“l’optimisme és un patrimoni de l’empresari”...què es valora la capacitat de començar de...

LA REVISTA DELS GESTORS ADMINISTRATIUSOCTUBRE · NOVEMBRE · DESEMBRE 2015

IMPLANTACIÓ DEL SISTEMA SILTRA

NOU SERVEI

GESTOR DE PROXIMITAT

“L’optimisme és un patrimoni de l’empresari”Marc Bonavia, president de l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya

EMPRENEDORS

62565 El Gestor-oct-des-2015-D2.indd 1 22/12/15 13:06

2

EL

GE

STO

R

SUMARI

Comencem un any nou; per això, és hora de fer balanç i, sobretot, de proposar-se reptes, noves fites que ens ajudin a avançar personalment i pro-fessionalment. En les properes pàgines podreu observar que des del Col·legi de Gestors no hem aturat el nostre afany d’evolucionar i de donar als nostres col·legiats les millors eines perquè puguin desenvolupar la feina amb les màximes garanties: hem proporcionat nous sistemes per facilitar-los la tasca diària i hem ampliat el catàleg de serveis que poden oferir als seus clients.

En aquest sentit acabem d’emprendre el “Gestor de proximitat”, un projecte mitjançant el qual els gestors tindran l’oportunitat de distingir-se com a especialistes en la normativa aplicable a ciuta-dans amb discapacitat; un reconeixement que es farà visible amb un distintiu reconegut per la Fundació ONCE i el Consejo General. Gràcies a aquest nou projecte no tan sols podrem oferir els nostres serveis a un nou segment de clients, sinó que la gestoria –i això és molt important– serà

socialment responsable amb la discapacitat en particular i amb la societat en general.

I és que, com que tot evoluciona, hem de ser capaços de donar resposta a noves sensibilitats, perquè els gestors administratius continuem sent uns actors importants en el context social de cada moment. Aquest és un dels punts que hem de transmetre als 129 aspirants que han estat declarats aptes per ser gestors administra-tius en l’última convocatòria de la prova pública d’accés a la professió o en els diferents màsters universitaris de gestió administrativa. Es tracta de futurs companys que han decidit fer un pas en el desenvolupament professional, per tal de formar part d’un col·lectiu ben actiu que continua endavant gràcies a un sòlid passat i a la mirada fixada en un futur prometedor.

Alfonso Lluzar

President del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya

PRESIDENTAlfonso Lluzar López de Briñas

DIRECTORAVanessa Mena

COMISSIÓ REVISTACarme DalmauCarme ElenaConcha FortezaMarina RocabrunaAurora RodésFrancisco TorresMarc GiménezSònia VillarMontse FloresCristina Calvo

COL·LABORADORSChantal Rabat

FOTOGRAFIESPhotoAltoBit ComunicaciónMavi ArsagaletManel Canetti

COORDINACIÓ PUBLICITATBit ComunicaciónJosep Tarradellas, 15508029 BarcelonaTel.: 93 363 64 64

EDITACol·legi Oficial de Gestors Administratiusde CatalunyaPl. Urquinaona, 6, 6a planta08010 [email protected]

DISSENY GRÀFIC I PRODUCCIÓBit Comunicació[email protected]

DIP. LEGAL: B-44973-92

En cap cas l’opinió expressada en els articles publicats a EL GESTOR ha d’entendre’s com a opinió del Col·legi de Gestors Administratius,sinó exclusivament dels seus autors.

El Col·legi oficial de Gestors Administratius de Catalunya és propietari dels drets de propietat intel·lectual i industrial dels continguts del la Revista El Gestor, així com dels elements que conté. Atès el que disposa la Llei de propietat intel·lectual, queden expressament prohibides la reproducció, distribució i comunicació pública, inclosa la modalitat de la posada a disposició, de la totalitat o part dels continguts de la Revista El Gestor, en qualsevol suport o per qualsevol mitja tècnic, sense l’autorització expressa i per escrit del Col·legi oficial de Gestors Administratius de Catalunya. L’autorització de reproducció parcial o total requerirà obligatòriament citar l’autoria i la procedència

Col·legi de Gestors Administratius de [email protected]

ENTREVISTA OPINIÓ OPINIÓ03 06 09Marc Bonavia,president de l’Associacióde Joves Empresaris de Catalunya

ACTUALITATCOL·LEGIAL

16Últimes activitats del Col·legi

AGENDA MITJANS20 21Activitats institucionals

Els GA en els mitjans de comunicació el 2015

Tributació de les SCP

Implantació del sistema SILTRA

LLEURE I CULTURA

23

14SERVEIS DELEGACIONS13Gestor de proximitat Activitats més

rellevants de les delegacions de Lleida i Girona

ELS NOSTRESGESTORS

15Jesús Andrés

Gerard Jané

Aperitiu de Nadal 2015

EDITORIAL

EDITORIAL


3

EL

GE

STO

R

ENTREVISTA

Avui dia es parla més d’emprenedors

que no pas d’empresaris. Quina di-

ferència hi ha?

Podríem dir que empresari és l’ofi ci i

emprenedor és l’actitud. Tots dos ter-

mes es poden utilitzar indistintament,

malgrat que tenen connotacions molt

diferents. La paraula empresari es

vincula a l’època de Dickens, en què el

més important era fer diners —encara

que això suposés aprofi tar-se de les

circumstàncies i, fi ns i tot, dels col·la-

boradors. Emprenedor, en canvi, és un

mot més nou i sense càrrega negativa,

molt més friendly; a més, una cosa

molt important és que refl ecteix una

altra manera de fer negocis. Precisa-

ment, el fet de canviar la percepció

social de l’empresari i donar a conèixer

com fan les coses avui dia ha estat un

dels objectius de l’actual junta directi-

va d’AIJEC.

I com són els empresaris d’avui dia?

Sempre són persones molt treballa-

dores, que arrisquen, pateixen i dina-

mitzen el territori per generar llocs de

treball i noves sinergies. Són capaços

de visualitzar una idea, portar-la a ter-

me, modifi car-la i tornar-ho a intentar

en cas que no funcioni. Per sort, està

desapareixent l’estigma del fracàs i ens

apropem a la cultura anglosaxona, en

què es valora la capacitat de començar

de nou, de reinventar-se. Però el més

important és que ara són empresaris

que emprenen des dels valors i tre-

ballen amb l’objectiu de complir-los.

Aquest és el principal canvi respecte

als models empresarials més antics:

els mou la passió, i volen fer allò que

els fa vibrar.

Marc Bonavia és un jove empresari que va abandonar la carrera com a investigador farmacèutic per muntar l’empresa tecnològica Sit Mobile. Juntament amb el seu soci, fa poc temps va decidir vendre-la al grup australià Soprano, del qual ha assumit la vicepresidència europea. Actual-ment, com a president de l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC), representa una nova generació d’emprenedors i una nova mane-ra de fer les coses. Apassionat amb el que fa i amb el que pensa, és una persona que transmet intensitat amb la mirada, que contagia l’energia i que convida a trobar “allò que et fa vibrar” en la vida. És jove, però molt ben preparat, i sovint empra els símils esportius per explicar la seva expe-riència i la seva òptica de la vida. Una vida que viu amb passió i decisió. Sap que la seva etapa a Soprano no durarà per sempre, i ja té el radar activat per detectar altres oportunitats. Això sí, haurà de ser un projecte que el motivi i que uneixi el que li agrada fer amb allò en què és bo.

MARC BONAVIAPresident de l’Associació

de Joves Empresaris de Catalunya

V. Mena

“L’empresari ha de pensar que el futur sempre serà millor; ha de sortir a guanyar”


4

EL

GE

STO

R

Però la passió no es reflecteix en el

compte de resultats...

No, però si treballem amb passió i fem

allò que sabem fer i que ens fa vibrar,

els diners sempre arribaran. Per això,

el primer pas és ser honest amb un

mateix i fer un exercici d’autoconeixe-

ment per identificar què ens agrada i

en què som bons. Això no sempre és

fàcil, ja que pot suposar haver de re-

nunciar a un camí conegut, establert,

més estable i en consonància amb la

dinàmica social. Però si ens decidim a

dedicar-nos a allò que sabem fer i que

ens apassiona, és molt difícil no ser

emprenedor.

Però no tothom pot ser empresari...

És clar que no! Però podem fer els

passos necessaris per dur a terme allò

que ens agrada de veritat, allò que

ens omple. Potser no cal muntar una

empresa, però sí dedicar més temps a

un tema que ens agrada, a una afició...

Vibres o no vibres, i, si no ho fas, és

millor plantejar-te el que estàs fent.

Com que no sabem quant temps se-

rem aquí, cal gaudir del que fem, dur

a terme allò que és genuí, el que hem

triat. Com més aviat trobem allò que

sabem fer millor, més temps gaudirem

de la vida.

Per on comencem?

Identificant un problema del qual tenim

la solució. Aquest serà el punt de parti-

da del nostre negoci, ja que avui dia el

que busca i valora el mercat és que li

fem la vida més fàcil. Ningú no compra

una aspirina fins que no té mal de cap.

De tota manera, convertir-se en em-

presari és un camí molt més natural

que llevar-se un dia i dir “ja sóc empre-

sari”. Generalment començarem de-

tectant qui pot necessitar el nostre

servei (la solució del seu problema) i

oferint-li a un preu. Quan el nombre de

clients o el volum de feina creixi fins

que necessitem l’ajuda d’algú, quan

contractem la primera persona per al

nostre projecte, és quan ens converti-

rem en un empresari.

Com a vicepresident europeu de

Soprano coneix la situació a Europa.

Hi ha diferències entre els empresaris

europeus i els catalans?

Catalunya és un poble emprenedor,

amb molta creativitat i iniciativa. El

problema és que no acostumem a

ENTREVISTA

“Com a empresaris tenim la responsabilitat que el nostre equip també es desenvolupi en allò que sap fer millor”

Localització: Hotel Omm Barcelona


5

EL

GE

STO

R

pensar en gran. Si les pimes col·labo-

ressin més entre elles o actuessin d’una

forma global, podrien fer coses més

grans. Això no significa que tothom

hagi de tenir una empresa gran, de les

de l’IBEX 35, però les possibilitats de

créixer no s’han de deixar escapar.

Aleshores, l’empresari neix o es fa?

Podríem dir que n’hi ha de dos tipus

si fem l’analogia amb els nedadors: els

que tenen passió per nedar i s’entre-

nen per dedicar-s’hi i els que comen-

cen a nedar perquè el vaixell s’enfonsa

i han de salvar la vida. Amb la crisi van

proliferar els del segon grup, és a dir,

persones que mai no s’havien plante-

jat emprendre però que no van tenir

cap altra sortida. I a molts d’ells els

ha anat força bé, i han descobert una

faceta que els agrada i que no sabien

que tenien.

El pitjor de la crisi ja ha passat?

Cada cas és diferent, però sens dub-

te estem millor ara que fa tres anys.

De tota manera, un empresari no

té alternativa i ha de pensar que el

futur sempre serà millor; ha de sortir

a guanyar. I aquesta força és molt

important, perquè té una capacitat de

contagi enorme per a l’entorn i per a la

societat en general. L’optimisme és un

patrimoni de l’empresari. A més, una

empresa sempre comença en crisi, ja

que cal pagar sous, impostos, factures,

etc. abans de tenir beneficis.

Quina línia separa l’optimisme i la

inconsciència?

Potser és massa fina, però hem d’in-

tentar estar amb el cap al cel i tocar

de peus a terra... i per això cal ser molt

llarg! Ens hem d’estirar i treballar molt

per arribar a tots dos llocs alhora. Quan

alguna cosa no ens surt bé, sol ser per-

què hem pecat de tenir el cap massa

amunt o els peus massa enganxats a

terra. Això passa a tothom en la vida

diària, però els empresaris posen més

coses en joc (diners, il·lusions, la feina

d’altres persones), i, per tant, el cop

pot ser més fort. Això sí: si surt bé, el

premi també és més gran.

El premi és tan sols per a ell?

I per al seu entorn, per al seu equip.

Com a empresari tens la respon-

sabilitat que el teu equip també es

desenvolupi en allò que sap fer millor.

I si no és dins de l’empresa, que sigui

a fora, però que tingui l’oportunitat de

créixer professionalment. Perquè una

empresa sigui millor, tots els membres

de l’equip han de ser la millor versió

d’ells mateixos i l’empresari ha d’inter-

venir-hi i ajudar-los per aconseguir-ho.

Es tracta de ser com un entrenador de

futbol, que posiciona els seus juga-

dors i els motiva per realitzar-se, a fi

d’aconseguir tots plegats els millors

resultats per a l’equip.

Ens ha aconseguit motivar a fer les

coses diferents. Per on comencem?

Imaginem que no hi perdem res i que

ningú no ens jutjarà. On us agradaria

ser d’aquí a cinc anys? Escrivim-ho en

un paper, tot s’hi val. Potser després

no cal fer el salt o arribar al destí final,

però com a mínim caminarem cap a

aquesta direcció i estarem millor amb

nosaltres mateixos, perquè alinearem

el que fem amb el que volem fer.

La qualitat més important que ha de tenir un empresari és... Depèn dels seus valors: honestedat, passió, transparència, persistència... A cadascú ens motiva una cosa diferent.

Si vols ser empresari, oblida... Fer una baixada! No ens ho podem permetre.

Una satisfacció principal per a un empresari. Dependrà dels valors que l’han empès a fer el que fa: ajudar els altres, fer les coses bé, etc.

Què és millor, apostar per serveis de gran consum o per nínxols de mercat? Per nínxols de mercat, ja que l’especialització és un valor.

Internacionalització: sí o no? Dependrà del tipus de negoci, però si en tens l’oportunitat, no ho dubtis.

Què fem després d’un negoci fallit, tornem a intentar-ho o l’abandonem? No ens hem d’estigmatitzar pensant que perquè un negoci no ha funcionat tampoc no funcionem nosaltres. Si encara tenim passió pel que fem, endavant!

Dels errors, n’aprenem o ens en penedim? És una invitació a aprendre.

Què valora més un client, el preu o el servei? Si el preu és l’única defensa que et queda vol dir que alguna cosa no fas bé...

La clau per fidelitzar un client és... Facilitar-li la vida.

ENTREVISTA

EN POQUES PARAULES


6

EL

GE

STO

R

OPINIÓ

La Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost de societats (IS) establia la subjecció a aquest impost de les so-cietats civils amb objecte mercantil a partir de l’1 de gener del 2016 (art. 7.1. a). Es tracta, sens dubte, d’una dispo-sició nova, ja que fins ara les societats civils tributaven en règim d’atribució de rendes d’acord amb l’impost so-bre la renda de les persones físiques (IRPF).

No obstant això, avui dia continua es-sent una qüestió discutida i discutible la definició de societat civil amb ob-jecte mercantil. I la qüestió no és insig-nificant; cal decidir si es tributa l’im-post de societats o si cal adoptar els passos oportuns per aplicar el règim transitori previst en la llei esmentada, a fi de dissoldre i liquidar —el primer semestre del 2016— les societats civils que no vulguin patir aquest canvi fiscal (disposició transitòria dinovena de la Llei de l’IRPF), amb les conseqüències que això comporta, com ara haver de portar comptabilitat mercantil.

Els últims mesos han sortit a llum una sèrie de respostes a les consultes presentades a la Direcció General de Tributs que han tractat de temes que tenen a veure amb aquesta situació. De tota manera, també és cert que ho han fet parcialment, i són massa pròxi-mes al cas concret. Per poder aclarir

del tot la situació, seria convenient que l’Administració dictés una instrucció, una nota o un informe sobre aquesta matèria.

Però com que això no ha succeït, a partir de les consultes esmentades sembla que podem extreure l’opinió de l’Administració Tributària en deter-minats aspectes.

Pel que fa a les condicions exigides perquè una societat civil esdevingui subjecte passiu de l’IS es requereix:

1. Que l’entitat tingui la condició de so-cietat civil, en els termes de l’art. 1665 Cc: “la societat civil és un contracte mitjançant el qual dues o més perso-nes s’obliguen a posar en comú diners, béns o indústria, amb la finalitat de repartir-se’n els guanys”.

En cap cas cal confondre societats civils amb comunitats de béns. Les consultes indicades deixen ben clar que preval una posició estrictament formalista en la DGT, de manera que a les comunitats de béns no els afecta la possible conversió en subjecte pas-sius de l’IS. Així ho posen de manifest diverses consultes dictades el 28 de juliol de 2015: per exemple, la V2376-15 (es nega la condició de subjecte passiu de l’IS a una comunitat de béns formada per un advocat i un graduat social dedicada a l’assessorament en

diverses matèries), la V2382 (es nega, també, en el cas d’una comunitat de béns que funcioni com a bar o cafè) o la V2383 (com succeeix en el cas d’una comunitat de béns dedicada a l’activi-tat de comerç a l’engròs de productes de paper, etc.). Algú pot suposar que les comunitats de béns podrien actuar com a via de fuga per a les societats civils que desitgin eludir l’aplicació de l’impost de societats. No obstant això, és recomanable actuar amb prudència i evitar caure en supòsits de frau de llei, quan no de simulació, encara que sigui tenint en compte les indicacions actuals de la DGT.

2. Que la societat civil tingui personali-tat jurídica pròpia, la qual cosa exigeix que els pactes entre les parts inte-grants no siguin secrets (art. 1669 Cc), sinó públics. La DGT demana que es constitueixi mitjançant una escriptura pública o un document privat, sempre que s’hagi aportat davant l’Adminis-tració Tributària a fi d’obtenir-ne el NIF. En aquest cas, s’entén que les societats tenen personalitat jurídica a efectes fiscals.

3. Que la societat civil tingui un ob-jecte mercantil. La determinació del que significa aquest requisit dista molt de ser pacífica. Actualment, la DGT considera sinònim d’objecte mercantil la realització d’una activitat

LES SOCIETATS CIVILS AMB OBJECTE MERCANTIL TRIBUTARAN L’IMPOST DE SOCIETATS EL 2016

LUIS M. ALONSO GONZÁLEZCatedràtic de Dret Financer i Tributari de la UB


7

EL

GE

STO

R

OPINIÓ

econòmica de producció, intercanvi

o prestació de serveis per al mercat.

En canvi, en quedarien excloses les

entitats dedicades a activitats agrí-

coles, ramaderes, forestals, mineres i

de caràcter professional, almenys fins

que no s’aprovi la reforma del Codi de

Comerç, que, sens dubte, ja no es pro-

duirà en la legislatura que acaba. Per

tant, la DGT accepta com a subjecte

passiu de l’IS les societats civils dedi-

cades a la venda al detall de joguines

(V2378-15), a la fabricació d’articles

de fusteria metàl·lica (V2379-15), a la

prestació de serveis d’intermediació

immobiliària (V2392-15) i, fins i tot,

a serveis d’assessorament fiscal i

comptable, administració de finques i elaboració de nòmines i assegurances socials (V2412-15). Contràriament, s’ha negat aquesta condició a societats civils dedicades a l’advocacia (V2377-15), a explotacions agrícoles (V2380-15), a la inversió financera (V2341-15) i a la ramaderia (V2381-15).

De moment sembla que regeix una certa estanquitat de la norma fiscal en relació amb el dret mercantil, ja que en aquesta última disciplina es creu que una societat civil amb objecte mercantil no és altra cosa que una societat mercantil irregular; per tant, el seu tractament derivaria al que cor- respondria a una comunitat de béns.

Des d’un punt de vista jurídic també s’ha mantingut que no és possible una societat civil amb objecte mercantil, ja que en aquesta circumstància es tractaria d’una societat de naturalesa mercantil. Fins i tot la Direcció General de Registres i del Notariat ha denegat la inscripció en el Registre Mercantil de societats constituïdes com a civils però amb objecte clarament mercantil (resolució de 21 de maig del 2013).

Aquesta és, en resum, la situació que avui dia es viu, a l’espera que l’Admi-nistració Tributària s’esforci, al més aviat possible, a aclarir-ne els extrems esmentats.

LA PRIVACITAT DEL TELÈFON MÒBIL I DEL CORREU ELECTRÒNIC EN LA CONTRACTACIÓ LABORAL

JOSÉ HURTADOAdvocat

Sentència del Tribunal Suprem de 21 de setembre del 2015

Una empresa pot sol·licitar dades personals a un treba-llador —com ara l’adreça de correu electrònic i el número de telèfon mòbil— perquè constin en el contracte laboral? D’entrada, sembla que són dades que una persona facilita-ria per dur a terme qualsevol tipus de contractació, inclosa la laboral. No obstant això, per al Tribunal Suprem és abusiu que una empresa sol·liciti informació com l’esmentada al treballador.

Segons una sentència del 21 de setembre del 2015 de la Sala Social del Tribunal Suprem, de la qual ha estat ponent el magistrat Luis Fernando de Castro (sala integrada pels magistrats Fernando Salines, José Manuel López, Rosa Virolés i Lourdes Arastey), l’alt tribunal ha desestimat el recurs de cassació interposat per l’empresa en procés de conflicte col·lectiu promogut pel sindicat CCOO, pel fet que en la contractació duta a terme per aquesta s’incorporava la clàusula següent:


8

EL

GE

STO

R

OPINIÓ

Ambdues parts convenen expressament que qualsevol ti-pus de comunicació relativa a aquest contracte, a la relació laboral o al lloc de treball podrà ser enviada al treballador per SMS o per correu electrònic, mitjançant un missatge de text o un document adjunt, segons les dades facilitades pel treballador a l’efecte de formalitzar el contacte. Qualsevol canvi o incidència pel que fa a aquestes ha de ser comunicat a l’empresa de forma fefaent i al més aviat possible.

El Suprem admet que voluntàriament puguin posar-se a disposició de l’empresa les dades esmentades i, fi ns i tot, que “pogués resultar desitjable, atesos els temps actuals de progressiva puixança telemàtica en tots els àmbits”. Però s’oposa al fet que en el contracte laboral es faci constar, mit-jançant una clàusula tipus, que el treballador presta el con-sentiment «voluntari» a aportar les dades personals citades, ja que el treballador és la part més feble del contracte, i que com que és inclosa per l’empresa en el moment d’accés a un bé escàs, com l’ocupació, es pot entendre que el seu consentiment sobre aquest punt no és completament lliure i voluntari, per la qual cosa la clàusula esmentada és nul·la, ja que atempta contra un dret fonamental i “s’ha d’excloure dels contractes de treball”.

El Tribunal Suprem considera que les dades qüestionades que es pretenen incorporar al contracte (telèfon mòbil i cor-reu electrònic) en certa manera estan exemptes del con-sentiment del treballador, perquè no ho estan en l’excepció general de l’art. 6.2 de la Llei de protecció de dades, ja que no són «necessàries per al manteniment o compliment» del contracte de treball —segons la defi nició del Diccionari de la llengua catalana, allò de què «hom no pot passar-se, no pot prescindir»—, ja que fi ns fa poc temps la relació laboral ha pogut desenvolupar-se sense aquests instruments.

D’aquesta manera el Suprem segueix el mateix criteri que l’Audiència Nacional, que en la sentència núm. 13/2014, de 28 de gener del 2014, dictada en la mateixa causa (recurs núm. 428/2013), ja havia manifestat que l’empresa no pot imposar als treballadors que li facilitin les dades esmenta-des a l’hora de signar un contracte laboral. Això signifi ca que el poder de direcció de l’empresari, el fonament consti-tucional del qual es troba en la llibertat d’empresa recollida en l’article 38 de la CE, no és un poder absolut i ha d’estar subjecte a determinats límits: els impostos “externs” pels drets que la Constitució, les lleis i els convenis reconeixen als treballadors, i els límits “interns”, en la mesura que han de ser exercits de bona fe i de manera regular.

Lògicament, la nota de premsa d’aquesta sentència publi-cada abans pel poder judicial va suscitar l’interès immediat dels mitjans de comunicació i també de les xarxes socials, així com del sindicat demandant. No obstant això, cal plan-tejar-se: el contracte de treball és un instrument inefi caç per obtenir el consentiment del treballador? Si el criteri de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem determina que el treballador és la part feble del contracte, i que després d’incloure la clàusula en qüestió en el moment d’accedir a un bé escàs com l’ocupació pot entendre’s que el seu consentiment sobre aquest punt no és completament lliure i voluntari, què passa, doncs, amb la resta de les clàusules introduïdes en un contracte laboral? Totes també seran susceptibles de nul·litat en determinar que el consentiment del treballador no era lliure i voluntari?

La validesa i l’efi càcia de qualsevol clàusula d’un contracte de treball existiria sempre que aquesta sigui conforme al dret i no vulneri cap precepte concret de l’ordenament jurídic, de l’Estatut dels treballadors, del Codi civil ni de cap altra normativa vigent.

La clàusula, en aquest cas, és clara i no sembla que contra-vingui cap normativa, sinó que merament facilita la comu-nicació empresa-treballador, i en tots dos sentits.

Una visió una mica més “moderna” o “pràctica” ens permet manifestar que, en el tràfi c ordinari de les relacions laborals actuals, l’ús del mòbil o del correu electrònic del treballador per dur a terme les comunicacions entre ambdues parts sembla que forma part de la mateixa “realitat de les coses”. La mateixa Administració —sigui Hisenda o la Tresoreria General de la Seguretat Social— empra els mitjans electrò-nics per comunicar-se amb els administrats. De fet, algunes vegades només permet les comunicacions electròniques amb aquests, els quals són obligats a facilitar un compte de correu.

Cal no oblidar l’intens canvi tecnològic dels últims anys i el seu impacte en les relacions laborals. Des de l’estricte àmbit jurídic respecte a la privacitat de les dades personals, tant el mòbil particular com el correu personal “s’erigeixen en dades absolutament comunes en el tràfi c ordinari, són necessaris en una dinàmica de relacions laborals normals i, per això, no es corresponen ni tenen cap relació amb dades o informació que entronqui directament amb l’esfera més íntima de la persona” (segons el que diu textualment la tesi de l’empresa que fa el recurs).

En defi nitiva, com a resposta a la pregunta que ens hem plantejat a l’inici (l’empresa pot sol·licitar les dades en qüestió al treballador perquè constin en el seu contracte laboral), segons l’alt tribunal la resposta és que no, que això seria abusiu, amb independència que aquest criteri sembla que vagi contra la pròpia realitat de les coses.

El Tribunal Suprem considera que les dades qüestionades estan exemptes del consentiment del treballador, perquè no ho estan en l’excepció general de l’art. 6.2 de la LOPD

Cal no oblidar l’intens canvi tecnològic dels últims anys i el seu impacte en les relacions laborals


9

EL

GE

STO

R

OPINIÓ

El passat mes de març, una representació de la Comissió Laboral del Col·legi va ser rebuda a la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social de Barcelona per la seva directora, Mercedes Alejandra Garcés, i per la directora provincial de Gestió Recaptatòria de Barcelona, María Soledad López. Aquesta reunió, feta a petició de la Comissió Laboral del Col·legi, tenia l’objectiu d’exposar a la direcció de la Tresoreria els problemes, les incidències i les propostes de millora que els gestors administratius de Catalunya havien transmès al Col·legi pel que fa a la im-plantació inicial i al funcionament del sistema de liquidació directa (SILTRA).

La Comissió Laboral, a través del Col·legi, va preguntar a tots els col·legiats si estaven treballant en pràctiques o en real amb el sistema de liquidació directa, i també els va de-manar que valoressin la seva experiència en la implantació del nou sistema de cotització: els problemes i les incidèn-cies amb què s’havien trobat durant la implantació i l’ús, propostes de millora i suggeriments per a la Direcció de la Tresoreria General de la Seguretat Social. L’objectiu era que aquesta administració tingués informació de primera mà del que succeeix als despatxos professionals dels gestors administratius, arran de la implantació obligatòria del nou sistema de cotització imposat per l’entitat esmentada.

Va ser una reunió professional entranyable i receptiva per part de la Direcció Provincial de la Tresoreria; a més, ens van indicar que es trametrien a la Direcció General els nos-tres suggeriments i les nostres propostes.

D’altra banda, tal com estava previst, ens van confirmar que la implantació total del sistema de liquidació directa

(SILTRA) serà efectiva el gener del 2016 per a totes les empreses del règim general de la Seguretat Social.

Des de la Comissió Laboral del Col·legi, en nom de tots els col·legiats, volem agrair l’atenció i la predisposició obtin-gudes; i estem convençuts que les nostres propostes seran ateses i contribuiran a millorar la gestió del sistema SILTRA.

IMPLANTACIÓ DEL SISTEMA SILTRAREUNIÓ DE LA COMISSIÓ LABORAL AMB LA DIRECCIÓ PROVINCIAL DE LA TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL DE BARCELONA

COMISSIÓ LABORAL DEL COL·LEGI OFICIAL DE GESTORS ADMINISTRATIUS DE CATALUNYA

Les incidències més rellevants que es van trametre a la Direcció Provincial de la Tresoreria de Barcelona perquè en realitzés una valoració són les següents:

Malgrat la comunicació correcta dels processos d’inca-pacitat temporal, el sistema indica que hi ha un error en l’enviament dels TC, atès que l’INSS triga molt a enregistrar les incidències (en alguns casos hi ha 11 dies de retard).

Impossibilitat d’identificació fàcil i ràpida d’empreses i de treballadors mitjançant els noms, ja que tan sols s’identifiquen per CCC i NAF.

Impossibilitat d’imprimir la relació nominal de treballa-dors (RNT).

Connexió i descàrrega de fitxers molt lentes.

Impossibilitat de contactar amb un interlocutor vàlid de la TGSS per fer consultes sobre el sistema SILTRA i les incidències detectades.

La manca d’atenció al telèfon de la TGSS, el 901 (encara que es deixi un missatge, no es retorna la trucada).

Les consolidacions de les cotitzacions haurien de ser automàtiques: que el dia 20 es consolidin totes les em-preses que tenen el càrrec en compte i que no calgui fer cap més acció per confirmar-lo.

Sistema de domiciliació bancària: que no calgui introduir manualment i un per un el número de compte bancari de les empreses a través del sistema RED.

Identificació de les empreses i dels treballadors per noms i no tan sols per codis numèrics (CCC i NAF).

En aquest sentit, les peticions que es van sol·licitar són les següents:

A la reunió van assistir representants de la Comissió Laboral.


10

EL

GE

STO

R

OPINIÓ

EL MÀRQUETING EN LÍNIA COM A EINA ESTRATÈGICA DELS GESTORS ADMINISTRATIUS

JOSEP LLUÍS DEL OLMODirector de Postgrau i Extensió Universitària Abat Oliba CEU

Disposar d’una estratègia de màrque-ting en línia en un entorn tan competitiu com l’actual s’ha convertit en una cosa imprescindible. En un sector com el de les gestories administratives, en què hi ha una competència elevada i una gran atomització, és difícil per al client diferenciar i valorar les ofertes a què té accés. Per això, la implementació d’una estratègia de màrqueting en línia és un element bàsic per difondre l’oferta de serveis professionals.

El màrqueting en línia es basa en l’ús d’Internet per fer publicitat, per comer-cialitzar i, fins i tot, per gestionar pro-

ductes i serveis professionals. Inclou la publicitat per clic, els avisos en pàgines web, l’enviament massiu de correu, el màrqueting en cercadors (incloent-hi l’optimització en cercadors), la utilitza-ció de xarxes socials com Twitter, Face-book, Tuenti, LinkedIn, Pinterest, Xing, Grera i Viadeo, així com el màrqueting de bitàcoles o blogs.

De les eines que formen els mitjans so-cials cal destacar la influència de Linked-In i les oportunitats que implica per a les gestories. La gestió d’un bon perfil en aquest lloc web, la participació en grups i la generació de treball en xarxa són

grans oportunitats comercials. Per tant, alguns suports (la majoria gratuïts) estan a l’abast de les gestories administratives —independentment de la seva mida i especialitat— i constitueixen una inversió assumible per a qualsevol organització.

D’altra banda, la intranet és una xarxa interna per als membres d’una orga-nització que facilita i permet relacions fluides de comunicació interna. Té un caràcter similar l’extranet, encara que sigui oberta a altres usuaris. A més, existeixen els blogs —més actualit-zats—, que recopilen informació en diversos suports i faciliten la discussió.

D’acord amb una sèrie d’indicadors sobre el que es pot considerar una estructura i un disseny web bons, es poden tenir en compte en aquest con-text la coherència entre l’objectiu del web i el disseny, la informació correcta i completa, la identificació constant del lloc web, el llenguatge i la redacció adaptats als objectius, la distribució

dels continguts, el grau d’adequació dels continguts multimèdia i el lloc de cerca intern.

Mentre que els mitjans tradicionals tenen dificultats per impactar en au-diències selectives i segmentades, el màrqueting en línia està orientat a seg-mentar les audiències, que, finalment,

és el que interessa a les gestories en els seus models de negoci B2B i B2C.

Com a conclusió, en l’àmbit de les ges-tories administratives, la incorporació de tecnologies de la informació i la comunicació i la presència a Internet i en xarxes socials pot suposar la di-ferència entre existir i deixar de fer-ho.

Avantatges de la presència a la xarxa per a una gestoria administrativa

Font: Elaboració pròpia a partir de Nafría (2007), Celaya (2008) i De l’Olmo (2011).

Amplia l’horitzó de l’atenció al client.

Afegeix fluïdesa en l’empresa.

Evita desplaçaments innecessaris.

Integra les aplicacions de la gestoria.

Millora la productivitat.

Posiciona la gestoria a Internet.

Permet conèixer millor el client.

Permet publicar circulars externes.

Permet rebre missatges privats.

Permet oferir i rebre recomanacions.

Redueix les pèrdues de temps.

Trenca l’anonimat de la gestoria.

Té un cost baix.

RECURSOS DIGITALS

WEB CORREU ELECTRÒNIC

XARXES SOCIALS INTRANET EXTRANET BLOGS


11

EL

GE

STO

R

OPINIÓ

L’últim any, 46 organitzacions i empreses s’han adherit al programa d’acords voluntaris per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) que promou el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generali-tat de Catalunya. Aquest programa, entre d’altres, ha estat implementat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, dirigida per Salvador Samitier.

Quantes organitzacions hi ha adherides al programa d’acords voluntaris?

Actualment hi ha gairebé 135 organitzacions. Segons les darreres dades, el 69% correspon a l’empresa privada; l’11%, a les organitzacions sense ànim de lucre, i la resta, a l’àmbit del sector públic.

Quin perfil tenen?

Des d’un punt de vista sectorial, a la posició més destacada hi ha les con-sultories i les enginyeries, sobretot les dedicades a temes ambientals, i la in-dústria, en què destaca la indústria alimentària, la metal·lúrgica i la del paper. Fa poc temps s’hi han adherit empreses com CaixaBank; SEAT Componen-tes (fàbrica del Prat de Llobregat); J. Uriach y Compañía, SA; CIRCUTOR, SA i el Grup Serhs a dues de les seves plataformes de distribució.

Quin estalvi de CO2 equivalent han generat les empreses durant el darrer

període auditat?

L’últim període auditat és el 2013, i les organitzacions associades al progra-ma han estalviat 7.500 tones de CO

2 equivalent respecte a l’any anterior.

Aquesta xifra és el CO2 equivalent que emetrien 7.500 cotxes si fessin una

mitjana de 10.000 km anuals. Les mesures més importants consisteixen a reduir l’ús de combustibles fòssils i a optimitzar el consum elèctric.

I quin guany suposa per a les organitzacions que s’hi han adherit?

Al meu entendre, aquests guanys poden ser de tres tipus. El primer té a veu-re amb què la majoria de les actuacions estan relacionades amb l’eficiència

“L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA SUPOSA UN ESTALVI ECONÒMIC PER A LES EMPRESES”Els gestors poden informar les empreses sobre com cal fer front al canvi climàtic

Llicenciat en Ciències Químiques (especialitat de Bioquímica) per la Universitat de Barcelona i màster en Alta Funció Directi-va per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Des de l’1 de setembre del 2009 és al cap-davant de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, l’òrgan tècnic de la Generalitat de Catalunya que s’encarrega d’impulsar i coor-dinar a Catalunya l’establiment d’estratègies i plans en matèria de mitigació i adaptació pel que fa al canvi climàtic sobre la base dels compromisos adoptats per l’Estat i la Unió Europea.

SALVADOR SAMITIERCap de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic


12

EL

GE

STO

R

OPINIÓ

energètica i, per tant, amb la reducció de la seva factura. El segon té relació amb el fet que permet controlar millor els processos productius i, fi nalment, hi ha els guanys relatius a la reputació o al posicionament de l’organització davant clients, accionistes, consumi-dors, l’Administració, etc.

Ens podria posar algun exemple de mesura executada per les organitza-cions que s’hi han associat?

Amb una inversió de 3.300 €, l’auditori de Sant Cugat va portar a terme unes actuacions en matèria d’il·luminació i climatització que li van permetre assolir un estalvi anual econòmic de 14.500 € (període de retorn de quatre mesos), un estalvi energètic de 81.352 kWh i un estalvi d’emissions de 14,7 t de CO

2 equivalent. L’Hotel Barcelona

Princess va desenvolupar un procés de racionalització i gestió energètica. La inversió va ser de 160.000 €, i va assolir un estalvi econòmic anual de 79.400 € (període de retorn de 24 mesos), un descens del consum de més del 18% i una reducció d’emissions de 184 t de CO

2 equivalent.

Què podem fer els gestors per contri-buir a aquest canvi de mentalitat de les empreses que assessorem?

El canvi climàtic és un fenomen global al qual tots podem aportar una part de la solució. Aquesta solució pot tenir una dimensió directa, si prenem aquelles decisions diàries que faciliten un ús més efi cient de l’energia, i en el cas d’organismes com el COGAC es pot fer arribar als clients informació sobre com cal fer front a aquest repte.

Per últim, voldríem saber quines sen-sacions té pel que fa a la propera COP sobre el futur del canvi climàtic que comença a París.

Tot apunta que de París sortirà un acord que, a diferència del de Kyoto, no es basarà en l’establiment d’uns

objectius quantitatius (que només vin-culaven pocs països), sinó en un acord mitjançant el qual tots els països es comprometin d’una manera clara a treballar en la reducció d’emissions. Al llarg d’aquest any, la majoria dels països han anunciat quin és el seu compromís, tant pel que fa a mitigació com a adaptació. Una anàlisi d’aquests compromisos posa en evidència que encara s’és lluny del que caldria fer, si es vol assolir l’objectiu de no superar 2 ºC la temperatura mitjana del pla-neta des de l’època preindustrial. Aquest fet aconsella que l’acord ha d’anar acompanyat per una voluntat de revisar periòdicament el grau d’am-bició d’aquests objectius, així com un fi nançament just per als països que patiran més els efectes del canvi climà-tic: els més pobres. Finalment, París també serà la constatació que l’acció vers el canvi climàtic no és només responsabilitat dels estats. El paper dels governs no estatals (subnations, en el llenguatge de l’ONU), com ara Catalunya i els municipis, és cabdal per avançar cap a una economia baixa en carboni.

Amb aquest curs, orientat a gestors administratius, podràs obrir un nou camp d’activitat: la mediació. Podràs exercir com a me-diador en l’àmbit privat i assessorar els teus clients en processos que ho requereixin.

Els continguts t’aportaran les habilitats clau per exercir la me-diació en confl ictes sorgits en qualsevol tipus de context privat i seran impartits per un excel·lent quadre docent.

Els candidats han de tenir un títol universitari en l’àmbit de les ciències jurídiques, econòmiques o polítiques i han d’estar interessats en l’àmbit de la mediació administrativa. La Comissió d’Admissió examinarà la sol·licitud i assignarà les places per rigorós ordre de presentació.

Per a més informació, entra a:

Consulta els ajuts.

BequesMètode

Semipresencial. E-learning.

Període

De gener a maig del 2016.

CURS DE MEDIACIÓ CIVIL - MERCANTIL

I MEDIACIÓ EN DRET PRIVAT CATALÀ

www.isgac.cat/ca/estudios

“El canvi climàtic és un fenomen global al qual tots podem aportar una part de la solució”


13

EL

GE

STO

R

13

EL

GE

STO

R

Què és aquest servei del Col·legi?

Aquest nou servei us dóna l’oportunitat de distingir-vos com a GESTORS DE PROXIMITAT. Sereu especialistes en la normativa aplicable al ciutadà amb discapacitat, i estareu sensibilitzats i formats en les pautes d’interacció amb ell. A més, aquest servei està reconegut per la Fundació ONCE i el Consejo General de Gestores.

Serveis exclusius per a gestors administratius col·legiats

SOL·LICITEU-NE L’ACCÉS

Servei d’Atenció al Col·legiat Tel. 93 317 06 86 [email protected] www.gestors.cat

GRATUÏT!Un servei més del vostre Col·legi

Com a GESTORS DE PROXIMITAT, estareu especialitzats a atendre les necessitats d’assessorament i de gestió dels assumptes de ciutadans amb discapacitat.

ACCEDIU A UN SERVEI QUE US ESPECIALITZA COM A GESTORS DE PROXIMITAT

SERVEIS

Què us facilita?

El segell de gestor de proximitat, que permet distingir la vostra gestoria com a socialment responsable amb la discapacitat. Aquest segell és comparable a la certifi cació BEQUAL, que té un cost d’entre 2.500 i 16.000 euros.

Un mercat potencial de nous clients; és a dir, 312.600 treballadors assalariats, 42.500 treballadors autònoms i 112.558 amb vehicle propi (actualment no disposen d’un referent per sol·licitar serveis de suport i assessoria en les seves relacions amb les administracions).

Una distinció com a professionals, una repercussió mediàtica que potenciarà la vostra notorietat com a gestors administratius i el reconeixement davant la societat.

Accés a la formació necessària, de caràcter orientatiu i de sensibilització, amb el suport continuat del Col·legi, mitjançant una plataforma en línia molt accessible i intuïtiva.


14

EL

GE

STO

R

DELEGACIONS

El 26 de novembre passat es va celebrar aquesta jornada, que va acollir un gran nombre d’assistents. El ponent de l’acte, Jordi Bertran Ribera (soci i director de García Hoffmann-Bertran Assessors), va analitzar les qüestions que cal tenir en compte per entendre la nova normativa de tributació, arran de la modificació aprovada per les lleis 26/2014 i 27/2014, i els aspectes més controvertits que es plantegen en aplicar-la. Al final de la conferència, el ponent va respondre totes les preguntes fetes pels assistents. L’obertura i la cloenda de l’acte van ser a càrrec del president de la Delegació de Girona, Joan Roig.

Després de la darrera reunió amb la Tresoreria General de la Seguretat Social de Girona, i davant la imminent posada en funcionament del nou sistema de liquidació directa de cotitzacions, que s’implanta de manera progressiva, es va dur a terme una jornada informativa sobre aquest sistema.

La jornada, moderada pel president i delegat a Girona, va tenir lloc el 2 de desembre passat. Les ponents, Maria del Mar Marquès Serrano (directora pro-vincial de la TGSS a Girona), Trinidad Ceide (sotsdirectora provincial de Gestió Recaptatòria de la TGSS a Girona) i Lourdes Vila (coordinadora del Sistema RED a Girona), van donar a conèixer, des d’una òptica pràctica i molt aclaridora, els nous procediments per a la presentació i la liquidació de quotes mitjançant l’aplicació SILTRA, que presenta nombroses diferències respecte al Sistema RED Internet, amb el qual es treballa actualment.

El cap del Servei de Gestió Tributària de Lleida, José Manuel Lavin, va ser l’encarregat d’impartir la formació “Novetats de l’IRPF 2016 i tributació de les comunitats de béns i les SCP” a la delegació de Lleida. Més de 60 assistents van poder analitzar les mo-dificacions introduïdes pel RD 9/2015 i el RD 633/2015.

Durant l’últim trimestre, més de 40 persones han assistit per videoconferència a diverses formacions impartides des de la seu central de Barcelona. En el curs d’IVA es van analitzar de manera pràctica les particularitats en la gestió d’aquest impost, i en el de contractació laboral, els incentius i les bonificacions que hi ha arran de la nova regulació. Les mesures de flexibilitat laboral, la fiscalitat de les entitats sense ànim de lucre i els conceptes com-putables i no computables en la configuració de la base de cotització van ser els altres cursos impartits.

SOCIETATS CIVILS: PROBLEMÀTICA DE LA DISSOLUCIÓ ENFRONT DE SUBJECTE PASSIU DE L’IMPOST SOBRE SOCIETATS

SISTEMA DE LIQUIDACIÓ DIRECTA DE COTITZACIONS (SILTRA)

IRPF 2016, COMUNITATS DE BÉNS I SCP

ALTRES FORMACIONS

GIRONA


ELS NOSTRES GESTORS

Ronda de Sant Antoni, 60, 1r08001 [email protected]

Nous gestors

25 anys

c/ Sant Joan, 12, 1r 3a08720 Vilafranca del Penedès (Barcelona)Tel. 938 175 965 – 630 714 739

Jesús Andrés correspon a la segona generació que és al

capdavant d’aquesta gestoria, fundada el 1963 i especia-

litzada en vehicles, transport i temes fiscals. En 25 anys de

trajectòria, aquest gestor ha estat testimoni de l’evolució

de la professió. “La tramitació no desapareixerà mai, ja que

és i continuarà sent necessària, però cada vegada és més

rellevant la tasca d’assessorament que fem des dels despat-

xos”, afirma.

“L’accés a la informació per part dels clients, una con-

seqüència directa de les noves tecnologies, fa que estiguin

més preparats quan arriben al professional. Per tant, no

busquen tant la gestió sinó un assessorament especialit-

zat”, comenta. Per a Jesús Andrés, d’aquí a 25 anys encara

serà més evident aquesta tendència, ja que tot i que l’accés

a la informació serà més fàcil, caldrà tenir els coneixements

necessaris per interpretar-la correctament.

Si d’alguna cosa pot presumir aquesta gestoria és de la fi-

delitat dels seus clients, ja que alguns d’ells són de segona i

tercera generació. Per a aquest gestor, el que el client valo-

ra més és “la seguretat jurídica que li podem donar, perquè

som una barreja d’advocats, notaris i funcionaris”.

Als nous gestors els recomana que tinguin empenta i mol-

tes ganes. Per la seva part, la Gestoria Andrés continuarà

treballant més anys gràcies a la incorporació d’una nova

generació al despatx.

Gerard Jané va fer les proves per ser gestor administratiu

i per poder ampliar les seves opcions professionals com a

advocat, ja que “com a gestor administratiu puc resoldre un

volum important de gestions diàries alienes a la pràctica ju-

dicial, i accedir a altres temes, com els que estan relacionats

amb els vehicles i el transport”, afirma.

A partir de l’experiència que té, gràcies al treball per a ter-

cers i per compte propi, sap que el que més valora un client

és la relació de confiança que es crea amb el professional.

“El client et confia les intimitats personals i empresarials

perquè vol que l’ajudis a resoldre les seves necessitats en el

marc de la legalitat”, assegura. En aquest sentit, creu que

gestionar un tràmit amb eficàcia, de manera que el client

s’estalviï costos i maldecaps, és la millor manera de fidelit-

zar-lo.

Jané està especialitzat en temes fiscals i mercantils, tot i

que reconeix que “cal estar al corrent de totes les disciplines

per donar un servei integral”. Precisament, un dels aspectes

que valora més del Col·legi és l’àmplia oferta formativa, “un

suport molt important quan es treballa sol”, afirma.

Aquest nou gestor és conscient de la dificultat que hi ha a

l’inici, però confia en el boca-orella i en la satisfacció dels

seus clients actuals per aconseguir una cartera de clients

que li permeti desenvolupar el negoci.

GESTORIA ANDRÉS

GERARD JANÉ

15

EL

GE

STO

R


16

EL

GE

STO

R

REUNIÓ AMB EL COL·LEGI DE GRADUATS SOCIALSEl president del Col·legi de Graduats Socials de Barcelona, Carlos Berruezo, es va reunir amb el president del COGAC, Alfonso Lluzar, a la seu central del Col·legi de Gestors. La trobada va servir per intercanviar opinions i experiències sobre els àmbits professionals que tenen en comú tots dos organismes.

ACTUALITAT COL·LEGIAL

En la jornada informativa organitzada per la Federació Catalana de Venedors de Vehicles a Motor (Fecavem), amb motiu del Saló d’Ocasió, Alfonso Lluzar, president del CO-GAC, va compartir una ponència amb M.ª Teresa García-Her- rero, sotscap de la Prefectura Provincial de Trànsit, sobre la nova normativa europea de multes de trànsit.

Aquesta norma té l’objectiu d’identificar el titular i el con-ductor del vehicle amb què s’ha comès una infracció en qualsevol estat de la UE, i de comunicar-ho a les autoritats del país d’origen. D’aquesta manera es pretén millorar la seguretat viària sense discriminar si es tracta d’un conduc-tor local o estranger, gràcies a l’intercanvi transfronterer d’informació.

Alfonso Lluzar va incidir en la complexitat de gestionar aquest tipus d’infraccions, ja que no existeix un criteri uni-ficat a Europa. Mentre que en alguns països es gestionen per la via administrativa, en d’altres es fa directament per la via penal o, fins i tot, per un sistema determinat segons la gravetat de la infracció. D’altra banda, va fer un repàs de les diferències de procediment als principals països de la UE.

El president del COGAC també va recordar que els gestors administratius són testimonis de l’arribada d’infraccions de la UE i assessoren tant com poden els seus clients davant una situació que crea una mica d’inseguretat al ciutadà, per la manca d’un criteri definit en l’execució de les sancions.

M.ª Teresa García-Herrero va parlar de l’evolució de la Di-rectiva 2015/413 i va recordar les infraccions que inclou: excés de velocitat, conducció sense el cinturó de seguretat,

circulació per un carril prohibit, conducció sota els efectes de l’alcohol o d’estupefaents, circulació sense casc i ús in-degut del mòbil o altres dispositius de comunicació.

ELS GESTORS PARTICIPEN EN EL DEBAT SOBRE

LA NORMATIVA EUROPEA DE MULTES DE TRÀNSIT

Alfonso Lluzar, president del COGAC, durant la seva intervenció.

Es pretén millorar la seguretat viària sense discriminar si es tracta d’un conductor local o estranger


17

EL

GE

STO

R


EL COGAC RENOVA L’ACORD AMB THOMSON REUTERS

El Col·legi Ofi cial de Gestors Administratius de Catalunya ha renovat l’acord de col·laboració que té amb Thomson Reuters, una entitat que ofereix formació, informació i as-sessorament en temes jurídics, econòmics, empresarials i de màrqueting.

Gràcies a aquest acord i a la col·laboració de Thomson Reuters, el Col·legi organitza –a través de l’Institut Superior de Gestió Administrativa (ISGAC)– la segona edició del curs de Mediació civil i mercantil. La fi nalitat és formar els gestors i treballadors de les gestories en aquests àmbits perquè puguin exercir de mediadors.

Amb la voluntat de fer un pas endavant i oferir noves fun-cionalitats als col·legiats, el COGAC ha signat un acord amb l’empresa Exclusivas & Placas de Matrícula S. L. (EPM) per-què els gestors administratius puguin realitzar matrícules acríliques des de les gestories.

Així, doncs, els gestors que hi estiguin interessats podran adherir-se a aquest nou servei a través del Col·legi per bene-fi ciar-se de la possibilitat de fer-les en condicions especials. Alguns avantatges són el preu preferent per matrícula, la possibilitat de rebre en dipòsit l’equip necessari (impresso-ra i aplanador), i la instal·lació i posada en funcionament de l’equip a la mateixa gestoria.

L’acord també inclou el registre automàtic de les plaques en el llibre de matrícules, un cop fetes i desades.

Els gestors administratius que vulguin oferir als seus clients aquest servei poden adreçar-se al Servei d’Atenció al Col·le-giat del COGAC per informar-se’n i adherir-s’hi.

El conveni ha estat signat per Alfonso Lluzar, president del COGAC, i Juan Santonja Segui, director comercial d’EPM.

ACORD PERQUÈELS GESTORS PUGUIN REALITZAR

MATRÍCULES ACRÍLIQUES

D’esquerra a dreta, Encarna Ruiz (delegada comercial d’EPM), Alfonso Lluzar, Juan Santonja i Marina Rocabruna (gerent del COGAC).

Matrícula acrílica.


18

EL

GE

STO

R


El president del COGAC, Alfonso Lluzar, es va reunir amb el director general de Dret i d’Entitats Jurídiques, Jordi Cabré, que és el màxim representant d’aquest organisme dependent del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Cabré es va mostrar molt interessat a conèixer profunda-ment les competències dels gestors administratius, així com els serveis que ofereix el COGAC als seus col·legiats. Les proves d’accés a gestor administratiu van ser un altre punt important de la reunió, a la qual també van assistir la gerent i l’assessora jurídica del Col·legi.

EL DIRECTOR GENERAL DE DRET I D’ENTITATS JURÍDIQUES REP EL COGAC

La reunió va tenir lloc a la seu de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques.

Un total de 129 aspirants han estat declarats aptes per ser gestors administratius, després de conèixer el resultat de les proves d’accés convocades el 2015 a Catalunya i ce-lebrades el mes de setembre a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. S’hi van presentar 71 aspirants, 66 dels quals van ser declarats aptes. La resta van tenir convalidat l’examen per haver aprovat el màster en Gestió Administrativa.

El nombre de sol·licitants ha augmentat un 59% respecte a l’any anterior, un indicador del fet que es tracta d’una sorti-da professional cada cop més ben valorada. La majoria dels aspirants parteixen d’una titulació de Dret, ADE, Econòmi-

ques o Empresarials, i se situen en un marge d’edat entre els 23 i els 49 anys, preferentment. Pel que fa a l’origen geogràfic, el 59% provenien de Barcelona, seguit de Tarra-gona (10%), Lleida (6%) i Girona (5%). El 19% restant eren aspirants d’altres comunitats autònomes.

Les persones declarades aptes podran sol·licitar l’expedició del títol professional al Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya. Amb el títol i la col·legiació, els nous gestors ad-ministratius podran començar la seva activitat professional.

129 ASPIRANTS SÓN APTES PER SER GESTORS ADMINISTRATIUS


19

EL

GE

STO

R

Un any més, el Col·legi de Gestors Ad-ministratius de Catalunya ha participat en el Fòrum d’Ocupació que organitza la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Més de 350 estudiants s’han inscrit en la desena edició d’aquesta trobada amb l’objectiu de conèixer les oportunitats laborals re-lacionades amb els seus estudis i de

contactar amb les empreses i associa-cions col·laboradores.

En aquest sentit, els representants del Col·legi han estat informant els assis-tents de les possibilitats que els ofe-reix la professió de gestor administra-tiu, les vies per accedir-hi i els àmbits d’actuació d’aquests professionals.

L’AQU Catalunya, l’agència responsable de verifi car que els plans d’estudis ofi cials compleixen tots els requisits legals universitaris, ha valorat favorablement el màster en Gestió Administrativa de la Universitat Abat Oliba CEU.

Aquests estudis de la UAO van ser els pioners en el màster que permet accedir a la professió de gestor administratiu. Avui dia, la Universitat de Lleida i la Universitat de Barcelo-na també ofereixen aquesta possibilitat.

Curs 2015-2016

En el curs 2015-2016, la UAO imparteix la setena edició d’aquest màster, promogut conjuntament per l’Institut Superior de Gestió Administrativa de Catalunya (ISGAC). El curs proporciona una formació ofi cial de postgrau que prepara per a l’exercici professional de gestor administratiu.

X FÒRUM D’OCUPACIÓ

EL MÀSTER EN GESTIÓ ADMINISTRATIVA DE LA UAO REP L’INFORME FAVORABLE DE L’AQU

El Col·legi, en col·laboració amb l’Institut Superior de Gestió Administrativa (ISGAC) i Thomson Reuters, organitza la se-gona edició del Curs de mediació civil i mercantil i mediació en dret civil català. La formació, basada en continguts con-formes a la normativa aplicable a Catalunya i a la resta de l’Estat, permet obtenir un títol homologat per la Generalitat que reconeix els participants com a mediadors inscrits en el registre del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya.

El curs s’impartirà de manera semipresencial. A més, una bona part de la formació serà en línia, gràcies a una platafor-ma d’aprenentatge electrònic que permetrà als alumnes es-tudiar via web, en qualsevol moment i des de qualsevol lloc. Així, doncs, a més de conèixer a fons tota la regulació legal, els alumnes aprendran les habilitats pràctiques necessàries per exercir de mediadors en l’àmbit privat i per assessorar els clients que requereixen una mediació professional.

SEGONA EDICIÓ DEL CURS DE MEDIACIÓ


Certificat número: AQU43110562015

L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya certifica que el títol oficial

Màster Universitari en Gestió Administrativa Facultat de Ciències Socials · Universitat Abat Oliba CEU ha superat el procés d’avaluació establert a la Guia per a l’acreditació de les titulacions oficials de grau i màster, aprovada per la Comissió d’Avaluació de la Qualitat d’AQU Catalunya, amb el resultat següent:

ACREDITAT

Aquest certificat té una validesa de sis anys per als títols de grau i doctorat, i de quatre anys per als màsters universitaris.

Barcelona, 30 d’octubre de 2015

Martí Casadesús Fa Director Aquest certificat no eximeix del compliment de les obligacions legals i les garanties en matèria de qualitat que corresponen al centre que organitza la titulació.

Barcelona, 30 d octubre de 2015

Martí Casadesús FaDirector


20

EL

GE

STO

R


Durant l’any 2015, el centre formatiu del Col·legi Oficial de Gestors Admi-nistratius de Catalunya ha impartit més de 300 hores de formació als gestors, i també als seus treballadors i col·laboradors. Així, doncs, més de 1.800 alumnes de 300 gestories han participat en algun dels cursos progra-mats, tant de temàtiques de reciclatge com de temes d’actualitat.

Els cursos que han tingut més afluèn-cia d’alumnes han estat els que feien referència a la renda i el patrimoni 2014, a la legalització telemàtica dels

llibres en el Registre Mercantil i a les societats civils.

La valoració mitjana dels assistents és de més de 8 punts sobre 10, i l’aptitud del professor i l’assoliment dels objec-tius n’han estat alguns dels aspectes més ben qualificats.

EL COGAC TANCA EL 2015 AMB MÉS DE 300 HORES DE FORMACIÓ

AGENDA

1 d’octubre. Reunió de seguiment del COGAC amb la Prefectura de Trànsit a Barcelona.

2 d’octubre. Reunió de seguiment del COGAC amb la Intercol·legial.

Inauguració del màster de Gestió Administrativa de la UAO.

6 d’octubre. Comissió de Trànsit.

7 d’octubre. Comissió Laboral.

Comissió de Comunicació.

Comissió Econòmica, Financera, Comptable i Tributària.

14 d’octubre. Junta directiva ordinària del Gremi del Motor i participació del president del COGAC.

Junta directiva de l’ACCID amb representació del COGAC.

15 d’octubre. Reunió amb la DGT a Madrid i participació del president del COGAC.

Comissió de Justícia i Deontològica.

Comissió de Joves.

21 d’octubre. Junta de Govern.

22 d’octubre. Celebració del Ple del Consejo amb la participació del president del COGAC.

Reunió paritària entre l’ISGAC i la UAO.

28 d’octubre. Inaugu-ració del màster de Gestió Administrativa de la UDL.

29 d’octubre. Reunió amb la DGT a Madrid i participació del president del COGAC.

3 de novembre. Reunió amb la plataforma LIVE.

Comissió de Trànsit.

5 de novembre. Reunió de seguiment amb la Prefectura de Trànsit de Barcelona i participació del president del COGAC.

Comissió d’Internacionalització.

10 de novembre. Reunió del comitè assessor del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya amb la participació del president del COGAC.

11 de novembre.Comissió Financera.

17 de novembre.Comissió de Joves.

Comissió de Mediació del Consejo amb representació del COGAC.

18 de novembre.Comissió Econòmica, Finan-cera, Comptable i Tributària del COGAC.

Comissió de Comunicació del COGAC.

Reunió de M. Teresa Gibert, directora provincial de l’INSS, amb representants de la Comissió Laboral.

19 de novembre. Reu-nió de la comissió executiva del Consejo i assistència del president del COGAC.

Comissió de Justícia i Deontològica.

25 de novembre. Junta de govern.

Reunió del patronat de l’ISGAC.

Celebració del Ple del Consell de Col·legis Oficials de Gestors Administratius de Catalunya.

26 de novembre.Celebració del Ple del

Consejo amb l’assistència del president del COGAC.

30 de novembre. Reu-nió amb el delegat especial de l’Agència Tributària.

1 de desembre. Comissió de Trànsit.

2 de desembre. Reunió amb la Regidoria de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona.

9 de desembre. Reunió de la DGT a Barcelona amb representants del COGAC.

Comissió Laboral.

Comissió Econòmica, Financera, Comptable i Tributària.

10 de desembre.Comissió de Justícia i Deontològica.

Reunió al Departament d’Agricultura amb represen-tació del COGAC.

16 de desembre. Junta directiva del Gremi del Motor i participació del president del COGAC.

17 de desembre. Junta de govern.

18 de desembre.Comissió de Comunicació.

22 de desembre. Celebració del Ple del Consejo amb l’assistència del president del COGAC.

Programa 2016

L’any 2016, el centre formatiu continuarà treballant per elaborar els itineraris formatius més interessants per al col·lectiu. La jornada AEAT, la quarta edició del curs bàsic de seguretat social i el taller pràctic per afrontar una inspecció de treball en són alguns exemples. Com és habitual, al web www.gestors.cat trobareu tota la informació dels nous cursos.


21

EL

GE

STO

R

MITJANS

Enguany, una de les tasques del Col·legi ha estat tornar a reforçar el coneixement i la imatge del gestor administratiu, com també dels serveis que ofereix. Per fer-ho, s’han creat campanyes per informar els ciutadans de la importància de realitzar els tràmits amb professionals de la gestió col·le-

giats. Aquestes són les principals campanyes endegades el 2015, conjuntament amb les accions de caràcter local, per afermar també el missatge a les delegacions de Lleida i Girona.

OBLIDA’T DE LA PAPERASSAMés de 4.000 emissions de l’espot a TV3, 8TV i MouTV per transmetre la tranquil·litat que suposa deixar els tràmits a mans d’un gestor administratiu.

CAMPANYES DE COMUNICACIÓ 2015

També s’han portat a terme altres accions de comunicació de tipus divulgatiu, com ara l’espai exclusiu i setmanal en La brúixola, d’Onda Cero, per parlar de les àrees de servei que presta el gestor, i el patrocini de “l’informe Sala i Mar-tín” en el programa El matí de Catalunya Ràdio.

NO CORRIS CAP RISC!Falca de ràdio a RAC1, Catalunya Ràdio i la Cadena SER per posicionar el gestor administratiu com el professional al qual cal confi ar els assumptes relatius amb l’Administració.

RENDA 2014La campanya anual de la renda insta els ciutadans a deixar a mans d’un gestor administratiu la realització de la declara-ció. Aquesta acció ha estat present en la premsa, la ràdio, la televisió i a Internet, a fi d’obtenir-ne una cobertura global.

TOT VA SOBRE RODESCampanya destinada a donar a conèixer els tràmits i les gestions que es duen a terme a les gestories relacionats amb els vehicles.

ADREÇA ELECTRÒNICA VIÀRIA (DEV)Publicitat en diferents diaris, a RAC1 i a Onda Cero per informar les empreses sobre el nou requeriment per gestio-nar les fl otes de vint vehicles o més.

AGRICULTURACampanya per informar sobre la nova política agrària co-muna (PAC).


22

EL

GE

STO

R

22

EL

GE

STO

R

22

EL

GE

STO

R

LLEURE I CULTURA

Hi ha hagut més de 130 propostes creatives en la segona edició del concurs de disseny Gestors.cat. L’opció guanyadora s’ha utilitzat com a felicitació de Nadal del Col·legi i, junta-ment amb les dues finalistes, també ha estat a l’abast dels gestors per felicitar les festes als seus clients mitjançant la plataforma de comunicació del web.

PREMIS DE DISSENY GESTORS.CAT 2015

1

3

2

Natura Ferrer “Creant el Nadal”

Marta Nolla “Els valors que ens defineixen”

Ricard Moncayo “Traçant el Nadal”

1rPREMI

2nPREMI

3rPREMI


23

EL

GE

STO

R

LLEURE I CULTURA

El claustre de l’Institut d’Estudis Ca-

talans va ser l’escenari d’aquest any

per celebrar el tradicional aperitiu de

Nadal del Col·legi Oficial de Gestors

Administratius de Catalunya. Més de

200 persones es van reunir en aques-

ta habitual trobada nadalenca, que

va començar amb una visita guiada

per la Reial Acadèmia de Medicina

de Catalunya, un lloc emblemàtic on

els visitants van poder descobrir una part de la història de la Barcelona més desconeguda.

L’acte va gaudir de la presència del subdelegat del govern a Barcelona, Emilio Ablanedo, que va voler agrair l’estreta col·laboració entre els gestors administratius i la subdelegació per tal d’oferir un millor servei al ciutadà i d’agilitzar-lo pel que fa a les com-

petències que depenen d’aquesta administració. Ablanedo va afirmar que “tenim un repte en comú: l’admi-nistració electrònica. Avui dia, el 80% de l’administració ja ho és, però en un futur serà electrònica o no serà”.

D’altra banda, Alfonso Lluzar, presi-dent del COGAC, va donar les gràcies als convidats per haver-hi assistit i va voler recordar que l’objectiu de la professió continua consistint a estar al servei del ciutadà i a les petites i mi-tjanes empreses. Va coincidir amb el subdelegat del govern en la importàn-cia de la implantació de l’administració electrònica, ja que el Col·legi treballa des de fa temps en el desenvolupa-ment de noves eines que la facilitin. A més, el president del COGAC va com-partir amb els gestors que en data 30 de novembre de 2015 s’havia assolit el rècord de gestors col·legiats exercents de la història de la professió (hi ha una mitjana de 20 col·legiacions per mes). Aprofitant l’avinentesa per desitjar als assistents feliç any nou, va fer un brindis pel futur de la professió.

Durant aquesta trobada de gestors, col·laboradors i representants de di-ferents administracions també es van lliurar els premis als tres finalistes del concurs de disseny Gestors.cat.

L’aperitiu va tenir lloc al claustre de l’Institut d’Estudis Catalans.

Visita guiada a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

D’esquerra a dreta: Adrià Puigpelat, director de la prefectura de Trànsit; Marc Giménez Bachmann, vicesecretari del COGAC; Emilio Ablanedo, subdelegat del govern a Barcelona; Alfonso Lluzar, president del COGAC; Carme Dalmau, secretària del COGAC, i Marina Rocabruna, gerent del COGAC.

APERITIU DE NADAL 2015

Natura Ferrer durant la recollida del primer premi del concurs Gestors.cat.


“l’optimisme és un patrimoni de l’empresari”...què es valora la capacitat de començar de...

Documents