OPINIÓN Sábado 25 enero 2003 , MENORCA

“MATELI SEGU II

MENORC

Esco e çaments en liter turaSÍLVIA PONS 1 SEGUÍ

H i ha moltes maneres de començar una obra literária, i buscar una definició que inclogui

aquesta varietat, no és feina fácil. Un començament pot ser un procés d’ubicaciódel lector dm5 el text que es diposa a Ilegir. Aquesta ubicació pot ser temporal,espacial, pot ser una descripció d’un omés personatges o un ambient... o enspot donar qualsevol informació que si-gui important per a 1’ escriptor i que serveixi de referéncia al lector, com am elpunt de vista narratiu.

Un començament ha d’estar perfectament mesurat; ha de contenir la dosid’informació justa i necessária; ni mésni menys. Quina ésla dosi d’informaciójusta i necessária? Es just el punt que nodeixa indiferent el lector, és a dir, el punten qué el lector té prou informació perdecidir si ha de continuar o no la lectura. Ara bé, aixó no significa que un començament hagi de ser la síntesi argumental de l’obra. L’objectiu principald’un començament ha de ser no deixarneutre el lector: es tracta d’avançar elcontingut, perá sense dir-ho tot. Així,aquest “avançar sense dir” provocará ladependéncia del lector (enganxament),o bé l’abandonament de la lectura. Potser tenir tant en compte el començamentper decidir continuar o abandonar unaobra no és un bon sistema de lectura, jaque sovint ens perdem grans obres literáries; si més no, és la realitat.

Quan comença una novella? DavidLodge al seu ifibre L ‘art de la ficció ensdiu que aquesta pregunta és gairebé tandifícil de contestar com saber quan esconverteix en ersona l’embrió. Abanss’ha fet referéncia al començament comun dels factors decisius a l’hora de captar l’atenció del lector (captatio batevolentiae). Peró... ens hem de plantejar:quan comença en realitat una obra literária? Comença en l’escriptor? En elprimer pensament que 1’ escriptor va tenir sobre el que més tard esdevindria unanovella, un relat...? Tot escriptor té elseu métode de treball, i abans de començar a redactar l’obra, és probable quedissenyi un esborrany, un esquema...Aquesta preparació ja es pot considerar començament?; de fet és la primerainformació, és l’inici i el principi de lacreació. Podem dir que a aquest començament només hi pot accedir l’escriptor, per tant forma part de la concepció de començament de l’escriptor.Per un lector el començament d’ una noveNa no será el plantejament que ha fet1’ escriptor abans d’ elaborar-la, perquéper començar, no sap quin métode ha fetservir abans de disposar-se a escriure. Elcomençament per un lector partirá delmaterial tangible que posseeixi, és a dir,la própia obra d’art. Tot i així, el límitdel començament no está del tot dar, ésun horitzó difuminat. Ma bé, partint delfet que el començament per un lector noexisteix sense un material físic, ens podem plantejar: pot un próleg considerar-se un començament? Si tenim en comp-te que tot allá que ens dóna ens avançainformació sobre l’obra és començament,llavors sí. D’altra banda, si entenem coma començament el principi físic de la cre-

ació literária, un próleg no será un començament, només una simple informació complementária.

Quan s’acaba el començament d’unanovel-la? No podem establir uns límitsconcretsper separar el que consideremcomençament del que consideremla trama o laihistória. Es evident que tampocpodem parlar de parágrafs, ni de págines, ni de capítols, per establir una lleigeneral a l’hora de localitzar un començament. En molts casos, aquest límit és prou dar i evident com ara el con-te de la Caputxeta Vermella a Contes pera nens i nenes políticament correctes deJames Finn Garner: “Vet aquí que unavegada hi havia una persona jove que esdeia Caputxeta Vermella i que vivia ambsa mare a la vora d’un gran bosc”. Enaquest començament l’escriptor ens situa espacialment (a la vora dtun bosc),i a més ens presenta el personatge principal (Caputxeta Vermella), donant-nos

a conéixer algunes característiques com:que és una personajove, i que vivia ambsa mare. Ens adonem que apareix un narrador omniscient que no está dins la mateixa história, peró sí dm5 la narració,per tant es tracte &un narrador heterodiegétic i intradiegétic. Per tant el començament es correspondria amb el primer parágraf, i és a partir del segon quees comença a desenvolupar la trama: “Unbon dia sa mare li va demanar que...”Amb la informació que ens dóna aquestcomençament, ja estem preparats per entendre i associar la informació que enstrobarem al llarg de l’obra.

D’altra banda, aquest líniit no és tanclaren relats com El perseguidor de Julio Cortázar: “Dédée me ha llamado porla tarde diciéndome que Johnny no estaba bien, y he ido enseguida al hotel.Desde hace unos días Johnny y Dédéeviven en un hotel de la me Lagrange, enuna pieza del cuarto piso. Me ha bastado ver la puerta de la pieza para darmecuenta de que Johnny está en la peor delas miserias; la ventana da a un patio casi negro, y a la una de la tarde hay quetener la luz encendida si se quiere leerel diario o verse la cara. No hace frío,pero he encontrado a Johnny envueltoen una frazada encajado en un roñoso sillón que larga por todos lados pedazosde estopa amarillenta. Dédée ~stá enve

jecida y el vestido rojo le queda muymal; es un vestido para el trabajo, paralas luces de la escena; en esa pieza delhotel se convierte en una especie de coágulo repugnante”. On s’acaba aquestcomençament? Potser al primer punt?Amb aquesta informació sabem que existeix una relació entre Dédée i Johnny,que es troben en un hotel, que possiblement són els protagonistes, que succeeix per la tarda, i que existeix una relació entre el narrador i els personatgesesmentats. Per tant, ens trobem amb unnarrador homodieg&tic i extradieg&tic,és a dir, forma part de la história, peróno és la seva narració. Ara bé, és suficient aquesta informació per considerarla començanient? O potser és excessiva?Es evident que si seguim llegint coneixerem més coses: on viuen exactamentels protagonistes, en quines condicions...peró... tota aquesta informació forma partdel començament, o ja és pan de la tra

ma? La resposta a aquesta pregunta ésmolt personal i respon a la concepció decomençament de cada individu.

David Lodge a L’art de laficció ensdiu que el començament d’una novel-laés un llindar que separa el món real quehabitem del món imaginat pel novel-lista. Per tant, existeix una voluntat detransmetre al lector allá que l’autor hadissenyat, i l’obra és l’intermediari.Aquesta distáncia abismal que hi ha entre escriptor i lector es cobreix mitjançantl’obra; i és just el començament que separa el món real del lector, el món quçvivia abans de dur a terme l’operació dellegir, del món literari que l’escriptor haescrit. L’operació de llegir será molt important a l’hora d’endinsar-nos en el mónimaginat pel novel-lista, i per tant a 1’-hora de superar (entés com el fet de continuar la lectura) qualsevol d’ aquests començaments, que Lodge anonltna llindarseparador del món real i del món imaginat.

Com pot començar una novel-la? Nopodem crear una llista tancada de tipusde començaments, ja que el número ésillimitat. Podem fer classiflcacions, perócada començament, tot i que pot assemblar-se a un altre en la forma o el contingut, sempre té alguna qualitat que elfa únic.

David Lodge fa una enumeració de

possibles tipus de començaments:• Descripció oblidada d’un paisatge

rural o urbá que ha de ser l’escenari principal de la história.

• Enmig d’una conversa.• Presentació eniluernadora que el na

rrador fa de si mateix.• Autobiografia.• Reflexió filosófica.• Amb un personatge en un penh ex

trem.• Amb una “históña marc” que expo

sa com es va descobrir la história principal.

Tot i així, és evident que l’autor noens ho presenta com una llista tancada.sinó més aviat com una mostra de diferents exemples de començaments. També podem parlar de començaments quenomés tenen la funció d’ubicar al lectordonant unes referéncies determinadesque facilitaran al lector la comprensiódel relat. Aquest tipus és molt propi deiscontes (La Caputxeta Vermella o Els fresporquets en són un cas dar).

Contráriament, ens podem trobar casos de començaments que a més d’exercir aquesta funció aclaridora, formen pande la trama. Aquest seña el cas de El perseguidor; esmentat anteriorment, que amés d’informar-nos de qüestions com:protagonistes, estat d’un dels protagonistes, on es troben i punt de vista narratiu; ens adonem que començament 1trama estan barrejats: “Dédée me hallamado por la tarde Es a partir d’unatrucada que el narrador ens explicará unasérie de situacions.

Un altre cas podria ser el començament amb doble fundió que trobem a Enla colonja penitenciaria de Frank Kafka: “-Es un aparato singular -dijo el oficial al explorador, y contempló con cienta admiración el aparato, que le era tanconocido”. Comença en forma de diálegi a més ens informa de coses com: un oficial i un explorador que mantenen unaconversa sobre un apareil, i que es tracta d’un narrador omniscien~que no estádins la história, peró sí dins la narració(heterodiegétic i intrdiegétic).

Un relat taipbé pot començar senseubicar el personatge i sense començar lahistória. Aquest fet provoca desorientació en el lector, trencament d’expectatives, i sovint l’abandonament de lalectura. En aquests casos és necessani ilegir un parell de págines per arribar a liigar caps i poder seguir bé el text. Un casés el Manual de instrucciones de JulioCortázar que s’inclou dins Historias decronopios y de famas: “La tarea deablandar el ladrillo todos los días, la tarea de abrirse paso en la masa pegajosaque se proclama mundo, cada mañanatopar con el paralelepípedo de nombrerepugnante, con la satisfacción peminade que todo esté en su sitio, la mismamujer al lado, los mismos zapatos, elmismo sabor de la misma pasta dentífrica, la misma tristeza de las casas deenfrente, del sucio tablero de ventanasde tiempo con su letrero “Hotel de Belgique”. Aquesta enumeració, que es correspon amb el primer parágraf, pot desesperar el lector perqué no sap de quéli está parlant, de tot i de res. Aquest començament ens dóna molta informació,massa, i el lector no sap quina ha de se-

“David Lodge a ‘L’art de laficció’ens diu que el començament d’una novel-laun llindar que separa el món real que habitem

del món imaginat pel novel-listaPer tant, existe ix una voluntat de transmetre

al lector alló que 1 ‘autor ha dissenyat,i l’obra és l’intermediari”

lecciolés aixlgonist;de visitura

Un.ment.rençnines,escriLidel sepanye

Igrtevessenycla dacuifisiaqueiel qutuna rció qsenseel msat, steixasegusió dd’ aqisi es

Hmolion siés qlliç ddratDan“Cede LdiviIdeimertor.edilnaritiubenhist

1rre~L’ Arésira dsostandeiintimepesaptraiacimtlatiaehaqencico

bol’c

fe,tr€pteiarmtudiccIiti~la