ANY XXXV N. 422 OCTUBRE 2014 SANTA COLOMA DE QUERALT 3 €

FO

TO J

OS

EP

MO

NR

EA

L

Votarem sí o sí

9N 2014

LA SEGARRA2

Dades MeteorològiquesSetembreper Marga Fuster Compte

DATA TEMPERATURA8 hores

TEMPERATURAmàxima

TEMPERATURAmínima

PRECIPITACIONS

Temp. màxima + alta 30,4

" " - alta 17,6

" " mitjana 25,3

Temp. mín. + baixa 7,6

" " - baixa 18

Temp. mín. mitjana 14,1

Dies de precipitació 5

Total precipitació 60,7

Màxima en un dia 21,3

TARIFES 2014> CONTRAPORTADA 138,00

> 1 PÀGINA A COLOR (números especials) 200,00

> 1 PÀGINA 100,00

> 1/2 PÀGINA 61,00

> 1/4 PÀGINA 40,00

> 1/8 PÀGINA 28,00

> 1/16 PÀGINA 18,00

> 1/16 PÀGINA (Inserció anual) 10,00

> Subscripció anual 29,00

> Números endarrerits 4,00

> Franqueig especial 40,00

PUBLICITAT: En cas de 6 insercions a l'any, descompte del 20 %.En facturar es carregarà l'IVA vigent.

1 18,4 30,4 16,6

2 15 30,2 14,2

3 17,4 26,4 15,2

4 19,2 26 17,4

5 19 28 18

6 16,8 27,8 16,8

7 17,6 27,4 17

8 16,8 26,8 16,6

9 16,6 27 16,4

10 15,8 28,6 15,8

11 16,8 30 16,2

12 17,2 28,6 13,8

13 16,2 28,8 16

14 18,2 26,4 16,2

15 21,3 12,8 26,4 12,4

16 15,8 26,4 12,8

17 16,4 25,2 16

18 13 16 25,2 15,2

19 1,3 16,6 25,8 15,8

20 15 26,4 13,8

21 15,6 26,6 15

22 15,8 18,6 15,4

23 7,1 15 21 13,8

24 13 18,8 11,4

25 10,2 20,6 9,8

26 11 20,4 8,2

27 11 21,4 8

28 10,2 23 10

29 18 12,8 23,8 7,6

30 15,8 17,6 12,4

OCTUBRE, 2014 3

LA SEGARRA

Editada amb la col·laboració de:

Edita: Associació Cultural RevistaLa Segarra. N.I.F. G-43.303.163

President: Carles Roca FontanetSotspresident: Frederic Vallbona i FarréSecretàries itresoreres: M. del Carme Casas Enrich,

Montse Custodi CanosaVocals: Anna Albareda Lliró,

Guillem Carreras Albareda,Anna Esplugas Tomàs,

Anna Montanyà Balcells,Francesc Solà Sendra,Marc Vergés Albareda.

Autoedició i Impressió: Publicitat Tafaner slDomicili Social:Major, 43 Santa Coloma de QueraltSubscripció anual: 28 € N. endarrerits: 4 €

Dipòsit Legal: T-390-1979

SUMARI

RELACIÓ DE TELÈFONS ÚTILS

CASA DE LA VILA . . . . . . . 977 88 00 88SERVEI DE BOMBERS . . . . . . . . . . . . . .Santa Coloma . . . . . . . . . . . 977 88 15 16Montblanc . . . . . . . . . . . . . . 977 86 29 49Control Central Tarragona . . . . . . . . . 085VIGILÀNCIA MUNICIPAL . . . 665 918 139EMERGÈNCIES . . . . . . . . . . . . . . . . . 112CENTRE A. PRIMÀRIA . . . 977 88 07 78SERVEI D'AMBULÀNCIA . . 977 88 07 78ATENCIÓ SANITÀRIA . . . . . 902 111 444Llar Residència . . . . . . . . . . 977 880 767FUNERÀRIA ROVIRAMontblanc . . . . . . . . . . . . . . .977 86 01 41Santa Coloma de Queralt . . .656 371 758Farmàcia I. Ximenos . . . . . . 977 88 00 40Farmàcia Josep Balcells . . . 977 88 00 30DENTISTA Santiago López .977 88 06 72TAXIS. M. Moix . . . . . . . . . .977 88 04 52PARRÒQUIA . . . . . . . . . . . .977 88 00 07JUTJAT DE PAU . . . . . . . . . .977 88 13 30CÀRITAS . . . . . . . . . . . . . . .977 88 00 07PIUS HOSPITAL VALLSCentraleta . . . . . . . . . . . . . .977 61 30 00Mòbil Jutge de Pau Santa Coloma deQueralt . . . . . . . . . . . . . . . . 663 197 481Consell Comarcal . . . . . . . . 977 880 478

Dades meteorològiques . . . . . . . . . . . 2Editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3Vida Local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4Recordant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4Premi Literari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5Club de Lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Associació Dones Colomines . . . . . . 6-7Escola Cor de Roure . . . . . . . . . . . . . . . 8Col·legi Mare de Déu del Carme . . . . . 9Antena del Coneixement . . . . . . . . . . . 10Fotos Colomines . . . . . . . . . . . . . . . . . 11Associació Jubilats . . . . . . . . . . . . . . . . 12Amics del Romesco . . . . . . . . . . . . . . . 13Colomins Voladors . . . . . . . . . . . . . 14-15Cuina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Associació Ornitològica . . . . . . . . . . . .16CCCB . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17Conesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18-19Col·laboració . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20-21Històries Locals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21Parròquia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22CB Àguiles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23Atletisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23Pedals de Tros . . . . . . . . . . . . . . . . 24-25CEQ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26-27

La Segarra no es fa responsable de l’opinió expressada pels seus col·laboradors.

9N – VOLEM VOTAR

De tot el procés cap a la independència de Catalunya

el més difícil d’aconseguir i l’únic veritablement impres-

cindible és tenir una majoria social que la vulgui i que,

a més a més, la desitgi. La resta són obstacles menors

que, mica a mica, amb paciència i sense perdre l’ore-

mus anirem superant.

El dia 9 de novembre, malgrat les pressions del govern

espanyol i els seus afins, malgrat no ser el tipus de

consulta que voldríem, anirem a votar i votarem massi-

vament, primer per dignitat i també, per demostrar que

som molts, molts més “dels qui ells volen i diuen”.

Perquè només si som molts tindrem força per empèny-

er i sobretot la legimitat moral per dir als de casa i als

de fora que no tolerarem cap pas enrere, ni tant sols un

pas al costat. Volem un pas endavant, ferm i valent que

garanteixi el dret a decidir que volem ser com a poble.

No ens podem permetre el luxe de dubtar. Sabem que

no ens ho posaran fàcil però si no defallim de ben

segur que ens en sortirem.

El dia 9 de novembre tots a votar per seguir en el pro-

cés cap a la plena llibertat de Catalunya.

www.revistalasegarra.wordpress.com

4 LA SEGARRA

Vida Local SetembreVIDA LOCAL: Posem en coneixement dels lectors que, a causa de la Llei de protecció de dades, el Registre Civil de SantaColoma sols facilitarà les dades de naixements i casaments de les persones que ho autoritzin expressament. Per tant, sitant en naixements com en casaments voleu constar a la nostra revista, haureu de donar el vostre consentiment per escrit.

CASAMENT:· Daniel Franquesa Solé i Maria Garriga Ayats, el dia 24-10-2014.

DEFUNCIONS:· ILUMINADA TORRES LEZCANO, naixement 21-06-1931, defunció 12-09-2014. · ELVIRA SAPERAS SENDRA, naixement 22-04-1922, defunció 15-09-2014.· VICTORIANO MAS MESTRE, naixement 03-05-1919, defunció 15-09-2014.· FRANCISCA ASBERT BACARDÍ, naixement 11-09-1923, defunció 20-09-2014.

Recordant la Sisqueta Asbert Bacardí (vda. de Josep Casajoanes)

Mare, iaia, besàvia, ens has deixat!Per molt que tots sabessim el final d’aquesta història, quan arriba el

moment és dur i et sobta sempre.Sisqueta, has estat una dona forta i valenta, molt, moltíssim; i així ens

ho has demostrat fins l’últim moment.Et recordarem sempre. I et trobarem a faltar molt.Encara que en els darrers anys per culpa de la maleïda malaltia no eres

tu, encara tenies una rialla per a tots els que entraven a la teva habitació afer-te la visiteta diària.

Volem aprofitar per agrair a tot el personal de la Residència Ntra.Senyora del Carme, del primer a l’últim treballador, la seva bona feina i lesmostres de carinyo que sempre li van donar. Això no té preu! Moltes gràcies!

Igualment a tots els que considero amics de fatigues i que sempre por-taré al cor. Gràcies per la companyia que he rebut de tots.

Un petó molt fort.La teva filla Dolors

Recordant Sisqueta Asbert Bacardí

Aniversari

El pasat 26 de setembre el matrimoniJosep M. Manuel Font i Isabel Gassol

Gallart varen celebrar acompanyatsde la seva família el 61è

aniversari de noces.Per molts anys!

La família

5OCTUBRE, 2014

FOTOS CEDIDES

Premi Literari

Febrer, del poeta Jordi Mas (Santa Colomade Queralt, 1972) ha estat l’obra guanyadora dels43 Premis Octubre en la modalitat Vicent AndrésEstellés de Poesia —dotat amb 3.000 euros. Lacerimònia de lliurament dels premis va tenir llocel dissabte 25 d’octubre a la nit, en el tradicionalsopar que se celebra al Centre Octubre deCultura Contemporània.

Jordi Mas, llicenciat i doctor en traducció i inter-pretació per la Universitat Autònoma de Barcelona,ha publicat tres llibres de poemes: Autoretrat ambesfinx (2008), Horus al desert (2009) i Sema (2010),així com el petit cicle Sic transit a la revis-ta Artilletres (2010); ha traduït al català alguns clàs-sics japonesos com Contes d’Ise, d’autor anònim, latrilogia 1Q84, d’Haruki Murakami o Diari de Tosa, deKi no Tsurayuki i s’ha interessat per incorporar elsmotlles poètics japonesos (tanka i haiku) a la litera-tura catalana. El jurat, format per Sam Abrams,Miquel Bezares i Teresa Pasqual, ha considerat quela seva obra, que ha estat escollida entre cinquanta-

vuit originals presentats, és “una proposta sòlida,coherent i delicada amb el resultant de ser un llibreple de sensibilitat i de gran aportació a la literaturacatalana”, ha assegurat Miquel Bezares, membre deljurat, per a qui “ha estat una decisió ràpida i fàcil, perunanimitat”.

El mateix Jordi Mas confessava que en els seuspoemes “hi ha una imatge central d’una noia cami-nant per un paisatge (el meu poble Santa Coloma deQueralt i la part del sud), el recorregut es fa durant laquaresma i és una mena de reflexió sobre la fertilitaten general”. Pel que fa al temps que es va dedicar aescriure Febrer, assegura que ho va escriure endues fases “la primera fase, referent a l’escripturadels haikus de manera independent, la vaig escriureel febrer passat i més tard vaig veure que els haikuss’havien d’explicar més i vaig afegir proses a la tar-dor de l’any passat. Ha sigut un projecte molt pensatperò el temps d’execució ha estat molt ràpid”.

Núvol. Barcelona. 25.10.2014 Extret de www.nuvol.com

Jordi Mas guanyador del premi Vicent Andrés Estellés de Poesia 2014

Taula rodona amb els premiats del 43 Premis Octubre.

ENVIA’NS EL TEU ESCRIT O FOTOS ABANS DEL DIA 15 A:

lasegarra@eltafaner.com

6 LA SEGARRALA SEGARRA

Club de Lectura

Hem començat el nou curs amb el llibre Lleól’Africà d’Iman Maalouf, que durant la sessió decomentaris que fem tots plegats una vegada feta lalectura va generar un debat que a vegades va serapassionat.

Amin Maalouf és un escriptor libanès en llenguafrancesa que es va establir a França amb la sevadona i tres fills degut a l’esclat de la guerra civil en elseu país.

Lleó l’Africà va ser un personatge real que vaexercir com a diplomàtic, geògraf i explorador, al vol-tant del qual l’autor basteix un relat d’exilis i aventu-res. L’acció transcorre cap al final del segle XV i prin-cipis del XVI. El personatge d’aquest relat és un àrabque viu a Granada abans de la presa de la ciutat pelsReis Catòlics.

La narració aprofita el rerefons històric de la cai-guda de Granada i la posterior expulsió de la pobla-ció morisca per seguir la trajectòria viatgera del per-sonatge. La seva família formava part de la burocrà-cia benestant; això li va permetre estar sempre aprop del poder, encara que per la mateixa raó li va ferviure directament les vicissituds d’un moment histò-ric especialment inestable. Va viatjar pel nordd’Àfrica, per Turquia, passant per Roma, on va serafillat pel papa Lleó X que li va posar el nom de Lleól’Africà.

No ha estat un llibre que hagi deixat indiferentningú. Les grandeses i les mesquineses delshumans es manifesten independentment del credoreligiós. Per tant s’ha vist com un al·legat en favor dela tolerància cap a les opcions culturals i religiosesde cadascú. A algú altre li ha recordat una mica l’es-til de Les mil i una nits, encara que per sort sensetant de gust per la sang i les mutilacions com téaquell relat clàssic. També quan descriu la seva esta-da a Roma on està a prop del Papa en una èpocad’especial crisi, reflecteix la hipocresia d’aquellasocietat. Totes dues societats, la de cultura islàmica ila catòlica, dominades pel fanatisme religiós, hancausat un cert rebuig en algun lector.

Aquest va ser el primer llibre d’aquest autor ipels que n’han seguit l’evolució es nota. En obresposteriors el missatge de la importància d’establirponts de comunicació amb les diferents religions,bàsicament el cristianisme, l’islam i el judaisme esdesenvolupa amb més eficàcia i amb un nivell litera-ri de més alçada. El darrer llibre publicat per aquestautor porta per títol Els desorientats i va ser reco-manat pels que ja l’havien llegit.

Pel que fa a l’edició d’aquest llibre, no ha agra-dat del tot la traducció al català i com d’altres vega-des s’hi han trobat errades ortogràfiques.

Jordi Gras

Lleó l’Africà d’Amin Maalouf

Xerrada del tercer diumenge

La primera de les xerradesd’aquest nou curs va anar a càr-rec de Guillem Carreras Albare-da. Va ser el dia 19 d’octubre iportava per títol “El teatre deSanta Coloma”.

Va començar comentant lesreferències sobre representa-cions als segles XV i XVI i la des-afortunada obra de teatre Vida ymartirio de Santa Coloma, queno es va poder representar al1733 perquè, segons explica Mn.Segura, en els preparatius es vacremar l’església. En un segonapartat, va tractar de les manifes-tacions populars no estrictamentteatrals, com ara els carnavals.

La part final la va dedicar ala figura de Josep Moix Marimon,Sastre Martinet, home culte, ambgrans dots d’actor, que va dedi-car la seva vida al teatre. Vabasar el seu estudi en una llibre-ta personal del Sastre Martinetescrita al 1950, en què reflexionasobre la cultura i el caràcter delpoble de Santa Coloma.

Tant aquesta llibreta com elmanuscrit de l’obra de teatre espoden trobar a l’AssociacióCultural Baixa Segarra.

Va ser una dissertacióamena i instructiva que va satis-fer plenament al nombrós públicassistent.

Trini Esteve

Associació Dones Colomines

FO

TOM

. TE

RE

SA

SE

ND

RA

Guillem Carreras Albareda.

7OCTUBRE, 2014

Una vuitantena de dones a la trobada comarcal a Santa Coloma de Queralt

El passat diumenge 5 d’octubre, el municipi deSanta Coloma de Queralt va acollir la trobada dedones de la Conca de Barberà, amb la participaciód’una vuitantena de dones vingudes des dels munici-pis de l’Espluga de Francolí, Montblanc, Santa Colomade Queralt i Vimbodí i Poblet.

Aquesta trobada ha estat promoguda pel Consellde la Dona de la Conca de Barberà, que compta ambla representació de totes les associacions de dones dela comarca, organitzada pel Servei d’Informació iAtenció a les Dones (SIAD) del Consell Comarcal dela Conca de Barberà i l’Associació de DonesColomines de Santa Coloma de Queralt i ha comptatamb la col·laboració de l’Ajuntament de Santa Colomade Queralt, l’Institut Català de les Dones (ICD) i lesassociacions de dones de la comarca.

La jornada va començar a un quart de dotze delmatí, quan a la sala gran del Castell dels Comtes, el Sr.Ramon Borràs, alcalde de Santa Coloma de Queralt;el Sr. Valentí Gual, conseller d’Acció Comunitària del’Àrea de Benestar Social del Consell Comarcal; la Sra.Lídia Bargas, coordinadora territorial de l’InstitutCatalà de les Dones (ICD); la Sra. Sílvia Pomés, pri-mera tinent d’alcalde del municipi; la Sra. M. TeresaForné, presidenta de l’Associació de DonesColomines, i la Sra. Laura Anglès i la Sra. Rosa Albes,tècniques del Servei d’Informació i Atenció a lesDones (SIAD) Conca de Barberà, van donar la ben-vinguda a les participants.

Durant el matí, es va realitzar la visita guiada perla vila, on a part de la història i curiositats, les assis-tents van conèixer de prop diversos indrets com: elcastell, els portals, el santuari de Santa Maria de Bell-lloc, l’església, la plaça Major i les fonts de les

Canelles. Després, durant el dinar de germanor al res-taurant El racó de cal Ton, les conquenques van serobsequiades amb el record de la trobada, un marc defotografies imantat amb la ressenya de la vetllada.

La trobada comarcal de dones va acabar amb lagran representació de l’obra de teatre El nostre mèto-de a càrrec del grup colomí Naltrus, obra estrenadafeia uns mesos al municipi i que va despertar gransaplaudiments entre les assistents.

Associació Dones Colomines

FOTO CEDIDA

Trobada comarcal de dones.

8 LA SEGARRALA SEGARRA

Escola Cor de Roure

Estem treballant el tema de lasalut i hem vist que hi ha cincaspectes molt importants. Són elscinc pilars de la salut:

L’ALIMENTACIÓL’alimentació es l’acció d’ali-

mentar o d’alimentar-se.Els aliments contenen nu-

trients i el nostre organisme elsobté quan els mengem. Una dietasana ha de contenir:

- Els hidrats de carboni quetenen els macarrons, l’arròs, ...

- Els greixos es troben en l’oli,la pasta, la brioixeria industrial, ...

- Les proteïnes les trobem enla llet, el peix...

- Les vitamines, la fibra i elsminerals es troben en la fruita, laverdura...

Recomanacions:Una dieta saludable ha de

ser completa i equilibrada.La fruita i la verdura han de

formar part de la nostra alimenta-ció diària i més d’una vegada.

La brioixeria industrial s’ha demenjar de manera ocasional.

L’EXERCICIL’exercici serveix per posar

en acció el nostre cos, però ambmesura.

Recomanacions:És recomanable fer entre

trenta minuts o una hora al dia.Quan fem exercici ens hem

d’hidratar el cos (veure aigua).S’ha de fer exercici variat per

treballar diferents parts del nostrecos.

Es pot fer: caminar, córrer,bicicleta,...

La natació és molt importantperquè fa moure tot el cos.

Si no fas mai exercici i volscórrer una marató comença ambpocs minuts i cada dia o setmanavas augmentant.

LA HIGIENELa higiene és el conjunt de

coses que fem per mantenir la

salut, la netedat del cos. La higie-ne és necessària per evitar infec-cions i malalties.

Recomanacions: Dutxar-se cada dia i, sobre-

tot, després de suar.Rentar-se les dents després

de menjar.Rentar-se les mans abans de

menjar.Rentar-se les mans després

d’anar al lavabo i de tocar cosesbrutes.

No mossegar-nos les unglesperquè poden tenir microbis.

Canviar-nos la roba interiorcada dia.

EL DESCANS Descansar vol dir parar de fer

un exercici o un treball, per fer des-aparèixer el cansament, reposar odormir.

Recomanacions: És recomanable que els nens

dormin deu hores al dia i els adultsvuit.

El descans és molt importantper créixer bé.

És important descansar pertenir energia i un bon estat desalut.

Si dormim les hores neces-sàries passarem un dia agradablei estarem descansats i de bon

humor però, en canvi, si dormimmalament i poques hores, tindremun dia dolent i estarem de malhumor. Si estem descansatstambé treballarem millor.

LA POSTURALa postura és una manera de

posar el cos. És important per alnostre cos tenir una bona postura,si no ens pot causar danys a l’es-quena.

Recomanacions: Posar l’esquena recta. Seure bé. Amb les cames

rectes. Seure bé vol dir els peusque toquin a terra i pengin lescames.

Sempre que es pugui, posarl’esquena tocant el respatller de lacadira. No llegir molt a prop del lli-bre.

Vigilar la postura quan miremla tele o juguem a l’ordinador.

Alumnes de 6è

Les cinc puntes de la salut

Alumnes de 6è.

9OCTUBRE, 2014

Col·legi Mare de Déu del Carme

Des de fa ja alguns cursos,des de les escoles Vedruna es vacrear un espai, la plataformaClickedu, amb el propòsit d’aglu-tinar tota la informació i la comu-nicació des d’aquesta xarxa. Laplataforma digital Vedruna, avuija en ple funcionament, i desprésd’anar-hi incorporant curs rerecurs tot i més, ha esdevingut elmitjà formal per excel·lència decomunicació entre tots els mem-bres de la comunitat educativa.

S’hi pot trobar informaciógeneral sobre la nostra propostaeducativa; els esdevenimentsque succeeixen al centre (notí-cies de caràcter general i especí-fiques de cada grup-classe);àlbums de fotografies; una mis-satgeria interna per establircomunicació amb els/les mes-tres; les dades acadèmiquesdels/de les alumnes; recomana-cions pedagògiques dirigidesals/les pares/mares i/o als/lesalumnes...

Però la plataforma Clickeduno és només útil per donar i rebreinformació, és a dir, estar perma-nentment connectats; sinó que,emprada com a recurs pedagò-gic, permet posar a l’abast de l’a-lumna/e un ampli ventall d’activi-tats d’aprenentatge idònies per acontemplar la diversitat de cadas-cú: des de reforç a ampliació,

passant per entreteniments; aixòla converteix, també, en una einad’aprenentatge atractiva, versàtil ieficaç.

I gràcies al login i passwordde què disposen els usuaris, lanavegació per la xarxa és segura,a més de pràctica, àgil i efectiva.

L’era digital a l’escola

Ctra. d’Igualada, 1343420 Santa Coloma de Queralt (Tarragona)

Tel. 977 88 04 70 Fax. 977 88 12 50

im

10 LA SEGARRALA SEGARRA

Antena del Coneixement de la URV

Acte d’inauguració

El dissabte 27 de setembre, ala sala gran del castell, va tenir llocl’acte d’inauguració del curs 2014-2015 de l’Antena del Coneixementde la URV a Santa Coloma deQueralt.

De la programació d’activitatspresentada, cal destacar la pro-posta de col·laborar amb l’Aula deCinema de la URV per recopilarpel·lícules de 8 o super8 mm deSanta Coloma i rodalies. Aquestés un format fràgil i difícil de visua-litzar. La intenció és preservar lespel·lícules per evitar el deteriora-ment i recuperar les imatges digi-talitzant-les. Com a mostra es vanprojectar unes escenes del docu-mental “Cròniques dels anys 60.Imatges de la vida i la festa a laSénia”, fet a partir del fons de fil-macions cedides per la família deMariano Esteve Carbonell i que almes de maig va ser emès pelCanal 33. També d’aquest fons

són les imatges inèdites que vandespertar força interès del públic:uns minuts de filmació de l’home-natge als futbolistes veterans quees va fer per la Festa Major deSanta Coloma l’any 1973 i del lliu-rament de diplomes al local delClub Judo Keresus al juliol del1981.

Seguidament el Dr. JordiTous, vicerector d’Universitat iSocietat de la URV, va lliurar unordinador portàtil a Sandra MartínRoman, alumna de l’Institut Martíl’Humà de Montblanc, com a gua-nyadora del premi Campus Extensa la millor qualificació de la Concade Barberà a les proves d’accés ala universitat del juny del 2014.

Unes paraules del vicerectordonaven per inaugurada l’exposi-ció “Les quatre estacions”. Unrecull de suggestives fotografiesde Josep Borrell Garciapons. Enelles l’autor posa de manifest la

metamorfosi que expe-rimenta el nostre medinatural, retratant unasèrie d’elements clara-ment representatius decada període de l’any.L’exposició coincideixen l’espai i el tempsamb els Concerts deTardor. Es tracta d’unacoproducció entre el

Campus Extens de la URV i elCentre de Lectura de Reus. A mésde Santa Coloma de Queralt, l’ex-posició s’ha dut a les Antenes delConeixement de Reus, la Sénia iTortosa i al novembre s’hi afegiràl’Antena de Tarragona.

Finalment, el Sr. RamonBorràs, alcalde de Santa Coloma,va haver d’anunciar un canvi deprograma i va donar pas al recital“Música catalana”. Un recull decançons tradicionals i poemesmusicats, interpretat esplèndida-ment per la soprano Remei Tell i elpianista Josep M. Gomis.

Des d’aquí i conjuntamentamb els alumnes de l’Aula de laGent Gran de la URV que espera-ven la seva actuació, desitgemuna ràpida recuperació de la mez-zosoprano i professora de la URV,M. Carme Domingo.

L’acte es va cloure brindantamb una copa de cava de la URV.

Trinitat Esteve

Agenda novembre 2014

• Dia 3AULA DE LA GENT GRAN Tema: “Energies renovables, present i futur”Professor: Edgardo Zepa, Dept. d’EnginyeriaElectrònica, Elèctrica i Automàtica de la URVLloc: casal dels Jubilats, 6 tarda.

• Dia 5ASSOCIACIÓ DE DONES I DE JUBILATSCinema debat “Què t’ha semblat?”Pel·lícula: Mejor impossible (1997)Tema: L’empatiaLloc: local de l’Associació de Dones, 6 tarda.

• Dia 15 CLUB DE LECTURA SCQComentari de: L’òpera de VigataAutor: Andrea CamilleriLloc: biblioteca, a les 5 de la tarda.

• Dia 17AULA DE LA GENT GRAN Tema: : “La vaca cega i altres poemes. Un pas-seig per la nostra poesia” Professor: Agustí Farré, rapsode.Lloc: casal dels Jubilats, 6 tarda.

antena.quer.alt@urv.cathttp://www.urv.cat/antenes_coneixement/quer_alt

FOTO FREDERIC VALLBONA

La soprano Remei Tell i el pianista Josep M. Gomis.

11OCTUBRE, 2014

1689 Santa Coloma de Queralt, pati del Casal. Un grupet d’avis tot fent un refrigericelebrant la festa de la vellesa. 27 de setembre de 1981.De dreta a esquerra: Pere Ester, Maria Domènech, Maria Oller, el nen es diu JosepMestres Sureda, amb la seva besàvia Rosa Segarra, Montserrat Albareda, FeliuTitus, Teresa Torrents, Rosalia Bartolí, Margarita Ventura, Rosalia Riba, ColomaSerra, Magina Riba, Coloma Corbella. Fotografia cedida per Joana Carricondo.

1685 Santa Coloma de Queralt. Cercavila de la festa de barri del carrer Major alRaval de Cervera. 24 de juliol de 1982. Frederic Vallbona Farré.

fotos colomines

1690 Santa Coloma de Queralt. Col·legi Germanes Carmelites,1967/69.1 Anna Albareda, 2 Montserrat Vallés, 3 Neus Segura, 4 TeresaRamon (Conesa), 5 Coloma Farré , 6 Eulàlia Sans (Vallfogona), 7 Anna González (Barna), 8 Assumpció Mas, 9 Alexandrina Foix,10 Rosa Romagosa, 11 Àngels Albi, 12 Rosa M. Cadens, 13 Antonia Yebra (Igualada), 14 Mercè Esplugas, 15 RositaCasajoanes, 16 Dolors Sardá (Sant Sadurní), 17 Maribel Lavila, 18 Teresa Padró, 19 Olga Lavila, 20 Neus Casas, 21 Gna. ElviraPalau, 22 ?, 23 Anna Ninot, 24 Carme Ribalta, 25 Rosa M. Canosa,26 M. Rosa Boladeras. Fotografia cedida per Rosa M. Canosa.

1688 Barcelona. Viatje de noces, JosepSanahuja amb Joana Carricondo.Octubre del 1958. Fotos Ramblas.Fotografia cedida per Anna Sanahuja.

1686. Santa Coloma de Queralt. Festade barri del carrer Major. 24 de juliol de1982. Frederic Vallbona Farré.

12 LA SEGARRALA SEGARRA

NECROLÒGIQUES Lamentem les morts de

Francisca Asbert Bacardí el 20 de

setembre i Josep M. Puiggener

Guspí el 3 d’octubre. El nostre

condol als seus familiars i amics.

FESTES Estem preparant la castanya-

da pel proper 31 d’octubre, ani-

mem tots els socis a celebrar-la

plegats.

VIATGESEn tenim previstos dos. El

pre-Nadal a Lloret, durarà 3 dies

i sortim el 4 de desembre i, un

creuer, que sortirà de Malmö, al

costat de Copenhague i acabarà a

París. El creuer comença el 12 de

setembre de 2015; la inscripció pel

creuer acaba al febrer.

Les anades a Calella i a

Astúries van resultar molt agrada-

bles, el temps va ajudar-hi, i també

la bona companyia. Poder veure

Covadonga i ells llacs amb sol, no

passa sempre, i les visites a

Oviedo, Ribadesella i Gijon van

completar un preciós viatge.

L’estada a Calella també

tenia els seus al·licients. Va coinci-

dir amb una trobada de bandes

alemanyes, austríaques, etc, una

trobada que fa 24 anys que fan, i,

on no hi falta cervesa. També un

grup va voler anar a veure el res-

taurant de la Carme Ruscalleda i

va tenir la sort de poder parlar i

fotografiar-se amb aquesta

excel·lent cuinera.

URVAquesta vegada les xerrades

van ser sobre El tub digestiu i laintel·ligència visceral i Històriad’Espanya i les del novembre

seran sobre Energies renovables i

La vaca cega i altres poemes. Unpasseig per la nostra poesia.

CAMINADA POPULAREl passat 28 de setembre

vam sortir a donar un tomb pel

Codony. La foto que acompanya

està presa a cal Roset, també vam

veure la masia de Bardines i la

font de la Casablanca.

DESPERTAR AMB UNSOMRIURE

Aquesta activitat, dissenyada

pel doctor Estivill, està previst

realitzar-la els dies 7, 14 i 21 de

novembre de 5 a 7 de la tarda.

Associació Jubilats

Restaurant Santa Pau de Sant Pol de Mar. 10 d’octubre de 2014. Angelina Junyent, MariaRosa Gassó, Maria Vallbona, Carme Ruscalleda, Maria Mercè Llorens, Lourdes Segalài Maria Borràs. A baix, escarxofades, la Rosalia Balcells i Montserrat Clarassó.

FOTO CEDIDA CASAL

Viatge a Asturies.

Excursió a la masia de cal Roset.

13OCTUBRE, 2014

El dia 10 d’octubre i en el decurs d’un sopar organitzatpels Amics del Romesco, que ja estan posant l’agulla al properAplec del Romesco (la 22a Romescada Popular i el 20è Aplecde sardanes del Romesco). Es varen repartir entre tots elsorganitzadors de la Romescada del 2014, uns diplomes queels acrediten com a Mestres Romescaires, l’acte presentat peren Jaume Martell, el nostre trobador colomí, va servir a lavegada per instaurar un títol que anirà lligat sense dubte alscol·laboradors més significatius de la Romescada popular.

Així en aquesta ocasió es van nomenar Romescairesd’Honor:

FRUITES i VERDURES MATEU ROURECANSALADERIA MENSAFORN DE PA PUJÓI per part de l’Ajuntament Ramon Borràs Ramon, Batlle

de Santa Coloma, i el regidor de festes Jordi Carol i Rabell.La festa va cloure amb la presentació de l’Himne de la

colla del Romesco colomí, que amb una música molt adientens va regalar l’amic Jaume Martell. Us adjuntem la lletra.

Amics del Romesco

Amics del Romesco

Mestres romescaires i romescaires d’honor

Montserrat Vidal. El Jaume Martell fent de mestre de cerimònia.

Ramon Borràs. Carles Roca, Neus Fortuny. Jordi Esplugas.

FOTOS CEDIDES

SOM LA COLLA DEL ROMESCO COLOMÍSom la colla del romesco Colomí.Som la colla del romesco Colomí.Som la colla del romesco, som la colla del romesco.Som la colla del romesco Colomí.

És molt fàcil fer el romesco Colomí.Necessites una cassola de fang.Un morter per la picada, un morter per la picada.I la mà de morter per anar picant.

És molt fàcil fer el romesco Colomí.Pren ametlles, avellanes i alls torrats,carquinyoli o galeta, carquinyoli o torrada,pebre vermell, dolç i picant i si cal un xic de sal.

És molt fàcil fer el romesco Colomí.Bacallà ben remullat i dessalat.I que passi per la premsa i que passi per la premsa.Ni una gota d’aigua ha de quedar.

És molt fàcil fer el romesco Colomí.A cassola un raig d’oli generós.Bacallà escorregut, bacallà escorregut.Un bon foc i que comenci a fer xup-xup.

És molt fàcil fer el romesco Colomí.Quan ja el bacallà està mig fregitla picada i farcellet, la picada i farcelletde llorer, romaní i herbes d’aquí.

És fàcil tastar romesco ColomíAl juliol a la plaça has de venir,al concurs i a les sardanes, al concurs i a les sardanes,menjaràs ben acompanyat de més de mil.

Lletra Jaume Martell, 10 octubre 2014

COLOMA FARRÉ LÓPEZ

Com vas anar a parar a Florida? Concreta-ment, on et podem trobar?

Doncs el Joe i jo estem vivint a Gainesville, unaciutat universitària al nord de Florida, a una hora i mitja de la platja, envoltada de pantans i naturalesa.En decidir que volíem anar a viure un temps alsEstats Units vam començar a buscar feina per totarreu. La cosa és que Estats Units és molt gran, i hiha moltes opcions. Al final ens vam decidir perGainesville perquè és on el Joe es va criar, i on hiviuen els seus pares.

El procés d’adaptació va ser gaire difícil? Lagent d’EE.UU. té la fama de ser molt oberta ambels nouvinguts.

La veritat és que sí que són molt oberts i elsagrada molt conèixer gent, sobretot si ets d’un altrepaís. La gent s’interessa per tu, pregunten moltescoses i ràpidament t’inviten a fer alguna cosa ambells. Al ser una societat tan mòbil, els amics vénen ivan, i això fa que en lloc de tenir una colla d’amicsmolt establerta, tens molts amics diferents amb elsquals fas activitats diverses.

Tot i així, es troben a faltar els amics de tota lavida, la comoditat de poder parlar amb la teva llen-gua i de fer coses a la meva manera sense semblarjo la rara.

Actualment, què hi estàs fent? Quin és el teudia a dia?

Doncs a principis de setembre ja vam començarel curs escolar. Als matins treballo a l’Escola InfantilWaldorf (Morning Meadow), amb nens de dos anys i mig a tres anys i mig, i després de dinar vaig a l’es-cola Primària Waldorf (Heart Pine, que està a uns 10minuts en bici) a ensenyar espanyol, de primer asisè.

A les tardes intento fer una mica d’exercici, hedescobert que les classes de zumba m’agradenmolt, cada dimecres mercat a la plaça, sopars ambamics, i els caps de setmana excursions amb bici, ala platja, al riu, etc.

La manera d’ensenyar en una escolaWalfdorf és molt diferent que en les escoles d’a-quí? Els nens d’Estats Units sobresurten per laseva capacitat de superació i la facilitat amb quès’expressen públicament.

La pedagogia Waldorf té uns valors força dife-rents als de la majoria d’escoles més “típicamentamericanes”. Entenen que l’aprenentatge es creafent, sentint i discernint en lloc de per repetició i exa-minant als alumnes. A l’etapa infantil predomina moltel joc lliure i creatiu, els hàbits i rutines, la imagina-ció i la part artística del nen. Realment és el contraride moltes altres escoles on des de ben petits ensen-

yen als nens a llegir i escriure, a utilitzar els ordina-dors, etc.

Sembla que va una mica al contrari de la ten-dència natural de la nostra societat actual, que tot hovol ràpid i l’abans possible, però quasi que per aixòho veig tan important i positiu.

Més enllà de Florida, quines altres zones hastingut temps de visitar? Si et demano que emrecomanis un lloc desconegut per al gran públic,què em proposaries?

Amb el temps que porto als Estats Units he tin-gut la gran sort de visitar diferents estats i ciutats(Nova York, Tennessee, Atlanta, Califòrnia, Texas,Washington D.C., Chicago) i cal dir que cada lloc ésmolt diferent però a la vegada sorprenentment sem-blant.

Les grans ciutats són espectaculars, la naturade Califòrnia té un aire català, les muntanyes delTenessee molt bones per fer excursions,... La gràciaés conèixer gent de cada lloc. La gent és la que fa elsllocs més especials.

I realment, vivint a Florida, la gent imagina plat-ges i festa. Però a la zona on estem nosaltres és mésselva i animals salvatges. Així que recomanaria unavolta pel Paynes Prairie (reserva natural a les aforesde Gainesville) per veure els al·ligàtors a menys de2 metres, i una baixada pel riu Ichetucknee (on l’ai-gua està a 22°C tot l’any) amb flotadors gegants.

Recordo una imatge que vaig veure teva alFacebook. Sorties banyant-te en un llac on hihavia cocodrils. No coneixia aquesta faceta tevatan atrevida... El paisatge de Florida, tan salvatge,deu haver alimentat el teu esperit aventurer.

La veritat és que sí. Això és una cosa que emsorprèn fins i tot a mi mateixa. Peró després de con-viure amb aranyes gegants, mosquits que portenmalalties mortals, al·ligàtors de 4 metres, formiguesque piquen, una humitat altíssima tot l’any i tempes-tes d’estiu brutals cada tarda, ja estic curada d’en-surts. Però no tot és dolent. També m’he fet amiga

Colomins VoladorsFOTO CEDIDA

Coloma Farré López.

14 LA SEGARRALA SEGARRA

15OCTUBRE, 2014

Colomins Voladorsdels esquirols, he vist cérvols travessant el carrer,armadillos i moltíssims ocells diferents.

Una pregunta típica, però que sempre convéfer-se. Què portaries de Florida cap aquí? Quèpodem aprendre els catalans de com funcionenles coses allà?

Semblarà estrany potser però el que m’estàagradant força aquí és l’horari! Començar el dia bend’hora, un bon esmorzar, l’escola acaba a les 3 enlloc de les 5, el sopar és força d’hora (per ells a les6, per nosaltres encara a les 8). Sortir vol dir quedara les 7 de la tarda i tornar a casa a les 12 com a molttard. Sembla que el dia es fa més llarg i pots fer méscoses. I també m’emportaria els pancakes (sobretotels de la sogra!). I com diria la Maria, la pepperonipizza.

Són molts els joves que es plantegen mar-xar a l’estranger? Com creus que s’ha d’encararuna aventura com aquesta?

Primer de tot, penso que s’ha de tenir molt clarque costarà. Deixar la vida aquí, els amics, la famí-lia, per una cosa totalment nova sempre fa il·lusióperò a la vegada fa por. Es troben a faltar moltescoses, has de ser molt flexible i obert als canvis, a ferles coses diferents de com estaves acostumat i aaprendre molt, de la vida i sobretot de tu mateix.Però com tot el bo d’aquesta vida, costa, però val lapena!

Finalment, una pregunta gentilesa de laMaria, la teva estimada germana. Què tenen elsnois americans que no tinguin els d’aquí?

No crec que siguin els americans en general,més aviat el meu en concret (hihi). En ell he trobat un

company de viatge divertit, molt intel·ligent, valent iamb unes aspiracions i uns valors de la vida moltclars i que m’han enamorat. Que més us puc dir!

Potser sí que podria dir que he vist que els ame-ricans en general són molt treballadors i insisteixenper aconseguir el que volen. Els agrada trobar elsentit a la vida, ja sigui per ser el millor home denegocis o anant cada diumenge a la seva església.És una societat de contrastos i diria que intensitat.

Moltes gràcies per l’entrevista, Coloma. Sivols afegir qualsevol cosa, tu mateixa.

Moltes gràcies a La Segarra per enviar cadamés la revista per e-mail. Poder llegir les històries delpoble fa que em senti una mica més a prop. I a totsque ens veiem per vacances de Nadal!

Maria Farré i Guillem Carreras

Raviolis calents de carbassa i nous Ingredients: 300 g de carbassa cuita, 20 g de

nous picades, 10 fulles d’estragó fresc picades, 18làmines de massa wonton, 200 g de nata vegetal, olid’oliva, fulles d’estragó, nous senceres.

Per a la salsa: 100 g de suc de taronja, la ratlla-dura d’1 taronja, 10 g de ceps secs, 50 g de tamari,200 g de nata vegetal.

Barrejar la carbassa cuita, les nous picades iles fulles d’estragó picades. Farcir les làmines demassa wonton. Bullir els raviolis durant 3 minuts enaigua lleugerament salada. Escórrer-los, emplatar-los i napar-los amb la salsa. Per fer la salsa, posartots els ingredients en un cassó i reduir-los a la mei-

tat. Afegir-hi la nata vegetal i fer-li fer un bull. Colar lasalsa. Acabar el muntatge del plat amb un rajolí d’oli,fulles d’estragó i nous senceres. Serviu-lo tot seguit.

Carbassa amb gingebre Ingredients: carbassa pelada i tallada a daus,

gingebre fresc pelat i rallat, ceba tendra ben picada,oli d’oliva, sal marina, comí mòlt i mel o melassad’arròs.

En una cassola posar una mica d’oli d’oliva, afe-gir la carbassa amb un polsim de sal i el gingebre.Saltejar-ho fins que la carbassa sigui tova i comencia agafar color. Afegir-hi la ceba tendra i saltejar-lafins que agafi color. Afegir la mel i el comí i deixar-hocoure fins que els sabors s’amalgamin.

ALIMENTACIÓ NATURAL PER A LA SALUT I EL BENESTAR La Carbassa

ISABEL ALBIÑANAisabelalbinyana@gmail.com

Cuina

16 LA SEGARRALA SEGARRA

El passat diumenge dia 28 de setembre vamcelebrar a la plaça Major de Santa Coloma deQueralt el Dia Internacional de les Aus amb concur-sos d’identificació d’ocells, jocs d’ordinador, sopes delletres, pintar ocells, i pintar 11 caixes niu, venda dellibres, cds, samarretes, pòsters... A la 1 del migdiaes van alliberar 3 xoriguers comuns joves provinentsdel centre de recuperació de fauna salvatge deVallcalent (Lleida); van assistir a l’acte unes 40 per-sones. Es va fer el sorteig de la panera de la Coperalsent la guanyadora Judit Forns de Solivella, el gua-nyador del quadre de J. Reymundi va ser CarlesSugrañes de Santa Coloma de Queralt, el guanyadordel concurs d’identificació d’ocells va serCarles Pereira Martínez amb 50 encerts, en segonlloc Joan Martell amb 34 encerts, en tercer lloc JordiPallí amb 20 encerts i quart l’Oriol Mas.

Associació Ornitològica

Dia internacional de les aus.

Jordi Mañé amb un xoriguer.

Carles Pereira amb Josep M. Mañé.La taula dels jocs molt animada.

L’Aureli i la seva filla Catalina amb unaperdiu.L’Alba de Bellmunt amb un xoriguer.

FOTOS J. M. MAÑÉ

17OCTUBRE, 2014

CCCB

La Conca de Barberà és una comarca ideal pergaudir-la amb nens, per això, el Servei de Turisme delConsell Comarcal de la Conca de Barberà ha descrituna nova ruta de senderisme cultural per fer en famí-lia a Santa Perpètua de Gaià, municipi de Pontils.

Es tracta d’una passejada circular pels voltantsde Santa Perpètua i el riu Gaià. Un lloc màgic dominatper una torre mil·lenària, esvelta i altiva ambexcel·lents panoràmiques sobre el riu Gaià, fronteranatural entre els dominis dels cristians i sarraïns en l’è-poca de la Marca Hispànica. Aquesta excursió segueixun petit tram del sender senyalitzat pel ConsellComarcal, les Terres del Gaià, i amb marques blanca igroga de Petit Recorregut corresponents al PRC2. Espot allargar o escurçar segons es vulgui i cal prendreespecial atenció en temps de pluges pel cabdal del riui les esllavissades.

L’excursió surt des de la plaça Major de SantaPerpètua de Gaià i segueix les indicacions a Seguer,petit llogaret habitat que conserva les restes d’un anticcastell. Després d’unes runes d’un mas, deixem elcamí a Seguer i girem a la dreta que ens portarà al riu.Travessem el riu i més endavant passem per unapalanca que ens portarà de nou a Santa Perpètua.Aquí hi ha dues opcions, pujar directament a la torre oseguir el meandre del riu Gaià en direcció a Pontils idesprés pujar a la torre. Si seguim el meandre del riupassarem per diferents horts i camps de conreu fins

arribar a la resclosa que alimentava els molins situatsmés avall. Desfem camí i pugem al castell per un car-rer de terra que puja cap a la part alta del poble. De tor-nada baixem fins a la plaça Major, per diferents carrersamb escales i baranes.

En la definició del recorregut el Servei de Turismeha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament dePontils, i es pot descarregar des dels webs:

www.pontils.altanet.org, www.concaturisme.cat i www.larutadelcister.info

Servei de Turisme del Consell Comarcal de laConca de Barberà

Santa Perpètua i el riu Gaià és la nova proposta de senderisme i cultura per feramb nens a la Conca de Barberà

Divendres 1421:00 h Sopar de Veïns23:00 h Nit de Monòleg en directe Enric Company

Dissabte 1517:30 h Presentació del 3r Calendari Solidari a càrrec de

L’Associació18:30 h Bingo20:30 h Focs Artificials23:00 h Ball de Nit amb el grup COCKTAIL ELEGANT

Diumenge 1613:00 h Missa Solemne Dedicada a la Patrona Santa Victòria13:45 h Concert Vermut i Homenatge a la Vellesa18:00 h Ball de Tarda amb el grup COCKTAIL ELEGANT

FOTOS J. M. MAÑÉ

Per segona vegada en dos mesos, coincidí unafesta a Conesa, la 4a Cursa i Caminada Popular, ambun nou incident meteorològic! Fortes pluges per la nit,acompanyades de tempesta elèctrica i un llamp queimpactà sobre el campanar cap a un quart de sis de lamatinada, provocant la caiguda d’un dels merlets queel coronen i la conseqüent destrossa a la teulada del’església i de la rectoria. Les pedres caigudes al Racódel Rector també abonyegaren el sostre d’un cotxeparticular.

Però un cop més, la gent de Conesa, la bonagent de Conesa, es sobreposà a l’incident i tothom esposà mans a l’obra per aconseguir que la quarta edi-ció de la cursa fos un èxit. Mentre es rebien els corre-dors i caminants al Pati, un grup de l’organització can-viava les indicacions dels darrers dos quilòmetres, queestava previst que passés per la llera del riu, on espodien veure encara els estralls ocasionats pels aiguats del 2 d’agost, però que la crescuda del riu perles darreres pluges feia que l’aigua sobrepassés lespasseres que s’havien habilitat per travessar diversesvegades el corrent d’aigua. També es traslladarenalgunes de les instal·lacions artístiques que, com ja éstradicional a la cursa, estaven repartides pel darrer

tram, altres de les propostes restaren a la ruta del riu ino en pogueren gaudir els corredors i caminants!

Més de tres-cents participants prengueren puntu-alment la sortida repartits en els tres grups: cursa de15 km, caminada de 15 km i caminada de 8 km. Tot ique en alguns punts del camí s’hi podia trobar algunazona amb fang, això no impedí que el guanyador de lacursa arribés a la meta en poc més d’una hora. Els pri-mers caminants, de la ruta curta, arribaren una micamés tard però pogueren gaudir molt més del paisatgei del land art, les instal·lacions artístiques que s’havienpogut reubicar. Poc a poc anaren arribant tots els par-ticipants que eren rebuts amb beguda, un bon entrepàper recuperar forces i una bossa amb obsequis de l’or-ganització.

Els guanyadors de la cursa a la categoria mascu-lina foren en primer lloc Bernat Planas, segon DavidGuarch i tercer Andreu Contijoch. A la categoria feme-nina, primera Gemma Ragués, segona Eva Jurado itercera Anna Montanyà. Pel que fa als participantsconesins, el trofeu al corredor masculí fou PepeBergadà, cinquè a la classificació general, i a les cami-nants Berta i Duna.

Un cop acabada la cursa i recollit tot, tocavacomençar a pensar en com arreglar els desperfectescausats. Primer els forats de la teulada de l’església,que és la urgència principal, i després el merlet delcampanar que presenta molta més dificultat, tant tèc-nica com de cost econòmic.

18 LA SEGARRALA SEGARRA

Conesa

El llamp al campanar no deslluí la festa esportiva!

FOTOS CEDIDES

Sortida caminada 15 km. Sortida cursa.

Campanar.

Sortida caminada 8 km.

19OCTUBRE, 2014

Conesa

Cursa Conesa. Caminants i land art.

Caminants i land art.Caminants.

Guanyadors masculins. Guanyadores femenines.

Final amb campanar al fons.

Teulada església. Teulada rectoria.

20 LA SEGARRALA SEGARRA

Col·laboració

Ramona Tutusaus de cal Viola, nascuda el 1927 icasada a cal Vinyals, i la seva neboda, la Josefina GilTutusaus, també de cal Viola, parlen del passat de lamasia i del poble de Valldeperes.

La carretera que duu a Sant Magí i que va aPontils, passa per davant de Valldeperes, el petit pobletdalt d’un turó de pedra blanca de guix. I apartat delpoble, en una zona més elevada i davant de cal Batet,hi ha el mas de can Viola. Al mas hi viu la família de laJosefina, el marit, el fill i la jove amb una nena petita.

Els de can Viola de tota la vida són els Tutusaus.Va ser l’avi de la Josefina, el Magí Tutusaus Bartolí –nascut el 1888– qui va construir el mas cap al 1920.(El cognom Bartolí és pràcticament omnipresent aValldeperes). El Magí venia d’una de les cases deValldeperes ara desapareguda, i era cosí dels de calMacià, i es va casar amb la Llúcia Farré Duran quevenia del mas Vilà de Montagut. El Magí i la Llúcia vantenir quatre fills, el Josep, la Maria, la Pepita i laRamona. La Maria va ser la que es va quedar a lacasa, i la Josefina és la seva filla.

La Ramona recorda que l’aigua era un problema,a la casa no hi havia cisternes, només un pou darrerede la casa i tirant amunt, però aquest pou no teniagaire aigua i només en tenien per beure i cuinar. I n’ha-vien d’anar a buscar en un toll que hi havia prop de lafont de la Garsa, i que sortia del terra. Hi anaven ambuna mula carregada amb dos barrals amb tapa queomplien d’aigua, i quan arribaven a casa omplien elscubells i les portadores per beure els animals, i quans’acabava, havien de tornar a buscar-ne més. A la fontde la Garsa –que s’hi va continuant pel camí quepassa per davant de cal Viola– no hi anaven perquè lafont donava directament a una bassa i no anava béd’omplir les galledes.

Però sí que anaven a la font de la Garsa a rentarla roba. Tardaven mitja hora per arribar-hi. A l’hivern,prenien la roba estovada amb aigua calenta i ambsabó dins del cossi que portaven dalt de l’espatlla, iaixí la roba encara estava calenta quan hi arribaven.Portaven també la pala de la roba que els servia pertrencar el glaç. El cossi amb la roba mullada pesavamolt i la mitja hora de camí es feia molt llarga, tant al’anada com a la tornada. A vegades quan hi arribaven,la bassa estava buida, perquè el masover de ca laGarsa –el mas que hi ha abans d’arribar a la font–havia regat l’hort i s’havia buidat, i es tardava un tempsa omplir-se. Aleshores havien de marxar i tornar en unaltre moment. Normalment anaven a rentar els capsde setmana, el masover ja ho sabia i no regava l’hort.Tots els veïns de Valldeperes rentaven la roba almateix lloc.

Al peu de la serra de la Brufaganya, per darrerede can Batet, era on hi tenien els horts els veïns deValldeperes, perquè hi arribaven les aigües que baixa-ven canalitzades des de feia molt de temps des de lesfonts de Sant Magí. També hi havia una bassa, on elsnois del poble s’hi banyaven. Ara hi ha una gran bassapels bombers. L’aigua per regar se la repartien uneshores uns, unes hores els altres, els que tenien mésterra, tenien més hores. D’aquest repartiment de l’ai-gua en deien que l’aigua estava diada per hores. I l’ai-gua que li corresponia a cadascú, estava escripturadaper notari, el Joan de cal Batet encara en conserval’escriptura. La Ramona comenta que abans que cons-tés tot per notari, hi havia moltes baralles entre elsveïns, un necessitava més aigua i l’agafava encaraque no li toqués, l’altre se’n queixava, l’altre s’hi bara-llava... i després, quan ja estava tot oficialitzat per nota-ri, també, van continuar barallant-se.

El Josep, el noi de cal Viola, sort en va tenir d’ha-ver anat a banyar-se amb els seus amics del poble ala bassa que estava al lloc dels horts, ja que gràcies asaber surar a l’aigua es va poder salvar a la guerra, enpoder travessar l’Ebre sense ofegar-se.

L’aigua de Sant Magí servia per regar, però noper gran cosa més, ja que aquesta aigua com tothomde la zona sap, ni cou ni mol –de totes maneres sónmolts els que la van a buscar perquè segons la tradi-ció aquesta aigua té poders curatius. Però si la de SantMagí no és bona, encara ho és menys l’aigua que surtdels pous de Valldeperes. Aquesta és amarga, plenade guix i de calç. Per això els veïns beuen l’aigua deles cisternes que tenen a les cases, perquè al poble,encara ara, no hi ha aigua corrent.

A cal Viola, les dues cisternes que hi ha no es vanfer fins als anys 60, i va ser el pare de la Josefina quiles va construir. No fa gaires anys van fer un altre poumolt més a prop de la casa. El cunyat de la Josefina,que és saurí, els va indicar on fer-lo, i va encertar, isempre han tingut aigua. A la Ramona li sembla que nopugui ser que a cal Viola ara no tinguin problemes ambl’aigua, amb tants que en tenien quan hi vivia ella. Alpoble tenen un pou a la part baixa, ara s’extreu l’aiguaper omplir un dipòsit que hi ha al capdamunt i així, alsestius, que és quan més s’hi viu, els veïns tenen aigua.

Abans de la guerra, els dos germans petits de calViola havien anat a l’escola de Bellprat amb els nensde les masies de ca l’Estripet, cal Salvet, ca la Garsa,ca l’Alemany, cal Janot i cal Ticu. Els de cal Viola tenienuna mica més a prop Bellprat, tot i trobar-se força lluny,que Santa Perpètua, que era on anaven els nens deValldeperes. Els dos germans grans anaven a SantaColoma.

Cal Viola, prop de Valldeperes i enfront de Sant Magí (1 de 2)

21OCTUBRE, 2014

Col·laboracióEn temps de la guerra, es va fer l’escola de

Valldeperes, amb molts elements que es van treure deSant Magí, com les escales de marbre que hi vanposar. El Josep, el noi de cal Viola, amb 17 anys, es vaallistar a la guerra i va marxar. La Pepita, la germanaque venia després de la Maria, amb tan sols 11 o 12anys va marxar al Pla de Manlleu. Allà hi vivien unsparents, el pare havia mort i només quedava la mare idos nois, els dos xicots havien d’anar a la guerra i per-què la mare no es quedés sola, van pujar a cal Violaper demanar que els deixessin una filla per poder cui-dar la mare mentre ells eren fora. I va ser la Pepita laque hi va anar. Els dos nois no van tornar de la guerrai ella es va quedar per sempre més amb la mare d’ells,i de més gran es va casar amb un noi del poble.

A cal Viola només hi va quedar en temps de laguerra, els pares, la Maria i la Ramona. La Ramona,en ser la petita va anar a l’escola de Valldeperes. Enacabar la guerra, l’escola de Valldeperes va estar unsanys tancada, i la canalla van haver d’anar a SantMagí, on el rector donava classes, la Ramona va anar-hi fins als 13 o 14 anys, perquè com ella mateixa diu,quan podies agafar l’aixada ja anaves a treballar alcamp. Cap als 16 anys va anar a Santa Coloma aaprendre a cosir, com feien totes les noies en aquellsanys. Anava a aprendre a casa de la Montserrat

Morros, a la carretera de la Llacuna, i s’estava dedilluns a dissabte a cal Garriga, una casa del carrerMajor, on les noies es feien la vida elles mateixes, quevol dir que es feien el menjar. S’hi estava dos o tresmesos a l’hivern, perquè aviat havia de tornar a casaperquè hi havia feina al camp, com treure herba, querecorda que se’n va fer un tip, ja que en aquells anysno es tiraven mata herbes.

El seu germà, el Josep, en tornar de la guerra, idesprés de passar uns cinc anys en camps de con-centració, no es va voler quedar al mas, es va casar iva marxar. La Maria va ser la que s’hi va quedar.

La Maria es va enamorar del Felip, i la Ramonadel germà d’aquest, l’Alejandro, que vivien a canVinyals, i es van casar amb ells. Tant el Felip coml’Alejandro, van arribar a Valldeperes el 1954, dos anysabans del casament amb la Maria i la Ramona. Havienvingut els pares i els nou fills. Venien de la zona delMaestrat, d’un mas anomenat el mas Vell –ara ja no enqueda res– que estava prop del poble de Coratxà, unazona muntanyosa, molt aïllada i amb molts pocs habi-tants, amb molta roca i bosc, i molt pobre. Es deien GilAlbesa i parlaven el català de la zona. Van arribar cri-dats pel Brunet de Santa Coloma que tractava ambbestiar i els coneixia. (Continuarà...)

Montserrat Rumbau

Històries LocalsNoms de pila

Cada època té elsseus gustos i les sevesmodes, en els vestits, enles festes, en el menjar i,també, en els noms depila. He vist que els nomsmés posats als nadons del’any passat a Catalunya

han estat Marc, Aleix, Èric, Pol i Pau, en els nens; i Júlia,Martina, Laia, Carla i Paula per a les nenes. Ja tenenmés de vint anys els Jonatans, les Jèssiques i lesVanesses. Després de la guerra, a tots els noms s’hi afe-gia la Maria: Maria Carme, Maria Montserrat, MariaMercè, Josep Maria, etc. Durant els pocs anys de laSegona República es van posar noms com Llibert iPròsper.

A les plaques del cementiri hi ha molts noms queja no es posen. Són els noms de les meves companyesde classe, de les nostres mares, pares, germans imarits. Noms que als joves els fan riure, però que jo elstrobo normals. Potser es tornaran a posar de moda, coms’han recuperat els noms de l’edat mitjana de Sibil·la,Violant, Ot, Arnau, Bernat i Guillem.

Fins no fa gaire, uns 20 o 30 anys, els noms de pilaeren escollits pels padrins de bateig que, un cop repetitsels dels avis i àvies per als primers fills, sovint s’optavaper posar als fills successius el nom del sant del dia quenaixien. Miraven el calendari i sortien noms com:Emerenciana, Magina, Mundeta o Munda, Raimunda,Ramona, Àgueda, Mariana, Claudina, Paulina, Trinitat,Angelona, Providència, Petra, Crescència, Emiliana,Gertrudis, Calamanda, Leocàdia, Genoveva, Enriqueta,Ernestina o Ernesta, Balbina, Serafina, Flora, Hortèn-sia, Soledat, Palmira, Marcel·lina, Narcisa, Caterina,Anastàsia, Ventureta, Remei, Clàfida, Rita, Loreto,Armanda, Úrsula, Polònia, Armengola, Càndida,Engràcia, Amparo... per a les nenes, i per als nens:Baldomero, Venceslau, Ramiro, Rossendo, Remigi,Agapito, Bonaventura, Gumersind, Silvano, Ciprià,Camil, Mariano...

No sé si amb aquesta llista hauré donat algunaidea als pares que volen noms diferents per als seus fills.Però sí que m’agradaria reivindicar que no es perdin elsnoms nostrats. Les Montserrats i Núries ja tenen més de40 anys i escassegen els Joans i Joseps. I, ja ho diu ladita popular que, a les cases on no n’hi ha, hi ha ases!

Maria Aubia Asbert

22 LA SEGARRALA SEGARRA

Parròquia

Tel. 977 88 14 79

EL TROBAR-TE AMB L’ALTRE, ÉS UN GOIG

L’altre és important, i la paraula expressa el queté en el seu cor, per això la paraula de tota personaés important, i hem de saber escoltar què diu.Perquè quan escoltem, acollim l’altre i el valorem tali com es mereix com a persona que és. Amb el mis-teri de la comunicació entrem en comunió amb elsaltres. Aquest encontre l’hem de saber cuidar i valo-rar com cal, amb paraules que deixin bon gust alsaltres. Quan escoltem l’altre li fem un espai en elnostre cor, quan els altres ens escolten ens acullenen el seu interior, i en aquest acolliment hi ha l’amori la simpatia, hi ha la joia de l’amistat de compartir lescoses. Les experiències i els esdeveniments sempres’han de compartir. Hem de saber ser persones aco-llidores amb tothom, sense fer diferències ni discri-minar ningú. Donar el nostre temps per escoltar-lo ésuna experiència de generositat, i en definitiva, elmillor regal que li podem fer.

Si això és veritat entre les persones, també hoés pel que fa a Déu. Quan escoltem la Paraula deDéu, acollim Déu, i la seva paraula sempre és reve-ladora, enriquidora i sanadora. La Paraula de Déuens va mostrant la realitat plena de contingut i desentit. La veritat d’aquest món i del camí que han defer les persones per trobar-se amb Déu. Déu surt alnostre encontre i el de totes les persones. Cadascúde nosaltres som únics per a ell.

Déu ens escolta sempre i ens acull en el seucor, Déu participa d’una forma activa del trobamentamb l’altre. Trobar-nos amb Déu és l’encontre mésvaluós i més important de la nostra vida. L’art desaber parlar i escoltar, quan ho fem davant de Déuesdevé una realitat mística que omple el nostre corde pau i de bons sentiments, ens enriqueix molt i faque la nostra vida sigui autèntica. El nostre cor esde-vé una font d’aigua fresca per als altres on podenvenir a apagar la seva set d’amor.

Mn. Joan F. Amigó

AGENDA NOVEMBREHORARI DE DESPATX PARROQUIALEl dimarts a les 10 i el dijous a les 6 de la tarda.

HORARI DE DESPATX DE CÀRITASEl primer i el tercer dimarts de cada mes a les

10 del matí a la rectoria.

HORARI DE LES MISSES DE FÈRIARecordeu que durant l’hivern les misses d’entre

setmana seran a 2/4 de 8 del vespre. Serà a partir denovembre.

FESTA DE TOTS SANTSEls horaris de les misses són com els dels

diumenges. Enguany la Festa de Tots Sants cau endissabte, per tant la missa de vigília serà el diven-dres a les 8 del vespre a Santa Coloma. El dia deTots Sants a la tarda hi haurà la pregària del rosarien sufragi dels difunts als següents cementiris:Savallà 16.30 h, Conesa a les 16.30 h, les Piles a les17 h, i a Santa Coloma a les 17.30 h.

DIA DELS DIFUNTSLa missa en sufragi de tots els fidels difunts

serà el dia 2 de novembre, pel fet de ser diumengees celebrarà a 2/4 d’11 del migdia, a Santa Coloma,i als pobles amb l’horari de cada diumenge.

FESTA DEL TRASLLAT DE LES RELÍQUIESEl dissabte dia 8 de novembre, celebrarem la

Festa del Trasllat de les Relíquies de Santa Coloma,màrtir, a l’església del col·legi de la Mare de Déu delCarme. La missa serà a les 13 h amb la veneració dela relíquia i el cant dels goigs.

FESTA DE SANTA VICTÒRIA A CONESAEl diumenge dia 16 de novembre celebrarem la

Festa de Santa Vitòria a Conesa, la missa serà a les12.45h del migdia.

CATEQUESI D’ADULTSDimecres dia 19 de novembre a les 5 de la

tarda, tindrem la reunió de la catequesi d’adults, a larectoria.

VIDA CREIXENTEl dijous dia 27 de novembre a les 5 de la tarda,

tindrem la reunió de Vida Creixent, a la parròquia.

MISSA FAMILIAREl dissabte dia 29 de novembre, a les 8 del ves-

pre hi ha la missa familiar amb tots els nens i nenesde la catequesi.

NOVENA DE LA IMMACULADAEl dia 1 de desembre començarem la novena

de la Immaculada a la missa del vespre.

23OCTUBRE, 2014

C.B. ÀguilesRESULTATS BÀSQUET SETEMBRE

SÈNIOR MASCULÍ20/9/14 B. L’ARBOÇ C.B. ÀGUILES 69 7228/9/14 C.B. ÀGUILES CB BALAGUER 73 584/10/14 C.B. ÀGUILES CE CALAFELL 71 5711/10/14 CB BELLVIS C.B. ÀGUILES 45 6918/10/14 C.B. ÀGUILES AD TORREFORTA 82 61

SÈNIOR FEMENÍ27/9/14 C.B. ÀGUILES AE CLARET 55 4312/10/14 C.B. ÀGUILES AB S. TARRAGONA 51 5418/10/14 AE P. MAFUMET C.B. ÀGUILES 52 78

SOTS-25 MASCULÍ4/10/14 C.B. ÀGUILES CB CAMBRILS 62 4618/10/14 C.B. ÀGUILES CARME BÀSQUET 71 56

JÚNIOR FEMENÍ4/10/14 C.B. ÀGUILES SALLE PLOMS REUS 55 47

11/10/14 CB VALLS C.B. ÀGUILES 59 5419/10/14 AE CLARET – AAEETC.B. ÀGUILES 49 58

INFANTIL MASCULÍ4/10/14 PIZZETTA TBC C.B. ÀGUILES 17 6711/10/14 C.B. ÀGUILES CB CALAFELL 58 818/10/14 C.B. ÀGUILES TGN BÀSQUET 66 15

PRE-INFANTIL FEMENÍ4/10/14 CB VALLS C.B. ÀGUILES 50 2411/10/14 C.B. ÀGUILES CARMELITES TBC 45 6918/10/14 PUIGC. SALLE C.B. ÀGUILES 44 34

MINI FEMENÍ4/10/14 C.B. ÀGUILES CENG AUTOXAMI 64 1411/10/14 CB LLEIDA C.B. ÀGUILES 100 5019/10/14 C.B. ÀGUILES FITO BELLPUIG 65 15

Marc Vergés

Joan Rosich a la sortida de la població on es posà en primer llocmantenint-se fins a l’arribada.

Joan Rosich va guanyar el passat diumenge 12d’octubre la 25a edició de la cursa del torró a la Firad’Agramunt. 10 quilòmetres per camins de terra ambun registre de 37min 06 s on també van obtenir podiSònia Tarragó i Ángela Olmo, terceres en les sevesrespectives categories. Completaren la participaciócolomina Anna Montanyà, Josep Navarro i FredericVallbona.

Cursa Agramunt

Sènior Masculí 2014-2015Jaume Sendra, Martí Ollé,

J. Ramon Esplugas, RicardJubert, Josep Bartra, Xavier

Massons, Joan Boix (entrenador) de genoll:

Albert Llorens, Xavier Coca,Marc Vergés, Pau Vergés,

Francesc Duch i RamonSureda.

FOTO FREDERIC VALLBONA

Club Atlètic

LA SEGARRALA SEGARRA24

Pedals de Tros

El passat diumenge 19 d’oc-tubre el CLUB BTT QUERALT lava fer grossa a la plaça Major. Vaaconseguir engrescar 351 corre-dors per fer una cursa exigent, elnom de la qual ja comença a tenirun lloc en l’agenda dels millorsciclistes de muntanya. Estem par-lant de la Pedals de tros.

Aquest any s’ha celebrat latercera edició i s’ha fet coincidiramb la primera Biquer, fira de labicicleta, on hi tenen cabuda totsels articles relacionats ambaquest món, des de roba, nutri-ció, complements... fins a les últi-mes novetats en bicicletes.

Des de la regidoria de turis-me de l’Ajuntament es va propo-sar al Club BTT de treballar ple-gats per tirar endavant aquestafira i així es va fer. Fins i tot ensatrevim a dir que amb un bon èxittant de participants com de visi-tants.

Pel que fa a la Pedals deTros es podia escollir entre dosrecorreguts, un de 29 kilòmetres i670 metres de desnivell i un altreper als més valents de 54 kilòme-tres i amb un desnivell de 1.664metres.

Els dos recorreguts erenmolt divertits, la majoria de recor-regut transcorria per corriols delvoltant de Santa Coloma deQueralt. Una bona oportunitat per

descobrir els meravellosos pai-satges que tenim al nostre vol-tant.

Durant tot el recorregut elscorredors van anar trobant elsavituallaments per poder menjar ihidratar-se i a més van rebreànims i dosis d’humor de tots elvoluntaris, alguns fins i tots dis-fressats, que durant tota la cursano van deixar que ningú es po-gués sentir sol.

Les opinions rebudes perpart dels ciclistes ens han donatmolta força per poder preparar laquarta edició, doncs han estatmolts elogis, tant del recorregutcom de l’organització i sobretotdels voluntaris que són els quefan que sigui possible organitzaruna gran cursa.

Aquest any han participatciclistes de nom amb pes dins elmón de la BTT on, entre d’altres,podríem destacar el RogerArgelaguer, Marc Torra, XavierPijuan, Xavier Carnicer o LlibertMill. Aquest fet ha estat il·lusio-nant per nosaltres ja que ajudena prestigiar la cursa.

A mesura que els partici-pants anaven arribant a la plaçaMajor, després de ser registrats ala classificació, podien passar arecollir un bon entrepà de botifar-ra local amb un refresc i posar-sea les mans d’unes bones massat-

gistes. I quan ja ho tenien tot alseu lloc la majoria es quedavenembadalits amb l’exhibició debicitrial que ens va fer l’escolaAnoia Trial Academy.

Al migdia es va fer l’entregade trofeus sobre un podi rústic,seguint l’esperit de la cursa, ambels següents resultats segonsrecorregut i sexe:

En el recorregut llarg els tresprimers van ser: Roger Arge-laguer, Xavier Pijuan i ChristianVázquez; i les tres primeres:Laura Queraltó, Meritxell Obra-dors i Janette Solsona.

En el recorregut curt elsguanyadors van ser: CarlesTorrents, Marc Torra i Sergio

Pas pel portal del Sanou.

Corriol.

FOTO FRANCESC LLADO

FOTO FRANCESC LLADÓ

25OCTUBRE, 2014

Pedals de Tros

Juanos; i les guanyadores: FoixTrotonda, Eva Panicello i AndreaBrunet.

Cal destacar també l’esperitsolidari que ha caracteritzat lesdues últimes edicions de laPedals de Tros i aquest any s’hadonat un euro per cada corredorinscrit a l’Associació Espanyola

pel Síndrome de Wolf Hirschhorn(AESWH).

Per acabar només agrair al’Ajuntament de Santa Coloma deQueralt per tot el suport que ensha donat i també als patrocina-dors, doncs tots sabem que permolta voluntat que es posi perorganitzar coses, sense suport

econòmic no seria possible ferres. I animar tothom que l’anyvinent ens vingui a donar un copde mà, ja sigui a fer feina o ani-mar els corredors durant el recor-regut. Penseu que és molt positiupel poble que la gent marxi ambun somriure a la cara i el nom deSanta Coloma a la ment.

Òscar Marín.

Bicitrial.

Entrega dels 351 euros a AESWH.

FOTO FREDERIC VALLBONA

Reparació de calçatFormes sabates, botes i canyaDuplicat de clausReparació bolsos, maletes, jaquetes…Cremalleres: reparació i canviTexans: cremalleres i baixosCordons, plantilles, cremes…Còpies de claus de vehicles amb xip(cotxe-camió-moto) Claus per maquinària

RÀPID SALVADOR

Santa Coloma de Queralt

Tel. 654 84 83 83C. Major, 8 Santa Coloma de Queralt

FOTOS JOAN ESPLUGAS

CEQBenasque pics Salvaguardia-Vallibierna-Culebras, 20 i 21 de setembre

El dissabte dia 20 de setembre, a les 7 del matí,sortim 5 excursionistes cap a Benasque. Hi arribemcap a les 11 i fem una petita parada per anar a pro-veir-nos de material al Barrabés. Tot seguit continu-em fins a Llanos de Hospital de Benasque, on dei-xem el cotxe. A les 12, amb les motxilles al coll aga-fem el camí del barranc de Peñablanca, que ens hade portar al pic Salvaguardia (2.736 m). Anem pujantfins al Portillón de Benasque, on hi ha el camí quebaixa a la vessant francesa. Són les 2 quan arribemal cim. Gaudim d’unes vistes espectaculars del’Aneto i la Maladeta amb les seves glaceres, i delsllacs i Banyeres de Luchon per l’altra banda. Per bai-xar agafem un camí que fa una mica més de volta.Anem direcció a la Bertusa, lloc on es deixen els cot-xes per anar a fer l’Aneto, passem pel Pla de l’Estanyi la colladeta dels Aranesos per arribar finalment ales 4 als Llanos de Benasque, on anem a fer la cer-veseta. Agafem el cotxe per baixar i canviar de vall.Prenem una pista d’uns 12 km que ens portarà finsal refugi Coronas (1.970 m). El refugi no és guardat iel trobem ple, així que hem de plantar tendes. Pelcamí ens hem parat a collir rovellons i ens els men-gem per sopar.

Diumenge ens llevem a quarts de 7. El lloctambé està ple de militars acampats fent maniobres.Mentre estem preparant l’esmorzar, se’ns presentaun sergent de cuina molt amable, ens convida a unatassa de llet amb Colacao i ens regala un paquet dedàtils per a cadascun. A les 7 agafem el GR11 direc-ció a Los Ibones de Vallibierna. Abans d’arribar-hi esposa a ploure, però continuem fins a l’estany Gelat.Aquí esmorzem. S’està aclarint, però no del tot.Continuem pel pedregam fins al pic Vallibierna(3.067 m), on arribem al cap de 4 hores. Fem la fotoi seguim pel Pas de Cavall cap el Tuc de Culebras(3.063 m). Aquest pas és complicat, perquè és una

cresta estreta i hi ha un bon pati per banda. Superatl’obstacle baixem cap al coll de Culebras, on agafemel barranc del mateix nom que ens portarà fins elrefugi de Coronas. Hi arribem passada la 1 del mig-dia una mica molls, ja que ens ha fet un bon xàfec elsúltims 10 minuts. Mentre dinem fa un sol que faesclatar les pedres.

Vall d’Ossau-Vall d’Aspe, 27 i 28 de setembre del 2014

Com de costum ens trobem al Portal. Som 14caminadors els que anem a fer muntanya. Són 2/4de 7 quan sortim de Santa Coloma per anar aCastiello de Jaca, on ens hem de trobar amb duespamploniques: l’Isa i la Lucía. Continuem el viatgefins a les pistes d’esquí d’Astún, deixem els cotxes ienfilem el barranc de l’Escalar amunt. Passem perIbón de las Ranas, arribem al coll de Moines ambunes vistes espectaculars amb el Midi d’Ossaugairebé a tocar. Seguim passant pel llac Bersau i una

Vallibierna: Joan Esplugas, Ruben Simó, Oriol Claramunt, DavidFerrer i Pep Solé.

Ibón de las Ranas: Fina Borràs,Nuri Esteve, Jacob Martínez,Josep V. Miserachs, JordiMarimon, Lucía, Gemma Macias,Isa, Lali Masip i Pep Soler. AicardVentura, Francesc Mas, DavidFerrer, Carme Roca, JoanEsplugas i Núria Fortuny.

LA SEGARRALA SEGARRA26

27OCTUBRE, 2014

CEQ

mica més amunt arribem al llacd’Ayous i al refugi del mateix nom. Unsquants s’hi queden i els altres anem afer el pic Ayous (2.288 m). Quan bai-xem, emprenem el descens plegats.Arribem al poble de Canfranc, ontenim l’alberg reservat per dormir.Abans d’anar a sopar se’ns afegeixendos companys que han pujat més tard.Hem fet uns 20 km, amb un desnivellde 600 m, en 7 hores.

Diumenge, després d’esmorzarcarreguem els cotxes, passem el túnel de Somportper anar al poblet de Lescun (França). Aquí agafemuna carretereta que ens portarà fins al refugiLaberouat. Només carregar les motxilles, comença aploure però decidim continuar. Prenem el GR10 queens portarà pel mig d’una fageda fins a la cabanaArdiet. Aquí fem un mos. Ha deixat de ploure però eltemps és inestable. Continuem camí pel pedregamfins al cim Anie (2.504 m). Hi ha boires i fa fred. Femquatre fotos i comencem a davallar fins a la cabanaon dinarem i d’aquí al refugi on tenim els cotxes.Hem fet 17 km, amb un desnivell de 1.100 m, enunes 8 hores.

Matinal a Montserrat, 12 d’octubre del 2014 El Centre Excursionista comença la temporada dematinals i la primera que fa és a Montserrat. Així,com de costum, a les 8 del matí ens trobem a laMuralla. Avui a causa del mal temps som només 5

els qui farem l’excursió. Tot i ser poca gent marxemamb dos cotxes. En deixem un a Santa Cecília i ambl’altre anem fins a Can Massana. D’aquí comencemla ruta agafant el camí que passa sota la Cadireta ila Foradada. Baixem gairebé fins a Santa Cecília iremuntem fins a sota el refugi de Sant Benet, onagafem les escales dels Pobres que baixen fins almonestir pel pas dels Francesos. Fem una paradetaa la plaça i continuem pel camí dels Degotalls fins aSanta Cecília. Hem fet uns 16 km, no hem vist el soltot i que feia molta xafogor.

Matinal per Santa Perpètua, 19 d’octubre del 2014 Som onze caminadors els que fem aquesta matinal.Sortim de Santa Perpètua seguint la vora del riuGaià. Passem per l’estret de Roques Altes i continu-em fins a la Fàbrica (molí paperer de Seguer). Hi femuna visita ràpida i seguim cap al molí fariner deSeguer. D’aquí ens dirigim a Cal Camadall i paremen uns gorgs a esmorzar. Després anem cap a lesRoques del Benet, amb unes vistes espectacularsdel riu Gaià. Baixem fins a travessar el riu, pugemcap a les Penyes del Baldric i continuem fins a tornara fer cap a Cal Camadall. Aquí ens separem perquèla Montse i la Fina se’n tornen pel camí per on hemvingut (van a veure si troben el rellotge que ha per-dut la Montse) i els altres agafem el camí que puja ala planella del Polvorer i baixem a Santa Perpètuaper sota els penya-segats de l’avenc del Po. Quanarribem al poble ja ens trobem la Fina, la Montse i elrellotge. Tots plegats, després de la caminada de 14quilòmetres, anem a fer un refrigeri a ca la Nuri.

Joan Esplugas Amenós

Montserrat: Josep V. Miserachs, Jacob Martínez, Carme Roca,Lali Masip i Joan Esplugas.

Santa Perpètua: Joan Bernadet, Josep M.Mateu, Marc Migens, Laura i Joan Esplugas,Gemma Macias, Aicard Ventura, Nuri Esteve,

Lali Calzada, Fina Malet i Montse Custodi.

als

llocs

h

abit

ual

s