFraga es van iniciar a mitjansde l’any 2004. Després deltreball de camp realitzat perl’empresa IDOM, que es vaencarregar de redactar l’eco-auditoria, va començar eltreball del Fòrum de la Soste-nibilitat, en el qual van parti-cipar associacions i ciutadansa títol particular, distribuïts entres tallers, l’econòmic, elsocial i el mediambiental. Untreball que va culminar a finalsde l’any passat amb el Plad’Acció Local i el de Segui-ment que van ser aprovatsrecentment, pel ple de l’Ajun-tament fragatí.

L’alcalde de Fraga, VicenteJuan, considera que «és undocument important per alfutur creixement de la ciutat,que ha de marcar les pautes iles polítiques municipals a totsels nivells». Vicente Juan vadestacar «la gran participaciódels agents socials i econòmicsen la redacció d’aquests plansque no són un document fix,sinó que s’anirà actualitzantamb el pas del temps, i d’acordamb les noves realitats quevagin sorgint».

JAU

ME

CA

SAS


Núm. 65. Abril de 2007TEMPS DE FRANJA 9EL BAIX CINCA

ESTAMPES RIBERENQUES

Calumnia que alguna cosa queda

M. Pilar Aribau

La meva pretensió és, per una part, apel·lar al sentit comú deles persones de bé. I, per l’altra, recordar que, posar-nos en ellloc de l’altre, ens fa ser més objectius. Dic això perquè ens hemconvertit en la societat dels drets i de les exigències, oblidant elsnostres deures i responsabilitats.

Des dels més joves, que van, en molts casos, amb una prepotèn-cia desafiant, que sorprèn i preocupa als que sabem de la dure-sa de la vida; fins als ancians, a les residències públiques, queno es comporten com fa 10 anys. Constantment el personal elssent dir: «Jo pago i tinc dret a…» Molts paguen 400 € al mes.

Tots creiem saber de tot i amb dret a parlar sense tenir infor-mació de primera mà. I en comptes d’esbrinar, o denunciar sical fer-ho, pels canals adequats, ens dediquem a escampar-ho,sense tenir en compte les conseqüències que això pot portar. Perquècalumnia, que alguna cosa queda.

Criticar per criticar no ens condueix a res. A més, els que méscritiquen, són, precisament, els que menys col·laboren en elteixit social i en les institucions, és a dir, en tirar del carro de lanostra societat.

Els comentaris quasi sempre van dirigits cap als col·lectius desa-favorits i marginals, suposo que perquè és més fàcil posar-se ambels més febles. Corren les mentides contra entitats dient que donenaixò o allò a determinats col·lectius. Són comentaris tan absurds

que costa treball entendre com la gent s’ho creu.Proposo que mirem cap als poderosos, que gaudeixen d’uns

privilegis escandalosos, que paguem amb els nostres impostos.Mirem cap a nosaltres, la classe treballadora. Li donem la volta

a la llei per a adaptar-la a les nostres diverses situacions, i així,reduir al màxim el pagament d‘impostos. Quina imaginació quetenim quan alguna cosa ens interessa!

Mai ens considerem culpables ni responsables de res, perexemple, quan ens posen una multa, mai pensem que ens la merei-xem, i argumentem que altres ho fan pitjor.

Des d’aquí, un prec a la responsabilitat personal, és a dir, quecadascú intentem fer bé el nostre treball professional i les altresocupacions, sense necessitat d’un superior que ens controli.

No dic que les entitats funcionen a la perfecció. Sols hem depensar el difícil que ens resulta governar, administrar, gestionarcasa nostra i la nostra família. Algú pensa que posar normes ilímits, repartir equitativament l’economia, acontentar el méspossible a tots, prioritzar necessitats… és fàcil per als pares?

Llavors, per què ha de ser fàcil per als dirigents d’entitats i/oadministracions?

Molta gent parla malament dels polítics, però a l’hora de fer lesllistes no hi ha persones disponibles. Per què, si diuen que és unxollo? Aclareixo que jo no ho sóc, però valoro els que fan aques-ta tasca, siguin del color que siguin. L’únic que no m’agrada ésquan es perden el respecte o es critiquen sense donar alternatives.

En resum, actuem amb els mitjans legals que tenim, però noamb la calumnia, perquè és impossible tornar la bona fama a quila hem pres.

Dimarts dia 6 de febrer, elsalumnes de 1r i 3r d’ESO delnostre centre van assistir, al’IES Ramon J. Sender, a larepresentació de L’home cigon-ya, l’espectacle més nou delsTitiriteros de Binèfar. Unameravella! Un espectacle perals sentits: música en directe,llums i ombres impactants, untext tendre, però agosarat, endefinitiva, un autèntic plaer!

També hi van assistir, repar-tits en dos sessions el mateixdia alumnes del centre amfitriói de l’IES de Seròs (el Segrià).

L’home cigonya s’endinsaen un problema molt actual:l’especulació immobiliària i ladestrucció indiscriminada dela natura. Un personatge inspi-rat en un rodamón explica la

història d’una bassa on viuencigonyes, granotes, peixos,tortugues, una família d’ànecs,una serp… i on també juguennens i nenes. Un dia hi arribenles excavadores perquè enaquella zona s’hi pretén cons-truir una urbanització de luxe.Els nens s’hi oposen, però nopoden evitar el desastre: grata-cels, carreteres, soroll…, elfinal, però, invita a la reflexió.

En l’espectacle l’escenogra-fia té un paper fonamental jaque està realitzada amb objec-tes reciclats i quotidians. Lestitelles estan fetes amb culle-res de fusta, coladors, gerres,teclats d’ordinador, pandere-tes; els decorats són de cartró,d’ampolles de plàstic i els tite-llaires també juguen amb l’ai-

L’home cigonya, de Titiriteros de Binèfar, a FragaLa companyia actua en català per als alumnes de secundària dels IESSender i Baix Cinca, de Fraga i l’IES de Seròs

Grup d’alumnes de català de l’IES Baix Cinca de Fraga

gua i els sorolls.Era la primera vegada que

Titiriteros de Binéfar actuavenen català i podem dir que real-ment ha valgut la pena!

Els dos dies següents, 7 i 8 demarç, els Titiriteros actuarenper als alumnes dels centres de

Primària de Fraga i Mequinen-sa. Tot dins del programa «Teatrea les aules» del Projecte d’Ani-mació a les Escoles de la Fran-ja, amb la col·laboració del’Ajuntament de Fraga i, possi-blement, del de Mequinensa ila Comarca del Baix Cinca.

Actuació dels Titiriteros de Binèfar

JOSE

P L

AB

AT


Núm. 65. Abril de 2007 TEMPS DE FRANJA10 ENTREVISTA

Pilar Navarrete (Terol,1951) é s d ip lomada enMagisteri, escriptora i, desdel 2003, directora generalde Cultura del Governd’Aragó.

Forma part del que es vaanomenar Generació Pauli-na, un grup nascut a l’en-torn del Col·legi San Pablo deTerol, on va nàixer la CançóAragonesa i on es va gestarAndalán, una publicació dereferència en la reivindica-ció de la identitat aragonesades d ’una perspec t ivaprogressista.

Professors com José Anto-nio Labordeta, Eloy Fernán-dez o José Sanchís Siniste-rra, alumnes com GonzaloTena, Joaquín Carbonell,Carmen Magallón, RafaelNavarro, Jaime Caruana,Manuel Pizarro i FedericoJ iménez Losantos vancompartir aules i pati ambPilar Navarrete.

Amb 18 anys, va arribar aSaragossa, on va estudiarArts Aplicades. Cinc anys

Pilar Navarrete, directora general de Cultura de la DGA

després, es vatras l l adar aBarcelona. Erael 1973, i la capi-ta l ca ta lanav iv ia l ’ e f er -vescència de laNova Cançó. Elsdos anys ques’hi va estar vanser prou perquèprenguéscontacte ambintel·lectuals iartistes cata-lans. Posterior-ment, tornà aSaragossa i esdedicà profes-sionalment a lagestió de recitalsde l a CançóAragonesa , i

també a la composició delletres que han estat qualifi-cades d’inoblidables per mésd’un crític.

Ha col·laborat en d’ElPeriodico de Aragón, i en lesrevistes Turia i La Expedi-ción. Ha publicat relats enels llibres col·lectius Cuentosde trenes (Saragossa, 1998),Desde aquí (Saragossa, 1999),Mosen (Saragossa, 2000) iVisiones . Los Bécquer yVeruela (Saragossa, 2003).Amb la novel·la Un profun-do cansancio (Múrcia 1997)va guanyar el Premi «Gabriely Galán» de novel·la, que esva sumar al Premi de RelatsIsabel de Portugal que varebre el 1995, i al Premi deRelats Julio Cortázar que laUniversitat de Múrcia li vaatorgar el 1995.

Son germà petit, el músicJavier Navarrete, ha estatnominat per a l’Óscar d’en-guany a la millor cinta sono-ra per l’entranyable «nana»de la pel·lícula «El laberintodel fauno».

Pregunta. És quasi obliga-da. Vostè jugava amb JiménezLosantos a l’hora del pati?

Resposta. Vaig conèixer elFederico als 17 anys, una edaten què no es juga al pati, sinó,en tot cas, portes endins. Peròsí, jugàvem a la nostra mane-ra, fèiem teatre, lectures, passe-jades i converses. Federico eraun xic enlluernador intel·lec-tualment, amb qui vaig teniruna amistat entranyable.

P. Què ha significat la Gene-ració Paulina en la vida cultu-ral aragonesa?

R. Com a moviment, abso-lutament res, ja que no vadeixar cap pòsit ni va servircom a germen perquè la ciutates dinamitzés des d’altres frontsi per nous agents. Va durar elque va durar. Mentre vam sera Terol, va significar que duranttres anys hi va haver una explo-sió d’inquietuds i d’activitatcultural completament insòli-ta. També va significar, però anivell individual, que l’esperitque ens envoltava i la famcultural d’aquell ambient enshan condicionat a molts denosaltres cap a una actitud vitalde curiositat pel saber que, enmolts casos, ha donat uns fruitsmés o menys notables.

P. Vostès van ser el germende l’assentament de la identi-tat aragonesa. Com és unaragonès, o com hauria de ser?

R. Jo no diria tant. La iden-titat aragonesa és una cosamassa ampul·losa o massareductiva, segons com es mire.En tot cas, penso que aquellspaulins, i altres cercles o grups

d’influència que van sorgir enla mateixa època a Saragossa ia Osca van conformar una peti-ta història de la nostra terra queha quallat en algunes peculia-ritats vitals i culturals ambcaracterístiques pròpies.

Sobre la pregunta de com éso hauria de ser un aragonès,només se m’ocorre dir: comhaurien de ser tots els éssershumans, civilitzats, respectuo-sos amb les regles de joc sociali polític, amb ànsies perma-nents de créixer, amb inde-pendència de criteris, ambconeixement de les limitacions,amb sentit comú. Els aragone-sos, com els xinesos, com elsmahometans.

P. Vostè ha tingut el privile-gi de viure de prop la NovaCançó i, sobretot, la CançóAragonesa. Es podria dir queera un moment d’esplendorcreatiu? Què ens ha quedatd’aquella època?

R. Per descomptat, va ser unmoment d’esplendor. Nonomés en la música, sinó en lapintura, el cinema, el teatre. LaNova Cançó marcava una líniaa seguir que consistia en projec-tar i transmetre ideologia através de cançons. La CançóAragonesa tenia el valor, coml’altra, de ser capaç, com capaltre instrument d’agitació,d’aixecar la gent de l’adormi-ment i de la por per interessar-se pels problemes que ens afec-taven, els problemes d’un estatdictatorial.

«Els aragonesos, com el xinesos i els mahomeamb ànsies permanents de

«La Cançó Aragonesava tindre el valor d’aixecar la gent de l’adormiment»

«Quan Tomàs Bosquecantava en català, el públic reaccionavaamb una mica de perplexitat, però positivament»


Núm. 65. Abril de 2007TEMPS DE FRANJA 11ENTREVISTA

etans, haurien de ser civilitzats i respectuosos, créixer i amb sentit comú»

D’aquella època, ens hanquedat els resultats, que no éspoc: es va aconseguir enfonsarla dictadura, no només amb laCançó, evidentment. I si s’had’apuntar una pèrdua, seria lade l’entusiasme general, queés el que sempre es perd quans’ha aconseguit l’objectiu is’abaixa la guàrdia.

P. Quines diferències i coin-cidències entre aquest movi-ment musical aragonès i el dela Nova Cançó catalana?

R. Salvant les diferènciesmusicals entre uns cantautorsi uns altres (hi havia més cata-lans que tocaven el piano), crecque no n’hi ha cap.

P. Segurament va viure deprop alguns concerts d’enTomàs Bosque, amb algunacançó en català de la Codon-yera, els anys 70. Com reac-cionava el públic de Saragos-sa o de Terol capital davantaquesta manifestació cultural?

R. Amb una mica de perple-xitat, però positivament. L’im-portant no era comprendre lalletra més o menys.

P. Quan la van nomenardirectora general, tenia unaexperiència dilatada en gestiócultural, principalment des del’Ajuntament de Saragossa.També aportava el valor de latrajectòria com a escriptora. Hiha una Pilar artista i una Pilargestora?

R. Sí. També li passa a laRosa Regàs, fa poc vam parlard’aquest tema. La gestió cultu-

ral és una feina com qualsevolaltra. Això d’artista, si és queen tinc alguna cosa, no m’ho heplantejat mai com una feina.Entre les dos funcions, hi hapunt en comú i disparitats. Perògairebé tots tenim una carapública i uns reductes incon-fessables, i anem per la vidaexercint papers diferents. Ja sésap que el món és un teatre.

P. Durant aquests gairebéquatre anys al capdavant de laDirecció General de Cultura,s’han impulsat diferents projec-tes. De què se sent més orgu-llosa i quines mancances ha

«Federico (JiménezLosantos) era un xic enlluernadorintel·lectualment, amb qui vaig tenir unaamistat entranyable»

títols en cartera, els autorsaragonesos en llengua catala-na són percentualment moltcreatius, però continuen sent laparenta pobra i desconeguda.Està prevista la creació d’algunespai de trobada entre autorsaragonesos de les tres llen-gües?

R. La política editorial hade respondre a una realitatsocial i lingüística i, com aresponsable de protegir elpatrimoni cultural d’Aragó,convoquem anualment dospremis literaris en català iaragonès que, posteriorment,editem. Seria fals convertir ennecessitat massiva el que éspropi d’un grup lingüístic,d’una zona determinada, perexemple realitzar totes lesnostres edicions trilingües,perquè el que ultrapassa elnatural es converteix en maqui-llatge i atrezzo o, a vegades, enreclam polític amb data decaducitat. Jo crec que les llen-gües són una cosa tan intrín-seca a la personalitat d’unpoble com la seua geografia, ipotser el que es pot fer millorés reconèixer-ho i donar-li leseixides que convinguen. De lamateixa manera que no s’ha deprivar, no ha de passar la fron-tera del sentit comú. En lamesura que se’ns reclamenactivitats que tinguen implan-tació i que es puguen consoli-dar, les assumirem. Però elCentre del Llibre ha de ser,sobretot, un receptor i un regu-lador, no un generador deprogrames. Els autors, en lamesura que aposten per lapromoció de la nostra litera-tura, en qualsevol de lesnostres llengües, hauran de serels que, a la mida dels seusinteressos, ens proposen novesaccions.

Susanna Barquin

trobat a faltar?R. Orgullosa, no, en tot cas

em sento satisfeta de diferentscoses puntuals, i crec que hesembrat al meu voltant unasensació que la cultura ésnecessària no només per sermillors, sinó per disfrutar. Hetrobat a faltar moltes cosestambé, però potser és nomésqüestió de temps…

P. En diferents moments, hamanifestat la voluntat d’im-pulsar la col·lecció en llenguacatalana que publica el Governd’Aragó a través del Centre delLlibre d’Aragó, Celia. Hi ha


Núm. 65. Abril de 2007 TEMPS DE FRANJA12 LA LLITERA

Nou conveni Comarca-DGA per a entraral circuit d’arts escèniques i musicals

Redacció

El Consell Comarcal de laLlitera va ratificar ahir elconveni de col·laboració per ala realització del programa«Circuit d’arts escèniques imusicals d’Aragó», en quèparticipen el Govern d’Aragó,les diputacions provincials, lescomarques i els municipisaragonesos.

Per a aquest conveni, l’enscomarcal aportarà 22.102,50euros destinats a finançar acti-vitats per als municipis queentren a formar part d’aquestacord que en el cas de la Llite-ra són Tamarit i Binèfar.

D’altra banda, el Consell vaoferir el seu suport a l’Agru-pació de Defensa Sanitària(ADS) de Castillonroi en rela-ció a la proposta de qualifica-ció territorial que ha remès el

Departament de Mediambient de l Governd’Aragó i en la que elsramaders d’aquesta loca-litat s’han mostrat endesacord.

L’acord inclou sol·lici-tar al Govern d’Aragó larealització «d’un estudiverídic de la generació defems de les explotacionsramaderes amb la finali-tat que la Proposta de

Qualificació Territorial s’adap-ti a la realitat». Així mateix, esva assumir que aquest temas’abordaria en el pròximConsell Consultiu d’Alcaldesamb la finalitat d’estudiar lesmesures a adoptar de comúacord per part de tots elsprimers edils municipals.

En aquest senti t , es vasol·licitar que un tècnic delDepartament de Medi Ambientdel Govern d’Aragó fes elsmesuraments in situ amb lafinalitat de treballar sobre lesxifres reals i no sobre estima-cions sobre les quals no s’estàd’acord.

Aquest problema, que haposat en evidència l’ADS deCastillonroi, també ha estatdetectat en altres poblacions,com va explicar el presidentde la Comarca, Salvador Plana.

ALUMNES DE LA LLITERA VAN AL COSMOCAIXA

Un total de 53 alumnes del’institut de Binèfar van gaudird'un viatge al CosmoCaixaBarcelona dins del programaCultura i Ciència que impulsenla Comarca de la Llitera i LaCaixa. Aquesta iniciativa esrepetirà en el mes de maig ambestudiants de l’IES La Lliterade Tamarit.

Aquest és el segon any quede manera consecutiva es posaen marxa una in ic ia t ivad'aquestes característiques ambla col·laboració de la Comar-ca de la Llitera i la Caixa. L’ob-jectiu d’aquest projecte és queels alumnes dels centres esco-lars puguin gaudir d’unaprogramació cultural diferent,amb visites com la del Cosmo-Caixa. De tota manera, tant laComarca de la Llitera com LaCaixa estan estudiant nousprojectes i iniciatives perimplantar dins d’aquest progra-ma de «Cultura i Ciència».

En aquest sentit, la Comar-ca de la Llitera i la Caixaimplantaran dins de les residèn-cies de persones més grans quel’ens comarcal gestiona enBinèfar i a Tamarit un progra-ma destinat a millorar l’auto-nomia dels més grans. Aques-ta iniciativa utilitza novestecnologies amb la finalitat deprevenir la dependència.

Quant a la visita al Cosmo-Caixa Barcelona, aquesta haestat totalment gratuïta, tant eldesplaçament com l'entrada alrecinte. A més, posteriorment,durant la tarda, els alumnes del’IES de Binèfar van visitarl’Aquàrium de Barcelona. Elsdos aspectes que més vandestacar els alumnes de la sevavisita al CosmoCaixa van serel Bosc Inundat Amazònic i elPlanetari.

Aquest programa de «Cultu-ra i Ciència» s’ha dissenyat encol·laboració amb els centreseducatius de Binèfar i Tamarit.Aquesta segona edició desprésl’èxit que es va aconseguirl’any passat.

Els aragonesos a Catalunya

Aragó des de les primeresonades fortes d’immigraciósempre va tenir a Catalunyauna important colònia ques’organitzava a la vora delscentres aragonesos i tambédes del punt de vista polític.

A partir de 1917 va ser laUnió Aragonesista de Barce-lona la que aglutinava políti-cament els aragonesos resi-dents a Catalunya i lluitavenprincipalment per aconseguira l’Aragó una Mancomunitatsemblant a la de Catalunya.

Un dels seus primers presi-dents va ser Maties Pallarès,nascut a Pena-roja i defensorde la llengua catalana a laFranja. Després la va presidirJulio Calvo Alfaro i van jugarun importat paper durant elsanys de la República. GasparTorrente va voler anar més al’esquerra i va fundar el partitEstado Aragonés. Tota aques-ta gent, malgrat que se sentiamolt aragonesa, estava moltintegrada a Catalunya. Lamajor part parlaven en catalài es movien, amb algunesexcepcions, al voltant d’Es-querra Republicana de Cata-lunya. Durant els anys de latransició, molts aragonesos,principalment estudiants, esvan organitzar al voltant del’Asamblea de EmigrantesAragoneses. Avui tots aquestsmoviments s’han acabat.

Amb motiu de redactar-se elnou Estatut d’Aragó, des deBarcelona, s’han sentit moltpoques veus i tampoc sobre ladisputa de les obres d’art entreLleida i Barbastre. Les úni-ques veus que se senten sónles de les persones origina-ries de la Franja de Ponent.

Això per una part és posi-tiu, però per altra negatiu,perquè l’Aragó segueix neces-sitant de la força d’aquestagent que veu l’horitzó ambnoves perspectives.

Joaquim Montclús

DE

SP

ER

TA

FE

RR

O

Josep Antoni Chauvell

Convocatòria cultural en quatre àmbitsLa Comarca ha publicat la convocatòria per a què els ajun-

taments de la demarcació puguen sol·licitar la presència de lesactivitats programades dins dels Circuits Comarcals, unaproposta cultural que any rere any s’ha consolidat com una bonafórmula per a potenciar la presència de la cultura en totes lespoblacions de la Llitera.

Ha dividit les propostes culturals en quatre àmbits: música, expo-sicions, arts escèniques i tallers. Els ajuntaments poden sol·lici-tar quantes propostes desitgin incloure en la seva oferta culturali per part de la Comarca es finançarà a cada municipi amb untotal de 1.100 euros, sempre que almenys realitzin una petició.

El conseller delegat de Cultura de la Comarca de la Llitera,Josep Anton Chauvell, va destacar la transcendència que tenenels circuits culturals en totes les poblacions de la Comarca. «Ésuna proposta que considerem molt interessant perquè acosta lacultura a totes les nostres poblacions en diferents disciplines».


Núm. 65. Abril de 2007TEMPS DE FRANJA 13LA LLITERA

TOT ENSENYANT LES DENTS

Un dimecres al matí, a l’aeroport de Barcelona. Coa per a ferel «check-in» del vol de Màlaga, amb la companyia Vueling. Elxicot engominat que hi atén em demana, en un castellà que noidentifico, si vull passadís o finestra. Li contesto que finestra. Ambcara de pòquer, em deixa anar: ¿y qué es, una «finestra»? Li expli-co, tan bé com puc, que es tracta d’una obertura practicada enuna paret, generalment perquè hi passe la llum o l’aire. Tractant-se d’un avió, és clar, cal preveure que exclusivament la llum. Lacara de pòquer li queda glaçada, i em dóna la targeta d’embar-cament sense cap més comentari.

Canillo, Andorra, divendres al matí. Fem un descans de lareunió i baixem a la cafeteria. Algú (un funcionari del govern d’An-dorra) demana un ganivet per a partir-nos els croissants (per quèa Andorra solen ser bons i cruixents i a Catalunya no?). Lacambrera, en castellà amb un fort accent argentí i també amb carade pòquer, demana: ¿y qué es, un «ganibé»? El company andorràli fa el gest de tallar. I la cambrera, amb la cara de pòquer glaça-da, l’hi porta.

La mateixa tarda, frontera hispanoandorrana de la Farga deMoles. El guàrdia civil (abans en dèiem carrabiners) m’infor-ma que viatjant tot sol no puc passar tres cartons de tabac, i queun l’haig de declarar. M’adreço a la duana, i jo no faig gens de

Llengües rasposes i viperines

Ramon Sistac

cara de pòquer perquè, a més de no fumar, em tocarà pagar 18euros d’impostos (preu que, dit sia de passada, em pareix abso-lutament abusiu). El funcionari que hi ha de torn (dins la duanano sembla haver-hi ningú més), en castellà de Fatxadolid i ambcara de pòquer total i absoluta, em demana el número fiscal. L’hidono. Pas següent, perfectament previsible: dígamelo en caste-llano, que no le entiendo. Li contesto que em deixe un bocí depaper, que l’hi apunto. No solament se li glaça la cara de pòquer,sinó que fa de ben segur el mateix posat que Kirieleison deMontalbà, abans que li rebentés la fel en veure el seu rei mortper l’espasa de Tirant. Un posat si més no semblant al que deviafer jo, tot pagant els 18 euros de l’ala.

Els incidents, ben verídics tots tres, malgrat tot, són jeràrqui-cament diferents. El cas de la cambrera, segurament una tempo-rera, tot i escunçar-se a Andorra, país que té el català com a llen-gua oficial exclusiva, és el menys important de tots. El cretinetde l’aeroport del Prat em volia tocar els ous, ras i curt. A mi noem farà creure (i segurament tampoc no ho pretenia) que no entén«finestra» i no pot atendre un client catalanoparlant, però tampocun de francès o italià. El personal que serveix al públic en lescompanyies aèries i en els nostres aeroports sol ser manifesta-ment poliglota, i «finestra» es diu més o menys així en la majorpart de llengües romàniques, si més no en les centrals. Siga comsiga, sempre em queda l’opció de volar amb altres companyies,que ara hi ha prou competència (per bé que Vueling, tot s’ha dedir, utilitza també el català en la megafonia de vol). Ara bé: pelque fa al duaner, es tracta d’un membre de l’aparell administratiude l’Estat central, un funcionari prepotent pagat de l’erari públic,amb els nostres impostos. Dissolució dels cossos repressius!!

Allau d’associacions a AlbeldaJosefina Motis

Als pobles, la relació entre elsveïns sempre ha estat trascen-dent. Després de la familiar, erala més important. A Albeldapodies veure els homes bara-llant-se per qui havia collit lestrunfes més grosses, o, per quitenia més parets empaperadesamb bitllets verds –escasos engeneral–, pero fent equip ensituacions de molta feina comla sega, arrencar lli, corrent arecollir-ho tot quan venia unatronada, principalment les trilla-des, la garba o l’aufals. Les donespassaven un sarpat de penqueso una mosta de gra pel davall deldavantal a les que en tenienmenys que elles. Es reunien elsmés propers per jugar a les cartes,o fer tertúlies a les llargues vetlla-des de tardor i hivern. I els xicar-rons tenien una socialització moltsana, quan començaven a cami-nar ja es posaven per totes lescases, sempre tenien colletes per

jugar als caçalots, dalt delsarbres, roques i camins amb laseva imaginatció com instru-ment més impotant

Actualment els canvis en lamanera de treballar i viure, lesmàquines del camp, els electro-domèstics, els cotxes i méscomoditats, han creat un viuremés individual i aïllat.

AAlbelda amb molta tradicióde convivència, s’ha anat creantnoves forma de relació, com sonles Associacions locals:

– Hi ha l’Associació de pares.La de Pensionistes i Jubilats, deDones, molt actives, cada unad’elles en el seu àmbit.

– Les especials per mantenirles tradicions i recordar lescostums. La Rondalla SanRoque que han seguit l’ensen-yament del iaios que cantavenmolt bé jotes i tocaven la guitar-ra, són un grup important quemantenen també el record del

vestits típics i són molt cone-guts més enllà del poble. De lesantigues cantereries han sorgitnoves generacions, que tranfor-mant la terra amb aigua i focfan una ceràmica artística moltvaluosa i coneguda; han fetl’A.L.E.C. i tenen grups d’alum-nes. La més multitudinària esla Penya lo Magré, que fa molteslifares i celebracions com la festadel tossino, un dia de matança imondongo tradicional moltconeguda pel convit i valoradasocialment perquè hi va moltís-sima gent amb autcars i tot. Moltinteressant es l’Assosciació deMossos i Carreters, que han anatcanviant els carros i animals detreballar per egües i cavalls defardar, però, fant moltes cosesper al poble, entre elles les carro-ces de les festes majors, i prin-cipalemt un dia de sega i trillatradicional amb la participacióDel Magré.

Fins i tot hi ha l’Associació deCaçadors que amb col·labora-ció del projecte nacional LAIAtreballen per la Natura i protec-ció dels animals –per menjar-s’els, és clar–.

Va ser molt restauradora i acti-va l’Associació Al-jub. Van ferrutes turístiques netejant elsaljubs i sitges que hi ha al terme.Eren depòsits rectangulars moltgrans fets a la roca per recolliraigua i forats redons profundsper guardar el gra.

Entre les esportives, aquestsdarrers anys van fer molt bonpaper uns participants del poblea carreres de trineus amb gossos,els partanyents al Mussing LaLitera. I ve de molt antic que hihàgi un bon equip de futbol alpoble amb molta afició, l’asso-ciació corresponent, i, un campque ha anat canviant de lloc,sempre als voltants del poble,ara al costat de la piscina.


Núm. 65. Abril de 2007 TEMPS DE FRANJA14 LA RIBAGORÇA

L’Ajuntament de Tamarit i la Facao, junts i barrejats

Carles Barrull

Darrerament ha aparegut unnou llibre editat per l’Acade-mia de la Lengua aragonesa(ACA). La sorpresa és queaquesta edició –la primerad’aquesta entitat vinculada a laFACAO i que està prohibidasegons decret del Departamentde Presidència del Governd’Aragó de maig de 2006–compta directament amb elfinançament econòmic del’«Ayuntamiento de Tamaritede Litera».

A aquestes alçades de legis-latura i amb tota la polèmicaexistent al voltant de l’ACAem nego a creure que elsmembres del PSOE que gover-nen a Tamarit com en Fran-c isco Mateo (a lca lde del’Ajuntament) o la MercèMiranda (regidora de Cultu-ra) i el batlle del Torricó ipresident comarcal, SalvadorPlana no coneguin les vincu-lacions de l’ACA-FACAO

amb l’extrema dreta aragone-sa i espanyola, ni el Decretdel Govern aragonès.

Penso que, un cop més, aTamarit, com en altres muni-cipis socialistes, el que haprimat ha estat el clientelis-me i el caciquisme deci-monònic en pro de recuperarvots per al PSOE, de mans delPAR. I això es realitza recol-zant una nova cultureta localque de científica i rigurosa noen té res.

Com pot ser que institucionstant serioses com la DGAdeixen que l’ACA s’inscriguial Registre d’Associacionsd’Osca? Per a altres entitatscom Chuntos per l’aragonèstot són prohibicions, i ambl’ACA, encara que sel’s prohi-beix tot, ells van fent de laseva, i institucions com l’Ins-tituto de Estudios Altoarago-neses de la Diputació d’Oscadeixen realitzar conferències

a la FACAO. I mentre tot això succeeix,

ningú respon ni se’n fa respon-sable. I els altres ajuntaments,consells comarcals, partitspolítics, diputacions no tenenres a dir? No tenen res a dir elsdefensors polítics del català ala Franja com en Josep-AntonChauvell, conseller de cultu-ra a la Comarca lliterana ialcalde del Campell, o enRamon Fontdevila, consellerde turisme i alcalde de Casti-llornroi? I en Salvador Plana,president comarcal i alcaldedel Torricó?

Seguiran en silenci des de laDiptació d’Osca i el Governaragonès veient com els dife-rents consistoris vulneren lalegalitat i es posicionen encontra del món educatiu,universitari i acadèmic? Elssilencis, quan és subvencio-nat amb diner públic (Tama-rit, Fraga) o es consenteixen

conferències que vulneren lalegalitat vigent (Osca, Bena-varri) i no es tanca la pàginaweb de l’ACA, provoquen queaquells que callen es conver-teixin en còmplices dels de laFACAO i dels sectors d’ul-tradretans camuflats per lessigles del PAR.

El més greu és que els«progres» del PSOE, IU iCHA que protestaven enèrgi-cament per les subvencionsque el PP estatal feia a laFundación Francisco Franco,ara miren cap a un altre cantó.

Potser s’haurien d’informarmés de la mà de Chuntos, pera veure que la qüestió és mésgreu, i que quan es parla deminòries lingüístiques aques-tes no són sols les fablans. SiIU i CHA segueixen els pasosdel PSOE més vinculat al PP-PAR i l’extremadreta, que alsprogresistes, tot serà silenci iel que prevaldrà serà aconse-guir més vots de la maneraque sigui, fin i tot amb actua-cions de dubtosa legalitat.

I després de tot això, què?;molt em temo que hi hauràmés Benavarris, Tamarits iFragues, que l’ACA-FACAOarribarà al Matarranya, i queel PSOE anirà fent una cosa idient un altra, actitud que esdefiniria com a hipòcrita,actuant i fent el mateix quedesprés critica al PP.

Amb tots aquests precedentses comprèn la nul·la voluntatde fer una «Llei de Llengües»a l’Aragó, tot i que potser enaquesta campanya tornaran aprometre e l que desprésimcompleixen legislatura rerelegislatura.

Mentrestant a Tamarit ialtres llocs va finançant atothom, per a conseguir méssilencis, complicitats i vots…En definitiva, una cacicadamés.

Vista general de Tamarit de Llitera

JAU

ME

CA

SAS


Núm. 65. Abril de 2007TEMPS DE FRANJA 15CULTURA

El robador reblatAdrià Chavarria

Poc epílegs destil·len, ambtanta transparència, la remord’un llibre de poemes. Aques-tes «Notes de roberia», queAndreu Subirats afegeix al seurecull L’ull entorn (Barcelona,2006), responen a una voluntatpedagògica: explicar-se. Ambquatre pàgines, Subirats, desgra-na l’essència d’allò que acabemde llegir. Som al davant d’unllibre molt madur i repensat.Un llibre de poemes ha decausar mal de ventre en unasocietat que aplica a la culturauna petjada mercantil, resolta enla immediatesa constant.

Roberia prové del verb robar.Subirats, sobretot, ha robat ambla llengua el paisatge. L’apren-hesió del paisatge explica laintenció d’aquest llibre. Aixòno vol dir, com matisa encer-tadament el poeta a les «n.r»,que del paisatge en faci unaraó literària. Joan Maragallse’m feia avinent quan llegiaaquests versos –el millor Mara-gall. Però Subirats no fa cap«Elogi de la Poesia o de laParaula». Dit d’una altra mane-ra, L’ull entorn no és un llibreromàntic o postromàntic (etc.)que canti les excelses d’un pait-satge, ni de la raça que hiroman. No, Subirats ataülla elpaisatge, però no en declina

cap «essència». Ni s’amara, nis’emmandreix en la natura. Lamira, l’agombola, però en fuig:«Vam tenir temps de sentir elsnous rajos i la punta d’una unglacòsmica sobresortia en un pit totnegre. Això i fugir”1 (pàg.58).Sub i ra t s sap so r t i r- se ’nmitjançant «El traç simultanidel temps» (pàg.31) que actuade robador contra qualsevolsímptoma d’embadaliment. Elpaisatge català és el protago-nista, però sense desvetllar-necap vessant essencialista.

(Obro parèntesi: rere les miti-ficacions del paisatge, forçasovint, s’hi amagen altres inten-cions no massa poètiques. Ditd’una altra manera, d’aquellamítica no te’n pots refiar. Lapoesia no hauria d’acompanyarels morts dels exterminis. Perdesgràcia, en el llenguatge dela poesia romàntica alemanya,s’hi empeltaren les llavors del’esbatanament ètnic posterior.Exactament és el que passaràdesprés a Sèrbia, amb l’adhe-s ió de l a ma jo r i a de l sintel·lectuals a la campanya deneteja ètnica. Una bona mostrad’allò fou el «Memoràmdumsobre la situació de Sèrbia aIoguslàvia», redactat el 1985,per un dels comitès de l’Acadè-mia de les Arts i de les Cièn-

cies de Sèrbia. Tanco).Les lectures de Carner es

revelen el llibre. Per exemple,els cinc poemes –o de fet un solpoema llarg– de «Camí d’ai-gües» (segon bloc del llibre)són cinc cobles o octàves clàs-siques que funcionen com acinc trencalls carnerians. Eltrencall és el camí travesserper arribar al lloc desitjat: l’en-cavalcament de les rimes.Recordem, que l’octava és unaestrofa de vuit versos, de dueso tres rimes consonàntiquesisosil·làbiques, i amb combi-nacions de diverses rimes fonè-tiques. La primera octava éscadeno-encadenada, la segonaés creu-creuada, la tercer cade-no-encadenada. I les duesdarreres creu-caudades. Subi-rats s’empelta de la tradició.

Explícitament, crec, quel’amor és matusser en elspoemes de la pàgines 17 i 52,i potser, esbiaxadament, en elpoema «al coll de l’alba» (pàg.58).

El poema «Capvespres a laplaça» tanca el llibre. És elreflex de la cultura taurina, tanpresent a les terres del Delta.Davant del debat sobre eltancament de les places detoros, Subirats s’atreveix ainterpel·lar al bou sobre el pati-

ment de l’home. Què sabrà elbou del patiment de l’home?Què sap el neci –el «pogre»multiculturalista revestit decatalanista!– del patiment del’home? Hem d’esbrinar mantavegada si els animals tenenànima? Si aquesta és la qües-tió, personalment em quedoamb les lectures d’Aristòtil iTomàs d’Aquino, que no pasamb les lectures d’aquestacaterba perdonavides. Què facilés fer enrenou per un animal ino pas per un altre home!

Subirats és un defensor del’ús de les variants dialectals enl’expressió –personalment entinc molts dubtes tan lingüís-tics, com polítics, però aquí noho puc desenvolupar. Andreu,però, torna a donar una visiórigorosa, seriosa i gens tenden-ciosa sobre aquesta posiciópersonalíssima: «No hem d’es-tar sempre justificant lesnostres variants dialectals, nitampoc això ha de significar,d’entrada, una qualitat o unaoriginalitat literària a ultrança.»(n.r). Ho manifesta l’actitudsincera, generosa i completa-ment coherent amb la llengua.No enganya, i això és moltd’agrair enfront l’eixam cata-lanesc de poetes mentiders itrepes!

Un llibre excel·lent. Llegiu-lo! És un llibre repensat i moltmadurat. El seu discurs és unestret «entre un mar de núvolsbaixos» (pàg.50). Altrespoemes escrits en un període de14 anys (tota una gosadia!) vananar a la picota. Els qui hanreblat giren al voltant d’aques-ta unitat gairebé perfecta queés L’ull entorn.

Fitxa tècnica: Subirats,Andreu: L’ull entorn. Barce-lona, Labreu edicions, 2006.1 Tant aquest poema de la pàgina 58, com elde la pàgina 59 se situen a Tortosa. Per alsqui no ho saben, el Coll de l’Alba és un lloccomú dels enamorats de la ciutat. Del Collde l’Alba però tothom n’ha de fugir, bé perquècomença el dia, o perquè l’amor s’esfuma.


Núm. 65. Abril de 2007 TEMPS DE FRANJA16 ARAGÓ

El català, ben representat a la Fira de l’Educació Aragonesa

Antoni Bengochea

Com els anys pretèrits l’en-senyament del català a l’Ara-gó ha tingut una bona repre-sentació a la Fira d’EducacióARAGON EDUCA, amb unstand i una important exposi-ció. Els dos llocs estaven forçaben situats.

L’exposició venia de la Gene-ralitat de Catalunya, amb elnom Les llengües, un grantresor, comissariada per CarmeJunyent. Van venir, per a coor-dinar i presentar el muntatge,Teresa Tort i Pere Maians,responsables del SEDEC.Aquest últim va fer dues visi-tes guiades per a alumnesd’ESO i Primària dels centresde la Franja que van venir avisitar la Fira el dijous 15. L’ex-posició mostra la diversitatlingüística arreu del món idefensa les llengües minorità-ries o minoritzades, mostrantla interacció entre les llengüesi la riquesa i diversitat cultural.També ens fa reflexionar sobrela mort de moltes llengües il’amenaça de la globalitzacióque sembla imposar l’unitaris-me i fins i tot el totalitarismecultural. L’exposició incloumolt de material educatiu quees va utilitzar el dia de les visi-tes guiades per als alumnes quehi van ser presents. Per al públicen general només vam poder

deixar un inte-ressantíssimpuzzle sobre lesl lengües delmón, que va sermolt sol·licitat ique va desa-parèixer minutsabans de clourela mostra e ldarrer dia.

Enguany ensvisitaren alum-nes de totes lescomarques ara-goneses catala-

no parlants, que van podergaudir tant de l’exposició ambvisita guiada com de l’actuacióen català que es va fer a l’audi-tori. Volem agrair als alumnesque ens visitaren i a tots elsprofessors implicats la sevapresència i el interés per laMostra. Van venir alumnes delCRA Ribagorça, del CP deTamarit, del CRA Llitera (elCampell, Albelda) del Torricó,de Saidí, del S.J. de Calassançde Fraga, de Maella, Nonasp iFavara i de l’IES de Vall-de-roures.

Abans de migdia poguerenassistir tots a la representacióque es va fer a l’auditori de laFira (enguany més aïllat i inso-noritzat), a càrrec del grupvalencià Trencaclosques, querepresentaren l’obra Plorami-ques de tot temps. L’espectacleva resultar excel·lent i gaudi-ren d’ell 350 alumnes que vanomplir de gom a gom l’audito-ri i es van divertir de debò; finsi tot alguns van poder pujar al’escenari i tocar amb elsmúsics.

El govern d’Aragó va dedicarun stand al català molt bensituat, però hi va aportar menyssuport mediàtic que l’any ante-rior. Va ser bastant visitat,malgrat que l’interès per lesclasses de català per a adults

van ser menys sol·licitades queen anys anteriors (potser le gentté més informació). Com anovetat hi va haver unes quan-tes persones que es van inte-ressar seriosament per la possi-b i l i ta t que e ls seus f i l l scatalano-parlants poguessinrebre classes reglades de catalàa l’educació primària i secundà-ria als col·legis de Saragossa.Aquest tema s’haurà de tractarmés a fons. També vam rebre lavisita d’alguns immigrants moltinteressats pel català.

L’ambient enguany va sermés tranquil i no vam haver desuportar la tensió que l’anyanterior ens va sotmetre l’apro-vació de l’Estatut de Catalun-ya o els anomenats «Béns reli-giosos de la Franja», tema ques’ha refredat una mica. Malgrattot, no ens lliuràrem d’alguns«hooligans» (Rajoy dixit) anti-

catalans, als que va haver deplantar cara la professora RosaArqué, a qui és de justíciaagrair-li el seu treball i l’ interèsper la causa i la seva implica-ció amb la Fira. És un plaersempre comptar amb la sevapresència.

Al’espera de la Terra Prome-sa (la normalització del català al’Aragó) i del Moisés que ensmostri les Taules de la Llei (dellengües) intentarem superar-nos en anys vinents, de maneraque en la nostra travessia deldesert, aquests petits oasis comla Fira de l’Educació o el Projec-te d’Animació, siguen mésabundosos i més rics. Per cert,enguany es va batre el rècordabsolut de visitants a la FiraAragon Educa: més de 40.000persones. Creiem que val la penaapostar per la nostra presènciacada cop més activa.

EL PP D’OSCA AMENAÇÀ AMB DENUNCIAR ELSDRAPS PER LA LLETRA D’UNA CANÇÓ

El PP d’Osca s’està plantejant emprendre accions legalscontra el grup matarranyenc Los Draps, per referir-se a aquestpartit en una de les seves cançons com a «feixistes» i «fills deputa». En un comunicat, els populars també destaquen que elgrup parla en les seves lletres de «lleis que torturen al poblearagonès», o que «per la llengua te toque lluitar a Galiza, EuskalHerria i als Països Catalans,i per què? Perquè s’aproven lesnormes a les Corts Espanyoles. Te pressionen i t’imposen l’es-panyol a les escoles. Les llengües minoritzades no moren, fanresistència. Català, asturià, gallec, aragonès i euskera», tal commostra l’audio de la cançó Cultura Popular.

El president del PPa Osca, Antonio Torres, ha acusat, per aquestfet, Los Draps d’«actitudes antidemocráticas». El líder popu-lar també ha carregat contra el Govern d’Aragó, per haverpremiat el passat febrer als Draps per aquest 5a cançó, en el marcde la nit de la Música Aragonesa com a autors de la «millor cançóen llengua minoritària d’Aragó». Segons Torres, amb aquest guar-dó, l’executiu aragonès ha obert «la puerta a una kale borrokaaragonesa», i «ha bendecido la actitud de una minoría provo-cativa y violenta que califica de torturadores a los demócratas».

Els membres dels Draps i la seua productora discogràfica vanfer un comunicat defensant la seua postura crítica i manifesta-ren sentir-se objecte d’una lluita política «on se vol atacar mésa un govern autònom socialista que a un modest grup de rock».


Núm. 65. Abril de 2007TEMPS DE FRANJA 17GENT DE FRANJA

GALERIA DE PERSONATGES

Nota del natural:la figatxera

Esteve BetriàDurant força temps no vaig saber identificar amb prou certe-

sa l’insecte designat a Mequinensa amb el nom de ‘figatxera’,tot i les reiterades, encara que vagues, descripcions que en diver-ses ocasions me’n va fer Paquito Copons, gran coneixedor de l’en-torn natural del Poble. Paquito hi afegia que el renom mequinensàFiga, que encara és vigent per a referir-se a membres de la seuafamília més directa, té l’origen en el fet que en les terres d’un delsmasos familiars era freqüent trobar-hi exemplars d’aquest insec-te; així Figa faria referència, amb el·lipsi de les dues últimes síl·labesdel renom, a l’insecte ‘figatxera’ i no pas al fruit de la figuera,com cabria pensar en una interpretació ràpida i banal; ni, evident-ment, a la part més íntima de la dona, en una interpretació romà-nica, més lliure i ossada però no per això menys factible.

Finalment el juliol de 2005, l’amic Paquito en va fer a mans,dins un pot de vidre, un exemplar viu de l’anomenada ‘figatxe-ra’, capturat pel seu fill Carlos –conegut pels amics també amb elrenom Figa(txera)–, exemplar que aquell mateix estiu vaig dur alMuseu de Ciències Naturals de l’Institut de Cultura de l’Ajunta-ment de Barcelona –ubicat al parc de la Ciutadella d’aqueixaciutat– per a seua identificació científica. Allà determinaren quees tractava d’un individu –una femella– de grans dimensions del’espècie Cerambix scopoli, però els investigadors d’aquest museudesconeixien l’existència de cap nom popular –ni català ni espan-yol– en referència a aquest artròpode. La persona que en deter-

minà l’espècie fou el senyor Amador Viñolas i, esclar, l’exemplarde Cerambix scopoli procedent de Mequinensa passà a formar partde la important col·lecció d’artròpodes del Museu de Ciències Natu-rals de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.

Per la nostra banda (vull dir en la vessant filològica o etimolò-gica de la qüestió), tampoc no hem sabut localitzar cap referèn-cia lexicogràfica del zoònim mequinensà ‘figatxera’, d’evidentfonètica mossàrab, llevat de la forma ‘figatxer’ registrada coma nom local a Arnes, en el mapa 262 de l’Atles Lingüístic de laTerra Alta (1996) de Pere Navarro, per designar un insectecoleòpter de la família dels escarabèids (Ateuchus sacer) cone-gut, d’acord amb el Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC,en la major part del domini lingüístic amb el nom d’‘escarabatpiloter’, o ‘escarabat merder’ o ‘escarabat baldufer’.

En el volum III del Diccionari Etimològic i Complementari de laLlengua Catalana (pàgina 1016a, línies 22-28) de Joan Coromineses documenta la forma mossàrab ‘figatxer’a Gandesa (capital de laTerra Alta) amb el sentit de ‘ple de figues o afectat de menjar-ne’.

Així mateix, cal apuntar que al Pinell de Brai (Terra Alta) emdeien fa tres o quatre estius, i potser per quedar bé davant lesmeues porfidioses demandes d’informació a propòsit del mot‘figatxer’/‘figatxera’, que un ‘figatxe(r)’és aquella persona quecull figues i a qui li agrada de menjar-ne; comentari que, per cert,ve a coincidir, gairebé punt per agulla, amb el que trobem en lamagna obra de Joan Coromines.

Bé, no cal dir que, com de costum, serà molt ben rebuda, i agraï-da com cal, tota informació o documentació a propòsit de la ‘figat-xera’, o el ‘figatxer’ que servisca per completar la nota. Unesdades que, com de costum, em podeu fer arribar a l’adreçaelectrònica [email protected]

Josep San Martín«La discoteca Florida va fer que ens coneixessem la meua dona i jo»

Francesc Ricart

Un senyal inequívoc de lapobresa de l a nos t r acircumstància és l’absència derelacions entre la gent delspobles de les nostres comar-ques; si més no, fins fa relati-vament poc; potser la discote-ca Florida 135 ha servit defòrum intercomarcal-universalde la cultura (ai, mare, quinacultura!) i ha estat el gran espaide les relacions públiques entreel jovent de Fraga i la resta delmón; Mercè Ibarz, en el seullibre Terra retirada, va aixecarl’acta notarial del paper i prota-gonisme de la «disco» de cal’Arnau. Tot això sigui dit enhonor a una certesa: el nostrepersonatge, Josep San Martín,lleidatà, per connectar ambFraga –i casar-s’hi, ep!, amb

CRÒNIQUES TAGARINES

la Lolín Guiral– no va fer servirel circuït de la Florida. I, tanma-teix, Josep San Martín, feliç-ment, és un ciutadà fragatíprocedent de Lleida; un ciutadàsingular, amb un nivell de currí-culum que ben segur ajuda amillorar la nostra mitjana.

Us en diem uns pocs ítems:mestre reconegut i premiat mésd’un camí, ho ha estat moltsanys a Andorra la Vella i aTorrent de Cinca, on va treba-llar tècniques Freinet; ara ésprofessor de Llengua i literaturaespanyola de secundària, al’IES Baix Cinca de Fraga. SanMartín és un novel·lista ambuna producció important: JoanMajoles, una novel·la ambintencions de divulgació de lahistòria de Fraga i del Baix

Cinca i Crònica d’uncrepusc l e , ambremembrances mon-cadianes, narra laperipècia d’un pobleque ha de desaparèi-xer sota les aigüesd’un pantà. Ja es veuprou la intenció:història i vida, comdeia el nom d’unarevista de no fa pas massa. Ientre la professió i la devoció,San Martín fa –ha fet i tant debo que ho continuï fent– unabona feina d’allò que es convéa denominar activisme civil osocial: impulsor de l’AteneuCultural, de Fraga, Presidentde l’Amical Mathausen a laFranja, va tenir un protagonis-me notori quan l’anomenada

Transició política espanyolades de Lleida… Per cert, vosal-tres també podeu visitar el seuweb, segurament un delsprimers i més productius deles nostres comarques, i conèi-xer els interessos de Josep SanMartín un xicot que ha arrelata Fraga i, procedent de la capi-tal de Ponent, ajuda a fer xarxasocial i virtual.


Núm. 65. Abril de 2007 TEMPS DE FRANJA18 PAÏSOS CATALANS

Quan creus que ja s’acaba, torna a començar, deia una cançóde Raimon, de qui més d’un camí us he donat la llauna. Hi pensa-va mentre seguia la transmissió de TV3 de l’últim concert de LluísLlach; hi vaig pensar quan va començar i es va referir a la malapensada i la mala llet del govern valencià contra la catalanitat, osiga contra la valencianitat, en haver anunciat el tancament delrepetidor de TV3, després de tants anys d’emetre gràcies a la tossu-deria gloriosa d’Acció Cultural del País Valencià. Al llarg de lanit vaig continuar pensant en les paraules cantables de Raimon,el cantant de Xàtiva, l’amic de Joan Fuster, dos prohoms del suddel nostre àmbit.

Potser sí que és exagerat, perquè allò de la cançó, allò que «torna-va a començar» es referia als efectes del franquisme més dur delsinicis dels setanta del segle XX, quan tothom n’esperava la desa-parició del gos i, per tant, de la ràbia i mai no acabava d’arribar;i, és clar, avui això pot parèixer fora de lloc. Jo també ho vull pensari procuro no parar gaire atenció a les imatges i les cròniques deles manifestacions organitzades per l’agència de viatges PePé opel PP, com vulgueu.

Però ja m’enteneu quan faig l’associació d’idees amb l’ester-rossada anunciada del tancament de TV3, segurament aplicadaquan llegiu aquestes ratlles. Per molta aplicació de la llei que volenrecordar-nos els guardians constitucionals, no es pot negar l’atacfrontal «contra els drets audiovisuals més elementals», que ensremet als temps tenebrosos del franquisme.

Jo us parlava també del concert de Llach, i m’hi volia aturaruna altra volta per recordar com va ser d’emotiu escoltar unconcert, però, i sobretot, participar de tot un seguit d’elementsvisuals, acústics, musicals, populars, culturals, ideològics, etc., queens van permetre passar una estona gairebé eufòrica, sabent queallò et passava alhora que a tanta i tanta gent amb qui compar-teixes interessos comuns, pocs o molts, i amb qui conformes unimaginari comú. Un imaginari que, no sóc il·lús de pensar que formapart de tota la gent de la Franja (i altres camins ja us n’he parlatde la desafecció a la catalanitat que sura pels nostres pobles), peròencara estic més segur que no forma part de l’imaginari delsaragonesos, aquells que no ens tenen present mai o gairebé maicom s’exclama l’editorial de TdeF del número de febrer, en ferbalanç de l’any 2006, del segle XXI. Per cert que em pareix decerta candidesa referir-se a Osca com a llunyana i a Barbastre iMontsó com a despreocupades. I què voleu? Si ni el reconeixe-ment de la nostra llengua, la base del nostre imaginari, no han volgutincorporar a l’estatut.

Un servidor, en canvi, i torno a Verges, que cau molt lluny dela Franja, prou que ho sé, seguint les cançons i els parlaments delcantant d’aquella nit, em traslladava al concert memorable del mesd’octubre a Fraga: on vam sentir el mateix repertori de cançonsi d’idees i vam tornar a participar d’una comunicació (he evitatel mot ‘comunió’, us heu adonat?) perfecta, una actuació d’unagran qualitat, com li reconeix la crítica entesa i amb un contingutextraordinari. Una comunicació que només es pot donar si parti-cipes d’uns implícits, com els que es van posar en evidència eldia de Fraga i, sobretot, un mitjà de comunicació propi i compar-tit: la llengua.

Sí, Verges i l’Empordà cauen lluny i potser no ens és un paisat-ge comú, però el cantant de Verges ens és del tot pròxim i moltpròxim i, com nosaltres, també forma part del País Valencià.

On cau Verges? AlPaís Valencià, on noels deixen veure TV3

Francesc Ricart

SOM D’EIXE MÓN

Sota el lema «Venim de totarreu i som de Lloret », el passatdimarts 6 de març es va desen-volupar a Lloret de Mar el Fòrumde les llengües, iniciativa impul-sada per l’Oficina de Català del’Ajuntament de la vila amb laintenció de reflexionar a l’entornde la llengua.

A banda dels turistes acciden-tals, el municipi de Lloretcomprèn 35.000 habitants, latercera part dels quals són d’ori-gen estranger. Entre les nacionsde procedència dels nous llore-tencs destaquen Romania, l’Índia,l’Argentina, el Marroc, Rússia iGàmbia. L’objectiu del fòrum eradonar a conèixer la diversitat deles llengües que se senten actual-ment a Lloret i impulsar vies dediàleg i de coneixement entre lescomunitats que les parlen, així

Do you Lloret?Carme Messeguer

com esbrinar la percepció quetenen del català les personesnouvingudes i dissenyar projec-tes de futur en què la llengua cata-lana afavorisca la convivència.

La jornada va comptar amb lapresència del Secretari de Políti-ca Lingüística de la Generalitat deCatalunya, Miquel Pueyo, i dela doctora en lingüística de laUniversitat de Barcelona CarmeJunyent. La lingüista va refle-xionar a propòsit del valor de ladiversitat lingüística i del paperde la llengua catalana com aelement de cohesió social, a mésd’oferir propostes de treball perfer viable un futur multilingüe ala població selvatana. Durant lajornada també es va poder veurel’audiovisual «Venim de tot arreui som de Lloret». Paral·lelamentles escoles de la vila van orga-

nitzar activitats per treballar al’entorn de la diversitat lingüís-tica.

La lingüista de Masquefa hacompartit la seua saviesa en altresiniciatives en favor de la diver-sitat lingüística i de la nostra llen-gua, entre les quals destaquen laGimcana de les llengües i l’ex-posició «Les llengües de Cata-lunya». La Gimcana de les llen-gües va ser organitzada perl’Ajuntament de Masquefa ambel suport del Grup d’Estudi deLlengües Amenaçades, que lide-ra la mateixa Junyent, amb motiude l’Any Europeu de les Llengües(2001) i amb l’objectiu de cons-cienciar la població de Masque-fa sobre la diversitat lingüística.L’exposició sobre «Les llengüesde Catalunya», de la UniversitatCentral de Barcelona i comissa-

riada per Junyent, preteniamostrar la realitat lingüística deles persones que poblen actual-ment el Principat, parlants degairebé 300 llengües, per a qui lallengua catalana és oportunitat igarantia d’integració en la socie-tat catalana. Aquesta exposicióes va poder veure a les nostrescomarques gràcies al Projected’animació a les aules en conve-ni amb el Servei d’Ensenyamentdel Català (SEDEC).


Núm. 65. Abril de 2007TEMPS DE FRANJA 19OPINIÓ

La baronia de Fraga i la seva progressiva vinculació a l’Aragó

Josep M. Pasqual i Virgili Ibarz

Volem fer partíceps alslectors i amics de Temps deFranja de la important aporta-ció històrica i cultural, feta pelDoctor Joaquín Salleras iClarió en la presentació i defen-sa de la seva tesi doctoral – 17de novembre de 2006– sobre laprogressiva vinculación deFraga al Regne d’Aragó.

L’autor es fixa en el períodecomprès entre 1387-1458, peròlógicament ens dóna dadesimportants d’un abans i undesprés d’aquest període.La Baronia de Fraga es crea el1333 per Alfons IV d’Aragó iIII de Catalunya, abarcant lespertenences que havien tingutels Montcada. Alfons aprofi-tarà la mort del SenescalGuillem de Montcada, inicisde 1300, per recuperar aquestsdominis per a la Corona i, acontinuació, els cedirà –com aBaronia– a la seva segonamuller Leonor de Castella, quela passarà al seu fill granFerran.

Centrats de manera especí-fica al capítol dedicat al Terri-tori, l’autor fixa quatre dadesbàsiques que seran determi-nants en aquest traspàs de laFraga catalana a la Fraga arago-nesa.

La primera serà el 1362, ambmotiu de la celebració de Cortsa Montsó, s’aprova una propos-ta dels aragonesos de crear unaduana aragonesa a Fraga,prèvia segregació de Catalun-ya. Els aragonesos justifiquenla legalitat de la seva peticióbasant-se en el fet que Fraga vaésser repoblada amb Furs d’Os-ca. Els representants catalansno acceptaran aquesta decisió.Encara al 1368 Alfons IV-III,el Benigne, reconeix que Fragaestà si tuada a Catalunya(ACA,RC reg.465 fol.253-254).

La segona serà el 1375, amb

motiu de la celebración deCorts a Tamarit. El rei Pere(IV– III) va escriure personal-ment «que me place que Fragahaya usado siempre el Fuero deAragón y que desea que quedenasí las cosas» (AMF: perg. 32,desaparegut). Però no serà finsal 1379 quan quedarà anul·latdefinitivamente el privilegi deacollir– se als Usos de Barce-lona, els quals havien estatconcedits pel seu homònimPere III-II, dit el Gran, l’any1281.

La tercera serà el 1384 ambmotiu de la celebración deCorts a Fraga. Es reafirmarà lavigència dels Furs d’Aragórespectant, en tot cas, els fursparticulars i ordenacionspròpies de cada localitat. Entrela segona i la tercera data (1375-1384), l’autor transcriu dife-rents cites bibliogràfiques queaclareixen molt la qüestió:

1376: «Situada en la Diòce-si de Lleida i al Regne d’Ara-gó» (AMF perg. 201)

1378: «Situada en la Dióce-sis de Lérida y en el Reino deAragón . (RC reg. 1363 fol.4r-v).

1379: «Declaración que hizoel señor rey D. Pedro que en lavilla de Fraga se gobernasesegún Fuero de Aragón y nosegún Constituciones de Cata-lunya, en junio de 1379»(AMF, perg. Nº32, documentperdut en l’actualitat, però queva ésser copiat íntegramenteper Salarrullana en RABM,Estudios històricos de laciudad de Fraga, 1918, pàg.197-199).

Després de tot allò que l’au-tor ens fa saber de la qüestió,a part de la vertent política, enté una altra d’econòmica nomenys important reflectida,precisament, en l’establimentde les taules o duanes.

També ressalta que fins el

1378 Barcelona reclama lapresència de Fraga a les Cortsque s’hi estan celebrant allà, iel 1388 no serà acceptada aCorts a Saragossa.

La quarta dada, i definitiva,serà la convocatòria a Corts aMaella el 1405. Se celebrarenel 1406 i la reina Maria deLuna, esposa de Martí I, inter-vindrà per a regularitzar lasituació de Fraga com arago-nesa amb tots els drets.

Cal ressaltar la importànciad’aquesta tesi, per si no haquedat prou manifesta, desta-

cant la gran abundància docu-mental en què se sustenten lesafirmacions del doctor Salleras,i l’abundància de dades queens dóna en parlar d’altresaspectes com la demografia,les aljames –jueva i sarraïna-,els estaments, la delinqüènciaurbana, bandositats, funciona-riat, etc.

Aquesta tesi no sols seràpeça cabdal per l’estudi de lahistòria de Fraga i de la Ribe-ra, sinó que és un treball delqual es fa digna la seva divul-gació.

Fraga. Passeig del Cegonyer

MES

ALL

ES


Any 8 • núm. 65 • La Franja, abril de 2007

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Act

uaci

ó de

ls T

itirit

eros

de

Bin

èfar

a l’

IES

Ram

ón J

. Sén

der

de F

raga

Visita presidencial a FragaEl president del govern d’Aragó començala seua gira electoral a la capital del BaixCinca.

Entrevistaa PilarNavarreteLa directorageneral deCultura delGovern d’Aragóexplica les líniesd’actuació delseu departament.

PEP

LA

BAT

El català a EducaragonLa trobada de l’Educació va tenir un delsseus atractius en la presència d’activitatsi exposicions en la nostra llengua.



CURS 2006-2007

“titiriteros” en català · temps de franja núm. 65. abril de 2007 3 s u m a r i salutació...

Documents