1

“Escoltar i comprendre els grans compositors”

Introducció

Noemy Berbel Gómez

2

1. QUÈ ÉS LA MÚSICA? “Art educatiu per excel·lència; s'insereix en l'ànima i la

forma en la virtut ” Platón s. V-VI a.C.

“Habilitat d'examinar (…) la diversitat de sons (…) per mitjàde la raó i dels sentits ” Boecio s. VI

“La més noble de les ciències humanes; cadascun ha de procurar aprendre-la amb preferència a les altres; ocupa el primer lloc entre les arts liberals ” Sto. Tomás s. XIII

“Després de teologia, cap art pot ser igualat amb la música … és un do sublim que Déu ens ha regalat ” M. Lutero s. XVI

3

QUÈ ÉS LA MÚSICA? “La música és l'art de combinar els sons d'una

manera agradable a l’oïda ” J.J. Rousseau S. XVIII

“La música és una revelació més alta que la ciència o la filosofia ” L.v. Beethoven s. XVIII-XIX

“La música és, abans de res, un art d'expressió, seriosa i sublim ” P. Dukas s. XIX– XX

“La música, aquest meravellós llenguatge musical, hauria de ser una font de comunicació ”P. Casals s. XIX-XX

4

2. CLASSIFICACIÓ “BELLES ARTS” Arts plàstiques, estàtiques o de l’espai:

Pintura: color, llum, etc. Escultura: formes, espais, etc. Arquitectura: volum, espai, etc.

Ars dinàmiques o del temps:

Poesia: rima, mètrica, etc. Dansa: moviment, gest, etc. Música: so, silenci, etc. Cinema: imatges en moviment, etc.

5

3. L’ITINERARI FINS AL PÚBLIC Totes les arts impliquen creació. Però

també impliquen comunicació, pel fet que naixen dins d’una societat. L’artista es comunica amb el públic a través de la seva obra.

Entre l’autor (emissor) i el públic (receptor) s’estableix una cadena comunicativa que ens permet percebre i gaudir d’una obra musical.

AUTOR OBRA PÚBLIC

6

L’ITINERARI FINS AL PÚBLIC Què passa en el cas de la música?

COMPOSITOR OBRA INTÈRPRET PÚBLIC

DIRECTOR

ENREGISTRAMENTPARTITURA

7

L’ITINERARI FINS AL PÚBLIC Públic i intèrpret es fusionen: música en grup,

els que l’escolten i la gaudeixen són els mateixos que la interpreten.

El compositor interpreta: compositor i intèrpret una mateixa persona.

L’intèrpret compon: quan s’improvisa, l’intèrpret també està creant (jazz).

L’intèrpret no existeix: música electrònica, per ordinador (les aparells la reprodueixen)

8

ELEMENTS QUE INTERVENEN

COMPOSITOR

INSTRUMENTS/VEU

INTÈRPRET/S

CREADOROBRA

DONA VIDA AL’OBRA

MITJANS

9

ELEMENTS QUE INTERVENEN Els elements que intervenen en el

resultat d’una obra musical són:

1. Compositor.2. Instruments/veu.3. Intèrpret/s.4. Públic.

10

4. L’AUDICIÓ MUSICAL La nostra llengua distingeix entre sentir i escoltar (“oir y

escuchar”). Quan escoltam posam atenció.

En l’audició musical podem distingir tres nivells o graus de consciència auditiva:

1. SENSORIALITAT: l’escolta passiva de la música com a “fons”No suposa una autèntica audició, més bé, una escolta sensorial, inconscient.

2. SENSIBILITAT: suposa una audició més atenta, i dona lloc a que l’oient posi en joc la seva sensibilitat, els seus sentiments.

3. ESCOLTA COMPRENSIVA: exigeix una audició atenta i profunda, amb l’objectiu d’analitzar el que hem escoltat i la comprensió de la seva estructura musical. Per això haurem de fer tres formes d’anàlisi: anàlisi formal, anàlisi tècnic musical i anàlisi de context.

11

5. L’ANÀLISI DE L’OBRA MUSICAL5.1. ANÀLISI FORMAL

5.2. ANÀLISI TÈCNIC-MUSICAL

5.3. ANÀLISI DE CONTEXT

12

L’ANÀLISI DE L’OBRA MUSICAL5.1. ANÀLISI FORMAL: cercar la idea/es

principals de l’obra. Expressarem laforma d’una peça musical mitjançant el seu esquema formal.(ex. forma rondó, forma sonata)

13

LA FORMA D’UNA OBRA MUSICAL La Forma: és el resultat de l’organització

del material sonor, triat pel compositor per donar vida al seu projecte, és doncs, el esquema temporal del transcurs de l’obra.

Formes simples:

Binàries: formades por 2 seccions (A B) Ternàries: formades per 3 seccions (A B A’)

14

LA FORMA: ESTRUCTURES FORMALS Minuet: A B A’

Rondó: A1 B A2 C A3

Variació: presentar un tema musical i repetir-ho diverses vegades canviant qualque cosa en cada una d’elles (canvis d’ornamentació, harmonia, ritme, tempo, mode, etc.)

15

LA FORMA MUSICAL La forma musical

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/iesmateoaleman/musica/la_forma_musical.htm

16

TIPUS DE FORMES (Classificació) - Formes majors: consten de diferents moviments o són

de grans dimensions.- Formes menors: si consten d’un sol moviment o són de durada curta.

- Formes vocals: si participa la veu.- Formes instrumental: si és exclusivament per instruments.

- Formes estructurades: si tenen un determinat esquema compositiu.- Formes lliures: si no segueixen cap estructura.

P.ex.: Simfonia: forma instrumental orquestral major, estructurada en tres moviments.

17

ELEMENTS DE LA FORMA Motiu o cèl·lula: és la part més petita d’una

estructura melòdica que es pot identificar. Sol ser molt breu, però amb un caràcter expressiu i rítmic definit. P.ex. Inici Simfonia núm. 40 de Mozart.

Frase: és la formada per varis motius, acaba en una cadència (repòs musical) o semicadència. Les frases es divideixen en semifrases.

Període o tema: és el que té en sí mateix sentit musical ja complet, i per això sol estar formada per diverses frases

18

L’ANÀLISI DE L’OBRA MUSICAL

5.2. ANÀLISI TÈCNIC-MUSICAL: implica el coneixement del so dels instruments i les seves característiques, així com les diferents agrupacions instrumentals i vocals (la instrumentació de l’obra). També hem de reconèixer la textura(monodia, polifonia, melodia acompanyada) i altres elements característics de la música relacionats amb l’harmonia, ritme i melodia.

19

ELEMENTS DEL LLENGUATGE MUSICALA) El ritme: és l’ordre dels sons en el temps

B) La melodia:

És la successió lineal de notes de distinta altura que configuren una idea musical.

És la successió de sons col·locats lògicament, formant frases o períodes amb el fi d’expressar una idea musical.

C) L’harmonia: és la combinació de tots els sons que es produeixen a la vegada

Acord: a partir d’una nota es col·loquen tres, quatre, cinc o més notes que sonen alhora. És la producció simultània de diferents sons.

D) La textura: és la forma en que es combinen el ritme, la melodia i la textura per formar una obra musical.

20

A)RITME Ritme binari: les marxes

Ritme ternari: el vals i altres balls com el minuet

Ritme quaternari

S’indica mitjançant el compàs: p. ex.

Simples: 2 3 4 4 4 4

Compost: 6 9 128 8 8

21

AUDICIÓ: Ritme/compàs binari o ternari1. COMPOSITOR: JOHANN

STRAUSS

OBRA: “El Bello Danubio Azul, Vals” Op. 314

2. COMPOSITOR: JOHANN STRAUSS (PARE)

OBRA: “Marcha Radetzky”Op. 228

22

A)RITME Llenguatge Musical - Ritme:

http://grups.blanquerna.url.edu/m13/ritme/

23

INDICACIONS D’AIRE O MOVIMENT Són termes italians que indiquen el grau de

velocitat amb el que s’ha d’interpretar una obra musical:

Largo: Molt lent Larghetto: Reposat Adagio: Lent Andante: Tranquil, però sense lentitud Andantino: Menys tranquil que l’Andante Allegretto: Menys de pressa que l’Allegro Allegro: De pressa Presto: Ràpid. Vivace: Molt ràpid

24

B) ELEMENTS QUE INTEGREN UNA OBRA MUSICAL: EL SO I LES SEVES QUALITATS Altura:

Velocitat de les vibracions per segon (freqüència) Sons: aguts (major freqüència) i greus (menor) Representació gràfica: línia melòdica

Intensitat: Amplitud d’ona de la vibració. Sons: forts( major amplitud) i fluixos (menor) Representació gràfica: matisos dinàmics (pp, p, mp, mf, f, ff, cresc., decresc.,

dimin., >, <, etc.)

Durada: Persistència de l’ona. Sons: llargs i curts. Representació gràfica: figures (rodona, blanca, negra, corxera, semicorxera, etc.

i els seus silencis)

Timbre: És permet distingir l’instrument o veu que està sonant. Violí, tuba, flauta, la veu de cada persona.

25

B) ELEMENTS QUE INTEGREN UNA OBRA MUSICAL: EL SO I LES SEVES QUALITATS

El so i les seves qualitats:http://www.educa2.madrid.org/cms_tools/files/9c2a80fa-a3ff-4328-9fd0-9345239aff8f/index.html

26

D) TEXTURA: TIPUS Monofònica o monòdica: una sola línia

melòdica sense cap suport harmònic p. ex. Cant gregorià

Polifònica: dues o més línies melòdiques que sonen a la vegada.

Contrapuntística: quan les veus o instruments entren successivament, normalment, en imitació.

Homofònica: una melodia amb un acompanyament basat en acords en què totes les parts segueixen el mateix ritme de la melodia.

27

AUDICIÓ: Textures Musicals1. Identificació

Monodia/polifonia

a) “Polorum Regina”b) “Oh Virgo”

2. Polifonia contrapunt: Cànon

Títol:“Beata Viscera”Compositor: Pérotin

28

L’ANÀLISI DE L’OBRA MUSICAL

5.3. ANÀLISI DE CONTEXT: implica conèixer la biografia i l’obra dels grans compositors, la comprensió de les característiques pròpies de cada època musical, així com la seva història, costums, societat, el pensament filosòfic i estètic, el desenvolupament de les altres arts (arquitectura, pintura, escultura, literatura, ...)

29

6. EL COMPOSITOR: PERÍODES D’HISTÒRIA DE LA MÚSICA Edat Mitjana (s. V – XIV)

Renaixement (s. XV – XVI)

Barroc (1600 – 1750) 1600: inicis de l’Òpera (Eurídice de J.Peri)1750: mort de J.S. Bach

Classicisme (1750 – 1820) 1750: mort de J.S. Bach; 1820:figura de Beethoven

Romanticisme (1820 – 1900)

S. XX i XXI ( des de 1900):Impressionisme, Post-romanticisme, Dodecafonisme, Neoclassicisme, Música concreta, Música electrònica, Música Aleatòria, Minimalisme, Jazz, Pop-rock,...

30

BARROC: INICI Primera òpera representada: “Dafne” de

Jacobo Peri, estrenada en 1594. Es va perdre.

Per això, es considera la primera òpera “Eurídice”, de Jacobo Peri i GiulioCaccini amb text de Rinuccini, estrenada en 1600, en el Palau Pitti de Florència.

31

Fragments musicals a situar en el temps1. A. Vivaldi: Les quatre estacions: La primavera. 1r

moviment2. G. Gershwin: Summertime3. Enric VIII: Pastime with good company4. R. Wagner: Lohengrin. Marxa nupcial5. Alleluia. Dies sanctificatus, cant gregorià6. L.v. Beethoven: Per a Elisa7. W.A. Mozart: Petita serenata nocturna K. 525. 1r

moviment8. L. White: Dr. Jackie/Africa talks to you9. J. Brahms: Dansa hongaresa núm. 510. G.F. Händel: El Messies. “Hallelujah”

32

Fragments musicals a situar en el temps1. A. Vivaldi: Les quatre estacions: La primavera. 1r

moviment - Barroc2. G. Gershwin: Summertime – s.XX i XXI3. Enric VIII: Pastime with good company - Renaixement4. R. Wagner: Lohengrin. Marxa nupcial - Romanticisme5. Alleluia. Dies sanctificatus, cant gregorià – Edat Mitjana6. L.v. Beethoven: Per a Elisa – Romanticisme (Postclàssic)7. W.A. Mozart: Petita serenata nocturna K. 525. 1r

moviment - Classicisme8. L. White: Dr. Jackie/Africa talks to you – s. XX i XXI9. J. Brahms: Dansa hongaresa núm. 5 - Romanticisme10. G.F. Händel: El Messies. “Hallelujah” - Barroc

33

7. ELEMENTS QUE INTERVENEN Els elements que intervenen en el

resultat d’una obra musical són:

1.Compositor.2.Instruments/veu.3.Intèrpret/s.4.Públic.

34

7.1. LA VEU I LA SEVA TESSITURA Veus femenines:

Soprano. Mezzosoprano. Contralt.

Veus masculines:

Tenor. Baríton. Baix.

35

ELS INTERPRETS (Música vocal) Solista

Cor de cambra

Cor de veus blanques

Cor de veus iguals

Cor mixt:

Coral: cor mixt format per 30 ó 40 veus. Orfeó: cor mixt format per un gran nombre de veus.

36

7.2. ELS INSTRUMENTS MUSICALS(Classificació C. Sachs) Idiòfons

Membranòfons

Cordòfons

Aeròfons

Electròfons

37

ELS INSTRUMENTS MUSICALS(Classificació C. Sachs) Idiòfons:

Vibra tot l’instrument.

Materials durs: fusta i metall.

Segons com es toquin:

Directament percutits: castanyoles, plats, etc. Percutits amb baquetes: triangle, gong, etc. Indirectament percutits: maraques, rascadors, etc.

38

ELS INSTRUMENTS MUSICALS(Classificació C. Sachs) Membranòfons:

Vibra una pell tensada.

Materials: pergamí, pell d’animal, fibres sintètiques.

Segons com es toquin:

Percutits amb baquetes: - de fusta: tambor- de feltre: timbal

Percutits amb les mans: panderetes, bongos.

39

ELS INSTRUMENTS MUSICALS(Classificació C. Sachs) Cordòfons:

Vibra una corda tensada.

Materials: budells d’animals, fibres vegetals,filaments metàlics, fibres sintètiques.

Segons com es toquin:

De corda percutida: amb martells accionats per un teclat (piano)

De corda puntejada: amb la mà (guitarra, arpa) De corda fregada: amb un arc (violí)

40

ELS INSTRUMENTS MUSICALS(Classificació C. Sachs) Aeròfons:

Vibra una columna d’aire.

Segons com es toquin:

De bufo humà:

Bisell: flauta. Llengüeta: - simple: clarinet.

- doble: oboè. Embocadura: trompeta.

De vent aconseguit mecànicament

Amb tubs: òrgan. Sense tubs: acordió.

41

ELS INSTRUMENTS MUSICALS(Classificació C. Sachs. 1914) Electròfons:

Fluctuacions de la corrent elèctrica.

Segons com es toquin:

Instruments tradicionals amb amplificador: guitarra elèctrica.

Instruments electrònics: òrgan electrònic.

42

ELS INTERPRETS (Música instrumental) Solista

Conjunt de cambra/Orquestra de cambra

Orquestra simfònica

Banda

43

L’ORQUESTRA: Distribució

44

L’ORQUESTRA: Distribució

45

L’ORQUESTRA L’orquestra:

http://www.educa.jcyl.es/educacyl/cm/zonaalumnos/tkPopUp?pgseed=1179298269126&idContent=14122&locale=es_ES&textOnly=false

46

AUDICIÓ INSTRUMENTS AUTOR: BENJAMIN BRITTEN (1913-1976)

TÍTOL: “GUIA DE LA ORQUESTA PARA JÓVENES” (Variaciones y fuga sobre un tema de Purcell, Op. 24)

INTÈRPRET: ORQUESTRA NACIONAL DE FRÀNCIA

DIRECTOR: LORIN MAAZEL

47

COM IDENTIFICAR L’ESTIL I L’ÈPOCA D’UNA MÚSICAAnalitzarem els següents elements: Ritme Melodia Harmonia Textura Timbre – Instrumentació Forma Gènere

48

COM IDENTIFICAR L’ESTIL I L’ÈPOCA D’UNA MÚSICA

Per analitzar el RITME d’una música ens basarem:

a) En la pulsació, regular o irregularb) En el compàs: binari, ternari, quaternari, si

presenta un compàs irregular.c) Si presenta polirítmies (ritmes diferents en

les diferents veus)d) Si presenta alguna línia purament rítmica

(instruments d’afinació no determinada)

49

COM IDENTIFICAR L’ESTIL I L’ÈPOCA D’UNA MÚSICA

Per analitzar la MELODIA d’una música ens basarem:

a) En la línia melòdica principal: en el disseny que formen les notes de la melodia més destacada (de notes conjuntes, amb salts o combinació de les dues)

b) L’àmbit o distància entre la nota més greu i la més aguda de la melodia principal (àmbit reduït o ample)

c) L’existència de més d’una línia melòdica.

d) El tipus d’escala en què està composta (normalment escales majors o menors)

e) L’estructura de la melodia (usant fragments repetits, variacions, etc.)

50

COM IDENTIFICAR L’ESTIL I L’ÈPOCA D’UNA MÚSICA

Per analitzar l’HARMONIA d’una música ens basarem:

a) En la construcció dels acords: a mida que avancem en la història de la música l’harmonia es torna de cada vegada més complexa.

b) En la construcció horitzontal o vertical de les líniesmelòdiques:

- Contrapuntística: es coneix així a la construccióhoritzontal, en ella totes les veus tenen importància.

- Harmònica: es coneix així a la construcció vertical i es basa sobretot en els acords.

51

COM IDENTIFICAR L’ESTIL I L’ÈPOCA D’UNA MÚSICA TEXTURA:

a) Monofònica o monòdica

a) Polifònica: contrapuntística

a) Homofònica

52

COM IDENTIFICAR L’ESTIL I L’ÈPOCA D’UNA MÚSICA TIMBRE - INSTRUMENTACIÓ

FORMA:

a) Formes majors/menorsb) Formes vocals/instrumentalc) Formes estructurades/lliures

GÈNERE:

a) Música religiosa/profanab) Música popular/cultac) Música pura/descriptiva/programàtica/dramàtica

53

EL GÈNERE El gènere fa referència al contingut o a la funció de la composició.

Tipus:

a) - Música religiosa: - litúrgica: cant gregorià, missa, motet,...- no litúrgica: oratori, passió,...

- Música profana.

b) - Música culta.- Música popular: - folklòrica: típica d’un poble, d’una ètnia o d’una nació

- lleugera: és la cançó de moda.

c) - Els seus continguts estan relacionats amb aspectes extramusicals:

Música descriptiva: té com objectiu descriure esdeveniments, elements de la naturalesa, sensació, personatge,...(sense utilitzar paraules)

Música programàtica: descriu un argument literari (sense tenir un text cantat) ex. Poema simfònic

Música dramàtica: va lligada a la paraula ex. Òpera, opereta, sarsuela,...

- Música pura o abstracte: no està lligada a res, fora de la mateixa música.

54

MODEL D’AUDICIÓ MUSICAL Títol de l’obra i autor Contextualització (Situació de l’obra en el seu context) Gènere (Instrumental/vocal, artístic/funcional) Agrupació musical (Gran orquestra, orquestra de cambra,

solistes, grups, etc.) Moviment o tempo (Lent, ràpid, contrast,...) Forma musical (Estructura) Caràcter (La impressió o sensació que es desprèn de la

música) Temàtica (Idea original. Punt de partida per a la creació) Característiques (Rítmiques. Melòdiques. Tímbriques.

Textura. Text. Recursos compositius. Etc.) Conclusions (Valoració personal)

55

ALTRES CONCEPTES Conceptes bàsics llenguatge musical:

http://cmaps.cmappers.net/rid=1K1RY6C3R-1MMGH6X-SY2/conceptos%20b%C3%A1sicos_lenguaje%20musical.cmap

La partitura musical: http://www.wix.com/mariajesusmusica/partitura-musical#!

56

ALTRES CONCEPTES INTÈRVALS:

Distància que hi ha entre dues notes. La distàncies entre les notes es mesura en tons i

semitons.

ALTERACIONS: Són signes que modifiques l’altura de les notes Tipus: - Sostingut (#): puja un semitò l’altura

de la nota.- Bemoll (b): baixa un semitò l’altura de la nota.- Becaire: anul·la l’efecte del # i del b.

Armadura

ESCALES

57

ALTRES CONCEPTES: ESCALES ESCALES: és l’ordenació de les altures dels sons en una

determinada sèrie de notes entre les que hi ha tons i semitons.

Tipus d’escales:

Cromàtica: està formada per semitons. Consta de 12 notes.

Diatònica: està formada por tons i semitons. Consta de 7 notes. Tipus:

Escales Majors: semitons entre 3ª-4ª nota i 7ª-8ª nota de l’escala. (Tonalitat Major)

Escales menors: semitons entre 2ª-3ª nota i 5ª-6ª nota de l’escala. (Tonalitat Menor)

58

ALTRES CONCEPTES: ESCALES TONALITATS: podem reproduir escales amb la

mateixa distribució de tons i semitons que les escales major (Do M.) i menor (la m.) des de qualsevol nota, afegint les alteracions (#, b) necessàries. Apareixeran així totes les Tonalitats.

ARMADURA: per evitar que en determinades tonalitats haguem d’escriure molts de signes accidentals (#, b), aquests sostinguts i bemolls es posen a l’inici del pentagrama i és el que es denomina Armadura.

59

AUDICIÓ: Escala major/menor1. COMPOSITOR:

Ludwig van BeethovenOBRA: Simfonia núm. 5 en Do menor Op. 67 1er moviment: Allegro con brio

2. COMPOSITOR:Antonio VivaldiOBRA: Les Quatre Estacions, Op. 8, núm. 1-4 Concert en Mi Major RV 269 “La primavera”1er moviment: Allegro

60

ALTRES Piano virtual

http://www.bgfl.org/bgfl/custom/resources_ftp/client_ftp/ks2/music/piano/

Paper pautathttp://www.blanksheetmusic.net/